La Fundació La Marató de TV3 finançarà 8 projectes de salut cardiovascular coordinats des de l’Institut de Recerca Sant Pau gràcies als fons recaptats en l’última edició, especialment dedicada a aquestes malalties. En total, Sant Pau rebrà 2.296.961,25€ que es destinaran a liderar projectes de malalties com ara l’infart del miocardi, l’ictus, l’aterosclerosi, la hipercolesterolèmia o les arrítmies, alguns d’ells en col·laboració amb altres centres de recerca. A més, investigadors de Sant Pau participen també en dos projectes seleccionats, coordinats des d’altres centres.

Sant Pau és el centre que lidera el major nombre de projectes finançats a l’edició 2022 de La Marató de 3Cat. En total, es van recaptar 11,2 milions d’euros que aniran destinats a 71 equips de recerca podran dur a terme 37 projectes en salut cardiovascular per avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’unes malalties que suposen la primera causa de mort als països desenvolupats. Del total dels projectes seleccionats, 15 són unitaris i 22 coordinats entre dues o més institucions de recerca.

La cardiologia a Sant Pau

Sant Pau és un hospital que ha fet història en la Medicina i, en concret, en la Cardiologia, que és una de les àrees que sempre ha estat al centre del seu interès. De fet, la recerca sobre les malalties cardiovasculars constitueix una de les 5 àrees estratègiques de l’Institut de Recerca i és un dels exemples més clars de medicina translacional, ja que s’aposta per respondre preguntes i necessitats que sorgeixen directament del llit del pacient. L’objectiu és que, des dels estudis genètics preclínics en models cel·lulars i animals, fins a la investigació clínica més avançada tornin en forma de respostes novament al llit del pacient.

Sant Pau ha viscut el desenvolupament de la cardiologia: va ser el primer hospital d’Espanya que va fer un trasplantament de cor i actualment continua sent un referent avançat en investigació en aquesta especialitat mèdica, amb el desenvolupament constant de nous procediments terapèutics, l’avenç en el coneixement de la cardiologia bàsica i la millora constant en l’assistència al pacient cardiològic.

“Estem molt contents i agraïts amb La Marató”, indica el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca Sant Pau, que destaca els bons resultats d’aquest any en la convocatòria i manifesta el seu compromís per continuar impulsant la recerca en aquest camp. “En els anys vinents treballarem durament per invertir aquests recursos que hem obtingut gràcies a La Marató per a promoure la recerca d’excel·lència i de qualitat que ens caracteritza”.

Una de les claus de l’èxit és l’aposta estratègica de Sant Pau per fomentar la recerca translacional: la incorporació de clínics i bàsics en àrees estratègiques, com la cardiovascular, treballant conjuntament per oferir les millors solucions als pacients al més aviat possible.

Els projectes liderats per Sant Pau que han estat seleccionats per rebre l’ajuda aquest any són:

• Impacte de la composició molecular i funcional de les lipoproteïnes i la inflamació en la presentació clínica d’esdeveniments de malaltia cardiovascular a la hipercolesterolèmia familiar (LipoComp).
  • Teresa Padró, cap del grup de Recerca en Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau.

La hipercolesterolèmia familiar és una malaltia hereditària que provoca un augment del colesterol, especialment el transportat per les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), i augmenta el risc de malalties cardiovasculars. Tot i la teràpia, aquests pacients continuen patint esdeveniments cardiovasculars, la qual cosa indica que altres factors podrien contribuir a aquest risc. Aquest projecte té com a objectiu identificar nous factors inflamatoris i components moleculars en les lipoproteïnes LDL i HDL que poden explicar la variabilitat en els pacients amb hipercolesterolèmia familiar i el seu risc cardiovascular.

• Teràpies innovadores basades en nanoconstruccions d’HDL: el poder de la bioenginyeria per protegir el cor infartat.
  • Gemma Vilahur, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’infart agut de miocardi és una patologia cardíaca comuna que sovint provoca insuficiència cardíaca i representa una càrrega important per als sistemes de salut i els costos associats. Aquest projecte se centra en l’ús de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) modificades mitjançant bioenginyeria per reduir el dany cardíac i afavorir la curació en casos d’infart de miocardi. Mitjançant la identificació de constituents clau de les HDL i la creació de nanoconstruccions d’HDL, aquesta teràpia innovadora té com a objectiu millorar la protecció cardiovascular.

• Reparació del dany primerenc de les cèl·lules endotelials per promoure la salut cardiovascular: la interacció entre les cèl·lules endotelials i els monocits com a estratègia principal en les malalties isquèmiques.
  • Gemma Arderiu, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

El projecte se centra en la capacitat del cos per detectar i reparar el dany tissular, especialment en les cèl·lules endotelials del sistema cardiovascular, que juguen un paper crucial en la detecció i correcció d’anomalies. L’estudi es concentra en els monòcits “patrulla” que, de manera similar a la immunoteràpia en la recerca oncològica, podrien promoure la reparació en lloc de l’eliminació de les cèl·lules endotelials danyades. Això podria millorar la salut endotelial i prevenir malalties cardiovasculars com la malaltia arterial perifèrica, l’infart de miocardi i l’ictus.

• Electroporació en teixit cardíac: de l’ablació segura i eficient de les arrítmies cardíaques a noves indicacions terapèutiques.
  • Jose Mª Guerra, cap del grup de recerca en Cardiologia Clínica i Translacional de l’IR Sant Pau i membre de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

El projecte se centra en l’estudi d’una innovadora tècnica per al tractament de les arrítmies cardíaques anomenada ablació de camp polsat (PFA), que utilitza polsos elèctrics d’alta intensitat. Aquesta tècnica produeix un fenomen biològic local al teixit denominat electroporació, que condueix a l’eliminació del substrat arrítmic. El desafiament rau a distingir entre àrees d’electroporació irreversible i electroporació reversible al voltant de la zona tractada, ja que aquestes últimes poden portar a una sobrevaloració de les àrees adequadament tractades. El projecte busca comprendre aquestes diferències i desenvolupar mètodes de detecció precisos. A més, s’aborda el problema de l’estretament transitori de les artèries coronàries durant l’aplicació de PFA, explorant estratègies per prevenir-ho. Finalment, es considera l’ús de l’electroporació reversible en el teixit cardíac com una possible via per administrar compostos actius i tractaments personalitzats. La recerca es basa en un enfocament multidisciplinari i busca millorar l’eficàcia i seguretat de la PFA en el tractament de les arrítmies.

• Stopped-Stroke. Teràpies epigenètiques reversibles per ATURAR l’edat biològica i reduir el risc d’ictus.
  • Israel Fernández Cadenas, cap del grup de Recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau.

En un esforç per combatre l’ictus -una de les principals causes de mort i discapacitat en adults- aquest projecte innovador es centra en l’epigenètica com a peça clau. Amb l’objectiu de millorar la prevenció i el tractament de l’ictus, l’equip de recerca investiga com els canvis epigenètics poden influir en els factors de risc i en l’evolució de la patologia. Això obre la porta a possibles medicaments, incloent-hi les “Epidrugs” o fàrmacs epigenètics, per a la prevenció i el tractament de l’ictus. Aquest enfocament pot tenir un impacte directe en els pacients i en les persones amb factors de risc d’ictus.

• Gen-X: Estudi genètic i epigenètic de l’ictus isquèmic i les seves diferències de sexe.
  • Jara Carcel, investigadora del grup de Recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau

Aquest projecte té com a objectiu investigar la complexitat genètica de l’ictus isquèmic en la població espanyola per trobar factors de risc genètics diferencials entre homes i dones en funció de l’etiologia de l’ictus que han patit. Mitjançant una varietat de mètodes, com estudis d’associació a tot el genoma i estudis d’associació epigenòmica, es preveu identificar nous fàrmacs i dianes farmacològiques que podrien ser útils per a la prevenció de l’ictus i estratificar el risc dels pacients.

• IDEA: Millora de l’eficiència diagnòstica en pacients amb aneurisma de l’aorta abdominal.
  • Maria Sabater, investigadora Miguel Servet al grup de Recerca en Genòmica de les Malalties Complexes de l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’aneurisma de l’aorta abdominal és una dilatació patològica de l’aorta, que generalment és silenciosa i que finalment es pot trencar. La taxa de mortalitat en cas de ruptura és molt alta. Aquest projecte innovador recopila dades clíniques, personals, genètiques i de marcadors en sang de pacients amb aquesta malaltia per desenvolupar una eina predictiva capaç d’identificar els pacients amb alt risc de ruptura de l’aneurisma. A més, el projecte explora l’efecte de nous medicaments en el creixement de l’aneurisma, incidint així tant en la predicció com en la prevenció de la malaltia.

• Homeòstasi lipídica cerebral en l’ictus isquèmic: paper dels receptors de lipoproteïnes i les intervencions farmacològiques.
  • Maria Borrell, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

Aquest projecte se centra en l’estudi del metabolisme del colesterol cerebral i la seva relació amb l’ictus. El colesterol té un paper vital en el cervell, ja que està implicat en la comunicació dels neurotransmissors, la protecció de les neurones i altres funcions cel·lulars. Malgrat això, la regulació del colesterol cerebral és poc coneguda. Els investigadors es proposen analitzar com les cèl·lules cerebrals capturen el colesterol i com aquesta captació es relaciona amb l’ictus. A més, investigaran els efectes de les estatines, medicaments utilitzats per reduir el colesterol, en la prevenció de l’ictus. Aquest estudi té l’objectiu de descobrir nous mecanismes moleculars i contribuir a la comprensió de l’ictus, que és una de les principals causes de mort i discapacitat a nivell mundial. És un projecte innovador amb un gran potencial impacte en la salut.

