Un estudi internacional en què han participat investigadors del Grup de Neurobiologia de les Demències i la Unitat de Memòria de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit per Alberto Lleó, ha descobert dos nous gens que s’associen a un risc significativament més alt de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

L’estudi, que s’acaba de publicar a la prestigiosa revista Nature Genetics, analitza dades de més de 32.000 genomes complets de pacients amb malaltia d’Alzheimer i controls sans, cosa que representa l’estudi més gran d’aquest tipus que s’ha realitzat fins ara en aquesta patologia i que s’ha pogut concretar gràcies a un esforç de col·laboració d’un grup internacional liderat des de l’Amsterdam University Medical Centers, als Països Baixos; l’Institut Pasteur de Lille i la Universitat de Rouen Normandie, tots dos a França, amb la participació de l’IIB Sant Pau com a únic centre d’Espanya.

Els resultats d’aquest treball permeten concloure que variants genètiques rares en cinc gens: SORL1, ABCA7, TREM2, ATP8B4 i ABCA1 s’associen a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. “Si bé això ja se sabia per als primers tres gens, la troballa que les alteracions genètiques perjudicials a ATP8B4 i ABCA1 poden conduir a la malaltia d’Alzheimer no s’havia observat prèviament”, assenyala Oriol Dols-Icardo, un dels autors del estudi a l’IIB Sant Pau.

A més, els investigadors van trobar que les mutacions perjudicials en un sisè gen, ADAM10, molt probablement també conduiran a un risc més gran de malaltia d’Alzheimer. Tot i això, els autors van observar molt pocs individus amb mutacions en aquest gen, per la qual cosa aquesta associació haurà de confirmar-se mitjançant la comparació d’una població encara més gran de genomes de pacients amb malaltia d’Alzheimer i controls sans per poder classificar ADAM10 com un “ gen d’Alzheimer”, segons explica Dols-Icardo.

Funcions d’aquests gens

Tots els gens identificats en aquest estudi estan involucrats en el manteniment de la salut adequada del cervell, i el deteriorament de qualsevol d’ells és indicatiu de processos patològics associats a la malaltia d’Alzheimer.

Els “gens d’Alzheimer” descoberts prèviament, que són SORL1, ABCA7 i TREM2, estan involucrats en el processament de la proteïna β-amiloide per part de les neurones o al sistema immunitari del cervell. Els gens recentment descoberts van en aquesta mateixa direcció. El gen ABCA1 manté nivells saludables de colesterol i fosfolípids a les cèl·lules cerebrals i s’associa amb nivells més baixos de proteïna amiloide agregada, l’acumulació dels quals en plaques és ben sabut que constitueix un segell distintiu de la malaltia d’Alzheimer.

Igual que ABCA1, el gen ATB8B4 (acabat de descobrir) està involucrat en el transport de fosfolípids, principalment en les cèl·lules immunitàries del cervell. Per la seva banda, el gen ADAM10 té un paper principal en el processament de la proteïna precursora de β-amiloide, però de manera que evita la formació d’aquesta proteïna. Segons explica l’investigador de l’IIB Sant Pau, aquests gens identificats, junts, representen els mecanismes moleculars que es veuen més afectats en els pacients d’Alzheimer, cosa que ajuda a millorar el coneixement de les bases biològiques de la malaltia i posa sobre la taula la possibilitat d’investigar aquests gens com a dianes terapèutiques potencials.

S’estima que entre el 60 i el 80% del risc de la malaltia d’Alzheimer es pot explicar per factors genètics. En el cas de la malaltia inicial (abans dels 65 anys) aquesta xifra s’eleva a més del 90 %. Per tant, el genoma únic es postula com a eina que podria ajudar a estratificar millor el risc d’aquesta malaltia en el futur.

Article de referència

Holstege, H., Hulsman, M., Charbonnier, C. et al. Exome sequencing identifies rare damaging variants in ATP8B4 and ABCA1 as risk factors for Alzheimer’s disease. Nat Genet (2022). https://doi.org/10.1038/s41588-022-01208-7 DOI: 10.1038/s41588-022-01208-7

El grup de recerca en Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Dr. Juan Fortea, ha dissenyat un protocol detallat per a l’enriquiment de vesícules extracel·lulars derivades d’astròcits a partir de plasma humà que ajudarà a millorar l’estudi d’aquestes cèl·lules i explorar el seu paper en el desenvolupament de diferents malalties neurodegeneratives.

Els astròcits tenen funcions molt importants en diversos processos neurològics, per la qual cosa l’estudi del contingut de la de vesícules extracel·lulars derivades d’aquestes cèl·lules podria ser una plataforma interessant per al descobriment de biomarcadors i l’exploració de vies inflamatòries cerebrals de manera no invasiva.

La investigadora principal d’aquest estudi, Natalia Valle, explica que el protocol es va validar després d’una anàlisi detallada dels mètodes d’aïllament de vesícules extracel·lulars i contextualitzar-lo en el camp de la neurologia, en concret, els astròcits.

Les vesícules extracel·lulars són nanopartícules que secreten de manera natural totes les cèl·lules de l’organisme. Contenen molts components cel·lulars, com ara material genètic, proteïnes i metabòlits lipídics que solen reflectir el contingut de la seva cèl·lula d’origen. Aquestes cèl·lules participen en una àmplia gamma de funcions actuant i transferint-ne el contingut a altres cèl·lules en condicions fisiològiques i patològiques.

Donat la seva mida petita aquestes vesícules són capaces de difondre’s a tots els fluids biològics com plasma i líquid cefaloraquidi, des d’on poden seleccionar-se en funció dels marcadors de superfície específics que expressen, reflectint amb exactitud l’ambient del teixit específic del qual procedeixen. Per tant, representen una eina de diagnosi no invasiva excel·lent, i es poden considerar una biòpsia líquida per al descobriment de biomarcadors. Aquest tret és especialment interessant en neurologia.

Actualment, una de les principals limitacions per a l’ús d’aquestes vesícules en recerca és que hi ha una manca d’estandardització de protocols metodològics per aïllar-los. Els investigadors de l´IIB Sant Pau presenten aquest nou protocol detallat que consisteix en un primer aïllament de les vesícules extracel·lulars totals mitjançant precipitació per polímer, seguit d´un segon pas d´immunoprecipitació d´aquestes vesícules.

Article de referència

Valle-Tamayo, N., Pérez-González, R., Chiva-Blanch, G., Belbin, O., Serrano-Requena, S., Sirisi, S., Cervantes González, A., Giró, O., Sánchez-Aced, É., Dols-Icardo, O., Alcolea, D., Carmona-Iragui, M., Jimenez, A., Lleó, A., Fortea, J., Iulita, M. F. Enrichment of Astrocyte-Derived Extracellular Vesicles from Human Plasma. J. Vis. Exp. (186), e64107, doi:10.3791/64107 (2022).

Un equip d’estudiants de sisè de Medicina de la Unitat Docent Sant Pau – UAB: Berta Rifà, Inés Clavero, Irene Rexach i Júlia de Mas, amb el suport de la Dra. Marilina Santero, investigadora de l’Institut de Recercà de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà, va guanyar el hackathon organitzat per Xartec Salut.

Un hackathon és una trobada de programadors amb l’objectiu de fer un desenvolupament col·laboratiu de software. En aquesta ocasió, es tractava de proposar una solució als reptes actuals de la salut en les àrees de malalties rares, salut mental i càncer infantil.

La proposta del grup de Sant Pau va ser l’eina Burtoola, basada en evidència i que connecta informació clínica i PROMs (patient reported outcomes) amb l’objectiu de reduir la prevalença de burnout entre els estudiants universitaris. Las estudiants van superar els altres 14 grups multidisciplinaris que es van presentar i van rebre el reconeixement en el marc del Summit HealthTech 2030. Els premis consisteixen en l’oportunitat de participar en mentories amb potencials patrocinadors per desenvolupar el projecte cap a una fase de prova de concepte.

