La Plataforma de Cultius Cel·lulars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinada per l’Estefania Segalés és un servei que ofereix diferents instal·lacions en les quals es pot treballar tant amb cultius primaris obtinguts de teixits humans i d’animals d’experimentació, com amb línies cel·lulars contínues i Organismes Modificats Genèticament (OMG) de nivells I i II.

Els usuaris disposen de l’equipament adequat i bàsic necessari per aconseguir i mantenir els cultius cel·lulars: 25 cabines de flux laminar i de seguretat biològica, 28 incubadors de CO2, estufes, centrífugues, banys d’aigua, microscopis invertits, balances, trampes de buit, comptadors cel·lulars, neveres, congeladors (-20 i –80°C), forns d’hibridació i autoclaus.

Com a usuària d’aquesta plataforma, la Dra. Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral al Grup de Fisiopatologia Molecular de la Sinapsi a l’IIB Sant Pau, explica que la fan servir principalment per mantenir cultius primaris de neurones de ratolí i neurones humanes en co-cultiu amb astròcits murins.

“La infraestructura del Servei de Cultius Cel·lulars ens ha ajudat en el projecte del laboratori de Fisiologia Molecular de la Sinapsi permetent l’estudi de l’encefalopatia epilèptica del desenvolupament SYNGAP1. Amb l’establiment i manteniment d’aquests cultius humans i murins hem pogut entendre millor la fisiopatologia de la malaltia i testar diferents tractaments”.

El que més valora la Dra. Tristán de la Plataforma de Cultius Cel·lulars és “la perfecta organització i gestió, així com la disponibilitat per resoldre dubtes i adaptar-se a les necessitats dels usuaris”.

Per la seva banda, el David Santos, investigador del grup de Fisiopatologia de les malalties caracteritzades per alteracions lipídiques, explica que passa almenys una tercera part de la seva jornada laboral en la Plataforma de Cultius Cel·lulars. “La major part del treball experimental que faig depèn dels cultius cel·lulars, des d’estudis de metabolisme cel·lular fins a la injecció de cèl·lules escumoses marcades amb isòtops a models animals d’experimentació”.

Para ell resulta un servei imprescindible, “sense aquesta plataforma em seria impossible dur a terme aquests experiments. D’altra banda, disposar d’aquesta plataforma m’ha permès dur a terme col·laboracions importants amb altres grups de recerca, tant en l’àmbit nacional com internacional”.

Aquest investigador destaca que la fiabilitat és un dels aspectes que més valora d’aquesta plataforma. “Saber que deixo els meus cultius en una zona segura, en la qual es compleix la normativa, tant per protegir l’usuari com les cèl·lules, en termes de control de contaminacions, supervisió i manteniment d’equips, administració d’EPIs, entre d’altres, em genera una tranquil·litat a l’hora de fer els meus experiments i de validar els resultats que n’obtinc”.

Un estudi coliderat per investigadors del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que publica la prestigiosa revista Neuron, del grup Cell, descriu que les proteïnes perjudicials que s’acumulen al cervell de les persones amb la malaltia d’Alzheimer es propaguen a través de la sinapsi.

El treball, dirigit per equip de la professora Tara Spires-Jones, de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, i realitzat per l’IIB Sant Pau en col·laboració amb l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) aporta noves evidències que podrien ser la clau per aturar el progrés de la malaltia d’Alzheimer. L’estudi s’ha realitzat en el marc de projecte europeu COEN, finançat pel CIBERNED i coordinat pel Dr. Alberto Lleó, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital.

L’acumulació de la proteïna Tau a les neurones en forma de cabdells neurofibril·lars és un dels aspectes més característics de la malaltia d’Alzheimer. Els dipòsits d’aquesta proteïna s’estenen pels circuits cerebrals i, a mesura que es propaguen, interrompen la comunicació entre les cèl·lules cerebrals, fet que porta a una alteració de les funcions cerebrals. És la primera vegada que es pot observar, en cervells humans, com aquestes formes anormals es propaguen pel cervell a través de les sinapsis.

La sinapsi són els punts de connexió entre les cèl·lules cerebrals que permeten que flueixin els missatges químics i elèctrics. Aquest procés és vital per a la funció cerebral normal. Les sinapsis es perden en la malaltia d’Alzheimer i la pèrdua d’aquestes connexions prediu de manera important la pèrdua de la memòria i altres funcions intel·lectuals en aquests pacients.

L’equip investigador va examinar més d’un milió de sinapsi de 42 persones mitjançant noves tècniques realitzades amb microscopis de gran potència i súper resolució en col·laboració amb l’IQAC-CSIC, que van permetre visualitzar el flux de proteïnes dins de les sinapsis individuals. Els investigadors van poder observar que petits dipòsits de la proteïna Tau, coneguts com a oligòmers, estaven a banda i banda de les sinapsis en persones que van morir d’Alzheimer. És a dir, tant a la neurona que envia senyals com a la que els rep, cosa que indica que les sinapsis tenen la capacitat de transmetre proteïnes TAU tòxiques d’una part del cervell a una altra.

En opinió de la Dra. Sílvia Pujals, investigadora Ramon i Cajal de l’IQAC-CSIC, “aquest estudi demostra com la microscòpia de súper resolució, capaç de visualitzar estructures a la nanoescala, té molt potencial en l’estudi dels mecanismes moleculars implicats a les malalties”.

Aquestes dades reforcen la hipòtesi que aturar la propagació de la forma tòxica de la proteïna Tau a les sinapsis pot ser una estratègia prometedora per tractar la malaltia d’Alzheimer en el futur, explica el Dr. Lleó. “Si aconseguim bloquejar el pas d’una neurona a una altra de la manera més patològica de la proteïna Tau, que són els oligòmers, segurament podríem aturar la progressió de la malaltia d’Alzheimer. Perquè sabem que la progressió de la malaltia té relació amb l’expansió de la proteïna pel cervell”.

La investigadora principal, la professora Tara-Spires Jones de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, indica que “fa més de 30 anys que sabem que els cabdells es propaguen pel cervell durant la malaltia d’Alzheimer, però com es propaguen seguia sent un misteri. Els dipòsits de proteïnes precedeixen a la mort de les neurones, cosa que contribueix a la disminució de la capacitat cognitiva. Aturar la propagació de la Tau tòxica és una estratègia prometedora per aturar la malaltia en sec”.

La Dra. Sònia Sirisi Dolcet, investigadora postdoctoral al grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau detalla que els oligòmers de Tau, que són els que viatgen a través de la sinapsi, “són una forma molt primerenca en el procés de agregació d’aquesta proteïna. És a dir, que són presents en estadis molt inicials de la malaltia d’Alzheimer”. És per això que, si s’aconsegueixen desenvolupar estratègies per evitar la propagació d’aquesta proteïna pel cervell en aquestes primeres etapes, es podria prevenir o aturar la seva progressió.

Imatge: Reconstrucció en 3D d’imatges de microscòpia de superresolució, on es veu que la proteïna Tau en la seva forma oligomèrica (en groc) està localitzada on hi ha les presinapsis (en magenta).

Article de referència 

Colom-Cadena et al., Synaptic oligomeric tau in Alzheimer’s disease — A potential culprit in the spread of tau pathology through the brain, Neuron (2023), https://doi.org/10.1016/j.neuron.2023.04.020

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha posat en marxa un nou programa transversal de recerca per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups de investigació.

Amb aquest nou programa, creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), l’IIB Sant Pau implementarà accions adreçades a fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i a promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement, posant en marxa els mitjans i recursos necessaris per facilitar-ho.

Malgrat que les diferències de sexe i gènere tenen un impacte significatiu en la salut, la investigació biomèdica continua originant-se  principalment en estudis realitzats en material cel·lular, models animals masculins o homes i sovint no té en compte els diferents patrons de salut i malaltia en dones i homes en funció del sexe i el gènere.

Aquesta manca de perspectiva de gènere pot tenir greus conseqüències. Per exemple, les dones solen estar infrarepresentades en els assaigs clínics, cosa que pot provocar que les dosis de medicaments no siguin les adequades, problemes de seguretat, com ara efectes adversos no esperats i també pot emmascarar diferències importants en la progressió de la malaltia i la resposta al tractament.

A més, el biaix de gènere en la investigació pot provocar una manca de comprensió dels problemes de salut específics de les dones, com ara els trastorns relacionats amb la menstruació, les complicacions relacionades amb l’embaràs i els símptomes relacionats amb la menopausa. Encara, més enllà del sexe, cal incorporar la dimensió de gènere en la recerca, amb intereseccionalitat, que ens permeti obtenir resultats científics que responguin a les necessitats reals, contribuint a incrementar l’equitat i la justícia social.

El director de l‘IIB Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés, comenta que “es crucial que la investigació biomèdica adopti una perspectiva de gènere per entendre millor l’impacte del sexe i el gènere en els resultats de salut. Perquè això passi, és imprescindible que des dels centres de recerca creem estructures que facilitin les sinèrgies entre els grups, com aquest nou programa, i que fomentem el canvi impulsant projectes i dedicant recursos a acompanyar i formar el personal científic en aquest àmbit. No n’hi ha prou amb adherir-se a manifestos o signar declaracions si això no s’incorpora a l’estratègia del centre i es tradueix en accions concretes”.