Un estudi, publicat a Translational Research, revela que el receptor nuclear NOR-1 juga un paper clau en la regulació de la calcificació de les vàlvules aòrtiques i la calcificació associada a l’aterosclerosi. El treball l’ha liderat José Martínez-González, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC i l’Institut de Recerca Sant Pau, i Cristina Rodríguez Sinovas, investigadora de l’Institut de Recerca Sant Pau, tots dos pertanyents a l’àrea de malalties cardiovasculars del CIBER (CIBERCV). També ha col·laborat l’equip del CIBERCV liderat per Francisco Marín, de l’Hospital Clínic Universitari Verge de l’Arrixaca

“Fins ara coneixíem el paper de NOR-1 al remodelat cardíac i dels vasos sanguinis, però no s’havia establert la seva relació amb la calcificació en aquests teixits”, explica el Dr. Martínez-González.

L’estudi realitza anàlisis en vàlvules i cèl·lules vasculars humanes així com en un model de ratolí modificat genèticament amb nivells elevats de NOR-1 a la paret vascular. Aquests ratolins van mostrar una reducció en el desenvolupament d’aterosclerosi, menor expressió vascular de marcadors osteogènics i, específicament, una menor calcificació vascular.

“NOR-1 limita la calcificació cardiovascular, un procés complex, parcialment caracteritzat, que constitueix un greu problema de salut pública. Les nostres anàlisis en mostres humanes de vàlvules aòrtiques i lesions ateroscleròtiques calcificades, estudis en cèl·lules valvulars i vasculars i estratègies in vivo, demostren la participació de NOR-1 en la regulació de la complexa xarxa de gens que contribueixen a la calcificació cardiovascular” apunta la Dra · Rodríguez Sinovas.

L’equip investigador va observar que les cèl·lules responsables de la deposició de calci a les vàlvules aòrtiques i les cèl·lules musculars llises a les artèries augmenten el nivell de NOR-1 quan s’indueix calcificació. “Quan vam augmentar o disminuir el nivell de NOR-1 en aquestes cèl·lules vam veure canvis significatius en gens relacionats amb la calcificació”.

Fins fa poc es considerava la calcificació vascular com un procés passiu i degeneratiu associat a l’edat avançada, l’aterosclerosi, diverses alteracions metabòliques com la diabetis mellitus, o malalties genètiques rares. Tot i això, des de fa alguns anys la calcificació vascular és considerada un procés actiu i regulat de manera semblant a la mineralització i metabolisme de l’os.

“Les nostres dades indiquen que NOR-1 té un efecte negatiu en l’expressió de gens relacionats amb la calcificació tant a les cèl·lules de les vàlvules cardíaques com de les artèries, i prevé la calcificació al sistema cardiovascular. Això podria tenir implicacions importants per al tractament de malalties cardiovasculars”, afegeix la Carme Ballester, primera autora de l’estudi.

“Els resultats permeten millorar el nostre coneixement sobre els processos que condueixen a la mineralització ectòpica i aplanen el camí per a futurs estudis que obriran noves oportunitats terapèutiques en la lluita contra la calcificació cardiovascular”, conclou l’equip.

Article de referència

Carme Ballester-Servera, Laia Cañes, Judith Alonso, Lidia Puertas-Umbert, Paula Vázquez-Sufuentes, Manel Taurón, Elena Roselló-Díez, Francisco Marín, Cristina Rodríguez, José Martínez-González. Upregulació de NOR-1 in calcified human vascular tissues: impacte en l’osteogenic differentiation and calcification. Translational Research (2023) – https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1931524423001445?via%3Dihub

Un estudi publicat a la revista Nature Communications, liderat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i en què han participat investigadors del Grup de Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau i del Servei de Bioquímica del mateix hospital, ha revelat informació essencial sobre la fibril·lació auricular i el seu impacte en el funcionament del cor.

La investigació, realitzada en models porcins, va mostrar que durant la progressió de la fibril·lació auricular hi ha una desconnexió entre l’activitat elèctrica i mecànica a l’atri del cor. A més, s’observen canvis a les cèl·lules cardíaques i un augment a la fibrosi auricular, el que suggereix que aquest tipus d’arrítmia condueix a una remodelació profunda del teixit cardíac. També es va trobar que la dissociació electromecànica és un indicador primerenc de la remodelació auricular a la fibril·lació auricular, el que podria ser crucial per al pronòstic clínic.

Un dels autors del treball, el Dr. Álvaro García Osuna, facultatiu del Servei de Bioquímica i investigador del Grup de Bioquímica Cardiovascular, explica que “a la part clínica de l’estudi nosaltres mesurem la troponina cardíaca, que és el biomarcador que utilitza normalment per al maneig dels pacients amb sospita de síndrome coronària aguda. Podem demostrar que hi ha una relació entre l’evolució de la fibril·lació auricular i l’augment de la concentració de troponina cardíaca”.

Un altre dels investigadors del treball és el Dr. Jordi Ordoñez-Llanos, del Servei de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau, que va deixar un paper destacat per demostrar que la fibril·lació auricular provoca danys a les cèl·lules miocardíaques en models animals. “Aquest treball és un exemple de la necessària col·laboració entre la investigació experimental i clínica”, destaquen aquests experts.

Article de referencia

Enríquez-Vázquez, D., Quintanilla, J.G., García-Escolano, A. et al. L’avaluació electromecànica no invasiva durant la fibril·lació auricular identifica alteracions subjacents de la miopatia auricular amb valor pronòstic precoç. Nat Commun 14, 4613 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-40196-y

El Congrés ESMO 2023, la trobada científica europea de referència en oncologia ha estat escenari d’una destacada participació dels experts de l’Institut de Recerca Sant Pau.

En aquesta important trobada científica, que s’ha celebrat aquest any a Madrid amb més de 33.000 participants de 144 països, s’han compartit els últims avenços en la recerca oncològica, oferint una formació de la més alta qualitat per als professionals de la salut i brindant oportunitats excepcionals per establir xarxes de contactes entre oncòlegs i altres implicats en aquest àmbit.

Els experts de l’Institut de Recerca Sant Pau han jugat un paper destacat en aquest esdeveniment, presentant diversos resultats i treballs científics, entre els quals destaquen tres estudis presentats a la sessió plenària del congrés i publicats simultàniament a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine. Un d’ells és l’estudi CodeBreak 300, en el qual va participar el Dr. David Paéz López Bravo, del Grup de Recerca en Oncologia Clínica.

En aquest estudi de fase 3, es va investigar l’eficàcia de l’inhibidor KRAS G12C sotorasib combinat amb el panitumumab, un inhibidor del receptor del factor de creixement epidermal (EGFR), en pacients amb càncer colorectal metastàsic quimiorrefractari amb KRAS G12C mutat. Els resultats van mostrar que ambdues dosis de sotorasib combinades amb panitumumab van aconseguir una supervivència lliure de progressió més llarga que el tractament estàndard.

També s’ha presentat en la sessió plenària l’estudi DeLLphi-301, el qual ha participat la Dra. Margarita Majem Tarruella, del Grup de Recerca en Oncologia Clínica, que va avaluar l’activitat antitumoral i la seguretat de tarlatamab, una immunoteràpia de cèl·lules T biespecífica que apunta al lligand delta-like 3 i CD3, en pacients amb càncer de pulmó de cèl.lula petita prèviament tractats. Els resultats mostren quetarlatamab presenta una notable activitat antitumoral amb respostes objectives duradores i resultats de supervivència prometedors en aquests pacients. També es va observar una seguretat manejable, essent la majoria dels efectes adversos de grau 1 o 2.

L’equip de la Dra. Majem també va participar l’estudi PAPILLON, presentat també en una sessió plenària del congrés. Aquest estudi  fase 3 mostra que l’ús d’amivantamab amb quimioteràpia millora significativament la supervivència lliure de progressió en els pacients amb càncer de pulmó no microcític avançat amb insercions en l’exó 20 del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), respecte a la quimioteràpia sola com a tractament de primera línia. Els efectes adversos principals d’aquesta teràpia estan relacionats amb problemes hematològics i cutanis i són reversibles.

Participació molt diversa

Per part del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau, la Dra. Alejandra Romano Cardozo va presentar un estudi relatiu a la trombosis i les complicacions secundàries en pacients amb adenocarcinoma ductal de pàncrees i el Dr. Francisco José Pelegrín Mateo, un estudi de trombosi associada a catèter del registre TESEO.

La Dra. Maria Aguado Sorolla va compartir els resultats de l’aplicació de les escales de benefici clínic en fàrmacs aprovats pel tractament de Sarcomes. La Dra. Judit Sanz Beltran va presentar l’impacte del tractament de suport en la qualitat de vida dels pacients hospitalitzats, treball que forma part del projecte Plantology.

A més, el Dr José Antonio González, cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va presentar els resultats de l’estudi de fase 1 amb Ceb-01 per Sarcomes Retroperitoneals, un esforç multidisciplinari de tot l’equip de sarcomes.

La Dra. Aida Piedra Cascón va presentar els resultats d’un estudi retrospectiu multicèntric de pacients amb càncer de pulmó no cèl·lula petita avançat amb alta expressió de PD-L1 tractats amb Pembrolizumab en primera línia de tractament i el Dr. Sergio Martínez-Recio va presentar els resultats d’un estudi retrospectiu multicèntric que analitza l’impacte predictiu del temps transcorregut des de la resecció complerta del melanoma fins a l’inici de l’adjuvància amb anti-PD-1.

