Investigadors de Sant Pau demostren que les persones bilingües i/o multilingües tenen major protecció davant la neurodegeneració en la malaltia de Huntington. L’estudi dels investigadors del Grup de Recerca en malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, demostra que l’ús continuat del bilingüisme s’associa amb canvis estructurals i metabòlics del cervell que tenen un impacte positiu en la cognició, el moviment i la funcionalitat.

En l’estudi liderat pel Dr. Saül Martínez-Horta, del Grup de Recerca en malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment de l’Institut de Recerca de Sant Pau, han participat el Serveis de Sant Pau de Medicina Nuclear, de Neurologia i de Diagnòstic per la Imatge. Publicat recentment a Parkinsonism and related disorders, en aquest estudi els investigadors de Sant Pau van tractar l’impacte de l’ús intensiu del bilingüisme sobre les característiques clíniques, l’estructura del cervell i la seva funció en 30 pacients en fase primerenca i lleu de malaltia de Huntington, una malaltia neurodegenerativa de causa genètica que combina greus símptomes motors, cognitius i conductuals progressius. Els investigadors, varen explorar l’efecte del bilingüisme sobre el volum i el metabolisme cerebral emprant tècniques de neuroimatge.

L’estudi demostra que els pacients que al llarg de la seva vida han intercalat en mes ocasions l´ús del català i el castellà tenen un millor rendiment cognitiu en determinades proves, un major volum cerebral en zones frontals i un molt notable millor funcionament metabòlic en diferents zones frontó-temporals i de l’escorça cingulada anterior dorsal. Aquests canvis. S’associen alhora amb un millor rendiment cognitiu i un millor estat funcional global, suggerint un efecte neuroprotector sobre la progressió de la malaltia.

Tot i que l’efecte del bilingüisme ha estat explorat en altres malalties, aquest és el primer estudi en abordar un procés neurodegeneratiu tant complex com la malaltia de Huntington. Els resultats obtinguts reforcen la importància de mantenir una activitat mental regular com a agent neuroprotector enfront processos neurodegeneratius i destaca l’extraordinari efecte d’alternar ús de dues llengües.

Link a l’article: https://www.prd-journal.com/article/S1353-8020(18)30405-X/fulltext

Investigadors de l’IIB Sant Pau, del CSIC, del CIBERCV i del Servei de Cardiologia de Sant Pau, publiquen a la revista Cardiovascular Research el mecanisme pel qual pacients amb variant genètica al cromosoma 4q25 presenten una major incidència de fibril·lació auricular. L’estudi ha estat realitzat a l’Hospital de Sant Pau i compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Jaén.

Els resultats de l’estudi demostren que la propensió a la fibril·lació auricular es deguda a alteracions de la regulació del calci intracel·lular, tal i com han observat en miòcits aïllats de pacients portadors de la variant al cromosoma 4q25.

En aquest moments la tecnologia de recerca genètica ha evolucionat enormement reduint el cost. Això podrà permetre estudiar la prevalença de les variants genètiques en la població general.

La rellevància de l’estudi es que afronta l’arítmia cardíaca més freqüent associada a una elevada morbiditat i els resultats justifiquen un estudi prospectiu amb utilització de fàrmacs que modulen l’alliberació de calci intracel·lular.

Aquesta publicació obre les portes a un estudi prospectiu amb fàrmacs que modulen l’alliberació del calci intracel·lular per tal de tractar aquesta arítmia. Els autors de l’article estan avaluant quin dels fàrmacs amb capacitat de regular el calci intracel·lular seria el millor candidat per conduir l’assaig clínic prospectiu en un futur immediat.

Es tracta d’un treball científic que s’ha publicat recentment a la revista Cardiovascular Research i està liderat per investigadors de l’IIB Sant Pau, del CSIC i del CIBERCV. Compta amb la col·laboració dels Serveis de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca de Sant Pau, la Universitat Politècnica de Catalunya i la de Universitat de Jaén

Per a consultar l’estudi cliqueu aquí

Researchers at CIBER Cardiovascular Diseases (CIBERCV) have made progress in identifying the mechanisms involved in the generation of oxidative stress, a fundamental process in vascular remodelling that takes place during the development of different vascular pathologies such as atherosclerosis, restenosis, hypertension or abdominal aortic aneurysm.

