El Dr. Joan Martí Fàbregas, cap del Grup de Recerca de les Malalties Cerebrovasculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau ha estat nomenat, recentment, president de la Societat Catalana de Neurologia.
El Servei de Farmàcia de l’Hospital ha publicat un estudi a la revista Experimental Gerontology. Un estudi epidemiològic on s’han considerat dades representatives de tres països europeus (Espanya, Finlàndia i Polònia). A “The COURAGE cross-sectional study” es presenta un model de fragilitat amb tres dimensions: condicions cròniques de salut, funció cognitiva i discapacitiat/funcionament diari. Un dels punts forts de l’estudi és el fet d’haver trobat el component neuro-cognitiu com a una dimensió pròpia. A més, la presència de fragilitat es va associar amb un risc incrementat d’hospitalització i major nombre de visites a primària.
Stefanos Tyrovolas, Noe Garin, et al. Frailty and health status of older individuals in three European countries: The COURAGE cross-sectional study. Exp Gerontol. 2018 Jun;106:137-144. doi: 10.1016/j.exger.2018.02.028. Epub 2018 Feb 27.
Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, i del CIBER de Bioingenieria, Biomaterials i Nanomedicina han desenvolupat una nanomedicina per al tractament de les metàstasis mitjançant l’eliminació selectiva de les cèl·lules mare tumorals. Es tracta d’un sistema basat en nanopartícules que transporten un fàrmac quimioterapèutic i l’alliberen dins les cèl·lules canceroses.
L’equip d’investigadors, liderat Ramon Mangues, del Grup d’Oncogènesi i antitumorals de l’Institut de Recerca de Sant Pau i per Esther Vázquez i Antonio Villaverde, de la UAB, han creat un prototip del fàrmac i han realitzat assaigs in vivo en models animals de càncer colorectal, que han demostrat la seva eficàcia, biodistribució selectiva i baixa toxicitat. Ara, per tal d’impulsar el desenvolupament del fàrmac cap a la clínica, han creat l’spin-off Nanoligent, dirigida per Manuel Rodríguez, professional amb experiència en el camp de la inversió i la creació i creixement de companyies biotecnològiques.
La tecnologia està avalada per les principals oficines de patents internacionals. L’European Patent Office (EPO) i la United States Patent and Trademark Office (USPTO) han concedit tres patents que la protegeixen i que ja han estat llicenciades a l’empresa Nanoligent.
Bloquejar la metàstasi
La teràpia que han creat els investigadors està dirigida a bloquejar el desenvolupament de la metàstasi, principalment del càncer colorectal, a través de noves estratègies dirigides a uns tipus cel·lulars definits. Consisteix en un nou sistema d’administració de fàrmacs basat en nanopartícules proteiques que condueixen selectivament l’agent terapèutic a les cèl·lules tumorals. El fàrmac actua només sobre les cèl·lules canceroses, perquè es basa en la interacció específica entre una proteïna present a la nanopartícula i un receptor cel·lular (CXCR4), que es troba sobreexpressat a les cèl·lules tumorals. “Aquesta interacció és crucial, perquè permet atacar només cèl·lules tumorals i no cèl·lules sanes, evitant així efectes secundaris derivats de la quimioteràpia clàssica”, destaca Antonio Villaverde.
El receptor CXCR4 està sobreexpressat en molts tipus de tumors, de manera que “aquesta tecnologia es pot dirigir al tractament de diferents tipus de neoplàsies a més del càncer colorectal i metàstasis derivades, com limfoma, leucèmia o càncer d’endometri, en models animals ja disponibles al grup de Sant Pau”, comenta Ramon Mangues. A més, les nanopartícules són compatibles amb una enorme varietat de fàrmacs possibles i per tant es converteixen en vehicles molt versàtils que poden transportar un gran ventall de molècules terapèutiques.
“Existeix una urgent necessitat de tractaments més eficaços i personalitzats per al càncer. La toxicitat i la manca d’eficàcia dels fàrmacs convencionals estan empenyent estratègies alternatives experimentals dirigides i dissenyades per assolir únicament uns tipus cel·lulars definits. Les nanopartícules, gràcies a la seva capacitat de penetració, difusió i funcionalitat, ofereixen un paisatge nanomèdic prometedor per a crear nous fàrmacs”, explica Esther Vázquez.
“En aquesta direcció, la tecnologia de Nanoligent obre una nova porta en la teràpia anticangerígena, ja que permet dissenyar un tractament amb major especificitat cel·lular que la dels tractaments ja existents, alhora que ofereix una major bioseguretat i biodegradabilitat i menor toxicitat”, assenyala Antonio Villaverde.
