We are proud to anounce that our spin-off company GlyCardial Diagnostics has received the SME instrument phase II funding of the H2020 programme to advance in the development of our novel test for the early detection of cardiac ischemia in their first trial. It is highly motivating to see that the EU trusts in young and innovative projects.
Durant el 13 i el 14 de Desembre es va celebrar a l Institut de Recerca de l Hospital de Sant Pau, la primera reunió del projecte ERA-NET NEURON TREAT-SYNGP (Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments*).
El projecte és un consorci científic europeu liderat pel Dr Àlex Bayés, IP del grup del IR Sant Pau “Fisiologia Molecular de la Sinapsis”. L’objectiu principal del projecte és generar cèl·lules iPSCs que portin mutacions al gen SYNGAP1 causants de discapacitat intel·lectual i utilitzar-les per la identificació de possibles nous tractaments.
D’esquerra a dreta:
Michael Peitz (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn, Germany); Àlex Bayés (Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona, Spain); Jacques Michaud (Hospital Universitaire Sainte Justine, Montreal, Canada); Daniel Choquet (Institut Interdisciplnaire de Neurosciences, Bourdeaux, France); Oliver Brüstle (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn Germany)
Professionals del Servei de Bioquímica, investigadors del Grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca, juntament amb facultatius dels Serveis d’Endocrinologia i Nutrició, Medicina Interna i Pediatria de l’Hospital de Sant Pau, i facultatius i investigadors d’altres centres hospitalaris de Catalunya – agrupats en l’entorn de la Xarxa de Lípids i Arteriosclerosi, que reuneix a membres de fins a 24 centres catalans, han liderat una publicació al Journal of Clinical Lipidology sobre l’experiència de 9 anys en el diagnòstic de la hipercolesterolèmia familiar (HF) a Catalunya.
L’HF és una malaltia hereditària i freqüent (es calcula que 1/220 persones la pateix) i es caracteritza per un alt risc cardiovascular si els afectats no estan controlats i tractats adequadament, preferentment des de la infància o la joventut. Tanmateix se sap, tant nacionalment com internacionalment, que la majoria de pacients amb aquesta malaltia no han estat diagnosticats ni estan, per tant, controlats.
Això es del tot paradoxal, atès que l’HF és posa sovint com exemple de malaltia molt ben coneguda que ha servit com a model pel desenvolupament de diversos medicaments d’ampli ús com són, per exemple, les estatines. L’estudi publicat estableix l’eficàcia del diagnòstic molecular d’HF enfront del clínic i bioquímic, i mostra les bases per estendre el diagnòstic a nivell d’estudis en famílies.
Aquests estudis familiars per diagnosticar nous casos d’HF s’ofereixen per part del Servei de Bioquímica des d’ara fa 10 anys. Més recentment, aquests esforços s’han potenciat amb un projecte de La Marató de TV3 dedicada a Malalties Cardíaques que es porta a terme juntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb el que també s’ha desenvolupat una web, www.colesterolgenetic.cat, que pretén informar als pacients amb HF, les seves famílies i al públic interessat sobre aquesta patologia. L’Instituto de Salud Carlos III, el CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, i el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición també han contribuït al finançament d’aquest estudi.
Diferents professionals de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia i de l’Institut de Recerca de Sant Pau han participat en l’estudi “Identification of evolutionarily conserved gene networks mediating neurodegenerative dementia” recentment publicat a la prestigiosa revista Nature Medicine.
La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Hospital de Sant Pau han presentat avui en roda de premsa la campanya “La fàbrica de cèl·lules imparables”, un assaig clínic d’immunoteràpia CAR-T per oferir una oportunitat als pacients de limfoma que ja no tenen altres possibilitats terapèutiques disponibles a causa de la resistència de les seves malalties als tractaments habituals. El projecte, únic al món per les seves característiques, es desenvoluparà íntegrament a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona durant l’any 2019.
Es tracta d’un assaig clínic especialment dirigit a pacients de limfoma d’Hodgkin o de limfomes T com ara el limfoma anaplàsic de cèl·lules grans, les cèl·lules de les quals tenen uns receptors anomenats CD30. En la trobada han participat el Dr. Jordi Sierra, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau; el Dr. Javier Briones, hematòleg de l’Hospital de Sant Pau, investigador clínic en l’àrea d’immunoteràpia associat a l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras i cap del Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de Sant Pau; el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, el Dr. Evarist Feliu, vicepresident de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i Mireia Agudo, pacient de limfoma no Hogdkin.
