La Societat Interamericana de Cardiologia ha lliurat el premi a la Trajectòria Acadèmica i Científica a la Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del grup de recerca Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Aquest guardó, que significa un reconeixement per part de la comunitat científica internacional a la feina d’aquesta investigadora destacada, s’ha lliurat durant el congrés anual d’aquesta societat científica, que se celebra aquests dies a Panamà.

La Prof. Badimon s’ha mostrat agraïda amb aquesta distinció i comenta que un dels èxits de la seva carrera dels que sent més satisfeta són “els treballs de recerca originals realitzats en tots aquests anys que estan donant origen a la transferència dels coneixements a la pràctica clínica en benefici dels pacients”.

A més, dins de les seves tasques destaca com una de les més satisfactòries la formació del personal investigador i tot el treball col·laboratiu amb grups “d’altres països i continents que alhora estan desenvolupant els seus propis programes i projectes de recerca”.

La Prof. Lina Badimon veu amb optimisme el futur de la investigació en cardiologia. “Crec que tindrem una època de gran valor en els propers anys gràcies a la incorporació de les noves tecnologies que faciliten els estudis moleculars i genètics que permetran que els coneixements s’apliquin cada cop més a la pràctica clínica”.

Finalment, la professora Badimon comenta que l’activitat científica “és una dedicació sostinguda, silenciosa i, en molts casos, poc reconeguda. És per això que premis com el que rebo ara són molt gratificants”.

La lactància materna s’ha relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. Tot i això, pocs estudis han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral dels nens.

Un estudi dirigit per Christian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d’Imatge Pediàtrica (PeCIC) de l’Hospital Sant Joan de Déu – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, va analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 nens entre les edats de 9 i 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa al cervell.

“Vam observar que la durada de la lactància s’associava, de manera proporcional, a un volum més gran d’una àrea determinada del cervell en nens de 9 a 11 anys. Aquesta regió abraça el gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral.” Comenta Stephan Otto, coordinador del PeCIC. “A més, aquests volums més grans es van associar amb menors nivells d’impulsivitat en aquests nens.”

“Aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat”, afegeix Christian Núñez, primer autor de l’article i investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau. “És important destacar que aquestes regions cerebrals tenen un paper molt important en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions”.

Relació entre matèria grisa i rendiment cognitiu

La matèria grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites i sinapsis, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Un volum més gran de matèria grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per processar informació sensorial.

A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de matèria grisa s’associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l’ansietat. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la mida de la matèria grisa i la funció cerebral no és completament compresa i continua sent objecte de recerca.

Major volum a la substància grisa ubicada a l’escorça frontal del cervell

El gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès observar quins són els efectes a nivell cerebral. A més, s’ha vist, per primera vegada, que el volum més gran de substància grisa en aquesta regió té un impacte directe en els nivells d’impulsivitat dels nens, cosa que indica que la lactància podria ser fonamental en el desenvolupament de la personalitat.

“Aquests resultats són només el començament”, comenta Maria Portella, co-coordinadora de l’estudi. “Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta el cervell i com podem utilitzar aquesta informació per millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per evidenciar que hi ha una relació, ara hem d’entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de matèria grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna.”

L’estudi l’ha realitzat un equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l’Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.

Article de referència

Núñez C, García-Alix A, Arca G, Agut T, Carreras N, Portella MJ, Stephan-Otto C. Breastfeeding duration is associated with larger cortical gray matter volumes in children from the ABCD study. J Child Psychol Psychiatry. 2023 Mar 22. doi: 10.1111/jcpp.13790. Epub ahead of print. PMID: 36946606.

La Dra. Margarita Majem Tarruella, investigadora del Grup d’Oncologia Clínica a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i oncòloga del mateix hospital, ha participat en dos estudis que s’han publicat a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine i els resultats del qual s’han presentat al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, per les sigles en anglès) que se celebra aquests dies a Chicago (Estats Units).

D’una banda, els resultats de l’assaig clínic ADAURA han revelat que la teràpia adjuvant amb osimertinib, un inhibidor del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), ha demostrat perllongar significativament la supervivència global en pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques amb mutacions al gen EGFR.

L’assaig clínic aleatoritzat, fase III i doble cec, va analitzar dades de 682 pacients, dels quals 339 van rebre osimertinib i 343 placebo. Entre els pacients amb malaltia en estadis II a IIIA, la supervivència general als 5 anys va ser del 85% al grup d’osimertinib i del 73% al grup de placebo.

Segons aquestes dades, la teràpia adjuvant amb osimertinib ha demostrat un benefici significatiu en la supervivència general entre pacients amb càncer de pulmó no microcític amb mutacions al gen EGFR.

Aquests resultats ofereixen noves esperances per als pacients en etapes primerenques de la malaltia, ja que suposen la major reducció de mortalitat mai registrada al camp del càncer de pulmó i posen de manifest com teràpies dirigides contra alteracions dels tumors estan fent evolucionar l’oncologia cap a tractaments més eficaços per a grups concrets de pacients.

Les alteracions d’EGFR són el tipus de mutació més comú en tumors de pulmó en persones no fumadores, mentre que no són tan freqüents en persones que han fumat, segons detalla la Dra. Majem.

“És la primera vegada que veiem una millora de la supervivència dʻaquesta magnitud en el camp del càncer de pulmó i creiem que es tracta dʻun resultat molt esperançador que es traduirà en una millora del pronòstic per a aquests pacients”.

Combinació d’immunoteràpia abans i després de la cirurgia

D’altra banda, un altre estudi en què ha participat també la Dra. Majem ha conclòs que els pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques i candidats a cirurgia que reben tractament neoadjuvant amb pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia seguit de resecció quirúrgica i tractament adjuvant amb pembrolizumab presenten una millor resposta terapèutica i una major supervivència lliure de progressió en comparació del tractament convencional, que consisteix en quimioteràpia neoadjuvant seguida de cirurgia.

Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat i doble cec, anomenat KEYNOTE-671, que analitza dades del seguiment de 797 pacients durant 25.2 mesos. Els resultats van mostrar que la supervivència lliure de progressió als 24 mesos va ser del 62.4% al grup tractat amb pembrolizumab respecte al 40.6% del grup placebo. A més, es va observar una resposta patològica més gran en el 30.2% dels participants al grup de pembrolizumab en comparació amb l’11.0% en el grup placebo.

Segons explica la Dra. Majem, “aquests resultats proporcionen una nova perspectiva sobre el tractament del càncer de pulmó en etapes primerenques i podrien tenir un impacte significatiu en la manera com s’aborda aquesta malaltia en el futur”.

Articles de referència

• Tsuboi M, Herbst RS, John T, Kato T, Majem M, Grohé C, Wang J, Goldman JW, Lu S, El seu WC, de Marinis F, Shepherd FA, Lee KH, NT, Dechaphunkul A, Kowalski D, Poole L, Bolanos A, Rukazenkov I, Wu YL; ADAURA Investigators. Overall Survival with Osimertinib in Resected EGFR-Mutated NSCLC. N Engl J Med. 2023 Jun 4. doi: 10.1056/NEJMoa2304594. Epub ahead of print. PMID: 37272535.
• Wakelee H, Liberman M, Kato T, Tsuboi M, Lee SH, Gao S, Chen KN, Dooms C, Majem M, Eigendorff E, Martinengo GL, Bylicki O, Rodríguez-Abreu D, Chaft JE, Novell S, Yang J , Keller SM, Samkari A, Spicer JD; KEYNOTE-671 Investigators. Perioperative Pembrolizumab per Early-Stage Non-Small-Cell Lung Cancer. N Engl J Med. 2023 Jun 3. doi: 10.1056/NEJMoa2302983. Epub ahead of print. PMID: 37272513.

Durant els propers dissabte 10 i diumenge 11 de juny se celebrarà la 16a edició de la Festa de la ciència, la gran cita ciutadana amb la ciència i la recerca. Enguany, hi participaran més de 150 organitzacions de Barcelona relacionades amb la ciència i durant tot el cap de setmana, tant els més petits com els més grans podran gaudir de més de 170 activitats diferents en diferents formats a la Rambla de Prim de Barcelona: jocs, tallers, experiments, microxerrades, visites guiades, etc. I de totes les temàtiques!

Des de l’IIB Sant Pau, alguns de les nostres investigadors i investigadores estaran presents en moltes activitats divulgatives científiques i realitzaran microxerrades, tallers i jocs. A continuació, podreu trobar quines són, els horaris i la localització exacte. Us hi esperem!

