L’edat en què es diagnostica la diabetis tipus 2 permet preveure el risc cardiovascular i de mortalitat

L’edat en què es diagnostica la diabetis tipus 2 influeix en el risc cardiovascular i la mortalitat a llarg termini. Així ho conclou un estudi realitzat per un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), que s’acaba de publicar a la revista eClinicalMedicine, del grup The Lancet. El treball recull dades d’1.880.545 persones ateses a l’atenció primària de Catalunya entre els anys 2010 i 2021. Els seus resultats poden ajudar els professionals sanitaris a adaptar millor la prevenció cardiovascular de cada persona, especialment en edats avançades.

L’estudi ha inclòs dades de 481.709 persones amb un nou diagnòstic de diabetis tipus 2 i les va comparar aparellant-les per sexe i any de naixement amb 1.398.836 persones sense diabetis. Les dades procedeixen del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica pseudonimitzada de més del 75 % de la població de Catalunya. El seguiment de les persones incloses va arribar fins als deu anys.

El moment del diagnòstic canvia el pronòstic

L’equip investigador ha comparat diversos grups d’edat per veure com varia en cada cas l’excés de risc de diabetis per sobre del que tindria una persona sense la malaltia.

Els resultats mostren que les persones diagnosticades abans dels seixanta-cinc anys presenten, al cap de deu anys de seguiment, un 18 % més d’excés relatiu de risc d’insuficiència cardíaca que les diagnosticades a partir d’aquesta edat. Entre persones més grans, les diferències també són notables: qui rep el diagnòstic entre els 65 i els 74 anys, presenta, en comparació amb qui el rep a partir dels 75, un 14 % més d’excés relatiu de risc de cardiopatia isquèmica, un 20 % més d’insuficiència cardíaca i un 16 % més de mortalitat per qualsevol causa.

Els investigadors aclareixen que aquests percentatges reflecteixen diferències en el risc relatiu que aporta la diabetis, i no s’han d’interpretar com que les persones diagnosticades a edats molt avançades tinguin poc risc en termes absoluts. De fet, la seva càrrega de malaltia cardiovascular, mortalitat, altres patologies associades i fragilitat continua sent elevada.

Col·laboració multidisciplinària

L’estudi és fruit de la col·laboració entre professionals d’atenció primària, endocrinologia, epidemiologia i anàlisi de dades del grup DAP.cat de l’IDIAPJGol, juntament amb investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau, l’Hospital de Sant Pau, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic, els Hospitals Universitaris Epsom and St Helier i el King’s College de Londres. La cooperació entre institucions i disciplines ha estat essencial per garantir la qualitat metodològica, interpretar els resultats des de la realitat assistencial i convertir-los en missatges aplicables a la prevenció cardiovascular i la presa de decisions compartida amb els pacients.

La primera signant de l’estudi, Berta Fernández Camins, investigadora de l’IDIAPJGol i l’IR Sant Pau, aclareix que “aquest és un estudi observacional basat en registres clínics i la data que hi consta correspon al moment en què la diabetis va ser diagnosticada i no necessàriament al seu inici biològic real”. Fernández Camins també apunta que “les diferències observades podrien estar influïdes per una exposició més curta a la hiperglucèmia en els diagnòstics tardans, per la mortalitat competitiva, per la selecció de supervivents o per una detecció més tardana en algunes persones grans”. Tot i aquestes limitacions, la investigadora destaca que les anàlisis de sensibilitat realitzades mantenen el patró general dels resultats.

D’altra banda, els coordinadors de l’estudi, Dídac Mauricio, investigador de l’IR Sant Pau, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i Josep Franch Nadal, investigador del Grup de Recerca Epidemiològica en Diabetis des de l’Atenció Primària (DAP.cat), de l’IDIAPJGol, afirmen que “l’edat en què es diagnostica la diabetis importa, però s’ha d’interpretar dins d’una valoració individualitzada de cada pacient, mai com una raó automàtica per tractar menys una persona gran”.

Aquest estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (AGAUR), amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Dia Mundial del Cor

El 29 de setembre es commemora el Dia Mundial del Cor per conscienciar sobre l’impacte que tenen les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat al món. Aquest esdeveniment està impulsat per la Federació Mundial del Cor, que aquest any el dedica a reconèixer els senyals d’alarma i els símptomes de les malalties cardiovasculars. En aquest sentit, la diabetis mellitus tipus 2 és un dels principals factors de risc cardiovascular.

Article de referència

Fernandez-Camins B, Navas E, Vlacho B, Franch-Nadal J, Maltese G, Mauricio D. Cardiovascular outcomes and mortality risk at diagnosis of type 2 diabetes in older adults: a retrospective population-based study using health records from Spain. eClinicalMedicine. 2026;98:104118. doi:10.1016/j.eclinm.2026.104118