També destaca que la perspectiva de gènere també ha d’estar present en “la governança dels centres, ja sigui fomentant la paritat en el lideratge dels grups de recerca i els comitès científics interns i externs que assessoren la direcció de l’Institut, com en les polítiques institucionals. Alhora, tenim la responsabilitat d’impulsar i visibilitzar models femenins en recerca, en l’entorn científic, en congressos i actes, i especialment en l’entorn social, mitjançant les activitats de difusió i divulgació de la ciència. Des de l’IIB Sant Pau treballem activament per garantir la igualtat de gènere en tots aquests àmbits”.

El nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere està coordinat per la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de medicina perinatal i de la dona a l’IIB Sant Pau i directora del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, i per la Dra. Ma Rosa Ballester, cap de la unitat de Recerca i Innovació Responsable a l’IIB Sant Pau.

“Prioritzant la perspectiva de sexe i de gènere en la investigació biomèdica, augmentem la reproductibilitat dels estudis, fent-los lliures de biaixos, afegim valor a la recerca fent-la més ètica i responsable, augmentant la equitat i la justícia social. Amb aquesta visió contribuïm a optimitzar els resultats de salut per a totes les persones, independentment del seu sexe o  gènere, amb un enfocament interseccional com element explicatiu de les desigualtats sistèmiques”, explica la Dra. Ma Rosa Ballester. Amb aquest nou enfocament transversal, l’IIB Sant Pau esdevé un centre pioner i aposta decididament per incorporar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees de recerca, per tal de contribuir a la consecució dels objectius en aquest àmbit.

“Cal incorporar la perspectiva de gènere en tot el procés, això inclou augmentar la representació de les dones en els assaigs clínics, plantejar-nos de quin sexe son les línies  cel·lulars o els models animals que es fan servir en recerca bàsica, analitzar les diferències de sexe i gènere en accés al sistema sanitari, la percepció de la malaltia o la salut, el diagnòstic, la progressió de la malaltia i la resposta al tractament. Per tant, cal  abordar el biaix de gènere ja en el disseny de qualsevol projecte de recerca, i també en l’anàlisi i com ho expliquem a els i les usuàries finals”, afegeix la Dra. Elisa Llurba.

Els principals objectius d’aquest programa transversal són:

• Promoure la investigació en la salut amb perspectiva de gènere i en malalties que afecten a dones.
• Disminuir la bretxa en la representació sexe femení en qualsevol tipus d’estudi, ciència bàsica fins a recerca aplicada en humans.
• Fomentar la col·laboració entre els grups de recerca de les 5 àrees de recerca per investigar tenint en compte la perspectiva de gènere.
• Impulsar la realització d’assaigs clínics amb fàrmacs i eines tecnològiques per a patologies que afecten les dones.
• Atraure talent amb interès per investigar en gènere.
• Captació de finançament públic i privat en aquest àmbit.
• Esdevenir un centre referent en recerca de gènere.
• Tancar la bretxa de gènere en la recerca.

“Aquest programa ha de servir de catalitzador d’una necessitat real. Amb aquest programa l’IIB Sant Pau posa el marc i els instruments per fomentar-ho”, conclou la Dra. Llurba.

Sant Pau compromès amb la salut i el gènere

Sant Pau està compromès i aborda l’agenda de gènere a tots els nivells. La creació del nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere és un exemple de la confluència del treball conjunt entre l’institut de recerca i l’hospital.

D’una banda, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència.  En paral·lel, l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, va elaborar el Pla de Recerca i Innovació i Responsable (RRI) prioritzant  l’agenda de gènere , amb mesures i accions que impliquen, per exemple, la gestió del talent i el foment de la carrera científica en les dones, l’acompanyament metodològic i la formació en la incorporació de la perspectiva de gènere en recerca, i la creació del grup transversal de recerca que avui es presenta.

Línies de recerca en salut i gènere: alguns exemples

L’IIB Sant Pau té en marxa cada cop més projectes que incorporen la perspectiva de gènere des del seu plantejament inicial. Un dels exemples paradigmàtics són les malalties cardiovasculars. Cada vegada hi ha més evidència de les diferències tan importants que existeixen tant en l’evolució com en les manifestacions clíniques de diferents trastorns cardiovasculars i que aquestes seves variables poden tenir un impacte en la prevenció i el seu tractament.

En l’àrea de Malalties Cardiovasculars estan en marxa projectes com ara el RETROVE, que busca algoritmes matemàtics per definir el risc individual de patir trombosi venosa, o un altre estudi que analitza el tractament amb betabloquejants en pacients amb fibril·lació auricular en funció del sexe.

Per exemple, el grup que lidera la Dra. Lina Badimon està duent a terme un projecte de medicina personalitzada en una cohort en l’àmbit nacional amb diagnòstic genètic d’hipercolesterolèmia familiar i on l’especificitat de sexe és un dels objectius de l’estudi a l’hora d’identificar i determinar la importància de nous biomarcadors moleculars.

En aquest àmbit de salut cardiovascular, la Dra. Elisa Llurba, lidera conjuntament amb investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, del Grup de Recerca en Bioquímica i el Grup de Malalties Cardiovasculars, tres estudis amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III sobre l’impacte de diferents processos reproductius en la salut cardiovascular en tres etapes clau: prèvia a la gestació en dones en procés de reproducció assistida, durant la gestació, i als 3-6 anys després del part. Un dels objectius és estudiar com les malalties d’origen placentari poden tenir un impacte en la salut cardiovascular materna i neonatal.

A l’àrea de recerca de Malalties neurològiques, neurociències i salut mental, que dirigeix el Dr. Juan Fortea, també hi ha diversos projectes plantejats amb perspectiva de gènere. Entre ells, s’estan estudiant les diferències de gènere en la demència frontotemporal i també en el vincle entre la malaltia d’Alzheimer i síndrome de Down, o la resposta terapèutica a la malaltia de Parkinson en funció del sexe. En ictus també s’estan realitzant estudis d’estratificació per sexe i la recerca de factors genètics específics en malalties complexes.

Al grup de malalties genètiques hi ha diversos estudis en marxa que tenen en compte la perspectiva de gènere, com ara la detecció -prèvia a l’embaràs- de dones amb alt risc de tenir fills afectes de malalties genètiques, la identificació de variants predictores de toxicitat greu en pacients amb càncer colorectal tractats amb fluoropirimidines, l’estudi farmacogenètic en pacients psiquiàtrics atesos en centres de salut mental, o l’estudi farmacogenètic i farmacocinètic en pacients amb trasplantament de progenitors hematopoiètics que reben un acondicionament amb busulfan, entre d’altres.

A més, hi ha projectes específics que parteixen directament de diferències de gènere, com ara la recerca en la malaltia endocrinològica i metabòlica en la gestació o l’estudi dels canvis neurològics en la dona perimenopàusica, així com la totalitat dels projectes de recerca de Ginecologia i Obstetrícia que lidera la Dra. Llurba, en el que la perspectiva de gènere va encara mes enllà i treballa aspectes psico-bio-socials com el impacte de les pèrdues reproductives precoces, la co-creació ciutadana en l’experiència de les dones que pateixen una endometriosi o l’estudi de la violència obstètrica. I també la recerca que es fa des del Grup de Oncologia Ginecològica i Peritonetal, dirigit per la Dra. Virtudes Céspedes, que estudia els càncers d’endometri i ovari amb beques de la Marató de TV3 i de l’Instituto de Salud Carlos III, entre d’altres.

En recerca en salut pública, des de fa anys, els grups de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona de l’IIB Sant Pau incorporen la perspectiva de gènere en bona part dels seus estudis. A començaments de 2023 es va publicar l’informe “Desigualtats de gènere en la salut a Barcelona” en què s’examinen les desigualtats de gènere en els determinants socials de la salut, els problemes de salut, els hàbits relacionats amb la salut i la utilització de serveis sanitaris amb una perspectiva interseccional que considerava la classe social i el país de naixement, i de curs de vida. També han examinat les desigualtats de gènere des d’una perspectiva interseccional en salut mental, recollides en l’informe “Situació de la salut mental de la població de Barcelona i els seus determinants”. La interseccionalitat és clau en els estudis amb perspectiva de gènere en salut, ja que la majoria inclouen determinants com el treball, l’habitatge i la violència. Per exemple, la recerca liderada per la Dra. Lucía Artazcoz, investiga desigualtats de gènere en la salut relacionades amb la compaginació de vida laboral i familiar, el treball a temps parcial o llargues jornades de treball.

Aquests exemples mostren clarament la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els estadis de la recerca: disseny, execució i anàlisi de resultats; però també en tots els seus àmbits: recerca bàsica, preclínica, clínica i salut pública.

