Com reduir l'ús innecessari d'antibiòtics en les infeccions respiratòries
Amb motiu del Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, que se celebra el 18 de novembre, l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) destaca les seves investigacions per reduir l'ús innecessari d'aquests medicaments en infants i adults amb infeccions respiratòries.
Les infeccions respiratòries són un dels motius de consulta més freqüents a la tardor i a l'hivern i, tot i que moltes són causades per virus i no requereixen antibiòtics, decidir quan prescriure'ls continua sent un repte en la pràctica clínica. Els assaigs clínics en què han participat investigadors de l'IR Sant Pau han demostrat que retardar la prescripció d'antibiòtics en determinades infeccions respiratòries pot reduir considerablement el seu consum, sense diferències rellevants en l'evolució dels pacients. Aquesta estratègia, coneguda com a prescripció diferida, permet disposar d'una recepta i utilitzar-la únicament si es compleixen determinades condicions.
La resistència als antibiòtics constitueix ja un problema de salut pública de primer ordre. Segons les estimacions del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès), basades en dades de 2020, més de 35.000 persones moren cada any a la Unió Europea i a l'Espai Econòmic Europeu a conseqüència d'infeccions causades per bacteris resistents. L'ús innecessari dels antibiòtics en aquestes infeccions respiratòries afavoreix l'aparició i la propagació de resistències, fet que pot dificultar el tractament de futures infeccions.
Prescripció diferida per evitar tractaments innecessaris
La prescripció diferida d'antibiòtics, que permet al professional sanitari proporcionar una recepta i indicar al pacient que únicament iniciï el tractament si els símptomes evolucionen d'una determinada manera o es compleixen unes condicions prèviament establertes, busca evitar el consum immediat d'antibiòtics quan no resulta imprescindible, alhora que el pacient disposa d'indicacions clares sobre com actuar segons l'evolució de la infecció.
L'equip del Dr. Pablo Alonso-Coello, cap del grup de recerca d'Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l'IR Sant Pau, ha estudiat l'efectivitat d'aquesta estratègia tant en adults com en població pediàtrica, mitjançant la realització de dos assaigs clínics. Un dels estudis, publicat a Pediatrics, una de les revistes de pediatria més influents a escala mundial, va avaluar 436 infants d'entre 2 i 14 anys amb infeccions respiratòries no complicades, com ara faringitis, rinosinusitis, bronquitis aguda o otitis mitjana aguda, atesos en 39 centres d'atenció primària d'Espanya.
Els participants van ser assignats aleatòriament a tres estratègies: rebre una prescripció immediata d'antibiòtics, disposar d'una recepta per utilitzar-la únicament si es complien determinades condicions o no rebre inicialment cap prescripció antibiòtica. En el cas de la prescripció diferida, el professional sanitari explicava a les famílies com actuar segons l'evolució de la infecció, en quines circumstàncies havien d'iniciar el tractament i quan calia tornar a consultar.
Les diferències en el consum d'antibiòtics van ser especialment rellevants. Mentre que el 96 % dels infants als quals es van prescriure de manera immediata els van acabar utilitzant, aquest percentatge es va reduir al 25,3 % entre els que van rebre una prescripció diferida i al 12 % entre aquells als quals inicialment no es va facilitar cap antibiòtic. L'estudi tampoc no va trobar diferències estadísticament significatives entre les estratègies pel que fa a la durada o la gravetat dels símptomes, les complicacions, les noves consultes o la satisfacció de les famílies. A més, els efectes adversos gastrointestinals van ser més freqüents entre els que van rebre una prescripció immediata.
«La prescripció diferida no consisteix simplement a lliurar una recepta i esperar. És important explicar en quines circumstàncies s'ha d'iniciar el tractament, com pot evolucionar la infecció i quan cal tornar a consultar. Aquesta informació permet evitar antibiòtics innecessaris sense deixar les famílies sense un pla d'actuació», explica la Dra. Gemma Mas, professora de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Pau, cap del grup de Cures Infermeres i primera signant de la publicació.
Els investigadors van analitzar posteriorment la relació cost-efectivitat de les diferents estratègies en un treball publicat el 2023 a BMC Pediatrics, a partir de les dades de l'assaig pediàtric. La prescripció diferida va resultar ser l'opció més cost-efectiva de les avaluades, tenint en compte els costos associats a la resistència als antimicrobians. El seu cost mitjà va ser de 100,90 euros per pacient, davant dels 109,68 euros de la prescripció immediata, amb resultats de salut molt similars. El grup dels que inicialment no van rebre un antibiòtic va presentar un cost lleugerament inferior, de 97,48 euros, tot i que també una efectivitat una mica menor.
La recerca també s'ha desenvolupat en població adulta. Un assaig publicat el 2016 a JAMA Internal Medicine, amb 398 pacients atesos en 23 centres d'atenció primària, va mostrar que el consum d'antibiòtics va passar del 91 % amb la prescripció immediata a entre el 23 % i el 33 % amb les dues modalitats de prescripció diferida avaluades. Tot i que aquestes últimes es van associar a una durada dels símptomes lleugerament superior, les diferències es van considerar clínicament petites.
