Investigadors del Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) del grup de José Martínez González de l’IIB Sant Pau han demostrat que els nivells de la proteïna CCL20 estan incrementats en pacients amb aneurisma d’aorta abdominal respecte a controls sans i, el que és més rellevant, respecte a malalts arterioscleròtics no aneurfismàtics. En l’estudi, dirigit per Mercedes Camacho, s’investiga l’expressió de CCL20 i s’avalua el seu possible paper com un biomarcador que ajudi en el pronòstic de pacients amb aneurisma d’aorta abdominal.
D’aquesta manera, es demostra que la CCL20 i el seu receptor CCR6 estan incrementats en l’aneurisma i que els seus nivells circulants són més elevats en pacients amb aquesta dolència que en individus sans i pacients amb malaltia arterioscleròtica no aneurismàtica. “Aquesta és, sens dubte, una característica única que no s’observa quan s’analitzen altres citoquines que també es troben incrementades en l’aneurisma d’aorta abdominal i, per tant, la CCL20 és particularment rellevant en aquests pacients”, indica Mercedes Camacho. A més, els nivells plasmàtics de CCL20 prediuen amb una alta sensibilitat la presència d’aneurisma.
Es coneix que l’autoimmunitat juga un paper, no totalment esclarit en la patologia d’aneurisma d’aorta abdominal. La quimioquina CCL20 està implicada en el desenvolupament de les malalties autoimmunies, encara que es desconeix la seva possible contribució al desenvolupament i progressió de l’aneurisma abdominal.
El present treball mostra una associació de la CCL20 i el seu possible paper com a biomarcador de la malaltia, la qual cosa obre noves vies de recerca, com reconeix l’autora de l’estudi del CIBERCV.
“És essencial trobar nous biomarcadors específics per a la detecció primerenca de la malaltia i estratificació del risc. A més, la identificació de nous biomarcadors podria ajudar a descobrir noves vies implicades en la fisiopatologia de l’AAA i, per tant, descobrir noves dianes terapèutiques per la intervenció farmacològica de la malaltia”, indica la Dra. Camacho.

Una patologia asimptomàtica
L’aneurisma d’aorta abdominal, prevalent en persones d’edat avançada en països industrialitzats, és una patologia que consisteix en una dilatació localitzada i permanent de l’aorta, generalment en la seva porció infrarenal. És una malaltia que cursa majoritàriament de forma asimptomàtica, pel que el diagnòstic es produeix en molts casos de forma casual i actualment no existeix cap tractament farmacològic capaç de limitar la progressió de l’aneurisma o evitar el seu trencament.

Enllaç a l’article de referència
Circulating CCL20 as a New Biomarker of Abdominal AorticAneurysm.
B. Soto, T. Gallastegi-Mossos, C. Rodríguez, J. Martínez-González, J.-R. Escudero, L. Vila & M. Camacho.
SciRep. 2017 Dec 11;7(1):17331. doi: 10.1038/s41598-017-17594-6.

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques associades (CIBERDEM) demostra el paper clau de l’enzim lipasa hepàtica en l’acumulació de lípids hepàtics i el desenvolupament d’adipositat.

El treball ha estat publicat a la prestigiosa revista científica Plos One.

Investigadors del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques associades (CIBERDEM) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau), han identificat els mecanismes pels quals l’enzim lipasa hepàtica, associada amb la presència d’alteracions metabòliques, obesitat i els desenvolupament d’esteatosi hepàtica (fetge gras), causa acumulació de lípids hepàtics i el desenvolupament d’adipositat.

L’equip d’investigadors, dirigits pels doctors Joan Carles Escolà-Gil i Francisco Blanco-Vaca (IIB Sant Pau / CIBERDEM), van utilitzar un model de ratolí transgènic que expressava la lipasa hepàtica humana en el fetge. Van demostrar que l’expressió de l’enzim promou la lipogènesi hepàtica in vivo a través de la inducció d’un factor de transcripció (Srebf1) que controla l’expressió dels principals gens implicats en la biosíntesis d’àcids grassos.

Lídia Cedó, investigadora del CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i primera signant del treball, explica que “amb aquest estudi s’ha aconseguit demostrar el paper clau de la lipasa hepàtica en la regulació del metabolisme hepàtic dels lípids i la acumulació de teixit adipós”.