Un estudi coliderat pel Dr. Daniel Alcolea, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat de Memòria – Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Laia Montoliu-Gaya, de la Universitat de Gothenburg i en què també han col·laborat la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic, i la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Hospital Clínic, postula la proteïna glial fibril·lar àcida (GFAP) com un biomarcador que podria ser útil per avaluar el diagnòstic i pronòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

Se sap que la població amb síndrome de Down té un elevat risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. De fet, als 70 anys més del 95% de les persones amb síndrome de Down desenvoluparan la malaltia d’Alzheimer, que és la principal causa de mort en aquesta població. Aquesta forta associació es deu a la triplicació d’un gen que està involucrat en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer anomenat proteïna precursora d’amiloide i localitzat al cromosoma 21. En persones amb síndrome de Down, la detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer és un desafiament clínic. El canvi en el funcionament cognitiu pot ser difícil de determinar a causa dels diferents nivells de discapacitat intel·lectual associats amb la síndrome.

Aquest estudi, que publica la revista eBioMedicine, ha estudiat el potencial de la proteïna GFAP, en sang (plasma) i líquid cefaloraquidi com a biomarcador diagnòstic i pronòstic per a la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down comparant-ho amb els canvis en la malaltia de Alzheimer autosòmica dominant i esporàdica.

S’han analitzat mostres de 997 participants de les cohorts DABNI i SPIN juntament amb mostres de participants de l’hospital Clínic i la Ludwig-Maximilians-Universität. “Incloem mostres de persones amb síndrome de Down, persones amb Alzheimer autosòmic dominant, persones amb malaltia d’Alzheimer esporàdica i voluntaris sense problemes cognitius. Es van mesurar les concentracions de GFAP en líquid cefaloraquidi i en sang dels participants i es va avaluar la seva relació amb la presència de patologia amiloide i canvis en l’estructura del cervell mitjançant proves de neuroimatge”, detalla el Dr. Alcolea.

Els resultats mostren que la concentració de GFAP al plasma és el biomarcador que més canvia al llarg de la progressió de la malaltia d’Alzheimer, augmentant des de les primeres etapes preclíniques (més de dues dècades abans que apareguin els primers símptomes) fins a la fase de demència. A més, les determinacions de GFAP en plasma també van resultar útils per discriminar entre persones amb malaltia d’Alzheimer simptomàtica i asimptomàtica i per predir la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu a l’etapa de demència. A més, la concentració de GFAP al plasma es va associar amb els dipòsits d’amiloide cerebral mesurats per PET.

Aquestes troballes són importants tant per al disseny de nous assaigs clínics com per a la pràctica clínica, ja que la proteïna GFAP es podria utilitzar per identificar aquelles persones que estan en risc de desenvolupar la malaltia i per avaluar l’eficàcia dels tractaments en desenvolupament.

“L’estudi de marcadors plasmàtics longitudinals és una de les revolucions a Alzheimer dels darrers 5 anys”, comenta el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’IIB Sant Pau, que afegeix que el desenvolupament d’aquests marcadors a la sang és molt important perquè “un PET pot costar milers d’euros, la punció lumbar és invasiva i implica molts més recursos mentre que una anàlisi de sang és molt fàcil de fer” .

Aquest expert detalla que la proteïna GFAP és un marcador astrocitari que s’altera molt aviat a la malaltia d’Alzheimer i que està molt relacionat amb l’amiloïdosi i que continua avançant als diferents estadis de la malaltia. “És, curiosament, l’única proteïna que funciona millor en plasma que en líquid cefaloraquidi i té un rendiment excel·lent per al diagnòstic de la malaltia. Aleshores probablement és una de les millors candidates per al panell de proteïnes que necessitem en un futur”.

Finalment, el Dr. Fortea destaca que actualment “ja està demostrat que aquests marcadors funcionen meravellosament en estudis de recerca. Ara el que hem de desenvolupar són els algorismes d’ús d’aquests marcadors plasmàtics per al diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer a la pràctica clínica”.

Aquest estudi ha rebut finançament de la Fundació “La Caixa”, l’Instituto de Salud Carlos III, el National Institute on Aging, el Wellcome Trust, el Jérôme Lejeune Foundation, l’AC Immune, la Medical Research Council, l’Alzheimer’s Association, el National Institute for Health Research, l’EU Joint Programme –Neurodegenerative Disease Research, Alzheimer’s society i Deutsche Forschungsgemeinschaft, Stiftung für die Erforschung von Verhaltens und Umwelteinflüssen auf die menschliche Gesundheit.

Article de referència

Montoliu-Gaya L, Alcolea D, Ashton NJ, Peguerols J, Levin J, Bosch B, Llanter-Rodriguez J, Carmona-Iragui M, Wagemann O, Balassa M, Kac PR, Barroeta I, Lladó A, Brum WS, Videla L , Gonzalez-Ortiz F, Benejam B, Arranz Martínez JJ, Karikari TK, Nübling G, Bejanin A, Benedet AL, Blesa R, Lleó A, Blennow K, Sánchez-Vall R, Zetterberg H, Fortea J. Plasma i cerebrospinal fluid glial fibrillary acidic protein levels in adults with Down syndrome: a longitudinal cohort study. EBioMedicine. 2023 Apr;90:104547. doi: 10.1016/j.ebiom.2023.104547. Epub 2023 Mar 30. PMID: 37002988; PMCID: PMC10070083.

La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa, hereditària, determinada per la mutació en un gen, que afecta severament la capacitat cognitiva de les persones que la pateixen. Tradicionalment s’ha considerat que la manera com es comporta el deteriorament cognitiu en la malaltia al llarg del temps és molt homogènia, però, segons un nou estudi liderat pel Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment que dirigeix el Dr. Jaume Kulisevsky a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, hi ha almenys dos patrons diferents de progressió del deteriorament cognitiu en les persones afectades per aquesta malaltia.

El treball, publicat a la revista European Journal of Neurology, analitza dades obtingudes durant un seguiment de 3 anys en més de 500 persones afectades per la malaltia i que participen a l’estudi internacional Enroll-HD, excloent aquells casos que presentessin formes juvenils, tardanes o que tinguessin una demència clarament instaurada.

“Mitjançant una aproximació estadística vam poder demostrar que la trajectòria del deteriorament cognitiu era molt diferent i que, en pràcticament la meitat dels casos, existia un patró de progressió molt agressiu sense que, en comparar les característiques clíniques, demogràfiques o genètiques, existissin diferències entre tots dos grups”, detalla el Dr. Martínez-Horta.

Els autors de l’estudi conclouen que la forma de progressió de la malaltia de Huntington varia significativament fins i tot entre pacients amb característiques similars i així es pot confirmar l’existència d’almenys dos fenotips cognitius que difereixen significativament en termes de la taxa de progressió. Aquestes troballes obren noves vies per estudiar els mecanismes addicionals que contribueixen a l’heterogeneïtat de la malaltia de Huntington més enllà de la mutació genètica coneguda que causa la malaltia.

“A diferència del que habitualment ens mostren les dades, el contacte directe amb les persones afectades il·lustra perfectament que, tot i ser una malaltia genèticament determinada, els casos són molt variables quant a l’aspecte i la forma de progressió”.

A més, els investigadors van desenvolupar un model matemàtic que permet predir, observant el comportament del deteriorament cognitiu durant el primer any, quins pacients seran del grup que progressa ràpidament, la qual cosa és molt útil per classificar aquests individus abans que sigui evident que s’estan deteriorant molt més.

Aquestes troballes seran d’utilitat per millorar el pronòstic i “anticipar-nos al que succeirà aquestes persones”. Això té una gran utilitat per millorar el disseny dels assaigs clínics amb possibles tractaments ja que “si no contemples que el comportament de la malaltia serà diferent, no pots avaluar adequadament l’efecte d’un fàrmac, perquè no és el mateix el que esperaries que passi algú que es mantindrà més o menys estable que algú que en realitat hauria d’empitjorar molt”.

Artícle de referència

Martínez-Horta, S, Perez-Perez, J, Oltra-Cucarella, J, et al. Divergent cognitive trajectories in early stage Huntington’s disease: A 3-year longitudinal study. Eur J Neurol. 2023; 00: 1- 9. doi:10.1111/ene.15806 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ene.15806

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia CAR-T 19 que tot just comença a administrar, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. Amb aquesta nova proposta terapèutica, única a l’Estat per a aquests pacients, Sant Pau ofereix el seu segon medicament de teràpia avançada acadèmic, la qual cosa significa que ha estat produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau. Aquest nou CAR-T 19 es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia.

A l’assaig clínic, promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, col·labora el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En aquest projecte, que ha rebut un ajut de 2 milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. A la fase actual de l’assaig (fase I) es reclutaran 10 pacients i l’objectiu és incloure’n 30 més a la fase II, amb la qual cosa es pretén tractar uns 40 pacients en total en els dos anys vinents.