“La recerca científica és la pedra angular per arribar a la curació definitiva de tots els pacients. La inversió en millorar els tractaments actuals i la qualitat de vida dels malalts és la nostra raó de ser. Poder brindar una esperança com aquest assaig clínic és una enorme satisfacció per a la Fundació Josep Carreras i per a tots els qui hi participem”, explica el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
Els limfomes
Cada any 7.500 persones són diagnosticades de limfoma a l’Estat espanyol. És el càncer de la sang més freqüent. Es tracta d’una neoplàsia del sistema limfàtic, el qual contribueix de manera principal a formar i activar les defenses de l’organisme. Els limfomes es classifiquen en dos grans grups: el limfoma d’Hodgkin i els limfomes no Hodgkin.
La majoria d’aquests pacients es restableix després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i així, molts pacients recauran i, actualment no es disposa de més possibilitats terapèutiques per oferir-los.
L’assaig clínic
Aquest assaig es basa en seleccionar un tipus de limfòcits T anomenats limfòcits T de memòria. Són unes cèl·lules de l’organisme poc nombroses però extremadament eficaces. Es generen després d’una infecció primària i són les encarregades de mediar en la defensa de l’organisme en infeccions successives del mateix patogen. Se’n recorden d’ell. A més, tenen un poderós efecte citotòxic, la qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades. I viuen molts anys al nostre cos. “Seleccionarem aquests limfòcits T de memòria del propi pacient i els dotarem d’una «arma» que, cada vegada que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, l’elimini. Així, de forma perpètua, en el cos del pacient quedaria un «detector i eliminador» de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.
“Només hi ha 2 assaigs clínics d’aquestes característiques arreu del món, als Estats Units i a la Xina amb resultats previs positius tot i que només s’han pogut tractar poc més de 30 pacients. «La fàbrica de cèl·lules imparables» serà el primer assaig clínic d’immunoteràpia CAR-T anti CD30 per limfomes T i limfoma d’Hodgkin de l’Estat espanyol i d’Europa i el primer seleccionant els limfòcits T de memòria”, confirma el Dr. Jordi Sierra, cap de servei d’Hematologia de l’Hospital.
L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau i de la Fundació Josep Carreras és iniciar la Fase I d’aquest assaig durant l’any 2019 amb 10 pacients refractaris als tractaments. “Abans pensava en guanyar la guerra però, després de moltes recaigudes, només penso en anar guanyant cada batalla. Mentre em continuïn oferint oportunitats, jo no em rendeixo”, comenta la Mireia Agudo, pacient de limfoma no Hodgkin.
Actualment, la Fundació Josep Carreras ja ha pogut assolir tres quartes parts dels fons mínims necessaris per dur a terme el projecte. Tot això en una campanya col·laborativa en la què han participat més de 11.000 persones.
+ info a www.imparables.org
L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en col·laboració amb el Servei d’Epidemiologia i la Fundació Dr. Antoni Esteve, organitzen el seminari “Past, Present and Future of EBM” a càrrec del Dr. Gordon Guyatt, de la McMaster University de Canadà, convidat pel Dr. Pablo Alonso Coello, del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris. El seminari tindrà lloc el proper 12 de desembre a les 15 hores, a les sales polivalents de Sant Pau. L’entrada és lliure i gratuïta.
El Dr. Guyatt, de la Universitat McMaster de Canadà, és conegut pel seu lideratge en la medicina basada en l’evidència, un terme que va encunyar en un article de JAMA de 1992. Del seu extens currículum, destaquen les seves contribucions a la investigació en qualitat de vida, assaigs aleatoritzats, metanàlisis i guies de pràctica clínica. També ha escrit àmpliament sobre polítiques de salut a la premsa general.
Gordon Guyatt ha publicat més de 1.200 articles amb revisió d’experts, molts d’ells en les revistes més influents. Segons Web of Science, els seus treballs han estat citats més de 100.000 vegades i és considerat un dels vint investigadors més citats de la història.