• Trencaclosques científic gegant

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’11:00 a 21:00 i 11 de juny d’11:00 a 20:00

Edat recomanada: Tots els públics

Un joc per esbrinar: Què fa un institut de recerca en biomedicina? Per a quins àmbits de la nostra salut genera nou coneixement i permet avançar cap a nous tractaments? Posa a prova les teves aptituds i habilitats construint un gran trencaclosques científic i esbrina-ho!

Link:

• Entrevista de Ràdio Farró a Elena Roselló-Díez

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’12:15h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

L’activitat constarà en una entrevista a la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’entrevista serà a càrrec de la periodista Cristina Junyent i anirà sobre la innovació tecnològica en cirurgia cardíaca. L’entrevista quedarà penjada com a podcast a la Xarxa de Ràdios Comunitàries.

• Taller: “Descobreix com funciona el cor i l’aparell circulatori”

Espai 04 – Viure més i millor, 10 de juny de les 13:50h a les 14:15h i de les 14:20 a les 14:45h

Edat recomanada: a partir de 6 fins els 16 anys

Coneixes quins són els components de l’aparell cardiovascular i les seves funcions? En aquest taller, amb diferents objectes i amb l’ajuda de material gràfic podràs reconstruir una maqueta del nostre sistema cardiovascular, alhora que aprendràs com funciona. Organitzat de la mà de la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Viure juntes per viure millor: habitatge cooperatiu i salut”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny de 14:40h a 15:05h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Assisteix a aquesta microxerrada emmarcada en un projecte de recerca en marxa sobre els efectes en salut i benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Descobriràs els mecanismes que expliquen la relació entre aquest model d’habitatge, en expansió a Catalunya, i la millora de la salut de les persones. La microxerrada serà a càrrec d’Ana Novoa, investigadora IIB Sant Pau al Departament ASPB Servei de Sistemes d’Informació en Salut (SeSIS) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

• Microxerrada: “Elèctrodes al cervell per combatre el mal de cap multiresistent”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 12:05h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Ja a l’antiga Roma, l’electricitat del peix Torpedo fou usada per tractar el dolor. Al segle XVIII, s’utilitzà l’estimulació elèctrica transcutània i, al XIX, s’inseriren elèctrodes al cervell per tractar directament els centres responsables del dolor. Avui, els avenços en neurocirurgia permeten intervencions menys invasives i més segures, i les noves tecnologies possibiliten tractar amb major precisió aquells centres i vies cerebrals que no funcionen bé. La microxerrada serà a càrrec de Robert Belvís Nieto, Juan Aibar i Noemi Morellón, professionals IIB Sant Pau i de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Com la genètica ens ajuda a trobar nous tractaments per a malalties molt comunes”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 13:35h a 14:00h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Avui dia tenim dades genètiques de milions de persones. Això ha estat molt important en les darreres dècades per entendre com funcionen malalties complexes com l’Alzheimer, l’ictus o malalties cardiovasculars. Però ara, a més, aquestes dades ens ajuden a trobar tractaments per a aquestes malalties i això és una tendència que veurem molt més accentuada els pròxims anys. Ens dirigim cap a una medicina de precisió i personalitzada. La microxerrada serà a càrrec del Dr. Israel Fernández-Cadenas, investigador principal del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular del IIB Sant Pau.

Els resultats d’un estudi, liderat per Maria Galán Arroyo, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), i Cristina Rodríguez, investigadora de l’IIB Sant Pau, mostren que l’acció d’una molècula (el pèptid SS-31) sobre els mitocondris cel·lulars disminueix la incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia.

El pèptid SS-31 dirigit al mitocondri té la capacitat de limitar el remodelat vascular que condueix al desenvolupament de l’aneurisma d’aorta abdominal (AAA). Aquesta és la principal conclusió de l’estudi publicat a la revista científica British Journal of Pharmacology.

L’AAA és una malaltia degenerativa que afecta el 6-9% dels homes més grans de 65 anys. És una condició en què l’aorta abdominal, l’artèria principal que subministra sang a l’abdomen i les cames, es dilata i es debilita. A mesura que l’aneurisma creix, augmenta el risc que es trenqui, cosa que pot causar una hemorràgia interna potencialment mortal.

“Fins ara, no hi ha un tractament farmacològic eficaç per a l’aneurisma d’aorta abdominal. Tot i això, aquest treball revela una nova estratègia terapèutica per al tractament d’aquesta malaltia”, explica Cristina Rodríguez, una de les investigadores que ha liderat l’estudi.

Els resultats mostren que el tractament amb el pèptid SS-31 limita la disfunció mitocondrial, l’estrès de reticle endoplàsmic (que suposa una alteració a la síntesi de proteïnes i condueix a la producció de proteïnes defectuoses) i l’estrès oxidatiu vascular en un model experimental de la malaltia. “Això resulta en una disminució de la incidència i gravetat de l’AAA, una reducció del diàmetre aòrtic i de la mortalitat, així com una millora en múltiples processos associats al desenvolupament de l’aneurisma, com una inflamació menor i millora de la integritat de la matriu extracel·lular”, afegeix María Galán Arroyo, coautora de l’estudi i investigadora de la URJC i de l’IIB Sant Pau.

Estudis clínics previs també han demostrat l’eficàcia del SS-31 en el tractament d’altres malalties. Per exemple, s’ha demostrat que el pèptid SS-31 és efectiu en la reducció del dany cerebral després d’un accident cerebrovascular i la millora de la funció cardíaca en pacients amb insuficiència cardíaca.

Aquest nou treball suggereix que la SS-31 podria ser una estratègia terapèutica interessant per al tractament de l’AAA. “Els nostres resultats representen un important avenç en la investigació sobre el tractament de l’aneurisme d’aorta abdominal i ens acosta un pas més a trobar una cura efectiva per a aquesta malaltia”, subratlla la Dra. Galán.

L’estudi ha estat liderat per Maria Galán i Cristina Rodríguez, investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), del grup de l’Àrea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), dirigit per José Martínez González ( Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) amb la col·laboració d’un equip de l’Àrea CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article de referència

Navas-Madroñal, M., Almendra-Pegueros, R., Puertas-Umbert, L., Jiménez-Altayó, F., Julve, J., Pérez, B., Consegal-Pérez, M., Kassan, M., Martínez-González, J., Rodriguez, C., & Galán, M. (2023). Targeting mitochondrial stress with Szeto-Schiller 31 prevents experimental abdominal aortic aneurysm: Crosstalk with endoplasmic reticulum stress. British Journal of Pharmacology, 1– 20. https://doi.org/10.1111/bph.16077

El comitè executiu de la Sociedad Española de Psiquiatría y Salud Mental (SEPSM) ha nomenat el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i psiquiatra del mateix hospital, un de dos coordinadors del recentment creat Grup de Treball de Joves Psiquiatres. Des d’aquesta nova secció representarà i vetllarà pels interessos dels psiquiatres de fins a 35 anys i vol servir d’enllaç entre aquest col·lectiu i la resta de la societat científica.

“Per mi aquest nomenament és un pas lògic i natural després del meu acompliment com a president de la Societat Espanyola de Residents de Psiquiatria el 2019 i 2020”, assenyala el Dr. Pinzón que detalla que “durant aquest període vam desenvolupar estratègies, amb la junta directiva, per impulsar la investigació, la docència i la millora de la qualitat assistencial dels residents de Psiquiatria a Espanya. També vaig enfortir la presència i participació dels residents espanyols a la Federació Europea de Residents de Psiquiatria, on vaig fungir com a coordinador nacional d’associacions de residents i líder del grup de treball ‘Psychiatry Across Borders’ fins al 2021”.

Entre els principals objectius a la nova secció Joves Psiquiatres de la SEPSM, el Dr. Pinzón destaca que “el primer pas serà establir les bases funcionals i organitzatives, així com concretar col·laboracions formals i estrènyer llaços amb les seccions de joves d’altres societats de psiquiatria en l’àmbit europeu, com l’European College of Neuropsychopharmacology, l’European Psychiatric Association o el Royal College of Psychiatrists, i en l’àmbit internacional amb institucions com l’American Psychiatric Association o la World Psychiatric Association”. A més, es busca “fomentar espais d’intercanvi d’idees i socialització durant esdeveniments importants al camp de la Psiquiatria espanyola per entreteixir col·laboracions a tot el país”.

Les dones i els pacients grans amb presentacions atípiques d’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST (STEMI) experimenten més retards en el diagnòstic i l’activació del tractament als serveis d’Urgències, segons els resultats d’un estudi liderat per Gemma Berga Congost, del Grup de Recerca en Atenció Infermera a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i infermera al mateix hospital.

