Aprofitant que aquest mes de juny es va celebrar el Dia de Transparència en Investigació Animal, volem posar en relleu el Servei d’Experimentació Animal (SEA) de l’Institut de Recerca de Sant Pau. Coordinat per la Dra. Laura Casaní, és un servei que es dedica al manteniment, cura i benestar dels animals d’experimentació, la realització dels procediments experimentals que els utilitzen i el processat de les mostres obtingudes. AL SEA també s‘organitzen formacions d’habilitats quirúrgiques

El SEA ofereix assessorament i suport científic, instrumental i tècnic als diferents grups de recerca. A més, vigila pel compliment de la legislació vigent i assessora perquè es compleixin els requisits de reemplaçament, reducció i refinament (3R) en l’ús d’animals en procediments experimentals. Compta amb un estabulari convencional, que té les instal·lacions necessàries per mantenir i allotjar alhora fins a 40 porcs, 12 ovelles, 114 conills, 350 rates i 2500 ratolins en condicions convencionals i 90 rates i 2500 ratolins en condicions Special Pathogen Free a més de disposar de sales de treball per a rosegadors i conills i 4 quiròfans experimentals per porcs i ovelles. El SEA disposa del Biomòdul-SPF, una zona de barrera aïllada,  on es poden allotjar fins a 384 ratolins immunodeprimits.  Al SEA també s’organitzen formacions d’habilitats quirúrgiques per a personal sanitari

La Lidia Puertas, investigadora predoctoral del Grup de Recerca en Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular i membre del CIBERCV, estudia noves estratègies terapèutiques per l’aneurisma d’aorta abdominal, una malaltia degenerativa vascular que afecta al voltant del 8 % dels homes majors de 65 anys, associada a una elevada mortalitat i per la qual encara no existeixen tractaments farmacològics per frenar el seu desenvolupament.

Com a usuària del servei, ens explica que “a part d’estudiar els mecanismes moleculars que s’esdevenen en pacients amb aneurisma, també fem servir un model murí que reprodueix alguns aspectes de la patologia humana, per tal de provar diversos fàrmacs i monitoritzar-los el diàmetre aòrtic amb l’ecògraf”. Al SEA estàn allotjats aquests ratolins i es disposa de la equipació necessària per realitzar els estudis.

Per la seva banda, la Dra. Lorena Alba-Castellon, investigadora del grup de Oncogénesis i farmacs antitumorals, que dirigeix el Dr. Ramon Mangues, fa servir el SEA per a estudiar l’efecte in vivo de nanoparticules antitumorals desenvolupades al laboratori.

“Hem pogut desenvolupar una nanopartícula que es dirigeix al microambient tumoral, específicament a fibroblasts actius de tumor. La nostra hipòtesi és que, en eliminar aquests fibroblasts hi haurà canvis estructurals i de senyalització entre els diferents tipus cel·lulars del tumor que es traduiran en un fenotip tumoral menys agressiu. Com que la nostra hipòtesi de treball engloba múltiples components del tumor, és difícil estudiar-lo in vitro i aquí és on necessitem el servei d’experimentació animal. Ens permet desenvolupar els models murins de càncer amb què treballar i confirmar o rebutjar la nostra hipòtesi”.

El que més valora aquesta investigadora del SEA son els professionals que hi treballen, “sempre disposats a aconsellar-te i a compartir coneixements”.

Campanya “Estigues obert sobre el Dia de la Investigació Animal”

Institucions biomèdiques d’arreu del món comparteixen les seves històries i experiències d’obertura amb el públic i, enguany, l’IIB Sant Pau s’ha sumat a la campanya #BOARD23 d’EARA mitjançant la producció d’una sèrie de vídeos que expliquen com funciona el seu Servei Experimental d’Animals (SEA) i se centren en les persones implicades en la plataforma.

El SEA és l’àrea dedicada al manteniment, cura i benestar dels animals d’experimentació, per treballar amb procediments experimentals i el processament de les mostres obtingudes. Però, quins serveis ofereix? Com compleix les 3R? Anem a descobrir-ho.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Com a usuaris dels Serveis Experimentals d’Animals, els investigadors Lidia Puertas i Eduard Gallardo expliquen per què és important utilitzar models murins per a la seva recerca i com SEA compleix les 3R.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Per a l’IIB Sant Pau el benestar de l’animal és molt important. Sergi Florit, gerent d’Instal·lacions d’Investigació Animal, afirma que “Per llei, observem i avaluem l’estat general de l’animal estabulat mitjançant supervisions diàries els 365 dies de l’any”.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha demostrat que l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès) pot oferir beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.

Aquest estudi, que publica avui la revista The Journal of Clinical Psychiatry, és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons explica el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.

Una causa molt important de discapacitat i pèrdua de qualitat de vida

La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. S’estima que pot afectar a quasi 300 milions de persones en tot el món. Els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada i mostren una evolució més tòrpida que tendeix a la cronicitat. Aquestes formes de depressió resistent presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat. Per descomptat, també associen un impacte molt més important en la seva qualitat de vida.

“En aquests casos, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb  mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electroconvulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent. En aquests casos l’estimulació cerebral profunda pot ser una alternativa molt esperançadora”, indica el Dr. de Diego.

Aquest estudi analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.

Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.

Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons detalla el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.

“La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.

Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.

En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.

L’estimulació cerebral profunda és una tècnica que consisteix en la implantació d’uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuroestimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuroestimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. “L’escorça subcallosa cingulada és una regió cerebral clau en depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza el Dr. de Diego.

“La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.

En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.

Article de referència

• Carlo Alemany, Dolors Puigdemont, Ana Martín-Blanco, Rodrigo Rodríguez-Rodríguez, Juan A. Aibar-Durán, Muriel Vicent-Gil, Enric Álvarez, Víctor Pérez, Maria J. Portella, Javier de Diego-Adeliño. Response and Safety Outcomes in Treatment-Resistant Depression After Subcallosal Cingulate Gyrus Deep Brain Stimulation: Long-term Follow-up Study. J Clin Psychiatry 2023;84(0):22m14622 DOI: 4088/JCP.22m14622.

En motiu del Dia Mundial contra l’ELA (21 de juny), el passat dimarts 20 de juny es va celebrar al Recinte Modernista l’acte Unzué i Sant Pau, un equip contra l’ELA, amb la participació de Juan Carlos Unzué, el Dr. Ricard Rojas, neuròleg, investigador i coordinador de la Unitat Funcional d’ELA de Sant Pau, i Esther Sellés, directora de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

En el marc d’un acte distès i amè, l’esdeveniment es va desenvolupar en el format d’una conversa entre Juan Carlos Unzué, el Dr. Ricard Rojas i la periodista Cristina Puig, en la que també es va incorporar l’Esther Sellés, directora de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

A l’inici, es va projectar un vídeo en el que es va poder veure com es duu a terme una visita rutinària de Juan Carlos Unzué a l’Hospital de Sant pau, on va ser diagnosticat l’any 2018 per part de la Unitat Funcional d’ELA liderada pel Dr. Ricard Rojas. Degut a les necessitats particulars dels usuaris d’aquesta Unitat, el seu equip està format per diferents perfils: des de neuròlegs, infermeres, pneumòlegs o rehabilitadors, fins a logopedes, dietistes, treballadors socials i psicòlegs. Gràcies a aquest equip multidisciplinar s’aconsegueix un abordatge de la malaltia molt ampli que permet donar l’assistència i el tractament més complet als pacients, complint els seus principals objectius d’oferir un diagnòstic ràpid i una presa de decisions enfocada a les necessitats concretes de cada pacient.