In a study published in the Journal of Molecular and Cellular Cardiology, carried out by the CIBERCV groups of José Martínez González, CSIC researcher at the Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau and Mercedes Salaices at the Universidad Autónoma de Madrid, the mechanisms through which the nuclear NOR-1 receptor regulates the proliferation and migration of vascular cells are studied and a further step is taken in the identification of the target genes through which NOR-1 controls these processes.

“The identification of the mechanisms involved in the generation of oxidative stress could facilitate the development of useful drugs for the treatment of these diseases,” says CIBERCV group leader José Martínez González, who explains that “oxidative stress affects multiple aspects of arterial function and among others regulates the proliferation and migration of vascular cells.

In this work it is evident that in smooth muscle cells of the vascular wall (CMLV), NOR-1 increases the migration of these cells through the induction of oxidative stress. The researchers used overexpression techniques in human vascular cells to demonstrate that NOR-1 increases the expression of NOX-1, the main enzyme responsible for the production of oxidative stress.

Using molecular and cellular biology techniques, the authors determined that NOX-1 is a gene directly regulated by NOR-1. “In addition, we analyzed active human atherosclerotic lesions and observed that both NOX-1 and NOR-1 are expressed in the CMLV of the vascular wall, thus demonstrating their physiopathological importance,” explains the first signatory of the study, Judith Alonso.

The nuclear receptor NOR-1 modulates redox homeòstasi in human vascular smooth muscle cells.
Judith Alonso, Laia Canes, Ana García-Rodó, Pablo García de Frutos, Cristina Rodríguez, José Martínez-González

El Dr. Martijn Figee, psiquiatra investigador de l’Hospital Mount Sinai de Nova Iork, ha visitat Sant Pau per l’interès científic que té aquest centre dels Estats Units sobre el projecte d’Estimulació cerebral profunda en esquizofrènia liderat per la Dra. Iluminada Corrípio, psiquiatra del Servei de Psiquiatria de Sant Pau. Aquest projecte és un dels estudis que porta a terme el Grup de recerca en trastorns psiquiàtrics de l’IIB Sant Pau, coordinat per la Dra. Maria Portella. Aquest grup de recerca es completa amb la Dra. Sandra Roldan, el Dr. Carles Garcia Rivera i la Dra. Anna Alonso Solis.

Un equip multidisciplinar integrat per Grup d’investigació lípids i patología cardiovascular liderats per la Dra. Vicenta Llorente Cortés de l’Institut de Recerca de Sant Pau, membres del Servei de Cardiologia de Sant Pau i físics de la Universitat de Toulouse han identificat nous biomarcadors biofísics i estructurals de remodelat ventricular en pacients amb malaltia cardiovascular que obren un nou camí per avançar en el diagnòstic i els tractaments més personalitzats.

Aquest equip multidisciplinar d’investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) ha desenvolupat un model porcí traslacional de miocardiopatia dilatada en el que han identificat nous biomarcadors de remodelat cardíac.

En aquest model, l’equip de la Dra. Llorente ha evidenciat l’existència de diferències metabòliques i estructurals en el remodelat cardíac entre els dos ventricles, en particular un major grau de fibrosis en el ventricle dret. D’altra banda, han observat que, en un cor normal, el ventricle esquerre compta amb un menor acumulació de triglicèrids que el dret, degut probablement a una major despesa energètica, i aquesta diferència es perd en la progressió cap a la miocardiopatía dilatada.

A més, Vicenta Llorente indica que el resultats obtinguts “apunten al lípid intramiocàrdic com una potencial diana terapèutica en el control del remodelat cardíac”. Actualment, en línia amb aquest treball, l’equip del CIBERCV realitza un estudi en mostres de miocardi humà amb l’objectiu d’analitzar l’interès dels nous biomarcadors descoberts en altres miocardiopaties i la seva relació amb paràmetres moleculars, lipídics i funcionals.