L’estudi, que va incloure 330 pacients amb STEMI admesos al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, va revelar que l’edat més gran de 65 anys i la presentació del primer contacte mèdic fora del servei d’Urgències es van associar amb un augment en el temps activació del tractament. A més, les dones més grans de 65 anys van mostrar el major temps d’activació. Els resultats destaquen la necessitat de desenvolupar estratègies per reduir el temps d’inici del tractament en aquests grups específics de pacients.

L’infart amb elevació del segment ST és més comú en homes que en dones i l’edat mitjana dels pacients que ingressen per infart a Espanya és al voltant dels 65 anys. “En canvi, l’edat mitjana de les dones és 10 anys superior a la dels homes, probablement a causa de l’efecte protector dels estrògens”, puntualitza aquesta experta.

El retard en el diagnòstic que experimenten aquests grups “pot ser atribuïble a la clínica atípica que amb més freqüència presenten. Per tant, a més dels símptomes típics, cal contemplar altres manifestacions identificades al nostre registre a fi d’establir un diagnòstic precoç”.

Tampoc no s’ha d’oblidar que tant dones com avis tenen menys percepció de risc, raó per la qual es demora la sol·licitud d’assistència mèdica, amb el consegüent retard diagnòstic i de tractament.

L’estudi de l’IIB Sant Pau també ha identificat que l’edat superior a 65 anys és un factor predictor de retard en el diagnòstic, i aporta dades noves davant la bretxa d’edat i gènere. Com assenyala Berga, “no hi ha cap associació positiva entre el gènere i l’edat en pacients menors de 65 anys. Tot i això, si l’edat és superior als 65 s’observa que les dones presenten un temps urgències-activació més prolongat que els homes”.

Aquestes troballes subratllen la importància d’abordar les necessitats específiques d’aquests grups de pacients per millorar el temps d’activació. Desenvolupar estratègies dirigides per accelerar el temps d’activació en aquests subgrups és fonamental per millorar la qualitat de l’atenció brindada al servei d’Urgències.

Article de referència

Gemma Berga Congost, Maria Antonia Martinez Momblan, Jonatan Valverde Bernal, Adrián Márquez López, Judit Ruiz Gabalda, Joan Garcia-Picart, Mireia Puig Campmany, Salvatore Brugaletta. Association of sex and age and delay predictors on the time of primary angioplasty activation for myocardial infarction patients in an emergency department. Heart & Lung (2023). https://doi.org/10.1016/j.hrtlng.2022.10.014

En el marc de la 24a Jornada de Nefrologia i Atenció Primària, organitzada per la Unitat d’Hipertensió i Prevenció de Mal Renal de la Fundació Puigvert – IIB Sant Pau, s’ha posat de manifest la necessitat d’una atenció coordinada i multidisciplinària a les gestants que presenten HTA perquè pot estar associada a una malaltia renal i ser un factor predictiu de sofrir preeclàmpsia. A més, confirmen les expertes, les dones que hagin sofert una complicació obstètrica com la preeclàmpsia tindran un risc alt de desenvolupar una malaltia cardiovascular com HTA, diabetis, obesitat i tromboembolisme, entre altres patologies.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació. Actualment, és necessari realitzar proves de detecció a totes les embarassades i el garbellat del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya des de 2018.

La Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i Cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha afirmat que “a l’Hospital de Sant Pau disposem d’un Programa de Garbellat de Preeclàmpsia que es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver-la sofert anteriorment), més la pressió arterial alta i l’avaluació del flux en les artèries uterines. Aquest garbellat és capaç d’identificar a un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme”.

Embaràs, HTA i malaltia renal

Un dels casos més comuns de la consulta de nefrologia de la Fundació Puigvert és la de dones amb poliquistosis renal autosòmica dominant (PQRAD), la malaltia renal hereditària més freqüent, quan es plantegen el desig gestacional. Es tracta d’una malaltia congènita que es diagnostica a través d’antecedents familiars de primer grau i es descarta mitjançant una ecografia. La Dra. Patrícia Fernández-Llama, cap de la Unitat d’Hipertensió Arterial del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, afirma que “les dones amb malalties renals tenen més risc de complicacions greus tant per a elles com per al futur nadó. És per aquest motiu que obstetres i nefròlogues de l’Hospital Sant Pau i la Fundació Puigvert, respectivament, treballem, coordinadament en una consulta multidisciplinària per a abordar aquests embarassos d’alt risc: si es planifica l’embaràs amb la malaltia renal estabilitzada, el risc de complicacions es redueix perquè ens permet anticipar-nos i aplicar estratègies d’intervenció precoces per a minimitzar els riscos.”

Preeclàmpsia, avantsala d’una malaltia cardiovascular

Un estudi retrospectiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la ciutat de Barcelona ha registrat un total de 1976 episodis de preeclàmpsia en 1329 dones (algunes van tenir dos o més episodis) en els últims vint anys. L’anàlisi i seguiment d’aquestes pacients durant aquest període posa de manifest que les dones que han sofert un o més episodis de preeclàmpsia desenvolupen al cap dels anys alguna malaltia cardiovascular greu com HTA, diabetis, obesitat, esdeveniments cardiovasculars i fins i tot malaltia renal, amb molta més freqüència que les dones que mai van presentar preeclàmpsia.

La conclusió continua sent la mateixa: una bona comunicació i coordinació entre pacients, mèdics/as de família, obstetres i nefròlegs/as per a la detecció, control i seguiment de les dones en edat reproductiva amb HTA i desig gestacional és vital per a prevenir la preeclàmpsia i la seva morbimortalitat associada.

La Plataforma de Cultius Cel·lulars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinada per l’Estefania Segalés és un servei que ofereix diferents instal·lacions en les quals es pot treballar tant amb cultius primaris obtinguts de teixits humans i d’animals d’experimentació, com amb línies cel·lulars contínues i Organismes Modificats Genèticament (OMG) de nivells I i II.

Els usuaris disposen de l’equipament adequat i bàsic necessari per aconseguir i mantenir els cultius cel·lulars: 25 cabines de flux laminar i de seguretat biològica, 28 incubadors de CO2, estufes, centrífugues, banys d’aigua, microscopis invertits, balances, trampes de buit, comptadors cel·lulars, neveres, congeladors (-20 i –80°C), forns d’hibridació i autoclaus.

Com a usuària d’aquesta plataforma, la Dra. Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral al Grup de Fisiopatologia Molecular de la Sinapsi a l’IIB Sant Pau, explica que la fan servir principalment per mantenir cultius primaris de neurones de ratolí i neurones humanes en co-cultiu amb astròcits murins.

“La infraestructura del Servei de Cultius Cel·lulars ens ha ajudat en el projecte del laboratori de Fisiologia Molecular de la Sinapsi permetent l’estudi de l’encefalopatia epilèptica del desenvolupament SYNGAP1. Amb l’establiment i manteniment d’aquests cultius humans i murins hem pogut entendre millor la fisiopatologia de la malaltia i testar diferents tractaments”.

El que més valora la Dra. Tristán de la Plataforma de Cultius Cel·lulars és “la perfecta organització i gestió, així com la disponibilitat per resoldre dubtes i adaptar-se a les necessitats dels usuaris”.

Per la seva banda, el David Santos, investigador del grup de Fisiopatologia de les malalties caracteritzades per alteracions lipídiques, explica que passa almenys una tercera part de la seva jornada laboral en la Plataforma de Cultius Cel·lulars. “La major part del treball experimental que faig depèn dels cultius cel·lulars, des d’estudis de metabolisme cel·lular fins a la injecció de cèl·lules escumoses marcades amb isòtops a models animals d’experimentació”.

Para ell resulta un servei imprescindible, “sense aquesta plataforma em seria impossible dur a terme aquests experiments. D’altra banda, disposar d’aquesta plataforma m’ha permès dur a terme col·laboracions importants amb altres grups de recerca, tant en l’àmbit nacional com internacional”.

Aquest investigador destaca que la fiabilitat és un dels aspectes que més valora d’aquesta plataforma. “Saber que deixo els meus cultius en una zona segura, en la qual es compleix la normativa, tant per protegir l’usuari com les cèl·lules, en termes de control de contaminacions, supervisió i manteniment d’equips, administració d’EPIs, entre d’altres, em genera una tranquil·litat a l’hora de fer els meus experiments i de validar els resultats que n’obtinc”.