Actualment, no hi ha al mercat fàrmacs que eliminin selectivament les cèl·lules mare metastàsiques. Tot i que la tecnologia de Nanoligent encara està en desenvolupament, els investigadors afirmen que té molt potencial i consideren que podria tenir un alt impacte clínic a mesura que es superin els assaigs regulatoris.
El Dr. Josep Julve investigador del Grup de recerca Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’Institut de Recerca de Sant Pau, liderat pel Dr. Francisco Blanco Vaca, participarà en un cicle de xerrades divulgatives dirigides a públic general amb motiu del Festival de la Ciència organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, que se celebra anualment a la ciutat. Enguany al cita serà el proper 10 de juny.
Més informació sobre el Festival de la Ciència
El Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular, liderat pel Dr. Israel Fernández, s’ha incorporat recentment a l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), com a Grup Emergent. El nou grup enfoca la seva investigació bàsicament en els estudis genètics i epigenètics de l’ictus. També estudia la microbiota intestinal per conèixer la relació d’aquests microorganismes amb la possibilitat de patir un accident vascular cerebral. El grup així mateix investiga l’evolució dels pacients desprès d’haver patit un ictus.
El Dr. Israel Fernández, cap del Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), ha treballat fins ara com a investigador a la Mútua de Terrassa i al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Va realitzar el seu doctorat al VHIR i part de la seva formació postdoctoral va tenir lloc al Wellcome Trust Center for Human Genetics d’Oxford i també al Gertrude H. Sergievsky Center, de la Universitat de Columbia, a Nova Iork. Ara s’incorpora a IIB Sant Pau com a investigador Miquel Servet tipus II, i reconeix que investigar en un centre reconegut per l’Instituto Carlos III li obre les portes a treballs de recerca d’un espectre més ampli.
Des de fa més de 15 anys el Dr. Israel Fernádez col·labora amb el Grup de recerca de les malalties cerebrovasculars liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas, de l’IIB Sant Pau. Amb la incorporació d’aquest nou grup es potenciarà la recerca en genètica de les malalties neurològiques i neurodegeneratives.
El Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular també participa en diversos consorcis internacionals. Ara mateix, col·labora activament en quatre d’aquests organismes que tenen la seva investigació centrada en la genètica de l’ictus i/o en malalties associades. El grup de recerca també coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat.
Les línies d’investigació del Grup
Aquest grup de recerca, té diferents línies d’investigació, com l’anàlisi dels factors de risc genètic associats a l’ictus o la definició dels factors genètics que poden estar relacionats amb l’evolució dels pacients després d’haver-lo patit.
En aquest últim cas, el grup focalitza la seva investigació en l’evolució neurològica i també en la discapacitat a llarg termini que poden patir els pacients després d’un ictus, amb la idea de trobar noves dianes terapèutiques i nous fàrmacs per intentar millorar la seva evolució.
Actualment no existeix cap fàrmac neuroprotector que es pugui utilitzar després d’haver patit un ictus per millorar l’evolució neurològica del pacient o al menys protegir les funcions neurològiques que es deterioraran perquè no arriba sang ni nutrients a una part del cervell. Alguns tipus de fàrmacs detenen el deteriorament desprès d’un ictus i d’altres s’utilitzen en una fase aguda per intentar eliminar el coàgul. També n’existeixen per prevenir l’aparició d’ictus posteriors a pacients que ja n’han sofert un, cosa que és molt freqüent.
Fins ara les estratègies que s’han utilitzat per aconseguir aquest tipus de fàrmacs no han funcionat. Aquest grup de recerca està utilitzant eines genètiques i epigenètiques que analitzen tot el genoma en un gran número de pacients per intentar trobar noves dianes que condueixin a fàrmacs realment efectius.
El grup de recerca també té en marxa diversos projectes en la vessant farmacogenètica, és a dir sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients després de patir-lo. Aquests fàrmacs fibrinolítics trenquen el coàgul de sang que tapona les artèries cerebrals. Hi ha pacients molt similars entre ells amb una evolució molt diferent. Uns evolucionen favorablement i d’altres poden patir hemorràgies cerebrals, a vegades molt greus. L’equip està investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients després de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixi per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.
L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), entitat adscrita al Departament de la Generalitat de Catalunya, ha fet pública la resolució definitiva de concessió de les subvencions del PERIS 2017. Diversos professionals de l’Institut de Recerca han estat escollits per rebre aquestes subvencions.