Arítmies i mort sobtada, principal manifestació clínica
La miocardiopatia dilatada no isquèmica (MCD) es caracteritza per la dilatació del ventricle esquerre i disfunció sistòlica global amb arteries coronàries normals. La insuficiència cardíaca progressiva, les arítmies ventriculars i supraventriculars, els tromboembolismes i la mort sobtada són les principals manifestacions clíniques. A més, constitueix la causa d’insuficiència cardíaca que amb més freqüència deriva en un trasplant cardíac.

La remodelació ventricular que produeix dilatació i disfunció ventricular ha estat àmpliament estudiada in vivo mitjançant tècniques no invasives i post mortem en estudis humans i animals per histopatologia i anàlisis bioquímic. Hores d’ara, el coneixement actual dels mecanismes implicats en la seva gènesis és encara limitat. Com a resultat, els tractaments són reduïts i tenen una eficàcia incompleta.

Article de referència:
Identification of new biophysical markers for pathological ventricular remodelling in tachycardia-induced dilated cardiomyopathy. Benitez-Amaro, Samouillan, Jorge, Dandurand, Nasarre, de Gonzalo-Calvo, Bornachea, Amoros-Figueras, Lacabanne, Vilades, Leta, Carreras, Gallardo, Lerma, Cinca, Guerra, Llorente-Cortés.

La Dra. Astrid Crespo, adjunta del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Sant Pau i integrant del Grup de Malalties Respiratòries Cròniques (GREC) de l’Institut de Recerca Biomèdica (IIB-Sant Pau), vinculat al CIBERES del grup d’Asma, ha estat la guanyadora en la categoria d’Asma i Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) dels IV Premis Joves Investigadors de la Fundació AstraZeneca. El guardó se li ha concedit per la seva investigació sobre l’asma neutrofílica (AN), una malaltia greu que no posseeix tractament específic.

La seva investigació sobre l’asma neutrofílica ofereix una oportunitat de millorar el coneixement dels mecanismes fisiopatològics i cel·lulars implicats en l’AN per identificar futures dianes terapèutiques que permetin el control d’aquesta malaltia fins ara sense tractament. La investigació de la Dra. Crespo, becada per la Fundació AstraZeneca, busca conèixer en profunditat l’AN i descobrir les seves característiques clíniques, la seva història natural i la dels seus subfenotips, i analitzar la flora microbiològica bronquial d’aquests pacients. D’aquesta manera es podria desenvolupar un tractament específic per a aquesta malaltia.

Els premis Joves Investigadors promoguts per la Fundació AstraZeneca, amb l’Instituto de Salud Carlos III, impulsen el talent científic d’investigadors menors de 40 anys a Espanya.

Mes informació aquí

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), de l’Hospital de Sant Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) han publicat un article a una de les revistes científiques internacionals més prestigioses en l’àmbit de la Medicina Molecular, EMBO Molecular Medicine. Aquest article demostra l’eficàcia d’un nanofàrmac creat pels propis investigadors que elimina selectivament les cèl·lules mare metastàsiques en models animals de càncer de colon.

L’equip investigador, liderat pel Dr. Ramon Mangues de l’IIB Sant Pau, pel Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, ambdós de la UAB, i tots ells membres del CIBER-BBN, ha demostrat que el fàrmac actua només sobre les cèl·lules iniciadores de metàstasis mitjançant la seva interacció específica entre un pèptid present a la nanopartícula proteica que el transporta i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba sobreexpresat a les cèl·lules tumorals. Això permet atacar només les cèl·lules tumorals, bloquejant la seva disseminació en estadis primerencs, de manera que preveu l’aparició de metàstasis alhora que evita els efectes adversos derivats dels tractaments habituals.

S’ha observat que aquest receptor està sobreexpresat en, com a mínim, 20 tipus diferents de càncer, entre ells els de pròstata, mama, ovari i altres no tan comuns com el de pàncrees. Això vol dir que aquesta nanopartícula es pot dirigir al tractament de diferents tipus de neoplàsies, convertint-la en un vehicle molt versàtil que pot transportar diferents molècules terapèutiques d’elevada potència.