Un estudi coliderat per investigadors del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que publica la prestigiosa revista Neuron, del grup Cell, descriu que les proteïnes perjudicials que s’acumulen al cervell de les persones amb la malaltia d’Alzheimer es propaguen a través de la sinapsi.

El treball, dirigit per equip de la professora Tara Spires-Jones, de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, i realitzat per l’IIB Sant Pau en col·laboració amb l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) aporta noves evidències que podrien ser la clau per aturar el progrés de la malaltia d’Alzheimer. L’estudi s’ha realitzat en el marc de projecte europeu COEN, finançat pel CIBERNED i coordinat pel Dr. Alberto Lleó, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital.

L’acumulació de la proteïna Tau a les neurones en forma de cabdells neurofibril·lars és un dels aspectes més característics de la malaltia d’Alzheimer. Els dipòsits d’aquesta proteïna s’estenen pels circuits cerebrals i, a mesura que es propaguen, interrompen la comunicació entre les cèl·lules cerebrals, fet que porta a una alteració de les funcions cerebrals. És la primera vegada que es pot observar, en cervells humans, com aquestes formes anormals es propaguen pel cervell a través de les sinapsis.

La sinapsi són els punts de connexió entre les cèl·lules cerebrals que permeten que flueixin els missatges químics i elèctrics. Aquest procés és vital per a la funció cerebral normal. Les sinapsis es perden en la malaltia d’Alzheimer i la pèrdua d’aquestes connexions prediu de manera important la pèrdua de la memòria i altres funcions intel·lectuals en aquests pacients.

L’equip investigador va examinar més d’un milió de sinapsi de 42 persones mitjançant noves tècniques realitzades amb microscopis de gran potència i súper resolució en col·laboració amb l’IQAC-CSIC, que van permetre visualitzar el flux de proteïnes dins de les sinapsis individuals. Els investigadors van poder observar que petits dipòsits de la proteïna Tau, coneguts com a oligòmers, estaven a banda i banda de les sinapsis en persones que van morir d’Alzheimer. És a dir, tant a la neurona que envia senyals com a la que els rep, cosa que indica que les sinapsis tenen la capacitat de transmetre proteïnes TAU tòxiques d’una part del cervell a una altra.

En opinió de la Dra. Sílvia Pujals, investigadora Ramon i Cajal de l’IQAC-CSIC, “aquest estudi demostra com la microscòpia de súper resolució, capaç de visualitzar estructures a la nanoescala, té molt potencial en l’estudi dels mecanismes moleculars implicats a les malalties”.

Aquestes dades reforcen la hipòtesi que aturar la propagació de la forma tòxica de la proteïna Tau a les sinapsis pot ser una estratègia prometedora per tractar la malaltia d’Alzheimer en el futur, explica el Dr. Lleó. “Si aconseguim bloquejar el pas d’una neurona a una altra de la manera més patològica de la proteïna Tau, que són els oligòmers, segurament podríem aturar la progressió de la malaltia d’Alzheimer. Perquè sabem que la progressió de la malaltia té relació amb l’expansió de la proteïna pel cervell”.

La investigadora principal, la professora Tara-Spires Jones de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, indica que “fa més de 30 anys que sabem que els cabdells es propaguen pel cervell durant la malaltia d’Alzheimer, però com es propaguen seguia sent un misteri. Els dipòsits de proteïnes precedeixen a la mort de les neurones, cosa que contribueix a la disminució de la capacitat cognitiva. Aturar la propagació de la Tau tòxica és una estratègia prometedora per aturar la malaltia en sec”.

La Dra. Sònia Sirisi Dolcet, investigadora postdoctoral al grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau detalla que els oligòmers de Tau, que són els que viatgen a través de la sinapsi, “són una forma molt primerenca en el procés de agregació d’aquesta proteïna. És a dir, que són presents en estadis molt inicials de la malaltia d’Alzheimer”. És per això que, si s’aconsegueixen desenvolupar estratègies per evitar la propagació d’aquesta proteïna pel cervell en aquestes primeres etapes, es podria prevenir o aturar la seva progressió.

Imatge: Reconstrucció en 3D d’imatges de microscòpia de superresolució, on es veu que la proteïna Tau en la seva forma oligomèrica (en groc) està localitzada on hi ha les presinapsis (en magenta).

Article de referència 

Colom-Cadena et al., Synaptic oligomeric tau in Alzheimer’s disease — A potential culprit in the spread of tau pathology through the brain, Neuron (2023), https://doi.org/10.1016/j.neuron.2023.04.020

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha posat en marxa un nou programa transversal de recerca per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups de investigació.

Amb aquest nou programa, creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), l’IIB Sant Pau implementarà accions adreçades a fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i a promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement, posant en marxa els mitjans i recursos necessaris per facilitar-ho.

Malgrat que les diferències de sexe i gènere tenen un impacte significatiu en la salut, la investigació biomèdica continua originant-se  principalment en estudis realitzats en material cel·lular, models animals masculins o homes i sovint no té en compte els diferents patrons de salut i malaltia en dones i homes en funció del sexe i el gènere.

Aquesta manca de perspectiva de gènere pot tenir greus conseqüències. Per exemple, les dones solen estar infrarepresentades en els assaigs clínics, cosa que pot provocar que les dosis de medicaments no siguin les adequades, problemes de seguretat, com ara efectes adversos no esperats i també pot emmascarar diferències importants en la progressió de la malaltia i la resposta al tractament.

A més, el biaix de gènere en la investigació pot provocar una manca de comprensió dels problemes de salut específics de les dones, com ara els trastorns relacionats amb la menstruació, les complicacions relacionades amb l’embaràs i els símptomes relacionats amb la menopausa. Encara, més enllà del sexe, cal incorporar la dimensió de gènere en la recerca, amb intereseccionalitat, que ens permeti obtenir resultats científics que responguin a les necessitats reals, contribuint a incrementar l’equitat i la justícia social.

El director de l‘IIB Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés, comenta que “es crucial que la investigació biomèdica adopti una perspectiva de gènere per entendre millor l’impacte del sexe i el gènere en els resultats de salut. Perquè això passi, és imprescindible que des dels centres de recerca creem estructures que facilitin les sinèrgies entre els grups, com aquest nou programa, i que fomentem el canvi impulsant projectes i dedicant recursos a acompanyar i formar el personal científic en aquest àmbit. No n’hi ha prou amb adherir-se a manifestos o signar declaracions si això no s’incorpora a l’estratègia del centre i es tradueix en accions concretes”.

També destaca que la perspectiva de gènere també ha d’estar present en “la governança dels centres, ja sigui fomentant la paritat en el lideratge dels grups de recerca i els comitès científics interns i externs que assessoren la direcció de l’Institut, com en les polítiques institucionals. Alhora, tenim la responsabilitat d’impulsar i visibilitzar models femenins en recerca, en l’entorn científic, en congressos i actes, i especialment en l’entorn social, mitjançant les activitats de difusió i divulgació de la ciència. Des de l’IIB Sant Pau treballem activament per garantir la igualtat de gènere en tots aquests àmbits”.

El nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere està coordinat per la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de medicina perinatal i de la dona a l’IIB Sant Pau i directora del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, i per la Dra. Ma Rosa Ballester, cap de la unitat de Recerca i Innovació Responsable a l’IIB Sant Pau.

“Prioritzant la perspectiva de sexe i de gènere en la investigació biomèdica, augmentem la reproductibilitat dels estudis, fent-los lliures de biaixos, afegim valor a la recerca fent-la més ètica i responsable, augmentant la equitat i la justícia social. Amb aquesta visió contribuïm a optimitzar els resultats de salut per a totes les persones, independentment del seu sexe o  gènere, amb un enfocament interseccional com element explicatiu de les desigualtats sistèmiques”, explica la Dra. Ma Rosa Ballester. Amb aquest nou enfocament transversal, l’IIB Sant Pau esdevé un centre pioner i aposta decididament per incorporar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees de recerca, per tal de contribuir a la consecució dels objectius en aquest àmbit.

“Cal incorporar la perspectiva de gènere en tot el procés, això inclou augmentar la representació de les dones en els assaigs clínics, plantejar-nos de quin sexe son les línies  cel·lulars o els models animals que es fan servir en recerca bàsica, analitzar les diferències de sexe i gènere en accés al sistema sanitari, la percepció de la malaltia o la salut, el diagnòstic, la progressió de la malaltia i la resposta al tractament. Per tant, cal  abordar el biaix de gènere ja en el disseny de qualsevol projecte de recerca, i també en l’anàlisi i com ho expliquem a els i les usuàries finals”, afegeix la Dra. Elisa Llurba.

Els principals objectius d’aquest programa transversal són:

• Promoure la investigació en la salut amb perspectiva de gènere i en malalties que afecten a dones.
• Disminuir la bretxa en la representació sexe femení en qualsevol tipus d’estudi, ciència bàsica fins a recerca aplicada en humans.
• Fomentar la col·laboració entre els grups de recerca de les 5 àrees de recerca per investigar tenint en compte la perspectiva de gènere.
• Impulsar la realització d’assaigs clínics amb fàrmacs i eines tecnològiques per a patologies que afecten les dones.
• Atraure talent amb interès per investigar en gènere.
• Captació de finançament públic i privat en aquest àmbit.
• Esdevenir un centre referent en recerca de gènere.
• Tancar la bretxa de gènere en la recerca.

“Aquest programa ha de servir de catalitzador d’una necessitat real. Amb aquest programa l’IIB Sant Pau posa el marc i els instruments per fomentar-ho”, conclou la Dra. Llurba.

Sant Pau compromès amb la salut i el gènere

Sant Pau està compromès i aborda l’agenda de gènere a tots els nivells. La creació del nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere és un exemple de la confluència del treball conjunt entre l’institut de recerca i l’hospital.

D’una banda, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència.  En paral·lel, l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, va elaborar el Pla de Recerca i Innovació i Responsable (RRI) prioritzant  l’agenda de gènere , amb mesures i accions que impliquen, per exemple, la gestió del talent i el foment de la carrera científica en les dones, l’acompanyament metodològic i la formació en la incorporació de la perspectiva de gènere en recerca, i la creació del grup transversal de recerca que avui es presenta.

Línies de recerca en salut i gènere: alguns exemples

L’IIB Sant Pau té en marxa cada cop més projectes que incorporen la perspectiva de gènere des del seu plantejament inicial. Un dels exemples paradigmàtics són les malalties cardiovasculars. Cada vegada hi ha més evidència de les diferències tan importants que existeixen tant en l’evolució com en les manifestacions clíniques de diferents trastorns cardiovasculars i que aquestes seves variables poden tenir un impacte en la prevenció i el seu tractament.

En l’àrea de Malalties Cardiovasculars estan en marxa projectes com ara el RETROVE, que busca algoritmes matemàtics per definir el risc individual de patir trombosi venosa, o un altre estudi que analitza el tractament amb betabloquejants en pacients amb fibril·lació auricular en funció del sexe.

Per exemple, el grup que lidera la Dra. Lina Badimon està duent a terme un projecte de medicina personalitzada en una cohort en l’àmbit nacional amb diagnòstic genètic d’hipercolesterolèmia familiar i on l’especificitat de sexe és un dels objectius de l’estudi a l’hora d’identificar i determinar la importància de nous biomarcadors moleculars.

En aquest àmbit de salut cardiovascular, la Dra. Elisa Llurba, lidera conjuntament amb investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, del Grup de Recerca en Bioquímica i el Grup de Malalties Cardiovasculars, tres estudis amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III sobre l’impacte de diferents processos reproductius en la salut cardiovascular en tres etapes clau: prèvia a la gestació en dones en procés de reproducció assistida, durant la gestació, i als 3-6 anys després del part. Un dels objectius és estudiar com les malalties d’origen placentari poden tenir un impacte en la salut cardiovascular materna i neonatal.

A l’àrea de recerca de Malalties neurològiques, neurociències i salut mental, que dirigeix el Dr. Juan Fortea, també hi ha diversos projectes plantejats amb perspectiva de gènere. Entre ells, s’estan estudiant les diferències de gènere en la demència frontotemporal i també en el vincle entre la malaltia d’Alzheimer i síndrome de Down, o la resposta terapèutica a la malaltia de Parkinson en funció del sexe. En ictus també s’estan realitzant estudis d’estratificació per sexe i la recerca de factors genètics específics en malalties complexes.

Al grup de malalties genètiques hi ha diversos estudis en marxa que tenen en compte la perspectiva de gènere, com ara la detecció -prèvia a l’embaràs- de dones amb alt risc de tenir fills afectes de malalties genètiques, la identificació de variants predictores de toxicitat greu en pacients amb càncer colorectal tractats amb fluoropirimidines, l’estudi farmacogenètic en pacients psiquiàtrics atesos en centres de salut mental, o l’estudi farmacogenètic i farmacocinètic en pacients amb trasplantament de progenitors hematopoiètics que reben un acondicionament amb busulfan, entre d’altres.

A més, hi ha projectes específics que parteixen directament de diferències de gènere, com ara la recerca en la malaltia endocrinològica i metabòlica en la gestació o l’estudi dels canvis neurològics en la dona perimenopàusica, així com la totalitat dels projectes de recerca de Ginecologia i Obstetrícia que lidera la Dra. Llurba, en el que la perspectiva de gènere va encara mes enllà i treballa aspectes psico-bio-socials com el impacte de les pèrdues reproductives precoces, la co-creació ciutadana en l’experiència de les dones que pateixen una endometriosi o l’estudi de la violència obstètrica. I també la recerca que es fa des del Grup de Oncologia Ginecològica i Peritonetal, dirigit per la Dra. Virtudes Céspedes, que estudia els càncers d’endometri i ovari amb beques de la Marató de TV3 i de l’Instituto de Salud Carlos III, entre d’altres.

En recerca en salut pública, des de fa anys, els grups de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona de l’IIB Sant Pau incorporen la perspectiva de gènere en bona part dels seus estudis. A començaments de 2023 es va publicar l’informe “Desigualtats de gènere en la salut a Barcelona” en què s’examinen les desigualtats de gènere en els determinants socials de la salut, els problemes de salut, els hàbits relacionats amb la salut i la utilització de serveis sanitaris amb una perspectiva interseccional que considerava la classe social i el país de naixement, i de curs de vida. També han examinat les desigualtats de gènere des d’una perspectiva interseccional en salut mental, recollides en l’informe “Situació de la salut mental de la població de Barcelona i els seus determinants”. La interseccionalitat és clau en els estudis amb perspectiva de gènere en salut, ja que la majoria inclouen determinants com el treball, l’habitatge i la violència. Per exemple, la recerca liderada per la Dra. Lucía Artazcoz, investiga desigualtats de gènere en la salut relacionades amb la compaginació de vida laboral i familiar, el treball a temps parcial o llargues jornades de treball.

Aquests exemples mostren clarament la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els estadis de la recerca: disseny, execució i anàlisi de resultats; però també en tots els seus àmbits: recerca bàsica, preclínica, clínica i salut pública.

Un estudi coliderat pel Dr. Daniel Alcolea, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat de Memòria – Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Laia Montoliu-Gaya, de la Universitat de Gothenburg i en què també han col·laborat la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic, i la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Hospital Clínic, postula la proteïna glial fibril·lar àcida (GFAP) com un biomarcador que podria ser útil per avaluar el diagnòstic i pronòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

Se sap que la població amb síndrome de Down té un elevat risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. De fet, als 70 anys més del 95% de les persones amb síndrome de Down desenvoluparan la malaltia d’Alzheimer, que és la principal causa de mort en aquesta població. Aquesta forta associació es deu a la triplicació d’un gen que està involucrat en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer anomenat proteïna precursora d’amiloide i localitzat al cromosoma 21. En persones amb síndrome de Down, la detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer és un desafiament clínic. El canvi en el funcionament cognitiu pot ser difícil de determinar a causa dels diferents nivells de discapacitat intel·lectual associats amb la síndrome.

Aquest estudi, que publica la revista eBioMedicine, ha estudiat el potencial de la proteïna GFAP, en sang (plasma) i líquid cefaloraquidi com a biomarcador diagnòstic i pronòstic per a la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down comparant-ho amb els canvis en la malaltia de Alzheimer autosòmica dominant i esporàdica.

S’han analitzat mostres de 997 participants de les cohorts DABNI i SPIN juntament amb mostres de participants de l’hospital Clínic i la Ludwig-Maximilians-Universität. “Incloem mostres de persones amb síndrome de Down, persones amb Alzheimer autosòmic dominant, persones amb malaltia d’Alzheimer esporàdica i voluntaris sense problemes cognitius. Es van mesurar les concentracions de GFAP en líquid cefaloraquidi i en sang dels participants i es va avaluar la seva relació amb la presència de patologia amiloide i canvis en l’estructura del cervell mitjançant proves de neuroimatge”, detalla el Dr. Alcolea.

