El seguiment per ressonància magnètica en dones amb mutacions en els gens BRCA1 que tenen un alt risc de patir càncer de mama al llarg de la seva vida, redueix de forma significativa la mortalitat sense necessitat de fer una mastectomia preventiva, segons els resultats d’un estudi internacional en què han participat investigadors del grup d’Oncologia Clínica de l’Institut de Recerca Sant Pau, liderats per la Dra. Teresa Ramón y Cajal.

L’estudi, que es publica avui a la revista JAMA Oncology, analitza dades de dones amb variants patogèniques dels gens BRCA1 o BRCA2 i demostra que aquelles amb variacions de seqüència BRCA1 sotmeses a seguiment per ressonància magnètica tenen una taxa de mortalitat per càncer de mama notablement inferior. Aquests resultats posen en relleu la importància de les estratègies de detecció precoç, especialment en dones amb un alt risc genètic, i obren la porta a la necessitat d’avaluar l’impacte d’aquest tipus de vigilància en dones amb variacions del gen BRCA2.

La recerca s’inclou dades de pacients de 59 centres diferents d’11 països, entre els quals destaca Sant Pau com a únic centre de tot l’Estat. Es van incloure 2.488 dones amb una edat mitjana d’entrada de 41,2 anys. D’aquestes, 1.756 (el 70,6%) van fer almenys una prova de ressonància magnètica com a part del programa de vigilància, mentre que 732 (el 29,4%) no van fer-se cap prova de ressonància magnètica. Després d’un seguiment mitjà de 9,2 anys, 344 dones (el 13,8%) van desenvolupar càncer de mama, i 35 (l’1,4%) van morir a causa d’aquesta malaltia.

“Aquests resultats són importants perquè aquestes dones tenen un risc molt elevat de desenvolupar càncer de mama. Des de Sant Pau hem seguit, durant més d’una dècada, a quasi 200 pacients i hem pogut comprovar que la vigilància amb ressonància magnètica realment redueix la seva mortalitat perquè detectem els tumors en fases molt inicials, quan els tractaments són molt efectius”, explica la Dra. Ramón y Cajal.

Aquesta experta afegeix que, “l’alternativa en aquestes dones d’alt risc genètic és fer una doble mastectomia radical com a mesura de prevenció. Es tracta d’una tècnica molt invasiva i cal recordar que parlem de persones sense cap malaltia”.

Article de referència

• Jan Lubinski, MD, PhD; Joanne Kotsopoulos, PhD; Pal Moller, MD; Tuya Pal, MD; Andrea Eisen, MD; Larissa Peck, MSc; Beth Y. Karlan, MD; Amber Aeilts, MSc; Charis Eng, MD, PhD; Louise Bordeleau, MD; William D. Foulkes, MBBS, PhD; Nadine Tung, MD; Fergus J. Couch, PhD; Robert Fruscio, MD; Teresa Ramon y Cajal,MD; Christian F. Singer, MD, MPH; Susan L. Neuhausen, PhD; Dana Zakalik, MD; Cezary Cybulski, MD, PhD; Jacek Gronwald, MD, PhD; Tomasz Huzarski, MD; Klaudia Stempa, MD, PhD; Jeffrey Dungan, MD; Carey Cullinane, MD; Olufunmilayo I. Olopade, MD; Kelly Metcalfe, PhD; Ping Sun, PhD; Steven A. Narod, MD; for the Hereditary Breast Cancer Clinical Study Group. MRI Surveillance and Breast Cancer Mortality in Women With BRCA1 and BRCA2 Sequence Variations. JAMA Oncol. doi:10.1001/jamaoncol.2023.6944

La Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca en Malalties Cardiovasculars a l’Institut de Recerca Sant Pau, ha ingressat com a Acadèmica de Número a la Medalla 11 de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, consolidant així el seu compromís amb la promoció i l’avanç de la farmacologia. Aquesta distinció representa un reconeixement a les seves contribucions a la recerca farmacològica.

Durant la cerimònia solemne la Prof. Badimon va presentar el seu discurs titulat “La farmacologia en l’era de la medicina de precisió: Farmacoteràpia en malalties cardiovasculars”, un tema de gran rellevància i actualitat que va prometre enriquir el coneixement i la discussió dins la comunitat científica.

La resposta en nom de l’Acadèmia va estar a càrrec de l’Acadèmic de Número i President de la Secció 4ª, Excmo. Sr. D. Juan Tamargo Menéndez. La seva intervenció va ser un complement perfecte per a aquesta celebració, destacant la importància i l’impacte de la recerca farmacològica en la societat actual.

Aquest esdeveniment no només va marcar un nou hito en la carrera de la Prof. Badimón, sinó que també va reforçar el compromís de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia amb l’excel·lència acadèmica i la contribució significativa a l’avanç científic en el camp de la cardiologia.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Banc de Sang i Teixits (BST) han signat un acord de col·laboració destinat a impulsar el desenvolupament i la producció de medicaments innovadors.

L’acord, que representa una aliança pionera entre dues institucions capdavanteres en el camp de la salut, estableix les bases per a la creació d’un node conjunt que comptarà amb instal·lacions preparades per a la producció de teràpies avançades, incloent-hi les cèl·lules CAR-T.

En el marc d’aquest conveni, l’IR Sant Pau es compromet a fer partícip al Banc de Sang i Teixits de les produccions dels seus CAR-T en assaigs clínics, consolidant-los com a instal·lació alternativa d’aquestes teràpies avançades.

La firma d’aquest acord representa un pas fonamental cap a la consecució d’objectius comuns en la recerca i el desenvolupament de teràpies avantguardistes. Amb aquesta col·laboració, es fusionen els coneixements tècnics del BST amb l’expertesa en investigació de l’Institut Sant Pau, tot potenciant la capacitat d’innovació en el camp de les teràpies avançades.

Una de les funcions principals del Banc de Sang i Teixits és el de posar al servei dels equips d’investigació d’arreu, l’expertesa professional i la capacitat de fabricació de medicaments de teràpia avançada, amb el coneixement que li atorguen unes instal·lacions úniques al país, amb 10 sales blanques i una trajectòria líder en avenços tecnològics dedicats a donar servei aquest tipus de teràpies des de fa més de 15 anys.

La seu central del BST disposa del laboratori, els aparells i la tecnologia necessàries, especialment els tancs de criopreservació, per poder mantenir aquests medicaments de teràpia avançada, i sobretot, dels experts capacitats per manipular aquests productes. Un model en xarxa d’expertesa que ha estat pioner a implantar les teràpies innovadores contra el càncer a tota la xarxa pública d’hospitals.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau, ha destacat la importància d’aquesta aliança: “Aquest acord representa una oportunitat única per avançar en el camp de la medicina personalitzada i les teràpies avançades. Estem convençuts que, junts, aconseguirem fites importants per impulsar la recerca i millorar la salut i el benestar dels pacients.”

Per la seva banda, la directora general del Banc de Sang i Teixits, Anna Millan Álvarez, subratlla que l’acord signat és la consolidació d’una relació de col·laboració entre ambdues institucions de fa molts danys, i gràcies a la qual “hem aconseguit fites en el camp de la recerca que ajuden a situar l’ecosistema català d’innovació en salut i teràpies avançades al capdavant”.

Ha afegit que, “aliances com les que mantenim amb l’Institut de Recerca Sant Pau, ens ajuden com a país a continuar actuant de motor de les teràpies avançades més enllà de l’àmbit català i a treballar per aportar noves solucions amb la medicina feta partir de teràpia cel·lular, que aporta esperança a molts pacients pels quals fins ara no hi havia tractaments eficaços, com són certs tipus de càncers”.

Els equips de treball de les dues institucions ja han començat a coordinar-se per a posar en marxa els primers projectes que marcaran un abans i un després en el camp de les teràpies avançades.

Una nova etapa de col·laboració

L’IR Sant Pau i el BST ja van signar un conveni previ per la posada en marxa la Sala Blanca de Sant Pau. L’acord va servir de marc per dissenyar els procediments i acreditar-la per a la fabricació de medicaments en teràpies avançades.

La Sala Blanca de l’IR Sant Pau compta amb la certificació de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios (AEMPS), obtinguda inicialment l’any 2020 i renovada el 2022, duplicant la seva capacitat de producció.

“Ara comencem una nova etapa de col·laboració amb el BST per posicionar-nos ambdues institucions per la futura producció de medicaments avançats ampliant horitzons més enllà de la recerca, de cara a poder arribar a tots els pacients que ho necessitin”, afegeix el Dr. Surrallés.