A més, en una interessant xerrada, la infermera gestora d’immunoteràpia, Jorgina Serra, va compartir coneixements sobre l’educació als pacients amb càncer d’endometri que comencen el tractament.

Finalment, la Dra. Ariadna Tibau Martorell va donar a conèixer els resultats de l’ús de les escales de benefici clínic en els fàrmacs dirigits a diana, realitzat gràcies a una beca de la Fundació Privada de Sant Pau.

Aquesta destacada participació de l’Institut de Recerca Sant Pau a l’ESMO 2023 demostra l’excel·lència de la recerca i la dedicació dels seus experts en la lluita contra el càncer.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau i del Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital del Mar, liderats per la Dra. Maria Sabater Lleal, investigadora Miguel Servet al grup de Genòmica de les Malalties Complexes de l’Institut d’Investigació Sant Pau, han participat en l’estudi genètic d’aneurisma més gran de l’aorta abdominal realitzat fins ara. L’etiopatogènesi d’aquesta malaltia és complexa i multifactorial i encara que roman essencialment desconeguda, se sap que hi ha un component genètic important.

L’estudi, que publica la revista Nature Genetics, ha analitzat les dades clíniques i genètiques de 14 cohorts de pacients (entre elles la cohort de l’Institut de Recerca Sant Pau), incloent-hi prop de 40.000 persones amb aneurisma i més d’un milió de controls sans , per identificar i investigar els determinants genètics de l’aneurisma de l’aorta abdominal. L’anàlisi ha localitzat 121 regions cromosòmiques associades amb l’aneurisma de l’aorta abdominal, de les quals 97 són descrites per primera vegada. La informació genètica derivada de la metaanàlisi permet explicar el risc d’aquesta malaltia més enllà dels factors de risc clínics tradicionals.

Una de les autores del treball, la Dra. Mercedes Camacho, del grup de Genòmica de les malalties complexes de l’Institut de Recerca Sant Pau, explica que l’aneurisma de l’aorta abdominal consisteix en una dilatació localitzada i progressiva de l’aorta abdominal, generalment a la zona infrarrenal. És una malaltia lligada a l’envelliment que afecta el 6-9% dels homes i l’1-2% de dones de més de 65 anys i tendeix a augmentar a la població paral·lelament a l’esperança de vida.

Aquesta malaltia en molts casos sol ser asimptomàtica, per la qual cosa el diagnòstic es produeix majoritàriament de manera casual. Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic capaç de limitar la progressió de l’aneurisma o evitar-ne el trencament, associat a una alta taxa de mortalitat. La intervenció quirúrgica, sigui oberta o endovascular, és l’única opció terapèutica, procediment costós per al sistema sanitari i amb elevada morbimortalitat. “L’estudi genètic és fonamental per desxifrar la patogènesi de la malaltia i permetrà el diagnòstic precoç i el desenvolupament d’eines clíniques“, informa la Dra. Sabater.

El paper del metabolisme lipídic

Una de les troballes més destacades de l’estudi ressalta el paper fonamental dels lípids i el seu metabolisme en la patogènesi de la malaltia: 42 de les 121 regions cromosòmiques associades a risc d’aneurisma contenen gens associats amb lípids, fet que dona suport a les teràpies moduladores de la malaltia lípids poden tenir un paper en el tractament de la malaltia.

“Encara que les dades actuals sobre els efectes de les estatines en l’expansió aòrtica són contradictòries, l’evidència genètica d’aquest estudi suggereix que la reducció del colesterol-LDL mitjançant la inhibició de PCSK9 (proteïna relacionada amb els nivells de LDL-colesterol circulatori i la inhibició és el tractament més eficaç per reduir els seus nivells) podria també disminuir el risc de desenvolupar un aneurisma de l’aorta abdominal, encara que futurs estudis han de demostrar si aquest tractament redueix la progressió de la malaltia una vegada diagnosticada” afegeix la Dra. Sabater, coordinadora de la participació espanyola a l’estudi.

A més, afegeix la investigadora, conèixer les variants genètiques implicades en aquesta malaltia també permetrà desenvolupar un score genètic que ajudi a predir quines persones tindran més risc de patir-la i que, per tant, serien candidates a fer proves de cribratge més específiques.

Els processos de desenvolupament de fàrmacs i assaigs clínics són llargs, costosos i complexos, per la qual cosa cal triar amb cura les noves intervencions terapèutiques. Aquestes troballes contribueixen a canviar l’abordatge d’aquesta malaltia aportant informació genètica.

Article de referència

Roychowdhury T, Klarin D, Levin MG, Spin JM, Rhee YH, et al. Genome-wide association meta-analysis identifies risk loci for abdominal aortic aneurysm and highlights PCSK9 as a therapeutic target. Nat Genet. 2023 Oct 16. doi: 10.1038/s41588-023-01510-y. Epub ahead of print. PMID: 37845353.

Avui 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, una jornada que es va establir per crear consciència sobre la malaltia, donar-li visibilitat i crear eines i recursos per a enfrontar-s’hi.

El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en dones arreu del món. Conscienciar a la població sobre la importància d’aquesta malaltia és fonamental per aconseguir una detecció precoç, una de les mesures bàsiques per combatre’l. Per això, es recomana a les dones entre 50 i 69 anys fer-se una mamografia cada 2 anys.

El Dr. Agustí Barnadas, cap del grup de recerca en Oncologia Clínica a l’Institut de Recerca Sant Pau i cap del servei d’Oncologia Mèdica del mateix hospital ha recordat que cal no abaixar la guarda per continuar fomentant, encara més, el diagnòstic precoç del càncer i per determinar molt més el perfil de pacient per decidir qui és candidat a un determinant estudis de cribratge.

Recentment, un estudi liderat estudi liderat pel Dr. Barnadas, ha possat sobre la taula que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de la metàstasi ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. L’estudi es va centrar en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca amb receptors d’estrogen positius (ER-positius).

Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, a Sant Pau durem a terme diferents iniciatives per contribuir a la sensibilització.

JORNADA “PER A VOSALTRES”

La jornada, organitzada pel col·lectiu Activity girls, té lloc el dijous 19 d’octubre a la Sala d’Actes de l’Hospital Sant Pau, des de les 8.45h fins les 14h.
L’entrada és lliure i gratuïta.

ACTIVITATS 19 D’OCTUBRE

Exposició fotogràfica El repte. La fragilitat de la vida.
Vestíbul de Sant Quintí de l’Hospital de Sant Pau.
Del 19 d’octubre al 23 de novembre.

Taules informatives sobre el càncer de mama
Vestíbul de Sant Quintí i de Mas Casanova de l’Hospital de Sant Pau.
Dia 19 d’octubre 09.00h 13.00h

Avui 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental i enguany el lema escollit és “La salut mental és un dret universal”, on els objectius són millorar-ne el coneixement, augmentar-ne la visibilitat i impulsar mesures que la protegeixin. Sant Pau té una llarga història i expertesa en recerca, atenció i tractament de les persones amb malalties mentals i disposa dels dispositius necessaris per a l’abordatge de les diferents patologies i millorar la qualitat de vida dels pacients. Entre les principals línies d’investigació del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, que dirigeix la Dra. Maria Portella, destaquen els trastorns psicòtics, els desordres afectius (com ara la depressió) i el trastorn límit de la personalitat.

La commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental va començar el 1992 de la mà de la Federació Mundial de la Salut Mental amb el repte de sensibilitzar la població sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització de les persones afectades i impulsar iniciatives per millorar-ne l’atenció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirma que la salut mental i el benestar emocional és un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia. Per tant, és la base per al benestar i el funcionament efectiu de les persones i de les comunitats i esdevé un aspecte indissociable del concepte salut: no es pot tenir un bon estat de salut sense tenir una bona salut mental.

En aquest sentit, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions (PdSMiA), és l’instrument d’informació, estudi i proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en l’àmbit de la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament de les malalties associades amb la salut mental i les addiccions, i millorar la qualitat de vida de les persones afectades.

Tot això donant resposta als objectius del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, que aporta algunes dades importants: una quarta part de la població a partir dels 15 anys presenta malestar emocional (1 de cada 5 homes i 1 de cada 3 dones), xifra que augmenta amb l’edat i que és més prevalent en els grups socials més desafavorits; a més, el 7,4% dels homes i el 13,7% de les dones a partir dels 15 anys pateixen depressió major o major greu, sobretot a partir dels 75 anys, i especialment les dones.

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat aquesta entrevista al Dr. José Manuel Soria, cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb motiu del Premi Joan Roget a la transferència de coneixement atorgat a Beyond You (abans Exheus).

Aquesta empresa, que va néixer com a spin-off del Institut de Recerca de Sant Pau, la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i Summit SL incubada al Venture Builder The Collider, és pionera en investigació i desenvolupament de tecnologia genètica avançada. Està especialitzada en l’anàlisi de l’expressió dels més de 22.000 gens presents al transcriptoma mitjançant intel·ligència artificial per detectar i corregir paràmetres que pugin estar fora de la normalitat amb recomanacions personalitzades.

Els Premis Joan Roget reconeixen les accions vinculades a la transferència de coneixement considerades com a casos d’èxit del sistema per la seva aportació al desenvolupament econòmic i social d’investigadors o tècnics individuals, juntament amb les institucions a què pertanyen.

