Xavier Prats Monné ha fet la seva primera visita a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a president del Patronat, acompanyat de Jordi Surrallés, director científic de l’Institut de Recerca; Míriam Ors, adjunta a la direcció científica i cap d’innovació; Jaume Bacardit, gerent; i Laia Cendrós, directora de comunicació.

Prats Monné va ser nomenat el 29 de novembre en substitució de Manel Balcells, actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. El nou president ha exercit la major part de la seva carrera professional a la Comissió Europea on va ser director general de salut i seguretat alimentària, des d’on va liderar les polítiques i programes de la Unió Europea en matèria de salut pública i alimentació.

És llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, i té un postgrau (DEA) en polítiques de desenvolupament econòmic del Centre International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), i en Estudis Europeus del College of Europe (Bruges, Bèlgica).

Nascut a Tarragona, va ser el representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, Londres), al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, Estocolm) i a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, Parma). Anteriorment, a la Comissió Europea també va exercir com a director general d’educació i cultura, responsable de programes de la Unió Europea com ara Erasmus, Marie Curie i Creative Europe, i representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), una institució creada per la UE amb la missió de reforçar la capacitat d’innovació a Europa.

A Sant Pau s’incorpora en un moment de transformació en què el Patronat continua impulsant l’enfortiment de Sant Pau per donar resposta als reptes de present i futur a través del Pla Estratègic – Més Sant Pau.

Actualment, Prats Monné és l’assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, present en 60 països, que té per missió ampliar les oportunitats educatives arreu del món, i forma part dels patronats de Teach For All a Europa, Espanya i Bèlgica. També és el president del Comitè per a Europa de la King Baudoin Foundation (Bèlgica), l’assessor en salut pública de l’Institut Jacques Delors (París), assessor per a iniciatives estratègiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i assessor de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). És conseller d’ASTANOR Ventures, un inversor d’impacte de capital risc centrat en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.

També forma part del patronat de diverses organitzacions sense ànim de lucre, entre elles Make Mothers Matter (UNESCO), i del Comitè Científic Extern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) i del think tank DIKTIO (Atenas).

L’any 2016 va rebre l’Ordre Civil d’Alfons X el Sabio, que l’Estat espanyol atorga en reconeixement al mèrit en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la investigació. Prats Monné és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El diumenge 5 de març a les 17 h es celebrarà el primer concert solidari per recaptar fons per a la recerca de l’IIB Sant Pau.

De la mà del Little Light Gospel Choir i amb la presència estel·lar del cantant de soul Clarence Bekker, es podrà gaudir d’una tarda plena de gòspel i ritme a l’església de Sant Pau, a l’Avinguda Sant Antoni Maria Claret, 167; 08025 Barcelona.

L’entrada és lliure.

Us hi esperem!

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IBB Sant Pau, ha superat amb èxit la inspecció de  renovació del certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació de  Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’ Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), amb el qual podrà doblar la seva capacitat de producció.

Aquesta certificació, obtinguda inicialment a l’any 2020 en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, autoritza la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T a la sala blanca. Aquest equipament ha estat especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada i permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

Aquest reconeixement posa en valor la feina del grup de recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament, on el Dr. Javier Briones lidera la línia de recerca en Immunoteràpia cel·lular i teràpia gènica, conjuntament amb el personal de la sala blanca i el de la Unitat de Qualitat de l’institut.

Sant Pau és un dels dos centres autoritzats a Catalunya per produir aquest tipus de medicament d’immunoteràpia CAR-T. L’experiència dels grups de recerca de l’institut permet liderar i desenvolupar projectes de recerca translacional que, entre d’altres, inclouen assajos clínics i, per tant, el tractament del pacient. A l’any 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T pioner a Europa, per al tractament del limfoma d’Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva o refractari.

En aquesta renovació l’AEMPS autoritza la producció d’un segon medicament de teràpia avançada HSP-CAR19M, un producte que es basa en limfòcits T que expressen un receptor d’antigen quimèric (CAR) dirigit a la molècula CD19. Actualment s’està investigant per a l’ús autòleg en el tractament del limfoma B no Hodgkin en recidiva o refractari en un assaig clínic de fase I/II a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El bacteri Mycoplasma pneumoniae és el causant del voltant del 30% de les pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries a totes les edats, però especialment en nens. Aquest tipus de bacteri necessita lípids, com el colesterol, que ha de captar del seu hoste per poder sobreviure.

Ara, una nova investigació en la qual han participat Josep Julve, Noemi Rotllan i Joan Carles Escolà-Gil, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau  i el CIBERDEM, liderada pels investigadors Ignacio Fita i Achilleas Frangakis de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC) i l’Institut Buckman d’Alemanya, respectivament, ha identificat la proteïna amb la qual  el bacteri M.pneumoniae atrapa el colesterol i altres lípids que necessita per mantenir la integritat de la seva membrana i poder sobreviure.

El treball, que es publica a la revista Nature Structural & Molecular Biology, descriu l’estructura i el funcionament de la proteïna P116. En el treball també hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l’Institut Max Planck d’Alemanya .

La investigació ha utilitzat una tecnologia avançada de microscòpia electrònica a temperatures criogèniques per estudiar la proteïna P116, que ha revelat una nova estructura. Tal com detalla Ignasi Fita, “l’estructura conté una gran cavitat completament hidrofòbica capaç d’albergar diferents compostos lipídics”.

La tecnologia d’espectrometria de masses i l’ús de radioisòtops va permetre analitzar amb gran precisió els diferents lípids essencials que es podien emmagatzemar en aquesta cavitat de la P116. Les anàlisis realitzades per l’equip investigador mostren que P116 pot captar del medi lípids específics com fosfatidilcolina, esfingomielina o colesterol, i que poden obtenir colesterol fins i tot de les lipoproteïnes que hi ha a la circulació sanguínia de l’hoste.

“Aquests resultats poden obrir noves possibilitats terapèutiques per bloquejar la funció de la proteïna P116 i per tant la capacitat infecciosa de Mycoplasma pneumoniae. També suggereixen diverses aplicacions en biotecnologia”, afegeix David Vizarraga, investigador de l’IBMB-CSIC, un dels primers signants del treball juntament amb Lasse Sprankel, de l’Institut Buckman (Alemanya).

A l’estudi també hi han participat els investigadors Jesús Martín de l’IBMB-CSIC, Marina Marcos i Jaume Piñol, de la UAB.

Article de referència

Vizarraga & L. Sprankel J. Martín, S. Manger, J. Meier-Credo, M. Marcos, J. Julve, N. Rotllan, M P. Scheffer, JC. Escolà-Gil, J. D. Langer, J. Piñol, I. Fita & A. Frangakis^. “Essential protein P116 extracts cholesterol and other indispensable lipids for Mycoplasmas”. Nature Structural & Molecular biology (2023) https://doi.org/10.1038/s41594-023-00922-y

L’hematologia és un dels camps de la medicina que evoluciona més ràpidament i, des de fa alguns anys, es manté a l’avantguarda al camp de la medicina de precisió. En el cas de la leucèmia mieloide aguda, els darrers avenços tant en diagnòstic com en classificació i tractament han motivat l’actualització precoç de les guies clíniques, en les quals ha participat el Dr. Jordi Sierra, cap del grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Hematologia del mateix hospital.

Els autors d’aquest treball, que publica la revista Blood, són un grup reduït de líders internacionals experts en hematologia de quatre continents i el Dr. Sierra és l’únic expert d’Espanya que ha participat en la seva elaboració. “És un orgull que Sant Pau sigui el referent internacional en aquest camp i que ens hagin tingut en compte per formar part del grup de 20 autors líders d’opinió a tot el món”, assenyala el Dr. Sierra.

“La primera edició d’aquestes guies es va realitzar el 2010 i ha estat un dels articles més referenciats en la història d’aquesta revista, que és l’òrgan oficial de la Societat Americana d’Hematologia (ASH, per les sigles en anglès) i la que té un índex d’impacte més gran de la nostra especialitat”, comenta aquest expert, que també va participar en la redacció d’aquesta primera versió i de la seva actualització en una segona edició, publicada el 2017.