Els nivells de la proteïna α-klotho podrien tenir un paper útil com a biomarcador per ajudar a identificar els pacients amb diabetis tipus 1 que tenen més risc de desenvolupar arteriosclerosi i, amb això, un major risc cardiovascular. Així suggereixen els resultats d’un estudi que publica la revista Cardiovascular Diabetology, liderat per investigadors CIBERDEM del Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit pel Dr. Dídac Mauricio, cap del Servei d’Endocrinologia del mateix hospital.

Els pacients amb diabetis presenten un risc més elevat de desenvolupar arteriosclerosi, especialment aquells que tenen, a més, problemes renals. Estudis previs ja havien detectat que aquests malalts presentaven nivells alterats de α-klotho. Aquesta proteïna és una de les principals molècules involucrades en el metabolisme mineral, però fins ara s’havia trobat que els seus nivells circulants estaven reduïts en etapes primerenques de la disfunció renal, cosa que s’havia associat amb un risc més gran de desenvolupar malalties cardiovasculars.

“En les persones amb diabetis l’arteriosclerosi és més freqüent en comparació amb la població no diabètica. Per això, és molt important anticipar-se al desenvolupament de les plaques arterioscleròtiques de manera subclínica, és a dir, quan encara no han provocat símptomes”, explica Josep Julve, un dels autors principals de l’estudi a l’IIB Sant Pau.

En aquest estudi els investigadors van analitzar la relació entre els nivells circulants de diferents determinants del metabolisme mineral relacionats amb el metabolisme del calci/fòsfor en relació amb la càrrega d’arteriosclerosi carotídia subclínica en pacients amb diabetis tipus 1. Els resultats demostren que les proteïnes FGF23 i α-klotho presenten alteracions associades a la progressió de la malaltia renal crònica.

En aquesta nova investigació, a diferència d’estudis previs, es va analitzar la relació entre els nivells d’α-klotho en pacients amb diabetis tipus 1 sense cap malaltia renal crònica. Els resultats demostren, per primer cop, que els nivells sèrics d’aquesta proteïna estan augmentats en els diabètics que tenien arterioscleròtica subclínica. A més, els nivells circulants d’α-klotho també es van relacionar amb el nombre de plaques arterioscleròtiques subclíniques en persones sense diabetis, cosa que el postula com un factor de risc independent i, per tant, un potencial biomarcador.

L´investigador comenta que “un dels aspectes més rellevants d´aquest estudi és que l’associació entre els nivells elevats d´α-klotho i el desenvolupament de placa arterioscleròtica es va observar en absència d´una funció renal alterada o nefropatia diabètica establerta”.

A partir d’aquests resultats sorgeixen noves preguntes de recerca que donaran peu a nous estudis, tant clínics com translacionals, per confirmar la importància d’aquesta proteïna com a factor de risc primerenc d’arteriosclerosi subclínica en pacients amb diabetis tipus 1.

En el desenvolupament d’aquest estudi també hi van col·laborar investigadors CIBERDEM del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova – Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) i la Washington University School of Medicine, a Saint Louis, Missouri (Estats Units).

Article de referència

Castelblanco E, Hernández M, Alonso N, Ribes-Betriu A, Real J, Granado-Casas M, Rossell J, Rojo-López MI, Dusso AS, Julve J, Mauricio D. Association of α-klotho with subclinical carotid atherosclerosis in subjects with type 1 diabetes mellitus. Cardiovasc Diabetol. 2022 Oct 11;21(1):207. doi: 10.1186/s12933-022-01640-3. PMID: 36221075; PMCID: PMC9554979

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha participat, junt amb una vintena de centres de recerca de Catalunya, a la II Cimera de Gènere dels Centres de Recerca en Salut de Catalunya, que promou el treball en favor de l’avenç cap a una recerca en salut més responsable.

La jornada, que han presidit el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal Farreras, ha estat organitzada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Subdirecció General de Recerca i Innovació del Departament de Salut, en coordinació amb el Departament de Recerca i Universitats i iCERCA, i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”. En l’acte han participat Maria Rosa Ballester, responsable de Recerca i Innovació Responsable de l’IR Sant Pau i membre del comitè organitzador d’aquesta cimera, i el director de l’IR Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés.

L’èxit de la celebració de la segona edició de la Cimera és un pas en ferm en el compromís signat pels centres de recerca en salut l’any 2019, per tal de contribuir a la progressió de les carreres científiques de les dones, a l’eliminació de les barreres i els biaixos implícits que afecten a la recerca en salut.

A més, amb l’objectiu de millorar la qualitat del coneixement produït en benefici de tota la població, el compromís signat aposta per incorporar la perspectiva de gènere en la recerca i la innovació. I si bé continua existint la tisora de gènere, els esforços dels centres s’han traduït en una lleugera millora en la situació de desigualtat dels equips i dels lideratges.

Llei de la ciència, en clau de gènere

Al llarg de la jornada, s’ha posat de manifest que la futura Llei de la ciència de Catalunya (LCC), actualment en els darrers estadis de tramitació al Parlament, assentarà una política científica catalana pròpia definida, entre d’altres trets, per la incorporació transversal de la perspectiva de gènere. La norma afavorirà l’adopció de mesures en contra dels biaixos per raó de gènere i qualsevol altra forma de discriminació, i entre els seus principals objectius fixarà l’impuls de la paritat entre dones i homes en tots els àmbits del sistema de coneixement.

La LCC també està previst que integri com a principis ordenadors punts clau en matèria de gènere com ara la igualtat de dones i homes en la carrera científica o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les fases de la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Així mateix, preveu que els agents públics de recerca, desenvolupament i innovació es dotin d’un pla d’igualtat de gènere. Aquest pla caldrà que incorpori mesures per avançar cap a la igualtat de gènere, alhora que inclogui personal expert en gènere en els òrgans d’avaluació i assessorament i que vetlli per la composició equilibrada dels òrgans de govern. També serà necessari que s’hi determinin les eines d’avaluació del compliment dels plans, que hauran de preveure les corresponents mesures correctives.

Els agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació del sector públic, a més, hauran d’incloure en els codis ètics l’obligació d’actuar en cas d’assetjament sexual i violència masclista. De la mateixa forma, caldrà que estableixin els mecanismes de protecció i suport a les víctimes.

Carta de compromís d’Hipàtia

La primera edició de la Cimera de Gènere va tenir lloc l’any 2019 a Girona. Impulsada amb el mateix objectiu, va acollir la creació de la Comunitat de Pràctica Hipàtia i la signatura, per part de les direccions dels centres assistents, de la Carta Hipàtia d’Alexandria. Entre ells, va signar l’IR Sant Pau. En aquest acord constaven els dotze punts principals sobre els quals centraven el seu itinerari per revertir la situació de desigualtat de gènere que mostraven les dades nominals.

La LCC integra en el seu articulat, per tant, l’esperit dels compromisos recollits de la Carta d’Hipàtia, centrats en avançar cap a la igualtat de gènere en la recerca i contribuir a la diversitat en el món de la ciència. El document posa el focus en aspectes concrets com la desigualtat salarial, l’eliminació d’obstacles que suposin un problema per accedir a una carrera professional estable després del doctorat, la millora dels contractes laborals o la promoció de canvis en la cultura organitzativa i l’estructura professional.

En aquesta línia, la Comunitat Hipàtia, formada pels centres de recerca i en què hi participa l’AQuAS, ha treballat en diversos aspectes per avançar en els compromisos Hipàtia. Recentment, ha creat i publicat l’Eina per integrar la perspectiva de gènere i sexe, amb l’objectiu de guiar a les persones investigadores a l’hora de considerar la incorporació del sexe i/o el gènere en estudis de ciència bàsica, clínica, de serveis sanitaris i de salut pública. L’Eina conté una llista de preguntes i subpreguntes que aborden la integració del sexe i el gènere en la recerca, amb aspectes concrets i exemples sobre com incorporar-los en la recerca.