Els resultats mostren que la concentració de GFAP al plasma és el biomarcador que més canvia al llarg de la progressió de la malaltia d’Alzheimer, augmentant des de les primeres etapes preclíniques (més de dues dècades abans que apareguin els primers símptomes) fins a la fase de demència. A més, les determinacions de GFAP en plasma també van resultar útils per discriminar entre persones amb malaltia d’Alzheimer simptomàtica i asimptomàtica i per predir la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu a l’etapa de demència. A més, la concentració de GFAP al plasma es va associar amb els dipòsits d’amiloide cerebral mesurats per PET.

Aquestes troballes són importants tant per al disseny de nous assaigs clínics com per a la pràctica clínica, ja que la proteïna GFAP es podria utilitzar per identificar aquelles persones que estan en risc de desenvolupar la malaltia i per avaluar l’eficàcia dels tractaments en desenvolupament.

“L’estudi de marcadors plasmàtics longitudinals és una de les revolucions a Alzheimer dels darrers 5 anys”, comenta el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’IIB Sant Pau, que afegeix que el desenvolupament d’aquests marcadors a la sang és molt important perquè “un PET pot costar milers d’euros, la punció lumbar és invasiva i implica molts més recursos mentre que una anàlisi de sang és molt fàcil de fer” .

Aquest expert detalla que la proteïna GFAP és un marcador astrocitari que s’altera molt aviat a la malaltia d’Alzheimer i que està molt relacionat amb l’amiloïdosi i que continua avançant als diferents estadis de la malaltia. “És, curiosament, l’única proteïna que funciona millor en plasma que en líquid cefaloraquidi i té un rendiment excel·lent per al diagnòstic de la malaltia. Aleshores probablement és una de les millors candidates per al panell de proteïnes que necessitem en un futur”.

Finalment, el Dr. Fortea destaca que actualment “ja està demostrat que aquests marcadors funcionen meravellosament en estudis de recerca. Ara el que hem de desenvolupar són els algorismes d’ús d’aquests marcadors plasmàtics per al diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer a la pràctica clínica”.

Aquest estudi ha rebut finançament de la Fundació “La Caixa”, l’Instituto de Salud Carlos III, el National Institute on Aging, el Wellcome Trust, el Jérôme Lejeune Foundation, l’AC Immune, la Medical Research Council, l’Alzheimer’s Association, el National Institute for Health Research, l’EU Joint Programme –Neurodegenerative Disease Research, Alzheimer’s society i Deutsche Forschungsgemeinschaft, Stiftung für die Erforschung von Verhaltens und Umwelteinflüssen auf die menschliche Gesundheit.

Article de referència

Montoliu-Gaya L, Alcolea D, Ashton NJ, Peguerols J, Levin J, Bosch B, Llanter-Rodriguez J, Carmona-Iragui M, Wagemann O, Balassa M, Kac PR, Barroeta I, Lladó A, Brum WS, Videla L , Gonzalez-Ortiz F, Benejam B, Arranz Martínez JJ, Karikari TK, Nübling G, Bejanin A, Benedet AL, Blesa R, Lleó A, Blennow K, Sánchez-Vall R, Zetterberg H, Fortea J. Plasma i cerebrospinal fluid glial fibrillary acidic protein levels in adults with Down syndrome: a longitudinal cohort study. EBioMedicine. 2023 Apr;90:104547. doi: 10.1016/j.ebiom.2023.104547. Epub 2023 Mar 30. PMID: 37002988; PMCID: PMC10070083.

La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa, hereditària, determinada per la mutació en un gen, que afecta severament la capacitat cognitiva de les persones que la pateixen. Tradicionalment s’ha considerat que la manera com es comporta el deteriorament cognitiu en la malaltia al llarg del temps és molt homogènia, però, segons un nou estudi liderat pel Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment que dirigeix el Dr. Jaume Kulisevsky a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, hi ha almenys dos patrons diferents de progressió del deteriorament cognitiu en les persones afectades per aquesta malaltia.

El treball, publicat a la revista European Journal of Neurology, analitza dades obtingudes durant un seguiment de 3 anys en més de 500 persones afectades per la malaltia i que participen a l’estudi internacional Enroll-HD, excloent aquells casos que presentessin formes juvenils, tardanes o que tinguessin una demència clarament instaurada.

“Mitjançant una aproximació estadística vam poder demostrar que la trajectòria del deteriorament cognitiu era molt diferent i que, en pràcticament la meitat dels casos, existia un patró de progressió molt agressiu sense que, en comparar les característiques clíniques, demogràfiques o genètiques, existissin diferències entre tots dos grups”, detalla el Dr. Martínez-Horta.

Els autors de l’estudi conclouen que la forma de progressió de la malaltia de Huntington varia significativament fins i tot entre pacients amb característiques similars i així es pot confirmar l’existència d’almenys dos fenotips cognitius que difereixen significativament en termes de la taxa de progressió. Aquestes troballes obren noves vies per estudiar els mecanismes addicionals que contribueixen a l’heterogeneïtat de la malaltia de Huntington més enllà de la mutació genètica coneguda que causa la malaltia.

“A diferència del que habitualment ens mostren les dades, el contacte directe amb les persones afectades il·lustra perfectament que, tot i ser una malaltia genèticament determinada, els casos són molt variables quant a l’aspecte i la forma de progressió”.

A més, els investigadors van desenvolupar un model matemàtic que permet predir, observant el comportament del deteriorament cognitiu durant el primer any, quins pacients seran del grup que progressa ràpidament, la qual cosa és molt útil per classificar aquests individus abans que sigui evident que s’estan deteriorant molt més.

Aquestes troballes seran d’utilitat per millorar el pronòstic i “anticipar-nos al que succeirà aquestes persones”. Això té una gran utilitat per millorar el disseny dels assaigs clínics amb possibles tractaments ja que “si no contemples que el comportament de la malaltia serà diferent, no pots avaluar adequadament l’efecte d’un fàrmac, perquè no és el mateix el que esperaries que passi algú que es mantindrà més o menys estable que algú que en realitat hauria d’empitjorar molt”.

Artícle de referència

Martínez-Horta, S, Perez-Perez, J, Oltra-Cucarella, J, et al. Divergent cognitive trajectories in early stage Huntington’s disease: A 3-year longitudinal study. Eur J Neurol. 2023; 00: 1- 9. doi:10.1111/ene.15806 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ene.15806

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia CAR-T 19 que tot just comença a administrar, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. Amb aquesta nova proposta terapèutica, única a l’Estat per a aquests pacients, Sant Pau ofereix el seu segon medicament de teràpia avançada acadèmic, la qual cosa significa que ha estat produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau. Aquest nou CAR-T 19 es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia.

A l’assaig clínic, promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, col·labora el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En aquest projecte, que ha rebut un ajut de 2 milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. A la fase actual de l’assaig (fase I) es reclutaran 10 pacients i l’objectiu és incloure’n 30 més a la fase II, amb la qual cosa es pretén tractar uns 40 pacients en total en els dos anys vinents.

El limfoma és el càncer de sang més freqüent a l’Estat, tal com recull l’informe anual de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) que calcula que durant el 2023 es diagnosticaran gairebé 10.000 casos nous de limfomes no Hodgkin. És una malaltia oncològica del sistema limfàtic que contribueix principalment a formar i activar les defenses de l’organisme. La majoria dels pacients aconsegueixen eliminar completament la malaltia després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i això, molts d’aquests pacients recauen al cap d’un temps i, quan això passa, disposen de molt poques opcions terapèutiques.

La proposta terapèutica de Sant Pau aborda més del 80% de tots els limfomes. Actualment, no existeix cap tractament d’immunoteràpia CAR-T aprovat i comercialitzat disponible a l’Estat per a limfoma fol·licular ni per a limfoma de cèl·lules del mantell en els pacients refractaris almenys a 2-3 tractaments convencionals.

El medicament de teràpia avançada produït a Sant Pau es basa a seleccionar un tipus específic de limfòcits T, anomenats limfòcits T de memòria, que són poc nombrosos, però extremadament eficaços. Aquestes cèl·lules es generen com a mecanisme de defensa de l’organisme davant d’una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa contra infeccions successives d’un mateix patogen. És a dir, se’n recorden. A més, se sap que tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.

Segons explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte: “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els entrenem perquè cada vegada que detectin una cèl·lula tumoral, l’eliminin. Així, de forma duradora, al cos del pacient quedaria un «detector i eliminador» de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”.