“Al camp de l’hematologia les coses estan evolucionant tan ràpidament que en cinc anys molts aspectes tant de diagnòstic com de tractament s’havien quedat obsolets, cosa que va motivar l’actualització d’aquestes guies”.

Diagnòstic molecular i noves opcions terapèutiques

Actualment, el diagnòstic de la leucèmia mieloide aguda es basa en la genòmica. És per això que, a les noves guies, “hem fet un esforç per agrupar les diferents malalties d’acord amb les seves característiques genòmiques: mutacions, translocacions o reordenaments genètics”, detalla l’investigador.

A més, el document marca de manera més precisa els terminis recomanables en què s’han de fer les proves per poder indicar un tractament orientat a una determinada alteració molecular. “Actualment, disposem d’un ampli ventall de teràpies dirigides que ens permeten triar la millor opció per a cada pacient, hematologia personalitzada, per a la qual cosa és important disposar de la informació molecular de manera ràpida”, afegeix el Dr. Sierra.

Les actuals recomanacions clíniques posen èmfasi en la necessitat de fer el diagnòstic exacte per mitjà de tècniques de seqüenciació massiva, una mica posat a punt a Sant Pau per a aquesta malaltia i amb gairebé 400 casos analitzats. Les mutacions defineixen avui dia el tractament inicial i també la indicació d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics. A més, el seguiment de les mutacions és útil per avaluar el grau de resposta molecular en identificar amb gran sensibilitat la malaltia residual en els casos en què les cèl·lules leucèmiques no s’observen amb el microscopi.

“Ara coneixem fins a 10 vegades més alteracions moleculars que abans i això ens permet definir molt millor el diagnòstic i el pronòstic d’aquests pacients. A Sant Pau centralitzem els estudis de seqüenciació massiva al diagnòstic dels pacients de 15 hospitals de Catalunya, Balears i València”, indica l’especialista.

El tractament clàssic contra la leucèmia mieloide aguda és la quimioteràpia. Les noves guies incorporen, a més, nous agents que han aparegut els últims anys com a teràpies dirigides a dianes moleculars, immunoteràpia, anticossos monoclonals sigui sols, conjugats o biespecífics. “El tractament dirigit és un dels aspectes que més ha evolucionat en aquests darrers 5 anys”, en paraules del Dr. Sierra.

Classificació de les neoplàsies mieloides

El grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha participat també en l’elaboració d’una nova classificació de les neoplàsies mieloides que un consorci internacional ha publicat en un altre número recent de la revista Blood. El treball fa èmfasi en les noves tècniques de diagnòstic necessàries per classificar aquests processos i per poder aplicar les teràpies de precisió.

“Tots dos treballs reflecteixen el prestigi internacional de Sant Pau al camp de l’hematologia, que també destaca en altres àmbits com el trasplantament hematopoètic o la teràpia CAR-T”, comenta el Dr. Sierra.

El grup d’hematologia de l´IIB Sant Pau ha promogut des de finals dels 80 els protocols de tractament dels pacients amb leucèmia mieloide aguda de 15 hospitals universitaris de Catalunya, Balears i altres àrees d´Espanya. El centre de dades de Sant Pau disposa d’una base de dades de més de 3000 pacients amb leucèmia mieloide aguda, una malaltia rara amb una incidència en el nostre medi de 4 casos nous cada 100.000 habitants i any, així com una col·lecció de mostres biològiques d’un bon nombre. A partir de les mostres esmentades, el grup de Sant Pau ha realitzat diverses investigacions. Entre elles, la Dra. Guadalupe Oñate ha publicat recentment un treball com a primera autora a la revista Blood Advances, també de l’ASH, sobre l’impacte pronòstic de l’associació de certes mutacions en els casos de leucèmia mieloide aguda.

A més, la Dra. Carolina Moreno, del grup d’hematologia de l’IIB Sant Pau ha publicat com a autora principal un article a la revista Haematologica on identifica el millor tractament inicial per als pacients amb leucèmia limfàtica crònica d’edat avançada. El treball actualitza els resultats d’un estudi que va publicar fa uns anys la mateixa autora a la prestigiosa revista Lancet Oncology i on analitza els efectes de la combinació d’un inhibidor d’una tirosina-cinasa, l’ibrutinib, i un anticòs monoclonal (teràpia adreçada a una diana molecular i a una antigènica: el CD20). Es va comprovar que aquesta alternativa terapèutica, sense quimioteràpia, ofereix una taxa de respostes del 91%. Cal destacar que la Dra. Moreno forma part del grup de 28 líders mundials d’aquesta malaltia, l’International Workshop on CLL, i és membre del Comitè Executiu del grup ERIC (European Research Initiative on CLL), la seu del qual és a l’Hospital de Sant Pau.

Articles de referència

• Döhner H, et al. Diagnosis and management of AML in adults: 2022 recommendations from an international expert panel on behalf of the ELN. Blood. 2022 Sep 22;140(12):1345-1377.
• Arber DA, et al. International Consensus Classification of Myeloid Neoplasms and Acute Leukemias: integrating morphologic, clinical, and genomic data. Blood. 2022 Sep 15;140(11):1200-1228.
• Oñate G, et al. Prognostic impact of DNMT3A mutation in acute myeloid leukemia with mutated NPM1. Blood Adv. 2022 Feb 8;6(3):882-890.
• Moreno C, et al. First-line treatment of chronic lymphocytic leukemia with ibrutinib plus obinutuzumab versus chlorambucil plus obinutuzumab: final analysis of the randomized, phase III iLLUMINATE trial. Haematologica 2022;107(9):2108-212

Aquest dissabte 11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data que va instaurar l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2015 en el marc de les mesures l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible i que, entre altres objectius, vol aconseguir la igualtat de gènere exposant que la paritat no pot obtenir-se si no passa per la participació plena i en igualtat de condicions de les dones de totes les edats en les innovacions científiques i tecnològiques. A Sant Pau, moltes professionals fan activitat assistencial i també recerca. En aquest sentit, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau), actualment hi ha 70 grups de recerca i enguany, per primer cop des de la seva creació el 1992, s’ha aconseguit arribar a la paritat de gènere entre els caps d’investigació, una xifra molt significativa si tenim en compte que a Europa només el 26% són dones.

El Campus Salut Sant Pau és un entorn privilegiat perquè entre altres institucions inclou l’IIB Sant Pau, un centre dedicat a la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en l’àmbit de les ciències de salut i la biomedicina adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut des de 2011 com un centre d’investigació sanitari d’alt nivell orientat a desenvolupar noves tècniques i processos mitjançant la innovació sanitària. Avui, l’IIB Sant Pau té 5 àrees de recerca, 5 programes transversals i grups de recerca associats. Tot i que enguany el nombre de dones i homes que són caps d’investigació s’ha equiparat, el 80% del personal científic i científic-tècnic són dones i el 68% dels investigadors predoctorals també.

Quan se’ls pregunta per què van decidir ser científiques, totes coincideixen en destacar la seva curiositat “per saber com funcionen les coses, des de ben petita”, explica la Dra. Olivia Belbin, cap de recerca del grup de Neurodegeneració Molecular. En la mateixa línia s’expressa la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau i cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona:  “tinc curiositat per descobrir coses que em preocupen, que poden preocupar les meves pacients. És a dir, quan veig un problema de salut em plantejo per què ha passat i intento buscar alguna manera de solucionar-ho. Bàsicament, tinc molta curiositat per saber i entendre les raons d’aquest problema de salut i l’única manera de poder-ho descobrir és sent científica”.

No només és important tenir curiositat i plantejar-se el perquè de les coses. També “ser inquieta i constant”, segons la Dra. Aina Marsal, investigadora predoctoral del Grup Síndromes de Reparació de l’ADN i Predisposició al Càncer, qui no dubta en donar un missatge a totes les nenes que volen ser científiques: “preguntar no et fa més dèbil, sinó més forta”. 