El mateix grup d'investigadors va dur a terme un estudi qualitatiu publicat el 2023 a BMC Primary Care per conèixer les percepcions i actituds dels professionals de la salut sobre els antibiòtics i la prescripció diferida en infeccions respiratòries. Les consultes a l'atenció primària per infeccions respiratòries agudes en adults es relacionaven amb un baix nivell d'educació sanitària i l'ús inadequat d'antibiòtics es vinculava a una pràctica de medicina defensiva. La prescripció diferida era utilitzada pels professionals de la salut en casos d'incertesa sobre l'etiologia de la infecció, tenint en compte el perfil del pacient i el context en què es feia la consulta.
Els resultats d'aquestes investigacions també han contribuït a orientar les polítiques sanitàries. Els assaigs clínics desenvolupats amb participació de l'IR Sant Pau, així com l'estudi qualitatiu sobre les percepcions dels professionals sanitaris, figuren entre els treballs inclosos en un informe publicat el 2025 per la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut (RedETS). El document, elaborat a petició del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), es basa en una revisió sistemàtica de 12 assaigs clínics amb 3.750 pacients i conclou que la prescripció diferida redueix significativament el consum d'antibiòtics sense diferències rellevants en l'evolució clínica respecte a la prescripció immediata.
Aquesta evidència està adquirint una aplicació directa en les polítiques de salut pública. El Ministeri de Sanitat, a través de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), i les comunitats autònomes estan treballant per estendre la prescripció diferida en el sistema sanitari, dins de les actuacions del PRAN. El setembre de 2026 es va constituir un grup de treball per conèixer el grau d'implantació d'aquesta estratègia i impulsar-ne la utilització allà on encara no està integrada. La iniciativa també preveu millorar la formació dels professionals i la informació que reben els pacients.
Millorar la comunicació amb les famílies per afavorir decisions compartides
Més recentment, els investigadors han ampliat el seu treball cap a la comunicació entre els professionals sanitaris i les famílies, un aspecte especialment rellevant en l'atenció als infants amb infeccions respiratòries. A més de determinar quan està indicat un tractament, resulta fonamental que les famílies comprenguin què li passa al seu fill, quant poden durar els símptomes i en quines situacions haurien de tornar a consultar.
«La decisió de prescriure un antibiòtic no depèn únicament de l'evidència clínica. També hi influeix com expliquem aquesta decisió al pacient i com responem als seus dubtes i expectatives. Per això és important que els professionals sanitaris disposin d'eines per abordar aquestes converses», assenyala el Dr. Ignasi Bolibar.
Per aprofundir en aquest àmbit, els investigadors van analitzar els resultats de 33 revisions científiques sobre les intervencions educatives i els factors que influeixen en la prescripció d'antibiòtics en pediatria d'atenció primària. El treball, publicat el 2025 a BMC Pediatrics, va identificar la importància de combinar estratègies dirigides a professionals i famílies, adaptades a les seves necessitats i al context assistencial, per afavorir un ús més adequat d'aquests medicaments.
A partir d'aquesta evidència s'ha desenvolupat el projecte OptimAP, que combina dues intervencions complementàries: una aplicació digital dirigida a les famílies i un programa de formació en habilitats de comunicació per a professionals sanitaris. L'aplicació ofereix informació accessible sobre l'evolució habitual de les infeccions respiratòries, el paper dels antibiòtics i els senyals d'alarma que requereixen una nova valoració mèdica, per ajudar les famílies a comprendre el procés i participar en les decisions sobre el seu abordatge.
Per la seva banda, la formació proporciona als professionals eines per explorar les preocupacions i expectatives de les famílies, explicar els beneficis i els possibles efectes adversos dels antibiòtics i acordar un pla d'actuació adaptat a cada cas. Ambdues intervencions busquen afavorir la presa de decisions compartida i fonamentada en l'evidència científica, i promoure un ús adequat dels antibiòtics en l'atenció primària pediàtrica.
El programa formatiu, el desenvolupament del qual es va publicar el 2025 a BMC Primary Care, és dirigit a pediatres, professionals d'infermeria pediàtrica i farmacèutics comunitaris. Consta de quatre mòduls, 19 temes i 28 vídeos, que combinen continguts teòrics, casos clínics i exemples pràctics de converses habituals a les consultes. El curs compta amb una acreditació de 25 hores de formació pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries. En una avaluació inicial amb 16 professionals, els participants van valorar positivament els continguts i la seva utilitat per millorar la comunicació amb les famílies. Els vídeos van obtenir una puntuació mitjana de 4,81 sobre 5 i el 93 % dels participants va manifestar interès a completar el curs. Aquests resultats aporten informació sobre l'acceptació de l'eina, tot i que encara no permeten establir-ne l'efectivitat per reduir la prescripció d'antibiòtics en la pràctica clínica.