Actualment no existeixen fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules mare metastàsiques. Per tant, aquest nou descobriment podria tenir un alt impacte clínic tan bon punt s’hagin realitzat els assajos regulatoris necessaris per tal d’aplicar-se en humans. L’Hospital de Sant Pau seria el primer Centre en el món en avaluar en assaigs clínics aquest fàrmac en pacients, prèviament a la seva possible introducció en la terapèutica clínica.

Nanoligent, una nova spin-off per al finançament de la nanopartícula

El juny de 2017 investigadors de l’IIB Sant Pau, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB i del CIBER-BBN, que signen l’article publicat ara a EMBO Molecular Medicine, van desenvolupar una spin-off, Nanoligent, amb l’aspiració de crear el primer fàrmac dissenyat per eliminar les cèl·lules mares metastàsiques.

Aquesta empresa, que té al darrera més de deu anys d’estudis, està dirigida pel Dr. Manuel Rodríguez Mariscal, professional amb una llarga experiència en el camp de la inversió i la creació de companyies biotecnològiques i té com a objectiu aconseguir el finançament per a la realització del projecte.

La professora Lina Badimon, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha estat nomenada presidenta de l’Advocacy Committee i Board Member de la prestigiosa European Society of Cardiology (ESC) pel període 2018-2020 durant el passat congrés de la societat que aquest any s’ha celebrat a Múnich.

L’ESC és una organització nascuda al 1950, única i diversa, de més de 90.000 membres, que representa els professionals de la cardiologia a Europa i al món. L’ESC també dóna suport al desenvolupament de polítiques sòlides per a la prevenció de la malaltia cardiovascular a la Unió Europea, a través de l’European Heart Agency a Brusel·les.

La professora Badimon dirigeix el Programa ICCC de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau, Barcelona. La Dra. Badimon és també professora d’Investigació del CSIC i “Lecturer Adjunt Associate Professor” de Medicina – Cardiologia – al Mount Sinai School of Medicine, de Nova York.

Un estudi publicat a la revista The Lancet Neurology, liderat pel Dr. Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de Sant Pau i que compta amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa”, apunta a un canvi de paradigma en el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down, a través de la detecció de NfL com a biomarcador en plasma i líquid cefaloraquidi.

La revista The Lancet Neurology, referent en Neurologia, publica un article liderat pel Dr. Rafael Blesa, sobre els avenços en la detecció de l’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

La troballa clínica més rellevant d’aquest treball és l’excel·lent comportament diagnòstic dels nivells en plasma i en líquid cefaloraquidi del biomarcador NfL (cadena lleugera de neurofilaments) per a diagnosticar els símptomes de l’Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Els resultats donen suport a l’ús dels nivells de NfL al plasma com a biomarcador fàcilment accessible i de baix cost per a diagnosticar els símptomes.

Per tant, les conclusions de l’estudi podrien suposar un canvi de paradigma en el diagnòstic de la malaltia, ja que l’ús d’aquests biomarcadors permetrà un diagnòstic més primerenc i més precís de la malaltia d’Alzheimer. Així mateix, aquest estudi tindrà un impacte directe en el disseny d’assajos clínics de prevenció en persones amb síndrome de Down, les quals actualment estan molt limitats degut a la dificultat per a estandarditzar l’inici dels símptomes de l’Alzheimer en aquesta població.

El diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down és molt complex degut a l’alta variabilitat del grau de discapacitat intel·lectual que hi ha en aquest col·lectiu i a la falta d’instruments neuropsicològics útils validats. El repte de diagnosticar l’Alzheimer en persones amb síndrome de Down de forma precoç podria arribar amb l’ajuda de biomarcadors específics.

Aquest treball inclou participants amb i sense síndrome de Down, però no inclou persones amb Alzheimer sense síndrome de Down, cosa per la qual no és adequat extrapolar directament els resultats derivats a la població general. No obstant, diferents treballs publicats que també analitzen NfL amb el sistema de detecció utilitzat en aquest estudi (la tecnologia SIMOA) han trobat nivells elevats d’aquesta proteïna en sang de pacients amb Alzheimer i també en altres malalties neurodegeneratives respecte a controls sans.