 Altres qualitats són “tenir empatia, saber treballar amb el teu equip, col·laborar, ajudar… i tenir aquest esperit de recerca”, explica la Dra. Shaimaa El Bounasri El Bennadi, tècnica de la Unitat de Memòria i del Grup Neurobiologia de les Demències. P er la seva banda, la Dra. Muriel Vicent, neuropsicòloga del Servei de Psiquiatria i investigadora clínica del Grup de Salut Mental, destaca que “el més important és fer recerca en allò que realment t’agradi, que tingui un sentit en la teva vida i que et permeti poder aplicar-ho a la vida de les persones”.

Campanya “BeRealinScience”

Enguany, l’IIB Sant Pau ha volgut contribuir a millorar la visibilització de les dones científiques i alhora proposar-les com a model a seguir per a les nenes amb la campanya de xarxes socials #BeRealinScience. Inspirada en l’aplicació BeReal, les científiques de l’IIB Sant Pau es fan selfies i fotos del que estan veient en aquell mateix moment. D’aquesta manera, contribuïm a trencar estereotips i deixar de banda la idea preconcebuda de “científica” que molts cops pot semblar una mica llunyana i podrem veure com és i què fa una científica de veritat durant el seu dia a dia. L’objectiu és que la població pugui veure com les científiques també formen part de la quotidianitat sense cap mena de “filtre”.

La implementació d’un cribratge amb el factor de creixement placentari (PIGF), una proteïna que promou el creixement dels vasos sanguinis i de la placenta i que en gestacions amb risc de preeclàmpsia està disminuïda des del primer trimestre de la gestació, en un entorn d’assistència clínica de forma contingent, identifica un alt percentatge de casos que tenen risc de desenvolupar preeclàmpsia (80%). En aquests casos, el tractament amb aspirina a baixes dosis entre les 12 i les 36 setmanes ha reduït, en el nostre medi, en un 68,4% el desenvolupament de preeclàmpsia (PE) preterme.

És la principal conclusió de l’estudi fet a Sant Pau¹ i que, segons la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “en l’actualitat el cribratge de preeclàmpsia es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver patit una PE anteriorment), més la pressió arterial i l’avaluació del flux a les artèries uterines a l’ecografia de les 12 setmanes. Aquest cribratge, si bé és capaç d’identificar un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme, es pot millorar amb l’ús del PlGF. Tot i això, l’ús d’aquest biomarcador no es contempla dins del sistema sanitari pel seu cost. En el nostre estudi hem demostrat que només fent ús aquest biomarcador en un grup reduït de pacients amb un risc intermedi de patir la malaltia, hem obtingut uns resultats semblants als protocols que utilitzen el PIGF en tota la població, amb l’estalvi corresponent per al sistema sanitari i, per tant, fent-lo sostenible i implementable a curt termini”.

La Dra. Cristina Trilla, primera signant de l’estudi, afegeix que “els biomarcadors ofereixen un potencial per al diagnòstic precoç, abans que apareguin els símptomes clínics, però avui encara no disposem de dades procedents de l’assistència clínica i calen més evidències científiques. Però, precisament, un dels punts forts de l’estudi és que s’ha dut a terme en la pràctica clínica actual del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau”.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs, multifactorial i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com a una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació². Avui, cal fer proves de detecció a totes les embarassades i el cribratge del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs³ a Catalunya des del 2018. Segons aquest document, cal combinar factors materns i obstètrics, com la pressió arterial mitjana (PAM), el Doppler de l’artèria uterina (UTPI) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A) -i cal oferir àcid acetilsalicílic a les dones embarassades amb alt risc fins a la setmana 36 de gestació.

Però la preeclàmpsia no es pot predir només pels antecedents obstètrics i/o la presència de factors de risc clínics. En aquest sentit, en els darrers anys s’han proposat molts biomarcadors de detecció en el primer i segon trimestres, que sols o combinats amb altres paràmetres permeten identificar pacients amb risc de preeclàmpsia i predir la seva evolució. Però aplicar un protocol de cribratge universal amb models multivariants, com el PIGF, és tot un repte.

L’estudi del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau – IIB Sant Pau, fet en col·laboració amb el Servei de Bioquímica del mateix centre i la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dut a terme en dues fases incloent-hi 1.372 dones embarassades abans de fer l’ecografia del primer trimestre, definint tres grups de risc: alt sense proves addicionals, mitjà que requereix proves addicionals, i baix risc.

En la primera fase, es va dur a terme un protocol prospectiu de cribratge en una cohort històrica de 525 dones amb embarassos únics entre el juliol del 2016 i el novembre del 2018, aplicant els factors materns (ètnia, pes, talla, tabaquisme, antecedents de preeclàmpsia, diabetis preexistent, hipertensió, trombofília, afeccions renals o autoimmunes), els marcadors biofísics (pressió arterial mitjana i Doppler de l’artèria uterina) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A), obtenint un risc preliminar de preeclàmpsia. El PIGF també es va afegir en el model predictiu, concretament en les pacients amb risc mitjà de preeclàmpsia.

En aquesta fase, un 11,4% de les dones (60) presentaven un risc alt de preeclàmpsia i un 21,5% (113) tenien un risc mitjà. En 102 d’elles es va afegir el PlGF. L’índex final de les embarassades amb un alt risc va ser del 17,3% (91) i la xifra final de casos de preeclàmpsia va ser del 4% (21). D’ells, en el 47,6% (10) la preeclàmpsia va ser prematura i en el 52,4% (11) va ser tardana.

La segona fase de l’estudi de Sant Pau va consistir en un treball prospectiu de base poblacional entre l’1 de febrer del 2019 i el 28 de febrer del 2020 dut a terme en 874 dones. En la primera etapa del cribratge, un 8,7% de les dones (74) tenien un alt risc de preeclàmpsia i un 15,3% (130) requerien un segon cribratge amb PIGF. L’índex final de positius en preeclàmpsia va ser del 14,9%. La incidència de preeclàmpsia prematura (menys de 37 setmanes) es va reduir significativament, en un 68,4%, després d’haver aplicat el nou model de cribratge.

Segons la Dra. Llurba, “després d’un any de cribratge prospectiu, determinant el PlGF en el 15% de la nostra població, hi ha hagut una reducció significativa (del 68%) de la preeclàmpsia preterme i, de fet, pràcticament ha desaparegut la preeclàmpsia abans de les 34 setmanes, que era la que més condiciona la mortalitat materna i neonatal”. Afirma que, “la mostra inclosa en el nostre estudi és limitada, però la reducció de la incidència de la preeclàmpsia preterme va ser coherent amb investigacions anteriors i aplicar el cribratge amb PIGF en la pràctica clínica és factible amb protocols ben definits”.

Referències bibliogràfiques

1. Reduction in Preterm Preeclampsia after Contingent First-Trimester Screening and Aspirin Prophylaxis in a Routine Care Setting. Diagnostics 2022, 12(8),1814;
https://doi.org/10.3390/diagnostics12081814. Cristina Trilla, Josefina Mora, Nuria Ginjaume, Madalina Nicoleta Nan, Obdulia Alejos, Carla Domínguez, Carmen Vega, Yessenia Godínez, Monica Cruz-Lemini, Juan Parra, Elisa Llurba

2. Obstetrícia i Ginecologia. Revista oficial de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). Guia d’Assistència Pràctica. Trastorns hipertensius en la gestació

3. Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Aquesta efemèride es va establir per al dia 4 de febrer en la Cimera Mundial contra el Càncer per al Nou Mil·lenni (París, 2000) i, des de llavors, està promoguda per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El principal objectiu és fomentar la recerca, la prevenció, millorar els serveis per al pacient, crear consciència i mobilitzar la societat per assolir avenços i garantir l’equitat en l’accés als darrers tractaments. Actualment, aquesta malaltia segueix sent la segona causa de mort al món, tot i que l’índex de supervivència segueix augmentant, sobretot quan es detecta i s’inicia el tractament precoçment.

En els darrers anys s’han produït grans avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. Es calcula que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys, tot i que no és uniforme en tots els tumors (depèn del tipus i de l’estadi a l’hora de fer el diagnòstic). I també ha augmentat la qualitat de vida dels pacients.