El Dr. Guyatt és cofundador del grup de treball GRADE [Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation]. GRADE és una sistema estructurat i transparent per a la qualificació de la qualitat de l’evidència i la força de les recomanacions i ha estat adoptat per més de 100 organitzacions sanitàries de tot el món, incloent l’Organització Mundial de la Salut, NICE [National Institute for Health Care Excellence] o el Centre Cochrane, entre d’altres.
És, per tant, un privilegi poder tenir entre nosaltres al Dr. Guyatt. Us animem a tots a assistir a la seva conferència.
Enllaços d’interès:
– Biografia
– The Canadian Medical Hall of Fame
El juny de 2017 investigadors de l’IIB Sant Pau, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB i del CIBER-BBN, van desenvolupar una spin-off, Nanoligent, amb l’aspiració de crear el primer fàrmac dissenyat per eliminar les cèl·lules mares metastàtiques.
Aquesta empresa, que té al darrera més de deu anys d’estudis, està dirigida pel Dr. Manuel Rodríguez Mariscal, professional amb una llarga experiència en el camp de la inversió i la creació de companyies biotecnològiques i té com a objectiu aconseguir el finançament per a la realització del projecte.
L’equip investigador, liderat pel Dr. Ramon Mangues de l’IIB Sant Pau, pel Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, ambdós de la UAB, i tots ells membres del CIBER-BBN, ha demostrat que el fàrmac actua només sobre les cèl·lules iniciadores de metàstasis mitjançant la seva interacció específica entre un pèptid present a la nanopartícula proteica que el transporta i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba sobreexpresat a les cèl·lules tumorals. Això permet atacar només les cèl·lules tumorals, bloquejant la seva disseminació en estadis primerencs, de manera que preveu l’aparició de metàstasis alhora que evita els efectes adversos derivats dels tractaments habituals.
S’ha observat que aquest receptor està sobreexpresat en, com a mínim, 20 tipus diferents de càncer, entre ells els de pròstata, mama, ovari i altres no tan comuns com el de pàncrees. Això vol dir que aquesta nanopartícula es pot dirigir al tractament de diferents tipus de neoplàsies, convertint-la en un vehicle molt versàtil que pot transportar diferents molècules terapèutiques d’elevada potència.
Actualment no existeixen fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules mare metastàsiques. Per tant, aquest nou descobriment podria tenir un alt impacte clínic tan bon punt s’hagin realitzat els assajos de regulació necessaris per tal d’aplicar-se en humans. L’Hospital de Sant Pau seria el primer Centre en el món en avaluar en assaigs clínics aquest fàrmac en pacients, prèviament a la seva possible introducció en la terapèutica clínica.
Al minut 2:35 podeu veure el reportatge. en el Programa Àmbit B30 3/12/2018
Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau, de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han aconseguit inhibir el dolor neuropàtic en ratolins diabètics mitjançant l’administració d’una classe de molècules amb la propietat d’alliberar monòxid de carboni. La seva efectivitat suggereix un gran potencial terapèutic d’aquest fàrmac per al tractament de la neuropatia diabètica en pacients.
El dolor neuropàtic és una de les principals complicacions de la diabetis mellitus i es calcula que aproximadament un de cada tres pacients diabètics la pateixen. Encara que no es coneixen exactament les seves bases fisiopatològiques, evidències recents suggereixen que la diabetis promou la neuroinflamació i això exerciria un paper clau en la manifestació dels signes de dolor crònic en diabètics.
Els investigadors apunten cap a “l’ús del monòxid de carboni, basant-se en les seves propietats antiinflamatòries, per al tractament i alleugeriment del dolor neuropàtic”. Tot i això, “la seva utilització requereix d’una formulació galènica que permeti la dispensació i/o alliberament controlat d’aquest monòxid de carboni a partir d’agents no tòxics”, afegeixen.
Un nou estudi, publicat a PLoS One, ha demostrat l’efectivitat del fàrmac Corm-2, basat en molècules alliberadores de monòxid de carboni, per al tractament de la neuropatia diabètica en ratolins amb diabetis tipus 1. Els investigadors, liderats per Josep Julve, del grup Bases metabòliques del risc cardiovascular i Olga Pol, del grup de Neurofarmacologia Molecular, ambós de l’Institut de Recerca de Sant Pau han identificat els mecanismes moleculars involucrats en l’efecte antioxidatiu i antiinflamatori a través dels quals el fàrmac exerceix la seva acció.