L’IR Sant Pau ha desenvolupat fins ara dos medicaments CAR-T acadèmics: HSP-CAR30 i HSP-CAR19M. El 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari, en col·laboració amb la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras. Aquest medicament es troba actualment en fase II de recerca i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

Per altra banda, en l’actualitat està en marxa un assaig clínic amb el seu segon medicament de teràpia avançada acadèmic, produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau, el HSP-CAR19M. Aquest medicament es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia i s’està administrant a pacients amb els tipus de limfoma b més freqüents (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments.

L’assaig clínic, promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IR-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, col·labora el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En aquest projecte, que ha rebut un ajut de 2 milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Sant Pau, que forma part del projecte europeu T2Evolve, és un dels centres acreditats a l’Estat que compten amb autorització per utilitzar medicaments CAR-T, per part de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia que depèn del Ministeri de Sanitat. Aquest centre disposa d’instal·lacions de primer nivell, així com de professionals altament qualificats i especialitzats, fet que permet desenvolupar projectes d’immunoteràpia CAR-T únics a Europa.

Un assaig clínic realitzat pel Dr. Jordi Miralles, del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital de Sant Pau, va analitzar la influència de l’albúmina en el desenvolupament de la lesió renal aguda associada a la cirurgia cardíaca sota circulació extracorpòria (CEC) en pacients amb funció renal preoperatoria preservada, en comparació amb l’estratègia de purgat del circuit amb una solució cristaloide balancejada versus una solució cristaloide balancejada amb albúmina al 4%.

El treball, en el qual ha participat mitjançant la realització d’un subestudi farmacoeconòmic la Dra. Alejandra Espinosa Guerrero, responsable de la Unitat d’Investigació Clínica d’Assaigs Clínics (UICEC) de l’Institut d’Investigació Sant Pau, va revelar un possible benefici de l’ús d’albúmina al 4% com a purgat de la CEC en els pacients que presentaven valors de funció renal preoperatoria en el límit més baix, segons una anàlisi post hoc de les dades de l’estudi.

Els resultats van confirmar que l’ús d’albúmina al 4% en la CEC en pacients amb funció renal conservada disminueix significativament les despeses directes associades a la cirurgia cardíaca, tot i que clínicament no es van detectar diferències significatives en el desenvolupament de lesió renal en el global de pacients durant els cinc primers dies després de la intervenció entre els dos grups estudiats, d’acord amb els resultats trobats pel Dr. Miralles.

En concret, un dels aspectes més destacats de l’estudi farmacoeconòmic va ser l’evidència que l’ús de l’albúmina al 4% com a purgat de la CEC disminueix els costos per pacient per any fins a 650€ en comparació amb el tractament convencional amb la solució cristaloide sola, pel que l’albúmina al 4% podria ser més rendible a llarg termini.

La Dra. Espinosa explica que es va poder comprovar que en els pacients amb la funció renal conservada, no es va observar cap benefici clínic però sí econòmic i seria interessant continuar amb una línia d’investigació centrada en avaluar l’efecte de l’albúmina en pacients intervinguts de cirurgia cardíaca sota CEC amb malaltia renal crònica preoperatoria, ja que “els resultats de l’anàlisi post-hoc en pacients amb valors de filtració glomerular més baixos de l’estudi, revelen la tendència a un benefici no només a nivell clínic, sinó en termes de qualitat de vida al pacient, possiblement augmentant fins a 1 mes de vida en plena salut”.

A més d’estudiar el possible benefici clínic, el nou estudi incorporaria un subestudi farmacoeconòmic per valorar la eventual incorporació de l’albúmina en la pràctica clínica diària en aquest tipus de pacients dins del Sistema Nacional de Salut.

La Dra. Carmen García-Sánchez, investigadora del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i neuropsicòloga del Servei de Neurologia al mateix hospital, ha presentat les conclusions d’un estudi sobre COVID-19 persistent i la possible relació entre l’índex de massa corporal i el rendiment cognitiu al 52th Annual North American Meeting de la Societat Internacional de Neuropsicologia, celebrat recentment a Nova York (Estats Units).

L’estudi, titulat “Body Mass Index (BMI) and Psychological Health in Long-Covid-19 Patients: An Exploration of Cognitive Function, Anxiety, Depression, Apaty, Fatigue and General health status”, s’ha dut a terme en un total de 118 pacients amb COVID-19 persistent i el seu objectiu ha estat analitzar la possible associació entre l’índex de massa corporal (IMC) i el rendiment cognitiu, l’ansietat, la depressió, l’apatia i el cansament entre aquetes persones. El treball també ha explorat si l’IMC influeix en la percepció de salut general d’aquests pacients. Els resultats obtinguts per l’equip d’investigadors han mostrat que l’IMC pot no ser un determinant directe d’aquests aspectes psicològics en el context de la COVID-19 perllongada.

Segons la Dra. Carmen García-Sánchez, la fatiga s’ha associat “a condicions mèdiques com infeccions post virals o malalties neurològiques. Però no hi ha cap definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica, i el coneixement que tenim sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, motiu pel qual representa un repte clínic per als experts”. Per aquesta raó, “cal avaluar exhaustivament les seqüeles en pacients post-COVID-19 i seguir estudiant la seva evolució per reduir el deteriorament cognitiu i fomentar la seva recuperació”.

Aquest nou estudi presentat al Congrés de la Societat Internacional de Neuropsicologia suposa un pas més en la línia de recerca que desenvolupa l’IR Sant Pau, qui ja ha publicat altres estudis que revelen una connexió entre fatiga, depressió, ansietat i altres dèficits cognitius en pacients amb la síndrome post-covid. Un d’ells, publicat a la revista Brain and Behavior, mostrava que la malaltia generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. I un altre, publicat  a la revista Journal of Neurology, revelava que la fatiga en els pacients amb post covid s’associava amb ansietat, depressió i apatia.

L’Institut de Recerca Sant Pau ha estabilitzat dues investigadores del programa Miguel Servet del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII): la Dra. Mª Virtudes Céspedes i la Dra. Mª José Martínez Zapata. Aquesta estabilització respon a la política d’avaluació Miguel Servet realitzada per l’Institut i que ambdues investigadores han superat amb èxit, destacant per la seva excel·lència en recerca, lideratge i innovació.

D’altra banda, la Dra. Céspedes , llicenciada en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid, doctora en Neurociències per l’Institut de Neurociències del CSIC-Universitat Miguel Hernández (2001) i màster en Anàlisi i Control de Qualitat per l’Institut Tecnològic de la Indústria Química i Farmacèutica, ha estat pionera en la identificació de noves dianes terapèutiques en càncers peritoneals, principalment en el càncer d’endometri i ovari més agressives.

La seva dedicació a l´estudi de la influencia del sistema nerviós en la progressió tumoral  i de l’aplicació de plataformes de cribratge d’alt rendiment i de la intel·ligència artificial, pretendre obrir noves vies per a la millora de les estratègies diagnòstiques i terapèutiques en oncologia, consolidant el seu rol com a investigadora principal del Grup emergent d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal.

Des de la seva incorporació a l’IR Sant Pau l’any 2001, al grup d’Oncogènesi i fàrmacs antitumorals dirigit pel Dr. Ramon Mangues, la Dra. Céspedes ha evolucionat des d’estudiant postdoctoral a líder d’un grup de recerca innovador, passant per obtenir al 2016 una posició de investigadora Miguel Servet. La seva línia de recerca, que travessa les fronteres entre les neurociències i l’oncologia, busca desenvolupar teràpies avançades que puguin transformar l’atenció dels pacients amb aquests càncers devastadors.

Les seves línies de recerca se centren en  la modelització dels càncers ginecològiques altament metastàtics, a partir de sistemes 2D i 3D, i xenotransplantaments derivats de pacients en ratolins, per comprendre millor la fisiopatologia del tumor i per l´ús en l’avaluació preclínica de teràpies antimetastàtiques basades en nanopartícules, i en la neuromodulació tumoral, tot dos, dirigides a la eliminació de cèl·lules mare del càncer.

Per altra banda, i conjuntament ambamb investigadors clínics del departament de ginecologia y obstetrícia de l´Hospital de Sant Pau , està treballant en la identificació de nous marcadors pronòstics i objectius terapèutics utilitzant plataformes de cribratge d’alt rendiment, grans dades i intel·ligència artificial per millorar l’estratificació pronòstica i terapèutica de les pacients amb càncer d’endometri.