Segons el Dr. Agustí Barnadas, cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica del Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital, “el gran repte continua sent proporcionar la màxima qualitat assistencial en base a l’evidència científica disponible, utilitzant les millors tècniques al nostre abast i participant en la recerca bàsica i clínica per augmentar el coneixement biològic dels tumors i poder desenvolupar nous tractaments per definir noves estratègies terapèutiques i avançar en una medicina personalitzada i de precisió. Tot això, oferint un acompanyament integral i multidisciplinari als pacients”.

En aquest sentit, els tractaments de radioteràpia han evolucionat significativament coincidint amb la incorporació progressiva de nova tecnologia, integració de tècniques d’imatge molecular i major coneixement radiobiològic. La Dra. Gemma Sancho, directora del Servei de Radioteràpia Oncològica, explica que “administrem tractaments d’alta precisió, seguretat  i eficàcia, de forma mes ràpida i reduint el número de sessions. Tractaments basats a l’evidència però, adaptats a cadascú dels pacients i les seves patologies, integrats a l’estratègia terapèutica multidisciplinària. Ens unim al desenvolupament de la medicina personalitzada investigant  biomarcadors predictius de resposta i toxicitat”.

Coneixement biològic del tumor i estimulació de la resposta immune del pacient

El Dr. Barnadas destaca els avenços en el coneixement biològic de les malalties oncològiques. “Sant Pau està preparat per poder donar resposta al diagnòstic molecular, que permet determinar totes les alteracions genètiques i moleculars associades a l’evolució del càncer, identificant els punts crítics de la maquinària cel·lular. Segons els diferents estudis clínics on hem participat, aquesta aproximació és molt útil per assolir un millor control del càncer millorant les estratègies terapèutiques disponibles i fins i tot condicionar el pronòstic d’acord amb les característiques biològiques del tumor”.

També fa referència a la incorporació de noves estratègies enfocades a l’estimulació de la resposta immunològica del propi pacient envers el tumor, sobretot amb la immunoteràpia i teràpies dirigides. “La immunoteràpia elimina el fre que les cèl·lules tumorals posen al sistema immunitari, restaurant-lo per poder identificar-les i eliminar-les més eficaçment. Mentre, les teràpies dirigides actuen sobre les alteracions moleculars específiques que intervenen en el creixement i la supervivència del tumor”.

Finalment, un punt sobre el que fa especial èmfasi el Dr. Barnadas és l’accés ràpid i equitatiu a la innovació oncològica, sobre tot de nous fàrmacs. “Hi ha medicaments que des que han estat aprovats a la Unió Europea poden tardar fins a dos anys en incorporar-se al Sistema Nacional de Salud i a la cartera de serveis corresponent de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit, segons el darrer Informe W.A.I.T que compara les dades de 39 països europeus, els pacients espanyols tarden 517 dies en accedir a les innovacions oncològiques des de que la Comissió Europea ha autoritzat la seva comercialització, una ràtio molt superior a la mitjana europea i també al límit de 180 dies que marca la directiva continental 89/105/CEE.

Projectes molt destacats en recerca bàsica i clínica

Actualment, Sant Pau té en marxa o participa en més de 237 assajos clínics relacionats amb el càncer. L’Àrea de recerca de Malalties Onco-hematològiques està integrat per 8 grups de recerca líders en diferents àrees, que van des de les síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, la oncogènesis, el diagnòstic hematològic o l’oncologia clínica en un gran ventall de tumors.

Entre les línies de recerca destacades hi ha el projecte liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, que recentment ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma d’Hodgkin i no-Hodgkin T en recidiva o refractari.

Com exemple de la recerca translacional, una de les grans apostes de l’IIB Sant Pau, aquesta mateixa setmana s’ha publicat un article realitzat per investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, que valida una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

En el camp de la recerca translacional, el grup d’Oncogènesis i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau, del que el Dr. Ramon Mangues n’és el cap, està estudiant, en models de càncer en ratolí el potencial de les nanopartícules multivalents dirigides a receptors de membrana com a eina per bloquejar el desenvolupament de diferents tipus de tumors i inhibir el procés de la metàstasi. Aquest grup ha demostrat com aquesta tecnologia innovadora prevé l’aparició de metàstasis en càncer d’endometri avançat sense causar toxicitat en cèl·lules normals.

 Aquest abordatge consisteix a fer servir nanopartícules per portar fàrmacs de forma selectiva a cèl·lules tumorals que expressen nivells elevats del receptor CXCR4, que està implicat en el procés de migració des del tumor primari cap a all llocs on es desenvolupen les metàstasis per inhibir el procés des del moment de la formació.

Aquesta tècnica s’ha mostrat eficaç en diversos tipus de càncer, com ara el de còlon, endometri, cap i coll, leucèmia o limfoma, entre d’altres. Ara els investigadors estan treballant a posar a punt els protocols per portar aquesta opció terapèutica a la clínica en els propers dos anys.

Els pacients amb càncer tenen un risc elevat de patir un esdeveniment trombòtic que els pot empitjorar el pronòstic i la qualitat de vida. Investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, i el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, liderat pel Dr. Andrés Muñoz, en el marc de la Secció de Trombosi i Càncer de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) han desenvolupat i validat una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

Un de cada cinc pacients amb càncer acaba desenvolupant en algun moment una trombosi, especialment durant els primers mesos del tractament. Per reduir aquest risc estan disponibles actualment al mercat alternatives com l’heparina de baix pes molecular o els nous anticoagulants orals. El repte consisteix a conèixer quins pacients són els que es poden beneficiar realment d’aquest tractament per millorar-ne el pronòstic i alhora evitar a la resta de pacients el risc de patir hemorràgies a conseqüència del tractament.

“El nostre score és capaç d’identificar al 34% dels pacients que patiran un esdeveniment tromboembòlic, i el 94% dels que no desenvoluparan un esdeveniment trombòtic i que, per tant, no cal que tractem amb anticoagulants” assenyala el Dr. Soria, coautor d’aquest treball.

Aquesta nova eina de diagnòstic aplica un algorisme, a partir de l’anàlisi de nou variants genètiques dels factors de la coagulació que es combina amb tres factors de risc clínics clàssics (tipus de tumor, estadi de la malaltia, i l’índex de massa corporal ) de cada pacient oncològic. Això permet identificar els pacients amb un nivell de risc alt, moderat o baix. És important destacar que aquest estudi és pioner al món en l’aplicació de la genètica en el mesurament del risc de trombosi en càncer”, explica el Dr. Andrés Muñoz, coautor del projecte.

Variants genètiques noves

L’estudi va analitzar dades de 364 pacients de la cohort espanyola ONCOTHROMB 12-01. Segons detallen els investigadors, les dades clíniques associades amb el risc d’esdeveniments tromboembòlics venosos es van recopilar en el moment del diagnòstic, inclosa la puntuació de Khorana, que és l’única escala de què es disposava fins ara per avaluar el risc de trombosi en aquests pacients, però el valor predictiu dels quals és molt limitat.

A més, es van estudiar els genotips per a les 51 variants genètiques que se sap que estan associades amb trombosi i es va fer una regressió logística multivariant per determinar el pes de cada variable genètica i clínica en relació amb el risc de trombosi. L’eina s’ha validat amb una cohort de pacients austríacs (Viena-CATS).

Els investigadors van poder comprovar que nou variants genètiques en concret, a més de la localització i estadi del tumor, així com un índex de massa corporal superior a 25 kg/m2 es van associar amb un risc més gran de trombosi.

“Amb la nova eina que proporciona aquest estudi s’estima que es poden reduir fins a un 70% els casos de trombosi en poder aplicar tractaments preventius que evitaran la seva aparició i per tant s’aconseguirà millorar les complicacions i la qualitat de vida dels pacients. També cal assenyalar que aquesta complicació és més pròpia d’una sèrie de càncers: pulmó, pàncrees, estómac, ronyó, ovàric, colorectal i tumor cerebral”, assenyala el Dr. Muñoz de l’Hospital Gregorio Marañón.