Aquest biomarcador ha estat proposat com a bon candidat per al cribratge de malalties neurodegenerativas i podria ser utilitzat en el futur en la fase de selecció de participants en assaigs clínics. Actualment fan falta més evidències que li donin suport a l’hora d’indicar com està progressant la malaltia.

En el síndrome de Down, però, donada la gran predisposició genètica per a presentar Alzheimer atribuïble al propi síndrome, els nivells de NfL podrien resultar més específics i és possible que siguin útils també per a monitoritzar la progressió de la malaltia o la resposta a un potencial tractament.

Aquest estudi és el treball amb un major nombre de participants amb síndrome de Down (282 amb plasma, 94 con líquid cefaloraquidi). Per primera vegada s’han comparat els biomarcadors plasmàtics utilitzant tecnologia SIMOA, que compta amb una sensibilitat i especificitat molt superior als assajos de laboratori convencionals. També és la primera ocasió en que es descriu la relació entre biomarcadors en líquid cefaloraquidi i plasma en el SD.

NdP Estudi detecció Alzheimer persones amb síndrome de Down – Obra Social la Caixa

NdP Estudio detección Alzheimer personas con síndrome de Down – Obra Social la Caixa

En el context d’un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III (FIS / FEDER-PI14 / 01250, responsable Dra Csilla Krausz) sobre les causes genètiques de azoospèrmia, els andròlegs i andro-genetistes de la Fundació Puigvert de Barcelona i IIB- Sant Pau en col·laboració amb el grup que lidera el Dr. Jordi Surrallés (U745 CIBERER, Hospital Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona) han descobert que entre un 5 i un 10% de pacients azoospèrmics amb la síndrome de sol cèl·lules de Sertoli (SCOS en les seves sigles en anglès) i amb lleus alteracions d’alguns paràmetres hemàtics específics són en realitat afectats per anèmia de Fanconi, malaltia rara que es manté oculta en aquests casos fins a l’edat adulta reproductiva causa que el seu fenotip clínic hematològic està atenuat. El mecanisme d’atenuació és la reversió mutacional en cèl·lules progenitores hematopoètiques i la consegüent co-existència de cèl·lules sanes i malaltes en medul·la òssia, fenomen conegut com mosaïcisme somàtic.

Per arribar a aquesta conclusió, els autors d’aquesta investigació van aplicar inicialment tècniques de seqüenciació massiva de exomes a pacients azoospèrmics amb SCOS i pares cosanguíneos. Així van detectar un parell de germans azoospèrmics adults amb mutacions en el gen de Fanconi FANCA. Posteriorment, van analitzar els hemogrames de més de 100 pacients SCOS i entre aquells que tenien el hemograma lleugerament alterat (plaquetes baixes o volum corpuscular mitjà alt) van identificar pacients addicionals amb mutacions en el gen FANCA. Aquests resultats han permès diagnosticar de forma definitiva la causa de l’azoospèrmia en aquests pacients estèrils.

Els autors proposen que s’inclogui una anàlisi hematològica en les guies de maneig clínic de pacients azoospèrmics amb SCOS per poder detectar possibles afectats per anèmia de Fanconi ocults i oferir-los així un seguiment mèdic i un consell genètic apropiat.

Aquest estudi s’ha publicat a Genetics in Medicine, revista del Col·legi Americà de Genètica Mèdica i Genòmica.

Article de referència:
“From exome analysis in idiopathic azoospèrmia to the identification of a high-risk subgroup for Occult Fanconi anèmia“. Csilla Krausz, Antoni Riera-Escamilla, Chiara Chianese, Daniel Moreno-Mendoza, Elisabet Ars, Osvaldo Rajmil, Roser Pujol, Massimo Bogliolo, Ignacio Blanco, Ines Rodríguez, Isabel Badell, Eduard Ruiz-Castañé, Jordi Surrallés. Genetics in Medicine doi: 10.1038 / s41436-018-0037-1

Oriol Dols Icardo, membre de la “Unitat genètica en malalties neurodegeneratives” de l’IIB Sant Pau, ha estat un dels vuit estudiants de doctorat premiat amb els Doctoral School PhD Special Award de la Universitat Pompeu Fabra.