Ajuts concedits per a la incorporació de científics i tecnòlegs IIB-Sant Pau
Ajuts concedits per intensificació de facultatius especialistes IIB-Sant Pau
Ajuts concedits per intensificació d’infermeria i fisioteràpia
Ajuts concedits a projectes orientats a la salut mental – Col·laboracions IIB-Sant Pau
La Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau és un dels 10 centres de Barcelona que han formalitzat un conveni amb el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) per posar en valor la innovació del sistema socio-sanitari català.
El CIMTI és un nou instrument del Sistema Català de la Salut, juntament amb la xarxa d’hospitals, que té com objectiu transformar la innovació en el benestar impulsant noves solucions amb una visió global.
Amb aquest acord es vol prioritzar la innovació en la salut, maximitzar l’impacte social en les innovacions portades a terme, impulsar iniciatives, atraure noves inversions, concentrar recursos i aglutinar.
Els hospitals i centres d’investigació que s’han unit per aquest projecte són: la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FIRHSCSP), l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, la Fundació Hospital Asil Granollers, l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital del Mar, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Hospital Sant Joan de Déu i el Consorci Sanitari de Terrassa.
Entre els projectes que s’estan impulsant en l’actualitat es troba un nou mètode diagnòstic de càncer colorectal no invasiu que permetrà evitar colonoscòpies innecessàries, un aparell d’assistència dirigit a persones cegues que incorpora en un únic dispositiu diferents sensors, un kit de diagnòstic ràpid per a la detecció de la Leucèmia Amiloide Aguda o un projecte que permet retardar l’aparició de l’Alzheimer.
La Dra. Rosa Mª Antonijoan, directora del Servei de Farmacologia Clínica de Sant Pau, és una de les incorporacions de la nova Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Aquest òrgan assessora al Col·legi en els àmbits de l’ètica i la deontologia.
Aquesta Comissió ha renovat tots els seus membres i està integrada per 27 representants designats per la Junta de Govern i ratificats per l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi.
Els dies 9 i 10 d’abril l’Hospital de Sant Pau acull una reunió, organitzada pel Dr. Jordi Clarimon, cap de la Unitat Genètica en malalties neurodegeneratives de l’IIB Sant Pau, i on hi participen els membres de l’Alzheimer Disease Exome Sequencing Consortium (ADES), i de l’European DNA bank for deciphering the missing heritability of Alzheimer’s disease (EADB). En la reunió en la que hi assisteixen 40 experts europeus, es debatrà sobre els dos projectes internacionals, ja en marxa, que tenen com a objectiu descobrir les bases genètiques de la malaltia d’Alzheimer.
Es tracta de dos projectes que tenen el mateix objectiu però que utilitzen diferents estratègies. Un d’ells analitzarà la variabilitat genètica de tot el genoma a partir de l’estudi focalitzat dels canvis genètics coneguts del genoma humà, i analitzarà centenars de milers d’individus. L’altre enfocament utilitza les noves eines de seqüenciació massiva del genoma.
En aquesta reunió, que és la primera a l’Estat que aplega experts internacionals sobre l’origen genètic de l’Alzheimer, es debatrà sobre tot sobre un dels projectes més ambiciosos a tot el món en aquest camp que pretén estudiar més de 18.000 genomes de malalts amb Alzheimer que ja han estat seqüenciats.
Els diferents equips reunits a Sant Pau presentaran dades preliminars i discutiran temes tan importants com el maneig de les dades, el seu emmagatzematge i distribució i la col·laboració amb els Estats Units, que ha iniciat un projecte similar.
La reunió es fa en streaming per tal que altres investigadors d’arreu del món s’hi puguin connectar a temps real.
Un assaig clínic internacional tractarà de combatre el Parkinson a 700 pacients de diversos països que tenen la malaltia en un estat inicial, actuant sobre els dipòsits anormals que genera la proteïna alfasinucleína, que deriva en la mort de les neurones, afectant el sistema motor. El Dr. Jaume kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca de Sant Pau lidera un equip d’investigadors que participa en l’assaig experimental seguint a una desena de pacients.
Si els resultats són positius, es podria obrir una nova línia d’investigació orientada a aturar la malaltia”, mentre que actualment els esforços se centren a pal·liar els símptomes, ha explicat l’investigador i director científic de l’Institut de Recerca de Sant Pau.