Els investigadors van poder comprovar també que l’expressió d’aquest enzim va incrementar la capacitat de les cèl·lules del teixit adipós per a hidrolitzar triglicèrids mitjançant un altre enzim (lipoproteinlipasa) i l’acumulació d’àcids grassos.

En l’estudi, publicat a Plos One, també hi han participat Vicenta Llorente-Cortes, investigadora del CIBERCV/CSIC-ICCC i Joan Carles Laguna i Núria Roglans de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

Article de referencia:

Cedó L, Santos D, Roglans N, Julve J, Pallarès V, Rivas-Urbina A, et al. (2017) Human hepatic lipase overexpression in mice induces hepatic steatosis and obesity through promoting hepatic lipogenesis and white adipose tissue lipolysis and fatty acid uptake. PLoS ONE 12(12):e0189834.

La revista Rolling Stone ha destacat com una de les 25 persones influents del món en el futur de la ciència a Jordi Riba, del grup d’investigació en Neuropsicofarmacologia Humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau).
Podeu llegir l’article de la revista Rolling Stone clicant aquí.

Metges i investigadors de l’Hospital de Sant Pau i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) apliquen per primera vegada una potent tècnica microscòpica per desvetllar com els agregats proteics es propaguen pel cervell en pacients amb aquesta demència.

En l’estudi publicat a la prestigiosa revista Brain i dirigit pel Dr. Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han col·laborat investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO) i les Universitats de Harvard i Edimburg.

La demència amb cossos de Lewy (DCL) és la segona causa de demència en el món i, encara que no hi ha dades precises aquesta malaltia, podria afectar a més de 70.000 persones a tot l’Estat. La malaltia afecta habitualment a persones de més de 70 anys, té un curs amb deteriorament cognitiu, al·lucinacions i problemes de mobilitat i no té curació.

Fins ara aquesta malaltia es definia per la presència d’acumulacions d’una proteïna anomenada sinucleina en l’interior de les neurones causant anomalies en la seva funció. En els últims anys s’havia sospitat que aquestes acumulacions de proteïna també afectaven a la sinapsis (connectors funcionals entre neurones que normalment són massa petits per a ser reconeguts utilitzant un microscopi òptic), la part més crítica de les neurones per on estableixen comunicació amb altres neurones. No obstant, la mida microscòpica de les sinapsis humanes (unes 5000 vegades més petites que el gruix d’un full de paper) i la seva complexitat, les fan difícilment abordables per als investigadors.

Aquest nou estudi demostra per primera vegada com aquestes acumulacions fan malbé las sinapsis, cosa que a la seva vegada pot facilitar que les proteïnes anormals s’estenguin pel cervell.

Els investigadors han analitzat els cervells de pacients amb Demència amb cossos de Lewy (DCL) aplicant una innovadora tècnica de microscòpia que permet obtenir resolucions fins ara inabastables en el cervell humà. Amb aquesta potent tècnica van observar que la sinucleina, una proteïna nuclear i sinàptica que és el principal component dels cossos de Lewy, es troba a ambdós costats de sinapsis suggerint que les acumulacions salten d’una neurona a l’altra aprofitant la via de comunicació normal. Per aquesta troballa es van analitzar més d’un milió de sinapsis.

El doctor Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han i responsable de l’estudi afirma que: “malgrat la importància que se li dona a les sinapsis como a base del nostre pensament o comportament, el seu estudi en humans és escàs degut a l’absència de tècniques adequades per a estructures tan petites i complexes. El nostre estudi demostra que aquesta demència pot estar causada en part per l’acumulació de proteïnes en les sinapsis i destaca la importància d’investigar sobre com protegir a les sinapsis del dany ocasionat per l’acumulació anormal de proteïnes.

L’estudi ha rebut finançament del Instituto de Salud Carlos III, CIBERNED, Alzheimer’s Research UK i Fundaciό Cellex Barcelona.