El limfoma és el càncer de sang més freqüent a l’Estat, tal com recull l’informe anual de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) que calcula que durant el 2023 es diagnosticaran gairebé 10.000 casos nous de limfomes no Hodgkin. És una malaltia oncològica del sistema limfàtic que contribueix principalment a formar i activar les defenses de l’organisme. La majoria dels pacients aconsegueixen eliminar completament la malaltia després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i això, molts d’aquests pacients recauen al cap d’un temps i, quan això passa, disposen de molt poques opcions terapèutiques.

La proposta terapèutica de Sant Pau aborda més del 80% de tots els limfomes. Actualment, no existeix cap tractament d’immunoteràpia CAR-T aprovat i comercialitzat disponible a l’Estat per a limfoma fol·licular ni per a limfoma de cèl·lules del mantell en els pacients refractaris almenys a 2-3 tractaments convencionals.

El medicament de teràpia avançada produït a Sant Pau es basa a seleccionar un tipus específic de limfòcits T, anomenats limfòcits T de memòria, que són poc nombrosos, però extremadament eficaços. Aquestes cèl·lules es generen com a mecanisme de defensa de l’organisme davant d’una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa contra infeccions successives d’un mateix patogen. És a dir, se’n recorden. A més, se sap que tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.

Segons explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte: “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els entrenem perquè cada vegada que detectin una cèl·lula tumoral, l’eliminin. Així, de forma duradora, al cos del pacient quedaria un «detector i eliminador» de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”.

Tecnologia punta per a la producció de teràpies avançades

Sant Pau, que forma part del projecte europeu T2Evolve, és un dels centres acreditats a l’Estat que compten amb autorització per utilitzar medicaments CAR-T, per part de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia que depèn del Ministeri de Sanitat. Aquest centre disposa d’instal·lacions de primer nivell, així com de professionals altament qualificats i especialitzats, fet que permet desenvolupar projectes d’immunoteràpia CAR-T únics a Europa.

La Sala Blanca de l’IIB Sant Pau compta amb la certificació de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios (AEMPS), obtinguda inicialment l’any 2020 en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, i renovada el 2022, duplicant la seva capacitat de producció.

Aquest equipament ha estat especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada i permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als pacients. El 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han col·laborat decididament en el projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per a la producció de fàrmacs pels 10 primers pacients.

En aquest sentit, l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras va adquirir dos nous equips de producció cel·lular que s’han ubicat a Sant Pau. Per la compra del primer, la Fundació Josep Carreras va posar en marxa el 2018 una campanya de captació de fons amb el títol “La fàbrica de cèl·lules imparables”. La Fundació Josep Carreras va aportar més de dos milions d’euros per impulsar l’inici de l’anterior projecte.

Aquest estudi, els primers resultats del qual es van presentar l’any passat als més prestigiosos congressos internacionals d’Hematologia, es troba actualment en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

A la fase I es va poder demostrar que les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat, és a dir, que tenen molt poca toxicitat, a més d’aconseguir una alta eficàcia, ja que un 50% dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma.

La inflamació de la placa carotídia és un factor important en el risc d’ictus recurrent en pacients amb malaltia arterial carotídia. Un estudi liderat per la Dra. Vicenta Llorente, Coordinadora del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular del CSIC i per la Dra. Sonia Benítez, investigadora del Grup Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau -IIB Sant Pau , ha avaluat l’eficàcia del receptor lipoproteic de baixa densitat soluble 1 (sLRP1) com a indicador de la inflamació de la placa carotídia. L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Dr. Pol Camps-Renom del grup de Malalties Vasculars Cerebrals de l’IIB Sant Pau i la Unitat d’Ictus del mateix hospital.

L’estudi va analitzar dades de 64 pacients adults que havien presentat un ictus isquèmic associat a arteriosclerosi carotídia a l’artèria caròtida interna en els darrers set dies. L’anàlisi va mostrar una associació significativa entre els nivells de sLRP1 i la inflamació de la placa carotídia mesurada per 18F-FDG PET. A més, es va observar una relació directa entre els nivells de sLRP1 i el risc de recurrència d’ictus en un període d’un any després de l’ictus a aquests pacients.

La Dra. Llorente explica que aquest marcador ha estat prèviament associat amb un major risc de malaltia cardiovascular i s’ha demostrat la seva relació amb la inflamació a l’artèria coronària i l’extensió del greix epicàrdic que afecta la funció cardíaca. Aquest estudi aporta noves evidències que la proteïna sLRP1 és també un indicador fiable de la inflamació de la placa carotídia, cosa que podria ajudar a preveure la recurrència de l’ictus en aquests pacients.

La investigació proporciona un enfocament innovador per avaluar la inflamació de la placa carotídia, més accessible que les tècniques d’imatge, i podria proporcionar una eina valuosa per integrar el risc tant a nivell d’esdeveniments carotidi com coronaris en pacients amb malaltia cardiovascular.

Article de referència

Garcia E, Camps-Renom P, Puig N, Fernández-Leon A, Aguilera-Simón A, Benitez-Amaro A, Solé A, Vilades D, Sanchez-Quesada JL, Martí-Fàbregas J, Jiménez-Xarrié E, Benitez S, Llorente-Cortés V. Soluble low-density lipoprotein receptor-related protein 1 as a surrogate marker of carotid plaque inflammation assessed by 18F-FDG PET in patients with a recent ischemic stroke. J Transl Med. 2023 Feb 19;21(1):131. doi: 10.1186/s12967-022-03867-w. PMID: 36805772; PMCID: PMC9940334.

Els dispositius electrònics de monitoratge d’inhaladors poden millorar significativament l’adherència dels pacients a la teràpia inhalada en adults amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) segons els resultats d’un estudi realitzat per investigadors dels serveis de Farmàcia i Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant i publicat a la revista Pharmaceuticals.

Els investigadors van avaluar si la utilització de sensors per monitorar l’ús d’inhaladors de manteniment i rescat eren útils per fer intervencions que millorin els resultats en salut d’aquests pacients.

Es tracta de la primera revisió sistemàtica i metaanàlisi sobre el tema. S’hi van incloure vuit estudis observacionals i deu assaigs clínics, i els resultats indiquen que l’ús d’aquests dispositius millora l’adherència als inhaladors. Els resultats també van indicar una millora en la puntuació del test de control de l’asma, però els efectes en altres variables clíniques van ser mixtes.

L’adherència inadequada al tractament farmacològic és comú tant en asma com en MPOC i s’associa amb un risc més gran d’exacerbacions, un major ús de corticosteroides sistèmics i una major mortalitat relacionada amb la malaltia. El monitoratge electrònic dels inhaladors pot ser una solució efectiva per millorar l’adherència i els resultats clínics en aquests pacients.

Els autors de l’estudi assenyalen que, encara que hi ha diferents mesures d’adherència utilitzades a la pràctica clínica, moltes es basen en el report del mateix pacient i poden ser poc precises. Per tant, l’ús d’aquests sensors pot proporcionar una forma objectiva i precisa de mesurar l’adherència als inhaladors en alguns pacients. La informació registrada electrònicament pot ser feta servir per fer intervencions educatives i clíniques en els pacients i l’equip d’atenció mèdica.

Article de referència

Noe Garin, Borja Zarate-Tamames, Laura Gras-Martin, Raimon Milà, Astrid Crespo-Lessmann, Elena Curto, Marta Hernandez, Conxita Mestres, Vicente Plaza. Clinical Impact of Electronic Monitoring Devices of Inhalers in Adults with Asthma or COPD: A Systematic Review and Meta-Analysis. Pharmaceuticals 2023, 16(3), 414; https://doi.org/10.3390/ph16030414

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida del programa INNOPAU, la incubadora d’idees de l’IB Sant Pau que neix amb l’objectiu de potenciar la cultura innovadora i dotar d’eines de valor afegit dins de l’ecosistema IIB Sant Pau.

Aquest programa immersiu treballarà en 8 projectes seleccionats d’entre tots els presentats pels grups de recerca de l’IIB Sant Pau i conclourà amb el “Dia de la innovació”, al novembre, on tots els equips participants mostraran els seus projectes a un públic que reunirà actors clau de l’ecosistema d’innovació.

El programa, coordinat i organitzat per la Unitat de Transferència i Innovació de l’institut, té una durada de 6 mesos i està emmarcat dins dels objectius establerts en la plataforma ITEMAS del Instituto Carlos III (2021-2023), que té com a objectiu dinamitzar de forma efectiva la capacitat industrial generada des del Sistema Nacional de Salut i la transferència real dels resultats.

Aquesta setmana s’ha celebrat la primera presentació kick-off en format online i s’han realitzat les sessions formatives en format Hackathon del primer mòdul de la mà de la consultora científica Iolanda Marchueta en les instal·lacions del Barcelona Health Hub. Durant aquest mòdul els equips treballaran amb el nucli del projecte, la necessitat clínica.

Dels 8 equips seleccionats, la meitat són de base biològica i l’altre meitat, de base tecnològica i digital. Les àrees terapèutiques que aborden són: oncologia, medicina neurodegenerativa, salut respiratòria, patologies renals, trastorns neuromusculars, cardiovasculars i sistema reproductiu.