Un estudi coordinat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, investigadora del CSIC i del CIBERCV i el Dr. Antonio Pérez, director d’unitat del servei d’endocrinologia i membre de CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau, revela que els pacients recentment diagnosticats amb diabetis tipus 2 presenten nivells elevats del receptor soluble LRP1 (sLRP1) i disminuïts del pèptid natriurètic auricular (ANP).

El treball, que publica la revista Frontiers in Endocrinology, es va realitzar mitjançant l’anàlisi de biòpsies líquides de pacients debutants per a diabetis tipus II en què es va poder comprovar que un estricte control glucèmic i metabòlic durant 12 mesos normalitza la relació sLRP1/ANP després de un any de tractament i que, per tant, aquest índex podria ser un marcador fiable de la funció cardiometabòlica.

La Dra. Llorente explica que aquestes troballes obren la porta a buscar noves maneres d’intervenir i personalitzar el tractament per reduir el risc de malalties cardíaques en persones amb diabetis. Explica que el sLRP1 és un marcador associat a la malaltia arterial coronària o arteriosclerosi i també al risc cardiovascular. “És a dir, que les persones que tenen nivells més alts d’aquest marcador a la sang tenen un risc cardiovascular més gran”.

Se sap que el pèptid natriurètic auricular es troba molt elevat a la sang quan hi ha una situació de dany cardíac. “Però, a més, quan són molt baixos aquests nivells hi sol haver un problema metabòlic al darrere. Així doncs, tant les persones amb diabetis com les que tenen obesitat tenen nivells molt baixos d’aquest pèptid”.

L’estudi es va realitzar en pacients recent diagnosticats de diabetis tipus II, és a dir, que no havien estat tractats encara amb cap fàrmac per a aquesta malaltia. Es va analitzar la sang d’aquestes persones i se’ls va fer seguiment durant un any i es va poder comprovar que la intervenció mitjançant canvis a l’estil de vida i farmacològics indicats per la seva situació metabòlica normalitzava els nivells d’aquestes dues molècules.

“Aquests marcadors podrien ser útils per avaluar, de manera poc invasiva, el risc cardiovascular així com l’eficàcia de diferents teràpies indicades per millorar el control metabòlic i el risc cardiovascular en els pacients amb diabetis tipus II”.

Article de referència

García E, Gil P, Miñambres I, Benitez-Amaro A, Rodríguez C, Claudi L, Julve J, Benitez S, Sánchez-Quesada JL, Rives J, Garcia-Moll X, Vilades D, Perez A, Llorente-Cortes V. Increïen sLRP1 i decreixen atrial natriurètic peptide plasma de nivells en els nous diagnosis T2DM pacients són normalitzats per optimització de glycemic control. Front Endocrinol (Lausanne). 2023 Aug 10;14:1236487. doi: 10.3389/fendo.2023.1236487. PMID: 37635956; PMCID: PMC10450024.

L’estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d’un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb l’Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery.

L’estudi, dirigit pel Dr. Rodrigo Rodríguez Rodríguez, investigador i neurocirurgià de Sant Pau, analitza dades d’una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals se’ls va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Aquesta tècnica consisteix en la implantació d’uns elèctrodes a la superfície del cervell en àrees específiques relacionades, de manera indirecta, amb els circuits del dolor.

Els resultats demostren l’eficàcia a llarg termini de l’estimulació cortical motora en el tractament del dolor neuropàtic, en concret de la neuràlgia trigeminal dolorosa. Dels pacients avaluats, el 42% va mostrar una resposta positiva a l’estimulació cortical motora després de 6 mesos. A més, es va observar una reducció mitjana del 34% a la intensitat del dolor.

El Dr. Juan Aibar, del Grup de Neurocirurgia de l’IIB Sant Pau i neurocirurgià del mateix hospital explica que el dolor neuropàtic és una forma de dolor que persisteix tot i que la lesió que el va originar ja no existeix. Està relacionat amb lesions al sistema nerviós central o perifèric, i és especialment difícil de controlar amb els tractaments convencionals. Els pacients que pateixen aquesta condició sovint experimenten altres problemes associats com ansietat, depressió i problemes laborals, a més d’una important afectació de la seva qualitat de vida.

“És crucial que l’estimulació cortical motora es realitzi en centres especialitzats que compten amb unitats de cefalees i neuràlgies ben establertes”, destaca aquest expert, que detalla que això és degut “a la complexitat dels pacients que busquen aquest tractament i a la necessitat de una avaluació exhaustiva abans de considerar-ho com una alternativa adequada”.

El Dr. Aibar també ressalta la importància de tenir en compte la semiologia del dolor, és a dir, comprendre a fons els matisos del dolor neuropàtic i la seva causa subjacent, ja que cada cas pot tenir resultats diferents amb la teràpia de neuromodulació. “Per exemple, si es tracta d’una esclerosi múltiple, si és un herpes, un traumatisme o una neuràlgia del trigemin d’inici… totes aquestes malalties poden causar aquest tipus de dolor facial i cadascuna té un resultat diferent en aquesta teràpia neuromodulació ”, comenta el Dr. Aibar.

Aquest és un tractament de neuromodulació cerebral molt específic per a pacients amb dolor neuropàtic molt sever que es realitza a molt pocs centres d’Espanya. Aquest és el motiu que ha portat els autors d’aquests dos centres catalans, centres amb més experiència en aquesta tècnica de neuromodulació a Catalunya, a reunir les dades i analitzar-les conjuntament. “A la neuromodulació cerebral, els estudis haurien de ser multicèntrics, perquè és l’única manera d’aconseguir les suficients dades per poder arribar a unes conclusions”, explica la Dra. Gloria Villalba, neurocirurgiana coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i coautora principal de la publicació, juntament amb el Dr. Juan Aibar i el Dr. Rodrigo Rodríguez.

Aquestes troballes ressalten la importància de continuar investigant l’estimulació cortical motora com una opció valuosa per al tractament del dolor neuropàtic crònic, especialment de la neuràlgia trigeminal dolorosa. Aquest estudi representa un pas important cap a una comprensió més completa i efectiva del tractament de les condicions neurològiques resistents al tractament.

Article de referència

Aibar-Durán, Juan Ángel MD; Villalba Martínez, Gloria MD; Freixer-Palau, Berta; Araus-Galdós, Elena; Morollón Sanchez-Mateos, Noemi; Belvis Nieto, Robert; Revuelta Rizo, Miren MD; Molet Teixeido, Joan; García Sánchez, Carmen; de Quintana Schmidt, Cristian; Muñoz Hernandez, Fernando; Rodríguez Rodríguez, Rodrigo. Long-Term Results of Cortical Motor Stimulation for Neuropathic Peripheral and Central Pain: Real-World Evidence From Two Independent Centers. Neurosurgery. August 28, 2023. | DOI: 1227/neu.0000000000002638

Avui, 29 de setembre, Dia Mundial del Cor, Sant Pau ho celebra des de la perspectiva d’un Hospital que ha viscut el desenvolupament de la Cardiologia. Va ser el primer centre de l’Estat en fer un trasplantament de cor amb èxit, l’any 1984, i el primer que va crear un institut de recerca monogràfic centrat específicament en la investigació i tractament de les malalties cardiovasculars. Actualment, continua sent un referent avançat en investigació en Cardiologia, amb el desenvolupament constant de nous procediments terapèutics, avenços en el coneixement de la Cardiologia bàsica i en l’assistència al pacient cardiològic. És pioner amb programes enfocats en la millora de la salut cardiovascular dels nostres usuaris com el SCA  (programa de prevenció i educació cardiovascular post síndrome coronària aguda) engegat enguany i que fa el seguiment d’uns 300 pacients anuals.

El programa SCA és una iniciativa ambulatòria de seguiment precoç de tots aquells pacients que ingressen a l’Hospital de Sant Pau per un infart agut de miocardi. Consisteix en un monitoratge molt estret i molt precoç per controlar tots els factors de risc de la persona ingressada per un infart. És a dir, un tractament i control d’aquells factors determinants com la hipertensió, el colesterol, el tabaquisme, l’obesitat, diabetis, l’estrès…

“El programa SCA va començar amb el personal d’Infermeria i de Cardiologia, treballant de forma estreta, aquest passat febrer. De forma setmanal entren entre 5 i 10 pacients de l’àrea de referència de l’Hospital, que han ingressat per un infart de miocardi” explica el Dr. Miquel Gual, coordinador del programa SCA i adjunt del Servei de Cardiologia de Sant Pau. “En el moment actual el programa acull tots aquests pacients que debuten, és a dir, que han tingut un primer infart de miocardi i, per tant, treballem amb l’objectiu d’actuar ràpidament. Tan bon punt el programa vagi creixent entraran altres grups amb cardiopatia isquèmica, angina o altres tipus d’infart de miocardi”, especifica el Dr. Gual.

El programa respon a una necessitat generada per la millora de les tècniques de tractament o de revascularització dels infarts de miocardi. Aquest avenç genera que els ingressos per aquesta patologia són cada vegada més curts. Les persones entren a l’Hospital amb un quadre molt greu, però la majoria d’aquests pacients evolucionen de forma satisfactòria, generant una estada dels  ingressos cada vegada més breu, per tant, la consciència de malaltia per part dels pacients és baixa.

“I a això li sumem que mentre estan ingressats, el temps que disposem per formar, per educar, per iniciar les mesures de prevenció perquè no torni a aparèixer una malaltia isquèmica és molt curt també. En conseqüència, es fa necessari reestructurar la fase posthospitalària, organitzar, recollir i captar tots els pacients amb infart, i dur un seguiment ambulatori, controlant tots els factors de risc i mantenint un programa educatiu, formatiu dels hàbits de vida cardiovasculars” afirma el coordinador del programa, que estima que anualment faran el seguiment d’entre 250 i 300 pacients.

Un dels punts cabdals d’aquesta iniciativa, és dur a terme la continuïtat assistencial, és a dir, el programa formatiu, educatiu, amb un pes per part d’Infermeria especialitzada a nivell cardiovascular. “El programa és finit, dura sis mesos, els pacients entren, però també han de sortir. Un factor clau, que creiem que és molt important, és fer aquesta continuïtat assistencial, amb un flux continu de pacients, i un cop acaba la fase hospitalària inicial, ens posem en contacte amb cada responsable de cada centre d’atenció primària de l’àrea de referència de Sant Pau i, per tant, continua el flux dels pacients, per tenir una relació directa i continua entre el professional hospitalari i els professionals dels centres d’atenció primària”, especifica el Dr. Gual.

El perfil d’edat dels pacients que ingressen amb infart de miocardi, està al voltant dels 50 als 70 anys, com que ara és dur a terme una selecció de pacients amb debut de cardiopaties, és a dir, que han tingut un primer episodi, la gran majoria de la població és relativament jove, independentment del sexe. “Això suposa que encara hi ha un percentatge de pacients laboralment actius, que gràcies a aquest seguiment precoç i exhaustiu del seu tractament es puguin, entre altres coses, reincorporar a  la seva activitat laboral abans de l’habitual”, clou el Dr. Miquel Gual.

Una recerca translacional en Cardiologia

L’especialitat de Cardiologia és una de les 5 àrees estratègiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i un clar exemple de medicina translacional, apostant per trobar respostes a les necessitats no cobertes que sorgeixen directament del llit del pacient “mitjançant una investigació que comprèn des d’estudis genètics preclínics en models cel·lulars fins a la recerca clínica més avançada. Això és clau perquè els resultats de la recerca es traslladin al pacient en forma de solucions terapèutiques”, segons el Dr. José Guerra, de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

Amb aquest objectiu, també promou la transferència del coneixement impulsant la creació de spin-offs. “En aquest sentit, fa uns anys vam iniciar investigacions per descobrir noves dianes terapèutiques que poguessin pal·liar les necessitats que encara existeixen en l’àmbit assistencial. Un exemple són els estudis de cardioprotecció que hem estat fent els últims anys i que s’han traduït en la creació d’una empresa que ja té diversos inversors”, explica la Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del Grup de recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’IIB Sant Pau. “És un exemple de com volem, mitjançant la investigació, proporcionar solucions al pacient”.

Concretament, aquesta spin-off treballa en el desenvolupament d’una estatina endovenosa que serà útil per als pacients que necessiten altes dosis d’aquest medicament, que actualment s’administra per via oral, la qual cosa no sempre és suficient “en pacients que requereixen un trasplantament, que estan en tractaments oncològics o que se sotmeten a una intervenció”.

Gènere i salut cardiovascular

 Enguany, l’IIB Sant Pau ha posat en marxa el programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere, precisament, per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups de recerca. Creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), el programa és un exemple de la tasca conjunta entre l’IIB Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau i, actualment, està implementant accions per fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement existents, posant en marxa els mitjans i els recursos necessaris per facilitar-ho.

Cal destacar que, de fet, l’Hospital de Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència.

En Cardiologia, cada cop hi ha més projectes que incorporen la perspectiva de gènere des del seu plantejament inicial. I cada cop hi ha més evidència de les importants diferències en l’evolució i en les manifestacions clíniques de diferents trastorns cardiovasculars i també de l’impacte que aquestes variables poden tenir en la prevenció i en el tractament. Aquí hi ha diversos exemples. El grup que lidera la Prof. Badimon està desenvolupant un projecte de medicina personalitzada en una cohort a nacional amb diagnòstic genètic d’hipercolesterolèmia familiar on l’especificitat del sexe és un objectiu per identificar i determinar la importància de nous biomarcadors moleculars. També destaca el programa RETROVE per buscar algoritmes matemàtics per definir el risc individual de patir trombosi venosa, o un estudi que analitza el tractament amb betabloquejants en pacients amb fibril·lació auricular en funció del sexe.

En aquest àmbit de salut cardiovascular, la Dra. Elisa Llurba lidera conjuntament amb les investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, del Grup de Recerca en Bioquímica i el Grup de Malalties Cardiovasculars, tres estudis amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III sobre l’impacte de diferents processos reproductius en salut cardiovascular en tres etapes clau: prèvia a la gestació en dones en procés de reproducció assistida, durant la gestació, i als 3-6 anys després del part. Un objectiu és estudiar com les malalties d’origen placentari poden tenir un impacte en la salut cardiovascular materna i neonatal.

La dieta influeix en l’acumulació de greix a les artèries. Així ho ha demostrat un recent estudi que confirma que la baixa adherència a la Dieta Mediterrània s’associa amb una major presència de plaques de greix a les artèries, és a dir d’arteriosclerosi. L’estudi, que s’ha realitzat amb la població del projecte ILERVAS, ‘el Bus de la Salut’, amb 8.116 persones, s’ha publicat recentment a la revista Atherosclerosis.

La investigació, liderada conjuntament per investigadors de l’IIB Sant Pau i l’IRBLleida, ha comptat amb la participació de personal investigador l’Atenció Primària de Lleida, l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias y Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, la Washington University School of Medicine dels Estats Units, i altres grups de recerca de l’IRBLleida, l’Hospital Universitari de Lleida i la Universitat de Lleida, entre altres.

“La recerca actual sobre l’associació entre els patrons dietètics i la malaltia ateroescleròtica subclínica (plaques de greix a les artèries) continua sent limitada, i els resultats publicats són inconsistents i fets en poca població” ha explicat la investigadora de la Universitat de Lleida, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i el Centro de Investigación Biomédica en Red en Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM), Minerva Granado.

Per aquest motiu es va impulsar aquesta investigació per a avaluar els hàbits alimentaris de la població de Lleida i les seves conseqüències. “Els participants amb malaltia ateroescleròtica són més grans i tenen una major freqüència d’hàbit tabàquic, hipertensió, dislipèmia i perímetre de cintura” ha confirmat Granado, que ha afegit que l’estudi ha demostrat que les persones amb millors hàbits alimentaris relacionats amb la dieta mediterrània presentaven menor nombre de plaques de greix a les artèries, en comparació amb aquelles persones amb baixa adherència a la dieta.

Un altra de les confirmacions de l’estudi és que les dones presentaven una menor freqüència i nombre de plaques ateroescleròtiques. La recerca s’ha realitzat utilitzant el qüestionari Mediterranean Diet Adherence Screener (MEDAS) i mitjançant ecografies no invasives per a veure les artèries.

“És important assenyalar que la població que hem estudiat té risc baix o moderat de malaltia cardiovascular, per la qual cosa els resultats no es poden extrapolar completament a la població general i encara menys a poblacions amb altres patologies”, indica Marina Idalia Rojo López, investigadora en Grup d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Aquesta experta afegeix que “tot i això, aquestes troballes reforcen l’ús d’estratègies destinades a reduir la malaltia arterioescleròtica mitjançant la promoció de la dieta mediterrània i ressalten la necessitat de comptar amb nutricionistes en tots els nivells d’atenció sanitària”.

Article de referència

Rojo-López MI, Bermúdez-López M, Castro E, Farràs C, Torres G, Pamplona R, Lecube A, Valdivielso JoséManuel, Fernández E, Julve J, Castelblanco E, Franch-Nadal J, Alonso Nú, Granado-Casas M, Mauricio Dí, on behalf of the ILERVAS project collaborators, Miquel E, Ortega M, Barbé F, González J, Barril S, Sánchez-de-la-Torre M, Portero-Otín M, Jové M, Hernández M, Rius F, Godoy P, Alonso MM-, Low adherence to the Mediterranean diet is associated with increased prevalence and number of atherosclerotic plaques in the ILERVAS cohort, Atherosclerosis (2023), doi: https://doi.org/10.1016/j.atherosclerosis.2023.117191.

La Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del grup de recerca Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha rebut el premi Michael J. Davies en el 10è Congrés de l’Associació Europea de Patologia Cardiovascular (AECVP), que ha tingut lloc aquesta setmana a Pàdua (Itàlia).

Coincidint amb el lliurament d’aquest guardó, la Prof. Lina Badimon ha ofert una conferència amb el títol “Un viatge en la placa arterioescleròtica: des del laboratori al pacient”. La ponència se centrarà en els avenços en el coneixement i caracterització de la placa arterioescleròtica, els processos cel·lulars, moleculars i genètics que participen en la seva progressió i en com aquests processos contribueixen en la transformació d’aquesta lesió arterial silenciosa en les síndromes isquèmiques clíniques. Finalment, es debatran els avenços terapèutics existents i en les dianes que no disposen de tractament encara.

Avui, la Prof. Badimon és una de les investigadores referents mundials en l’arterioesclerosi i la trombosi. Després de completar els seus estudis de postgrau a Espanya, va passar 15 anys als Estats Units duent a terme diversos estudis sobre l’aterosclerosi i les lesions miocardíaques resultants dels episodis isquèmics en institucions tan prestigioses com la Clínica Mayo, el Mount Sinai Medical Center i l’Escola de Medicina de Harvard. En tornar a Espanya, a meitats dels anys 90, va seguir explorant el procés de cardioprotecció en el context de l’infart de miocardi.