Durant els últims 5 anys, ha obtingut 7 projectes competitius com a IP i recursos humans de l’ISCIII e institucions privades contribuït activament en el desenvolupament de fàrmacs, a través de contractes amb la indústria farmacèutica. Entre les seves fites més destacades, és també coinventora de 3 patents que cobreixen l’ús de vehicles nanopartícula dirigits per T22 per lliurar fàrmacs i agents diagnòstics dins de cèl·lules CXCR4+ (cèl·lules mare del càncer).

D’altre banda, la Dra. Martínez Zapata, és metgessa per la Universitat de Barcelona (1988), especialista en Farmacologia Clínica formada a l’Hospital Vall d’Hebron (HVH, 1993-96) i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2006). Des de 2016, com a investigadora associada sènior Miguel Servet, ha desenvolupat una línia de recerca clínica en la seguretat dels pacients sotmesos a cirurgia. Ha desenvolupat estudis com a IP, finançats amb ajuts públics competitius, i ha obtingut recursos humans de l’ISCIII. Es també investigadora al grup 43 del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), i el Grup Consolidat Català de Recerca Clínica i de Salut Aplicada. És membre de la Xarxa Iberoamericana Cochrane, Col·laboració Cochrane, i de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica.

Amb un recorregut acadèmic i professional excepcional, ha centrat la seva investigació en l’avaluació de la seguretat i eficàcia d’intervencions clíniques, incloent l’ús de l’àcid tranexàmic per reduir el sagnat a la cirurgia ortopèdica, de plasma ric en plaquetes per a la cicatrització de ferides i el tractament de la insuficiència venosa crònica. A través de la seva carrera, ha liderat diversos assajos clínics aleatoritzats independents i ha col·laborat en projectes de recerca internacionals, consolidant-se com una peça clau dins del grup 43 del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública i del Grup Consolidat Català de Recerca Clínica i de Salut Aplicada.

La consolidació de les Dres. Céspedes i Martínez Zapata simbolitza no només el reconeixement de la seva excel·lència i compromís amb la investigació de qualitat, sinó també l’aposta de l’Institut de Recerca Sant Pau per retenir el talent i promoure l’avanç científic en l’àmbit de la salut. La seva estabilització permetrà continuar i expandir els projectes de recerca iniciats, amb l’esperança d’arribar a noves descobertes que poden transformar el tractament i l’atenció dels pacients en els pròxims anys.

El Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha realitzat un estudi pioner que revela diferències significatives en la microbiota intestinal entre homes i dones que han patit un ictus isquèmic. Aquesta investigació destaca la importància del sexe biològic en els estudis relacionats amb els trastorns cerebrovasculars i la microbiota intestinal.

L’estudi, que publica la revista European Journal of Neurologys’ha realitzat en el marc del projecte Maestro, concedit al Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap d’aquest grup de recerca, per part de l’Instituto de Salud Carlos III.

L’ictus isquèmic, una malaltia cerebrovascular que causa afecció al flux sanguini del cervell, manté una connexió ben establerta amb la microbiota intestinal a través de l’eix bidireccional intestí-cervell. Fins ara, no es disposava de dades que relacionessin la microbiota intestinal amb el sexe dels pacients d’ictus isquèmic. Segons el Dr. Miquel Lledós, del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau i investigador principal de l’estudi, “la gran majoria d’investigacions en microbiota realitzades en l’ictus no arriben a mirar les espècies microbianes. Nosaltres hem volgut treballar amb unes tècniques més específiques que permeten estudiar les espècies microbianes, que, en el fons, són les més importants”.

L’estudi es va realitzar a una cohort de 89 pacients que han patit ictus isquèmic i va incloure 12 persones sanes com a grup control. Els investigadors van analitzar les diferències taxonòmiques de la microbiota intestinal entre homes i dones amb ictus isquèmic mitjançant seqüenciació metagenòmica completa.

Els resultats de l’anàlisi van revelar que els homes que han patit ictus isquèmic presenten una major diversitat d’espècies en comparació amb les dones afectades per aquesta malaltia. A més a més, es van trobar diferències de sexe en els pacients amb ictus isquèmic en relació amb la família Fusobacteriaceae. També es va observar que aquests bacteris no eren una conseqüència de l’ictus patit, sinó que ja estaven presents abans d’haver-lo experimentat, constituint, per tant, un factor de risc per a la manifestació d’aquesta malaltia.

El Dr. Fernández-Cadenas comenta que aquestes bactèries que es van trobar al grup de dones que havien patit un ictus isquèmic, “eren diferents respecte als controls i això no ho veiem en els homes. En el grup d’homes, no hi havia diferències entre ictus i controls, per tant, aquestes bateries eren específiques per al risc de ictus en dones. Això, a més, també ho vam validar amb estudis bioinformàtics, on vam veure que aquestes bacteries no eren una conseqüència d’haver tingut un ictus, sinó que estàven abans de tenir-lo i, per tant, eren un factor de risc”.

Aquest estudi és el primer en indicar que hi ha diferències en la microbiota intestinal entre homes i dones que han patit ictus isquèmic, identificant alts nivells de Fusobacteriaceae a les dones com a factor de risc específic per la malaltia. Aquesta troballa subratlla la importància d’incloure el sexe biològic en el disseny, l’anàlisi i la interpretació dels estudis sobre l’ictus i la microbiota intestinal.

Article de referència

• Miquel Lledós, Luís Prats-Sánchez, Laia Llucià-Carol, Jara Cárcel-Márquez, Elena Muiño, Natalia Cullell, Cristina Gallego-Fabrega, Jesús M. Martín-Campos, Ana Aguilera-Simón, Marina Guasch-Jiménez, Daniel Guisado-Alonso, Anna Ramos-Pachón, Alejandro Martínez-Domeño, Artur Izquierdo, Rebeca Marín, Pol Camps-Renom, Joan Martí-Fàbregas, Israel Fernández-Cadenas. Ischaemic stroke patients present sex differences in gut microbiota. European Journal of Neurology. Volume30, Issue11. November 2023. Pages 3497-3506 https://doi.org/10.1111/ene.15931

L’anomenada prescripció diferida d’antibiòtics és una estratègia per reduir l’ús inadequat d’aquests medicaments, que pot ser útil para fer front al greu problema mundial que suposa el creixement de les resistències bacterianes. Aquesta estratègia ha demostrat ser lleugerament més eficient que la prescripció immediata i la no prescripció antibiòtica i és percebuda com una eina útil pels professionals en situacions d’incertesa, segons dos nous estudis publicats per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau i el Centre Cochrane Iberoamericà.

En el primer estudi, els investigadors van dur a terme una anàlisi de cost-efectivitat, comparant la prescripció diferida respecte a la prescripció immediata i la no prescripció d’antibiòtics. L’anàlisi va incloure dades d’un assaig clínic realitzat pel mateix grup d’investigadors, mostrant que la prescripció diferida era lleugerament més eficient que la prescripció immediata i que la no prescripció d’antibiòtic.

El Dr. Pablo Alonso, director de l’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública i Atenció Primària de l’IR Sant Pau, investigador del Centre Cochrane Iberoamericà i investigador principal d’aquesta línia de treball, afirma que “el tractament diferit en la població pediàtrica va mostrar resultats lleugerament superiors a la resta de les estratègies, també quan es van considerar els costos de les resistències bacterianes”.

En el segon estudi, els investigadors van explorar les percepcions i actituds dels professionals d’atenció primària sobre els antibiòtics i la prescripció diferida com a tractament per a pacients adults amb infeccions respiratòries. L’estudi va mostrar que aquesta estratègia de prescripció resultava d’utilitat pels professionals en situacions d’incertesa diagnòstica, oferint als pacients una xarxa de seguretat a l’hora de gestionar el seu problema de salut i representant una oportunitat per educar els pacients sobre l’ús adequat dels antibiòtics, atorgant-los una major autonomia.

La investigadora Gemma Mas, professora de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau, coordinadora del Grup de Recerca en Cures Infermeres i primera signant d’ambdós estudis, assenyala que “la prescripció diferida és utilitzada pels professionals en casos de dubte i a més, en situacions molt concretes, com abans del cap de setmana en el que el pacient no pot realitzar de nou una consulta al seu centre d’atenció primària en cas d’empitjorament” . A més a més, afegeix que “la prescripció diferida és una oportunitat per educar a la població sobre aquest tipus d’infeccions, els antibiòtics i quan aquest són necessaris” .