Des de l’organització, es vol agrair als col·laboradors que ja han interaccionat amb el programa i han avaluat els diferents projectes. Aquests son el Comitè d’Avaluació extern i intern format per: Arvor, SDLI i Connectem, l’Hospital Sant Pau (Oficina Més Sant Pau), i l’Institut de Recerca Sant Pau (Unitat de Transferència i Innovació).

La Plataforma de Microscòpia Confocal de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinat per la Dra. Esther Peña Sendra i amb col·laboració amb el tècnic superior de la plataforma el Dr. Josep Oriol Juan, és una plataforma de suport a la recerca biomèdica especialitzada en l’anàlisi d’imatges que ofereix un ampli ventall de serveis.

La missió d’aquesta plataforma, que està certificada amb la ISO 9001:2015, és assessorar en el disseny experimental, la tria d’equipament segons les necessitats i formació en l’ús de cada grup o projecte de recerca, així com l’adquisició, quantificació, i anàlisis d’imatges per realitzar estudis biomèdics.

Els professionals d’aquesta plataforma, a més d’assessorar en la preparació i/o abordatge dels estudis, també ofereixen formació en les diferents tècniques que fan servir, com ara la immunofluorescència de 2 a 5 fluorocroms, la reconstrucció d’imatges 3D i 4D, els estudis de colocalització, la microscòpia de fluorescència, el time lapse o els estudis anatomopatològics de diferents teixits.

Com a usuari d’aquesta plataforma, el Dr. Eduard Gallardo, investigador del Grup de Recerca de Malalties Neuromusculars, explica que una de les seves línies de recerca és el descobriment de nous autoanticossos en la miastènia seronegativa.

“L’anàlisi del microscopi confocal està sent molt important per avaluar la reactivitat tant del sèrum complet com de les IgG purificades dels pacients contra els antígens situats a la placa motora tant en seccions de biòpsia muscular com en mioblasts primaris humans. Els comentaris perspicaços de la Dra. Esther Peña han estat molt útils per millorar la qualitat de les imatges dels nostres experiments”.

Hi ha grups que pràcticament tota la seva recerca la fan en col·laboració amb aquesta plataforma. És el cas de la Dra. Gemma Arderiu, investigadora en el grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IIB Sant Pau. Explica que “en el 99% dels nostres articles apareix ‘Microscòpia Confocal’. La fem servir per a moltes coses, com ara localitzar proteïnes a nivell de membrana, citoplasma o nucli, veient els fluorescents. Però el que nosaltres fem servir més és per veure la interacció entre dues cèl·lules”.

Aquest grup estudia el procés d’angiogènesis i per molts dels seus estudis necessiten observar com es formen els vasos. “Per exemple, analitzem cèl·lules endotelials i cèl·lules musculars per conèixer com s’organitzen entre elles. O bé, cèl·lules mare del teixit adipós, que les hem diferenciat a cèl·lules endotelials i volem veure com es formen aquests vasos amb diferents tincions poden ser funcionals”.

La Dra. Arderiu emfatitza que la Plataforma de Microscòpia Confocal és un partner estratègic del seu grup de recerca que aporta excel·lència a la seva recerca. “Jo d’ençà que estic a Sant Pau he col·laborat de forma molt estreta amb la Dra. Esher Peña i ella sempre ens ha fet contribucions molt valuoses. Ens aporta valor afegit no només a la tècnica, sinó també amb els seus coneixements conceptuals que, sense dubte, ens ajuden a millorar molt la qualitat dels nostres articles”.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a proposta del director de l’Institut, el Dr. Jordi Surrallés, ha aprovat la creació d’una nova línia de recerca en diabetis i obesitat, liderada pel Dr. Josep Julve, dins el Grup recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició que dirigeix el Dr. Dídac Mauricio.

Doctorat en Biologia a la Universitat de Barcelona, i amb una trajectòria prominent en els darrers vuit anys, el Dr. Josep Julve ha treballat com a investigador a càrrec del programa Miguel Servet a I’IIB Sant Pau. La seva estabilització permetrà continuar la seva línia d’investigació en el nou grup, que es centra en l’estudi de les bases moleculars de lesió cel·lular i dany metabòlic en diferents òrgans diana en la diabetis i les seves condicions metabòliques associades. També contempla la recerca de nous candidats a biomarcadors d’interès per al diagnòstic/pronòstic, tant del risc cardiometabòlic relacionat com de l’efecte de diferents intervencions amb acció sobre la fisiopatologia de les principals complicacions de l’obesitat i la diabetis, en particular les malalties hepàtiques i cardíaques. La nova línia de recerca potenciarà la investigació bàsica i translacional d’aquest grup, basada en l’evidència i amb l’objectiu final de la millora en el maneig clínic del pacient.

“El propòsit d’aquesta nova línia és promoure la investigació bàsica i translacional en un camp poc definit i abordat a l’IR. No hi ha cap altre grup a l’IR que específicament enfoqui la seva activitat en la recerca sobre nous candidats a biomarcadors circulants no invasius per al diagnòstic/pronòstic de complicacions cardiometabòliques en diferents òrgans/sistemes, especialment cor i fetge -sovint associades a la diabetis i obesitat- o en l’avaluació de noves estratègies terapèutiques per combatre’n el seu avenç en models experimentals i en pacients en contextos d’elevat estrès metabòlic com l’obesitat i diabetis” indica el Dr. Julve.

La malaltia de Parkinson s’acostuma a associar ¡al tremolor, la lentitud de moviments, la rigidesa… però els símptomes no motors són cabdals en l’evolució i la progressió de la patologia i també en el seu inici. De fet, coincidint amb el Dia Mundial del Parkinson, els experts de Sant Pau assenyalen que poden precedir els signes motors entre 10 i 15 anys i que inclouen sobretot pèrdua olfactiva, trastorn de conducta del son REM i trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat. El més greu afecta la capacitat cognitiva del pacient.

“És cada cop més important reconèixer la presència de signes no motors”, afirma el Dr. Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’IIB Sant Pau. “ Sabem que la malaltia no debuta quan apareixen els símptomes motors, sinó abans. I els símptomes no motors poden incapacitar tant o més que les afectacions motores. De tots ells,  el més greu és el que afecta la cognició, no com en la malaltia d’Alzheimer, sinó en forma de pèrdua de velocitat mental, de la capacitat de concentració, que al pacient no li surt la paraula que està pensant… això és molt característic en aquests casos”, explica.

Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en el deteriorament cognitiu dels pacients de Parkinson, on té una gran expertesa. En assistència, realitza estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, compta amb una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.

En recerca duu a terme diferents projectes d’investigació: l’IIB Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o en col·laboració amb la indústria farmacèutica. En aquest sentit, té previst iniciar un projecte de recerca independent a finals de 2023 amb l’Instituto Carlos III de Madrid i coordinant 21 centres de tot Espanya.

El Parkinson, segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer   

Es calcula que 1 de cada 100.000 persones més grans de 60 anys patiran la malaltia de Parkinson. És una patologia crònica, progressiva i multisistèmica. Els símptomes s’agreugen amb el temps -tot i que l’evolució és molt variable entre els pacients- i en les etapes tardanes poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorns dels moviments voluntaris i aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta.

Hi ha diverses causes que intervenen en l’aparició de la malaltia de Parkinson. Principalment, la degeneració de les neurones anomenades dopaminèrgiques, que produeixen patrons anormals d’activació nerviosa al cervell i causen un deteriorament del moviment. Però també n’hi ha d’altres -conegudes i encara desconegudes. Per exemple, “entre un 10% i 15% de les causes són genètiques -dominants i recessives- i aquests casos solen afectar gent molt jove, al voltant dels 40 anys i fins i tot menys. Estem acostumats a que és una malaltia de gent gran, a partir dels 60 anys, però també hi ha gent jove que la pateix”, explica el Dr. Kukisevsky.

Sant Pau és centre de referència en la cirurgia del Parkinson des de fa 25 anys

Avui el Parkinson encara no té cura, però és una malaltia que es pot tractar i avui disposem de diferents teràpies que són molt agraïdes i que milloren significativament la qualitat de vida dels pacients. El principal fàrmac en Parkinson és la levodopa, que es transforma en dopamina i que millora de forma molt clara els símptomes, sobretot els motors, i la qualitat de vida dels pacients. I també disposem de tractaments per als símptomes no motors.

Tot i que inicialment hi ha una resposta molt bona a la medicació, al cap dels anys poden aparèixer complicacions: relacionades amb la progressió de la malaltia i en forma de símptomes que ja no responen a la medicació, o relacionades amb el tractament, que són les fluctuacions motores i la resposta a la medicació és molt bona però de curta durada.