Oriol Dols Icardo ha obtingut un dels guardons de la UPF per la seva tesi titulada “Estudi del solapament genètic entre l’esclerosi lateral amiotròfica i la demència frontotemporal”, dirigida pel Dr. Jordi Clarimón, cap de la Unitat genètica en malalties neurodegeneratives de l’Institut de Recerca Biomèdica de Sant Pau. En la seva tesi, Dols va investigar, mitjançant diferents aproximacions genètiques (incloent tècniques de seqüenciació de segona generació) el solapament de l’arquitectura genètica entre l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la demència frontotemporal (DFT). Entre d’altres, va identificar una alta càrrega de mutacions en gens causants d’ELA i DFT, en pacients que manifestaven ambdós trastorns de forma concomitant.

Publicacions de la tesi:

1. García-Redondo A.*, Dols-Icardo O.*, Rojas-García R., et al., Analysis of the C9orf72 gene in patients with amyotrophic lateral sclerosis in Spain and different populations worldwide. Hum Mutat 34(1):79-82, 2012.
   *Coautors
2. Dols-Icardo O., García-Redondo A., Rojas-García R., et al., Characterization of the repeat expansion size in C9orf72 in amyotrophic lateral sclerosis and frontotemporal dementia. Hum Mol Genet 23(3):749-54, 2014.
3. Dols-Icardo O., Nebot I., Gorostidi A., et al., Analysis of the CHCHD10 gene in patients with frontotemporal dementia and amyotrophic lateral sclerosis from Spain.Brain 138(Pt 12):e400, 2015.
4. Dols-Icardo O., Iborra O., Valdivia J., et al., Assessing the role of TUBA4A gene in frontotemporal degeneration. Neurobiol Aging 38:215.e13-215.e14, 2016.
5. Dols-Icardo O., García-Redondo A., Rojas-García R., et al., Analysis of known amyotrophic lateral sclerosis and frontotemporal dementia genes reveals a substantial genetic burden in patients manifesting both diseases not carrying the C9orf72 expansion mutation. J Neurol Neurosurg Psychiatry 89(2):162-168, 2018.

La Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia, conjuntament amb el Servei de Medicina Nuclear, ambdós de l’Hospital de Sant Pau, han iniciat un estudi en Fase I que, per primera vegada a l’Estat, aplica tècniques de Medicina Nuclear per a la detecció de la proteïna tau en el cervell de persones que pateixen Alzheimer i demència frontotemporal. En l’estudi s’administra als pacients un traçador radioactiu PET que detecta la proteïna tau i els seus cúmuls anormals en el cervell.

L’estudi està finançat per la Fundación BBVA i l’Instituto de Salud Carlos III.

Tant la demència frontotemporal com l’Alzheimer comparteixen acumulacions anormals de proteïna tau en l’interior de les neurones, cosa que provoca la mort d’aquestes cèl·lules.

Fins ara només es podien trobar a l’Estat traçadors PET per trobar la proteïna amiloide per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, ja que l’ús dels diferents traçadors PET per a la detecció de la proteïna tau no estaven autoritzats.

El nou traçador de PET per localitzar la proteïna tau pot ser d’utilitat sobretot en la Demència frontotemporal donat que en la meitat dels casos aquesta patologia es deu a un cúmul d’aquesta proteïna. El traçador PET també pot ajudar en els casos d’Alzheimer ja que els depòsits de proteïna tau acompanyen als dipòsits de proteïna amiloide.

En la malaltia d’Alzheimer el paper de la proteïna tau és cada cop més important ja que hi ha diversos assajos clínics que investiguen diferents formes d’eliminar-la del cervell amb anticossos anti-tau. La mateixa Unitat de Memòria de Sant Pau té dos assajos amb anticossos anti-tau per a persones amb Alzheimer lleu i en un d’ells es realitza la detecció de la proteïna a través d’un traçador radioactiu per PET.