Durant la seva prominent trajectòria professional, la Prof. Badimon ha dut a terme avenços significatius en la comprensió de la complexitat de l’aterosclerosi, que té un paper cabdal en la majoria de les malalties cardiovasculars -que són la principal causa de mort arreu del món-, i en la identificació d’estratègies innovadores i revolucionàries.

Un estudi realitzat a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, suggereix que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de la metàstasi ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. La investigació, liderada pel Dr. Agustí Barnadas, cap del grup de recerca en Oncologia Clínica a l’IIB Sant Pau i cap del servei d’Oncologia Mèdica del mateix hospital, es va centrar en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca amb receptors d’estrogen positius (ER-positius).

Els miARNs són petites molècules d’ARN que juguen un paper crucial en la regulació de l’expressió gènica i han estat relacionats amb diferents etapes del procés metastàtic. Un aspecte particularment intrigant dels miARNs és la seva estabilitat en la sang perifèrica, la qual cosa els converteix en candidats ideals per a ser biomarcadors emprant tècniques no invasives com es una mostra de sang.

L’estudi, que va tenir un enfocament de prova de concepte, va incloure 30 pacients amb càncer de mama en etapa primerenca, per als quals es disposava de mostres de plasma, ganglis limfàtics sentinella i teixit tumoral. Els investigadors van dur a terme seqüenciació d’ARN en aquestes mostres i van dur a terme anàlisis d’expressió diferencial, ontologia genètica i anàlisi d’enriquiment.

Els resultats de l’estudi van revelar que els miARNs circulants mostraven una expressió inversa en comparació amb el teixit tumoral o els ganglis limfàtics sentinella obtinguts dels mateixos pacients. En general, es va trobar una tendència a la baixa en la regulació dels miARNs circulants. Tanmateix, es van destacar dos miARNs, miR-643a-3p i miR-223, que van mostrar una expressió incrementada en pacients amb ganglis limfàtics sentinella positius, la qual cosa suggereix un vincle potencial amb la presència de metàstasi en els ganglis limfàtics.

A més, els investigadors van poder observar un enriquiment significatiu de processos biològics relacionats amb la regulació de la proliferació de cèl·lules epitelials i la regulació transcripcional, processos associats amb la promoció de metàstasis.

Aquests resultats indiquen el possible paper de diversos miARNs circulants com a marcadors d’extensió en els ganglis limfàtics de l’aixella en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca.

Segons explica el Dr. Barnadas, aquest avanç en la recerca del càncer de mama no només ofereix noves perspectives per al diagnòstic precoç de la metàstasi, sinó que també planteja la possibilitat de dissenyar estratègies de seguiment mes estricte o el disseny d’estudis clínics per explorar el valor de noves  teràpies.

La recerca en càncer a Sant Pau

Amb motiu del Dia Mundial de la Recerca sobre el Càncer, el 24 de setembre, el Dr. Barnadas destaca que a l’Institut de Recerca de Sant Pau actualment hi ha mes de 200 assaigs clínics en marxa en càncer, amb reclutament actiu, i uns 15 a la Unitat d’assajos fase I d’Onco-Hematologia.

Aquest expert considera que a hores d’ara un dels principals objectius de la recerca en càncer es trobar mecanismes per desplegar respostes immunitàries enfront del tumor. En aquesta línia, el Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia, el CAR-T 19, que s’està administrant, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. Es tracta del segon medicament de teràpia avançada acadèmic produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau.

A més, el 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari.

Els primers resultats d’aquest estudi es van presentar l’any passat als més prestigiosos congressos internacionals d’Hematologia, es troba actualment en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

“Es tracta d’una àrea de recerca que està avançant molt en els darrers anys en el tractament de malalties oncohematològiques, però esperem que en els tumors sòlids també tingui un lloc important en el futur”, comenta el Dr. Barnadas.

Un altre de les línies recerca que estan cobrant molta força en oncologia és la caracterització genètica dels tumors. Recentment, el Dr. José Pablo Maroto, investigador del Grup d’Oncologia Clínica de l’IIB Sant Pau i oncòleg del mateix hospital, va trobar unes mutacions molt poc freqüents a la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors, en un estudi fet en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).

Això va sorgir arran del cas d’una pacient amb càncer de ronyó metastàtic a qui va decidir tractar amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor del que s’esperava. La pacient va superar el càncer. Nou anys després se li va detectar una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.

“El treball en xarxa amb molts altres centres és fonamental per generar coneixement i pel desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que permetin avançar decididament contra el càncer”, en paraules del Dr. Barnadas.

Aquest expert emfatitza que un dels grans reptes en la recerca contra el càncer actualment és reconèixer aquells mecanismes de resistència que esdevenen al llarg de un tractament per fer que un tumor en un moment determinat deixi de respondre a un tractament específic.

“Això és un repte de l’oncologia en general perquè els pacients amb malaltia disseminada tot i fer respostes inicials molt bones de tractaments dirigits al final del temps acaben presentant una resistència. Poder-la identificar de forma precoç i tenir eines per poder-la revertir això pot donar un resultat millor a mitjà o llarg termini”.

Un altre repte és conèixer millor els mecanismes implicats en la resposta immunitària de l’hoste contra la malaltia. “I aquí cal avançar més per aconseguir un millor resultat que la mateixa immunoteràpia combinada o no amb quimioteràpia i altres estratègies puguin assolir un millor efecte i més perllongat en el temps. Perquè molt sovint pots observar grans resultats en malaltia avançada, però resulta que el pacient, al cap d’uns anys, torna a tenir la malaltia i aquí ja no tens opció de tractament amb immunoteràpia o pots mirar de revertir-ho, però les estratègies són de menor eficàcia”, segons indica el Dr. Barnadas.

Un tercer repte de la recerca en càncer, segons aquest expert, és la identificació precoç “no només de la resistència sinó de la recaiguda de la malaltia mitjançant noves estratègies com ara la biòpsia líquida”.

Finalment, el Dr. Barnadas ha recordat que cal no abaixar la guarda per continuar fomentant, encara més, el diagnòstic precoç del càncer i per determinar molt més el perfil de pacient per decidir qui és candidat a un determinant estudis de cribratge.

Article de referència

Escuin D, López-Vilaró L, Bell O, Mora J, García-Valdecasas B, Moral A, Clos M, Boronat L, Arqueros C, Barnadas A. Circulating miRNA Expression Is Inversely Correlated with Tumor Tissue or Sentinel Lymph Nodes in Estrogen Receptor-Positive Early Breast Cancer Patients. Int J Mol Sci. 2023 Aug 27;24(17):13293. doi: 10.3390/ijms241713293. PMID: 37686099; PMCID: PMC10487825.

El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d’hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d’un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d’una anàlisi secundària de l’estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.

Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa de relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l’estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.

RACECAT, un assaig clínic transcendental

L’estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d’ictus i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d’un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l’hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l’IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.

La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l’IGTP i coordinadora de la Unitat d’Ictus de l’HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d’ictus quan el pacient és a l’ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l’escala RACE, que valora la gravetat de l’ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.

L’ictus hemorràgic

L’estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

La primera autora de l’estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l’ictus hemorràgic, causat pel trencament d’una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l’ictus hemorràgic és molt important per saber quina d’aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d’una manera segura”.

El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte

Els resultats de l’estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.

Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l’Hospital Josep Trueta i investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l’estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d’ictus: “Molts d’aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.

Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d’ictus i plantegen preguntes sobre l’efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.

Article de referència

• Ramos-Pachón A, Rodríguez-Luna D, Martí-Fábregas J, Millán M, Bustamante A, Martínez-Sánchez M, Serena J, Terceño M, Vera-Cáceres C, Camps-Renom P, Prats-Sánchez L, Rodríguez-Villatoro N, Cardona-Portela P, Urra X, Solà S, Escudero M, Salvat-Plana M, Ribó M, Abilleira S, Pérez de la Ossa N, Silva Y. Effect of Bypassing the Closest Stroke Center in Patients with Intracerebral Hemorrhage: A Secondary Analysis of the RACECAT Randomized Clinical Trial. JAMA Neurol. 2023 Aug 21. DOI: 10.1001/jamaneurol.2023.2754.

Un grup d’investigadors de diversos Serveis de l’Hospital de Sant Pau i del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau ha publicat un estudi a la revista The Lancet que aporta resultats esperançadors sobre la colquicina com a reductor de les complicacions cardiovasculars en pacients intervinguts d’una cirurgia toràcica major. En aquest treball, titulat “Efecte de la colquicina sobre la fibril·lació auricular perioperatòria i la lesió miocàrdica posterior a cirurgia no cardíaca en pacients sotmesos a cirurgia toràcica major (COP-AF): assaig aleatoritzat internacional”, hi han participat 45 hospitals d’11 països d’arreu del món. A l’Estat espanyol hi han pres part 7 centres i 765 pacients, 275 d’ells procedents de Sant Pau, sent un dels principals centres reclutadors.

L’estudi COP-AF és un gran assaig clínic internacional i multicèntric que ha inclòs pacients sotmesos a cirurgia toràcica a qui se’ls va administrar un antiinflamatori com la colquicina versus placebo per reduir el risc de fibril·lació auricular (FA – una arrítmia cardíaca) perioperatòria o de lesions miocàrdiques després de cirurgia no cardíaca (MINS – Myocardial injury after non cardiac surgery). La FA perioperatòria i el MINS tenen una incidència aproximada del 10% i del 20% respectivament i són complicacions comunes després d’una cirurgia toràcica major.

Uns nivells elevats de biomarcadors inflamatoris s’han associat a un major risc de FA perioperatòria i MINS. I, en aquest sentit, l’estudi COP-AF ha provat la hipòtesi que el tractament antiinflamatori podria reduir la incidència d’aquestes dues importants complicacions.