Pacients més implicats en el seu tractament

Aquests experts de Sant Pau expliquen que la prescripció diferida implica que, en els casos en els quals el pediatre o metge de família té dubtes sobre si la infecció és bacteriana o vírica i, per tant de la necessitat d’indicar antibiòtics a un pacient a causa del seu estat clínic en aquell moment, es prescriu una recepta i també s’explica al pacient o persona responsable la història natural de la malaltia i quan caldria considerar utilitzar la recepta. “Els dies que, en principi, el nen o la nena pot estar amb aquests símptomes i quins serien els signes d’alarma. Així, els pares o la persona afectada puguin valorar si al cap d’uns dies necessita o no utilitzar aquesta recepta. És a dir, se’ls dona un consell estructurat i les pautes d’actuació en funció de l’evolució de la malaltia”, detalla la Dra. Gemma Mas, que destaca que aquesta estratègia proporciona una xarxa de seguretat, empodera als pacients i educa sobre l’ús adequat dels antibiòtics.

“Per exemple, davant d’una otitis, podem explicar que si després de 3 dies el malalt no millora, o si passades 24 hores està molt pitjor, cal que consideri fer servir la recepta que li hem donat”. En aquest exemple, si el nen o nena millora, doncs s’ha evitat l’ús innecessari d’un antibiòtic -amb el que comporta en termes d’efectes adverses i risc de generar resistències- o la necessitat de tornar al metge a buscar la recepta en cas d’empitjorar, segons explica la Dra. Gemma Mas.

Per la seva banda, el Dr. Pablo Alonso comenta que, tot i que la prescripció diferida està solo relativament implantada en els centres d’atenció primària a Catalunya, encara hi ha marge de millora. La manca d’especificitat en les guies clíniques i la necessitat d’eines més detallades van ser identificades com a àrees de millora per a una implementació més efectiva d’aquesta estratègia.

En resum, la prescripció diferida d’antibiòtics emergeix com una eina valuosa, no només per reduir els costos i les resistències bacterianes, sinó també per apoderar als pacients i educar sobre la necessitat real d’antibiòtics en casos específics.

Aquests experts destaquen que aquesta estratègia de prescripció diferida “és una estratègia  centrada en el pacient, que ens proporciona una gran oportunitat per educar-lo i empoderar-lo per a la presa de decisions”.

Satisfacció del pacient, resistències i sostenibilitat del sistema

El Dr. Joaquín López-Contreras, director de la Unitat de Malalties Infeccioses i responsable del Programa d’infeccions nosocomials i política antibiòtica de l’Hospital de Sant Pau indica que “la utilització de la prescripció diferida en l’àmbit de l’atenció primària és una estratègia que ha demostrat que suposa estalvi en l’ús d’antibiòtics innecessaris  i, per tant, ha de tenir una repercussió en la progressió de les resistències bacterianes a la comunitat”.

Des del seu punt de vista, aquests estudis aporten evidència científica, “ara cal analitzar per què aquesta estratègia, que ha demostrat ja la seva eficàcia, no està implementada al cent per cent i hem d’intentar que es generalitzi, ja que, a més de ser positiva pel que fa a la satisfacció del pacient i l’evolució de les resistències, és eficient en el sentit econòmic i això també és important per contribuir a la sostenibilitat del sistema de salut”.

El Dr. López-Contreras ha recordat que existeix una correlació entre l’ús d’antibiòtics i el percentatge de resistències en les diferents àrees geogràfiques del món. “Els països del sud d’Europa i els països del sud d’Àsia són consumidors molt importants d’antibiòtics.  Realitzar a Atenció Primària aquest tipus d’intervencions que donen cultura als ciutadans sobre la transcendència de l’ús adequat dels antibiòtics i que a més ajuden a reduir-ne l’ús em sembla una bona estratègia, amb un enfocament global, per reduir l’important problema per a la salut que suposen de les resistències bacterianes”.

La confiança i una bona metge-pacient són factors clau per tal de poder dur a terme aquesta estratègia, explica la Dra. María Quinteiro, pediatre del centre d’atenció primària (CAP) Sardenya, que fa servir la prescripció diferida amb regularitat a la seva consulta. “Crec que és molt important que com a professional coneguis al pacient a qui li estàs explicant això, que siguis capaç de confiar en ell i de fer-li un acompanyament adient i que ells també confiïn en tu per tal de portar a terme bé, de forma correcta, el que els estàs explicant. L’educació és clau”.

Aquesta pediatra explica que com més actius són els pacients i més s’impliquen en la seva malaltia, normalment s’aconsegueixen millors resultats clínics. “Però per això cal educació prèvia i acompanyament si no, doncs és impossible”.

Eina especialment útil a l’Atenció Primària

El Dr. Albert Boada Valmaseda, referent d’Atenció Primària en l’Àrea Assistencial de Catsalut, recorda que les resistències als antibiòtics són un problema global, considerades una de les principals amenaces per a la salut i la humanitat per l’OMS. “L’Atenció Primària és la principal prescriptora d’antibiòtics a la comunitat, i les infeccions respiratòries la principal etiologia per la qual es prescriuen. Moltes vegades aquesta prescripció és inadequada, atès l’origen víric principal d’aquestes infeccions. És per això que cal dotar estratègies per reduir la prescripció inadequada d’antibiòtics”.

Des del punt de vista d’aquest expert, “la prescripció diferida d’antibiòtics ha de ser una estratègia a promocionar en atenció primària per a les infeccions respiratòries, atès que és l’àmbit de més prescripció, i és ben acceptada per professionals i pacients. Aquests estudis augmenten els coneixements sobre la percepció de professionals en el seu ús i sobre el cost-efectivitat”.

Articles de referència

• Mas-Dalmau G, Pérez-Lacasta MJ, Alonso-Coello P, Gorrotxategi-Gorrotxategi P, Argüelles-Prendes E, Espinazo-Ramos O, Valls-Duran T, Gonzalo-Alonso ME, Cortés-Viana MP, Menéndez-Bada T, Vázquez-Fernández ME, Pérez-Hernández AI, Muñoz-Ortiz L, Villanueva-López C, Little P, de la Poza-Abad M, Carles-Lavila M; DAP Paediatrics Group. A trial-based cost-effectiveness analysis of antibiotic prescription strategies for non-complicated respiratory tract infections in children. BMC Pediatr. 2023 Oct 2;23(1):497. doi:1186/s12887-023-04235-3. PMID: 37784098; PMCID: PMC10544479.
• Mas-Dalmau G, Pequeño-Saco S, de la Poza-Abad M, Borrell-Thió E, Besa-Castellà M, Alsina-Casalduero M, Cuixart-Costa L, Liroz-Navarro M, Calderón-Gómez C, Martí J, Cruz-Gómez I, Alonso-Coello P. Perceptions and attitudes regarding delayed antibiotic prescription for respiratory tract infections: a qualitative study. BMC Prim Care. 2023 Oct 4;24(1):204. doi: 10.1186/s12875-023-02123-4. PMID: 37794330; PMCID: PMC10548630.

Un grup de científics de diversos hospitals i centres de recerca de Catalunya, liderats pels Drs. Álvaro Carbayo i Ricard Rojas, investigadors del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau, en col·laboració amb el Dr. Sergi Borrego-Écija i la Dra. Ellen Gelpi, del grup de malaltia d’Alzheimer i altres trastorns cognitius i el Banc de Teixits Neurològics del IDIBAPS, han publicat un estudi a la revista Brain que revela connexions entre dues malalties cerebrals devastadores: l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la demència frontotemporal.

L’estudi examina la relació i l’espectre complet d’aquestes dues malalties neurodegeneratives, que comparteixen més similituds de les que es pensava inicialment. L’ELA, que és una malaltia que afecta a les neurones motores, i la demència frontotemporal, caracteritzada per problemes cognitius i conductuals, mostren un espectre clínic, genètic i patològic comú, tot i que molt heterogeni, segons explica el Dr. Ricard Rojas, investigador de l’IR Sant Pau i cap de la Unitat de malalties neurodegeneratives del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

Estudis clínics han revelat que fins al 50% dels pacients amb ELA poden desenvolupar símptomes cognitius i de comportament i, en concret, entre un 10 i un 15% compleixen els criteris diagnòstics per a la demència frontotemporal. Ara s’ha pogut comprovar, mitjançant l’estudi neuropatològic d’una gran sèrie de casos d’ELA, que en realitat la xifra pot ser molt més important: el 35,5% dels casos presentaven també característiques patològiques de demència frontotemporal. Les troballes mostren que l’agregació patològica de la proteïna TDP-43 estava present en un 93,6% dels casos d’ELA i era més extensa en aquells amb la coexistència patològica de demència frontotemporal.

Tot i que és sabut que la majoria dels casos comparteixen la presència d’agregats de la proteïna TDP-43, l’estudi posa de manifest la marcada heterogeneïtat de les característiques neuropatològiques, suggerint possibles mecanismes fisiopatològics diferents.  Cal tenir en compte que, actualment,  la identificació d’aquestes proteïnes és fa post mortem, en absència d’un biomarcador precís.