L’estudi es realitzarà des d’aquest mes d’abril i durant un any de forma simultània en diversos centres internacionals, incloent països com Alemanya, Holanda, Estats Units i Canadà i Espanya, amb la previsió de presentar les conclusions en 2020.
Hi ha diverses formes d’actuar sobre aquesta proteïna relacionada amb la mort de neurones: “Alterant el gen, capturant els dipòsits anormals que es dipositen a la neurona o, fins i tot, generant anticossos”, explica el Dr. Kulisevky.
S’ha de subministrar als participants un fàrmac actiu o un placebo, per comparar posterioremente els resultats: és una nova línia d’investigació esperançadora que pot implicar un canvi de paradigma en el tractament dels malalts, ja que fins ara no havia evidències que es pogués influir en l’evolució de la malaltia.
Nou fàrmac
En paral·lel, l’equip del Dr. Kulisevsky ha desenvolupat un fàrmac per alleujar les afectacions cognitives del Parkinson, en un projecte de col·laboració entre la UOC i el CIBERNED de l’Hospital Carlos III, que publicarà les seves conclusions a finals d’aquest any.
La col·laboració entre la UOC i el Sant Pau investigarà també amb malalts si l’estimulació magnètica cranial millora les capacitats motores i els símptomes cognitius i neuropsiquiàtrics associats a la malaltia.
Montse Rabassa, investigadora de l’IIB Sant Pau, és una de les científiques escollides pel diari El Periódico per formar part de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Una xarxa que neix amb l’objectiu de potenciar la participació d’investigadores de l’àmbit iberoamericà en el debat públic.
La Xarxa està formada per investigadores de comprovada solvència acadèmica i talent divulgatiu, que abasta un gran diversitat de disciplines, països d’origen, edats i trajectòries personals.
La Dra. Rabassa treballa al Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública com a investigadora Sara Borrell i és coordinadora científica del projecte Nutrimedia, portal que té com a objectiu divulgar coneixements sòlids sobre nutrició. És doctora en Alimentació i Nutrició, Màster en Desenvolupament i Innovació d’Aliments, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica. Recentment, ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat del curs acadèmic 2015-16 de la Universitat de Barcelona per la seva tesi doctoral titulada “Efecte de la ingesta de dieta rica en polifenols sobre l’envelliment. Associació amb declivi físic i cognitiu, fragilitat i mortalitat total dins de la cohort d’InCHIANTI”.
Podeu trobar més informació clicant aquí.
L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), entitat adscrita al Departament Salut de la Generalitat de Catalunya, ha fet pública la resolució definitiva de concessió de les subvencions del PERIS 2017. Diversos professionals de Sant Pau han estat escollits per rebre aquestes subvencions.
Ajuts concedits per a la incorporació de científics i tecnòlegs IIB-Sant Pau
Ajuts concedits per intensificació de facultatius especialistes IIB-Sant Pau
Ajuts concedits per intensificació d’infermeria i fisioteràpia
Ajuts concedits a projectes orientats a la salut mental – Coordinadors IIB-Sant Pau
Ajuts concedits a projectes orientats a la salut mental – Col·laboracions IIB-Sant Pau
Investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV) del grup de Joan Cinca de Sant Pau, han descrit recentment una nova tècnica per identificar àrees de cicatrius en pacients amb infart de miocardi mitjançant mapeig endocardi de la impedància elèctrica tissular.
En un estudi preclínic realitzat en un model porcí d’infart de miocardi crònic s’evidencia que aquest procediment pot permetre el reconeixement de la cicatriu de l’infart i, teòricament, no està influenciat per canvis en la seqüència d’activació cardíaca. “L’exacta identificació de zones de cicatriu és fonamental per a que l’ablació elèctrica de les arrítmies en pacients que han patit infart de miocardi proporcioni òptim resultats”, indica el Dr. Cinca.
Actualment, la identificació de les àrees de cicatriu es basa en un mapatge de voltatge, és a dir, analitzar el voltatge dels electrocardiogrames locals, per això els investigadors del CIBERCV han obert una nova via, segons explica el cap del grup. “El nostre estudi mostra el mapatge de la impedància elèctrica aportat avantatges sobre el mapatge de voltatge i, per tant, la utilització simultània d’ambdós procediments permetrà una millor detecció de zones de fibrosi i, en definitiva, millors resultats en pacients sotmesos a ablació de les arítmies ventriculars”, indica Cinca.