L’assaig ha inclòs un total de 3.209 pacients de 55 anys o més en 45 hospitals d’11 països de tot el món (Àustria, Bèlgica, Canadà, Xina, Colòmbia, Itàlia, Malàisia, Pakistan, Espanya, Suïssa i els Estats Units). A Espanya, hi ha participat 7 hospitals i un total de 765 pacients, 275 d’ells de l’Hospital de Sant Pau, sent un dels principals reclutadors d’aquest estudi.

Els resultats de la investigació s’han presentat al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), que ha tingut lloc recentment a Amsterdam (Països Baixos), de la mà del principal investigador internacional, el Dr. David Conen, científic del Population Health Research Institute (PHRI) i professor associat de Medicina de la Universitat McMaster (Hamilton, Canadà).

Els principals investigadors per part de l’Hospital de Sant Pau i l’IIB Sant Pau han estat el Dr. Juan Carlos Trujillo i la Dra. Elisabeth Martínez-Tellez, del Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital, i la Dra. Ekaterine Popova, del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica, Salut Pública i Atenció Primària de l’IIB Sant Pau. Tots ells han treballat en col·laboració amb els professionals dels Serveis de Cirurgia Toràcica (Dr. Josep Belda Sanchis, Dra. Alejandra Libreros, Dra. Georgina Planaz, Dra. Esther Cladellas i Dr. Mauro Guarino), Epidemiologia (Dr. Gerard Urrutia, Dra. Melixa Medina i Ibell Araúz), Anestesiologia i Reanimació (Dra. Ana Parera, Dra. Marta Argilaga, Dr. Josep Mª Gil i Dra. Gracia Herranz), Infermeria (Anna Rovira i Asunción Turró), Cardiologia (Dr. Jose Guerra, Dra. Zoraida Moreno, Dr. Francisco Méndez, Dr. Jesús Àlvarez), Traumatologia (Dra. Aranzazu González), Neurologia (Dra. Anna Ramos-Pachón), Bioquímica Clínica (Dr. Álvaro García) i Farmàcia (Ainhoa Rodríguez-Arias i Nuria Berga).

Els principals resultats obtinguts en l’estudi

La meitat dels pacients es van assignar a l’atzar per rebre 0.5 mg de colquicina i l’altra meitat per rebre un placebo coincident. El personal investigador i els pacients desconeixien l’assignació del tractament. La primera dosi del tractament de l’estudi s’administrava dins les 4 hores abans de la cirurgia i es continuava dos cops al dia durant un total de 10 dies.

La FA clínicament important va ocórrer en 103 dels 1.608 (6.4%) pacients assignats a colquicina i en 120 dels 1.601 (7.5%) pacients assignats a placebo, quocient de riscos (HR) 0.85 (interval de confiança del 95% [CI] 0.65 a 1.10), p=0.22. El MINS va ocórrer en 295 (18.3%) pacients assignats a colquicina i en 325 (20.3%) pacients assignats a placebo, HR 0.89 (95% CI 0.76 a 1.05), p=0.16. Tanmateix, el resultat compost de FA clínicament important o MINS va ocórrer en 360 (22.4%) pacients en el grup de colquicina i en 415 (25.9%) pacients en el grup de placebo (HR 0.84; 95% CI 0.73 a 0.97), p=0.02.

El Dr. Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau i uns dels principals investigadors de l’estudi, assenyala que “tot i que la colquicina no va reduir significativament la incidència dels resultats co-primaris de FA perioperatòria clínicament important o MINS, sí que va reduir significativament el compost dels dos resultats co-primaris”.

La Dra. Ekaterine Popova, investigadora del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau, afirma que “si bé no és definitiu, els resultats generals de l’assaig proporcionen un senyal esperançador de benefici per a la colquicina en reduir la incidència de complicacions cardiovasculars adverses en pacients sotmesos a cirurgia toràcica major”. I afegeix que “la colquicina va augmentar significativament el risc de diarrea no infecciosa, però les dades indiquen que aquests episodis van ser temporals i lleus“.

Les complicacions cardiovasculars adverses són les més comunes entre els 300 milions de pacients que se sotmeten cada any a cirurgia no cardíaca a tot el món. Segons els experts, calen intervencions amb urgència per reduir aquest risc. Els resultats d’aquest assaig recolzen la importància de seguir investigant el paper de la colquicina en la prevenció d’aquests episodis en pacients sotmesos a cirurgia no cardíaca.

Article de referència

David Conen, Michael Ke Wang, Ekaterine Popova, Matthew T V Chan, Giovanni Landoni, Juan P Cata, Cara Reimer, Sean R McLean, Sadeesh K Srinathan, Juan Carlos Trujillo Reyes, Ascension Martín Grande, Anna Gonzalez Tallada, Daniel I Sessler, Edith Fleischmann, Barbara Kabon, Luca Voltolini, Patrícia Cruz, Donna E Maziak, Laura Gutiérrez-Soriano, William F McIntyre, Vikas Tandon, Elisabeth Martínez-Téllez, Juan Jose Guerra-Londono, Deborah DuMerton, Randolph H L Wong, Anna L McGuire, Biniam Kidane, Diego Parise Roux, Yaron Shargall, Jennifer R Wells, Sandra N Ofori, Jessica Vincent, Lizhen Xu, Zhuoru Li, John W Eikelboom, Sanjit S Jolly, Jeff S Healey, P J Devereaux, on behalf of the COP-AF Investigators* “Effect of colchicine on perioperative atrial fibrillation and myocardial injury after non-cardiac surgery in patients undergoing major thoracic surgery (COP-AF): an international randomised trial”. Published online August 25, 2023 https://doi.org/10.1016/S0140-6736(23)01689-6    

La Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del grup de recerca Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat convidada a donar l'”ESC William Harvey Lecture on Basic Science”, una de les xerrades més destacades i prestigioses del congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC Congress 2023) que es durà a terme a Amsterdam (Països Baixos) entre el 25 i 28 d’agost.

La xerrada, que a més donarà lloc a la publicació d’un article a la Revista ESC-News, del Congrés, es titula “Factor tissular en el continuum de la progressió de la malaltia cardiovascular: efectes més enllà de la trombosi”.

Durant la seva prominent trajectòria professional, la Prof. Badimon ha realitzat avenços significatius en la comprensió de la complexitat de l’aterosclerosi i en la identificació d’estratègies innovadores i revolucionàries.

El seu interès en la investigació cardiovascular s’ha centrat en l’important paper que exerceix de l’ateroesclerosi a la majoria de malalties cardiovasculars, que constitueixen la principal causa de mort a tot el món.

Després de completar estudis de postgrau a Espanya, la Prof. Badimon va passar 15 anys als Estats Units duent a terme diversos estudis sobre l’ateroesclerosi i les lesions miocardíaques resultants dels episodis isquèmics, en institucions tan prestigioses com la Clínica Maig, el Mount Sinai Medical Center i l’Escola de Medicina de Harvard. En tornar a Espanya, a mitjan dècada de 1990, va continuar explorant el procés de cardioprotecció en el context de l’infart de miocardi.

A la seva xerrada, la Prof. Badimon discutirà un projecte que va començar a desenvolupar als Estats Units: el paper del factor tissular en la progressió de les malalties cardiovasculars. Aquesta investigació representa un clar exemple de com la ciència bàsica pot ser útil per comprendre un problema clínic i trobar solucions que es tradueixin en una millora del pronòstic i la qualitat de vida dels pacients.

El factor tissular és un component clau dels esdeveniments trombòtics que, juntament amb l’ateroesclerosi avançada, són factors que condueixen a l’infart de miocardi. Gràcies a l’ús de tecnologies moleculars avançades i el finançament del Ministeri de Salut d’Espanya, el grup de la Prof. Badimon a l’IIB Sant Pau ha aconseguit produir un model triple mutant del factor tissular que no té activitat trombòtica, però conserva la seva capacitat angiogènica . Aquesta proteïna modificada s’està utilitzant per comprendre millor els efectes de l’infart al miocardi així com per explorar el seu potencial terapèutic en la regeneració de la microvasculatura, la promoció de la reperfusió tissular i la prevenció de danys.

Panorama de futur

La Prof. Badimon parlarà sobre la importància de la innovació en el desenvolupament de nous fàrmacs per a la prevenció i el tractament de malalties cardiovasculars. En un camp on la cardioprotecció és una necessitat mèdica fonamental no satisfeta, la seva investigació promet avenços significatius. Després de diversos estudis amb èxit en cultius cel·lulars i models animals petits, entre els seus propers objectius pretén demostrar l’eficàcia preclínica en un model porcí. “Sent realistes sobre els terminis de patents i finançament, s’espera que les troballes de la investigació es tradueixin en assaigs clínics en els anys vinents”, comenta la Prof. Badimon.

Pel que fa al futur de la investigació en el camp cardiovascular, la Prof. Badimon posa en relleu la importància de la reutilització de medicaments existents i l’ús de noves tecnologies en l’àmbit molecular i imatge per avançar en la comprensió de les malalties cardíaques, identificar pacients que requereixin intervenció primerenca i desenvolupar estratègies preventives efectives. La recerca en biomarcadors de xoc cardiogènic i en la fisiopatologia i biomarcadors d’hipercolesterolèmia familiar també són temes de l’interès del grup de la Prof. Badimon a l’IIB Sant Pau.