Els resultats, que publica la prestigiosa revista Journal of Clinical Oncology, demostren que és una eina eficaç per ajudar els oncòlegs a guiar les decisions clíniques sobre la intensitat òptima del tractament anticoagulant per prevenir esdeveniments tromboembòlics en aquests pacients. “Considerem que aquesta escala és la primera pedra que estableix les bases de la medicina personalitzada en el camp del càncer i la trombosi”, en paraules del Dr. Soria, autor principal d’aquest treball.

El Dr. Soria destaca que, segons les dades del registre SEOM_REDECAN, durant el 2022 s’han produït al voltant de 280.000 casos nous de càncer a Espanya. A més, un altre estudi publicat fa uns dies a la mateixa revista reporta que un 10,8% del total de pacients amb càncer han patit un tromboembolisme pulmonar.

“En base a aquestes dades, podem estimar que al voltant de 30.000 pacients oncològics patiran un esdeveniment tromboembòlic i prop de 2.500 podrien morir per aquesta causa. Aquesta eina podria ajudar a millorar els resultats de la supervivència dels pacients oncològics en prevenir la trombosi”, emfatitza el Dr. Soria.

Un binomi fatal

La trombosi és una situació clínica molt rellevant en el pacient oncològic. La sola presència d’un tumor ja representa un risc afegit de presentar esdeveniments trombòtics, però quan aquests pacients a més estan rebent tractament amb quimioteràpia, la probabilitat de trombosi encara és més alta.

Actualment, els oncòlegs solen indicar el tractament anticoagulant en aquells pacients en què hi ha antecedents de trombosi, sigui per història familiar o per haver desenvolupat esdeveniments previs.

Un dels grans avantatges de l’escala ONCOTHROMB és que es pot fer servir des del moment del diagnòstic. “Aquesta eina pot ser especialment útil quan el càncer es diagnostica, ja que des del punt de vista clínic, la trombosi venosa en un pacient amb càncer té un impacte molt negatiu sobre la supervivència i la qualitat de vida, per això la necessitat d’identificar com més aviat millor el risc de trombosi a l’estadi inicial de la malaltia”, assenyala el Dr. Muñoz.

“Quan l’oncòleg demana una biòpsia, una analítica, un PET, un TAC o qualsevol altra bateria de proves diagnòstiques, també pot sol·licitar aquest score per determinar el risc de trombosi. Per tant, quan comença a tractar el pacient ja li podria indicar l’anticoagulant en cas de necessitar-ho”.

A més, “també s’ha pogut demostrar que aquesta eina prediu els esdeveniments trombòtics en aquests pacients a llarg termini, fins a 18 mesos, de manera que la seva capacitat de predicció és molt més fiable i útil per a la pràctica clínica”, explica del Dr. Muñoz .

Actualment tant les guies de les societats americana i europea d’Oncologia Clínica (ASCO i ESMO respectivament, per les sigles en anglès) indiquen que és important estratificar el risc de trombosi dels pacients amb càncer per mitjà d’eines validades. “Doncs aquí posem a disposició de la comunitat científica la nostra escala que serà de gran utilitat per a aquest propòsit”, conclou el Dr. Soria.

Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, la Sociedad Española de Oncología Médica, la Sociedad Española de Trombosis y Hemostasia y la Asociación Activa’TT para la Salud.

Articles de referència

Andres Muñoz, Cihan Ay, Ella Grilz, Sonia López, Carme Font, Vanesa Pachón, Victòria Castelló, Virginia Martínez-Marín, Mercedes Salgado, Eva Martínez, Julia Calzas, Laura Ortega, Ana Rupérez, Eduardo Salas, Jose Manuel Soria. Clinical-genetic risk score for predicting cancer-associated venous thromboembolism: a development and validation study involving two independent prospective cohorts. Journal of Clinical Oncology DOI 10.1200/JCO.22.00255

El Dr. Pablo Alonso Coello, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i investigador del Centre Cochrane Iberoamericà figura novament a la llista dels científics més citats del món que publica Clarivate Analytics.

Aquesta llista reconeix investigadors de tall mundial seleccionats pel seu treball excepcional en investigació, demostrat per la producció de diversos articles altament citats que es classifiquen al top 1% de citacions per camp i any a la Web of Science.

El Dr. Alonso ja ha aparegut en altres ocasions entre els investigadors més citats del món al seu camp. Aquest any apareix també a la classificació de la Universitat de Stanford (Estats Units) que publica una llista amb el 2% dels científics més citats del món.

El proper 31 de gener a les 19 hores, el Dr. Javier Briones, director del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia del mateix hospital, participa en el Debat de CaixaResearch “Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?” per explicar les darreres novetats en aquest àmbit. El debat el moderarà la Beatriz Pérez, periodista especialista en sanitat i salut de El Periódico de Catalunya, i es retransmetrà en streaming i us hi podeu inscriure aquí.

El grup de Dr. Briones ha liderat la creació del primer CAR-T a Europa per a pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin, una malaltia que afecta a 3 de cada 100.000 persones segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. De fet, Sant Pau és un dels dos únics centres autoritzats a Catalunya per produir aquests tipus de medicaments.

Recentment també ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per al tractament d’aquest tipus de càncer en recidiva o refractari.   L’objectiu d’aquest estudi de Fase I, on hi han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus, ha estat la seguretat i establir la dosi òptima per a la Fase II de l’assaig. Els resultats obtinguts mostren que tots els pacients han mostrat una resposta favorable al tractament, mentre que un 50% ha tingut una resposta completa amb desaparició del limfoma, de manera que l’HSP-CAR30 té un excel·lent perfil de seguretat a les dosis administrades.

En el Debat de CaixaResearch “Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?”, juntament amb el Dr. Briones, també hi participarà el Dr. Manuel Juan, cap del Servei d’Immunologia en el Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, qui ha desenvolupat el primer CAR-T a Europa per al tractament del mieloma múltiple, que suposa el 10% dels càncers de medul·la òssia i és el segon càncer més comú de la sang.

En el cicle de Debats de CaixaResearch, els experts mèdics i científics que reben ajuts de la Fundació “la Caixa”, a través del Programa d’Investigació, expliquen de primera mà les darreres novetats en el seu àmbit. Aquests debats són un punt de trobada entre la societat i els resultats de la recerca, les noves pràctiques mediques i els reptes actuals en salut i qualitat de vida.

Hi ha estudis demostrant que ser bilingüe pot retardar l’edat d’inici dels símptomes de demència en una mitjana de 4-5 anys. El Dr. Miguel Ángel Santos, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau i membre de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Pau, juntament amb la Dra. Stephanie Grasso, investigadora principal de la Universitat de Texas (EUA), han rebut una subvenció R01 (assaig clínic) del National Institute on Aging (NIA) dels National Institutes of Health (NIH) als Estats Units per estudiar les associacions entre factors de bilingüisme i l’inici, la progressió, i la resposta al tractament en bilingües (castellà-català) amb afàsia primària progressiva (APP).

Els resultats d’aquest estudi proporcionaran coneixement cabdal sobre els mecanismes neurals implicats en el reaprenentatge del llenguatge i abordarà la pregunta de com els factors de bilingüisme influeixen en la reserva cognitiva i lingüística en les demències que afecten la capacitat d’utilitzar el llenguatge. 

La xifra total de la subvenció atorgada pel NIA és de 3,4 milions de dòlars. Sant Pau rebrà 1 milió de dòlars durant els propers 5 anys.

El Dr. Eduardo Mª Targarona, investigador del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva a l’IIB Sant Pau i director de la Unitat de Cirurgia Gastrointestinal i Hematològica de l’Hospital de Sant Pau, ha estat un dels tres directors del Manual “Com i per què investigar en cirurgia”, publicat en paper i online per la Secció de Formació de l’Associació Espanyola de Cirurgians (AEC) i el Comitè Editorial de Cirurgia Espanyola.

Aquest manual serà la guia per a desenvolupar cursos de formació presencials i online i el seu objectiu és ensenyar als cirurgians la metodologia correcta per dur a terme un estudi de recerca. És el primer manual específicament orientat a aquest àmbit i, segons l’AEC, “és una aportació molt important per augmentar la qualitat de la cirurgia i dels cirurgians que servirà per fomentar l’esperit de recerca que han de tenir aquests professionals a l’hora de buscar solucions per millorar la presa de decisions i, en definitiva, millorar la qualitat de vida dels pacients“.

“Com i per què investigar en cirurgia” inclou 27 capítols distribuïts en 8 grans seccions: D’on surten les idees per investigar en cirurgia; Tipus d’estudis clínics en cirurgia; Les variables en recerca clínica en cirurgia; Conceptes a tenir en compte en l’aplicació de la recerca clínica en cirurgia; Com disseminar els resultats de la recerca científica; Altres vessants de la recerca clínica en cirurgia; i Preguntes tipus test per comprovar el grau de coneixements dels usuaris.

Un estudi que ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau conclou que si s’administra deferiprona en pacients que encara no reben tractament amb levodopa els símptomes motors poden empitjorar. El treball, que publica la revista The New England Journal Of Medicine, contrasten amb els resultats de 4 altres assaigs clínics independients previs, en què aquest empitjorament dels símptomes no es va observar. Això podria aportar informació rellevant sobre el paper que juga l’acumulació de ferro en el procés de neurodegeneració.

El tractament amb deferiprona en pacients amb malaltia de Parkinson primerenca que no han rebut encara tractament amb levodopa ni amb altres medicaments dopaminèrgics, no aporta benefici clínic i, pel contrari, s’ha associat a un empitjorament dels símptomes motors, segons s’observa als resultats de l’estudi internacional independent FAIRPARK-II, que ha comptat amb participació del grup de recerca en malaltia de Parkinson i trastorns del moviment de l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Prof. Jaume Kulisevski.

El treball, en què també ha participat el grup de malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment que dirigeix el Dr. Yaroslau Compta a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic de Barcelona, s’ha publicat a la prestigiosa revista The New England Journal Of Medicine, acompanyat d’una editorial sobre el tema.

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta milions de persones a tot el món i es caracteritza per la pèrdua de les neurones que produeixen dopamina, una molècula cerebral que és fonamental per al control dels moviments normals del cos. Hi ha diversos medicaments que permeten suplementar la manca de dopamina en aquests pacients i que ajuden a millorar els símptomes, però aquests fàrmacs no eviten la pèrdua de neurones ni la progressió de la malaltia.

Un dels processos fisiològics que ocorren en aquesta malaltia és l’acumulació anormal de ferro al cervell. L’excés d´aquesta substància s´ha associat amb la pèrdua de neurones productores de dopamina. Per això els científics han estat buscant la manera de reduir l’excés de ferro en aquests pacients. Però és important recordar que aquest mineral té un paper important en molts processos biològics necessaris per al funcionament normal del cos, entre els quals hi ha la producció de dopamina. És a dir, el ferro pot tenir efectes tant beneficiosos com perjudicials per a l’organisme.

La deferiprona és un fàrmac que té l’habilitat d’eliminar l’excés de ferro a les zones on s’acumula de forma anormal i redistribuir-lo en d’altres que ho necessiten. Aquesta molècula s’ha fet servir, des de fa temps, per tractar la sobrecàrrega de ferro que apareix després de múltiples transfusions en una malaltia de la sang anomenada talassèmia.

Dades aparentment contradictòries

Dos assaigs clínics previs en què van participar 40 i 22 pacients amb malaltia de Parkinson de diagnòstic recent van suggerir que la deferiprona afegida al tractament amb medicaments que suplementen la dopamina, com la L-DOPA, no només reduïa l’acumulació de ferro al cervell , sinó que podia millorar la discapacitat motora.

A l’estudi FAIRPARK-II, liderat pel Prof. David Devos a l’Hospital Universitari de Lille, França, els investigadors van analitzar dades de 372 pacients amb Parkinson de diagnòstic recent -quan la quantitat de neurones productores de dopamina encara està conservada- i encara sense tractament de suplementació de dopamina, procedents de 23 centres mèdics europeus, entre els quals hi ha Sant Pau i el Clínic de Barcelona.

L’objectiu era comprovar si la deferiprona podia ser útil per alentir la progressió del Parkinson. Sorprenentment, els resultats van demostrar que, a les 36 setmanes de seguiment, els participants que havien rebut aquest tractament tenien pitjors puntuacions a les escales que mesuren els símptomes de la malaltia respecte als que havien rebut placebo. És a dir, els pacients del grup control havien empitjorat, però els del grup que va rebre la deferiprona encara més.

Els resultats d’aquest treball contrasten amb els de 4 assajos clínics independents previs més, en els quals l’empitjorament dels símptomes no es va observar en administrar la deferiprona. Els investigadors creuen que la clau podria estar en la suplementació dopamina, per la qual cosa ara caldrà fer nous estudis de combinació per comprovar els efectes en fases inicials de la malaltia. De moment, es manté la hipòtesi que, a la llarga, la reducció del ferro és beneficiosa per frenar l’evolució de la malaltia.

En paraules del Prof. Kulisevsky, “la gran diferència del nostre treball amb els estudis previs és que aquests incloïen pacients en fases més avançades de la malaltia, que ja rebien tractament amb Levodopa. Aleshores, creiem que la manca de resultats clínics al nostre estudi es podria explicar perquè el ferro és un cofactor en la producció de dopamina i, probablement, en els pacients que encara no prenen Levodopa el fet d’inhibir l’acumulació de ferro interfereix en la producció de dopamina inicialment”.

La possible explicació de la paradoxa

En el moment que es diagnostica a algú amb la malaltia de Parkinson ja ha perdut al voltant del 70% de les neurones que produeixen dopamina al cervell. Per tant, les neurones supervivents tenen una sobrecàrrega de feina per mantenir els nivells necessaris de dopamina i facilitar la mobilitat de la persona. Com s’ha esmentat, el ferro té funcions importants en l’organisme, una d’elles és com a cofactor de l’enzim tirosina-hidroxilasa, fonamental per a la producció de dopamina. Per tant, podria ser que en les fases inicials de la malaltia de Parkinson el ferro en realitat ajudi les neurones a mantenir la producció de dopamina, només tornant-se tòxic en fases posteriors. Per això l’eliminació de ferro amb fàrmacs com la deferiprona en fases inicials de la malaltia podria explicar l’empitjorament dels pacients en reduir la producció de dopamina, mentre que la deferiprona podria evitar els efectes nocius del ferro en fases posteriors, d’acord amb els assaigs clínics previs.

D’altra banda, la Levodopa és el precursor immediat de la dopamina i no necessita la tirosina-hidroxilasa per convertir-se en dopamina, reposant ràpidament els nivells de dopamina, facilitant la mobilitat de la persona i esquivant per tant l’efecte negatiu de la deferiprona sobre la tirosina-hidroxilasa. Per tant, la hipòtesi és que en els pacients tractats amb Levodopa només es veurien els efectes positius de la deferiprona mitjançant la reducció dels nivells perjudicials de ferro acumulat, però no el seu efecte negatiu sobre la producció de dopamina.

Articles de referència

• Devos D, Labreuche J, Rascol O, Corvol JC, Duhamel A, Guyon Delannoy P, Poewe W, Compta Y, Pavese N, Růžička E, Dušek P, Post B, Bloem BR, Berg D, Maetzler W, Otto M, Habert MO, Lehericy S, Ferreira J, Dodel R, Tranchant C, Eusebio A, Thobois S, Marques AR, Meissner WG, Ory-Magne F, Walter U, de Bie RMA, Gago M, Vilas D, Kulisevsky J, Januario C, Coelho MVS, Behnke S, Worth P, Seppi K, Ouk T, Potey C, Leclercq C, Viard R, Kuchcinski G, Lopes R, Pruvo JP, Pigny P, Garçon G, Simonin O, Carpentier J, Rolland AS, Nyholm D, Scherfler C, Mangin JF, Chupin M, Bordet R, Dexter DT, Fradette C, Spino M, Tricta F, Ayton S, Bush AI, Devedjian JC, Duce JA, Cabantchik I, Defebvre L, Deplanque D, Moreau C; for the FAIRPARK-II Study Group., Trial of Deferiprone in Parkinson’s Disease N Engl J Med 2022; 387:2045-2055 DOI: 10.1056/NEJMoa2209254. https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa2209254

• Editorial de NEJM sobre el tema: Galasko D and Simuni T. Lack of the benefit of iron chelation in early Parkinson’s disease. N Engl J Med 2022; 387:2087-2088. DOI: 10.1056/NEJMe2213120. https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMe2213120?query=recirc_curatedRelated_article

Un estudi realitzat per investigadors del laboratori de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant-Pau i la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Alberto LLeó, ha conclòs que els pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) presenten nivells anormalment elevats de les proteïnes NOD2 i Spp1, per la qual cosa aquestes molècules es postulen com a nous biomarcadors a la fisiopatogènia d’aquesta malaltia neurodegenerativa.

