La Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia, conjuntament amb el Servei de Medicina Nuclear, ambdós de l’Hospital de Sant Pau, han iniciat un estudi en Fase I que, per primera vegada a l’Estat, aplica tècniques de Medicina Nuclear per a la detecció de la proteïna tau en el cervell de persones que pateixen Alzheimer i demència frontotemporal. En l’estudi s’administra als pacients un traçador radioactiu PET que detecta la proteïna tau i els seus cúmuls anormals en el cervell.

L’estudi està finançat per la Fundación BBVA i l’Instituto de Salud Carlos III.

Tant la demència frontotemporal com l’Alzheimer comparteixen acumulacions anormals de proteïna tau en l’interior de les neurones, cosa que provoca la mort d’aquestes cèl·lules.

Fins ara només es podien trobar a l’Estat traçadors PET per trobar la proteïna amiloide per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, ja que l’ús dels diferents traçadors PET per a la detecció de la proteïna tau no estaven autoritzats.

El nou traçador de PET per localitzar la proteïna tau pot ser d’utilitat sobretot en la Demència frontotemporal donat que en la meitat dels casos aquesta patologia es deu a un cúmul d’aquesta proteïna. El traçador PET també pot ajudar en els casos d’Alzheimer ja que els depòsits de proteïna tau acompanyen als dipòsits de proteïna amiloide.

En la malaltia d’Alzheimer el paper de la proteïna tau és cada cop més important ja que hi ha diversos assajos clínics que investiguen diferents formes d’eliminar-la del cervell amb anticossos anti-tau. La mateixa Unitat de Memòria de Sant Pau té dos assajos amb anticossos anti-tau per a persones amb Alzheimer lleu i en un d’ells es realitza la detecció de la proteïna a través d’un traçador radioactiu per PET.

Sant Pau és l’únic centre a l’Estat que combina un projecte de recerca per a la detecció de proteïna tau a través d’un traçador PET i fa assajos clínics amb teràpies anti-tau en persones amb Alzheimer. Els estudis amb tractaments anti-tau poden donar lloc a nous tractaments per l’Alzheimer en els propers anys.

L’assaig, liderat pel neuròleg Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca Sant Pau i director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital, es durà a terme a Sant Pau i, paral·lelament, en tres centres catalans més. L’estudi de Fase IIa de prova de concepte en humans neix amb l’objectiu de determinar l’eficàcia i seguretat del SOM3355 –un fàrmac que actualment es prescriu per a la hipertensió arterial– en 30 pacients amb malaltia de Huntington.

La biofarmacèutica SOM Biotech, que està especialitzada en el reposicionament de fàrmacs per tractar malalties minoritàries del sistema nerviós, ha iniciat la fase clínica d’un innovador tractament per als moviments coreics associats a la malaltia de Huntington: el compost SOM3355, un fàrmac ja conegut que actualment es comercialitza per a la hipertensió arterial.

La nova activitat terapèutica del medicament va ser descoberta per SOM Biotech mitjançant la seva plataforma computacional basada en algoritmes d’intel·ligència artificial i, després dels prometedors resultats dels assajos preclínics, la biofarmacèutica inicia ara l’estudi de Fase IIa de prova de concepte en humans amb l’objectiu de determinar l’eficàcia i seguretat d’aquest fàrmac en la reducció dels moviments coreics en 30 pacients amb malaltia de Huntington, durant un període de 6 mesos. L’assaig es durà a terme en tres centres més a part de Sant Pau: l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, sota el lideratge del Dr. Esteban Muñoz, la Dra. Matilde Calopa i el Dr. Josep Gàmez, respectivament.

“Actualment el tractament del trastorn del moviment en la malaltia de Huntington es veu limitat pels efectes secundaris dels fàrmacs emprats. SOM3355 ofereix una alternativa promissòria per millorar les eines disponibles per tractar aquesta patologia. L’assaig clínic que ara comencem té un disseny doble-cec i aleatoritzat que permetrà comprovar objectivament la capacitat del fàrmac per millorar els moviments anormals. La participació de quatre centres del nostre entorn facilitarà el reclutament del número suficient de malalts i garanteix l’objectivitat dels resultats. D’altra banda, aquest estudi demostra la competitivitat i la importància de la col·laboració entres les companyies biocientífiques i els hospitals i centres de recerca del país”, afirma el Dr. Kulisevsky, coordinador de l’assaig.

Una malaltia minoritària i discapacitant
La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu desencadenat per una alteració genètica (la mutació del gen que codifica la proteïna anomenada huntingtina) que destrueix gradualment les neurones en regions específiques del cervell i comporta una grau disfunció motora, cognitiva i de comportament. És una malaltia hereditària autosòmica dominant: una persona que presenta aquesta mutació té un 50% de probabilitat de transmetre-la a la seva descendència.

Segons estudis interns de la companyia, la prevalença d’aquesta malaltia és d’entre 6 i 8 per cada 10.000 persones als països occidentals, i la major part dels afectats la desenvolupen entre els 35 i els 55 anys. L’esperança de vida és llarga, entre 15 i 20 anys, durant els quals la malaltia progressa de forma gradual i lenta, generant una gran discapacitat funcional, social i familiar.