La Comunitat de Pràctica també està immersa en la creació d’una guia de llenguatge inclusiu per al món de la recerca i en el programa Train the trainers. Aquest programa està enfocat a formar personal dinamitzador voluntari en biaix inconscient per tal que pugui impartir formacions a les persones de la seva pròpia institució.

Des de l’àmbit de la recerca, la Institució CERCA, per la seva part, compta des de l’any 2013 amb una comissió de gènere amb representació dels centres de recerca, on es coordinen iniciatives en la matèria i s’intercanvien casos d’èxit. L’activitat s’ha centrat fonamentalment en la conscienciació i incorporació de les polítiques amb perspectiva de gènere per tal de facilitar la incorporació de dones investigadores, especialment, en els càrrecs directius. Per la seva banda, la Comissió de Dones i Ciència del CIC, en funcionament des de l’any 2006, té per missió desenvolupar les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca.

Durant la celebració del 15è Congrés d’ANECORM, l’Associació Nacional d’Infermeria Coordinadora de Recursos Materials, va lliurar a Marta Navarro Colom i Laura Romero Roca el 13è Premi a un treball de recerca pel projecte Dispositiu de subjecció en broncoscòpies: estudi de concepte i usabilitat que es desenvoluparà l’any vinent al Servei de Pneumologia Intervencionista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Barcelona.

La infermera i la tècnica en cures auxiliars d’infermeria del servei plantegen la idea de construir un prototip funcional de dispositiu per mantenir la immobilització de les persones sotmeses a una broncoscòpia flexible i demostrar mitjançant un estudi la utilitat del prototip i les seves aplicacions.

Aquest projecte va guanyar en una fase inicial una ajuda The Collider On Campus (UAB-MWC), un programa d’emprenedoria en línia de 7 setmanes, basat en la metodologia Lean Launchpad. Aquest mètode ajuda a avaluar la viabilitat de la comercialització de projectes d’emprenedoria científica i tecnològica, i a facilitar-ne el desenvolupament com a producte.

L’aposta d’ANECORM garanteix la continuïtat de l’estudi de validació del producte i permet avançar en el procés de transferència tecnològica i l’arribada a la pràctica clínica d’aquest producte sanitari.

Aquest impuls suposa un reconeixement clar al rol infermer en totes les fases del desenvolupament del producte, en la capacitat innovadora i en la facilitat de treball multidisciplinari amb el laboratori 3D de l’Hospital de Sant Pau i amb la Unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau.

La combinació de quimiorradioteràpia preoperatòria i microcirurgia endoscòpica transanal s’ha mostrat útil per ajudar a reduir la recurrència local del càncer rectal. Aquesta estratègia terapèutica podria contribuir a minimitzar les seqüeles en aquests pacients. Així ho suggereixen els resultats de l’estudi TAUTEM, un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat i controlat de fase III publicat per la revista Annals of Oncology.

El treball, en què han participat la Dra. Pilar Hernández, la Dra. María del Carmen Martínez Sánchez i el Dr. Eduardo Mª Targarona, investigadors del Grup de Cirurgia general i digestiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i especialistes de la Unitat de cirurgia gastrointestinal i hematològica del mateix hospital, ha estat liderat pel Dr. Xavier Serra Aracil, del Grup de Recerca en Cirurgia Colorectal de l’Institut de Recerca i Innovació Parc Taulí (I3PT), a Sabadell.

El càncer colorectal és un dels més prevalents entre la població. És el segon tumor més comú entre les dones –després del de mama– i el tercer en els homes, només darrere del càncer de pulmó i el de pròstata. Un de cada quatre casos de càncer colorectal afecta el recte.

Actualment, el tractament estàndard per al càncer rectal és la cirurgia, que en la majoria dels casos implica extirpar el recte de forma permanent. Els pacients que són sotmesos a aquesta intervenció han de conviure amb una bossa de forma permanent o temporal, a més que molts poden patir problemes també a la bufeta urinària i presentar disfuncions sexuals, amb totes les conseqüències que això suposa per a la seva qualitat de vida.

Aquest estudi suggereix que, a curt termini, els resultats d’aquesta nova estratègia terapèutica són equivalents al tractament convencional, però representa una opció molt menys invasiva que permet preservar el recte.

Article de referencia

Serra-Aracil, C. Pericay, J. Badia-Closa, T. Golda, S. Biondo, P. Hernández, E. Tarragona, N. Borda-Arrizabalaga, A. Reina, S. Delgado, F. Vallribera, A. Caro, J. Gallego-Plazas, M. Pascual, C. Álvarez-Laso, H. Guadalajara Labajo, L. Mora-Lopez. Short-term outcomes of chemoradiotherapy and local excision vs total mesorectal excision in T2–T3ab,N0,M0 rectal cancer. A multicentre randomised, controlled, phase III trial (the TAUTEM study). Annals of Oncology, 2022, ISSN 0923-7534, https://doi.org/10.1016/j.annonc.2022.09.160.

Ahir al vespre, en un acte celebrat a les instal·lacions de TV3, es van donar a conèixer els projectes de recerca premiats per la darrera edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de 2021, dedicada a la Salut Mental i que va recaptar 12,1 milions d’euros. Entre els guanyadors, destaquen quatre projectes amb participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que rebran, en total, a prop de 1,3 milions d’euros.

Els projectes de l’IIB Sant Pau premiats són els següents:

• “Assaig controlar aleatoritzat per avaluar l’eficàcia de l’entrenament d’habilitats de la RO-DBT en pacients amb trastorns alimentaris i trets de l’espectre autista: un estudi de prova de concepte”, unitari i liderat pel Joaquim Soler Ribaudi psicòleg clínic de la Unitat de Psiquiatria del Servei de Psiquiatria de Sant Pau. 

• “Assaig clínic de fase III, aleatoritzat, controlat amb comoarador actiu, per estudiar l’eficàcia i la seguretat del programa de REMediació Cognitiva Integral (INCREM) en pacients amb depressió”, de la Maria Portella, coordinadora de recerca del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, que es realitzarà en col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré IRBLL, la Fundació Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques IMIM i la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca VHIR.

• “La depressió: rol i modulació dels miRNA en l’escorça cingulada anterior com a biomarcadors perifèrics i dianes per prometedores nanoteràpies”, coordinat pel CSIC i liderat a l’IIB pel Javier de Diego Adeliño, psiquiatra del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, que es portarà a terme en col·laboració amb l’Institut Químic de Sarrià – Fundació Universitat Ramon Llull.

• “Desvelant la influència de la microbiota intestinal i els metabòlits derivats en la depressió major: estudi de neurometabolòmic de transferència de coneixement de l’intestí irritable i model porcí”, del Narcís Cardoner Álvarez, director del Servei de Psiquiatria de Sant Pau. Aquest projecte, que es realitzarà en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. J. Trueta IDIBGI i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries IRTA, es va elaborar quan el Dr. Cardoner era director de Salut Mental Comunitària a la Fundació Parc Taulí.

 En l’acte on s’ha fet públics els projectes seleccionats, la investigadora de l’IIB Sant Pau, la Dra. M. Jesús Portella, en representació de tots els premiats, ha donat les gràcies per la concessió del guardó i ha assegurat que és conscient de la responsabilitat que representa rebre aquests fons: “Vull agrair que la Fundació La Marató hagi dedicat un programa a la salut mental, que, amb la solidaritat de la gent, ens permet tirar endavant aquesta recerca, que és el que ens mou.”