Al llarg de la conversa es van tractar diferents qüestions cabdals relacionades amb la malaltia. Tant el Dr. Rojas com Juan Carlos Unzué van coincidir en assenyalar el moment del diagnòstic com un dels més importants. Per una banda, i segons va explicar el Dr. Rojas, perquè “és l’instant en que s’estableix la relació metge-pacient”, una relació que serà clau al llarg de tot el procés. Com a metge, Rojas va explicar que és també un dels moments més complicats i que per fer-ho el millor possible és essencial conèixer bé la persona que rebrà la notícia, subratllant una vegada més la importància d’oferir una assistència el més propera i humana possible. El mateix Dr. Rojas ens explica en el següent vídeo com és donar la notícia diagnòstic d’ELA.

La importància de l’acceptació

Per la seva banda, Juan Carlos Unzué va explicar que, des del seu punt de vista, la terminologia bèl·lica i de lluita que sovint es fa servir en la malaltia no és la més adequada. En canvi, va dir “si hagués de donar un consell a una persona recent diagnosticada d’ELA li diria que el concepte més important és l’acceptació”. A vegades molts pacients passen per una etapa de negació, però Juan Carlos Unzué va remarcar que el fet d’acceptar la malaltia li ha permès esprémer totes les possibilitats de la nova situació en la que el va situar el diagnòstic i així poder gaudir el màxim dintre de les circumstàncies. Aquest és un dels motius pels que s’ha convertit en un referent per tantes altres persones afectades per l’ELA, i el que explica en el següent vídeo és la millor prova de com l’actitud enfront la malaltia és essencial.

Reptes de futur de l’ELA

Després de molta experiència en l’abordatge i la recerca d’aquesta malaltia, el Dr. Rojas, que és també investigador del Grup de Malalties Neuromusculars a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant-Pau afirma que “l’ELA no és una única malaltia, sinó l’estat final de moltes alteracions diferents que causen aquesta alta variabilitat de símptomes i de progressió entre els malalts”. Per això, “en la futura recerca i abordatge és cabdal identificar quines són aquestes alteracions i classificar els pacients en subgrups segons la tipologia que presentin en cada cas. Sabent quin tipus de alteracions provoquen la neurodegeneració podrem oferir un tractament més personalitzat i també podrem obrir noves vies de recerca que ens permetin desenvolupar tractaments capaços de canviar radicalment el curs de la malaltia, cosa que avui no tenim i que és cabdal”. 

Finalment, l’acte es va tancar amb les intervencions d’alguns dels assistents, pacients d’ELA o dels seus cuidadors i acompanyants, que van compartir les seves experiències amb el Juan Carlos Unzué i la resta del públic.
En aquest vídeo podeu veure de principi a fi tot l’acte del dia 20 de juny.

El Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) ha celebrat la jornada Crida Repte CIMTI 2023, que busca posar en valor la innovació del sistema sociosanitari català i que enguany s’ha enfocat a la promoció de la salut de la dona.

En el disseny i definició d’aquest repte han col·laborat les coordinadores del nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere de l’IIB Sant Pau, la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de medicina perinatal i de la dona a l’IIB Sant Pau i directora del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Ma Rosa Ballester, cap de la unitat de Recerca i Innovació Responsable a l’IIB Sant Pau. També les investigadores Dra. Rosa Corcoy, del Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, i la Dra. Virtudes Céspedes, cap del Grup de Recerca en Oncologia Ginecològica i Peritoneal.

Durant aquesta jornada en què s’ha presentat el repte determinat pels agents del sistema de salut i social de Catalunya i dirigit a propostes creades per equips multidisciplinaris, també ha assistit la cap de l’oficina Més Sant Pau, Patricia Pesudo.

Sant Pau està fent una clara aposta per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups d’investigació. Una mostra d’això és el programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere, creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI). L’IIB Sant Pau està implementant accions adreçades a fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i a promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement, posant en marxa els mitjans i recursos necessaris per facilitar-ho.

La Dra. Roser Torra Balcells, coordinadora de Malalties Renals Hereditàries a la Fundació Puigvert i investigadora del grup de Nefrologia a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat nomenada presidenta electa de la Societat Europea de Nefrologia (ERA, per les sigles en anglès). El seu nomenament ha tingut lloc en el marc de celebració del 60è Congrés de l’ERA a Milà (15-18 juny 2023). A partir del 2024 i durant 3 anys presidirà aquesta associació científica internacional que compta amb 20.000 membres.

La Dra. Roser Torra és una especialista en Nefrologia, experta en malalties renals hereditàries i coordinadora a la Fundació Puigvert de diverses xarxes de recerca en malalties minoritàries, com l’ERKnet i les XUEC, així com del grup de Malalties Renals Hereditàries de la Sociedad Española de Nefrología (SEN), i de l’homònim català. A més, ha estat coordinadora de centre a les xarxes de recerca en Nefrologia prèvies (RedInRen) i ho és de l’actual, RICORS40.

Experta en malalties renals hereditàries

Actualment, hi ha més de 300 malalties renals hereditàries. Entre aquestes, destaca la poliquistosi renal autosòmica dominant, tema de la seva tesi doctoral sota el títol “Estudis clínic, genètic i molecular de la poliquistosi renal autosòmica dominant”. Aquesta patologia afecta aproximadament una persona per cada mil i es considera la més comuna dins aquest grup.

A més, hi ha moltes altres malalties renals hereditàries, algunes de les quals són molt rares i, per tant, difícils de diagnosticar. En aquest sentit, aclareix “el diagnòstic d’aquestes malalties presenta desafiaments significatius ja que la sospita clínica precoç i un diagnòstic primerenc pot marcar una gran diferència a la vida d’aquestes persones”.

Tot i això, apunta reptes de futur com “la incorporació de la intel·ligència artificial (IA), una eina que ens obrirà moltes possibilitats tant per a la investigació com per al diagnòstic d’aquestes afeccions”

Objectiu del mandat: La malaltia renal crònica

La malaltia renal crònica està infradiagnosticada i és causa d’una elevada morbimortalitat, així com d’una despesa sanitària elevada, per la qual cosa té un gran impacte econòmic i social. S’estima que aquesta patologia serà la cinquena causa de mort l’any 2040, per la qual cosa és urgent que s’implantin mesures preventives per revertir aquesta tendència. Entre els principals objectius de la Dra. Torra al capdavant de l’ERA destaca “promoure l’excel·lència a l’atenció mèdica renal a través de l’educació i la investigació”.

Des del seu punt de vista, la nefrologia s’haurà d’adaptar a causa de la incidència creixent de la malaltia renal crònica en els propers anys. “Hem de respondre decididament als contextos canviants i cultivar les relacions amb altres institucions per generar sinergies i compartir dades, però la salut del pacient i la pacient és la meva prioritat número u com a metge i sempre la tindré present, especialment com a president de l’ERA”.