“Els estudis neuropatològics i la correlació amb les característiques clíniques dels pacients ens ajuden a ampliar el nostre coneixement sobre la base de malalties com la ELA i la demència frontotemporal, obrint portes a futurs estudis sobre biomarcadors i teràpies específiques”, indica el Dr. Carbayo, autor principal de l’estudi.

En la investigació es van incloure tots els casos que complien els criteris neuropatològics de demència frontotemporal del Banc de Teixits Neurològics del Biobanc FRCB-IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona entre 1994 i 2022, independentment del seu últim diagnòstic clínic. Es van revisar, de manera retrospectiva, les dades clíniques i neuropatològiques, i es van poder analitzar les principals característiques clíniques, genètiques i patogèniques, comparant els grups de pacients  amb i sense canvis patològics de demència frontotemporal, intentant definir subgrups específics.

“Hem observat una heterogeneïtat sorprenent en la presentació clínica i les característiques patològiques i genètiques dels pacients, amb una major freqüència de demència frontotemporal que la descrita en altres sèries”, en paraules del Dr. Carbayo.

Des del seu punt de vista, aquests resultats posen en relleu la importància de la col·laboració interdisciplinària entre els professionals i les unitats de ELA i demència frontotemporal. “És crucial que treballem conjuntament per entendre millor aquest espectre de malalties neurodegeneratives i per atendre millor els nostres pacients. De fet, a Sant Pau ja estem treballant amb aquesta estructura des de fa 6 o 7 anys”, conclou el Dr. Carbayo.

Article de referència

• Álvaro Carbayo, Sergi Borrego-Écija, Janina Turon-Sans, Elena Cortés-Vicente, Laura Molina-Porcel, Jordi Gascón-Bayarri, Miguel Ángel Rubio, Mónica Povedano, Josep Gámez, Javier Sotoca, Raúl Juntas-Morales, Miriam Almendrote, Marta Marquié, Raquel Sánchez-Valle, Ignacio Illán-Gala, Oriol Dols-Icardo, Sara Rubio-Guerra, Sara Bernal, Marta Caballero-Ávila, Ana Vesperinas, Ellen Gelpi, Ricard Rojas-García, Clinicopathological correlates in frontotemporal lobar degeneration: motor neuron disease spectrum, Brain, 2024;, awae011, https://doi.org/10.1093/brain/awae011

La Sra. Gemma Valeta, gerent de Medicina Personalitzada i de Precisió del Servei Català de la Salut, ha visitat aquest matí l’Institut de Recerca Sant Pau. L’ha rebut el director d’aquesta institució, el Dr. Jordi Surrallés.

La Sra. Valeta ha volgut conèixer d’a prop la tasca que es fa a Sant Pau per tal de buscar sinergies que contribueixin a impulsar la recerca, que és un pilar fonamental per aconseguir un enfocament més precís i individualitzat per al tractament de diverses malalties.

Sense dubte, els instituts de recerca són l’epicentre de la innovació científica i la descoberta de noves teràpies. La seva capacitat per explorar noves fronteres científiques i desenvolupar noves tecnologies és fonamental per avançar en el camp de la medicina personalitzada.

La unió sinèrgica entre els instituts de recerca i les autoritats governamentals pot generar un entorn propici per al desenvolupament i la implementació eficaç de la medicina personalitzada. La creació d’espais de col·laboració entre investigadors i responsables polítics pot facilitar la definició de polítiques que reflecteixin les necessitats i les oportunitats que ofereix aquesta nova frontera científica.

La detecció de la proteïna TAU fosforilada 217 (p-tau217) en plasma ha mostrat una alta precisió per identificar acumulacions patològiques de les proteïnes beta amiloide i TAU, de forma comparable a la detecció de biomarcadors tradicionals en líquid cefalorraquidi, segons els resultats d’un estudi que acaba de publicar la revista JAMA Neurology, en què han participat investigadors de l’Àrea de Recerca en Malalties neurològiques, neurociència i salut mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, que lidera el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital. Aquests resultats obren la porta a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer amb una prova de sang.

Fa uns anys l’única possibilitat de diagnosticar aquesta malaltia neurodegenerativa era fer un estudi post mortemde mostres del cervell. Després, es van trobar biomarcadors eficaços que permeten identificar-la en líquid cefalorraquidi i ara la recerca està orientada a trobar biomarcadors en sang que permetin fer el diagnòstic de forma menys invasiva, segons explica el Dr. Daniel Alcolea, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’Institut de Recerca Sant Pau i responsable de la plataforma de biomarcadors de la Unitat de Memòria del mateix hospital.

Els investigadors van analitzar dades de tres cohorts observacionals: la Translational Biomarkers in Aging and Dementia (TRIAD), de Canadà; la Wisconsin Registry for Alzheimer’s Prevention (WRAP), d’Estats Units, i la Sant Pau Initiative on Neurodegeneration (SPIN), de Barcelona. L’estudi va involucrar mostres d’un total de 786 participants amb una mitjana d’edat de 66,3 anys que es van analitzar a Suècia i va revelar una excel·lent precisió del voltant del 95% per detectar la presència tant de la malaltia d’Alzheimer.

Els resultats mostren que el biomarcador p-tau217 ofereix una precisió comparable als biomarcadors en el líquid cefalorraquidi i va demostrar ser particularment efectiva en la detecció de canvis longitudinals, fins i tot en etapes preclíniques de la malaltia.

Un aspecte destacat d’aquesta tècnica, a més, és la seva capacitat per reduir significativament la necessitat de confirmacions addicionals, disminuint en un 80% la quantitat de proves requerides per tal de confirmar el diagnòstic de la malaltia.

El Dr. Alcolea, explica que “aquest biomarcador ha mostrat un rendiment molt alt per detectar l’Alzheimer en sang, amb una precisió d’entre el 90 i el 95%. De tots els biomarcadors que s’estan estudiant actualment per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, aquest és el que ha donat millors resultats”.

Aquest descobriment pot obrir noves portes en la recerca i el tractament de la malaltia d’Alzheimer, oferint una eina accessible i fiable per a la comunitat mèdica i els/les pacients. El Dr. Alberto Lleó, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’Institut de Recerca Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital explica que “aquest avenç és especialment significatiu, ja que els biomarcadors sanguinis podrien oferir una alternativa més accessible i menys invasiva per al diagnòstic precoç i seguiment de la malaltia d’Alheimer. A més, la implementació d’aquest tipus de prova podria millorar significativament l’avaluació clínica i el reclutament d’assaigs clínics, així com facilitar la gestió dels pacients i proporcionar accés oportú a teràpies modificadores de la malaltia”.

Article de referència

• Ashton NJ, Brum WS, Di Molfetta G, et al. Diagnostic Accuracy of a Plasma Phosphorylated Tau 217 Immunoassay for Alzheimer Disease Pathology. JAMA Neurol. Published online January 22, 2024. doi:10.1001/jamaneurol.2023.5319

Aquesta setmana les plataformes de suport a la recerca de l’Institut de Recerca Sant Pau han obert les seves portes als investigadors i personal de gestió en una iniciativa destinada a fomentar la col·laboració i la divulgació dels serveis que ofereixen.

Entre els principals objectius de les plataformes destaca facilitar l’accés a les tècniques i tecnologies d’alt nivell que podrien no ser accessibles a grups individuals i prestar serveis a un cost reduït per a l’optimització de recursos tan humans com d’equipaments, així com proporcionar suport als investigadors amb fluxos de treball i mètodes optimitzats.

Durant les sessions de visita, els participants han tingut l’oportunitat de familiaritzar-se de prop amb les instal·lacions i de resoldre dubtes amb el personal expert i especialitzat de cadascuna de les plataformes.

A més a més, s’ha proporcionat assessorament tècnic i metodològic als professionals que han fet les visites, que han pogut conèixer de prop els diferents recursos que ofereixen les plataformes per dur a terme els seus projectes amb èxit.

Aquesta iniciativa no només ha permès una interacció directa amb la infraestructura de recerca, sinó que també ha afavorit la creació d’un entorn propici per a la col·laboració entre els membres de la comunitat científica i l’apropament a tot el personal de gestió de l’Institut de Recerca.