Paper de Corm-2 en el tractament de la neuropatia diabètica
Les molècules alliberadores de monòxid de carboni, anomenades Corm (Carbon Monoxide-Releasing Molecules), s’erigeixen com una alternativa vàlida a l’ús de teràpies basades en la inhalació d’aquest gas, amb propietats igualment favorables en diferents models experimentals d’inflamació, però menys perilloses. En particular, el fàrmac Corm-2, un dels representants de Corm més freqüentment empleats, ha estat avaluat satisfactòriament pel Grup liderat per Olga Pol en models experimentals de dolor inflamatori i neuropàtic.
Ara, els investigadors han estudiat la seva eficàcia en la remissió del dolor neuropàtic en una condició crònica i proinflamatòria com la diabetis: “En aquest treball vam voler avaluar l’efecte antiinflamatori / antioxidant exercit per les molècules Corm-2 i el seu potencial efecte analgèsic sobre el dolor neuropàtic associat a diabetis mellitus tipus 1”, explica Olga Pol.
“Les troballes permeten concloure que la inhibició de dolor neuropàtic produïda per l’administració de Corm-2 es relaciona amb canvis favorables en l’expressió de marcadors de neuroinflamació i estrès oxidatiu en ratolins diabètics”, afirma Josep Julve.
Tot i la millora en la neuropatia observada en ratolins diabètics tractats amb Corm-2, aquest treball també va mostrar efectes potencialment no beneficiosos ja que la seva administració també va produir una elevació, tot i que moderada, en els nivells circulants de colesterol. “Els efectes favorables mostrats per Corm-2 reforcen la necessitat de continuar investigant en aquesta línia de treball provant l’efecte de formulacions galèniques igual d’eficients sense efectes secundaris no desitjats”, afegeix el primer signant del treball, Karen Alejandra Méndez Lara.
“Els resultats obren noves possibilitats terapèutiques a l’ús d’aquesta classe de fàrmacs en el maneig de complicacions de base neuroinflamatòria en pacients diabètics”, conclouen els investigadors.
* En l’estudi també han participat els investigadors, José Luis Sánchez-Quesada, Núria Farré, Sheila Ruiz-González, Jesús M. Martín-Camps, Enrique Lerma, Edgar Zapico i Francisco Blanco-Vaca del CIBERDEM, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i director del Servei de Bioquímica i el Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Article de referència:
Administration of Corm-2 inhibits diabetic neuropathy but does not redueix dyslipidemia in diabetic mice. Méndez-Lara KA, Sants D, Farré N, Ruiz-Nogales S, Leánez S, Sánchez-Quesada JL, Zapico I, Lerma E, Escolà-Gil JC, Blanc-Vaca F, Martín-Camps JM, Julve J, Pol O . PLoS One. 2018 octubre 4; 13 (10): e0204841.DOI: 10.1371 / journal.pone.0204841
El Grup de Recerca d’Inflamació i remodelat vascular de l’IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Cristina Rodríguez, ha publicat recentment l’article “Lysyl oxidasa (LOX) limits VSMC proliferation and neointimal thickening through its extracel·lular Enzymatic activity” a la revista Scientific Reports. El treball aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les cèl·lules musculars llises (CMLV) de la paret vascular.
El treball, publicat a la revista Scientific Reports aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les CMLV característiques del procés de reestenosi i ha estat dirigit per la Dra. Cristina Rodríguez i el Dr. José Martínez González (CSIC), investigadors del CIBERCV.
La LOX és un enzim clau en la síntesi i maduració de la matriu extracel·lular que contribueix al control del remodelat vascular a través de la regulació de la proliferació cel·lular, la calcificació de la matriu i la producció d’estrès oxidatiu. Aquest enzim, a priori, té una localització fonamentalment extracel·lular, encara que també presenta formes intracel·lulars. A més i sorprenentment, algunes de les respostes cel·lulars regulades per la LOX no depenen de la seva activitat enzimàtica. Tanmateix, la funció biològica i possible contribució al control del remodelat vascular de la LOX no havien estat analitzades. Els resultats de l’estudi, obtinguts mitjançant estratègies d’inhibició farmacològica i sobreexpressió en cèl·lules vasculars humanes i estudis en ratolins transgènics que sobreexpressen la LOX, indiquen que la forma extracel·lular i enzimàticament activa de la LOX és la responsable de l’efecte antiproliferatiu d’aquest enzim en les CMLV i suggereix que el control farmacològic de l’activitat d’aquest enzim podria limitar el remodelat vascular en processos patològics com la reestenosi.
Als països desenvolupats les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de morbiditat i mortalitat. La revascularització mitjançant angioplàstia coronària transluminal percutània (ACTP) és una mesura terapèutica àmpliament utilitzada en el tractament de la malaltia coronària, si bé, la seva major limitació és la reestenosi, que és un procés complex en el qual, en resposta al dany produït per l’ACTP, es produeix un remodelat vascular caracteritzat per la proliferació de CMLV i la producció de components de la matriu extracel·lular. Aquesta resposta comporta l’obstrucció de la llum del vas, comprometent de nou la irrigació del múscul cardíac. Es tracta d’un problema significatiu, tant des del punt de vista clínic com econòmic, que encara presenta una incidència elevada, tot i els avenços en el desenvolupament de stents alliberadors i de fàrmacs antiproliferatius. Per tant, és fonamental l’estudi d’aquest procés per identificar noves estratègies que previnguin l’aparició de la reestenosi i limitin el seu desenvolupament.
Investigadors del Grup de Fisiologia molecular de la Sinapsis de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona i del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) francès han publicat un article a una de les revistes científiques internacionals més prestigioses en l’àmbit de la Biologia i la Biomedicina, eLIFE. Aquest article demostra que les dues famílies dels receptors del neurotransmissor glutamat, essencials per a la transferència de l’impuls nerviós entre neurones, presenten una organització molt més complexa del que es pensava i demostra que la classificació vigent, acceptada per la comunitat científica des de fa més de 20 anys, és insuficient i està dominada per una visió excessivament antropocèntrica de l’evolució.
L’equip investigador, liderat pel Dr. Àlex Bayés de l’IIB Sant Pau, ha realitzat un estudi molt exhaustiu sobre la historia evolutiva de les dues famílies de receptors del neurotransmissor glutamat. Aquestes proteïnes són un dels pilars fonamentals del sistema nerviós, ja que permeten la formació i modulen la potencia dels impulsos nerviosos.
Aquest estudi demostra que la classificació d’aquestes dues famílies és incompleta, especialment pel que fa als receptors que formen canals iònics. Al llarg dels casi mil milions d’anys d’evolució dels animals la diversitat de receptors de glutamat apareguda és molt superior al que reflecteixen els genomes de vertebrats.
Treballs anteriors s’han centrat en vertebrats, que apareixen fa uns 400 milions d’anys, i per tant no podien identificar totes les classes de receptors que existeixen més enllà d’aquestes espècies. L’estudi d’espècies representants de tots el llinatges del regne animal ha permès expandir molt significativament la classificació d’aquestes famílies. Aquest treball representa, per tant, un canvi de fons en com entenem la diversitat que hi ha en el si d’aquestes famílies de receptors.
L’estudi de les propietats d’aquest nous receptors podria resultar en la identificació de receptors amb propietats noves que podrien tenir aplicacions en el camp de les neurociències.
Resulta interessant pensar què passaria si es fessin estudis similars en altres famílies de proteïnes que s’han estudiat principalment en vertebrats que son, per altre banda, la immensa majoria.