Sant Pau és l’únic centre a l’Estat que combina un projecte de recerca per a la detecció de proteïna tau a través d’un traçador PET i fa assajos clínics amb teràpies anti-tau en persones amb Alzheimer. Els estudis amb tractaments anti-tau poden donar lloc a nous tractaments per l’Alzheimer en els propers anys.

L’assaig, liderat pel neuròleg Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca Sant Pau i director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital, es durà a terme a Sant Pau i, paral·lelament, en tres centres catalans més. L’estudi de Fase IIa de prova de concepte en humans neix amb l’objectiu de determinar l’eficàcia i seguretat del SOM3355 –un fàrmac que actualment es prescriu per a la hipertensió arterial– en 30 pacients amb malaltia de Huntington.

La biofarmacèutica SOM Biotech, que està especialitzada en el reposicionament de fàrmacs per tractar malalties minoritàries del sistema nerviós, ha iniciat la fase clínica d’un innovador tractament per als moviments coreics associats a la malaltia de Huntington: el compost SOM3355, un fàrmac ja conegut que actualment es comercialitza per a la hipertensió arterial.

La nova activitat terapèutica del medicament va ser descoberta per SOM Biotech mitjançant la seva plataforma computacional basada en algoritmes d’intel·ligència artificial i, després dels prometedors resultats dels assajos preclínics, la biofarmacèutica inicia ara l’estudi de Fase IIa de prova de concepte en humans amb l’objectiu de determinar l’eficàcia i seguretat d’aquest fàrmac en la reducció dels moviments coreics en 30 pacients amb malaltia de Huntington, durant un període de 6 mesos. L’assaig es durà a terme en tres centres més a part de Sant Pau: l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, sota el lideratge del Dr. Esteban Muñoz, la Dra. Matilde Calopa i el Dr. Josep Gàmez, respectivament.

“Actualment el tractament del trastorn del moviment en la malaltia de Huntington es veu limitat pels efectes secundaris dels fàrmacs emprats. SOM3355 ofereix una alternativa promissòria per millorar les eines disponibles per tractar aquesta patologia. L’assaig clínic que ara comencem té un disseny doble-cec i aleatoritzat que permetrà comprovar objectivament la capacitat del fàrmac per millorar els moviments anormals. La participació de quatre centres del nostre entorn facilitarà el reclutament del número suficient de malalts i garanteix l’objectivitat dels resultats. D’altra banda, aquest estudi demostra la competitivitat i la importància de la col·laboració entres les companyies biocientífiques i els hospitals i centres de recerca del país”, afirma el Dr. Kulisevsky, coordinador de l’assaig.

Una malaltia minoritària i discapacitant
La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu desencadenat per una alteració genètica (la mutació del gen que codifica la proteïna anomenada huntingtina) que destrueix gradualment les neurones en regions específiques del cervell i comporta una grau disfunció motora, cognitiva i de comportament. És una malaltia hereditària autosòmica dominant: una persona que presenta aquesta mutació té un 50% de probabilitat de transmetre-la a la seva descendència.

Segons estudis interns de la companyia, la prevalença d’aquesta malaltia és d’entre 6 i 8 per cada 10.000 persones als països occidentals, i la major part dels afectats la desenvolupen entre els 35 i els 55 anys. L’esperança de vida és llarga, entre 15 i 20 anys, durant els quals la malaltia progressa de forma gradual i lenta, generant una gran discapacitat funcional, social i familiar.

“La malaltia de Huntington afecta unes 2.500 persones a Espanya i unes 78.000 al món. No té cap tractament que modifiqui la progressió i els medicaments disponibles són simptomàtics amb efectes secundaris que moltes vegades provoquen que no es puguin fer servir. SOM3355 és un fàrmac segur que s’ha administrat durant molts anys a malalts amb hipertensió i el qual ha estat molt ben valorat per un estudi de mercat dut a terme per Insights in Life Science (ilS)”, afirma el Dr. Raúl Insa, CEO de SOM Biotech.

