Medicina Intensiva

Aquest grup de recerca se centra en estudis clínics i fisiològics relacionats amb la insuficiència respiratòria, el suport ventilatori, el monitoratge hemodinàmic invasiu i no invasiu, incloent-hi ecografia, els biomarcadors de sèpsia i lesió renal aguda, i el maneig de pacients oncohematològics crítics. L’any 2024, el grup va participar en programes d’innovació sanitària com Innopau i HealthTech.

Principals línies de recerca

• Insuficiència respiratòria i suport ventilatori: línia de recerca consolidada centrada en el monitoratge no invasiva de patrons respiratoris, titulació òptima de PEEP i retirada de la ventilació mecànica. (Mas Serra, Arantxa; Moran Chorro, Indalecio; Subira Cuyas, Carles; Rodriguez Farre, Nuria).
• Monitoratge hemodinàmic invasiu i no invasiva: xarxa nacional de recerca consolidada centrada principalment en el monitoratge basat en ecografia. (Zapata Fenor, Luis; Torrens, Maria).
• Biomarcadors de sèpsia i lesió renal aguda: treball col·laboratiu en assaigs nacionals i internacionals centrats en el maneig de la sèpsia i l’avaluació de biomarcadors. (Betbese Roig, Antoni Jorge; Baldira Martinez De Irujo, Jaume; Vera Artazcoz, Paula).
• Pacients oncohematològics crítics: línia de recerca emergent dins del grup, amb col·laboracions tant intrahospitalàries com nacionals. (Gomila Sintes, Carme; Nievas, Maria Veronica).
• Toxicologia: xarxa col·laborativa nacional i registre nacional d’intoxicacions agudes. (Baldirà, Jaume).
• Innovació en la comunicació a l’UCI: desenvolupament de prototips de comunicació per millorar la interacció entre professionals sanitaris i familiars de pacients. (Bellés, Ariadna; Baldirà, Jaume; Subirà, Carles).

Reptes científics

• Limitació predictiva de les eines clíniques actuals: les escales de gravetat i avaluacions clíniques existents no disposen de prou sensibilitat per predir amb precisió l’evolució clínica dels pacients crítics. Es pretén millorar la capacitat predictiva mitjançant la integració d’anàlisis avançades de patrons respiratoris en pacients amb respiració espontània i ventilació mecànica, identificant marcadors fisiològics subtils previs al deteriorament clínic.
• Optimització de les estratègies de retirada de ventilació mecànica: l’alliberament del ventilador continua sent una de les decisions més complexes en medicina intensiva, amb taxes de fracàs que prolonguen l’estada a l’UCI i augmenten la morbimortalitat. Tot i els múltiples protocols proposats, encara no existeix evidència d’alta qualitat suficient per determinar quines estratègies són superiors. Calen estudis multicèntrics de gran escala i adequadament dimensionats per comparar estratègies i definir les millors vies de retirada de ventilació. La xarxa multicèntrica consolidada i l’experiència en assaigs col·laboratius posicionen el grup per abordar aquest buit de coneixement.
• Optimització fisiològica del suport ventilatori: persisteixen interrogants fonamentals sobre els ajustos ventilatoris òptims, especialment la titulació de PEEP i la sincronització pacient-ventilador. Equilibrar la protecció pulmonar amb un intercanvi gasós adequat minimitzant el dany pulmonar induït per ventilació requereix una comprensió fisiològica més profunda i estratègies individualitzades. L’experiència del centre com a referència en aquest àmbit i les seves capacitats avançades de monitoratge permeten investigar mecànica respiratòria i interaccions hemodinàmiques encara poc conegudes.
• Monitoratge hemodinàmic avançat en el pacient crític: l’avaluació hemodinàmica continua evolucionant ràpidament amb noves tecnologies i tècniques que transformen la comprensió de la fisiologia cardiovascular en pacients crítics. Com a centre de referència en ecocardiografia avançada i monitoratge hemodinàmic invasiu, el grup pot abordar qüestions clau sobre estratègies òptimes de monitoratge, objectiu hemodinàmic i integració en algoritmes de decisió clínica.
• Integració de biomarcadors multimodals: la combinació de dades clíniques i de monitoratge amb biomarcadors de lesió renal aguda, infecció i factors toxicològics representa un repte tècnic i conceptual per crear models predictius integrals.
• Avanç del coneixement toxicològic mitjançant recopilació sistemàtica de dades: comprendre tendències epidemiològiques, presentacions clíniques i estratègies òptimes de maneig requereix una recopilació exhaustiva i d’alta qualitat de dades a escala nacional. El lideratge del registre nacional d’intoxicacions agudes proporciona una plataforma única per avançar sistemàticament en aquest àmbit i identificar amenaces toxicològiques emergents.
• Construcció de xarxes d’excel·lència mitjançant col·laboració multidisciplinària: es pretén reforçar aliances amb grups de recerca nacionals i internacionals d’excel·lència i fomentar col·laboracions sinèrgiques amb altres equips de l’Institut de Recerca Sant Pau. Aquest enfocament multidisciplinari és essencial per integrar expertesa diversa, compartir recursos i traslladar troballes a evidència generalitzable capaç de transformar la pràctica clínica en diferents entorns sanitaris.
• Reducció de la bretxa comunicativa en cures crítiques: el desenvolupament de prototips i eines innovadores que facilitin una comunicació clara, empàtica i àgil representa una àrea crítica encara poc explorada que requereix enfocaments interdisciplinaris combinant experiència clínica, investigació en factors humans i innovació tecnològica.

Contacte

Carles Subirà
csubira@santpau.cat