Nou de cada deu participants en una enquesta de XWHIN consideren que la salut de les dones hauria de ser més prioritària

La salut mental, el diagnòstic i la informació preventiva són els àmbits en què les persones participants en una enquesta de la xarxa XWHIN identifiquen més mancances en la salut de les dones. Aquesta percepció s’acompanya d’una demanda de més prioritat en l’assignació de recursos: el 92,2 % considera que la salut de les dones hauria de tenir més pes en la priorització de recursos, i gairebé la meitat afirma haver viscut, personalment o en el seu entorn, alguna situació en què no s’ha atès adequadament.

L’enquesta forma part del diagnòstic inicial de XWHIN (Women’s Health Innovation Network), la xarxa d’innovació en salut de les dones coordinada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que incorpora la perspectiva de sexe i gènere a la recerca i la innovació. La consulta ciutadana ha recollit les respostes de 154 persones de Catalunya, el 94 % de les quals són dones, i s’ha complementat amb les aportacions de membres de la xarxa i d’agents dels àmbits sanitari, científic, empresarial i institucional. Es tracta d’una consulta exploratòria orientada a incorporar la perspectiva ciutadana al diagnòstic inicial de la xarxa, sense pretensió de representar el conjunt de la població catalana.

La salut mental i el diagnòstic, entre les principals mancances

La salut mental encapçala els àmbits en què les persones enquestades perceben més mancances, seguida del diagnòstic en general i de la informació i la prevenció. També s’assenyalen necessitats en salut reproductiva i malalties cardiovasculars. Les respostes situen, així, les possibilitats de millora en diferents moments de l’atenció, des de la informació per prevenir problemes de salut fins a la detecció i el diagnòstic.

Aquestes valoracions també es vinculen a experiències concretes. El 48,7 % afirma haver viscut, personalment o en el seu entorn, alguna situació en què la salut de les dones no s’ha atès adequadament. Quan es pregunta específicament per les diferències entre gèneres en el diagnòstic o el tractament, gairebé la meitat considera que existeixen clarament, mentre que una quarta part considera que podria haver-n’hi.

La valoració general de l’atenció és més matisada. La meitat de les persones enquestades considera que la salut de les dones està bastant atesa, tot i que un grup també nombrós creu que ho està poc. La percepció d’una atenció plenament satisfactòria és minoritària.

Més informació per reconèixer les desigualtats

La manca d’informació és una altra de les qüestions destacades en la consulta. Gairebé la meitat de les persones participants es considera poc informada sobre la salut de les dones i les seves problemàtiques específiques. La percepció de desconeixement és encara més elevada quan es pregunta pel conjunt de la societat: el 87,7 % creu que està poc o gens informada sobre les desigualtats en salut entre gèneres.

Els professionals sanitaris són la principal font d’informació sobre salut, tot i que també hi tenen un paper l’entorn personal, els mitjans de comunicació i internet. En aquest context, la informació i la sensibilització són l’acció que rep més suport quan es pregunta quines mesures serien més importants, seguida de prop per l’impuls de la recerca i la millora del diagnòstic.

Les persones participants confien sobretot en la recerca i en el sistema sanitari per impulsar aquestes millores. També expressen un suport molt ampli a les iniciatives específiques en salut de les dones i valoren positivament la contribució que hi podria fer una xarxa d’innovació. Aquest interès es tradueix, a més, en una disposició a implicar-s’hi: prop de dos terços manifesten bastant o molt interès a participar en activitats o enquestes relacionades amb aquest àmbit.

Una xarxa en creixement

Les necessitats identificades en aquesta consulta, juntament amb les aportacions dels membres de la xarxa i dels agents consultats, serviran per definir les prioritats de XWHIN i transformar el diagnòstic en noves línies de treball, projectes col·laboratius i accions de recerca i innovació en salut de les dones.

La xarxa ha ampliat la seva composició amb 14 noves entitats i 24 grups de recerca més, i actualment aplega 38 entitats, 71 grups i més de 600 persones investigadores. Les noves incorporacions inclouen universitats, centres de recerca, institucions sanitàries, col·legis professionals i organismes públics, que aporten perspectives complementàries per abordar les necessitats detectades i facilitar l’aplicació del coneixement a l’atenció a la salut de les dones.