Un assaig clínic per avaluar noves eines de prescripció
L'equip ha completat un assaig clínic multicèntric, amb un disseny factorial i la participació de centres de diverses comunitats autònomes, per avaluar les intervencions desenvolupades en el marc del projecte OptimAP, tant de manera individual com combinada. L'estudi es va dissenyar per determinar en quina mesura l'aplicació per a famílies i el programa de formació per a professionals poden contribuir a millorar les decisions sobre la prescripció d'antibiòtics en les infeccions respiratòries infantils.
Els resultats de l'assaig encara estan pendents de publicació i els investigadors continuen analitzant les dades de l'avaluació del procés d'implementació. Aquesta anàlisi permetrà conèixer millor com s'han desenvolupat les intervencions i quins factors poden facilitar o dificultar-ne la incorporació a la pràctica assistencial.
«L'ús prudent dels antibiòtics depèn tant de les decisions clíniques com de la informació que reben els pacients. Els estudis desenvolupats a l'IR Sant Pau aporten evidència sobre com evitar prescripcions innecessàries i exploren noves maneres de facilitar aquestes decisions a les consultes d'atenció primària», conclou el Dr. Pablo Alonso.
Articles de referència:
- Mas-Dalmau G, Villanueva López C, Gorrotxategi Gorrotxategi P, Argüelles Prendes E, Espinazo Ramos O, Valls Duran T, Gonzalo Alonso ME, Cortés Viana MP, Menéndez Bada T, Vázquez Fernández ME, Pérez Hernández AI, Muñoz Ortiz L, Little P, de la Poza Abad M, Alonso-Coello P, DAP PEDIATRICS GROUP*. Delayed antibiotic prescription for children with respiratory infections: A randomized trial. Pediatrics 2021;147:e20201323. https://doi.org/10.1542/peds.2020-1323.
- de la Poza Abad M, Mas Dalmau G, Moreno Bakedano M, González González AI, Canellas Criado Y, Hernández Anadón S, Rotaeche del Campo R, Torán Monserrat P, Negrete Palma A, Muñoz Ortiz L, Borrell Thió E, Llor C, Little P, Alonso-Coello P, Delayed Antibiotic Prescription (DAP) Group. Prescription strategies in acute uncomplicated respiratory infections: A randomized clinical trial: A randomized clinical trial. JAMA Intern Med 2016;176:21–9. https://doi.org/10.1001/jamainternmed.2015.7088.
- Mas-Dalmau G, Pérez-Lacasta MJ, Alonso-Coello P, Gorrotxategi-Gorrotxategi P, Argüelles-Prendes E, Espinazo-Ramos O, Valls-Duran T, Gonzalo-Alonso ME, Cortés-Viana MP, Menéndez-Bada T, Vázquez-Fernández ME, Pérez-Hernández AI, Muñoz-Ortiz L, Villanueva-López C, Little P, de la Poza-Abad M, Carles-Lavila M, DAP Paediatrics Group. A trial-based cost-effectiveness analysis of antibiotic prescription strategies for non-complicated respiratory tract infections in children. BMC Pediatr 2023;23:497. https://doi.org/10.1186/s12887-023-04235-3.
- Mas-Dalmau G, Pequeño-Saco S, de la Poza-Abad M, Borrell-Thió E, Besa-Castellà M, Alsina-Casalduero M, Cuixart-Costa L, Liroz-Navarro M, Calderón-Gómez C, Martí J, Cruz-Gómez I, Alonso-Coello P. Perceptions and attitudes regarding delayed antibiotic prescription for respiratory tract infections: a qualitative study. BMC Prim Care. 2023 Oct 4;24(1):204. doi: 10.1186/s12875-023-02123-4.
- Elizondo-Alzola U, Rocha C, Leache L, León-García M, Saiz LC, Solà I, Montesinos-Guevara C, Meade A-G, Boldú A, Bolíbar I, Niño-de-Guzmán E, Alonso-Coello P. Educational interventions and contextual factors for optimising antibiotic prescription in paediatric uncomplicated acute respiratory tract infections in primary care: scoping review of reviews. BMC Pediatr 2025;25:421. https://doi.org/10.1186/s12887-025-05688-4.
- Arias-Alonso L, Barragán-Brun N, Elizondo-Alzola U, Boldu-Minguell A, Rocha-Calderón CA, Niño-de-Guzmán E, Santandreu FM, Quesada-Carrasco F, Ricci-Cabello I, Gorrotxategi-Gorrotxategi PJ, de la Poza-Abad M, Mas-Dalmau G, Gibert-Agulló A, González-Lama J, Alonso-Coello P. Development and assessment of an online communication skills course to optimise antibiotic prescribing for children in primary care. BMC Prim Care 2025;26:247. https://doi.org/10.1186/s12875-025-02919-6.