Un assaig estudiarà com millorar la prevenció de pneumònies en pacients amb ventilació mecànica

La Societat Espanyola d’Infermeria Intensiva i Unitats Coronàries (SEEIUC) ha concedit la Beca SEEIUC Investiga 2026 al projecte «Aspiració de secrecions i pneumònia associada a la ventilació mecànica: tècnica i sistema», liderat per la doctoranda Àngels Aloy Orozco, investigadora del grup de Cures Infermeres de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). L’estudi compararà els dos sistemes utilitzats per aspirar les secrecions respiratòries dels pacients sotmesos a ventilació mecànica invasiva —el sistema obert i el tancat— amb l’objectiu de determinar quin resulta més eficaç per prevenir la pneumònia, ofereix més seguretat i permet fer servir de manera més eficient els recursos sanitaris.

«L’aspiració de secrecions és una intervenció molt habitual en l’atenció al pacient crític, però encara hi ha incertesa sobre si el sistema tancat aporta avantatges clínics respecte de l’obert. Resoldre aquesta qüestió ens pot ajudar a prendre decisions més ben fonamentades i a homogeneïtzar les cures que reben aquests pacients», explica la doctoranda Aloy.

Eliminar secrecions per reduir el risc de pneumònia

La ventilació mecànica invasiva requereix introduir un tub a la tràquea que altera els mecanismes naturals de defensa de l’aparell respiratori. Els pacients intubats tenen més dificultats per tossir i expulsar la mucositat, de manera que les secrecions poden acumular-se a la via aèria i facilitar que els microorganismes arribin als pulmons, fet que augmenta el risc de desenvolupar una pneumònia.

Per evitar aquesta acumulació, mantenir la via aèria lliure i reduir el risc d’infecció, el personal d’infermeria aspira periòdicament les secrecions a través del tub endotraqueal. Es tracta d’un procediment essencial en la cura dels pacients ventilats, però la manera de dur-lo a terme pot influir tant en la seva eficàcia com en l’aparició d’efectes adversos.

L’aspiració es pot dur a terme mitjançant un sistema obert, que obliga a desconnectar momentàniament el pacient del ventilador, o mitjançant un sistema tancat, que permet retirar les secrecions sense interrompre la ventilació. Tot i que tots dos sistemes s’utilitzen en la pràctica clínica, l’evidència disponible encara no permet determinar amb claredat si un dels dos és més eficaç per prevenir la pneumònia associada a la ventilació mecànica.

Aquesta infecció pot aparèixer a partir de les 48 hores d’haver-se iniciat la ventilació invasiva i constitueix una de les infeccions adquirides més freqüents a les unitats de cures intensives (UCI). La seva aparició es relaciona amb una durada més llarga de la ventilació mecànica, estades hospitalàries més prolongades, més complicacions i un consum més elevat de recursos sanitaris.

Formació, assaig clínic i avaluació econòmica

El projecte es desenvoluparà en tres fases consecutives. La primera consistirà en una intervenció formativa adreçada al personal d’infermeria de l’UCI, destinada a actualitzar-ne els coneixements i estandarditzar la tècnica d’aspiració de secrecions abans d’iniciar la comparació entre tots dos sistemes.

«Per obtenir resultats fiables no n’hi ha prou de comparar dos dispositius. Primer hem d’assegurar que la tècnica s’aplica de manera homogènia i d’acord amb l’evidència disponible. Per això, la formació del personal d’infermeria és una part essencial del mateix disseny de la recerca», assenyala la investigadora.

La segona fase serà un assaig clínic aleatoritzat i controlat que preveu incloure més de 400 pacients adults amb una durada estimada de la ventilació mecànica superior a 48 hores. Els participants seran assignats aleatòriament per rebre l’aspiració mitjançant el sistema obert o el tancat.

La variable principal serà la incidència de pneumònia associada a la ventilació mecànica, diagnosticada segons els criteris establerts pel programa Pneumònia Zero. També s’analitzaran el temps transcorregut fins a l’aparició de la infecció, el nombre d’aspiracions efectuades, la durada de la ventilació mecànica i els possibles esdeveniments adversos, com ara la disminució de la saturació d’oxigen, les alteracions de la freqüència cardíaca o els canvis en la pressió arterial.

Finalment, una tercera fase avaluarà els costos sanitaris directes associats a cada sistema i en calcularà la cost-efectivitat. D’aquesta manera, l’estudi permetrà determinar no només si una de les alternatives millora els resultats clínics, sinó també si els seus possibles beneficis justifiquen els recursos necessaris per aplicar-la.

Evidència infermera amb aplicació directa a l’UCI

El projecte combina recerca clínica, formació de professionals i avaluació econòmica per abordar una intervenció quotidiana amb un impacte directe en la seguretat dels pacients crítics. Els seus resultats podrien contribuir a reduir la variabilitat en la pràctica clínica i servir de base per revisar els protocols d’aspiració de secrecions i prevenció d’infeccions a les unitats de cures intensives.

La recerca també preveu difondre els resultats mitjançant publicacions científiques i comunicacions en congressos, a més de transferir-los a la pràctica assistencial a través de l’actualització de protocols i de noves activitats formatives adreçades als professionals.

«L’objectiu final no és demostrar que un sistema sigui millor per principi, sinó identificar quina opció aporta més beneficis per al pacient i permet utilitzar els recursos de manera més eficient. Generar evidència sòlida sobre una intervenció que duem a terme cada dia es pot traduir directament en unes cures més segures i de més qualitat», conclou la infermera Aloy.