Enllaç a la publicació https://elifesciences.org/articles/35774
El Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de l’Hospital i del Grup de recerca Síndromes d’inestabilitat genòmica i reparació de l’ADN de l’Institut de Recerca de Sant Pau participarà el proper 27 de novembre en la taula rodona, prèvia a la projecció del documental “Jovenes invisibles”, sobre els avenços en la investigació de malalties minoritàries. L’acte tindrà lloc al Caixaforum. Un esdeveniment organitzat per la Fundación Isabel Gemio i l’Obra Social “la Caixa”. PROGRAMA DOCUMENTAL Y CHARLA INVESTIGACIÓN CAIXAFORUM 27_11_2018
Investigadors del Grup de Recerca d’Anestesiologia de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IR) i del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital (Pilar Paniagua, Inmaculada India i Rubén Díaz Jover) i del Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IR i del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de Sant Pau (Pablo Alonso i Ignasi Gich), han participat en la publicació a la revista The Lancet amb els resultats de l’estudi GlucoVISION sobre l’associació de la glucosa preoperatòria amb la lesió miocardíaca i la mort: “Association of preoperative glucose concentration with myocardial injury and death after non-cardiac surgery (GlucoVISION): a prospective cohort study”.
L’estudi VISION és una cohort prospectiva multicèntrica desenvolupada en vuit països, que va incloure pacients adults sotmesos a cirurgia no cardíaca. L’anàlisi publicada va avaluar en 11.954 pacients l’associació entre la glucosa preoperatòria i la lesió miocardíaca i la mort al cap de 30 dies del postoperatori. Així mateix, va avaluar aquesta associació en pacients amb i sense diabetis.
Els resultats de l’estudi mostren que la concentració preoperatòria de glucosa, particularment l’obtinguda no en dejú, prediu el risc d’esdeveniments cardiovasculars postoperatòries, especialment en pacients amb diabetis i s’identifiquen punts de tall clínicament útils per establir aquesta predicció de risc.
Els resultats d’aquest estudi tenen el potencial de millorar la informació pronòstica i, per tant, la presa de decisions abans de la cirurgia. Futurs estudis hauran d’establir si el control dels nivells de glucèmia preoperatoris millora el pronòstic dels pacients intervinguts de cirurgia no cardíaca.
L’estudi és una iniciativa del Population Health Research Institute (Universitat de McMaster, Canadà). A Espanya hi han participat dos hospitals, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Gregorio Marañón i l’ha coordinat el Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública – Centre Cochrane Iberoamericà. L’estudi va ser finançat per La Marató de TV3.
L’article està disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30057170
La Comissió Europea, a proposta de l’Agència Europea del Medicament (EMA), ha designat Gefitinib com a medicament orfe per a l’anèmia de Fanconi. Aquest producte, d’administració oral, està actualment indicat per al tractament del càncer de pulmó. Els estudis liderats pel Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de Sant Pau, han demostrat que podria funcionar també com a teràpia per tumors escamosos de cap i coll en pacients amb anèmia de Fanconi. Aquest medicament va ser identificat després d’un cribratge de reposicionament de fàrmacs antitumorals ja aprovats per a altres indicacions.
En els estudis, liderats pel Dr. Surrallés, han participat investigadors del grup del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el Servei de Genètica i l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, així com de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els afectats per anèmia de Fanconi tenen una probabilitat de patir tumors escatosos de cap i coll unes 500-700 vegades més gran que la mitjana de la població. De fet, al voltant del 50% dels pacients desenvoluparan un tumor abans dels 50 anys.
La designació de Gefitinib com a medicament orfe per aquesta malaltia rara ha estat patrocinada pel CIBERER. En el seu desenvolupament, ha participat activament Jordi Minguillón, investigador del grup del Dr. Surrallés, que ha coordinat el treball multidisciplinar dels laboratoris que han participat en aquesta investigació, dirigits per Thomas Helleday, de l’Karoliska Institute, Joan Bueren, del CIEMAT / Fundació Jiménez Díaz / CIBERER, i Diego Arango, del VHIR.
Gefitinib és una petita molècula que inhibeix l’activitat tirosina cinasa del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). EGFR actua activant la proliferació de cèl·lules tumorals, bloqueja l’apoptosi (la mort cel·lular programada) i facilita el procés de metàstasi.
Sobre l’anèmia de Fanconi
L’anèmia de Fanconi és una malaltia hereditària rara causada per mutacions en algun dels gens relacionats amb la reparació de l’ADN, procés que és essencial per al manteniment de les cèl·lules mare i per evitar l’aparició del càncer. Els afectats per aquesta greu malaltia, que té una gran variabilitat de manifestacions clíniques, poden patir insuficiències de la medul·la òssia, malformacions congènites variables i tenen predisposició a desenvolupar tumors sòlids i hematològics.