Presidència femenina per primera vegada

La Dra. Torra és la primera dona a ocupar la presidència d’aquesta societat científica, cosa que considera un honor i, alhora, un gran desafiament “que afronto amb molta humilitat, però encara amb més determinació. M’embarco en aquesta nova responsabilitat amb molta il·lusió, una àmplia experiència i, el que és més important, una vida personal i professional actual que em permet dedicar temps a les meves funcions com a president de l’ERA per potenciar el prestigi i el paper de l’ERA a la nefrologia internacional”.

L’especialista reconeix sentir-se identificada amb la “síndrome de l’impostor” ja que moltes dones de la seva generació s’han enfrontat a serioses dificultats per poder conciliar la seva vida professional i familiar, fet que ha contribuït que hagi estat amb un gran protagonisme masculí. “A vegades em costa fins i tot reconèixer el fet d’identificar-me amb la síndrome de l’impostor, perquè això implica acceptar que realment tinc les capacitats”.

Per a ella és un orgull poder trencar aquesta barrera i obrir el camí a altres especialistes de la nefrologia perquè en el futur puguin optar a ocupar llocs de responsabilitat i representar els nefròlegs i nefròlogues a diferents institucions internacionals.

Altres dades biogràfiques d’interès

La Dra. Torra va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va especialitzar en nefrologia a l’Hospital Clínic. Posteriorment, es va endinsar al camp de la genètica de la mà del Dr. Xavier Estivill i es va especialitzar en l’estudi de les malalties renals hereditàries, tema sobre el qual ha publicat més de 200 articles i ha desenvolupat diversos projectes i rebut beques competitives ( ISCIII, Marató TV3…). Ha rebut dues vegades el premi de recerca en Nefrologia Iñigo Álvarez de Toledo, un dels més prestigiosos d’Espanya.

La música és poderosa. Pot tenir tal efecte sobre el nostre estat d’ànim que una persona pot passar de la tristesa a l’alegria quasi de manera instantània. Però a més, pot ajudar a millorar el nostre benestar i tenir efectes positius sobre el nostre estat físic i millorar aspectes com la percepció del dolor.

Quan l’activitat musical ve proposada i dissenyada per part d’un musicoterapeuta professional aquests efectes es potencien encara més. Així ho han explicat Iria González, investigadora principal, infermera i responsable de projectes d’humanització hospitalària a l’IIB Sant Pau, i Patricia Martí, psicooncòloga i musicoterapeuta, Oncolliga i ESMUC, que van presentar els resultats del projecte de musicoteràpia en pacients de càncer hematològic al Sónar+D.

Les expertes han explicat que la musicoteràpia és aquella disciplina que utilitza aquesta capacitat de la música per millorar el benestar d’una persona. S’utilitza en molts àmbits, i en concret, des de l’IIB Sant Pau estudiem quins són els efectes de la musicoteràpia en pacients amb càncers hematològics i els seus cuidadors. Els resultats de la investigació han demostrat una reducció de la tristesa, ansietat i del malestar físic en els pacients.

Aquest projecte de recerca neix d’una col·laboració amb l’Institut de Recerca de Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Oncolliga i  està adreçat tant a les persones afectades de malaltia onco-hematològica que es trobin ingressades a la unitat, ja sigui a una càmera d’aïllament com a una habitació, como els seus cuidadors familiars i els professionals sanitaris de la unitat.

El Sónar+D és un espai dedicat a veure, escoltar, tocar i debatre sobre com s’aplica la IA a la producció musical o audiovisual, a abordar les possibles conseqüències ètiques, industrials i socials del seu ús.

El Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia del mateix hospital, ha estat guardonat amb el premi extraordinari de l’Escola de Doctorat del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per la tesi defensada el curs 2020/21. Dirigida pel Dr. Jaume Kulisevsky i el Dr. Javier Pagonabarraga, porta per títol “Correlats neuronals i neuropsicològics de les alteracions cognitives i conductuals en les fases prodròmica i inicial de la malaltia de Huntington”. Podeu llegir-la aquí.

Els objectius de la tesi s’han adreçat a la recerca d’algunes respostes per a incògnites encara pendents al voltant de la malaltia de Huntington, una patologia neurodegenerativa i minoritària de base genètica.

D’aquesta manera, al llarg de les cinc publicacions científiques que componen la tesi, s’han estudiat quins mecanismes modulen l’inici de la malaltia i el dany cerebral associat en persones que tenen una mateixa carrega genètica, demostrant l’efecte del bilingüisme sobre aquests factors. Igualment, s’han identificat marcadors subtils de dany neuronal en persones asimptomàtiques demostrant alhora que presenten certes anomalies visuoperceptives prèviament mai descrites. També s’han identificat els mecanismes neuronals implicats en el desenvolupament i en la severitat de la irritabilitat i agressivitat en els pacients afectats, el perfil de deteriorament cognitiu que acompanya la transició a la demència i els canvis cerebrals que associen els pacients amb patrons de deteriorament cognitiu més severs.

Segons el Dr. Martínez-Horta, “el caràcter minoritari de la malaltia de Huntington ha suposat, comparat amb altres processos neurodegeneratius més freqüents, un avenç desajustat i lent en la comprensió dels mecanismes neuropatològics responsables de les complexes manifestacions clíniques que suposa la malaltia, així com en la identificació i descripció detallada dels fenotips clínics que la caracteritzen”.

També emfatitza en com “el desenvolupament d’estudis observacionals multicèntrics i internacionals ha permès, en els últims 15 anys, aprofundir de manera molt notable en el coneixement de la malaltia gràcies al seguiment de grans cohorts de persones afectades, feina que a la Unitat de Trastorns del Moviment i, específicament a la Unitat Funcional de malalties minoritàries que cursen amb trastorns del moviment, anem realitzant des de fa més de 12 anys havent situat l’Hospital de Sant Pau com a un dels centres més reconeguts en l’àmbit internacional en l’abordatge i investigació de la malaltia de Huntington”.

Actualment, el Dr. Martínez-Horta juntament amb la resta de membres que formen part de la Unitat dedicada al tractament i recerca en malaltia de Huntington, realitzen assajos clínics pioners i treballen a identificar mecanismes biològics que de manera addicional a la mutació genètica que causa la malaltia, juguin un paper central en el curs clínic i puguin suposar noves dianes terapèutiques.

Fa 15 anys, una dona a la trentena va ser diagnosticada de càncer de ronyó metastàtic. L’oncòleg Jose Pablo Maroto, de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a Barcelona, va decidir tractar-la amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor del que s’esperava. La pacient va superar el càncer. Nou anys després se li va detectar una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.

Ara, gràcies a la generositat i la tenacitat d’aquesta pacient, i a la col·laboració entre el seu oncòleg i els investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), s’ha descobert per què el temsirolimus ha estat tan efectiu en aquest cas i en els altres dos pacients.

És una troballa que permetrà identificar altres malalts amb càncer de ronyó per als qui el temsirolimus i altres fàrmacs de la mateixa família seran, amb gran probabilitat, el tractament idoni. Avui dia aquests fàrmacs -inhibidors de la via de mTOR- es fan servir només quan fallen altres.

“Actualment els fàrmacs de la família del temsirolimus no solen ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que en alguns pacients, molt específics, sí que ho han de ser, perquè funcionen molt bé. Ara sabem com identificar aquests pacients”, diu Cristina Rodríguez-Antona, investigadora del programa de Genètica del Càncer Humà del CNIO.

Finançat per carreres solidàries

Rodríguez-Antona, Maroto i altres investigadors i oncòlegs del CNIO i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau publiquen ara aquest resultat a la revista International Journal of Cancer, en un treball del qual és primer autor Juan María Roldán-Romero.

La investigació ha estat finançada en part amb donacions obtingudes en carreres solidàries organitzades pel Club d’Atletisme A 4 al KM, de les Franqueses del Vallès (Barcelona), promogudes per la pacient.

“Aquesta publicació és un orgull”, diu Maroto. “És una col·laboració entre una associació que organitza any rere any una carrera popular per a la investigació en càncer renal; pacients que cedeixen mostres en moments difícils; i investigadors bàsics i clínics. Tot, per respondre a per què ha funcionat tan bé aquest tractament? No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en què obtenim una resposta clara”.

Trobar aquesta resposta ha estat anys. Va caldre trobar més casos similars als de la primera pacient. L’equip del Sant Pau els va anar seleccionant i enviant les mostres al CNIO, on van ser analitzades en profunditat.

Mutacions en una proteïna implicada a l’autofàgia

La clau està en unes mutacions molt poc freqüents a la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors. La investigació de Roldán-Romero mostra que les mutacions anul·len la funció de USP9X, i quan això passa la cèl·lula no recicla bé les seves deixalles i mor. El temsirolimus actua sobre una via molecular diferent, però té un efecte semblant; als pacients en què no funciona USP9X, l’impacte d’aquest fàrmac es potencia.

Ho explica Rodríguez-Antona: “Per entendre l’efecte de les mutacions a USP9X vam desenvolupar models cel·lulars i vam fer assajos proteòmics que van indicar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien una alteració a l’autofàgia cel·lular [el procés pel qual la cèl·lula recicla els seus productes de deixalla]. El temsirolimus també altera l’autofàgia, cosa que causa un efecte sinèrgic, fent que els tumors responguin millor a aquest tractament”.

Una nova diana terapèutica

A més de per identificar altres pacients amb mutacions a USP9X, que podrien beneficiar-se del tractament amb fàrmacs de la família del temsirolimus, aquesta troballa recolza el desenvolupament de nous fàrmacs inhibidors d’UPS9X com a estratègia terapèutica innovadora.

“Un compost que anul·lés la funció d’UPS9X tindria un efecte sinèrgic amb el temsirolimus, augmentant la seva eficàcia antitumoral”, assenyala Rodríguez-Antona.

Els autors de l’estudi llancen un missatge últim: “Els estudis translacionals són complexos perquè requereixen una estreta col·laboració entre clínics i investigadors bàsics. A més, els pacients tenen un paper principal donant les seves mostres en un moment molt difícil. Aquest estudi en tumors poc freqüents només s’ha pogut dur a terme gràcies a la generositat dels pacients, les mostres dels quals són la base de tot el treball molecular posterior i que van impulsar l’estudi des del començament”.

Article de referència

Roldán-Romer JM, Valdivia C, Sants M, Llanets J, Maroto P, Anguera G, Calsina B, Martinez-Monts A, Monteagudo M, Mellid S, Leandro-García LJ, Montero-Comte C, Cascó A, Roncador G, Coloma J, Robledo M, Rodriguez-Antona C. Deubiquitines USP9X els sensibles renal cancer cells to mTOR inhibition. Int J Cancer. 2023 Jun 1. doi: 10.1002/ijc.34575.

La investigació en gestants, nens, nenes i nadons representa un repte important per a la ciència, ja que les exigències de seguretat i els criteris dels estudis són especialment estrictes, cosa que moltes vegades es tradueix en un obstacle per obtenir nous resultats realment basats en l’evidència científica que permetin fer avenços i oferir solucions que millorin la pràctica clínica en aquests grups poblacionals.

Tot i que aquestes xarxes de cooperació porten existint alguns anys, aquesta situació podrà fer un salt endavant rellevant gràcies a la renovació i innovació que aportarà aquesta nova xarxa en un acord marc que han signat 18 entitats espanyoles en el marc de la xarxa de Salut Matern Infantil i del Desenvolupament (SAMID)la Red de Salud Materno Infantil y del Desarrollo (SAMID) del programa de Redes de Investigación Cooperativa Orientadas a Resultados en Salud (RICORS), coordinada per la Dra. Elisa Llurba, investigadora principal del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del mateix hospital i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquest consorci maternoinfantil RICORS-SAMID, creat el 2008 i renovat el 2021 amb el suport de l’Institut de Salut Carles III, del Ministeri de Sanitat, està constituït per un total de 20 grups de recerca i 27 grups clínics associats de diferents instituts de recerca i centres sanitaris espanyols, fet que significa la participació de més de 300 investigadors, tant metges especialistes en neonatologia/pediatria i obstetrícia, pediatres d’atenció primària, biòlegs, antropòlegs, especialistes en salut mental perinatal, comares, infermeres, infermeres d’atenció primària i UCIP, nutricionistes, educadors, dissenyadors gràfics, professionals de l’educació física, entre d’altres, que uneixen esforços per impulsar un pla integral i col·laboratiu que abasta hospitals i centres d’atenció primària per millorar la salut de dones, mares i bebès.

Amb aquest nou acord marc, els centres que formen part de la xarxa RICORS-SAMID compartiran objectius i projectes de recerca, a més de dades clíniques, imatges i mostres, cosa que permetria generar el banc d’informació més gran d’Espanya. Això facilitarà la realització d’assajos clínics a gran escala, estudis basats en la innovació, com ara big data i intel·ligència artificial, i contribuirà al lideratge en aquest camp en l’àmbit europeu.

Segons explica la Dra. Llurba, “l’acord signat en el marc de la Xarxa RICOR-SAMID és un pas decisiu per impulsar la investigació mitjançant el treball col·laboratiu a l’àrea de la salut maternoinfantil, cosa que permetrà també atraure talent i accedir a finançament competitiu públic i privat”.

La coordinadora de la xarxa RICORS-SAMID detalla que amb aquest acord “Hem aconseguit un marc legal que no només persegueix facilitar la investigació entre els diferents grups, sinó que també pretén ser un instrument per donar a conèixer els avenços perquè els mateixos usuaris i la societat en general puguin adoptar un paper més actiu en el procés. Per això s’ha habilitat una bústia oberta on la ciutadania podrà explicar les seves necessitats i implicar-se en el procés de recerca mitjançant un procés de cocreació i incubadora d’idees”.

Projectes amb impacte

Un exemple dels projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la xarxa RICORS-SAMID és un estudi on s’està avaluant el desenvolupament neurològic en nounats afectats per cardiopaties congènites. S’estan analitzant mostres tant de les mares com dels nounats, a més d’imatges de ressonància i ecografia prenatals, així com dades del seguiment durant els primers anys de vida. L’objectiu és buscar predictors neonatals i postnatals associats al desenvolupament neurològic i la qualitat de vida d’aquests nens i nenes.