Un estudi pioner
Aquest estudi del CIBERCV és el primer de les seves característiques en analitzar la capacitat de reconèixer àrees de cicatriu d’infart utilitzant un punt de vista novedós basat en la medició del catèter de la impedància elèctrica, una propietat del cor que està influïda per les característiques estructurals intrínseques del teixit. Investigacions prèvies van mostrar que aquesta impedància és menor en la cicatriu de l’infart que en el miocardi normal, i aquesta circumstancia permet el reconeixement de la regió necròtica.
Article de referència:
Endocardial infarct scar recognition by myocardial electrical impedance is not influenced by changes in cardiac activation sequence. Amorós-Figueras G, Jorge E, Alonso-Martin C, Traver D, Ballesta M, Bragós R, Rosell-Ferrer J, Cinca J. Heart Rhythm. DOI: https://doi.org/10.1016/j.hrthm.2017.11.031
Investigadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i Sant Joan de Reus, liderats per Francisco Blanco-Vaca i Joan Carles Escolà-Gil, de l’IIB Sant Pau i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han identificat els mecanismes pels quals les lipoproteïnes que transporten el colesterol bo (HDL) perden la seva capacitat cardioprotectora en pacients amb hipercolesterolèmia familiar.
El treball, en col·laboració amb investigadors finlandesos, ha estat publicat al Journal of the American College of Cardiology i demostra que els pacients amb hipercolesterolèmia familiar presenten alteracions en les activitats de les principals enzims implicades en la maduració de les HDL, el que causa alteracions en seva composició i una reducció en la seva principal funció cardioprotectora, la seva capacitat per prevenir l’acumulació de colesterol en els macròfags de la paret arterial.
Lídia Cedó, primera signant del treball, indica que aquestes troballes “també es van trobar a adolescents amb hipercolesterolèmia familiar, un trastorn molt freqüent que afecta més de 100.000 persones a Espanya, el que incideix en la necessitat d’un diagnòstic precoç que permeti iniciar tractaments primerencs que disminueixin el risc de patir un infart de miocardi en un futur “.
La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn heretat principalment per mutacions en el gen del receptor de lipoproteïnes de baixa densitat i caracteritzat per nivells alts de lipoproteïna de baixa densitat, que sovint estan associats amb nivells baixos de HDL.
En l’estudi també han participat els investigadors Núria Plana i Lluís Masana de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del CIBERDEM, José Luís Sanchez-Quesada de l’IIB Sant Pau (CIBERDEM), Miriam Lee-Rueckert i Petri Kovanen del Wihuri Research Institute i Matti Jauhiainen del Minerva Foundation Institute for Medical Research, tots ells en Hèlsinki .
Article de referència:
Altered HDL Remodeling and Functionality in Familial Hypercholesterolemia. Cedó L, Plana N, Metso J, Lee-Rueckert M, Sanchez-Quesada JL, Kovanen PT, Jauhiainen M, Masana L, Escolà-Gil JC, Blanc-Vaca F. DOI: 10.1016 / j.jacc.2017.11.035
Ja teniu disponible els documents de la sessió informativa sobre les novetats de la convocatòria AES 2018, que va tenir lloc el passat dijous 15 de febrer. Adjunt trobareu la informació.
Resultats de la convocatòria d’Ajudes de projectes d’investigació en Salut 2017
La Fundació obre la convocatòria d’ajudes per impulsar la recerca biomèdica d’excel·lència sobre les malalties que van centrar l’edició 2017 del programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio. Fins el 12 de març, es poden enviar els projectes de recerca sobre malalties infeccioses candidats a ser finançats amb els fons recaptats en l’última edició del programa.
El marcador provisional amb què va tancar l’emissió del 17 de desembre, situat en 7,2 milions d’euros, s’anirà incrementant amb els donatius que arribin fins al 31 de març, quan es farà el tancament definitiu d’aquesta edició.
Els investigadors que treballin sobre les malalties infeccioses hauran de presentar els seus treballs a través de la pàgina web (www.ccma.cat/tv3/marato/recerca/ajuts), on hi ha les bases i el formulari de la convocatòria, que es fa exclusivament en línia.
Els projectes presentats seran avaluats en un rigorós procés de selecció, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), en què participaran científics d’àmbit internacional experts en el tema de la convocatòria. Aquesta avaluació permetrà determinar com es distribueixen els fons recaptats en La Marató 2017, atenent a l’excel·lència científica dels projectes candidats. El resultat de l’avaluació el farà públic el Patronat de la Fundació, a partir de la proposta de la Comissió Assessora Científica, al mes d’octubre.