A causa del defecte innat en la reparació de l’ADN, els pacients amb anèmia de Fanconi afectats de càncer no toleren la quimioteràpia ni la radioteràpia convencional, el que provoca un mal pronòstic dels tumors. Per aquest motiu, els pacients requereixen d’un seguiment molt actiu amb revisions periòdiques en unitats hospitalàries especialitzades a fi de detectar els tumors de forma molt primerenca.
Tenir unes variants específiques al gen PATJ predisposa a una pitjor recuperació d’un ictus isquèmic. 7 de cada 10 pacients amb aquestes variants pateixen seqüeles greus tres mesos després de l’infart cerebral, és a dir, queden en una situació de dependència, davant menys de la meitat dels pacients que no presenten aquestes variants. Són dades d’un estudi internacional multicèntric coordinat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar, que publica la revista Circulation Research. L’estudi ha comptat amb la participació del Dr. Israel Fernández, del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de de Sant Pau i coinvestigador de l’estudi, on ha participat també en el seu disseny i coordinació.
La revista The Lancet Respiratory Medicine acaba de publicar un article de revisió sobre una tècnica extracorpòria d’intercanvi de gasos (l’eliminació de CO2). El Dr. Jordi Mancebo, director del Servei de Medicina Intensiva de Sant Pau i membre de l’International ECMO network, és un dels coautors de la publicació. L’article “Extracorporeal carbon dioxide removal for lowering the risk of mechanical ventilation: research questions and clinical potential for the future” proposa recomanacions tant per a la pràctica clínica com per a la recerca en aquest àmbit. Aquesta tècnica s’utilitza actualment al Servei de Medicina Intensiva amb malalts seleccionats.
El projectes liderats pel Dr. Joaquim López-Contreras, del Grup de Recerca de Malalties infeccioses i Microbiologia de l’IIB Sant Pau i cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de Sant Pau, i el Dr. Ignasi Bolíbar Ribas, del Grup de recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital, han rebut dos ajuts a la recerca de l’edició de la Marató 2017 dedicada a les malalties infeccioses.
Un treball on participa el Dr. Iván Castellví, del Servei de Medicina Interna de Sant Pau, “Effectiveness and safety of tocilizumab for the treatment of refractory systemic sclerosis associated interstitial lung disease: a case series” ha sortit recentment publicat a Annals of the Rheumatic Diseases, una de les revistes de més impacte en el camp de la reumatologia i les malalties autoimmunes.
Ens complau presentar-vos la Memòria Científica del 2017 de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau), fruit de l’esforç dels investigadors que el formen amb el suport del personal tècnic i d’administració.
Aquesta memòria es presenta com una eina bàsica de treball que dona visibilitat a la nostra Recerca i Innovació i on s’evidencia la creixent progressió de la nostra activitat científica en els últims anys.
Una vegada més, gràcies a l’alta qualitat dels nostres investigadors i al compromís de tot el personal de l’IR-IIB Sant Pau, som optimistes sobre el futur de les nostres activitats de recerca que, en última instància, busca millorar la salut dels ciutadans.
Per veure-la cliqueu IIB Sant Pau Scientific Report 2017
Investigadors de l’IIB Sant Pau, de l’IISFJD, del CIBERDEM i el CIBERCV han descobert que les lipoproteïnes d’aquests pacients redueixen la seva capacitat per prevenir l’acumulació de colesterol en els macròfags de la paret arterial. Els descobriments d’aquest nou treball poden obrir noves possibilitats terapèutiques per als pacients amb aquesta malaltia mitjançant l’increment de les funcionalitats HDL.
L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una dilatació permanent de l’aorta que afecta aproximadament el 5% dels homes majors de 50 anys i més del 1% de les dones majors de 65. La ruptura de l’AAA constitueix una causa important de mort al nostre país i, en l’actualitat, no existeixen tractaments farmacològics que ajuden a prevenir la progressió de la malaltia, sent la intervenció quirúrgica l’única alternativa terapèutica.