Els projectes premiats, d’acord amb la decisió del Patronat de la Fundació de la Marató de TV3 i a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 150 que es van presentar a la convocatòria d’ajudes del passat mes de febrer. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, del Departament de Salut, ha coordinat un procés d’avaluació internacional em què 111 experts en trastorns mentals d’arreu del món han valorat els treballs en funció de la seva qualitat i metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i el seu valor innovador i transformador entre altres aspectes.

En total, s’impulsaran 36 projectes de recerca en salut mental liderats per 81 equips d’investigadors experts en salut mental que transformaran la solidaritat i els recursos recaptats en respostes que ofereixin un abordatge integral de la salut mental per a la millora de la qualitat i l’esperança de vida dels pacients i de les seves famílies. Dels 36 projectes finançats, 8 són unitaris i 28 són coordinats entre dos o més centres de recerca.

Un estudi en el qual han participat la Dra. Cristina Rodríguez Sinovas, responsable del Grup de Recerca en Mecanismes reguladors del remodelat cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), i el Dr. José Martínez-González, membre d’aquest grup i investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), realitzat al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), revela un factor clau que protegeix el cor després d’un infart.

La investigació, que ha estat liderada per la Dra. Pilar Martín, cap del Grup de Molècules Reguladores dels Processos Inflamatoris del CNIC i publicada a la revista Journal of Clinical Investigation, descriu que l’expressió del receptor CD69 als limfòcits T reguladors confereix protecció després de patir un infart de miocardi, ja que actua com a punt de control de la inflamació exacerbada responsable del dany cardíac a mitjà termini.

A més, el treball en què han participat també investigadors de l’àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV) del grup del Dr. Francisco Sánchez-Madrid al CNIC i l’Hospital Universitari de La Princesa, revela que nivells d’expressió d’aquest receptor CD69 en sang perifèrica podria predir el desenvolupament de fallida cardíaca, és a dir, de seqüeles greus en la funcionalitat del cor.

Els limfòcits T reguladors, explica el Dr. Rafael Blanco-Domínguez, primer signant del treball, “són cèl·lules encarregades de controlar altres elements del sistema immune per evitar que les respostes inflamatòries descontrolades puguin acabar causant un dany no desitjat”.

Els investigadors, mitjançant l’anàlisi de marcadors immunològics sanguinis de 283 pacients amb infart de miocardi, malaltia isquèmica del cor i principal causa de mort al món, has descobert que es produeix un augment de l’expressió d’aquest receptor CD69 en limfòcits T reguladors a les primeres hores després de l’esdeveniment isquèmic.

Gràcies als experiments amb models de ratolí, aquest equip de científics han revelat que l’absència de CD69 comporta un augment de la inflamació, de la disfunció cardíaca i de la taxa de mort després d’un infart.

Aquest fenomen, explica la Dra. Martín, “es deu al fet que les cèl·lules T reguladores que expressen CD69 són reclutades al lloc de l’infart i són necessàries per inhibir les cèl·lules gamma-delta T, secretores de la interleukina-17 pro-inflamatòria . La presència de CD69 fa que les cèl·lules T reguladores siguin més eficients en induir mort i inhibir la secreció d’interleukina-17 mitjançant un mecanisme novell independent d’antígens específics”.

La investigació també ha vist que una dada molt rellevant: la teràpia amb cèl·lules T reguladores que expressen CD69 després d’un infart en ratolins deficients a CD69 és suficient per suplir la deficiència d’aquesta molècula i així disminuir la inflamació cardíaca i millorar la supervivència.

El seguiment de pacients amb infart de dues cohorts independents, en estreta col·laboració dels Serveis de Cardiologia de l’Hospital Universitari de La Princesa a Madrid i de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau a Barcelona amb la participació del Dr. Albert Durán, va revelar un altre resultat molt prometedor per a la clínica.

Els nivells d’expressió de CD69 en sang perifèrica serveixen per predir el desenvolupament de fallida cardíaca, és a dir, de seqüeles greus en la funcionalitat del cor. És a dir, explica el Dr. Blanco-Domínguez, aquells pacients amb nivells baixos de CD69 en les primeres hores després d’infart “tenien més risc de desenvolupar error cardíac durant els primers dos anys i mig després de l’ingrés hospitalari”.

Els autors conclouen que aquest treball revela un nou mecanisme regulador de la inflamació després d’un infart de miocardi i obre portes per al desenvolupament de CD69 com a candidat pronòstic i terapèutic per a aquesta afectació cardíaca d’abast global.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) a través de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)-Fons d’Investigació Sanitària; Beques Comunitat de Madrid; Fundació La Marató TV3; CIBERFES, Human Frontier Science Program; Leducq Transatlantic Networks; Marie Skłodowska-Beca, i suport de formació de professorat universitari programa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Article de referència

Blanco-Domínguez … José Martínez-González, Pilar Martín. CD69 expressió on regulador T cells protects from immune damage after myocardial infarction. J Clin Invest. 2022. https://doi.org/10.1172/JCI152418.

“El temps és cervell”, afirma el Dr. Joan Martí-Fàbregas, cap de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de Sant Pau. Una frase que va en línia amb el lema del Dia Mundial de l’Ictus d’enguany: Els minuts poden salvar vides, però amb el missatge de que “l’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida, de manera que els pacients tornin a ser funcionalment independents”.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, té dos grups dedicats a l’estudi de l’ictus: Malaltia Vascular Cerebral i Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular.

El primer, dirigit pel Dr. Martí-Fàbregas, lidera estudis en ictus isquèmic:  beneficis i riscos de la trombòlisi intravenosa; beneficis i riscos del tractament endovascular (trombectomia mecànica), maneig de la pressió arterial post-trombectomia, circulació col·lateral en el pacient amb oclusió de gran vas, paper de les estatines en l’ictus isquèmic i hemorràgic; cèl·lules progenitores endotelials en ictus, vulnerabilitat de la placa carotídea ateroscleròtica; monitoratge no invasiu del flux cerebral amb mètodes òptics aplicats. També en hemorràgia intracerebral: prevenció de l’hemorràgia cerebral per anticoagulants; rellevància de l’edema perihematoma, influència de la microbiota, factors associats al creixement de l’hematoma, influència del tipus d’hospital i altres aspectes logístics en els resultats clínics.

El segon, que lidera el Dr. Israel Fernández, es focalitza en estudis genètics i epigenètics de l’ictus, participa en diversos consorcis internacionals i coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat. Un dels darrers estudis publicats, en la revista Clinical Epigenetics, ha analitzat possibles canvis epigenètics que expliquin perquè no tots els pacients pateixen les mateixes alteracions neurològiques i la mateixa evolució. El treball conclou que podria ser degut a alteracions en la metilació d’un gen anomenat EXOC4, implicat en el procés conegut com a excitotoxicitat, pel qual les neurones són danyades i destruïdes en l’ictus.

El grup està duent a terme diversos projectes en el vessant farmacogenètic, sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients. L’equip està investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients després de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixen per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.

Cada minut és important

Per això són cabdals la informació i les campanyes a la població per saber-ne identificar els primers símptomes i sol·licitar atenció mèdica urgent, rebre els tractaments apropiats a la fase aguda, l’ingrés en Unitats d’Ictus amb un equip de professionals multidisciplinari. També cal remarcar que l’ictus es pot prevenir, i tenim mesures per la prevenció primària i també en la prevenció secundària de l’ictus. Tant la prevenció com el tractament de la fase aguda són d’especial importància donat que l’ictus és la primera causa de discapacitat i la segona de mort.