“La malaltia de Huntington afecta unes 2.500 persones a Espanya i unes 78.000 al món. No té cap tractament que modifiqui la progressió i els medicaments disponibles són simptomàtics amb efectes secundaris que moltes vegades provoquen que no es puguin fer servir. SOM3355 és un fàrmac segur que s’ha administrat durant molts anys a malalts amb hipertensió i el qual ha estat molt ben valorat per un estudi de mercat dut a terme per Insights in Life Science (ilS)”, afirma el Dr. Raúl Insa, CEO de SOM Biotech.

Investigadors dels Serveis d‘Anestesiologia i Reanimació (Dra. Pilar Paniagua, Dra. Inmaculada India); Epidemiologia Clínica i Salut Pública (Dr. Pablo Alonso, Dra. Ekaterine Popova); Cardiologia (Dr. Jesús Álvarez) i Traumatologia (Dra. Aranzazu González), han participat en la publicació dels resultats de l’estudi MANAGE (Dabigatran in patients with myocardial injury after non-cardiac surgery), a la revista The Lancet.

L’estudi MANAGE, un assaig clínic internacional multicèntric amb assignació aleatòria, ha avaluat l’ús de dabigatran (anticoagulant oral) en 1.754 pacients amb una lesió miocardíaca després d’una cirurgia no cardíaca (MINS, sigla de l’anglès). MANAGE és un estudi clau en una àrea d‘investigació important i insuficientment investigada. De fet, es tracta del primer assaig amb assignació aleatòria en pacients que presenten MINS.

Els pacients elegibles tenien almenys 45 anys, havien estat intervinguts mitjançant cirurgia no cardíaca i havien patit una MINS. L’assaig, amb un seguiment mitjà de 16 mesos, va concloure que una dosi de dabigatran de 110 mg cada 12 hores, comparada amb placebo, redueix el risc de complicacions vasculars majors, sense augmentar significativament el risc d’hemorràgia major o potencialment mortal.

Els resultats d’aquest estudi donarien suport a la importància de monitorar la troponina T en pacients amb risc cardiovascular alt sotmesos a una cirurgia no cardíaca. Aquest monitoratge és important per millorar l’estratificació del risc de complicacions, poder establir el diagnòstic de MINS i optimitzar el tractament d’aquells pacients que han patit una MINS i, per tant, tenen un risc més alt de morir al cap de 30 dies.

L’estudi és una iniciativa del Population Health Research Institute (Universitat de McMaster, Canadà: http://www.phri.ca/). A Espanya hi han participat quatre hospitals i s’han reclutat un total de 90 pacients. L’estudi ha estat coordinat pel Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública — Centre Cochrane Iberoamericà.

El nostre Hospital des de 2014, dins de l’activitat assistencial, realitza el cribratge amb troponina T ultrasensible T (TnTus) en pacients amb risc cardiovascular alt sotmesos a cirurgia major no cardíaca. Aquest programa de cribratge s’està avaluant dins d’un projecte d’investigació finançat per La Marató de TV3.

L’article està disponible a: https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(18)30832-8/fulltext.

El projecte “Bases Genètiques de la Insuficiència Venosa Crònica i la seva implicació en malaltia tromboembòlica” ha rebut una de les beques de la Fundación Mutua Madrileña d’ajuda a la investigació en matèria de salut. Formen part de l’equip investigador d’aquest projecte els doctors José Manuel Soria, responsable de la Unitat de Genòmica i de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de Sant Pau i José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau. L’investigador principal és el Dr. Josep Maria Romero, metge adjunt del mateix Servei, qui va recollir la beca, el passat 3 de juliol, a mans de la Ministra de Sanitat.

El projecte treballa en la identificació de nous gens causants de la Insuficiència Venosa Crònica (IVC) -que té un component hereditari encara desconegut- i la seva relació amb la Malaltia Tromboembòlica.

Ja ha sortit la Newsletter d’ERA-NET Neuron corresponent al mes de juny on apareixen els grups als quals se’ls hi va concedir les beques. Entre ells, el treball coordinat pel Dr. Àlex Bayés de l’IIB Sant Pau, que va rebre la beca ERA-NET NEURON pel seu projecte: “Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments”. Una beca que permetrà un important avenç en la recerca sobre la disfunció de les sinapsis neuronals, en la Discapacitat Intel·lectual causada per SYNGAP1.

L’Associació d’afectats per CADASIL ha realitzat una donació de 3.200€ de mans de la seva presidenta, Mari Carmen Minguelez, al Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Israel Fernández.

El Grup de l’IIB Sant Pau i l’Associació han signat recentment un acord per col·laborar en la visibilitat d’aquesta malaltia genètica rara i per recol·lectar diners destinats a la recerca.

Podeu visitar la pàgina web informativa creada per l’IIB sobre la malaltia i la de l’Associació d’afectats per Cadasil.

www.cadasil.es
www.cadasil.org 

El Dr. Joan Martí Fàbregas, cap del Grup de Recerca de les Malalties Cerebrovasculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau ha estat nomenat, recentment, president de la Societat Catalana de Neurologia.

+Info

El Servei de Farmàcia de l’Hospital ha publicat un estudi a la revista Experimental Gerontology. Un estudi epidemiològic on s’han considerat dades representatives de tres països europeus (Espanya, Finlàndia i Polònia). A “The COURAGE cross-sectional study” es presenta un model de fragilitat amb tres dimensions: condicions cròniques de salut, funció cognitiva i discapacitiat/funcionament diari. