Una anàlisi global aclareix què sabem sobre l’ús de cisplatí i carboplatí en tumors sòlids

Dos dels fàrmacs de quimioteràpia més utilitzats en el tractament del càncer, el cisplatí i el carboplatí, fa dècades que formen part de la pràctica oncològica. Tanmateix, la solidesa de l’evidència que dona suport a l’elecció entre un o altre varia considerablement segons el tipus de tumor i el resultat clínic analitzat.

Així ho mostra un estudi publicat a JAMA Network Open, amb participació de la Dra. Judit Sanz, investigadora del grup d’Oncologia Clínica de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i metgessa del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau, que ha revisat de manera global l’eficàcia i la seguretat de tots dos tractaments. La participació de la Dra. Sanz en aquest treball es va desenvolupar durant la rotació externa de l’últim any de residència a The Royal Marsden NHS Foundation Trust, a Londres. Tot i que pertanyen a la mateixa família de medicaments i actuen mitjançant mecanismes similars, presenten diferències tant en la seva eficàcia en determinades malalties com en els seus efectes adversos, de manera que triar-ne un o altre pot tenir implicacions importants per a cada pacient.

«El cisplatí i el carboplatí són tractaments que utilitzem des de fa molts anys i sobre els quals existeix una enorme quantitat de literatura científica. Tanmateix, que hi hagi molts estudis no significa necessàriament que tinguem el mateix grau de certesa en totes les situacions clíniques», explica la Dra. Sanz. «Aquest treball ens permet veure amb molta més claredat en quins tumors les diferències estan sòlidament demostrades i en quins encara existeix una incertesa important».

Més de 12.000 pacients i set tipus de càncer

Una de les principals novetats del treball és el seu enfocament metodològic. Els investigadors van dur a terme una metaanàlisi paraigua (umbrella meta-analysis), un tipus d’anàlisi que permet reunir i avaluar de manera conjunta l’evidència procedent de diferents metaanàlisis publicades prèviament. L’estudi aplica per primera vegada aquest enfocament per sintetitzar de manera global l’evidència disponible sobre l’eficàcia i la seguretat del cisplatí en comparació amb el carboplatí en diferents tumors sòlids.

«El que és innovador és que no estem davant d’una metaanàlisi més sobre un tumor concret, sinó davant d’una anàlisi que integra per primera vegada de manera global l’evidència comparativa disponible entre cisplatí i carboplatí en diferents tipus de càncer», explica la Dra. Sanz. «Això ens permet tenir una visió molt més àmplia i, sobretot, valorar fins a quin punt les diferències que observem estan realment avalades per una evidència sòlida».

Per construir aquesta visió global, els investigadors van revisar els estudis originals inclosos en cada metaanàlisi, van eliminar les duplicitats i van harmonitzar-ne els resultats per poder-los comparar. En total, el treball va integrar 11 metaanàlisis, 52 estudis originals i 12.683 pacients, corresponents a set grans grups de tumors: carcinoma urotelial, càncer d’ovari, càncer de cèrvix, càncer de pulmó no microcític, càncer de pulmó microcític, tumors germinals gonadals i carcinoma escamós de cap i coll.

L’anàlisi va incloure diferents paràmetres d’eficàcia, com ara la resposta al tractament, la supervivència global, la supervivència lliure de progressió o el risc de fracàs terapèutic, a més de diferents efectes adversos associats a tots dos medicaments. Però el treball no es limita a comprovar si existeixen diferències entre cisplatí i carboplatí, sinó que determina també quin grau de confiança es pot dipositar en cadascuna d’aquestes conclusions.

Per fer-ho es va utilitzar el sistema GRADE, que classifica la certesa de l’evidència com a alta, moderada, baixa o molt baixa tenint en compte aspectes com el disseny i la qualitat dels estudis, la consistència dels resultats, el risc de biaix o la precisió de les estimacions. Aquesta aproximació permet diferenciar entre resultats que apunten a un avantatge d’un dels tractaments i aquells que compten realment amb una evidència prou robusta per avalar-lo.

Les diferències més sòlides apareixen en càncer urotelial i d’ovari

L’anàlisi mostra que només dos resultats van assolir un nivell alt de certesa de l’evidència. En pacients amb carcinoma urotelial avançat, els tractaments basats en cisplatí es van associar amb una probabilitat un 38 % més alta d’obtenir una resposta objectiva que els basats en carboplatí. A més, la probabilitat d’assolir una resposta completa va ser més de dues vegades superior amb cisplatí, tot i que en aquest segon cas la certesa de l’evidència va ser moderada.

En aquest context, l’estudi no disposava de dades equivalents de supervivència lliure de progressió o supervivència global que permetessin comprovar si aquesta resposta tumoral més gran es tradueix també en un avantatge en supervivència. Les anàlisis de sensibilitat van confirmar, a més, la direcció de l’efecte en diferents subgrups d’estudis, tot i que el grau de certesa va disminuir en alguns, especialment quan l’anàlisi es va restringir únicament a assaigs clínics aleatoritzats.

En el càncer d’ovari avançat es va observar un escenari diferent. Existeix evidència d’alta certesa que no es produeixen diferències estadísticament significatives en supervivència lliure de progressió entre els tractaments basats en cisplatí i carboplatí, un resultat coherent amb el paper central que actualment té el carboplatí en el tractament d’aquesta malaltia. Aquesta conclusió es refereix, tanmateix, al context estudiat i no es pot extrapolar directament a altres escenaris, com ara la quimioteràpia intraperitoneal.