Cal considerar l’ictus com una emergència mèdica tractable. “Quant més aviat arriba el pacient a l’Hospital, més podem fer per ell. Hem de poder revertir el procés i evitar possibles seqüeles per assolir una màxima capacitat de recuperació, és a dir, que el pacient torni a fer tot el que feia abans a nivell laboral, social, personal… Sobreviure no és un èxit, sí fer-ho amb qualitat de vida. Per això la població, des del mateix malalt fins a la seva família, els companys de feina… tothom ha de saber identificar els símptomes de sospita d’ictus”, segons el Dr. Martí-Fàbregas.

“El millor tractament aplicable per a tots els malalts és l’ingrés en una Unitat d’Ictus, com la que tenim a Sant Pau, igual que els malalts amb infart agut de miocardi ingressen en una Unitat Coronària. Està demostrat que això serveix per canviar l’evolució dels malalts”. A més, l’Hospital té una Comissió Multidisciplinària de l’Ictus, de manera que els professionals dels diferents Serveis i àmbits de tractament avaluen els casos un a un i proposen accions de millora que més tard es posen en pràctica en casos reals. Això ha permès avenços en la rapidesa d’administració de tractaments, esdevenint un dels hospitals amb millor temps de resposta i resultats clínics i un protocol compartit de derivació de pacients procedents del Sistema de Salut d’Andorra.

El Dr. Martí-Fàbregas destaca que “un element clau en l’abordatge de l’ictus és el treball multidisciplinari i coordinat entre els professionals” de Neurologia, Urgències, Anestèsia, Neuroradiologia, Radiologia Intervencionista, Infermeria quirúrgica, Infermeria d’Urgències, Fisioteràpia i Rehabilitació, Logopèdia, trasllat, i l’estreta col·laboració amb el Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM).

Sant Pau també participa en el Codi Ictus, el protocol d’actuació urgent del Sistema de Salut Públic de Catalunya que comprèn una xarxa de dispositius assistencials per donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d’ictus. Hi participen 29 hospitals.

Prevenció primària, però també secundària

L’ictus és el resultat d’una alteració de la circulació de la sang al cervell. Es classifiquen en ictus isquèmic (quan és degut a una obstrucció arterial i l’arribada de la sang a una zona del cervell s’altera i provoca que les cèl·lules cerebrals de l’àrea afectada morin per manca d’irri­gació sanguínia), i ictus hemorràgics (quan es trenca una artèria i s’acumula la sang en forma d’un hematoma a l’interior del cervell).

Es calcula que 1 de cada 6 persones tindrà un ictus en algun moment de la seva vida. Aquesta malaltia és més freqüent en homes, però més mortal en dones – en elles és la primera causa de mort per sobre dels 65 anys i, en ells, la tercera per sobre dels 75 anys.

A l’hora de prevenir-lo, hi ha una sèrie de factors no modificables, com l’edat i la genètica, per exemple, però també n’hi ha d’altres que podem canviar, com la hipertensió arterial, la diabetis, el sedentarisme, l’augment de colesterol, l’obesitat, el tabaquisme… “La feina comença quan donem d’alta els malalts amb ictus i tornen a casa seva, intentar que no tingui un segon episodi”.

Segons el Dr. Martí-Fàbregas, “afortunadament tenim tractaments molt eficaços en la fase aguda, de reperfusió, que tornen a enviar sang al teixit que s’ha quedat sense circulació com a conseqüència de l’ictus. Utilitzem fàrmacs com la trombòlisi intravenosa o altres que administrem de forma endovascular, com la trombectomia mecànica en la fase aguda”.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) ha acollit la primera edició del congrés ÀGORA BRN 2022 Punt de Trobada de Projectes de Recerca en Salut Respiratòria, organitzat per la Fundació Barcelona Respiratory Network (BRN). Han inaugurat la trobada el Dr. Vicente Plaza, president de la Fundació BRN i director del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia; i el Dr. Jordi Surallés, director de l’Institut de Recerca Sant Pau. També hi ha estat present la Sra. Montserrat Llavayol, subdirectora general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, qui participa en la conferència “Recerca en salut a Catalunya. Present i futur”.

ÀGORA BRN 2022 premia els 5 millors pòsters, 2 dels quals són de professionals de Sant Pau. El primer, “Projecte CASSANDRA (Cancer Screening Smoking Cessation and Respiratory Assessment)”, és del Dr. Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica. I, el segon, “Biòpsia electrònica de teixit pulmonar in-vivo basada en espectroscòpia d’impedància elèctrica”, de la Dra. Virginia Pajares, adjunta de la Unitat de Broncoscòpies del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia.

També ha atorgat el Premis RECERCAD’OR al Dr. Josep Maria Antó, director del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de la Xarxa de Recerca Biomèdica del Centre d’Epidemiologia i salut Pública (CIBERESP) i professor de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra (per la seva trajectòria d’excel·lència) i el Premi RECERCADOC a la Dra. Clara Martín Ontiyuelo, del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar (com a jove investigadora i a la millor tesi publicada en els darrers dos anys).

Els perfils clínics de la síndrome post-COVID, és a dir, de les seqüeles que deixa aquesta malaltia després d’haver-la patit, són diferents en funció de si els pacients han necessitat ingrés hospitalari, si han estat a l’UCI o si han passat la malaltia a casa.

Segons els resultats d’un estudi liderat per la Dra. Rosa Güell, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i experta en rehabilitació pulmonar, els pacients que van presentar una malaltia més greu, és a dir, aquells que van necessitar passar per la Unitat de Cures Intensives, presenten més pèrdua de força muscular -especialment dels pulmons- i la seva capacitat d’esforç és inferior respecte als pacients menys greus. En canvi, els malalts que no van ingressar a l’UCI tenen més seqüeles emocionals i ansietat.

“Sorprenentment, ens hem trobat que els malalts no ingressats i, fins i tot els ingressats en sala, estan pitjor des del punt de vista emocional. És a dir, tenen molta més ansietat i depressió respecte als ingressats a l’UCI”, detalla la Dra. Güell.

“L’explicació no la sabem. La nostra hipòtesi és que els pacients de l’UCI rebien molt suport des del principi: del fisioterapeuta, de l’equip mèdic i del personal d’infermeria. Tots estaven molt pendents d’ells. Llavors, és molt probable que hagin tingut la sensació d’acompanyament a més a més de l’efecte psicològic d’haver superat una cosa molt greu. Pot ser que aquest fet els hagi ajudat a reduir l’ansietat mentre que els que han estat a la sala o a casa possiblement s’han sentit més sols”, afegeix la Dra. Güell.

Estudi retrospectiu

El treball, publicat a la prestigiosa revista PLoS One, compara retrospectivament els diferents patrons de símptomes en relació amb la gravetat de la COVID-19 aguda en pacients visitats a la Unitat de Rehabilitació Post-COVID de l’Hospital de Sant Pau.

Els investigadors van estudiar mesures respiratòries, musculars, cognitives, emocionals i de qualitat de vida relacionades amb la salut en tres grups de pacients post-COVID: els que no havien requerit hospitalització per la malaltia aguda, els que havien estat ingressats en una sala d’hospital general, i els que havien estat ingressats a l’UCI.

En concret, es van analitzar les dades de 178 pacients post-COVID (91 ingressats a l’UCI, 60 a la sala i 27 que no havien requerit ingrés) en la primera visita a la Unitat de Rehabilitació Post-COVID. Els símptomes més freqüents en tots els grups van ser la fatiga (78,2%) i la dispnea o dificultat respiratòria (75,4%). La força muscular i la capacitat d’esforç van ser inferiors al grup de l’UCI. El component mental i el nivell d’ansietat van ser pitjors en els pacients no ingressats a l’UCI. No es van trobar diferències entre els grups pel que fa a la pressió respiratòria, però 30 de 57 pacients amb una disminució de la pressió inspiratòria màxima no havien requerit ventilació mecànica.