Segons el Dr. Kulisevsky, “en els darrers 25 anys s’han introduït nous tractaments avançats per alleujar les fluctuacions i les discinèsies: des de l’administració de la medicació de manera continuada a través de l’intestí, és a dir, obrint un foradet; fins a donar-la contínuament amb una bomba d’infusió a través de la pell; o la cirurgia del Parkinson, que en molts casos és la més eficaç i és la segona gran fita en el tractament de la malaltia després de la teràpia amb levodopa”. La cirurgia del Parkinson, que es duu a terme en pacients molt seleccionats, amb complicacions motores que no responen a la medicació, consisteix en la implantació d’elèctrodes dins el cervell -concretament en el nucli subtalàmic- per controlar l’activitat muscular involuntària que provoca la patologia.  Tot això amb un abordatge multidisciplinari i amb noves tècniques d’imatge que permeten ser molt precisos en la col·locació i control dels elèctrodes.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a proposta del director de l’Institut, el Dr. Jordi Surrallés, ha aprovat la creació del Grup emergent de recerca en Epilèpsia, liderat per la Dra. Susana Boronat, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau.

Aquest grup, que estudiarà tant les epilèpsies dels nens com dels adults de forma transversal, ratifica l’aposta ferma de l’institut per reconèixer l’esforç dels seus professionals i per atreure i retenir el talent.

Susana Boronat és doctora en Medicina (PhD) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i pediatra especialitzada en neuropediatria. Va treballar durant 15 anys a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a neuropediatra i genetista clínica. Va fer un fellowship de recerca clínica de dos anys a la Unitat d’Epilepsia Pediàtrica i Esclerosis Tuberosa al Massachusetts General Hospital de Boston – Harvard University, on es va especialitzar en Genètica Clínica, tant en nens com en adults.

Des de setembre de 2018 és la directora del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau i cap del grup associat de recerca en Pediatria al IIB Sant Pau. Va ser també investigadora associada al grup de Medicina Genètica de l’hospital Vall d’Hebron i en tot aquest temps ha publicat diversos treballs de recerca en revistes científiques nacionals i internacionals de l’àmbit de la Neuropediatria i la Genètica Clínica. És també membre del Scientific Advisory Board de la Dravet Syndrome Foundation.

“La neurogenètica sempre m’ha agradat molt i, en concret, en l’epilèpsia tinc molt d’interès. Ara encara més perquè tinc una filla epilèptica diagnosticada de fa poc i això en l’àmbit personal doncs també em motiva molt a investigar aquesta malaltia”, explica la Dra. Boronat.

Recerca translacional i transversal

L’epilèpsia és una malaltia cerebral caracteritzada per una predisposició permanent per presentar crisis convulsives i per les seves conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials. Aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat i afecta tant infants com adults, però l’epilèpsia més greu i refractària acostuma a iniciar-se a edats primerenques de la vida.

El Grup de Recerca en Epilèpsia està conformat per investigadors tant de l’àmbit infantil com de l’adult, amb un interès comú que és el d’aprofundir en les bases fisiopatològiques de l’epilèpsia, en especial la genètica, i en el maneig de les crisis i les comorbiditats associades.

“Crec que aquesta és una oportunitat molt important per fer un grup de recerca que pot ser bastant únic en aquest sentit perquè abastem tota la línia de vida. L’epilèpsia és una malaltia que pots tenir de nen o debutar sent adult. Però al final, la recerca comú ens pot ajudar a avançar més i millor en el coneixement d’aquesta malaltia”, afegeix la investigadora.

A més, un dels reptes que més motiven als professionals d’aquest nou grup és el fet de poder oferir alternatives als seus pacients. Fins 30% dels casos d’epilèpsia no respon adequadament al tractament farmacològic. “Aleshores, poder oferir-los també la possibilitat de participar en assajos clínics que els permetin accedir a nous fàrmacs, per exemple, és també molt positiu. Perquè alguns malalts no podrien accedir a nous tractaments si no tinguéssim aquesta línia de recerca translacional”.

Finalment, la Dra. Boronat comenta el que representa per a ella aquest nou repte professional. “Jo estic súper orgullosa d’aquest grup, la veritat, tot i que encara està en un estat molt inicial crec que el panorama és molt prometedor perquè tenim moltes ganes de fer coses innovadores i estem força il·lusionats”.

Principals línies de recerca

• Estudi de malalties que cursen amb epilèpsia, tant en nens com en adults, en especial les de causa genètica.
• Relació genotip-fenotip d’encefalopaties del neurodesenvolupament amb epilèpsia.
• Estatus epilèptic i codi crisi: maneig urgent i repercussió neuropsicològica dels estatus.
• Comorbiditats neuropsicològiques i psiquiàtriques de l’epilèpsia.
• Síndrome de Dravet: història natural de la malaltia. Comorbiditats.

Cada any es fan uns 300 milions d’operacions al món i una complicació freqüent en la cirurgia major no cardíaca és la lesió del múscul del cor (miocardi). Aquesta complicació, que s’associa amb una mortalitat més gran, es pot detectar per l’elevació d’una proteïna, la troponina cardíaca. La qüestió és si fer aquesta prova de detecció de forma sistemàtica (cribratge de la població) seria cost-efectiva, és a dir, si el benefici compensa la despesa.

Els resultats d’un estudi, en què han participat els investigadors Ekaterine Popova, Pablo Alonso-Coello i Ignasi Gich-Saladich, del Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Centre Cochrane Iberoamericà (CCIb) indiquen que el cribratge perioperatori sistemàtic amb la detecció de troponina T ultrasensible (TnT-us) en pacients d’alt risc pot ser una estratègia rendible i factible, almenys a curt termini. La TnT-us és un marcador específic que detecta el patiment miocàrdic, fins i tot en absència dels símptomes, per la qual cosa, sense aquesta prova, la majoria de lesions cardíaques passen desapercebudes.

“Els nostres resultats donen suport a les recomanacions de les guies actuals i suggereixen que el cribratge amb aquest marcador pot ser cost-efectiu a curt termini, però calen avaluacions econòmiques a llarg termini”, destaca Ekaterine Popova, investigadora de l’IIB-Sant Pau, el CCIb i primera autora de l’article publicat al número de març de la revista European Journal of Anaesthesia.

La investigadora explica que l’estudi de cohort prospectiu realitzat va incloure 1477 pacients d’alt risc cardiovascular sotmesos a cirurgia no cardíaca a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. L’estratègia de cribratge sistemàtic amb TnT-us va permetre detectar 10 vegades més casos de lesió miocàrdica perioperatòria que amb l’estratègia d’atenció habitual (15,7% davant d’1,6%). “És un estudi clau en una àrea de recerca important, atès que es tracta del primer estudi de cost-efectivitat que compara una estratègia de cribratge sistemàtic amb la pràctica clínica habitual”, assenyala Pablo Alonso, investigador de l’IIB Sant Pau, el CCIb i del CIBERESP.

“Sense cribratge sistemàtic amb TnT-us, la majoria dels casos de la lesió miocàrdica perioperatòria (majoritàriament silents) passen desapercebuts, cosa que planteja dubtes sobre la idoneïtat de l’atenció habitual”, afegeix Ekaterine Popova.

“L’elevada proporció de lesions miocàrdiques detectada al nostre estudi pel cribratge sistemàtic amb TnT-us també pot ser deguda a les característiques de la nostra població, amb una proporció molt elevada de pacients d’edat avançada i amb alt risc cardiovascular, per la qual cosa les futures investigacions haurien d’explorar estratègies de millora del maneig perioperatori en aquest grup de pacients”.

L’estudi ha estat recolzat per una ajuda de la Marató de TV3 i ha estat coordinat pel Centre Cochrane Iberoamericà, el Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Servei d´Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital Sant Pau. A més, hi han participat altres investigadors de l’IIB Sant Pau de l’àrea de Cardiologia (Jesús Álvarez-García, Miguel Vives-Borràs), Anestesiologia i Reanimació (Pilar Paniagua-Iglesias, Adrià, Font-Gual) i Bioquímica Clínica (Jordi Ordoñez-Llanos, Cecilia Martínez-Bru), així com investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (Montserrat Rué-Monné) i el Centre de Recerca Economia i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili (Misericòrdia Carles-Lavila).

Article de referència

Popova, Ekaterine; Alonso-Coello, Pablo; Álvarez-García, Jesús; Paniagua-Iglesias, Pilar; Rué-Monné, Montserrat; Vives-Borràs, Miguel; Font-Gual, Adria; Gich-Saladich, Ignasi; Martínez-Bru, Cecília; Ordóñez-Llanos, Jordi; Carles-Lavila, Misericòrdia. Cost-effectiveness of high-sensitivity cardiac troponin T systematic screening strategy compared with usual care to identify patients s peri-operatiu myocardial injury after major noncardiac surgery. European Journal of Anaesthesiology 40(3):p 179-189, March 2023. https://doi.org/10.1097/EJA.0000000000001793

El càncer de colon i recte és el més freqüent a nivell global i avui constitueix la segona causa de mortalitat per càncer en homes i en dones a Catalunya. Per aquestes raons, actualment s’estan duent a terme diverses activitats de recerca des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. Un dels estudis posats en marxa més recentment, a principis d’enguany, és una investigació multicèntrica internacional molt ambiciosa i a llarg termini que lidera un hospital d’Oslo (Noruega) i on l’IIB Sant Pau col·labora sobre l’impacte de la Intel·ligència Artificial en els programes de detecció precoç del càncer de colon i recte, concretament en la detecció de les lesions premalignes.

