La teràpia assistida amb gossos millora el benestar i les habilitats socials de persones amb trastorns mentals greus
Una intervenció infermera estructurada de teràpia assistida amb gossos ha aconseguit millorar la salut mental positiva de persones adultes amb trastorns mentals greus, especialment en aspectes com la satisfacció personal, l’autonomia i la capacitat per relacionar-se amb altres persones. Així ho mostra un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i publicat a la revista científica Perspectives in Psychiatric Care.
La recerca va avaluar el programa AcompdogSMP+, una intervenció complementària dissenyada per donar suport a la rehabilitació psicosocial des d’una perspectiva que no es limita a reduir els símptomes de la malaltia. L’objectiu és reforçar capacitats que contribueixen al benestar i a la recuperació, com la confiança per prendre decisions, la regulació emocional, la resolució de problemes o les habilitats interpersonals.
«En salut mental, la recuperació no depèn únicament del control dels símptomes. També implica que la persona pugui recuperar autonomia, establir vincles, participar en el seu entorn i desenvolupar recursos per afrontar les dificultats de la vida quotidiana», explica la Dra. Judith Balaguer, investigadora del grup de Cures Infermeres de l’IR Sant Pau, infermera del Servei de Rehabilitació Comunitària Dr. Pi i Molist de l’Hospital de Sant Pau i primera autora del treball.
Deu sessions amb objectius terapèutics definits
En l’estudi van participar 70 persones adultes amb trastorns mentals greus ateses al Servei de Rehabilitació Comunitària Dr. Pi i Molist. D’aquestes, 36 van participar en el programa AcompdogSMP+, mentre que les 34 restants van continuar duent a terme les activitats habituals de rehabilitació i van actuar com a grup de control.
La intervenció va constar de deu sessions grupals setmanals d’una hora, conduïdes conjuntament per una professional d’infermeria de salut mental i una persona tècnica especialitzada en teràpia assistida amb animals. En cada sessió hi participaven dos gossos preparats per a aquest tipus d’intervencions.
El programa no es basava simplement a passar temps amb els animals. Les sessions incloïen activitats de psicomotricitat, estimulació cognitiva, comunicació i habilitats socials dissenyades per treballar objectius terapèutics concrets. Els participants havien de col·laborar, respectar els torns, expressar emocions, prendre decisions, resoldre petites dificultats i assumir responsabilitats relacionades amb la cura i la interacció amb els gossos.
«El gos actua com un mediador que facilita la participació i ajuda a crear un entorn menys amenaçador. A partir d’aquest vincle podem treballar capacitats molt importants per a la recuperació, però sempre dins d’una intervenció planificada, amb objectius definits i dirigida per professionals», assenyala la Dra. Balaguer.
El programa es fonamenta en el Model Multifactorial de Salut Mental Positiva desenvolupat per la Dra. Maria Teresa Lluch, que preveu sis dimensions: satisfacció personal, actitud prosocial, autocontrol, autonomia, resolució de problemes i autorealització, i habilitats de relació interpersonal.
Millores en totes les dimensions avaluades
Els participants van completar abans i després de la intervenció un qüestionari validat que permet avaluar tant el nivell global de salut mental positiva com sis dimensions específiques: satisfacció personal, actitud prosocial, autocontrol, autonomia, resolució de problemes i autorealització, i habilitats de relació interpersonal.
Després de les deu sessions, la puntuació global del grup que va participar en AcompdogSMP+ va passar de 85,67 a 106,09 punts, un increment de més de 20 punts. En canvi, en el grup de control va disminuir de 95,03 a 90,62 punts. L’anàlisi estadística va confirmar que l’evolució dels dos grups va ser significativament diferent i va mostrar un efecte elevat de la intervenció sobre la salut mental positiva global.
Les millores més pronunciades es van observar en la satisfacció personal, la puntuació de la qual va augmentar de 16,42 a 22,30 punts; l’actitud prosocial, que va passar de 12,19 a 16,14; l’autonomia, que va avançar de 9,58 a 13,47; i les habilitats de relació interpersonal, que van créixer de 14,75 a 20,08 punts. En el grup de control, aquestes dimensions es van mantenir estables o van registrar lleugers descensos.
També es va produir una evolució favorable en l’autocontrol, que va passar de 10,36 a 10,94 punts, i en la resolució de problemes i autorealització, que va augmentar de 22,39 a 23,14. Tot i que les diferències respecte al grup de control també van ser estadísticament significatives, l’efecte va ser menor en aquestes dues dimensions: petit en autocontrol i moderat en resolució de problemes i autorealització. Els autors plantegen que capacitats complexes com la regulació emocional o la resolució de problemes podrien requerir intervencions més prolongades per experimentar canvis de més magnitud.
Els resultats especialment favorables en les dimensions socials i relacionals donen suport al possible paper dels gossos com a facilitadors de la interacció. La seva presència pot contribuir a reduir barreres, afavorir converses espontànies i oferir una activitat compartida al voltant de la qual practicar la comunicació, la cooperació i la presa de decisions.
«Un dels principals reptes de la rehabilitació comunitària és ajudar les persones a recuperar la confiança i les capacitats necessàries per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana. Aquesta intervenció ofereix un entorn motivador en què poden practicar aquestes capacitats d’una manera progressiva i acompanyada», destaca la investigadora.
Una intervenció complementària liderada per infermeria
Els autors plantegen AcompdogSMP+ com una intervenció complementària als tractaments i programes de rehabilitació habituals, no com un substitut de l’atenció psiquiàtrica, psicològica o farmacològica. El treball també posa en relleu el paper de la infermeria de salut mental en el disseny i l’aplicació d’intervencions orientades a promoure capacitats i comportaments positius.
A més de la preparació dels animals, aquest tipus de programes requereix professionals amb formació específica, protocols d’higiene i seguretat i una supervisió constant del benestar dels gossos. Durant les sessions, el personal tècnic podia establir descansos o retirar un animal si mostrava senyals d’ansietat, inquietud o fatiga.
L’estudi presenta algunes limitacions. Els participants no van ser assignats aleatòriament als grups, la mostra procedia d’un únic servei i l’avaluació es va dur a terme immediatament després d’acabar el programa, per la qual cosa no permet determinar si les millores es mantenen a llarg termini. Tampoc no és possible separar completament l’efecte dels gossos del generat per l’activitat grupal, els exercicis estructurats i l’acompanyament professional.
«Caldrà confirmar aquests resultats amb estudis més amplis, realitzats en diversos centres i amb un seguiment que permeti saber si els beneficis es mantenen en el temps. Així i tot, aquest treball mostra el potencial d’incorporar intervencions infermeres estructurades amb gossos als programes de rehabilitació comunitària», conclou la Dra. Balaguer.
Article de referència:
Balaguer-Sancho J, Moreno-Arroyo C, Agüera Z, Lluch-Canut MT, Torralbas-Ortega J, Luis-Ruiz A-B, Martín-Mota N, Paixà-Garcia A, Puig-Llobet M. Exploring the impact on levels of Positive Mental Health through a Dog‐Assisted Therapy Nursing Intervention: A quasiexperimental study with a control group. Perspect Psychiatr Care 2026;2026. https://doi.org/10.1155/ppc/9945543.