Tecnologia punta per a la producció de teràpies avançades

Sant Pau, que forma part del projecte europeu T2Evolve, és un dels centres acreditats a l’Estat que compten amb autorització per utilitzar medicaments CAR-T, per part de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia que depèn del Ministeri de Sanitat. Aquest centre disposa d’instal·lacions de primer nivell, així com de professionals altament qualificats i especialitzats, fet que permet desenvolupar projectes d’immunoteràpia CAR-T únics a Europa.

La Sala Blanca de l’IIB Sant Pau compta amb la certificació de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios (AEMPS), obtinguda inicialment l’any 2020 en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, i renovada el 2022, duplicant la seva capacitat de producció.

Aquest equipament ha estat especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada i permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als pacients. El 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han col·laborat decididament en el projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per a la producció de fàrmacs pels 10 primers pacients.

En aquest sentit, l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras va adquirir dos nous equips de producció cel·lular que s’han ubicat a Sant Pau. Per la compra del primer, la Fundació Josep Carreras va posar en marxa el 2018 una campanya de captació de fons amb el títol “La fàbrica de cèl·lules imparables”. La Fundació Josep Carreras va aportar més de dos milions d’euros per impulsar l’inici de l’anterior projecte.

Aquest estudi, els primers resultats del qual es van presentar l’any passat als més prestigiosos congressos internacionals d’Hematologia, es troba actualment en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

A la fase I es va poder demostrar que les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat, és a dir, que tenen molt poca toxicitat, a més d’aconseguir una alta eficàcia, ja que un 50% dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma.

La inflamació de la placa carotídia és un factor important en el risc d’ictus recurrent en pacients amb malaltia arterial carotídia. Un estudi liderat per la Dra. Vicenta Llorente, Coordinadora del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular del CSIC i per la Dra. Sonia Benítez, investigadora del Grup Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau -IIB Sant Pau , ha avaluat l’eficàcia del receptor lipoproteic de baixa densitat soluble 1 (sLRP1) com a indicador de la inflamació de la placa carotídia. L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Dr. Pol Camps-Renom del grup de Malalties Vasculars Cerebrals de l’IIB Sant Pau i la Unitat d’Ictus del mateix hospital.

L’estudi va analitzar dades de 64 pacients adults que havien presentat un ictus isquèmic associat a arteriosclerosi carotídia a l’artèria caròtida interna en els darrers set dies. L’anàlisi va mostrar una associació significativa entre els nivells de sLRP1 i la inflamació de la placa carotídia mesurada per 18F-FDG PET. A més, es va observar una relació directa entre els nivells de sLRP1 i el risc de recurrència d’ictus en un període d’un any després de l’ictus a aquests pacients.

La Dra. Llorente explica que aquest marcador ha estat prèviament associat amb un major risc de malaltia cardiovascular i s’ha demostrat la seva relació amb la inflamació a l’artèria coronària i l’extensió del greix epicàrdic que afecta la funció cardíaca. Aquest estudi aporta noves evidències que la proteïna sLRP1 és també un indicador fiable de la inflamació de la placa carotídia, cosa que podria ajudar a preveure la recurrència de l’ictus en aquests pacients.

La investigació proporciona un enfocament innovador per avaluar la inflamació de la placa carotídia, més accessible que les tècniques d’imatge, i podria proporcionar una eina valuosa per integrar el risc tant a nivell d’esdeveniments carotidi com coronaris en pacients amb malaltia cardiovascular.

Article de referència

Garcia E, Camps-Renom P, Puig N, Fernández-Leon A, Aguilera-Simón A, Benitez-Amaro A, Solé A, Vilades D, Sanchez-Quesada JL, Martí-Fàbregas J, Jiménez-Xarrié E, Benitez S, Llorente-Cortés V. Soluble low-density lipoprotein receptor-related protein 1 as a surrogate marker of carotid plaque inflammation assessed by 18F-FDG PET in patients with a recent ischemic stroke. J Transl Med. 2023 Feb 19;21(1):131. doi: 10.1186/s12967-022-03867-w. PMID: 36805772; PMCID: PMC9940334.

Els dispositius electrònics de monitoratge d’inhaladors poden millorar significativament l’adherència dels pacients a la teràpia inhalada en adults amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) segons els resultats d’un estudi realitzat per investigadors dels serveis de Farmàcia i Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant i publicat a la revista Pharmaceuticals.

Els investigadors van avaluar si la utilització de sensors per monitorar l’ús d’inhaladors de manteniment i rescat eren útils per fer intervencions que millorin els resultats en salut d’aquests pacients.

Es tracta de la primera revisió sistemàtica i metaanàlisi sobre el tema. S’hi van incloure vuit estudis observacionals i deu assaigs clínics, i els resultats indiquen que l’ús d’aquests dispositius millora l’adherència als inhaladors. Els resultats també van indicar una millora en la puntuació del test de control de l’asma, però els efectes en altres variables clíniques van ser mixtes.

L’adherència inadequada al tractament farmacològic és comú tant en asma com en MPOC i s’associa amb un risc més gran d’exacerbacions, un major ús de corticosteroides sistèmics i una major mortalitat relacionada amb la malaltia. El monitoratge electrònic dels inhaladors pot ser una solució efectiva per millorar l’adherència i els resultats clínics en aquests pacients.

Els autors de l’estudi assenyalen que, encara que hi ha diferents mesures d’adherència utilitzades a la pràctica clínica, moltes es basen en el report del mateix pacient i poden ser poc precises. Per tant, l’ús d’aquests sensors pot proporcionar una forma objectiva i precisa de mesurar l’adherència als inhaladors en alguns pacients. La informació registrada electrònicament pot ser feta servir per fer intervencions educatives i clíniques en els pacients i l’equip d’atenció mèdica.

Article de referència

Noe Garin, Borja Zarate-Tamames, Laura Gras-Martin, Raimon Milà, Astrid Crespo-Lessmann, Elena Curto, Marta Hernandez, Conxita Mestres, Vicente Plaza. Clinical Impact of Electronic Monitoring Devices of Inhalers in Adults with Asthma or COPD: A Systematic Review and Meta-Analysis. Pharmaceuticals 2023, 16(3), 414; https://doi.org/10.3390/ph16030414

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida del programa INNOPAU, la incubadora d’idees de l’IB Sant Pau que neix amb l’objectiu de potenciar la cultura innovadora i dotar d’eines de valor afegit dins de l’ecosistema IIB Sant Pau.

Aquest programa immersiu treballarà en 8 projectes seleccionats d’entre tots els presentats pels grups de recerca de l’IIB Sant Pau i conclourà amb el “Dia de la innovació”, al novembre, on tots els equips participants mostraran els seus projectes a un públic que reunirà actors clau de l’ecosistema d’innovació.

El programa, coordinat i organitzat per la Unitat de Transferència i Innovació de l’institut, té una durada de 6 mesos i està emmarcat dins dels objectius establerts en la plataforma ITEMAS del Instituto Carlos III (2021-2023), que té com a objectiu dinamitzar de forma efectiva la capacitat industrial generada des del Sistema Nacional de Salut i la transferència real dels resultats.

Aquesta setmana s’ha celebrat la primera presentació kick-off en format online i s’han realitzat les sessions formatives en format Hackathon del primer mòdul de la mà de la consultora científica Iolanda Marchueta en les instal·lacions del Barcelona Health Hub. Durant aquest mòdul els equips treballaran amb el nucli del projecte, la necessitat clínica.

Dels 8 equips seleccionats, la meitat són de base biològica i l’altre meitat, de base tecnològica i digital. Les àrees terapèutiques que aborden són: oncologia, medicina neurodegenerativa, salut respiratòria, patologies renals, trastorns neuromusculars, cardiovasculars i sistema reproductiu.

Des de l’organització, es vol agrair als col·laboradors que ja han interaccionat amb el programa i han avaluat els diferents projectes. Aquests son el Comitè d’Avaluació extern i intern format per: Arvor, SDLI i Connectem, l’Hospital Sant Pau (Oficina Més Sant Pau), i l’Institut de Recerca Sant Pau (Unitat de Transferència i Innovació).

La Plataforma de Microscòpia Confocal de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinat per la Dra. Esther Peña Sendra i amb col·laboració amb el tècnic superior de la plataforma el Dr. Josep Oriol Juan, és una plataforma de suport a la recerca biomèdica especialitzada en l’anàlisi d’imatges que ofereix un ampli ventall de serveis.

La missió d’aquesta plataforma, que està certificada amb la ISO 9001:2015, és assessorar en el disseny experimental, la tria d’equipament segons les necessitats i formació en l’ús de cada grup o projecte de recerca, així com l’adquisició, quantificació, i anàlisis d’imatges per realitzar estudis biomèdics.