La Dra. Güell explica que és habitual que els pacients perdin força muscular després d’haver estat tractats amb ventilació mecànica per qualsevol causa. Però, en aquest cas, s’ha pogut comprovar que molts malalts amb COVID-19 que no havien requerit ventilació mecànica presentaven debilitat muscular respiratòria. “Aquesta troballa ens fa pensar que, possiblement, aquest efecte no és només pel repòs muscular que afavoreix la ventilació mecànica i que segurament hi ha un efecte directe del virus sobre la musculatura pulmonar”.

Article de referència

Perrot JC, Segura M, Beranuy M, Gich I, Nadal MJ, Pintor A, Terra J, Ramirez E, Paz LD, Bascuñana H, Plaza V, Güell-Rous MR. Comparison of post-COVID symptoms in patients with different severity profiles of the acute disease visited at a rehabilitation unit. PLoS One. 2022 Sep 16;17(9):e0274520. doi: 10.1371/journal.pone.0274520. PMID: 36112577; PMCID: PMC9481013.

Les tècniques contínues de depuració renal són un element fonamental per al tractament de molts pacients amb insuficiència renal aguda associada a inestabilitat hemodinàmica. Per garantir-ne l’administració adequada i evitar complicacions, la tasca del personal d’infermeria de les unitats de cures intensives és clau.

Tot i que cada cop hi ha més oferta formativa sobre aquest tema dirigida als infermers i infermeres de les UCIs, fins ara no existia un llibre específic sobre aquest tema en concret. És per això que Almudena Mateos Dávila, infermera gestora de pacients a l’UCI d’adults de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i investigadora del Grup de Recerca en Cures Infermeres de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau  – IIB Sant Pau es va donar a la tasca d’escriure el manual Conceptos fundamentales en terapias continuas de depuración renal para enfermeras (Círculo Rojo).

Al llarg de la seva trajectòria professional, l’autora ha tractat pacients de moltes patologies, però especialment li ha cridat l’atenció la insuficiència renal. S’ha especialitzat en aquest camp com a alumna i ara com a docent. Coordina el grup de treball de teràpies extracorpòries a la Sociedad Española de Enfermería Intensiva y Unidades Coronarias (SEEIUC). És docent de l’assignatura de renal al màster d’Infermeria Intensiva a l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) de l’IIB Sant Pau, Barcelona. És docent també i coordina diversos cursos entre els quals hi ha el de tractament depuratiu continu en el pacient crític, que ha complert la desena edició dins del programa Penélope, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Actualment, investiga sobre el citrat aplicat a teràpies depuratives contínues. Aquest treball constitueix el tema de tesi doctoral.

Una troballa que ha fet possible el Grup de Càncers d’ORL de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Servei d’Otorrinolaringologia i Patologia Cervicofacial del mateix hospital i el Grup de Recerca en Oncologia de Cap i Coll de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Joan XXIII (ambdós de Tarragona), en col·laboració amb altres institucions representa un avenç molt significatiu en l’abordatge d’aquest tipus de càncer, que és el sisè amb més incidència a tot el món.

Fins fa un temps, el tabac i l’alcohol eren els factors de risc principals, amb la qual cosa el perfil majoritari de persones que el desenvolupaven coincidia també amb el del col·lectiu on aquestes substàncies registren un major consum: homes d’entre els 50 i els 70 anys. Els últims anys, però, el perfil de pacients ha canviat substancialment, ja que l’augment del nombre de casos de persones joves amb infecció pel virus papil·loma humà ha desencadenat un increment d’aquest tipus de càncers entre aquest col·lectiu (el contagi d’aquest virus, a conseqüència de la pràctica del sexe oral sense protecció, entre d’altres motius, és un altre factor de risc de la malaltia).

Ara, gràcies a aquest estudi, que ha permès identificar un biomarcador relacionat amb el metabolisme del sucre (que juga un paper clau en l’evolució d’un càncer), se’n podrà realitzar un pronòstic molt més acurat i personalitzat.

Un pas cap a la medicina personalitzada del càncer

Aquest avenç permetrà personalitzar els tractaments, evitant d’aquesta forma que els pacients hagin de sotmetre’s innecessàriament a la cirurgia requerida per a aquest tipus de tumors. Aquesta troballa és clau ja que aquestes operacions comporten una enorme despesa pel sistema sanitari i, a més a més, tenen moltes repercussions físiques i estètiques per als pacients.

Una de les conseqüències d’aquests tipus d’operacions és que, en alguns casos, a aquestes persones els poden quedar orificis al coll o part de la gola o la llengua els ha de ser extirpada, per exemple.

Amb aquests resultats s’obre la porta per buscar aquest metabòlit a les biòpsies i a la sang i, segons el resultat que s’obtingui es podrà saber si un tumor serà més o menys agressiu. En funció d’això, es podran personalitzar els tractaments oferint a cada persona la teràpia que més li convé segons el grau d’evolució i pronòstic del seu càncer.

Aquesta investigació també ha estat possible gràcies a l’Hospital Verge de la Cinta, de Tortosa, i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre d’altres institucions.

Article de referència

Silvia Bagué, Xavier León, Ximena Terra, Marylène Lejeune, Mercedes Camacho, Francesc-Xavier Avilés-Jurado. Prognostic capacity of the transcriptional expression of lactate dehydrogenase A in patients with head and neck squamous cell carcinoma. Head Neck 2022;44(11):2505-2512. doi: 10.1002/hed.27161.

El projecte “L’endometriosi en primera persona: investigació participativa sobre vivències i recomanacions de dones amb endometriosi per a la millora dels serveis sanitaris”, en el que ha participat el Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, és un pilot innovador que aplica la ciència ciutadana a la salut de les dones en el marc del Projecte Europeu H2020 TRANSFORM. En ell s’ha involucrat a dones amb endometriosi per aprofundir en les seves vivències de la malaltia i en les seves experiències respecte als serveis de salut.

En la investigació, 20 pacients diagnosticats d’endometriosi van participar com a co-investigadores, tenint un rol actiu en les fases de reconeixement de dades, en la formulació de recomanacions i en la difusió dels resultats.

Marta Fonseca té endometriosi fa 18 anys, ha passat per quatre cirurgies i ha participat en el pilot. “El fet d’estar en aquest grup, no cura, però ajuda moltíssim a compartir aquesta experiència i contribuir en aquestes recomanacions. Sí que és una malaltia complexa, però, si hi ha tantes dones que la pateixen, cal prestar més atenció en els diversos àmbits que involucren l’endometriosi. És important saber que l’endometriosi existeix i tenir millors formes d’abordar amb professionals més informats i recursos destinats a la investigació.”

Amb els resultats de la investigació s’ha redactat un resum de polítiques dirigit als/les decisors/as polítics i al personal sanitari, que presenta les recomanacions creades per les dones per a la millora dels serveis sanitaris.

El policy brief es va presentar ahir durant un esdeveniment a l’Hospital de Sant Pau que va comptar amb la presència de les dones participants en la investigació i professionals de Ginecologia de l’hospital.

“El pilot i el policy brief pretenen donar veu i sensibilitzar sobre com viu l’endometriosi i les seves afectacions en la salut global de les persones, així com presentar recomanacions per millorar els serveis assistencials de diagnòstic i atenció a la salut.” Diana Reinoso, Project Manager en Science for Change.

Les sis recomanacions generals reconegudes en el policy brief son:

1. Augmentar el grau de coneixement de l’endometriosi en l’àmbit sanitari;
2. Desenvolupar estratègies per aconseguir un diagnòstic precoç de l’endometriosi;
3. Millorar el procés de transmissió d’informació cap als pacients per augmentar l’autoconeixement i contribuir a la presa de decisions compartides;
4. Definir i implementar un model d’abordatge integral de l’endometriosi;
5. Millorar l’atenció a persones amb endometriosi en els serveis de salut;
6. Desenvolupar models de tractament més personalitzats i que tinguin en compte l’opinió del pacient.