“Les cardiopaties congènites són un tipus de malformació congènita relativament infreqüent, però el seu impacte en la salut és important i necessitem moltes dades que puguin ser traduïdes en respostes clíniques i millorar realment la salut d’aquests nens/es en el dia a dia”, indica la Dra. Llurba.

A més, estan en marxa altres projectes en què s’estan estudiant, per exemple, marcadors pronòstics i diagnòstics de preeclàmpsia i prematuritat; la restricció de creixement intrauterí i les seves conseqüències a llarg termini; els efectes de la contaminació ambiental i l’exposició prenatal a substàncies d’abús a la salut materna i infantil; les pèrdues reproductives precoces i el seu impacte a la salut mental; l’afectació renal en mares amb preeclàmpsia; com millorar el diagnòstic de la diabetis gestacional primerenca durant el primer trimestre d’embaràs i el seu efecte sobre el neurodesenvolupament infantil; la nutrició i els seus efectes a l’obesitat infantil; biomarcadors d’insuficiència circulatòria neonatal; el tractament de la sèpsia bacteriana en nounats; la reanimació de nadons/es prematurs/es; el tractament de les complicacions de l’encefalopatia hipoxicoisquèmica neonatal; les lesions cerebrals hipoxicoisquèmiques; la diabetis, i l’experiència de famílies i pacients així com les seves necessitats i expectatives. Alhora, a la xarxa també estan en desenvolupament projectes sobre l’educació sanitària, la promoció d’hàbits saludables a qualsevol edat, la prevenció de la mort sobtada i les seqüeles de la parada cardiorespiratòria mitjançant accions formatives adreçades a professionals i ciutadans, a més de la investigació en aspectes clínics i ètics de les cures pal·liatives pediàtriques.

Els hospitals i els instituts de recerca que formen part de l’acord marc són:

• Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau
• Instituto de Investigación Biosanitaria (IMIB) – Fundación para la Formación e Investigación Sanitarias de la Región de Murcia (FFIS)
• Instituto de Investigación Sanitaria La Fe – Fundación para la Investigación del Hospital Universitario La Fe de la Comunidad Valenciana
• Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre – Fundación Investigación Biomédica Hospital Universitario 12 de Octubre
• Instituto de Investigación Sant Joan de Déu (IRSJD) – Fundación Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu
• Instituto Biocruces Bizkaia – Asociación Instituto de Investigación Sanitaria Biocruces Bizkaia
• Grupo de Investigación AFIN – Universitat Autònoma de Barcelona – UAB
• Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz (IdiPAZ) – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Universitario La Paz
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi I Sunyer (IDIBAPS) – Fundació de Recerca Clínic Barcelona
• Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Gregorio Marañón
• Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs.GRANADA) – Fundación Pública Andaluza para la Investigación Biosanitaria de Andalucía Oriental – Alejandro Otero
• Instituto de Investigación Sanitaria Aragón – Fundación Instituto De Investigación Sanitaria Aragón
• Instituto de Investigación Sanitaria Hospital Clínico San Carlos – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Clínico San Carlos
• Instituto de Investigación Sanitaria Valdecilla (IDIVAL) – Fundación Instituto de Investigación Marqués de Valdecilla
• Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela – Fundación Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela
• Fundació Puigvert
• Instituto de Investigación Sanitaria del Principado de Asturias – Fundación para la Investigación y la Innovación Biosanitaria del Principado de Asturias

La unitat d’assaigs clínics de fase I del Centre d’Investigació del Medicament (CIM) de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha renovat el Certificat de compliment de les normes de bona pràctica clínica (BPC) després d’haver superat favorablement la inspecció per part de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya.

Aquest certificat reconeix el compliment dels requisits necessaris per dur a terme assaigs clínics de fase I o de primera administració en humans de medicaments, d’acord amb els principis de bona pràctica clínica (BPC) vigents a la Unió Europea i els requisits tecnicosanitaris de les unitats de fase I publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El CIM realitza assaigs clínics d’eficàcia i tolerabilitat de fase I, estudis de farmacocinètica, de metabolisme i interacció de fàrmacs, estudis de bioequivalència i primers estudis en humans.

La participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau a la Festa de la Ciència enguany va ser tot un èxit. Durant aquest esdeveniment, que s’ha consolidat com una trobada pública anual amb la ciència i la recerca a la nostra ciutat, molta gent ens va venir a veure i es va divertir amb les activitats de divulgació científica, jocs, micro xerrades i tallers que l’IIB Sant Pau va preparar.

Centenars de petits i grans van col·laborar per fer el nostre trencaclosques científic gegant. A més, la periodista Cristina Junyent va fer una entrevista per a Ràdio Farró amb la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en Cirurgia Cardíaca a l’Hospital de Sant Pau que va parlar sobre la innovació tecnològica en cirurgia cardíaca.

La Dra. Roselló-Díez també va liderar el taller “Descobreix com funciona el cor i l’aparell circulatori”, en el qual va explicar els components de l’aparell cardiovascular i les seves funcions amb diferents objectes i l’ajuda de material gràfic on els participants van poder reconstruir una maqueta del nostre sistema cardiovascular i aprendre com funciona.

A més, es van dur a terme diverses microxerrades, una d’elles a càrrec de l’Ana Novoa, investigadora de l’IIB Sant Pau al Departament ASPB Servei de Sistemes d’Informació en Salut (SeSIS) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) amb el títol “Viure juntes per viure millor: habitatge cooperatiu i salut”. El Dr. Robert Belvís i la Dra. Noemi Morellón, professionals de l’IIB Sant Pau i de l’Hospital de Sant Pau van parlar sobre “Elèctrodes al cervell per combatre el mal de cap multiresistent” i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, investigador principal del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IIB Sant Pau va oferir la microxerrada: “Com la genètica ens ajuda a trobar nous tractaments per a malalties molt comunes”.

La Societat Interamericana de Cardiologia ha lliurat el premi a la Trajectòria Acadèmica i Científica a la Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del grup de recerca Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Aquest guardó, que significa un reconeixement per part de la comunitat científica internacional a la feina d’aquesta investigadora destacada, s’ha lliurat durant el congrés anual d’aquesta societat científica, que se celebra aquests dies a Panamà.

La Prof. Badimon s’ha mostrat agraïda amb aquesta distinció i comenta que un dels èxits de la seva carrera dels que sent més satisfeta són “els treballs de recerca originals realitzats en tots aquests anys que estan donant origen a la transferència dels coneixements a la pràctica clínica en benefici dels pacients”.

A més, dins de les seves tasques destaca com una de les més satisfactòries la formació del personal investigador i tot el treball col·laboratiu amb grups “d’altres països i continents que alhora estan desenvolupant els seus propis programes i projectes de recerca”.

La Prof. Lina Badimon veu amb optimisme el futur de la investigació en cardiologia. “Crec que tindrem una època de gran valor en els propers anys gràcies a la incorporació de les noves tecnologies que faciliten els estudis moleculars i genètics que permetran que els coneixements s’apliquin cada cop més a la pràctica clínica”.