Investigadors dels Serveis d‘Anestesiologia i Reanimació (Dra. Pilar Paniagua, Dra. Inmaculada India); Epidemiologia Clínica i Salut Pública (Dr. Pablo Alonso, Dra. Ekaterine Popova); Cardiologia (Dr. Jesús Álvarez) i Traumatologia (Dra. Aranzazu González), han participat en la publicació dels resultats de l’estudi MANAGE (Dabigatran in patients with myocardial injury after non-cardiac surgery), a la revista The Lancet.

L’estudi MANAGE, un assaig clínic internacional multicèntric amb assignació aleatòria, ha avaluat l’ús de dabigatran (anticoagulant oral) en 1.754 pacients amb una lesió miocardíaca després d’una cirurgia no cardíaca (MINS, sigla de l’anglès). MANAGE és un estudi clau en una àrea d‘investigació important i insuficientment investigada. De fet, es tracta del primer assaig amb assignació aleatòria en pacients que presenten MINS.

Els pacients elegibles tenien almenys 45 anys, havien estat intervinguts mitjançant cirurgia no cardíaca i havien patit una MINS. L’assaig, amb un seguiment mitjà de 16 mesos, va concloure que una dosi de dabigatran de 110 mg cada 12 hores, comparada amb placebo, redueix el risc de complicacions vasculars majors, sense augmentar significativament el risc d’hemorràgia major o potencialment mortal.

Els resultats d’aquest estudi donarien suport a la importància de monitorar la troponina T en pacients amb risc cardiovascular alt sotmesos a una cirurgia no cardíaca. Aquest monitoratge és important per millorar l’estratificació del risc de complicacions, poder establir el diagnòstic de MINS i optimitzar el tractament d’aquells pacients que han patit una MINS i, per tant, tenen un risc més alt de morir al cap de 30 dies.

L’estudi és una iniciativa del Population Health Research Institute (Universitat de McMaster, Canadà: http://www.phri.ca/). A Espanya hi han participat quatre hospitals i s’han reclutat un total de 90 pacients. L’estudi ha estat coordinat pel Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública — Centre Cochrane Iberoamericà.

El nostre Hospital des de 2014, dins de l’activitat assistencial, realitza el cribratge amb troponina T ultrasensible T (TnTus) en pacients amb risc cardiovascular alt sotmesos a cirurgia major no cardíaca. Aquest programa de cribratge s’està avaluant dins d’un projecte d’investigació finançat per La Marató de TV3.

L’article està disponible a: https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(18)30832-8/fulltext.

El projecte “Bases Genètiques de la Insuficiència Venosa Crònica i la seva implicació en malaltia tromboembòlica” ha rebut una de les beques de la Fundación Mutua Madrileña d’ajuda a la investigació en matèria de salut. Formen part de l’equip investigador d’aquest projecte els doctors José Manuel Soria, responsable de la Unitat de Genòmica i de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de Sant Pau i José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau. L’investigador principal és el Dr. Josep Maria Romero, metge adjunt del mateix Servei, qui va recollir la beca, el passat 3 de juliol, a mans de la Ministra de Sanitat.

El projecte treballa en la identificació de nous gens causants de la Insuficiència Venosa Crònica (IVC) -que té un component hereditari encara desconegut- i la seva relació amb la Malaltia Tromboembòlica.

Ja ha sortit la Newsletter d’ERA-NET Neuron corresponent al mes de juny on apareixen els grups als quals se’ls hi va concedir les beques. Entre ells, el treball coordinat pel Dr. Àlex Bayés de l’IIB Sant Pau, que va rebre la beca ERA-NET NEURON pel seu projecte: “Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments”. Una beca que permetrà un important avenç en la recerca sobre la disfunció de les sinapsis neuronals, en la Discapacitat Intel·lectual causada per SYNGAP1.

L’Associació d’afectats per CADASIL ha realitzat una donació de 3.200€ de mans de la seva presidenta, Mari Carmen Minguelez, al Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Israel Fernández.

El Grup de l’IIB Sant Pau i l’Associació han signat recentment un acord per col·laborar en la visibilitat d’aquesta malaltia genètica rara i per recol·lectar diners destinats a la recerca.

Podeu visitar la pàgina web informativa creada per l’IIB sobre la malaltia i la de l’Associació d’afectats per Cadasil.

www.cadasil.es
www.cadasil.org