Els treballs premiats es duran a terme al llarg de tres anys, en un únic centre de recerca o bé de forma coordinada entre equips de diferents institucions. L’any 2023, la Fundació La Marató de TV3 exposarà els resultats obtinguts en un simpòsium.
La Fundació Privada Daniel Bravo presenta una nova convocatòria de les beques per a estades curtes a l’estranger amb l’objectiu estimular la recerca biomèdica d’alt impacte a Catalunya. Les sol·licituds es podran presentar fins el 15 de març de 2018.
Els candidats, que rebran un ajut de 3.000 euros mensuals, s’incorporaran en centres de prestigi internacional en el camp de les malalties cardiovasculars.
Juntament amb la recerca bàsica i clínica, les Beques Daniel Bravo tindran aquesta vegada un focus d’atenció especial en la imatge cardiovascular i les tècniques de diagnòstic no invasives.
S’atorgaran tres ajuts a investigadors (amb el títol de doctorat, llicenciatura, grau o equivalent) que duguin a terme la seva recerca a Catalunya i vulguin fer estades curtes, entre un i nou mesos, en centres nord-americans i europeus de referència en el seu camp. Cada beca està dotada de 3.000 euros mensuals més les despeses de desplaçament.
Els investigadors poden escollir l’hospital, la universitat o el centre de recerca d’acollida. Els becats fins aquesta edició han col·laborat en centres com l’Hospital General de Massachusetts, l’MRC Human Genetics Unit d’Edimburg, la Universitat de Columbia, la Universitat de Califòrnia, l’University College London, el Karolinska Institute, la Harvard Chan School of Public Health o el Montreal Heart Institute.
La selecció de les propostes es realitzarà a partir d’un rigorós procés d’avaluació, que a més de la qualitat científica de la recerca proposada i la trajectòria del sol·licitant, tindrà en compte si es generarà impacte acadèmic, que es plasmarà en publicacions d’alt impacte i/o recerques futures; impacte clínic, que permeti influir sobre les guies de pràctica clínica i/o millorar les pràctiques mèdiques i de salut a escala local i, impacte social que pugui influir en les polítiques de salut pública i/o que tingui beneficis per al sistema de salut.
Les bases i el formulari de sol·licitud estan disponibles al web (http://www.fundaciodanielbravo.org/)
Investigadors del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau, dirigits per Vicenta Llorente Cortés han publicat recentment un article a la revista Scientific Reports conjuntament amb altres investigadors del Servei d’Endocrinologia i Nutrició, de la Unitat d’Imatge Cardíaca de l’Hospital de Sant Pau i del grup de Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca. El treball demostra el potencial del biomarcador sLRP1 com a indicador no invasiu de greix epicàrdic en pacients de diabetis tipus 1.
El desenvolupament d’assajos basats en aquesta proteïna podria obrir el camí a noves eines clíniques per a l’estratificació del risc metabòlic en pacients amb diabetis de tipus 1.
La Unitat d’Imatge Cardíaca, del grup de Recerca de Cardiologia Clínica i Translacional, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha signat un conveni de col·laboració amb el Departament de Tecnologies de la Informació i Comunicacions de la UPF. L’objectiu general és desenvolupar mètodes i eines computacionals d’anàlisi d’imatges mèdiques, concretament, a partir de les característiques radiòmiques de les imatges de ressonància magnètica cardíaca.
La Radiòmica és una disciplina recent de la Física Mèdica que se centra en l’extracció de característiques quantificables a partir de diversos tipus d’imatges mèdiques (tomografies computades, ressonàncies magnètiques, tomografies per emissió de positrons). La utilització d’algoritmes numèrics permet extreure característiques que no són evidents a simple vista, i que contribueixen a millorar i completar la diagnosis de diverses patologies.
El Dr. Álvaro García Osuna, adjunt del Servei de Bioquímica, és l’investigador principal del projecte “Troponina de alta sensibilidad: nuevos horizontes en la práctica clínica habitual” presentat conjuntament amb els Serveis de Cardiologia i Urgències de Sant Pau, i finançat per la Beca Enrique Concustell.
El projecte es desenvoluparà en el context d’un acord amb Singulex Inc. (Alameda, CA, USA) i té com a objectiu avaluar la informació que dona la determinació de la troponina I ultrasensible (respecte de la que s’utilitza en l’actualitat: la troponina T ultrasensible) en el diagnòstic i seguiment de pacients amb síndrome coronari agut.