Investigadors dels Serveis de Cardiologia, Epidemiologia Clínica i Salut Pública, Anestesiologia i Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han participat en la publicació d’un article a la revista Annals of Internal Medicine. L’estudi, coordinat per la Universitat de McMaster (Canadà), forma part de la línia de recerca en medicina perioperatòria impulsada per investigadors d’aquests serveis. En aquest cas, el Dr. Jesús Álvarez, del Servei de Cardiologia, és un dels autors principals de la publicació, juntament amb un grup d’autors internacionals.

L’article descriu una anàlisi secundària de l’assaig clínic POISE-2, que va aleatoritzar a més de 10.000 pacients, amb risc cardiovascular de moderat a alt i que es van sotmetre a cirurgia no cardíaca, a rebre aspirina o placebo per prevenir episodis cardíacs adversos durant el postoperatori. Aquesta nova anàlisi avalua els beneficis i els riscos en els pacients amb antecedents d’angioplàstia coronària.

En aquesta població, l’aspirina va reduir el risc del desenllaç principal (mort o infart de miocardi no fatal) i el d’infart de miocardi al cap de 30 dies. L’efecte sobre l’hemorràgia greu o amb risc vital va ser incert. Els autors conclouen que en pacients amb angioplàstia coronària prèvia l’aspirina podria presentar més beneficis que riscos.

L’article està disponible aquí

El Dr. Josep Julve, de l’IIB Sant Pau i el Dr. Francisco Blanco Vaca, director del Servei de Bioquímica de Sant Pau i IP del Grup de Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’IIB són els principals signants d’un article publicat a la revista Translational Research, The Journal of Laboratory and Clinical Medicine.

L’article demostra una alteració important en l’excreció fecal de colesterol en un model de rosegadors de la família muridae de diabetis i obesitat extrema, deguda a una alteració de la senyalització que regula aquesta excreció i que està controlada per un factor transcripcional regulable per lligants denominat LXR alfa que controla els transportadors enterohepàtics de colesterol ABCG5/G8.

Encara que aquesta troballa correspon a un model animal concret, la cirurgia bariàtrica de pacients amb obesitat mòrbida va millorar l’expressió hepàtica de LXR alfa i ABCG5/G8 suggerint que aquestes alteracions del tràfic de colesterol, de les que es coneix que afavoreixen el desenvolupament de les malalties cardiovasculars, s’observen en pacients amb obesitat mòrbida i diabetis.

Podeu consultar l’article en pdf en l’arxiu adjunt.

El diumenge 19 de novembre tindrà lloc a Les Franqueses del Vallès la 6ena. edició de la cursa “Els 10 kilòmetres de Les Franqueses” amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquesta localitat i l’aval de la Federació Catalana d’Atletisme. La recaptació de totes les edicions de la cursa es destina al Grup de Recerca Clínica en Oncologia de l’IIB, que lidera el Dr. Agustí Barnadas, específicament en la línia d’investigació del càncer de ronyó, de la qual el Dr. Pablo Maroto n’és el responsable.

Inscripcions: www.xipgroc.cat
Més informació: www.els10delesfranqueses.cat

Us animem a participar en aquesta cursa solidària amb la Recerca.

El Patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha concedit 694.987,51 euros a Sant Pau. Tres projectes dels cinc sol•licitats han estat escollits per rebre una de les 37 beques que atorga la Marató 2016 a projectes enfocats a trobar avenços tangibles en la prevenció, el tractament i la rehabilitació de les discapacitats motores, sensitives, cognitives que provoquen l’ictus i les lesions traumàtiques a la medul•la i al cervell.

Els tres projectes de Sant Pau que han estat finançats per La Marató 2016 són els següents:

Dra. Raquel Delgado Mederos
Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, Servei de Neurologia de Sant Pau
Projecte coordinat “Accident cerebrovascular, unitat d’ictus, rehabilitació, òptica, espectroscòpia de correlació difusa, flux sanguini cerebral, autoregulació cerebral.”, 298.000,00 € .

Dra. Elena Jiménez Xarrié
Institut de Recerca de Sant Pau
“Biomarcadors lipoproteics per determinar la inflamació de la placa carotídia en l’ictus isquèmic.”, 197.575,00 € .

Dr. Gerard Urrutia Cuchí
Servei d’Epidemiologia de Sant Pau
“Eficàcia d’un programa d’exercicis d’estabilitat del core en l’equilibri dinàmic en sedestació, control de tronc i rehabilitació funcional en pacients amb ictus subagut: assaig clínic aleatoritzat.”, 199.412,51 € .