Ara, un nou estudi en el qual participen investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), pertanyents a les seves àrees de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), podria obrir noves possibilitats de tractament, al identificar els mecanismes pels quals les lipoproteïnes que transporten el colesterol bo (HDL) perden la seva capacitat cardioprotectora en pacients amb AAA.
El treball, publicat a la revista Arteriosclerosis Trombosi i Biologia Vascular, ha estat desenvolupat per investigadors del CIBERDEM a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i del CIBERCV a l’Institut d’Investigacions Sanitàries de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, liderats per Joan Carles Escolà-Gil i José Luis Martin-Ventura, respectivament, en col·laboració amb investigadors finlandesos i danesos.
Paper del colesterol en la progressió de l’aneurisma aòrtic abdominal
L’AAA es caracteritza generalment per l’acumulació de colesterol i infiltració de macròfags a la paret aòrtica. “L’objectiu d’aquesta investigació es va centrar a avaluar la composició de partícules HDL circulants i el seu potencial per promoure el flux d’expulsió del colesterol dels macròfags en subjectes amb AAA”, explica José Luis Martín-Ventura.
“Les troballes permeten concloure que els pacients amb AAA presenten alteracions en la composició de les HDL i una reducció en la seva principal funció cardioprotectora: la seva capacitat per prevenir l’acumulació de colesterol en els macròfags de la paret arterial”, afirma Joan Carles Escolà-Gil .
El treball va mostrar per primera vegada que, en aquests pacients, l’eliminació del colesterol dels macròfags que propicia l’HDL és defectuosa. Els pacients presentaven nivells baixos d’apolipoproteïna A-I i partícules preβ-HDL i alteració en el flux d’expulsió del colesterol dels macròfags. “Es tracta d’una important alteració funcional de l’HDL que podria estar vinculada mecànicament a AAA”, afegeix el primer signant del treball, Diego Martínez-López.
“Aquests resultats poden obrir noves possibilitats terapèutiques per als pacients amb aquesta malaltia, mitjançant l’increment de les funcionalitats HDL”, conclouen els investigadors.
Artícles de referència:
Impaired HDL (High-Density Lipoprotein)-Mediated Macrophage Cholesterol Efflux in Patients With Abdominal Aortic Aneurysm. Diego Martínez-López, Lídia Cedó, Jari Metso, Elena Burillo, Annabel García-León, Marina Canyelles, Jes S. Lindholt, Monica Torres-Fonseca, Luis Miguel Blanco-Colio, Jesús Mª Vázquez, Francisco Blanco-Vaca, Matti Jauhiainen, Jose Luis Martín-Ventura, Joan Carles Escolà-Gil.
DOI: 10.1161/ATVBAHA.118.311704
** En l’estudi també han participat els investigadors Elena Burillo, Mónica Torres-Fonseca i Luis Miguel Blanco-Colio del CIBERCV i de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de la Fundació Jiménez Díaz-Universitat Autònoma de Madrid, Jesús Vázquez del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III i CIBERCV, l’Hospital Universitari Jes Lindholt de Odense, Matti Jauhiainen i Jari Metso del Minerva Institut de Recerca Mèdica i Lídia Cedó, Annabel García-León, Marina Canyelles del CIBERDEM, i Francisco Blanco-Vaca del CIBERDEM, Cap del Grup de Recerca Bases Metaboliques del Risc Cardiovasculars de l’IIB Sant Pau i del Servei de Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
El Grup de Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB-Sant Pau ha estat guardonat amb el Premi Antonio López Borrasca de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) pel projecte d’investigació “Validació del Projecte MIRTO: Modeling the Individual Risk of Thrombosis in Oncology “. El Premi ha estat lliurat en el XXXIV Congrés de la SETH celebrat recentment a Granada.
L’objectiu principal del projecte és proporcionar als professionals de la salut eines eficients per al diagnòstic i la prevenció de la malaltia tromboembòlica en pacients amb càncer.
Aquest projecte clínic multicèntric i prospectiu ha desenvolupat un nou algoritme per identificar els pacients amb càncer que desenvoluparan tromboembolisme venós durant els sis primers mesos després del diagnòstic oncològic. Ara, el grup està a l’espera de la validació a nivell internacional d’aquest algoritme a partir de les mostres del prestigiós estudi Vienna-CAT en col·laboració amb la Universitat de Viena.