Sant Pau disposa actualment d’onze plataformes de suport a la recerca:

• Plataforma de Genòmica i Transcriptòmica
• Plataforma de Bioinformàtica
• Plataforma de Citometria
• Plataforma de Microscopia
• Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica
• Servei de cultius cel·lulars
• Plataforma Sala Blanca
• Plataforma de Proteòmica
• Instal·lació Radioactiva
• Equips comuns
• Servei d’Experimentació Animal

Sant Pau segueix liderant el tractament de l’esquizofrènia farmacoresistent amb estimulació cerebral profunda (ECP) al món. Després de fer la primera intervenció d’aquest tipus el 2014 i publicar un estudi el 2020 -tots dos pioners- ara posa en marxa un segon estudi científic amb un grup de 6 nous pacients per analitzar els efectes de l’ECP a llarg termini i ampliant les dianes terapèutiques al cervell, la qual cosa permetrà personalitzar encara més aquesta cirurgia, molt poc agressiva però extremadament complexa. D’aquesta manera, Sant Pau és l’Hospital amb el major nombre de pacients amb esquizofrènia farmacoresistent que han estat tractats amb ECP i que han estat monitoritzats durant més temps.

“En un 30% dels casos l’esquizofrènia és resistent i, d’aquest percentatge, un 60% no respon a la darrera línia de tractament. Aquests pacients encara tenen deliris i al·lucinacions… són persones molt aïllades, amb molts problemes de salut, amb més risc de consumir drogues o alcohol i de suïcidi… molts cops per pal·liar aquests símptomes”, segons la investigadora principal de l’estudi, la  Dra. Iluminada Corripio, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic.

Afegeix que “en haver arribat al final del camí pel que fa al tractament farmacològic, hem decidit aplicar l’ECP en aquests pacients, on tenim tota l’expertesa de l’equip de Neurocirurgia, que ja l’ha aplicada amb èxit en Parkinson, depressió major, la malaltia de Huntington i també en esquizofrènia, publicant l’any 2020 els resultats del primer estudi fet al món en aquest àmbit”. 

Aquest primer estudi pilot es va fer en 8 pacients amb esquizofrènia resistent per avaluar la resposta clínica de l’ECP. Segons els resultats, s’havia produït una millora clínica en la meitat dels pacients i en 2 d’ells fins i tot pràcticament van desaparèixer completament els deliris i les al·lucinacions auditives. Segons la Dra. Corripio, “el nou estudi és la continuació natural d’aquest primer projecte, però afegint totes les millores científiques pel que fa a la tècnica, el coneixement de la patologia… i també en la personalització, triant molt bé la ubicació dels elèctrodes”. 

Més dianes cerebrals en cada pacient en una intervenció molt complexa i poc agressiva

Una novetat clau d’aquest nou estudi és que augmenta el nombre de dianes terapèutiques en cada pacient. El Dr. Rodrigo Rodríguez, coordinador de la Unitat de Neurocirurgia Funcional i adjunt del Servei de Neurocirurgia de Sant Pau, explica que “hem intentat personalitzar més el tractament, emprant uns elèctrodes més llargs de l’habitual amb la capacitat d’incloure en el seu trajecte dues dianes terapèutiques diferents, és a dir, que poden actuar sobre dues xarxes cerebrals diferents del sistema límbic, que controla el comportament d’aquests pacients. Si una diana terapèutica no és prou eficaç, podem utilitzar l’altra i millorar els resultats per al pacient. Podem estimular cada diana de forma independent o estimular-les les dues de forma simultània segons el cas de cada pacient”.

La intervenció és molt poc agressiva, però implica una cirurgia de molt alta complexitat des del punt de vista tecnològic. “La precisió a l’hora de col·locar els elèctrodes ha de ser mil·limètrica”, assenyala el Dr. Rodríguez, “i requereix un estudi previ de neuroimatge molt acurat per determinar les coordenades cerebrals, la zona de la xarxa cerebral que estimularan els elèctrodes, on el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians és fonamental”.

Durant la intervenció les dades de l’estudi previ de neuroimatge, de la ressonància magnètica, es traslladen al neuronavegador i es fusionen amb un TAC intraoperatori que permet obtenir aquesta precisió mil·limètrica a l’hora de col·locar els elèctrodes “fent servir uns softwares molt sofisticats o avançats”. La cirurgia, molt poc agressiva, consisteix a fer “dues trepanacions al crani per col·locar elèctrodes d’ECP que regularan i neuromodularan el trastorn que provoca la disfunció motriu del pacient”. Posteriorment, els elèctrodes es connecten a uns petits cables que van per sota la pell i que arriben fins a un neuroestimulador -semblant a un petit marcapassos- que es col·loca a la zona del pit o de l’abdomen del pacient.

Aquest neuroestimulador genera uns impulsos elèctrics o ones d’estimulació que es poden modificar amb un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. “Podem controlar la intensitat del corrent elèctric -és a dir, l’amperatge-, l’amplada d’ona -que és com el batec que produeix l’elèctrode- i la freqüència d’estimulació. Això ens permet produir un canvi de resposta neuronal en la zona que després interactua amb la resta del circuit del sistema límbic”. El Dr. Rodríguez assenyala que “normalment fem servir altes freqüències que produeixen un bloqueig elèctric de la zona, és a dir, de la transmissió neuronal de la zona”.

Resultats a llarg termini i complementats amb un pla de recuperació individual

La neuromodulació de les xarxes cerebrals amb ECP no és immediata. El Dr. Rodríguez explica que “el cervell funciona amb unes descàrregues elèctriques i la interacció amb els elèctrodes -amb unes freqüències i intensitats determinades- pot produir una estimulació o una inhibició de l’activitat neuronal”. L’ECP en esquizofrènia funciona com a un inhibidor, “reduint l’activitat d’aquella xarxa cerebral concreta, i això interacciona amb la resta de circuits cerebrals. Com a resultat, la neuromodulació normalitza les estructures del sistema límbic i, amb el temps, regula la malaltia”. 

La Dra. Alexandra Roldán, del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, qui va fer la seva tesi doctoral amb els resultats del primer projecte, destaca que “segons l’experiència prèvia que tenim, cal un mínim de 6 mesos per veure si hi ha algun tipus de resposta en els pacients. Fins i tot, hem vist que pacients del primer estudi pilot que inicialment no havien respost a l’ECP, sí que ho han fet al cap d’un any, any i mig o fins i tot dos anys, perquè la reestructuració dels circuits cerebrals no és automàtica, no passa d’un dia per l’altre i necessita el seu temps”.   

Especialment, durant la primera etapa post intervenció, cal continuar fent un estret seguiment dels pacients intervinguts amb ECP, que requereixen un pla d’intervenció integral: farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador davant la millora dels símptomes de l’esquizofrènia.

“Aquests pacients necessiten una readaptació a la vida quotidiana, a l’entorn familiar i social. Fem un acompanyament en teràpia psicològica molt enfocat a la seva recuperació social”, explica la Dra. Roldán. “Són persones que molts cops han estat aïllades al domicili perquè els fa por sortir al carrer, se senten amenaçats i no tenen cap mena d’interacció social. De vegades, fins i tot tenen símptomes tan greus que estan institucionalitzats. I cal fer una recuperació individual, perquè tot i que la millora obtinguda amb l’ECP sigui molt bona, no poden tornar a fer vida normal automàticament”.

Sant Pau, referent mundial en Estimulació Cerebral Profunda

L’Hospital de Sant Pau utilitza l’ECP des de fa 25 anys. Inicialment, en pacients amb la malaltia de Parkinson, però avui dia també l’aplica en altres patologies, com la cefalea en raïm o cefalea del suïcidi, la malaltia de Huntington i la depressió major.

L’octubre de 2022 va aplicar per primer cop l’ECP a la malaltia de Huntington, una patologia neurològica hereditària, minoritària i neurodegenerativa on un dels principals símptomes és la corea, un moviment continu i incontrolat en diferents parts del cos (el mal de Sant Vito). Arreu del món, són menys de cent els pacients amb aquesta malaltia que han estat intervinguts amb aquesta tècnica, de manera que la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de Sant Pau i el Servei de Neurocirurgia consoliden el seu lideratge en aquest àmbit.

El 2023 el Grup de Recerca de Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau va publicar un estudi a la revista The Journal of Clinical Psychiatry que incloïa el seguiment més llarg de pacients dut a terme a Europa (durant 11 anys, des de gener de 2008 fins al juny de 2019) en 16 pacients que patien depressió major resistent als tractaments convencionals. Els resultats van concloure que l’ECP del gir subcallós cingulat pot oferir beneficis significatius i duradors en la majoria dels pacients estudiats: un 75% va respondre al tractament i un 50% va assolir la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic.