Els fons recaptats en l’edició 2016 de La Marató, que ascendeixen a 11,3 milions d’euros, impulsaran la sensibilització i la recerca sobre l’ictus i les lesions medul•lars traumàtiques. Els 70 equips premiats treballaran durant els pròxims tres anys per guanyar més anys i més qualitat de vida per a les persones que han tingut un ictus o una lesió traumàtica a la medul•la o al cervell. Del conjunt de treballs, 17 són unitaris i 20 coordinats entre dues o més institucions de recerca.

Amb aquests nous 37 projectes, La Marató ja en suma 794 d’impulsats en els seus 25 anys d’història, que han aportat importants resultats en la salut dels ciutadans i avenços notables en el coneixement, la prevenció, el pronòstic i tractament de múltiples malalties.

El Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig ha publicat un article original a l’European Journal of Vascular and Endovascular Surgery que descriu l’aplicació d’un software desenvolupat originàriament en els àmbits de l’enginyeria i l’arquitectura per al càlcul de la resistència dels materials. Aquest software es basa en l’anàlisi per elements finits.
L’aplicació d’aquesta tecnologia en pacients amb aneurismes d’aorta abdominal podria ajudar en la valoració del risc de ruptura i obrir una nova via en la decisió de quins pacients i en quin moment s’han d’intervenir quirúrgicament.
Aquest estudi és un treball conjunt del Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig, de l’IIB Sant Pau, la UAB i del CIBER de malalties cardiovasculars.
Més informació (pdf article)

El proper 17 d’octubre al Foyer del Gran Teatre del Liceu tindrà lloc una conferència-col·loqui al voltant de la Miastènia a càrrec de la Dra. Isabel Illa, directora de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau. L’acompanyaran també Pilar Robles, presidenta d’AMES i Joan Mª Ripoll, d’AMICAT. L’entrada és lliure i gratuïta. El mateix dia a les 21 hores, també al Liceu, se celebrarà un concert del “Petitet i la seva rumba simfònica” que el cineasta Carles Bosch enregistrarà per un documental que està rodant sobre la figura de l’artista.

La miastènia gravis és una malaltia minoritària, de causa autoimmune, que provoca una debilitat muscular perquè afecta als músculs esquelètics del cos. És, de facto, incurable i la pateixen una de cada 50.000 persones. Aquesta condició de malaltia rara fa que les companyies farmacèutiques no s’interessin prou en la seva investigació i que s’avanci lentament cap a la seva cura. La doctora Isabel Illa i el seu equip de l’Hospital de Sant Pau són un dels principals especialistes a nivell internacional en aquesta malaltia i porten el cas de Petitet des que se li va detectar.

Amb la seva actuació al Liceu, Petitet podrà complir la promesa que va fer a la seva mare el dia que va morir: portar la seva rumba simfònica a un gran teatre de Barcelona. Petitet és fill de Ramón El Huesos, mític palmero de la banda de Peret i fa uns anys va crear la seva banda de rumba i simfònica (l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval) formada per 27 músics. Per al concert del Liceu se’ls hi sumarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, fet que el farà encara més emotiu i especial.

Una actuació imprescindible per als amants de la rumba amb majúscules que comptarà a l’escenari amb la col·laboració de grans músics i amics de Petitet com Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno i Lucrecia, entre d’altres. Un altre fet que el farà únic és que d’enregistrarà el concert per al film que està rodant des de fa un any i mig el director de cinema Carles Bosch (Petitet. Rumba pa’ti) i que serà el gran final de la pel·lícula. Aquesta s’estrenarà durant el primer trimestre del 2018.

Si vols col·laborar amb la investigació de la Miastènia, pots fer-ho a través de la Fundació Institut de Recerca Hospital de Sant Pau, Fila 0: ES 97 2100 5000 5902 0016 5691.

La Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau ha publicat recentment un article a la revista científica Nature Genetics sobre un estudi en malaltia d’Alzheimer. Podeu consultar l’article “Rare coding variants in PLCG2, ABI3, and TREM2 implicate microglial-mediated innate immunity in Alzheimer’s disease”, en el document adjunt.

