Nous biomarcadors en neuropaties perifèriques autoimmunes pediàtriques
Les neuropaties autoimmunes pediàtriques poden debutar amb símptomes poc específics i evolucionar ràpidament fins a provocar una pèrdua important de força amb seqüeles neurològiques. L’absència de biomarcadors fiables dificulta predir-ne l’evolució clínica i detectar precoçment els pacients que es podrien beneficiar d’un tractament més intensiu.
Aquest repte és especialment rellevant en l’àmbit pediàtric, on en la majoria dels pacients tarden en ser diagnosticats i l’estratificació al debut és complicada, fet que limita la possibilitat d’instaurar estratègies terapèutiques precoces i personalitzades. En aquest context, la Dra. Gemma Olivé Cirera, investigadora del grup d'Esclerosi Múltiple i Patologies Autoimmunes del Sistema Nerviós Central de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), liderarà un projecte de recerca que estudiarà biomarcadors en pacients pediàtrics amb neuropaties autoimmunes per millorar-ne el diagnòstic, predir-ne l'evolució i personalitzar-ne el tractament.
Les neuropaties perifèriques autoimmunes són malalties minoritàries en què el sistema immunitari ataca estructures dels nervis perifèrics. Inclouen formes agudes, com la síndrome de Guillain-Barré, i formes cròniques, com la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica. Tot i que hi ha tractaments immunomoduladors, el seu abordatge continua sent complex perquè l’evolució i la resposta terapèutica poden variar considerablement entre pacients.
«Actualment, el diagnòstic i el seguiment depenen en gran manera de l’evolució clínica. Disposar de biomarcadors objectius ens permetria detectar abans els pacients amb més risc, monitorar millor la malaltia i prendre decisions terapèutiques més ajustades des de l’inici», explica la Dra. Gemma Olivé.
La investigació, titulada «Nuevos biomarcadores pronósticos para la neuropatía periférica autoinmune pediátrica», ha rebut un ajut Invest-AEP de l’Associació Espanyola de Pediatria. Aquests ajuts tenen com a objectiu impulsar projectes de recerca clínica o bàsica en pediatria que permetin generar nous coneixements i avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties que afecten infants i adolescents.
El projecte, liderat per la Dra. Gemma Olivé Cirera, es desenvoluparà en el marc de la línia de recerca en neuropaties perifèriques autoimmunes de l'IR Sant Pau, coordinada pel Dr. Luis Querol, líder del projecte SPAiN (Spanish Partnership for Autoimmune Neuropathies). L'equip investigador compta també amb la Dra. Lorena Martín Aguilar, experta en biomarcadors de dany neuronal. Per part de l’Hospital Sant Joan de Déu hi participen la Dra. Thaís Armangué, el Dr. Carlos Ortez i el Dr. Daniel Natera. La Dra. Armangué és també investigadora principal del Programa de Neuroimmunologia Pediàtrica de l’Hospital Clínic de Barcelona - IDIBAPS. El projecte reuneix així expertesa complementària en neuroimmunologia, neuropediatria, malalties neuromusculars i biomarcadors específics.
Biomarcadors per millorar el diagnòstic i el pronòstic
El projecte analitzarà conjuntament la informació clínica, els estudis electrofisiològics i diferents biomarcadors presents en mostres de sang i líquid cefalorraquidi. Entre aquests hi ha els anticossos antigangliòsid i els anticossos dirigits contra proteïnes de les regions nodals i paranodals dels nervis, com la contactina-1, Caspr1 i diverses formes de neurofascina.
La identificació d’aquests autoanticossos ha permès definir nous subtipus de neuropaties autoimmunes i comprendre millor els mecanismes que provoquen la malaltia. Tanmateix, els estudis realitzats específicament en infants continuen sent escassos i les tècniques emprades encara no estan estandarditzades entre laboratoris.
A més d’analitzar els anticossos ja coneguts, l’equip estudiarà els patrons de reactivitat de les mostres en teixit nerviós. Aquest abordatge podria permetre descobrir nous anticossos associats a les neuropaties autoimmunes pediàtriques i delimitar amb més precisió els mecanismes implicats en cada cas.
La investigació també quantificarà els nivells de neurofilaments de cadena lleugera en sèrum (sNfL) i de la proteïna GFAP, dos marcadors que poden aportar informació objectiva sobre l’existència de dany neurològic i la seva evolució. La seva anàlisi podria contribuir a predir el pronòstic, monitorar la resposta al tractament i detectar una progressió que encara no sigui evident mitjançant les escales clíniques habituals.
Cap a una atenció més personalitzada
En la població pediàtrica, el diagnòstic i el tractament d’aquestes neuropaties encara es basen en gran manera en dades obtingudes en adults. Generar evidència específica en infants permetrà adaptar millor els criteris diagnòstics i les decisions terapèutiques a les característiques d’aquests pacients.
La detecció precoç de biomarcadors associats a una evolució més agressiva podria facilitar l’inici precoç de tractaments immunomoduladors en els infants amb més risc. Al mateix temps, disposar d’indicadors objectius sobre l’activitat de la malaltia ajudaria a ajustar la intensitat i la durada del tractament en funció de l’evolució de cada pacient. L’estandardització de les tècniques emprades també permetrà comparar millor els resultats entre centres i reduir les diferències diagnòstiques derivades de la variabilitat entre laboratoris.
«Avançar cap a un abordatge més personalitzat ens pot ajudar a reduir el dany neurològic i la discapacitat a llarg termini. L’objectiu final és que cada infant rebi el tractament més adequat en el moment en què realment el necessita», conclou la Dra. Gemma Olivé.