Referències bibliogràfiques

• Iluminada Corripio, Alexandra Roldán, Salvador Sarró, Peter J McKenna, Anna Alonso-Solís, Mireia Rabella, Anna Díaz, Dolors Puigdemont, Víctor Pérez-Solà, Enric Álvarez, Antonio Arévalo, Pedro P Padilla, Jesús M Ruiz-Idiago, Rodrigo Rodríguez, Joan Molet, Edith Pomarol-Clotet, Maria J Portella. Deep brain stimulation in treatment resistant schizophrenia: A pilot randomized cross-over clinical trial. eBioMedicine 2020 Jan: 51: 102568. DOI: 10.1016/j.ebiom.2019.11.029
• Carlo Alemany, Dolors Puigdemont, Ana Martín-Blanco, Rodrigo Rodríguez-Rodríguez, Juan A. Aibar-Durán, Muriel Vicent-Gil, Enric Álvarez, Víctor Pérez, Maria J. Portella, Javier de Diego-Adeliño. Response and Safety Outcomes in Treatment-Resistant Depression After Subcallosal Cingulate Gyrus Deep Brain Stimulation: Long-term Follow-up Study. J Clin Psychiatry 2023;84(0):22m14622 DOI: 10.4088/JCP.22m14622

Un any més, les Plataformes de Serveis Científic-tècnics de l’Institut de Recerca Sant Pau (PSCT) han superat amb èxit l’auditoria del Sistema de Gestió de Qualitat ISO 9001, evidenciant l’excel·lència en la prestació dels seus serveis. Les Plataformes actualment incloses a l’abast de certificació són:

– Servei d’Experimentació Animal

– Servei de Cultius Cel.lulars

– Instal.lació Radioactiva

– Plataforma de Genòmica i Transcriptòmica

– Plataforma de Citometria

– Plataforma de Microscòpia Confocal

– Plataforma de Biobanc i Immunohistoquímica

Un dels objectius per al 2024 és l’ampliació de l’abast de certificació a la Plataforma de Proteòmica. Un cop assolida, l’IR Sant Pau disposarà de la totalitat de les PSCT certificades. En el cas de la sala blanca, disposa de la certificació de Bones Pràctiques de Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada (NCF-MTA).

Les PSCT són estructures que ofereixen serveis d’alt valor afegit als investigadors, tant als grups de recerca del mateix IR com d’altres institucions. Les PSCT tenen com a objectiu principal facilitar l’accés a les tècniques i tecnologies d’alt nivell que podrien no ser accessibles a grups individuals, així com prestar serveis a un cost reduït per a l’optimització de recursos (recursos humans i equipaments). A més, les PSCT proporcionen suport als investigadors amb fluxos de treball i mètodes optimitzats, i els assessoren en aspectes tècnics i metodològics.

Les PSCT compten amb un equip multidisciplinari amb molts anys d’experiència en els seus àmbits, i disposen d’un coneixement de la tecnologia per a garantir la qualitat dels serveis. Les PSCT es caracteritzen per la seva orientació al client i el seu compromís amb el lliurament en temps curts.

Així mateix faciliten el contacte directe entre el client i l’expert, per a resoldre qualsevol dubte o incidència que pugui sorgir durant l’experimental. Les PSCT poden gestionar la totalitat del procés, des de la mostra inicial fins a l’obtenció dels resultats finals.

Avui hem celebrat la Jornada de Recerca Sant Pau amb la genòmica i les malalties rares, com a protagonistes. El dia ha començat amb la introducció del Dr. Xavier Prats Monné, president del patronat de lnstitut de Recerca SantPau (IR Sant Pau) que ha posat en valor el talent i la feina d’excel·lència que es desenvolupa per part dels professionals a aquesta àrea en Sant Pau.

El fil conductor d’aquesta jornada ha girat al voltant del Programa Transversal de Genòmica i Malalties Rares, destacant els importants avenços tecnològics i bioinformàtics en el camp de la genòmica. Aquests avanços no només han impactat positivament en el diagnòstic de malalties genètiques minoritàries, sinó que també han contribuït a la identificació de factors de risc, pronòstic i tractament de patologies més comunes.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau, ha pres la paraula per explicar les accions en marxa dins del marc del pla estratègic 2019-2024. En aquest context, va dedicar unes emotives paraules al Dr. Josep Torrent Farnell, recentment desaparegut, destacant la seva contribució com a metge adjunt a l’Hospital Sant Pau i com a referent internacional en el camp de les malalties minoritàries.

Diversos experts han participat amb presentacions sobre temes rellevants. La Dra. Roser Torra, del grup de recerca en Nefrologia de l’IRSantPau – Fundació Puigvert, ha destacat l’ús de la intel·ligència artificial per al diagnòstic de malalties del ronyó hereditàries.

També hi ha intervingut la Dra. Elena Muiño, investigadora “Joan Rodes” al grup de Farmacogenòmica i genètica neurovascular, que ha parlat del CADASIL, una malaltia vascular cerebral rara.

La Dra. Montse Campmany, cap de la Unitat de gestió del Coneixement de l’IR Sant Pau, ha explicat que un dels principals objectius d’aquesta unitat és potenciar l’excel·lència en la gestió de la informació científica institucional, complint amb la normativa establerta, per contribuir en el desenvolupament de la recerca biomèdica i la millora de la salut i el benestar de la societat.

El Dr. Leif Hove-Madsen, cap del grup de Regulació del ritme i la contracció cardiaca a l’IR, ha parlat dels polimorfismes d’un sol nucleòtid per al tractament personalitzat de la fibril·lació auricular.

La farmacogenètica ha estat la protagonista de la intervenció del Dr. Pau Riera, investigador “Joan Rodes” al grup de Malalties genètiques.

Per altre banda, el Dr. Eduard Gallardo, investigador del grup de malalties neuromusculars i cap del grup CIBERER ha explicat la recerca translacional en què treballa aplicada a la malaltia neuromuscular, miastenia gravis.

La Dra. Sandra Camino, cap de la Plataforma de genòmica i transcriptòmica de l’IRSantPau, ha parlat sobre el recolzament que ofereixen a la comunitat científica, tant amb equipament específic, com amb tècniques genòmiques.

El Dr. Surrallés, aquest cop com a cap del grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, ha explicat la importància dels gens a les teràpies de la síndrome de predisposició al càncer Anèmia de Fanconi.

La Dra. Maria Sabater, investigadora “Miguel Servet” al grup de Genòmica de les malalties complexes, ha destacat el paper de la medicina genòmica en les malalties vasculars. La Dra. Anna Aulinas, investigadora “Joan Rodés” al grup de recerca en Malalties de la Hipòfisi, ha parlat de la contribució a la millora del diagnòstic i tractament de pacients amb malalties hipofisàries.

El Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del grup de Farmacogenòmica, ha explicat com els estudis genètics poden ajudar a trobar tractaments per a malalties complexes-

La xerrada de tancament ha estat a càrrec del Dr. Ángel Carracedo, director de la Fundación Pública Galega de medicina Xenómica i President del Comitè Científic Extern de l’IR Sant Pau, que ha subratllat la importància de la medicina personalitzada i la genòmica. També ha explicat que calen biomarcadors per estratificar i així tenir eficàcia en les malalties rares.

El director de l’IR, el Dr. Surrallés, i el director de l’Hospital Sant Pau, el Dr. Adrià Comella, han tancat la jornada posant èmfasi la importància del treball conjunt i de la coordinació entre Institut de Recerca i Hospital per assegurar una medicina de qualitat per a tots.

Durant la Jornada, també s’ha presentat l’exposició “La recerca sobre malalties rares, en fotos”. Es tracta d’una selecció de fotografies amb les que investigadors del CIBERER s’han presentat a les edicions del concurs de fotografia sobre malalties rares de 2021 i 2022.

Un estudi liderat pel Dr. José Martínez-González, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i per la Dra. Cristina Rodríguez, responsable del grup de Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular a l’IR Sant Pau ha identificat la lisil oxidasa (LOX) com a component clau en la calcificació cardiovascular.

L’estudi ha estat resultat de la col·laboració de tots dos investigadors de l’àrea de malalties cardiovasculars del CIBER (CIBERCV) amb investigadors del CIBERCV a l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron (VHIR). El treball, publicat a la revista Biomed Pharmacother, ha demostrat que l’enzim lisil oxidasa, que exerceix una funció fonamental determinant les propietats biomecàniques de la matriu extracel·lular, té un paper significatiu en la formació de dipòsits minerals en malalties com la calcificació de la vàlvula aòrtica i l’aterosclerosi.

“Hem caracteritzat com afecta l’alteració de la matriu induïda per la lisil oxidasa al desenvolupament de calcificació valvular, així com la participació d’aquest enzim en el desenvolupament d´aterosclerosi i calcificació” indica el Dr. Martínez-González.