«Aquests dos exemples mostren molt bé per què no podem parlar que un platí sigui simplement millor que l’altre», explica la investigadora. «La resposta depèn del tipus de tumor, del moment de la malaltia i de l’objectiu del tractament. En alguns escenaris tenim diferències força clares i en d’altres sabem amb força seguretat que els resultats són comparables».

Resultats més incerts en altres tumors

En altres tipus de càncer, els resultats presenten graus de certesa molt diferents. En el càncer de cèrvix, el cisplatí es va associar amb una probabilitat més alta de resposta completa, amb una certesa moderada, però no es van trobar diferències estadísticament significatives en supervivència global o supervivència lliure de malaltia al cap de tres anys.

En càncer de pulmó no microcític, el cisplatí va aconseguir una taxa més alta de resposta objectiva, tot i que amb evidència de baixa certesa. En canvi, no es van observar diferències significatives en supervivència global a un any ni en mortalitat, dos resultats avalats per evidència de certesa moderada. Tot i que aquest va ser el tumor que va aportar el nombre més gran d’estudis i pacients a l’anàlisi, el risc de biaix d’una part dels assaigs va reduir la certesa d’alguns resultats.

La incertesa va ser encara més gran en el càncer de pulmó microcític i els tumors de cap i coll, on bona part dels resultats es basaven en evidència de certesa baixa o molt baixa. En aquests escenaris, la informació disponible no permet establir amb prou solidesa una diferència d’eficàcia entre tots dos compostos.

En els tumors germinals gonadals, especialment rellevants perquè molts pacients reben tractament amb intenció curativa, l’anàlisi va apuntar a un risc més alt de fracàs terapèutic amb carboplatí. La comparació global no va assolir significació estadística, però determinades anàlisis restringides a estudis amb característiques metodològiques més homogènies sí que van mostrar diferències favorables al cisplatí, tot i que amb un nivell de certesa encara limitat.

Dos medicaments amb perfils de toxicitat diferents

El treball confirma també que cisplatí i carboplatí presenten perfils de toxicitat diferents, un aspecte fonamental a l’hora de seleccionar el tractament. El cisplatí es va associar amb una freqüència més alta de toxicitat renal, toxicitat auditiva i nàusees i vòmits, mentre que el carboplatí va presentar una toxicitat hematològica més gran, especialment trombocitopènia, però també anèmia i neutropènia.

En el cas de la neuropatia perifèrica no es van trobar diferències significatives entre tots dos medicaments, i aquest resultat va assolir un nivell moderat de certesa. Per a la resta de toxicitats analitzades, en canvi, la certesa de l’evidència va ser molt baixa, en part a causa de l’heterogeneïtat entre els estudis, de manera que la magnitud concreta d’aquestes diferències s’ha d’interpretar amb cautela.

«L’eficàcia és només una part de la decisió», destaca la Dra. Sanz. «Quan triem un tractament també hem de tenir en compte la funció renal, les comorbiditats, l’edat, la reserva hematològica, altres tractaments que estigui rebent el pacient i el possible impacte sobre la seva qualitat de vida. Disposar d’alternatives amb perfils de toxicitat diferents ens permet individualitzar millor l’estratègia terapèutica».

Una evidència menys sòlida del que es podria esperar

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que, malgrat que cisplatí i carboplatí fa dècades que s’utilitzen i continuen sent una peça fonamental de nombrosos tractaments oncològics, per a molts tumors i resultats clínics l’evidència comparativa continua sent de certesa baixa o molt baixa. L’anàlisi permet identificar amb més precisió quines decisions estan avalades per evidència sòlida i, al mateix temps, posa de manifest les nombroses àrees en què encara persisteixen llacunes de coneixement.

El treball posa també el focus en una qüestió important per interpretar correctament aquests resultats: no trobar una diferència estadísticament significativa entre dos tractaments no significa demostrar que siguin equivalents. Per establir que un tractament no és inferior a un altre calen assaigs dissenyats específicament amb aquest objectiu, de manera que l’absència de diferències en algunes de les anàlisis s’ha d’interpretar en funció de la qualitat i les característiques de l’evidència disponible.

«Aquest és també un dels missatges importants de l’estudi», assenyala la Dra. Sanz. «En alguns escenaris podem dir amb força confiança que coneixem les diferències entre tots dos tractaments, però en d’altres el que trobem és que encara no tenim una evidència prou sòlida per respondre determinades preguntes. Identificar aquestes llacunes també és important perquè ens indica on necessitem estudis millors».

Una eina per individualitzar millor el tractament

En conjunt, els resultats mostren que l’elecció entre cisplatí i carboplatí s’ha de fer tenint en compte el tipus de càncer, l’escenari clínic, l’objectiu terapèutic i les característiques de cada pacient, i no a partir d’una consideració general que un dels dos fàrmacs sigui superior. La revisió permet identificar els contextos en què les recomanacions actuals estan avalades per evidència de més certesa i aquells en què les decisions continuen basant-se en dades comparatives més limitades.

«L’objectiu final és utilitzar tota aquesta informació per prendre decisions cada vegada més individualitzades», conclou la Dra. Sanz. «No es tracta únicament d’escollir el tractament potencialment més eficaç, sinó de trobar la millor opció per a cada pacient, equilibrant el control de la malaltia, la toxicitat i la qualitat de vida».

Article de referència:

Jiménez-Labaig P, Mirallas O, Pereira F, Sanz J, Felip E, Rodon J, Colombo N, Galsky MD, Harrington KJ. Reappraisal of cisplatin vs carboplatin treatment for solid tumors: An umbrella meta-analysis: An umbrella meta-analysis. JAMA Netw Open 2026;9:e2634287. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2026.34287.