Finalment, la professora Badimon comenta que l’activitat científica “és una dedicació sostinguda, silenciosa i, en molts casos, poc reconeguda. És per això que premis com el que rebo ara són molt gratificants”.

La lactància materna s’ha relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. Tot i això, pocs estudis han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral dels nens.

Un estudi dirigit per Christian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d’Imatge Pediàtrica (PeCIC) de l’Hospital Sant Joan de Déu – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, va analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 nens entre les edats de 9 i 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa al cervell.

“Vam observar que la durada de la lactància s’associava, de manera proporcional, a un volum més gran d’una àrea determinada del cervell en nens de 9 a 11 anys. Aquesta regió abraça el gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral.” Comenta Stephan Otto, coordinador del PeCIC. “A més, aquests volums més grans es van associar amb menors nivells d’impulsivitat en aquests nens.”

“Aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat”, afegeix Christian Núñez, primer autor de l’article i investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau. “És important destacar que aquestes regions cerebrals tenen un paper molt important en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions”.

Relació entre matèria grisa i rendiment cognitiu

La matèria grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites i sinapsis, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Un volum més gran de matèria grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per processar informació sensorial.

A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de matèria grisa s’associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l’ansietat. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la mida de la matèria grisa i la funció cerebral no és completament compresa i continua sent objecte de recerca.

Major volum a la substància grisa ubicada a l’escorça frontal del cervell

El gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès observar quins són els efectes a nivell cerebral. A més, s’ha vist, per primera vegada, que el volum més gran de substància grisa en aquesta regió té un impacte directe en els nivells d’impulsivitat dels nens, cosa que indica que la lactància podria ser fonamental en el desenvolupament de la personalitat.

“Aquests resultats són només el començament”, comenta Maria Portella, co-coordinadora de l’estudi. “Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta el cervell i com podem utilitzar aquesta informació per millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per evidenciar que hi ha una relació, ara hem d’entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de matèria grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna.”

L’estudi l’ha realitzat un equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l’Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.

Article de referència

Núñez C, García-Alix A, Arca G, Agut T, Carreras N, Portella MJ, Stephan-Otto C. Breastfeeding duration is associated with larger cortical gray matter volumes in children from the ABCD study. J Child Psychol Psychiatry. 2023 Mar 22. doi: 10.1111/jcpp.13790. Epub ahead of print. PMID: 36946606.

La Dra. Margarita Majem Tarruella, investigadora del Grup d’Oncologia Clínica a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i oncòloga del mateix hospital, ha participat en dos estudis que s’han publicat a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine i els resultats del qual s’han presentat al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, per les sigles en anglès) que se celebra aquests dies a Chicago (Estats Units).

D’una banda, els resultats de l’assaig clínic ADAURA han revelat que la teràpia adjuvant amb osimertinib, un inhibidor del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), ha demostrat perllongar significativament la supervivència global en pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques amb mutacions al gen EGFR.

L’assaig clínic aleatoritzat, fase III i doble cec, va analitzar dades de 682 pacients, dels quals 339 van rebre osimertinib i 343 placebo. Entre els pacients amb malaltia en estadis II a IIIA, la supervivència general als 5 anys va ser del 85% al grup d’osimertinib i del 73% al grup de placebo.

Segons aquestes dades, la teràpia adjuvant amb osimertinib ha demostrat un benefici significatiu en la supervivència general entre pacients amb càncer de pulmó no microcític amb mutacions al gen EGFR.

Aquests resultats ofereixen noves esperances per als pacients en etapes primerenques de la malaltia, ja que suposen la major reducció de mortalitat mai registrada al camp del càncer de pulmó i posen de manifest com teràpies dirigides contra alteracions dels tumors estan fent evolucionar l’oncologia cap a tractaments més eficaços per a grups concrets de pacients.

Les alteracions d’EGFR són el tipus de mutació més comú en tumors de pulmó en persones no fumadores, mentre que no són tan freqüents en persones que han fumat, segons detalla la Dra. Majem.

“És la primera vegada que veiem una millora de la supervivència dʻaquesta magnitud en el camp del càncer de pulmó i creiem que es tracta dʻun resultat molt esperançador que es traduirà en una millora del pronòstic per a aquests pacients”.

Combinació d’immunoteràpia abans i després de la cirurgia

D’altra banda, un altre estudi en què ha participat també la Dra. Majem ha conclòs que els pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques i candidats a cirurgia que reben tractament neoadjuvant amb pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia seguit de resecció quirúrgica i tractament adjuvant amb pembrolizumab presenten una millor resposta terapèutica i una major supervivència lliure de progressió en comparació del tractament convencional, que consisteix en quimioteràpia neoadjuvant seguida de cirurgia.

Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat i doble cec, anomenat KEYNOTE-671, que analitza dades del seguiment de 797 pacients durant 25.2 mesos. Els resultats van mostrar que la supervivència lliure de progressió als 24 mesos va ser del 62.4% al grup tractat amb pembrolizumab respecte al 40.6% del grup placebo. A més, es va observar una resposta patològica més gran en el 30.2% dels participants al grup de pembrolizumab en comparació amb l’11.0% en el grup placebo.

Segons explica la Dra. Majem, “aquests resultats proporcionen una nova perspectiva sobre el tractament del càncer de pulmó en etapes primerenques i podrien tenir un impacte significatiu en la manera com s’aborda aquesta malaltia en el futur”.

Articles de referència

• Tsuboi M, Herbst RS, John T, Kato T, Majem M, Grohé C, Wang J, Goldman JW, Lu S, El seu WC, de Marinis F, Shepherd FA, Lee KH, NT, Dechaphunkul A, Kowalski D, Poole L, Bolanos A, Rukazenkov I, Wu YL; ADAURA Investigators. Overall Survival with Osimertinib in Resected EGFR-Mutated NSCLC. N Engl J Med. 2023 Jun 4. doi: 10.1056/NEJMoa2304594. Epub ahead of print. PMID: 37272535.
• Wakelee H, Liberman M, Kato T, Tsuboi M, Lee SH, Gao S, Chen KN, Dooms C, Majem M, Eigendorff E, Martinengo GL, Bylicki O, Rodríguez-Abreu D, Chaft JE, Novell S, Yang J , Keller SM, Samkari A, Spicer JD; KEYNOTE-671 Investigators. Perioperative Pembrolizumab per Early-Stage Non-Small-Cell Lung Cancer. N Engl J Med. 2023 Jun 3. doi: 10.1056/NEJMoa2302983. Epub ahead of print. PMID: 37272513.

Durant els propers dissabte 10 i diumenge 11 de juny se celebrarà la 16a edició de la Festa de la ciència, la gran cita ciutadana amb la ciència i la recerca. Enguany, hi participaran més de 150 organitzacions de Barcelona relacionades amb la ciència i durant tot el cap de setmana, tant els més petits com els més grans podran gaudir de més de 170 activitats diferents en diferents formats a la Rambla de Prim de Barcelona: jocs, tallers, experiments, microxerrades, visites guiades, etc. I de totes les temàtiques!

Des de l’IIB Sant Pau, alguns de les nostres investigadors i investigadores estaran presents en moltes activitats divulgatives científiques i realitzaran microxerrades, tallers i jocs. A continuació, podreu trobar quines són, els horaris i la localització exacte. Us hi esperem!

