Un ajut de la Fundació Mutua Madrileña impulsarà un projecte sobre malalties neuromusculars pediàtriques

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut un dels XXIII Ajuts a la Investigació Mèdica de la Fundació Mutua Madrileña per impulsar un projecte que busca millorar el diagnòstic genètic d’infants i adolescents amb malalties neuromusculars rares. La investigació estarà liderada per la Dra. Alba Segarra Casas, investigadora postdoctoral del grup de Malalties Genètiques de l’IR Sant Pau, i es desenvoluparà durant dos anys.

El projecte, titulat “Noves fronteres diagnòstiques en malalties neuromusculars pediàtriques: integració multiòmica mitjançant seqüenciació de lectures llargues”, proposa combinar la seqüenciació de lectures llargues de l’ADN amb l’anàlisi de l’RNA muscular per identificar alteracions genètiques que poden passar desapercebudes amb les tècniques diagnòstiques convencionals.

Les malalties neuromusculars d’origen genètic són patologies rares que afecten els músculs i que, en molts casos, causen debilitat i atròfia muscular progressives des d’edats primerenques. Tot i que la incorporació de panells de gens, exomes clínics i altres tècniques de seqüenciació massiva ha millorat de manera important la capacitat diagnòstica, aproximadament la meitat dels pacients continua sense un diagnòstic molecular després de les proves realitzades en la pràctica assistencial.

«Quan un nen o una nena amb una malaltia neuromuscular no obté un diagnòstic genètic, les famílies poden passar anys en una situació d’incertesa. El nostre objectiu és reduir aquesta odissea diagnòstica i avançar cap a respostes més precises per a cada pacient», explica la Dra. Alba Segarra.

Una tecnologia per detectar alteracions que queden ocultes

La seqüenciació de lectures llargues permet analitzar fragments d’ADN molt més extensos que les tecnologies de seqüenciació habituals. Això facilita la identificació de variants estructurals complexes, expansions, reordenaments genòmics, insercions i alteracions en regions del genoma especialment difícils d’estudiar.

«La seqüenciació de lectures llargues encara no forma part de la pràctica habitual. Aquest estudi permetrà identificar en quins pacients aporta un benefici més gran i facilitarà la seva futura incorporació al flux diagnòstic de les malalties hereditàries al nostre país», assenyala la Dra. Segarra.

L’estudi se centrarà en pacients pediàtrics amb malalties neuromusculars que no han obtingut un diagnòstic genètic després dels estudis convencionals i de l’anàlisi de l’RNA muscular. L’equip preveu estudiar una cohort d’uns 30 pacients, incloent-hi casos sense diagnòstic després d’estudis previs i pacients amb alteracions en gens especialment complexos, com TTN, NEB o SMN1.

El grup de Malalties Genètiques de l’IR Sant Pau compta amb una àmplia trajectòria en l’aplicació de noves tecnologies genòmiques a l’estudi de les malalties neuromusculars. En treballs previs, la integració de dades d’exoma i transcriptoma muscular va permetre incrementar la taxa diagnòstica en pacients sense diagnòstic, però una part rellevant dels casos pediàtrics continua sense una resposta genètica definitiva.

«Sabem que hi ha alteracions que no es detecten bé amb les tècniques de lectura curta. Llegir fragments més llargs de l’ADN ens dona una visió més completa del genoma i pot ajudar-nos a trobar la causa de la malaltia en casos que fins ara no s’han pogut resoldre», afegeix la investigadora.

Impacte clínic per a pacients i famílies

Obtenir un diagnòstic molecular precís pot tenir un impacte directe en el maneig dels pacients i en les seves famílies. Permet establir un pronòstic més ajustat, orientar el seguiment clínic, anticipar possibles complicacions, evitar proves innecessàries i oferir consell genètic i reproductiu. En alguns casos, també pot facilitar l’accés a tractaments específics o a assaigs clínics, especialment en un camp en què les teràpies gèniques estan guanyant rellevància.

«El diagnòstic molecular no és només posar nom a una malaltia. Pot canviar el seguiment clínic, ajudar a prendre decisions familiars informades i, en determinats casos, obrir la porta a opcions terapèutiques o estudis clínics», destaca la Dra. Segarra.

Més enllà dels pacients inclosos en l’estudi, el projecte busca desenvolupar i validar un algoritme diagnòstic cost-efectiu que es pugui traslladar a la pràctica clínica i aplicar-se també a l’estudi d’altres malalties rares. La investigació integrarà dades genòmiques i transcriptòmiques per prioritzar les alteracions amb probabilitat més alta de ser causants de la malaltia i validar funcionalment les troballes.

El projecte comptarà amb la participació de professionals del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, del grup de Malalties Genètiques i del laboratori de Malalties Neuromusculars de l’IR Sant Pau, com també amb la col·laboració de la Unitat de Patologia Neuromuscular de l’Hospital Sant Joan de Déu i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«Volem que aquesta tecnologia no es quedi només en l’àmbit de la recerca, sinó que contribueixi a definir quan i com es pot incorporar de manera eficient al diagnòstic de les malalties genètiques», conclou la Dra. Segarra.

La XXIII Convocatòria d’Ajuts a la Investigació Mèdica de la Fundació Mutua Madrileña està dotada amb 2,3 milions d’euros i finançarà 21 nous projectes científics en hospitals de tot Espanya. Els ajuts donen suport a investigacions clíniques en àrees com malalties rares infantils, oncologia, trasplantaments, traumatologia i salut mental infantojuvenil.