L’objectiu final del policy brief és incidir en les polítiques públiques de salut en el àmbit regional i local, i en concret, incidir en el Model d’atenció a l’endometriosi de Catalunya, a més del nou model d’abordatge innovador de la malaltia en l’Hospital de Sant Pau.

El Dr. Ramon Rovira, coordinador quirúrgic del Servicio de Ginecologia y Obstetricia del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de Barcelona, comenta que “amb el projecte TRANSFORM hem posat al pacient realment al centre. Ha estat una oportunitat, com a professional, per saber de primera mà què és el que necessiten els pacients i una possibilitat de millora radical per afrontar canvis en l’abordatge terapèutic d’aquesta patologia a tots els nivells”.

A més, afegeix que els resultats d’aquesta iniciativa són “un clar exemple per a nous projectes en diferents àmbits de la salut que permeten un canvi paradigmàtic en l’atenció del pacient, en general. Saber lo que necessita el pacient és una de les obligacions de l’atenció mèdica del futur”.

Per a Nora Salas Seoane, responsable de l’Àrea de Salut de Science for Change, aquest projecte pilot és un exemple clar de com podem utilitzar la ciència ciutadana, les estratègies participatives i la cocreació en salut per incorporar l’experiència del pacient i transformar-se junt amb elles certes pràctiques sanitàries i els seus serveis assistencials.

“Estem contribuint a comprendre la salut de les dones des de la seva perspectiva i el seu sentir, tenint en compte les barreres de gènere en salut. Amb aquest pilot es mostra que l’experiència del pacient és clau i necessària per millorar els serveis assistencials i influir en la planificació de polítiques sanitàries”, diu Salas Seoane.

La Dra. Teresa Padró, cap del Grup de Recerca en Biomarcadors de l’evolució de la malaltia cardiovascular a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat nomenada coordinadora del Grup de treball de fisiopatologia coronària i microcirculació de la Societat Europea de Cardiologia (ESC, per les sigles en anglès). Pren el relleu del Prof. Dimitris Tousoulis, de l’Escola de Medicina de la National and Kapodistrian University of Athens, a Grècia.

Aquest grup de treball de l’ESC, que integra tant investigadors bàsics com clínics, té entre els principals objectius impulsar la recerca per avançar en la comprensió integradora de la fisiologia i la fisiopatologia dels vasos coronaris, conèixer millor els mecanismes de prevenció, diagnòstic i tractament de la patologia coronària arterial mitjançant la promoció i la coordinació d’estudis preclínics i clínics.

A més, té com a missió fer tasques divulgatives per oferir als professionals i la població general informació fiable i contrastada relacionada amb la fisiopatologia coronària, la microcirculació i la isquèmia. També promoure la participació dels membres d’aquest grup en tota mena d’activitats científiques.

Sant Pau té una participació molt activa a aquesta societat científica. La Dra. Gemma Vilahur, del grup de Patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau ha estat la coordinadora, durant els darrers dos anys, del Grup de treball en Trombosi de l’ESC.

El comitè científic del Congrés de Cirurgians Neurològics (CNS) ha triat un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau com a millor manuscrit de l’any 2022 a l’àrea de Cirurgia neurofuncional i estereotàxica. Es tracta d’un estudi publicat a la revista Neurosurgery, els autors principals del qual són Juan Ángel Aibar-Durán, del Servei de Neurocirurgia, i Francisco Javier de Diego, del servei de Psiquiatria d’aquest hospital.

Aquesta reunió científica s’ha celebrat del 7 a l’11 d’octubre a la ciutat de San Francisco, Estats Units, i és una de les dates obligades de l’especialitat que congrega els especialistes més destacats de països de tot el món per abordar les novetats científiques a el camp de la neurocirurgia.

El treball, dirigit per Joan Molet, analitza els resultats a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda per al tractament dels pacients amb depressió major que no van mostrar resposta als tractaments convencionals. A més, aporta pistes noves sobre els mecanismes d’acció d’aquest tipus de cirurgia.

Segons explica el Dr. Aibar-Durán, als 5 anys de seguiment, dels pacients amb depressió refractària inclosos en aquest estudi, un 80% va mostrar millora, per la qual cosa es va poder concloure que aquesta cirurgia és clarament eficaç en alguns pacients.

Actualment, l’estimulació cerebral profunda està aprovada en alguns països per al tractament d’alguns trastorns com la distonia, els tremolors o la malaltia de Parkinson.

Sant Pau és el centre líder a Espanya i un dels principals referents a tot el món en aquest tipus de cirurgia i és l’únic centre públic on s’ofereix la neuromodulació com a alternativa en alguns pacients seleccionats amb depressió greu refractària. Actualment s’està provant també en altres indicacions, com ara el tractament de l’esquizofrènia.

Article de referència

Aibar-Durán, Juan Ángel MD^*; Rodríguez Rodríguez, Rodrigo MD^*; de Diego Adeliño, Francisco Javier MD, PhD^‡; Portella, María J. MD, PhD^‡; Álvarez-Holzapfel, María Jesús MD^*; Martín Blanco, Ana MD^‡; Puigdemont Campos, Dolors MD^‡; Molet Teixidó, Joan MD, PhD^*. Long-Term Results of Deep Brain Stimulation for Treatment-Resistant Depression: Outcome Analysis and Correlation With Lead Position and Electrical Parameters. Neurosurgery: January 2022 – Volume 90 – Issue 1 – p 72-80 doi: 10.1227/NEU.0000000000001739

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com a centre CERCA, forma part del nou projecte CERCAGINYS. Es tracta d’un portal d’accés a les diferents infraestructures científiques i tècniques dels instituts de recerca i altres centres que tenen aquesta certificació.

En total estan disponibles 196 plataformes dels 41 centres CERCA que estan classificades per categories i per acreditacions de qualitat, entre les quals estan les de l’IR Sant Pau.

La iniciativa vol optimitzar l’accés a aquestes instal·lacions per a tota la comunitat científica i tecnològica, i, molt especialment, vol evidenciar la possibilitat que el sector privat empresarial i industrial també en faci ús i pugui accedir als serveis de personal tècnic altament qualificat.

Aquesta proposta forma part d’un projecte més ampli, vinculat al Pla d’acció d’infraestructures finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través de la I-CERCA. L’acord amb el Ministeri reconeix l’existència d’un sistema de centres a Catalunya i obre la porta a la futura creació d’una Infraestructura Científicotècnica Singular (ICTS) virtual.

Un estudi internacional, en què ha participat l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha trobat 89 gens implicats en el risc de desenvolupar un ictus dels quals 61 no s’havien descrit prèviament. Es tracta de l’estudi més ampli i complet realitzat fins ara.

El treball, que publica la prestigiosa revista Nature, ha analitzat dades mitjançant estudis d’associació del genoma complet (GWAS) de més de 100.000 pacients que havien patit un ictus i més d’un milió i mig de controls sans. A més, és la primera vegada que un estudi d’aquestes característiques analitza diferents ètnies, cosa que no s’havia fet prèviament perquè la majoria dels estudis havien inclòs únicament mostres de persones d’origen europeu. Tot i que els factors genètics de risc es correlacionen entre les diferents ètnies, aquest estudi ha demostrat que lús de diferents poblacions facilita trobar nous factors de risc genètic.