Des del Servei de Bioquímica també s’està duent a terme un estudi pilot liderat pel Dr. Francisco J. Illana i la Dra. Josefina Mora, sobre el desenvolupament d’un mètode de detecció d’ADN lliure circulant metilat per a la detecció del càncer de colon i recte. De fet, el plasma de la sang conté ADN lliure circulant procedent de les cèl·lules mortes del nostre organisme i, determinats anàlisis podrien detectar quins fragments d’ADN procedeixen de cèl·lules tumorals. És una línia de recerca que en els darrers anys ha rebut una gran atenció amb finalitats diagnòstiques per a diverses patologies, com és el cas del càncer de colon i recte.

Els professionals d’Infermeria també s’han dut a terme diferents iniciatives de recerca. És el cas de l’anàlisi liderada per l’Anna Aymar sobre les preparacions de les colonoscòpies i l’impacte de diferents mesures per millorar aquesta preparació, que es va presentar en el darrer congrés de la Societat Catalana de Digestologia. O també d’un estudi de decisions compartides amb els pacients participants al Programa que està coordinant el Consoci Corporació Sanitària Parc Taulí i on Sant Pau hi participa.

Detecció precoç

Coincidint amb el Dia Mundial d’aquesta patologia, els experts recalquen la importància de participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Barcelona del Departament de Salut per detectar precoçment aquests tumors i per millorar-ne el pronòstic. A l’Hospital de Sant Pau, la iniciativa funciona des de 2015, la població convidada a participar són els homes i les dones d’entre els 50 i els 69 anys de la seva àrea d’influència -unes 100.000 persones-, i consisteix en fer cada dos anys una prova molt senzilla i gratuïta per detectar petites quantitats de sang en les deposicions que no es veuen a simple vista.

La majoria dels càncers de colon i recte es desenvolupen a partir de petites lesions de l’interior de l’intestí, però només un percentatge molt baix acaben sent malignes. “En aquests casos, aquestes lesions acostumen a tardar una mitjana de 10 anys o més en fer aquesta progressió. Per això és tan important que les persones incloses en el cribratge segueixin participant-hi i fent-se les proves periòdicament, cada dos anys”, explica la Dra. Teresa Puig, coordinadora del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Sant Pau i adjunta del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital. “La gran majoria de persones que participen en el cribratge i fan el test obtenen un resultat negatiu. Però en aquelles que donen positiu, eliminem totes i cadascuna de les lesions mitjançant una colonoscòpia i, posteriorment, les analitzem. Tot això de la mà de professionals experts i complint els màxims estàndards de qualitat”.

Quin procediment cal seguir per participar en el Programa?

El Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Sant Pau està coordinat pel Servei d’Epidemiologia en estreta col·laboració amb els Serveis de Patologia Digestiva i d’Anatomia Patològica de l’Hospital. A més, altres Serveis també intervenen de forma directa o indirecta en el diagnòstic i tractament: Diagnòstic per la Imatge, Oncologia Mèdica, Cirurgia General, Oncologia Radioteràpica i Medicina Nuclear, a banda de Farmàcia, CCEE, Informàtica, Arxius, Laboratoris, Salut Laboral, Gestores de Casos i el Comitè de Càncer de Colon i Recte.

La població convidada a participar cada dos anys inclou unes 100.000 persones de 50 a 69 anys de l’àrea d’influència de l’Hospital, concretament de l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Dreta que integra 16 Àrees Bàsiques de Salut (ABS), que reben una carta convidant-los a participar en el cribratge juntament amb un tríptic informatiu i un llistat de farmàcies on poden recollir la prova del test de sang oculta en femta, que és gratuïta i que poden fer còmodament a casa seva. Un cop fet el test, poden tornar-la a qualsevol de les farmàcies incloses en el llistat.

Si el resultat de la prova és negatiu, es recomana seguir participant en el Programa i continuar fent les proves cada dos anys d’acord amb la carta d’invitació que rebran fins als 69 anys. Si el resultat del test és positiu, Sant Pau cita la persona per visitar-se amb la infermera gestora de casos, qui els informa del procediment a seguir per fer la colonoscòpia. La Dra. Puig destaca que “en aquest cribratge la prova confirmatòria, la colonoscòpia, és alhora una prova diagnòstica i terapèutica, cosa que no passa en altres cribratges”.

El Dr. Jordi Gordillo, responsable d’endoscòpies del Programa i adjunt del Servei de Patologia Digestiva de Sant Pau, explica que “l’Hospital té una agenda específica per fer les colonoscòpies, de dilluns a dijous, i cada setmana en fem unes 28. En la colonoscòpia eliminem totes les lesions i, posteriorment, les analitzem. Els resultats són revisats primer per la infermera gestora de casos i, posteriorment, per un metge de Patologia Digestiva, que en aquest cas soc jo mateix. A més, amb la infermera de casos fem reunions periòdiques, normalment setmanals”.

La infermera gestora de casos del Programa de Sant Pau, l’Anna Aymar, explica que “quan el test surt positiu, convoquem la persona a la meva consulta. Allà li expliquem les possibles causes de la presència de sang en femta i li recomanem fer-se una colonoscòpia, perquè és la prova diagnòstica”. En la visita també “expliquem com preparar-se per a la prova, els dies que ha de fer amb dieta sense fibra, la preparació amb laxants…”. L’Anna també explica que “controlem totes les colonoscòpies, analitzem tots els resultats i, en funció dels resultats finals, programem una visita presencial si hi ha lesions precursores o una visita telefònica si tot està bé”.

El Programa de Sant Pau compleix estrictament els màxims estàndards de qualitat

Les colonoscòpies les fan professionals experts en aquest àmbit “que compleixen els màxims estàndards de qualitat establerts per les societats endoscòpiques europees i nacionals en la detecció d’adenomes, la neteja de colon i la intubació cecal, és a dir, en la colonoscòpia completa”, segons el Dr. Gordillo. Sant Pau també compleix estrictament els estàndards de qualitat del Servei Català de la Salut (CatSalut) pel que fa al temps entre la confirmació del positiu fins a la realització de la colonoscòpia: com a màxim de 8 setmanes.

Avui, el Programa està duent a terme la quarta ronda. Cal destacar que la taxa de diagnòstic de càncers invasius de la primera i la tercera ronda -la darrera amb resultats disponibles- és diferent. “En la primera ronda detectem més lesions i casos avançats, ja que és el primer cop que la població entra en contacte amb el Programa de cribratge. Posteriorment, en les rondes successives, el nombre disminueix. Així, en la primera ronda la taxa de detecció de càncers invasius es va situar en el 3,5 per 1.000 persones, equivalent a 145 càncers invasius diagnosticats, i en la tercera ronda en el 1,7 per 1.000 participants”, explica la Dra. Puig.

Aquesta diferència també es trasllada en el nombre de colonoscòpies: en la primera ronda se’n van fer 2.500, en la segona ronda 2.000 i, en la tercera ronda, 1.500.  “Ara estem immersos de ple en la quarta ronda i cal esperar a tenir les dades tant dels càncers invasius com de les colonoscòpies que caldrà fer en base als resultats obtinguts”, comenta el Dr. Gordillo.

A nivell global, el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Barcelona té un Comitè Executiu que és el màxim òrgan de decisió i que inclou diferents comissions de treball. Una d’elles és la Comissió Clínica, integrada per metges i professionals d’Infermeria gestors de casos dels quatre hospitals que participen en el Programa: Sant Pau, Clínic, Vall d’Hebron i Mar, que es reuneix periòdicament cada 3 o 4 mesos i on es prenen decisions assistencials o de cribratge compartides i s’actualitzen les Guies de Vigilància de les Lesions de Colon, entre altres iniciatives.

La Dra. Noèlia Vilalta, del Grup de Trombosi i Hemostàsia de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i adjunta de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi del Servei d’Hematologia del mateix hospital, ha rebut el premi a la millor comunicació oral del Congrés Europeu d’Hemofília i Malalties Afins #EAHAD2023 celebrat a Manchester (Regne Unit).

El treball, dut a terme conjuntament amb la Unitat d’Hemofília de l’Hospital Universitario La Paz de Madrid i la Unitat d’Hemostàsia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, se centra en l’ús amb èxit d’un fàrmac antiangiogènic (pazopanib) en el sagnat digestiu recurrent secundari a angiodisplàsies en pacients amb coagulopaties greus, una situació clínica de molt difícil maneig fins ara.