• Trencaclosques científic gegant

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’11:00 a 21:00 i 11 de juny d’11:00 a 20:00

Edat recomanada: Tots els públics

Un joc per esbrinar: Què fa un institut de recerca en biomedicina? Per a quins àmbits de la nostra salut genera nou coneixement i permet avançar cap a nous tractaments? Posa a prova les teves aptituds i habilitats construint un gran trencaclosques científic i esbrina-ho!

Link:

• Entrevista de Ràdio Farró a Elena Roselló-Díez

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’12:15h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

L’activitat constarà en una entrevista a la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’entrevista serà a càrrec de la periodista Cristina Junyent i anirà sobre la innovació tecnològica en cirurgia cardíaca. L’entrevista quedarà penjada com a podcast a la Xarxa de Ràdios Comunitàries.

• Taller: “Descobreix com funciona el cor i l’aparell circulatori”

Espai 04 – Viure més i millor, 10 de juny de les 13:50h a les 14:15h i de les 14:20 a les 14:45h

Edat recomanada: a partir de 6 fins els 16 anys

Coneixes quins són els components de l’aparell cardiovascular i les seves funcions? En aquest taller, amb diferents objectes i amb l’ajuda de material gràfic podràs reconstruir una maqueta del nostre sistema cardiovascular, alhora que aprendràs com funciona. Organitzat de la mà de la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Viure juntes per viure millor: habitatge cooperatiu i salut”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny de 14:40h a 15:05h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Assisteix a aquesta microxerrada emmarcada en un projecte de recerca en marxa sobre els efectes en salut i benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Descobriràs els mecanismes que expliquen la relació entre aquest model d’habitatge, en expansió a Catalunya, i la millora de la salut de les persones. La microxerrada serà a càrrec d’Ana Novoa, investigadora IIB Sant Pau al Departament ASPB Servei de Sistemes d’Informació en Salut (SeSIS) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

• Microxerrada: “Elèctrodes al cervell per combatre el mal de cap multiresistent”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 12:05h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Ja a l’antiga Roma, l’electricitat del peix Torpedo fou usada per tractar el dolor. Al segle XVIII, s’utilitzà l’estimulació elèctrica transcutània i, al XIX, s’inseriren elèctrodes al cervell per tractar directament els centres responsables del dolor. Avui, els avenços en neurocirurgia permeten intervencions menys invasives i més segures, i les noves tecnologies possibiliten tractar amb major precisió aquells centres i vies cerebrals que no funcionen bé. La microxerrada serà a càrrec de Robert Belvís Nieto, Juan Aibar i Noemi Morellón, professionals IIB Sant Pau i de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Com la genètica ens ajuda a trobar nous tractaments per a malalties molt comunes”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 13:35h a 14:00h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Avui dia tenim dades genètiques de milions de persones. Això ha estat molt important en les darreres dècades per entendre com funcionen malalties complexes com l’Alzheimer, l’ictus o malalties cardiovasculars. Però ara, a més, aquestes dades ens ajuden a trobar tractaments per a aquestes malalties i això és una tendència que veurem molt més accentuada els pròxims anys. Ens dirigim cap a una medicina de precisió i personalitzada. La microxerrada serà a càrrec del Dr. Israel Fernández-Cadenas, investigador principal del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular del IIB Sant Pau.

Els resultats d’un estudi, liderat per Maria Galán Arroyo, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), i Cristina Rodríguez, investigadora de l’IIB Sant Pau, mostren que l’acció d’una molècula (el pèptid SS-31) sobre els mitocondris cel·lulars disminueix la incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia.

El pèptid SS-31 dirigit al mitocondri té la capacitat de limitar el remodelat vascular que condueix al desenvolupament de l’aneurisma d’aorta abdominal (AAA). Aquesta és la principal conclusió de l’estudi publicat a la revista científica British Journal of Pharmacology.

L’AAA és una malaltia degenerativa que afecta el 6-9% dels homes més grans de 65 anys. És una condició en què l’aorta abdominal, l’artèria principal que subministra sang a l’abdomen i les cames, es dilata i es debilita. A mesura que l’aneurisma creix, augmenta el risc que es trenqui, cosa que pot causar una hemorràgia interna potencialment mortal.

“Fins ara, no hi ha un tractament farmacològic eficaç per a l’aneurisma d’aorta abdominal. Tot i això, aquest treball revela una nova estratègia terapèutica per al tractament d’aquesta malaltia”, explica Cristina Rodríguez, una de les investigadores que ha liderat l’estudi.

Els resultats mostren que el tractament amb el pèptid SS-31 limita la disfunció mitocondrial, l’estrès de reticle endoplàsmic (que suposa una alteració a la síntesi de proteïnes i condueix a la producció de proteïnes defectuoses) i l’estrès oxidatiu vascular en un model experimental de la malaltia. “Això resulta en una disminució de la incidència i gravetat de l’AAA, una reducció del diàmetre aòrtic i de la mortalitat, així com una millora en múltiples processos associats al desenvolupament de l’aneurisma, com una inflamació menor i millora de la integritat de la matriu extracel·lular”, afegeix María Galán Arroyo, coautora de l’estudi i investigadora de la URJC i de l’IIB Sant Pau.

Estudis clínics previs també han demostrat l’eficàcia del SS-31 en el tractament d’altres malalties. Per exemple, s’ha demostrat que el pèptid SS-31 és efectiu en la reducció del dany cerebral després d’un accident cerebrovascular i la millora de la funció cardíaca en pacients amb insuficiència cardíaca.

Aquest nou treball suggereix que la SS-31 podria ser una estratègia terapèutica interessant per al tractament de l’AAA. “Els nostres resultats representen un important avenç en la investigació sobre el tractament de l’aneurisme d’aorta abdominal i ens acosta un pas més a trobar una cura efectiva per a aquesta malaltia”, subratlla la Dra. Galán.

L’estudi ha estat liderat per Maria Galán i Cristina Rodríguez, investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), del grup de l’Àrea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), dirigit per José Martínez González ( Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) amb la col·laboració d’un equip de l’Àrea CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article de referència

Navas-Madroñal, M., Almendra-Pegueros, R., Puertas-Umbert, L., Jiménez-Altayó, F., Julve, J., Pérez, B., Consegal-Pérez, M., Kassan, M., Martínez-González, J., Rodriguez, C., & Galán, M. (2023). Targeting mitochondrial stress with Szeto-Schiller 31 prevents experimental abdominal aortic aneurysm: Crosstalk with endoplasmic reticulum stress. British Journal of Pharmacology, 1– 20. https://doi.org/10.1111/bph.16077

El comitè executiu de la Sociedad Española de Psiquiatría y Salud Mental (SEPSM) ha nomenat el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i psiquiatra del mateix hospital, un de dos coordinadors del recentment creat Grup de Treball de Joves Psiquiatres. Des d’aquesta nova secció representarà i vetllarà pels interessos dels psiquiatres de fins a 35 anys i vol servir d’enllaç entre aquest col·lectiu i la resta de la societat científica.

