Una beca de la Societat Catalana de Cardiologia impulsarà la cerca de nous biomarcadors del xoc cardiogènic

La Societat Catalana de Cardiologia ha concedit una de les seves Beques Societat 2026 a un projecte de Sant Pau que estudiarà el potencial dels microARN circulants per caracteritzar amb més precisió els pacients amb xoc cardiogènic i millorar la predicció de la seva evolució. L’ajut, dotat amb 10.000 euros, permetrà desenvolupar la primera fase de la recerca.

El projecte, titulat «Caracterització molecular del xoc cardiogènic mitjançant microARN plasmàtics: identificació de signatures diferencials per al subfenotipatge i el pronòstic», està coliderat pel Dr. Alessandro Sionis, cardiòleg de l’Hospital de Sant Pau i investigador del grup de Cardiologia Clínica i Translacional de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de la Malaltia Cardiovascular. Carlos González, estudiant de doctorat, també està vinculat a aquest projecte, que comptarà, a més, amb la Dra. Montserrat Vila, la Dra. Laura Rodríguez, el Dr. Lluís Asmarats i la Dra. Mireia Padilla, tots ells cardiòlegs de l’Hospital de Sant Pau i investigadors del grup de Cardiologia Clínica i Translacional.

Una patologia d’extrema gravetat i gran heterogeneïtat

El xoc cardiogènic és una situació clínica d’extrema gravetat que es produeix quan el cor no pot mantenir un flux sanguini suficient per garantir una perfusió adequada dels teixits i els òrgans. Tot i que els avenços en la revascularització coronària i en els dispositius d’assistència circulatòria n’han millorat l’abordatge, continua associat a una elevada morbimortalitat, amb una mortalitat estimada d’entre el 40 % i el 50 % durant el primer any.

Aquesta complicació pot aparèixer principalment a conseqüència d’un infart agut de miocardi o en el context d’una insuficiència cardíaca. Tanmateix, fins i tot dins d’aquests grups hi ha diferències importants en els mecanismes biològics implicats, la resposta de l’organisme, el grau d’afectació d’altres òrgans i l’evolució clínica.

Aquesta gran heterogeneïtat constitueix una de les principals dificultats per al seu maneig. Les classificacions basades únicament en la causa, la gravetat o els paràmetres hemodinàmics no sempre permeten anticipar amb prou precisió l’evolució de cada pacient. Per aquest motiu, la recerca cardiovascular treballa en la identificació de subfenotips basats en característiques biològiques que permetin avançar cap a un abordatge més personalitzat.

«El xoc cardiogènic continua sent una de les situacions més greus a les quals ens enfrontem en cardiologia. L’evolució pot ser molt diferent entre pacients que, inicialment, presenten un quadre clínic similar, i disposar de nous biomarcadors podria ajudar-nos a anticipar millor aquest risc i orientar la presa de decisions», explica el Dr. Alessandro Sionis.

Perfils moleculars per caracteritzar millor els pacients

El projecte estudiarà els microARN presents en el plasma, petites molècules d’ARN que regulen l’expressió dels gens i que poden actuar com a biomarcadors de diferents processos biològics. La hipòtesi dels investigadors és que els pacients amb xoc cardiogènic associat a un infart de miocardi i els que el desenvolupen en el context d’una insuficiència cardíaca presenten perfils específics de microARN plasmàtics.

«Els microARN es poden detectar de manera estable en el plasma i reflectir processos com la inflamació, el dany del múscul cardíac o la disfunció d’altres òrgans, que tenen un paper important en l’evolució del xoc cardiogènic. El seu estudi pot ajudar-nos a comprendre millor què està passant en cada pacient més enllà del que observem mitjançant l’avaluació clínica habitual», assenyala la Dra. Padró.

La identificació d’aquestes signatures permetria definir subgrups de pacients a partir de les seves característiques moleculars, més enllà de l’origen i la gravetat inicial del quadre. L’equip analitzarà si aquests perfils poden millorar l’estratificació del risc i la predicció del pronòstic a curt i llarg termini, i compararà la seva capacitat discriminativa amb la de les escales clíniques i altres biomarcadors utilitzats actualment.

Una primera fase amb 30 pacients

En una primera etapa s’analitzaran mostres de plasma de 30 pacients, 15 amb xoc cardiogènic associat a un infart agut de miocardi i 15 relacionat amb una insuficiència cardíaca. Mitjançant tècniques d’anàlisi d’alt rendiment s’estudiarà el conjunt de microARN circulants i, posteriorment, es faran servir eines bioinformàtiques per seleccionar els 20 candidats amb més potencial com a biomarcadors.

En fases posteriors, els microARN seleccionats es validaran mitjançant PCR quantitativa en temps real. Per fer-ho, es compararan els perfils dels dos grups de pacients amb xoc cardiogènic entre si i amb grups de control formats per persones amb infart o insuficiència cardíaca que no hagin desenvolupat aquesta complicació.

La beca finançarà específicament la primera fase del projecte, amb una durada prevista de dotze mesos, que inclou la selecció dels pacients, l’obtenció i l’anàlisi de les mostres, la identificació dels perfils diferencials de microARN i els estudis bioinformàtics. Si aquesta etapa es completa abans del termini previst, l’equip avançarà cap a la validació dels biomarcadors seleccionats.

Una col·laboració consolidada entre l’assistència i la recerca

El projecte es basa en una col·laboració de més de quinze anys entre els equips clínics de l’Hospital de Sant Pau i els grups de Cardiologia Clínica i Translacional i de Biomarcadors de la Malaltia Cardiovascular de l’IR Sant Pau. Al llarg d’aquest temps, han treballat conjuntament en la identificació i l’estudi de biomarcadors moleculars i epigenètics que contribueixin a millorar el diagnòstic, l’estratificació del risc i l’abordatge clínic de les malalties cardiovasculars.

La recerca parteix, a més, de resultats previs que han relacionat diferents microARN amb el risc i el pronòstic del xoc cardiogènic. Entre aquests es troba el miR-619-5p, les concentracions elevades del qual s’han associat amb un risc més gran de desenvolupar aquesta complicació en pacients amb infart agut de miocardi i amb processos vinculats a la resposta inflamatòria.

La Unitat de Cures Agudes Cardiològiques de l’Hospital de Sant Pau atén aproximadament 70 pacients amb xoc cardiogènic cada any i disposa de dispositius avançats de suport circulatori mecànic i d’un programa de trasplantament cardíac. Aquesta experiència assistencial, juntament amb les capacitats de l’IR Sant Pau en tecnologies òmiques, anàlisi molecular i bioinformàtica, proporciona l’entorn necessari per desenvolupar el projecte.

«L’experiència acumulada en l’atenció d’aquests pacients ens permet plantejar preguntes de recerca directament vinculades amb els problemes que trobem en la pràctica clínica. Al mateix temps, les capacitats de l’IR Sant Pau fan possible abordar-les des d’una perspectiva molecular i avançar cap a noves eines que puguin resultar útils per als pacients», conclou el Dr. Sionis.