Un nou estudi realitzat en persones amb diabetis tipus 2 ha revelat resultats interessants sobre el tractament de la hiperglucèmia i la seva relació amb la retinopatia diabètica, una complicació ocular que sovint afecta les persones amb diabetis. La investigació “Rapid Reduction of HbA1c and Early Worsening of Diabetic Retinopathy: A Real-World Population-Based Study in Subjects With Type 2 Diabetes”, publicada a la prestigiosa revista diabetològica Diabetes Care, suggereix que una reducció ràpida de l’HbA1c, una mesura clau en el control glucèmic de la diabetis, no empitjora la retinopatia en les persones que ja tenien una forma lleu o moderada d’aquesta complicació”. Això és una bona notícia per a les persones amb retinopatia i els professionals de la salut, ja que implica que la millora del control de la glucosa en sang no necessita ser retardada per por de l’empitjorament de la retinopatia diabètica en aquests casos. Aquesta troballa pot contribuir a millorar el control de la diabetis i  es seves complicacions .

En l’estudi hi han participat diferents grups de recerca, i ha estat liderat per Josep Franch Nadal, del Grup de Diabetis d’Atenció Primària (DAP_Cat) de l’Institut d’investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Dídac Mauricio, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), i Rafael Simó del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Tots ells, també pertanyen al Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

Saber si un descens ràpid dels nivells de glucosa en sang estava relacionat amb l’empitjorament precoç de la retinopatia diabètica és un tema que preocupa als professionals sanitaris, ja que la retinopatia diabètica és una de les complicacions més comunes de la diabetis i la primera causa de ceguesa evitable en la població adulta. La prevalença d’aquesta complicació és alta i afecta almenys a 2 de cada 10 persones amb diabetis i es preveu que aquesta xifra incrementi. En l’estudi es van analitzar les dades de més de 1.000 persones amb diabetis tipus 2 i retinopatia diabètica lleu o moderada. Els investigadors van estudiar la relació entre la reducció dels nivells de glucosa en sang (l’HbA1c) de més d’un 1.5% en menys de 12 mesos o més del 2% en menys de 6 mesos i l’empitjorament de la retinopatia diabètica.

Segons Josep Franch, coordinador del DAP_Cat, “molts facultatius tenien por de ser agressius a l’hora de fer baixar el sucre i podien pensar que era millor fer-ho a poc a poc, encara que això augmentés el risc de patir d’altres complicacions no retinopàtiques, però amb aquest estudi, que és el primer que es fa en condicions de pràctica clínica habitual, hem vist que no hi ha arguments per retardar el control de la glucèmia fins els objectius que desitgem per a cada pacient“.

L’HbA1c (hemoglobina glicosilada) és una prova clínica utilitzada per mesurar el control de la glucosa en sang al llarg del temps. És una fracció de l’hemoglobina (una proteïna que es troba a les cèl·lules vermelles de la sang i que transporta l’oxigen als teixits del cos) que s’uneix a la glucosa. Per a les persones amb diabetis, l’HbA1c és una mesura clau per avaluar el control de la glucosa en sang i la gestió de la malaltia. Un nivell d’HbA1c elevat indica un control deficient de la diabetis i un risc més alt de complicacions associades, com ara la retinopatia diabètica, que afecta els ulls.

Cal tenir en compte que aquest estudi es va centrar en persones amb retinopatia diabètica lleu o moderada, i no en persones en fases més avançades de retinopatia. En la situació menys freqüent d’una retinopatia diabètica greu, i davant la falta d’evidències en condicions habituals de pràctica clínica, no es pot establir la seguretat o el perill de la baixada ràpida de la glucèmia.

Un estudi liderat pel Dr. Jaume Baldirà, investigador del Grup de Recerca en Medicina Intensiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i metge adjunt del mateix hospital, ha identificat un nou biomarcador que podria ajudar a distingir un subgrup de pacients amb sèpsia i millorar-ne així les estratègies de diagnòstic i tractament.

La sèpsia, també coneguda com a septicèmia, és una resposta inflamatòria generalitzada de l’organisme davant d’una infecció bacteriana, vírica o fúngica que pot danyar els òrgans, fer que deixin de funcionar i, fins i tot, arribar a produir la mort. És considerada un problema de salut pública molt greu i és àmpliament reconeguda com una de les causes principals de mortalitat global. Per això, la detecció precoç i l’inici immediat del tractament adequat són fonamentals per reduir la mortalitat entre els pacients.

“Actualment, per saber l’estat de gravetat del pacient amb sèpsia, utilitzem el sistema de puntuació SOFA (per les seves sigles en anglès, Sequential Organ Failure Assessment)” ens explica el Dr. Baldirà. Es tracta d’una eina que avalua la gravetat de la disfunció orgànica en pacients crítics tenint en compte variables de sis sistemes d’òrgans com, per exemple, la pressió arterial, l’estat fetge, el ronyó, etc. Per tant, com més baixa sigui la puntuació SOFA (inferior o igual a 6), menor risc de mortalitat.

No obstant, la puntuació SOFA no és infal·lible. En algunes ocasions, no té la sensibilitat necessària ja que s’ha vist que hi ha un subgrup de pacients amb sèpsia que, tot i tenir una puntuació SOFA baixa, experimenten taxes de mortalitat elevades per insuficiència orgànica. Per identificar aquest subgrup específic, s’estan començant a utilitzar biomarcadors de sang com a eina de cribratge complementària.

Aquest estudi, que publica la revista Biomedicines, avalua l’habilitat predictiva de quatre biomarcadors, la proadrenomedullina de la regió mitjana (MR-proADM), la procalcitonina (PCT), la proteïna C reactiva (CRP) i el lactat, que podrien ajudar a estratificar el risc de mortalitat en pacients amb sèpsia i una puntuació SOFA menor o igual a 6, un subgrup molt específic.

Per fer-ho, es va realitzar un anàlisi observacional prospectiu que va incloure 284 pacients que reunien els criteris per l’activació del codi sèpsia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón i es van determinar els biomarcadors i altres paràmetres necessaris de les mostres de sang extretes del Banc de Sèpsia del mateix hospital.

Els resultats de l’estudi suggereixen que el biomarcador MR-proADM podria ajudar a identificar el risc de mortalitat als 28 dies en pacients amb sèpsia adquirida a la comunitat (fora d’hospital) i puntuació SOFA menor o igual a 6, mentre que el biomarcador lactat (lactacidèmia) seria més eficaç per predir la mortalitat als 28 dies en pacients amb infecció adquirida a l’hospital.

Així doncs, “la mesura inicial d’aquests biomarcadors podria facilitar estratègies de tractament precoç basades en la seva activació en pacients amb sèpsia o xoc sèptic i una puntuació SOFA baixa” afirma el Dr. Baldirà.

Tot i que l’estudi compta amb algunes limitacions com per exemple, una mostra de pacients petita i que el criteri d’activació del codi sèpsia pot variar segons l’hospital, “els resultats són consistents amb la literatura existent i aporten dades de suport addicionals per a aquests biomarcadors i el seu ús en diferents entorns hospitalaris i diferents nivells de malaltia” assenyala.

“Aquesta troballa és molt important perquè, en un futur, el biomarcador MR-proADM podria utilitzar-se en la pràctica estàndard per ajudar-nos a detectar subgrups de pacients amb sèpsia i tractar-los millor i més ràpid” conclou el doctor.

Aquest estudi ha estat realitzat en col·laboració amb el Servei de Medicina Intensiva, el Grup de Recerca de Xoc, Disfunció Orgànica i Ressuscitació de la Vall d’Hebrón Institut de Recerca, el Servei d’Anàlisis Clíniques i el Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron  i ha estat finançat per una subvenció restringida de Thermo Fisher (Hennigsdorf, Alemanya).

Article de referència

Baldirà, J.; Ruiz-Rodríguez, J.C.; Ruiz-Sanmartin, A.; Chiscano, L.; Cortes, A.; Sistac, D.Á.; Ferrer-Costa, R.; Comas, I.; Villena, Y.; Larrosa, M.N.; et al. Use of Biomarkers to Improve 28-Day Mortality Stratification in Patients with Sepsis and SOFA ≤ 6. Biomedicines 2023, 11, 2149. https://doi.org/10.3390/ biomedicines11082149

La Dra. Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral ‘Margarita Salas’ al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i al grup de recerca en Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat guardonada amb la prestigiosa beca de mobilitat “EMBO Scientific Exchange Grant”.

Aquesta beca li permetrà realitzar una estada a la Universitat d’Edimburg, al laboratori del professor Peter C. Kind, per treballar en el projecte que porta per títol “Calcium dynamics at the level of dendritic spines in an animal model of Syngap1 deficiency”. Un projecte que s’emmarca en els estudis que aquest grup de l’IIB Sant Pau duu a terme sobre el trastorn del neurodesenvolupament causat pel dèficit del gen SYNGAP1, una encefalopatia epilèptica que té una prevalença estimada d’1 cas cada 16.000 naixements.

La hipòtesi de l’equip investigador liderat pel Dr. Àlex Bayés es basa en el fet que la dinàmica del calci a escala de les sinapsis del sistema nerviós central estaria alterada. L’excés de calci podria estar a l’arrel de la disfunció sinàptica característica del dèficit de SYNGAP1, la qual per la seva banda, té un rol central en dos dels principals símptomes, l’epilèpsia i la discapacitat intel·lectual.

Si la hipòtesi es confirmés, aquesta estada no només servirà per aprofundir i establir noves col·laboracions de recerca internacionals, sinó també per investigar noves teràpies per pacients SYNGAP1 enfocades a normalitzar la dinàmica de calci a escala sinàptica.