El Dr. Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca de Sant Pau; director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment, del Servei de Neurologia de Sant Pau i Professor Agregat de Neurologia i Logopèdia al Departament de Medicina és el nou vicedegà de Postgrau de la Facultat de Medicina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Dr. Kulisevsky serà també coordinador de la Comissió de Màster i membre del Consell Acadèmic de l’Escola de Postgrau en representació de la Facultat de Medicina.

Un equip d’investigadors científics i clínics de la Xarxa Espanyola d’Investigació sobre anèmia de Fanconi, coordinats per la Divisió de Teràpies Innovadores del CIEMAT, demostra per primera vegada que la teràpia gènica en cèl·lules mare de pacients amb Anèmia de Fanconi és factible. El Dr. Surrallés, director del Servei de Genètica de Sant Pau ha participat en aquesta troballa, que ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD.

En el seu article, els investigadors demostren que el procediment de correcció gènica basat en la seva pròpia tecnologia permet esmenar la patologia de les cèl·lules mare de la medul·la òssia d’aquests pacients.

La demostració es fonamenta en un protocol de correcció gènica de les cèl·lules mare hematopoètiques dels pacients. Després de la seva mobilització a la sang dels pacients, les cèl·lules mare es van corregir amb vectors virals d’ús clínic, i una molt petita part de les mateixes va ser trasplantada a ratolins immunodeficients, en els quals és possible la generació de cèl·lules sanguínies humanes.

D’aquesta manera els científics han demostrat per primera vegada que a través d’un procediment de teràpia gènica, cèl·lules mare de pacients amb anèmia de Fanconi poden generar en els ratolins trasplantats, cèl·lules sanguínies humanes lliures de malaltia.

Aquestes troballes suposen un gran impuls que reforça la hipòtesi dels investigadors segons la qual la teràpia gènica serà una nova forma de tractar eficaçment a pacients amb anèmia de Fanconi. Així mateix, resulta de particular interès per a les expectatives d’un assaig clínic de teràpia gènica d’aquests pacients, que actualment està marxa a Espanya, i que pròximament s’obrirà en altres països Europeus.

Aquesta troballa ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD

La notícia ha estat destacada, així mateix, pel setmanal “Cell Therapy News” el 21 d’Agost com Top Story per aquest diari.

El projecte “Terapia dirigida para la eliminación selectiva de células madre metastáticas CXCR4+ en cáncer de endometrio” que lidera la Dra. Maria Virtudes Céspedes Navarro, investigadora del Grup d’Oncogènesis i Antitumorals de l’IIB Sant Pau, ha estat escollit per rebre un dels 18 ajuts que concedeix la Fundación Mutua Madrileña. El projecte s’ha finançat amb 140.000 €.
L’acte d’entrega va tenir lloc el passat 6 de juliol durant la XIV Convocatoria Anual de Ayudas a la Investigación Científica en Salud on es van destinar 1,7 milions d’euros per a donar suport a 18 estudis clínics dirigits a la millora dels tractaments mèdics que es desenvoluparan en diferents centres d’investigació de tot l’Estat.
Més informació aquí.

L’Institut de Recerca de Sant Pau continua sent un dels centres de recerca més eficients dins del sistema d’investigació en Salut posicionat en diverses àrees de l’informe de la Central de Resultats de Recerca en Salut de l’àmbit dels centres i instituts de recerca participats per la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i Departament d’Empresa i Coneixement). Aquest informe presenta resultats de recerca en ciències de la salut dels anys 2014 i 2015 i els compara amb les dades presentades en els informes anteriors (2012-2013).

De l’informe que presenta les dades nominals d’11 instituts d’investigació sanitària associats a un hospital o a un centre d’atenció primària, i de 9 centres de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris podem recalcar que malgrat que s’han mantingut els recursos aportats a Sant Pau per la Generalitat de Catalunya, en canvi, els recursos competitius s’han incrementat un 16% i els no competitius un 18%. D’altra banda, l’Institut de Recerca destaca en l’indicador de publicacions per investigador i en el número d’assaigs clínics portats a terme en aquest període.

1. Aportació de la Generalitat (pdf)
2. Raó dels documents citables per personal d’R+D vinculats al centre/institut (EJC). (pdf)