El treball, que publica la revista Neurology Neuroimmunology and Neuroinflammation, aporta dades que contribueixen a conèixer millor la base biològica d’aquesta malaltia, segons comenta el Dr. Ricardo Rojas-García, investigador del grup de Malalties Neuromusculars a l’IIB Sant Pau i un dels autors principals de l’estudi.

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que afecta les cèl·lules nervioses al cervell i la medul·la espinal, i causa debilitat muscular ràpidament progressiva. Encara que se’n coneixen bé els símptomes i el diagnòstic clínic és relativament senzill, el seu origen resulta encara un misteri i la seva fisiopatologia és encara poc coneguda. Fins ara no es coneixen biomarcadors específics per al diagnòstic molecular ni tampoc per predir-ne el pronòstic.

En pràcticament tots els pacients amb ELA pot evidenciar que existeix un dipòsit anòmal de proteïnes a les neurones motores del còrtex cerebral, nuclis motors del tronc de l’encèfal i astes anteriors a la medul·la espinal, és a dir, que estan deslocalitzades i dipositades en inclusions al citoplasma d’aquestes neurones.

“Mitjançant estudis neuropatològics el que veiem és que hi ha un dipòsit anòmal de proteïnes. És a dir, que algunes proteïnes que normalment es troben de forma fisiològica al nucli passen a dipositar-se al citoplasma”, explica el Dr. Rojas-García.

Les proteïnes NOD2 i Spp1 estan implicades en la via fisiopatològica específica de la immunitat innata i l’homeòstasi de les proteïnes, “la qual cosa té molt sentit i ens fa pensar que probablement tenen un paper en el mecanisme pel qual es dipositen les proteïnes al cervell dels pacients amb ELA”, detalla l’investigador.

Un pas més per conèixer la fisiopatologia de la malaltia

L’objectiu principal d’aquest estudi, que s’ha realitzat en col·laboració amb l’Institut de Recerca de Navarra (IdisNA), en el marc del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), era intentar trobar biomarcadors tant diagnòstics com pronòstics de l’ELA.

Els investigadors van analitzar dades d’una cohort de 123 pacients amb ELA, 30 pacients amb malaltia d’Alzheimer, 28 pacients amb demència frontotemporal i 102 controls sans d’edats similars als malalts. Els resultats han permès conèixer que els nivells de la proteïna NOD2 eren significativament més alts en els pacients amb ELA respecte als participants diagnosticats amb Alzheimer, demència frontotemporal i el grup control. Es tracta de la primera vegada que s’associa a NOD2 amb la fisiopatologia de l’ELA.

A més, a l’estudi es va poder comprovar que els nivells de Spp1 estaven elevats en els pacients amb ELA en comparació amb els participants sans. Tot i això, no es van trobar diferències significatives en els nivells d’aquesta proteïna entre els pacients amb ELA i els malalts amb Alzheimer o demència frontotemporal.

“Les nostres dades donen suport a un paper important del procés de neuroinflamació en la fisiopatologia de l’ELA i poden ser útils per ajudar a identificar nous objectius per a la recerca i el desenvolupament de tractaments que puguin modular aquestes vies per a aquests pacients”, conclou el Dr. Rojas-García.

Article de referència

Noemí de Luna, Álvaro Carbayo, Oriol Dols-Icardo, Janina Turon-Sans, David Reyes-Leiva, Ignacio Illan-Gala, Ivonne Jericó, Inma Pagola-Lorz, Cinta Lleixà, Luis Querol, Sara Rubio-Guerra, Daniel Alcolea, Juan Fortea, Alberto Lleó, Elena Cortés-Vicente, Ricardo Rojas-Garcia. Neuroinflammation-Related Proteins NOD2 and Spp1 Are Abnormally Upregulated in Amyotrophic Lateral Sclerosis. Neurol Neuroimmunol Neuroinflamm Mar 2023, 10 (2) e200072; DOI: 10.1212/NXI.0000000000200072

El 20 % de la població adulta espanyola pateix dolor crònic, i entre un 7 i un 10 %, dolor neuropàtic. Aquest dolor, majoritàriament causat per una lesió nerviosa, fa que les persones sentin un mal intens i, sovint, constant. Els tractaments són escassos i moltes vegades comporten gran quantitat d’efectes adversos que condicionen molt la qualitat de vida dels pacients. Per això, el Grup de Neurofarmacologia Molecular que coordina Olga Pol a l’Institut de Recerca de Sant Pau i a l’Institut de Neurociències de la UAB busca noves possibilitats terapèutiques que puguin ajudar les persones que en pateixen.

Ara, en un estudi publicat a la revista Antioxidants han analitzat els efectes d’administrar a ratolins model amb dolor neuropàtic aigua enriquida amb molècules d’hidrogen, un tractament que ja havia demostrat efectes positius en trastorns neurològics com l’Alzheimer o la depressió. Els resultats demostren que aquesta estratègia pot ser una molt bona candidata per al tractament del dolor neuropàtic i els trastorns emocionals associats pels seus efectes analgèsics i antiinflamatoris, així com per les seves propietats ansiolítiques i antidepressives.

“Aquest tractament pot pal·liar no només el dolor que provoca una lesió nerviosa, sinó també els estats d’ansietat i depressió que l’acompanyen, cosa que milloraria substancialment la qualitat de vida dels pacients. Això és important perquè pot permetre un tractament més efectiu i global del dolor neuropàtic amb menys efectes secundaris”, explica Olga Pol.

A l’estudi, el tractament s’ha administrat als ratolins de forma injectada, però en el futur es provaran altres vies, com podria ser l’oral. Els propers passos seran investigar com funciona el tractament en models animals amb dolor associat a haver fet quimioteràpia, ja que moltes vegades els pacients oncològics presenten dolor neuropàtic com a efecte secundari al tractament. Així mateix, se n’avaluarà els efectes sobre els dèficits de memòria i emocionals que també poden patir aquests pacients.

Article de referència

Maria Martínez-Serrat, Ignacio Martínez-Martel, Santiago Coral-Pérez, Xue Bai, Gerard Batallé and Olga Pol, Hydrogen-Rich Water as a Novel Therapeutic Strategy for the Affective Disorders Linked with Chronic Neuropathic Pain in Mice, Antioxidants 2022, 11, 1826. https://doi.org/10.3390/antiox11091826 

L’equip d’Innovació de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha presentat a l’OnCampus de ‘The Collider’ dos projectes innovadors creats íntegrament per professionals de Sant Pau.

‘The Collider’ és el programa d’innovació de Mobile World Capital que fa possible la transferència deep tech entre ciència, mercat i societat per impulsar el desenvolupament de startups tecnològiques.

Els projectes que ha presentat l’IIB Sant Pau són:

1) Un dispositiu mèdic per a la millora dels procediments de broncoscòpia. Investigadores Principals: Marta Navarro Colom i Laura Moreno Gómez.

2) Una plataforma de salut digital per millorar la cura continuada de les pacients d’endometriosi i proporcionar-los una eina per millorar la gestió de la malaltia. Investigador Principal: Dr. Josep Estadella.

En els projectes han participat professionals tant de l’àrea assistencial de l’hospital com de l’equip d’Innovació d’Infermeria, la unitat de Fabricació en 3D de l’hospital, la unitat de Salut Digital i la unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca (IR) Sant Pau.

Des del departament d’Innovació de l’IR expliquen que el programa OnCampus “representa una gran oportunitat tant per avançar amb els projectes, com per validar les propostes de valor establint relació amb els principals stakeholders de l’ecosistema i desenvolupar les estratègies de transferència tecnològica”.

Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el mecanisme pel qual els pacients amb anèmia de Fanconi desenvolupen tumors de cap i coll i han pogut comprovar que és el mateix mecanisme que explica per què fumar i beure augmenten el risc d’aquest tipus de càncer en la població general.

Els resultats, que publica la prestigiosa revista Nature, mostren que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

El Dr. Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi. Afirma que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, si no també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”.

Els aldehids i la reparació del ADN

Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaços d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla el Dr. Surrallés.

En aquest estudi, liderat per la Dra. Agata Smogorzewska en la Universitat de Rockefeller de Nova York (Estats Units), els investigadors han analitzat les signatures genètiques de tumors de mig centenar de pacients amb anèmia de Fanconi i les han comparat amb dades de centenars de tumors esporàdics. Així han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en ambós tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

Un vincle amb el tabaquisme i l’alcohol

Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als que intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el Dr. Surrallés.

Per la seva part, la Dra. Smogorzewska diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic. “Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors”.

Amb aquests resultats, es plantegen nous reptes de futur com podria ser trobar fàrmacs que incideixin en el mecanisme de reparació del dany causat pels aldehids, o bé, manipular el procés per tal que no s’acumuli aquesta substància nociva en l’organisme per intentar retardar, o bé, evitar l’aparició d’aquests tumors tant en els pacients amb anèmia de Fanconi com en la població general. El Dr. Surrallés explica que “ja estem treballant en aquesta direcció participant en dos assajos clínics”.

Article de referència

Webster, A.L.H., Sanders, M.A., Patel, K. et al. Genomic signature of Fanconi anaemia DNA repair pathway deficiency in cancer. Nature (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-05253-4

L’empresa Exheus, de genètica i ciència de dades especialitzada en anàlisi d’ARN, spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), Summit SL i el programa d’innovació de Mobile World Capital Barcelona, The Collider, ha aconseguit una injecció de capital privat de 650.000 euros.

En paral·lel, a més d’aquests finançaments, que sumen un total de 900.000 euros, Exheus també ha rebut una altra subvenció de 50.000 euros per part d’EIT Health, l’organisme europeu més gran per a la innovació en salut, que té com a missió acelerar l’emprenedoria i la innovació, proporcionant noves oportunitats i recursos per al benefici de tots els ciutadans.

La injecció de tot aquest capital es destinarà a consolidar els eixos següents: iniciar l’expansió internacional del negoci a mercats europeus; crear una estructura comercial que permeti accedir al sistema de salut d’aquests països; i treballar en la regularització dels requeriments legals necessaris perquè la companyia pugui operar a nivell internacional. Així mateix, preveu digitalitzar el producte seguint un enfocament B2B de manera que, amb el desenvolupament d’una plataforma digital, automatitzada i interactiva, els metges i facultatius puguin accedir directament als resultats del pacient i, amb això, donar una valoració sobre la prova d’ARN.

“L’esforç invertit aquests dos anys ens ha servit per aconseguir obtenir l’informe de salut més avançat del món. Aquesta ampliació de capital ens permetrà continuar construint el futur d’Exheus i impulsar la consolidació de la medicina personalitzada, tant a Espanya com a altres mercats europeus, sempre posant el focus a millorar la vida dels pacients”, assegura Teresa Tarragó, CEO d’Exheus.

Un test ARN únic al món

Exheus va néixer com a spin-off del Grup de recerca de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Pau – IIB Sant Pau, el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) , Summit SL i el programa d’innovació de Mobile World Capital Barcelona, The Collider, que fa possible la transferència tecnològica entre la ciència, el mercat i la societat.

La companyia analitza l’expressió de tots els gens del cos humà presents al transcriptoma sanguini per detectar i corregir anomalies que afectin la salut de l’individu. Avui dia, Exheus es posiciona com la tecnologia d’anàlisi d’ARN comercial més sofisticada del món.

Gràcies a aquesta anàlisi, es controlen els nivells d’expressió de tots els gens del genoma, fent possible que el professional de la salut pugui oferir recomanacions personalitzades i optimitzar la intervenció als seus pacients de forma personalitzada.

Els pacients amb diabetis i amb complicacions macrovasculars prèvies (malaltia coronària, malaltia cerebrovascular o malaltia arterial perifèrica) que ingressen per COVID-19 en un centre hospitalari presenten un pitjor pronòstic i el doble de mortalitat en comparació amb la població general. Així ho descriu un estudi internacional en el qual participen grups de recerca europeus de França, el Regne Unit i Espanya, liderats des de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM), el Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, i el Servei d’Endocrinologia de l’Hospital del Mar i que publica la revista Cardiovascular Diabetology.

Diabetis, un factor de risc

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte negatiu a les persones amb diabetis. Es considera que la diabetis suposa un major risc per a presentar formes més greus d’infecció pel virus de SARS-CoV2, associant-se a una major taxa de complicacions i de mortalitat. Tot i això, fins a la data es desconeixia l’impacte de presentar complicacions cròniques associades a la diabetis en el pronòstic de la COVID-19.

En aquest camí, aquest estudi retrospectiu multicèntric va recollir casos de diverses cohorts i  va analitzar dades d’un total de 4.106 adults amb diabetis preexistent hospitalitzats per infecció per COVID-19 en el Regne Unit, França i Espanya durant la fase inicial de la pandèmia (entre març de 2020 i octubre de 2020). D’aquests pacients, un total de 1.652 (40,2%) tenien alguna malaltia macrovascular prèvia, situant-se el percentatge de morts en el 28,5%.

“Aquest treball és el primer que demostra que la presència de complicacions macrovasculars en els pacients amb diabetis que ingressen per COVID-19 implica un pitjor pronòstic i el doble de risc de mortalitat“, explica Dídac Mauricio, cap de grup del CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i coordinador de l’estudi. “Una anàlisi posterior va revelar que la cardiopatia isquèmica i la malaltia cerebrovascular van ser els principals contribuents d’aquests resultats adversos”, afegeix Gemma Llauradó, també investigadora de l’estudi, adjunta del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar, investigadora de l’IMIM-Hospital del Mar i del CIBERDEM.

Junt amb aquestes troballes, el treball també ha mostrat que aquests pacients tenien una menor proporció d’ingressos a l’UCI i necessitat de ventilació mecànica, possiblement associats a criteris d’admissió selectius en aquesta fase de la pandèmia.

“Les nostres troballes en aquesta investigació destaquen la importància de valorar correctament el pronòstic d’aquests pacients, així com de realitzar un seguiment intensiu en aquest subgrup d’alt risc. A més, aquests resultats destaquen la necessitat de dissenyar programes específics de salut pública dirigits a prevenir la infecció per SARS-CoV2 en aquesta població, que incloguin per exemple, entre altres mesures, reforçar les campanyes de vacunació”, conclouen els investigadors.

Aquesta investigació ha estat liderada pel cap del grup de CIBERDEM, Dídac Mauricio (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), en estreta col·laboració amb la investigadora Gemma Llauradó (Hospital del Mar), pertanyent al grup CIBERDEM dirigit per Joan Vendrell. La publicació d’aquest treball és fruit de la col·laboració entre investigadors de 3 països europeus, Anglaterra (Association of British Clinical Diabetologist – ABCD Diabetes), França (CORONAvirus SARS-CoV2 & Diabetes Outcomes -CORONADO- Study) i Espanya (Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i HM Hospitales).

Article de referència

Llauradó G, Vlacho B, Wargny M, Ruan Y, Franch-Nadal J, Domingo P, Gourdy P, Saulnier PJ, Hadjadj S, Wild SH, Rea R, Cariou B, Khunti K, Mauricio D; CORONADO, the ABCD COVID-19 diabetes national audit, HM Hospitales investigators and the Hospital del Mar – Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Diabetes Research Group. The association between macrovascular complications and intensive care admission, invasive mechanical ventilation, and mortality in people with diabetes hospitalized for coronavirus disease-2019 (COVID-19). Cardiovasc Diabetol. 2022 Oct 19;21(1):216. doi: 10.1186/s12933-022-01657-8.