“Per mi aquest nomenament és un pas lògic i natural després del meu acompliment com a president de la Societat Espanyola de Residents de Psiquiatria el 2019 i 2020”, assenyala el Dr. Pinzón que detalla que “durant aquest període vam desenvolupar estratègies, amb la junta directiva, per impulsar la investigació, la docència i la millora de la qualitat assistencial dels residents de Psiquiatria a Espanya. També vaig enfortir la presència i participació dels residents espanyols a la Federació Europea de Residents de Psiquiatria, on vaig fungir com a coordinador nacional d’associacions de residents i líder del grup de treball ‘Psychiatry Across Borders’ fins al 2021”.

Entre els principals objectius a la nova secció Joves Psiquiatres de la SEPSM, el Dr. Pinzón destaca que “el primer pas serà establir les bases funcionals i organitzatives, així com concretar col·laboracions formals i estrènyer llaços amb les seccions de joves d’altres societats de psiquiatria en l’àmbit europeu, com l’European College of Neuropsychopharmacology, l’European Psychiatric Association o el Royal College of Psychiatrists, i en l’àmbit internacional amb institucions com l’American Psychiatric Association o la World Psychiatric Association”. A més, es busca “fomentar espais d’intercanvi d’idees i socialització durant esdeveniments importants al camp de la Psiquiatria espanyola per entreteixir col·laboracions a tot el país”.

Les dones i els pacients grans amb presentacions atípiques d’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST (STEMI) experimenten més retards en el diagnòstic i l’activació del tractament als serveis d’Urgències, segons els resultats d’un estudi liderat per Gemma Berga Congost, del Grup de Recerca en Atenció Infermera a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i infermera al mateix hospital.

L’estudi, que va incloure 330 pacients amb STEMI admesos al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, va revelar que l’edat més gran de 65 anys i la presentació del primer contacte mèdic fora del servei d’Urgències es van associar amb un augment en el temps activació del tractament. A més, les dones més grans de 65 anys van mostrar el major temps d’activació. Els resultats destaquen la necessitat de desenvolupar estratègies per reduir el temps d’inici del tractament en aquests grups específics de pacients.

L’infart amb elevació del segment ST és més comú en homes que en dones i l’edat mitjana dels pacients que ingressen per infart a Espanya és al voltant dels 65 anys. “En canvi, l’edat mitjana de les dones és 10 anys superior a la dels homes, probablement a causa de l’efecte protector dels estrògens”, puntualitza aquesta experta.

El retard en el diagnòstic que experimenten aquests grups “pot ser atribuïble a la clínica atípica que amb més freqüència presenten. Per tant, a més dels símptomes típics, cal contemplar altres manifestacions identificades al nostre registre a fi d’establir un diagnòstic precoç”.

Tampoc no s’ha d’oblidar que tant dones com avis tenen menys percepció de risc, raó per la qual es demora la sol·licitud d’assistència mèdica, amb el consegüent retard diagnòstic i de tractament.

L’estudi de l’IIB Sant Pau també ha identificat que l’edat superior a 65 anys és un factor predictor de retard en el diagnòstic, i aporta dades noves davant la bretxa d’edat i gènere. Com assenyala Berga, “no hi ha cap associació positiva entre el gènere i l’edat en pacients menors de 65 anys. Tot i això, si l’edat és superior als 65 s’observa que les dones presenten un temps urgències-activació més prolongat que els homes”.

Aquestes troballes subratllen la importància d’abordar les necessitats específiques d’aquests grups de pacients per millorar el temps d’activació. Desenvolupar estratègies dirigides per accelerar el temps d’activació en aquests subgrups és fonamental per millorar la qualitat de l’atenció brindada al servei d’Urgències.

Article de referència

Gemma Berga Congost, Maria Antonia Martinez Momblan, Jonatan Valverde Bernal, Adrián Márquez López, Judit Ruiz Gabalda, Joan Garcia-Picart, Mireia Puig Campmany, Salvatore Brugaletta. Association of sex and age and delay predictors on the time of primary angioplasty activation for myocardial infarction patients in an emergency department. Heart & Lung (2023). https://doi.org/10.1016/j.hrtlng.2022.10.014

En el marc de la 24a Jornada de Nefrologia i Atenció Primària, organitzada per la Unitat d’Hipertensió i Prevenció de Mal Renal de la Fundació Puigvert – IIB Sant Pau, s’ha posat de manifest la necessitat d’una atenció coordinada i multidisciplinària a les gestants que presenten HTA perquè pot estar associada a una malaltia renal i ser un factor predictiu de sofrir preeclàmpsia. A més, confirmen les expertes, les dones que hagin sofert una complicació obstètrica com la preeclàmpsia tindran un risc alt de desenvolupar una malaltia cardiovascular com HTA, diabetis, obesitat i tromboembolisme, entre altres patologies.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació. Actualment, és necessari realitzar proves de detecció a totes les embarassades i el garbellat del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya des de 2018.

La Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i Cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha afirmat que “a l’Hospital de Sant Pau disposem d’un Programa de Garbellat de Preeclàmpsia que es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver-la sofert anteriorment), més la pressió arterial alta i l’avaluació del flux en les artèries uterines. Aquest garbellat és capaç d’identificar a un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme”.

Embaràs, HTA i malaltia renal

Un dels casos més comuns de la consulta de nefrologia de la Fundació Puigvert és la de dones amb poliquistosis renal autosòmica dominant (PQRAD), la malaltia renal hereditària més freqüent, quan es plantegen el desig gestacional. Es tracta d’una malaltia congènita que es diagnostica a través d’antecedents familiars de primer grau i es descarta mitjançant una ecografia. La Dra. Patrícia Fernández-Llama, cap de la Unitat d’Hipertensió Arterial del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, afirma que “les dones amb malalties renals tenen més risc de complicacions greus tant per a elles com per al futur nadó. És per aquest motiu que obstetres i nefròlogues de l’Hospital Sant Pau i la Fundació Puigvert, respectivament, treballem, coordinadament en una consulta multidisciplinària per a abordar aquests embarassos d’alt risc: si es planifica l’embaràs amb la malaltia renal estabilitzada, el risc de complicacions es redueix perquè ens permet anticipar-nos i aplicar estratègies d’intervenció precoces per a minimitzar els riscos.”

Preeclàmpsia, avantsala d’una malaltia cardiovascular

Un estudi retrospectiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la ciutat de Barcelona ha registrat un total de 1976 episodis de preeclàmpsia en 1329 dones (algunes van tenir dos o més episodis) en els últims vint anys. L’anàlisi i seguiment d’aquestes pacients durant aquest període posa de manifest que les dones que han sofert un o més episodis de preeclàmpsia desenvolupen al cap dels anys alguna malaltia cardiovascular greu com HTA, diabetis, obesitat, esdeveniments cardiovasculars i fins i tot malaltia renal, amb molta més freqüència que les dones que mai van presentar preeclàmpsia.

La conclusió continua sent la mateixa: una bona comunicació i coordinació entre pacients, mèdics/as de família, obstetres i nefròlegs/as per a la detecció, control i seguiment de les dones en edat reproductiva amb HTA i desig gestacional és vital per a prevenir la preeclàmpsia i la seva morbimortalitat associada.