L’investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Israel Fernández Cadenas és un dels coautors d’aquest treball i el coordinador de l’anàlisi de les dades de la cohort espanyola. Explica que aquests resultats aporten informació molt important que és útil no només per predir quines persones presenten un alt risc d’ictus i així poder prendre les mesures preventives necessàries, sinó que també aporta informació rellevant que contribueix a conèixer millor les bases biològiques de la malaltia. A més, aquestes dades permeten plantejar la utilització de noves teràpies mitjançant fàrmacs no emprats fins ara a l’ictus

Fins ara se sabia que els processos inflamatoris o de coagulació tenien un paper important a l’ictus. “Ara hem vist, per exemple, que els nivells de lípids que nosaltres consideràvem que podrien ser rellevants potser no són tan essencials en el desenvolupament d’aquesta malaltia. En canvi, estem veient que alguns gens relacionats amb altres processos, com ara la hipertensió arterial o la formació de vasos sanguinis (angiogènesi), tenen un rol més important en el risc d’ictus”, comenta Fernández Cadenas.

Més del doble de dades analitzades

L’ictus és una de les principals causes de mort a tot el món. Fins ara, els estudis de factors de risc genètics d‟aquesta malaltia havien analitzat principalment mostres de persones d’origen europeu i el treball més gran tenia dades de 67.000 pacients i 500.000 controls sans.

En aquest estudi, es van realitzar anàlisis d’associació del genoma complet a 1.503.898 participants, que van incloure 110.182 pacients amb ictus de cinc ascendències diferents amb la participació del consorci internacional International Stroke Genetics Consortium, del qual forma part el consorci espanyol GeneStroke Consortium i la cohort espanyola GCAT|Genomes for Life.

Els investigadors van identificar un total de 89 loci o regions cromosòmiques independents relacionades amb el risc d’ictus, 61 de les quals eren noves. A més, es va poder comprovar que gran part d’aquestes característiques genètiques eren compartides per totes les persones, sense importar-ne la procedència.

“Aquesta troballa serà important perquè els professionals mèdics puguin identificar els riscos i els tractaments idonis al camí cap a la medicina predictiva i de precisió”, diu Rafael de Cid, director científic de GCAT| Genomes For Life, investigador de l’IGTP, i coautor de l’estudi.

Dianes terapèutiques

Els investigadors van analitzar, a més, dades de 52.600 persones amb malaltia cardiometabòlica i van demostrar que la suma dels factors de risc genètic predeia el futur risc d’ictus, independentment dels factors de risc clínics.

L’investigador de l’IIB Sant Pau, Israel Fernández, explica que els estudis d’associació genètica són eines molt útils per a la investigació perquè les dades que ofereix no són esbiaixades. “És a dir, mirem polimorfismes repartits per tot el genoma sense una hipòtesi prèvia. I el que observem és que aquelles mutacions i aquells gens que trobem realment estan associats a la malaltia que estem estudiant”.

Això és molt més precís com més nombre de pacients i controls sans s’analitzin i també té molta rellevància poder analitzar dades de persones de diferents procedències i orígens ètnics, ja que algunes mutacions són més comunes en algunes regions del món i altrament es necessitarien analitzar mostres molt més grans per poder-les trobar. “Tots els gens que trobem ens ajuden a entendre millor quins processos biològics són realment importants a la malaltia”.

L’important de conèixer millor els mecanismes implicats en el desenvolupament de l’ictus és que no només es poden cercar nous tractaments dirigits a aquests processos, també es poden fer estudis amb fàrmacs ja aprovats per a altres malalties que poden servir per tractar aquests pacients i per fer prevenció en persones que tenen risc alt per les seves característiques genètiques. “I el procés de recerca en el cas dels fàrmacs ja existents –que és el que anomenem reposicionament farmacològic– és molt més àgil sent més fàcil i ràpid arribar a la seva aplicació en un pacient”, recorda aquest investigador.

Sobre el GCAT

Liderat per l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), GCAT|Genòmens For Life (Cohort Study of Genomes of Catalonia) és un estudi de cohorts de la població catalana creat amb l’objectiu d’estudiar els factors genòmics, epigenòmics i ambientals en el desenvolupament de malalties cròniques multifactorials. És una cohort multipropòsit de la població resident a Catalunya amb 20.000 voluntaris provinents de tota la geografia catalana.

La cohort GCAT disposa de dades clíniques, epidemiològiques, ambientals, genòmiques i multiòmiques. Des del 2018, col·labora amb la comunitat científica internacional fent-hi disponible l’accés sota les directrius europees FAIR (Directrius per a dades localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables). Fins ara, GCAT ha participat en més de 30 projectes contribuint a descobriments biomèdics notables (www.genomesforlife.com).

Article de referència

Stroke genetics informs drug discovery and risk prediction across ancestries (2022). Aniket Mishra, Rainer Malik, Tsuyoshi Hachiya, Tuuli Jürgenson, Shinichi Namba, Daniel C. Posner, et al. Nature. doi: 10.1038/s41586-022-05165-3

Nanoligent SL, spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, es centra a desenvolupar nous fàrmacs per al tractament de més de 20 tipus de càncer metastàtic. La seva proposta de tractament es basa en l’eliminació dirigida de cèl·lules canceroses que sobreexpressen el receptor CXCR4, un biomarcador de mal pronòstic i resistència a la teràpia habitual que es considera clau en els processos de desenvolupament de la metàstasi. L’empresa està desenvolupant una nova plataforma nanotecnològica patentada, amb potencial per superar les limitacions dels tractaments actuals basats en conjugats de drogues citotòxiques amb anticossos.

L’empresa acaba de tancar la seva primera ronda de finançament per 2.800.000 euros, la qual cosa li permetrà fomentar el desenvolupament de múltiples candidats a fàrmacs i avançar en el desenvolupament preclínic del seu candidat principal en una varietat de tipus de tumor.

 La darrera inversió ha estat aportada per  i&i Biotech Fund, un fons de ciències de la vida en fase inicial amb oficines a Luxemburg i Praga que compta amb el suport del Fons Europeu d’Inversions. El nou fons s’uneix als inversors anteriors de Nanoligent, les empreses Italian Angels for Growth i AVANTECA Partners, ambdues especialitzades en donar suport a empreses científiques innovadores en fases inicials.

“Menys d’un terç dels pacients metastàtics acabats de diagnosticar responen a les teràpies actuals, cosa que fa de la metàstasi un dels reptes no resolts més urgents del càncer. Amb el suport d’i&i Biotech Fund, juntament amb els nostres inversors existents, assolirem la nostra fita actual centrada en la sel·lecció del millor candidat de la nostra cartera de teràpies dirigides a metàstasi”, destaca Montserrat Cano, directora general de Nanoligent.

“Nanoligent és la cinquena inversió del nostre fons i pertany a un grup de teràpies oncològiques dirigides de la nostra cartera. Estem molt satisfets amb la singularitat de la seva tecnologia. La plataforma està desenvolupada per un equip de científics i gestors altament motivats, experimentats i totalment compromesos. El seu projecte té un gran potencial per convertir-se en un tractament eficaç per a múltiples tipus de càncer metastàtic”, assenyala Jaromir Zahrádka, soci director d’i&i Biotech Fund.

Dos dels inversors anteriors ja s’han incorporat al Consell d’Administració de Nanoligent, que actualment està format per Michele Marzola (Italian Angels for Growth), Michael Milos (Avanteca Partners), Manuel Rodríguez (president) i Montserrat Cano (secretària).

 “Estem encantats de donar la benvinguda al Fons i&i Biotech a Nanoligent. Per la seva diligència científica i professionalitat en la seva gestió, serà un soci important per a Nanoligent i estem contents de poder continuar invertint conjuntament”, ressalta Michele Marzola, d’Italian Angels for Growth.

 Per la seva banda, Michael Milos d’AVANTECA Partners considera que i&i Biotech “és el soci adequat per al desenvolupament de Nanoligent. Ha demostrat un coneixement científic profund, a més de gaudir d’una bona connexió amb la industria farmacèutica. Tots junts esperem portar el pla de desenvolupament de Nanoligent de manera efectiva a les properes etapes”.