Les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (anti-VEGF), amb tractament o sense amb làser, probablement milloren la visió en persones amb retinopatia diabètica avançada. Aquesta és la principal conclusió d’una actualització recent d’una revisió Cochrane realitzada, entre altres autors, per María José Martinez-Zapata, investigadora Miguel Servet II del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membre del CIBERESP; Ignasi Salvador, del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IIB Sant Pau i adjunt del servei d’Oftalmologia del mateix hospital, i Ivan Solà, del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i el CIBERESP, amb altres investigadors de la Xarxa Cochrane Iberoamericana, entre ells Arturo J.Martí-Carvajal, José I.Pijoan i José A. Cordero.

La revisió indica que aquestes injeccions d’antiVEGF probablement redueixen la formació de nous gots i les hemorràgies, i que podrien reduir la necessitat d’extirpar el vitri amb cirurgia.

“La revisió prèvia ja apuntava aquests resultats, però s’ha reforçat l’evidència amb 15 estudis nous”, explica María José Martinez-Zapata, investigadora del Centre Cochrane Iberoamericà i primera autora de la revisió. “A més, no s’han trobat diferències en l’agudesa visual en les anàlisis de subgrups que van comparar el tipus d’antiVEGF, la gravetat de la malaltia, el temps de seguiment i el tractament combinat amb làser o sense”.

“La seguretat d’aquest tractament continua sent incerta perquè hi ha molt poca confiança en les proves trobades”, afegeix Martínez-Zapata. “Hi ha una necessitat clara d’assajos clínics adequats per avaluar l’eficàcia dels anti‐VEGF durant un període de seguiment més prolongat, així com per establir millor la pauta de tractament i el moment d’administració òptims”.

Els investigadors es van preguntar si les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (antiVEGF) amb tractament o sense amb làser ajuden les persones amb retinopatia diabètica avançada en termes de visió i progressió de la malaltia. També volien confirmar si aquest tractament és segur.

Antecedents

La retinopatia diabètica proliferativa (RDP) és el nom mèdic de la lesió avançada de la retina. La RDP consisteix en la presència de nous gots a la retina i una hemorràgia vítria o preretiniana (fuita de sang dins i al voltant del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina), i pot causar ceguesa. La fotocoagulació panretiniana (FPR) amb làser és el tractament actual. Tot i això, té efectes secundaris com la pèrdua de visió. Els anti‐VEGF impedeixen la formació de nous gots. Es volia esbrinar si els anti‐VEGF, combinats amb altres tractaments o sols, eren segurs i millors que una alternativa estàndard per millorar la RDP.

En aquest estudi es van buscar assajos controlats aleatoritzats (ECA) que comparessin els anti‐VEGF (combinats o no amb làser) amb un altre tractament actiu, tractament simulat o cap tractament per a les persones amb RDP. També es van incloure els estudis que van avaluar la combinació d’antiVEGF amb altres tractaments. S’exclogueren els estudis en persones sotmeses a vitrectomia o tractament per eliminar part o la totalitat del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina.

Es van trobar 23 estudis realitzats a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Orient Mitjà i Àsia. Com a mitjana, les persones es van estudiar durant vuit mesos, però un estudi va seguir els participants durant dos anys. En total es van incloure 2334 ulls de 1755 persones; el 55% eren homes i l’edat mitjana va ser de 56 anys. Prop de la meitat dels estudis no van declarar la font de finançament i prop de la meitat dels autors dels estudis no van informar si tenien o no algun conflicte d’interessos.

Resultats principals

Com a mitjana, les persones tractades amb antiVEGF amb o sense làser probablement tenien millor visió que les persones no tractades amb antiVEGF (però el grau de millora és petit i podria no ser perceptible) i els nous gots es fan més petits. També tenien menys probabilitats de presentar hemorràgies oculars i de necessitar una vitrectomia. Només dos estudis van informar sobre la qualitat de vida, però té poca confiança en l’evidència. Els efectes secundaris van ser poc freqüents i no hi va haver dades suficients per detectar una diferència en la seguretat entre els dos grups.

És important tenir en compte que alguns dels estudis tenien deficiències en el disseny/realització i els resultats podrien estar esbiaixats; a més, no van incloure moltes persones. Això fa que es tingui poca o moderada confiança en els resultats principals i molt poca confiança en l’evidència sobre els efectes secundaris. La revisió actualitza la revisió anterior publicada el 2014. L’evidència està actualitzada fins al juny del 2022.

Article de referència

Martinez-Zapata MJ, Salvador I, Martí-Carvajal AJ, Pijoan JI, Cordero JA, Ponomarev D, Kernohan A, Solà I, Virgili G. Anti‐vascular endothelial growth factor for proliferative diabetic retinopathy. Cochrane Database of Systematic Reviews 2023, Issue 3. Art. No.: CD008721. DOI: 10.1002/14651858.CD008721.pub3

El Dr. Miquel Quer, cap del Grup de Càncers d’ORL de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Otorrinolaringologia del mateix hospital, va ser nomenat, diumenge 26 de març, Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina en un acte celebrat a la seva seu. En el discurs, el Dr. Quer emocionat, va agrair el seu nomenament i va expressar l’honor i gratitud de rebre la medalla de l’excel·lentíssim Doctor President, el professor Josep Antoni Bombí. Després dels agraïments va impartir un discurs sobre “Càncer de laringe: 150 anys de tractament (De la llei d’Amara al sostre de vidre)”.

El Dr. Quer va començar el seu discurs agraint als membres de l’Acadèmia el seu nomenament, va tenir unes paraules especials vers la figura del Dr. Josep Esteve i Soler i va fer un repàs per la seva trajectòria professional, donant les gràcies a totes aquelles persones que li han influït i acompanyat al llarg dels anys, en la seva vida acadèmica, assistencial i personal. Va fer una menció especial també als professionals que conformen el seu equip des dels metges/gesses, residents, infermers/res, secretaris/ries i administratius/ves… i altres companys i companyes de l’Hospital i de la Universitat Autònoma, sense oblidar els pacients que van posar la seva confiança en ell. Finalment,  abans d’impartir el seu discurs sobre el càncer de laringe, va tenir també unes paraules de record per als vuit il·lustres otorrinolaringòlegs que li han precedit com a membres numeraris de l’Acadèmia, l’exemple dels quals li ha servit de guia.

La Dra. Laura Llansó és la primera guanyadora de la beca “Professora Isabel Illa en Malalties Neuromusculars”, que atorga l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, amb el finançament de Grífols. Amb aquesta beca, la Dra. Llansó desenvoluparà la seva tasca al Grup de Malalties Neuromusculars, que dirigeix la Dra. Montse Olivé.

Aquests dies fa un any que ens va deixar la professora Isabel Illa, investigadora exemplar, fundadora de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i mentora de desenes de neuròlegs i neuròlogues dedicats a les malalties neuromusculars.

Laura Llansó Caldentey (Barcelona, 1993) es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l’any 2017 a la Universitat de Barcelona. Va realitzar la residència MIR a l’especialitat de Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona (2018-2022), on ha estat treballant un any com a neuròloga especialista a la Secció de Proves Funcionals realitzant electromiografia i consulta específica de patologia neuromuscular.

El Dr. Ángel Carracedo, catedràtic de Medicina Legal a la Universidad de Santiago (USC), investigador i expert internacional en genètica, ha sigut nomenat president del Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Pren el relleu en el càrrec al Dr. José López Barneo, catedràtic de Fisiologia a la Facultat de Medicina de Sevilla i expert en l’estudi de cèl·lules mare embrionàries en el tractament de malalties neurodegeneratives, a qui l’IIB Sant Pau agraeix la seva tasca durant tots aquests anys al capdavant del Comitè Científic Extern de l’institut.

El Comitè Científic Extern de l’IIB Sant Pau és un òrgan consultiu que està constituït per un grup de prestigiosos científics, experts en diferents àrees rellevants pels programes de recerca. El seu principal propòsit consisteix a vetllar per la qualitat científica de les activitats de l’Institut i contribuir a la seva excel·lència.

El nomenament i cessament es realitza a proposta del director científic de l’IIB Sant Pau i atén a criteris d’excel·lència científica internacional, coneixement del nostre sistema de recerca en salut i als principis d’igualtat de gènere, intentant preservar un balanç correcte entre dones i homes.

Sobre el Dr. Carracedo

El Dr. Carracedo és doctor en Medicina per la USC i ha sigut director de l’Instituto de Medicina Legal d’aquesta mateixa universitat entre 1994 i 2012. Actualment, dirigeix la Fundación Pública Galega de Medicina Xenómica (SERGAS, Junta de Galicia) i el Centro Nacional de Genotipado-ISCIII (CEGEN) des dels anys 1999 i 2002 respectivament. Coordina el Grup de Medicina Genòmica de la USC que integra deu grups de recerca amb a prop d’un centenar de membres. És també cap del grup del CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras) i coordinador de l’àrea de Genètica i Biologia de Sistemas del Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela (IDIS).

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, agraeix al Dr. Carracedo la seva bona disposició per acceptar aquest encàrrec. “És un honor i un luxe que un professional de la talla del Dr. Carracedo presideixi un òrgan tan important per nosaltres com és el Comitè Científic Extern i confiem en el fet que ens ajudarà a mantenir i impulsar l’excel·lència en la nostra tasca”.