Els professionals d’aquesta plataforma, a més d’assessorar en la preparació i/o abordatge dels estudis, també ofereixen formació en les diferents tècniques que fan servir, com ara la immunofluorescència de 2 a 5 fluorocroms, la reconstrucció d’imatges 3D i 4D, els estudis de colocalització, la microscòpia de fluorescència, el time lapse o els estudis anatomopatològics de diferents teixits.

Com a usuari d’aquesta plataforma, el Dr. Eduard Gallardo, investigador del Grup de Recerca de Malalties Neuromusculars, explica que una de les seves línies de recerca és el descobriment de nous autoanticossos en la miastènia seronegativa.

“L’anàlisi del microscopi confocal està sent molt important per avaluar la reactivitat tant del sèrum complet com de les IgG purificades dels pacients contra els antígens situats a la placa motora tant en seccions de biòpsia muscular com en mioblasts primaris humans. Els comentaris perspicaços de la Dra. Esther Peña han estat molt útils per millorar la qualitat de les imatges dels nostres experiments”.

Hi ha grups que pràcticament tota la seva recerca la fan en col·laboració amb aquesta plataforma. És el cas de la Dra. Gemma Arderiu, investigadora en el grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IIB Sant Pau. Explica que “en el 99% dels nostres articles apareix ‘Microscòpia Confocal’. La fem servir per a moltes coses, com ara localitzar proteïnes a nivell de membrana, citoplasma o nucli, veient els fluorescents. Però el que nosaltres fem servir més és per veure la interacció entre dues cèl·lules”.

Aquest grup estudia el procés d’angiogènesis i per molts dels seus estudis necessiten observar com es formen els vasos. “Per exemple, analitzem cèl·lules endotelials i cèl·lules musculars per conèixer com s’organitzen entre elles. O bé, cèl·lules mare del teixit adipós, que les hem diferenciat a cèl·lules endotelials i volem veure com es formen aquests vasos amb diferents tincions poden ser funcionals”.

La Dra. Arderiu emfatitza que la Plataforma de Microscòpia Confocal és un partner estratègic del seu grup de recerca que aporta excel·lència a la seva recerca. “Jo d’ençà que estic a Sant Pau he col·laborat de forma molt estreta amb la Dra. Esher Peña i ella sempre ens ha fet contribucions molt valuoses. Ens aporta valor afegit no només a la tècnica, sinó també amb els seus coneixements conceptuals que, sense dubte, ens ajuden a millorar molt la qualitat dels nostres articles”.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a proposta del director de l’Institut, el Dr. Jordi Surrallés, ha aprovat la creació d’una nova línia de recerca en diabetis i obesitat, liderada pel Dr. Josep Julve, dins el Grup recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició que dirigeix el Dr. Dídac Mauricio.

Doctorat en Biologia a la Universitat de Barcelona, i amb una trajectòria prominent en els darrers vuit anys, el Dr. Josep Julve ha treballat com a investigador a càrrec del programa Miguel Servet a I’IIB Sant Pau. La seva estabilització permetrà continuar la seva línia d’investigació en el nou grup, que es centra en l’estudi de les bases moleculars de lesió cel·lular i dany metabòlic en diferents òrgans diana en la diabetis i les seves condicions metabòliques associades. També contempla la recerca de nous candidats a biomarcadors d’interès per al diagnòstic/pronòstic, tant del risc cardiometabòlic relacionat com de l’efecte de diferents intervencions amb acció sobre la fisiopatologia de les principals complicacions de l’obesitat i la diabetis, en particular les malalties hepàtiques i cardíaques. La nova línia de recerca potenciarà la investigació bàsica i translacional d’aquest grup, basada en l’evidència i amb l’objectiu final de la millora en el maneig clínic del pacient.

“El propòsit d’aquesta nova línia és promoure la investigació bàsica i translacional en un camp poc definit i abordat a l’IR. No hi ha cap altre grup a l’IR que específicament enfoqui la seva activitat en la recerca sobre nous candidats a biomarcadors circulants no invasius per al diagnòstic/pronòstic de complicacions cardiometabòliques en diferents òrgans/sistemes, especialment cor i fetge -sovint associades a la diabetis i obesitat- o en l’avaluació de noves estratègies terapèutiques per combatre’n el seu avenç en models experimentals i en pacients en contextos d’elevat estrès metabòlic com l’obesitat i diabetis” indica el Dr. Julve.

La malaltia de Parkinson s’acostuma a associar ¡al tremolor, la lentitud de moviments, la rigidesa… però els símptomes no motors són cabdals en l’evolució i la progressió de la patologia i també en el seu inici. De fet, coincidint amb el Dia Mundial del Parkinson, els experts de Sant Pau assenyalen que poden precedir els signes motors entre 10 i 15 anys i que inclouen sobretot pèrdua olfactiva, trastorn de conducta del son REM i trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat. El més greu afecta la capacitat cognitiva del pacient.

“És cada cop més important reconèixer la presència de signes no motors”, afirma el Dr. Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’IIB Sant Pau. “ Sabem que la malaltia no debuta quan apareixen els símptomes motors, sinó abans. I els símptomes no motors poden incapacitar tant o més que les afectacions motores. De tots ells,  el més greu és el que afecta la cognició, no com en la malaltia d’Alzheimer, sinó en forma de pèrdua de velocitat mental, de la capacitat de concentració, que al pacient no li surt la paraula que està pensant… això és molt característic en aquests casos”, explica.

Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en el deteriorament cognitiu dels pacients de Parkinson, on té una gran expertesa. En assistència, realitza estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, compta amb una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.

En recerca duu a terme diferents projectes d’investigació: l’IIB Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o en col·laboració amb la indústria farmacèutica. En aquest sentit, té previst iniciar un projecte de recerca independent a finals de 2023 amb l’Instituto Carlos III de Madrid i coordinant 21 centres de tot Espanya.

El Parkinson, segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer   

Es calcula que 1 de cada 100.000 persones més grans de 60 anys patiran la malaltia de Parkinson. És una patologia crònica, progressiva i multisistèmica. Els símptomes s’agreugen amb el temps -tot i que l’evolució és molt variable entre els pacients- i en les etapes tardanes poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorns dels moviments voluntaris i aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta.

Hi ha diverses causes que intervenen en l’aparició de la malaltia de Parkinson. Principalment, la degeneració de les neurones anomenades dopaminèrgiques, que produeixen patrons anormals d’activació nerviosa al cervell i causen un deteriorament del moviment. Però també n’hi ha d’altres -conegudes i encara desconegudes. Per exemple, “entre un 10% i 15% de les causes són genètiques -dominants i recessives- i aquests casos solen afectar gent molt jove, al voltant dels 40 anys i fins i tot menys. Estem acostumats a que és una malaltia de gent gran, a partir dels 60 anys, però també hi ha gent jove que la pateix”, explica el Dr. Kukisevsky.

Sant Pau és centre de referència en la cirurgia del Parkinson des de fa 25 anys

Avui el Parkinson encara no té cura, però és una malaltia que es pot tractar i avui disposem de diferents teràpies que són molt agraïdes i que milloren significativament la qualitat de vida dels pacients. El principal fàrmac en Parkinson és la levodopa, que es transforma en dopamina i que millora de forma molt clara els símptomes, sobretot els motors, i la qualitat de vida dels pacients. I també disposem de tractaments per als símptomes no motors.

Tot i que inicialment hi ha una resposta molt bona a la medicació, al cap dels anys poden aparèixer complicacions: relacionades amb la progressió de la malaltia i en forma de símptomes que ja no responen a la medicació, o relacionades amb el tractament, que són les fluctuacions motores i la resposta a la medicació és molt bona però de curta durada.

Segons el Dr. Kulisevsky, “en els darrers 25 anys s’han introduït nous tractaments avançats per alleujar les fluctuacions i les discinèsies: des de l’administració de la medicació de manera continuada a través de l’intestí, és a dir, obrint un foradet; fins a donar-la contínuament amb una bomba d’infusió a través de la pell; o la cirurgia del Parkinson, que en molts casos és la més eficaç i és la segona gran fita en el tractament de la malaltia després de la teràpia amb levodopa”. La cirurgia del Parkinson, que es duu a terme en pacients molt seleccionats, amb complicacions motores que no responen a la medicació, consisteix en la implantació d’elèctrodes dins el cervell -concretament en el nucli subtalàmic- per controlar l’activitat muscular involuntària que provoca la patologia.  Tot això amb un abordatge multidisciplinari i amb noves tècniques d’imatge que permeten ser molt precisos en la col·locació i control dels elèctrodes.