Els estudis es van desenvolupar en dos cohorts de pacients amb malaltia de la vàlvula aòrtica calcificada procedents de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital Universitari de Navarra, i s’hi van fer anàlisis en cèl·lules valvulars en cultiu i en un model animal que sobreexpressa la lisil oxidasa humana específicament a la paret vascular on es va induir aterosclerosi i calcificació. El treball ha comptat amb la participació de la Dra. Antonio Rodríguez-Sinovas investigador del CIBERCV al VHIR i de la Dra. Natalia López-Andrés del Navarra Biomed.

“Els resultats posen de manifest la contribució activa de la lisil oxidasa a la calcificació cardiovascular i la importància del remodelat de la matriu, que actuaria com un element d’ancoratge que afavoreix i guia el creixement dels vidres de calci en aquesta malaltia” explica la Dra. Rodríguez.

“La calcificació cardiovascular és un problema important de salut a nivell mundial i un factor predictor independent d’esdeveniments cardiovasculars adversos i de mortalitat i no es disposa de fàrmacs que puguin limitar el desenvolupament d’aquesta malaltia. Aquest estudi proposa que estratègies de tractament dirigides a la lisil oxidasa ia la modificació de la matriu podrien ser útils per al seu tractament” conclou la Dra. Carme Ballester, primera autora d’aquest treball.

Article de referència

Carme Ballester-Servera, Judith Alonso, Laia Cañes, Paula Vázquez-Sufuentes, Lídia Puertas-Umbert, Amaya Fernández-Celis, Manel Taurón, Antonio Rodríguez-Sinovas, Natalia López-Andrés, Cristina Rodríguez, José Martínez-González, Lysyl oxidase-dependent extracellular matrix crosslinking modulates calcification in atherosclerosis and aortic valve disease, Biomedicine & Pharmacotherapy, Volume 167, 2023, 115469, ISSN 0753-3322, https://doi.org/10.1016/j.biopha.2023.115469.

La Dra. Sílvia Vidal, cap del grup de Malalties Inflamatòries de l’Institut de Recerca Sant Pau ha participat en el curs “Inmunoterapia & Hemopatías 2023”, en el qual ha parlat sobre els mecanismes immunològics que operen quan es tracten els pacients amb mieloma múltiple amb anticossos anti-CD38.

La investigadora va explicar que els anticossos anti-CD38, com daratumumab i isatuximab, poden unir-se a la proteïna CD38 de les cèl·lules canceroses. Aquesta interacció desencadena una cascada de respostes, que inclouen la destrucció de les cèl·lules canceroses, així com la modulació de l’activitat del sistema immunitari, la inducció de la mort cel·lular programada a les cèl·lules de mieloma i la inhibició de les funcions enzimàtiques de CD38 que disminueixen la producció de la molècula immunosupressora adenosina. La sinergia d’aquests mecanismes, sovint utilitzada en combinació amb altres teràpies, marca un avenç significatiu en el tractament del mieloma múltiple, oferint un enfocament dirigit i efectiu.

El Dr. David Ramos Vicente ha rebut el Premi extraordinari de Doctorat que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a proposta de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Neurociències, per la seva tesi titulada “El Glutamat com a Neurotransmissor: Revelant la Complexitat de la seva Evolució i Diversitat en el Sistema Nerviós”.

Aquest treball de recerca, dirigit pel Dr. Àlex Bayès, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi a l’Institut de Recerca Sant Pau, se centra en el glutamat, el principal neurotransmissor excitatori del sistema nerviós dels éssers vius, i el seu paper crucial en el funcionament del sistema nerviós i la funció cognitiva. La investigació, que va realitzar durant la seva tasca a Sant Pau, explora detalladament les proteïnes involucrades en la neurotransmissió glutamatèrgica, especialment els receptors de glutamat i les seves subunitats auxiliars, que tenen un paper essencial en la regulació de la funció cerebral.

Una de les troballes més destacades de la tesi del Dr. Ramos és la redefinició de la classificació dels receptors de glutamat, que actualment es divideixen en sis classes. El treball proposa una classificació més precisa en 4 subfamílies que engloben 10 classes, fet que dona una nova perspectiva sobre la complexitat d’aquests receptors en l’evolució dels metazous. Aquesta redefinició té implicacions significatives per a la comprensió de com el sistema nerviós ha evolucionat i modelat la funció cognitiva.

Aquesta setmana, l’Institut de Recerca Sant Pau va celebrar l’Innovation Day, un esdeveniment que va marcar el tancament exitós del programa INNOPAU. Aquest programa, dissenyat per impulsar la innovació al Campus Sant Pau, ha ofert suport i orientació als professionals en la transformació d’idees innovadores en projectes tangibles amb potencial impacte en la societat.

INNOPAU és un programa intensiu de sis mesos que abasta quatre mòduls fonamentals. En el primer mòdul, es du a terme la definició de la necessitat clínica, amb la validació de l’opinió clau dels professionals (KOL) i l’anàlisi de dades epidemiològiques. A més, es desenvolupen el perfil de l’usuari i la proposta de valor associada. En el segon mòdul, es realitza la identificació de recursos mitjançant una ruta planificada per validar científicament la proposta, alineada amb els requisits regulatoris i pressupostaris, així com la identificació dels stakeholders rellevants.

En el tercer mòdul, es procedeix a la definició dels drets de propietat intel·lectual (DPI) i l’elaboració d’una estratègia de mercat, actualitzant el full de ruta amb les estratègies per assegurar els DPI i els models de negoci. Finalment, en el quart mòdul, es centra en l’obtenció de finançament competitiu, amb la presentació dels resultats científics a través de Pitch Presentations i l’ús dels formularis de sol·licitud de subvenció específics per a INNOPAU.

Aquest programa integral ofereix una oportunitat única als professionals del Campus Sant Pau per transformar les seves idees innovadores en projectes amb impacte significatiu. Cada mòdul inclou sessions inicials, tutories individuals, capacitacions i seminaris amb experts, culminant amb entregables. Tots els participants van tenir l’oportunitat d’optar a la beca INNOPAU, atorgada al finalitzar el programa, gràcies a una subvenció de 50.000€ de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Innovació i networking

L’Innovation Day va reunir més de 130 persones, amb una participació equitativa d’empreses del sector privat i professionals del Campus Sant Pau. Destacades companyies de l’ecosistema de I+D+i, com CINFA i AMBIT-BST, van patrocinar l’esdeveniment.

El programa del dia va incloure presentacions sobre el programa INNOPAU, una taula rodona sobre recerca translacional i com ingressar al sistema de salut, així com presentacions i l’entrega de ajuts als projectes incubats.

A la taula rodona, els participants van compartir reflexions significatives sobre la importància de la innovació en el camp de la salut. Gemma Vilahur, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau, va destacar la responsabilitat moral de generar una spin-off per millorar la salut humana i va subratllar els beneficis d’establir patents, destacant la creació d’un ambient multidisciplinari que ofereix suport en àmbits com màrqueting, assessorament legal i comercial. Va expressar la seva gratitud pel suport del departament de Transferència Tecnològica de l’hospital per garantir que les innovacions arribin als pacients.

Patricia Pesudo, directora de l’Àrea d’Estratègia i Transformació a Sant Pau, va subratllar la importància de compartir reptes i solucions, instigant la col·laboració públic-privada i l’aliança per co-crear solucions positives.

Per la seva part, Antonio Herce, associat a Inveready, va destacar la necessitat de convocatòries que impulsen la innovació, advocant per un reforç del finançament públic per a proves de concepte que ajudin els investigadors a avançar al següent nivell.

Durant la seva intervenció, Claudia Ben Dov, cap de Estratègia Empresarial de Dispositius Mèdics a AMBIT-BST, va posar de relleu que no només és necessari generar fons, sinó que també és crucial agilitzar els processos burocràtics des de l’administració per accelerar l’arribada de la innovació als pacients. Les seves declaracions ressalten la importància d’eliminar obstacles per facilitar el camí de la innovació al benefici del pacient.

L’esdeveniment va concloure amb la intervenció de la Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que va entregar l’ajuda INNOPAU a l’equip del projecte guanyador. Arnal va destacar la necessitat de programes com INNOPAU per fomentar la cultura innovadora i generar projectes competitius que abordin necessitats mèdiques no cobertes. Va subratllar la importància de treballar amb un centre de recerca i un hospital terciari com el Campus Sant Pau, assegurant una sòlida validació clínica i excel·lència científica.

Amb l’èxit de l’Innovation Day, l’Institut de Recerca Sant Pau continua consolidant-se com un referent en la promoció de la innovació en l’àmbit de la salut.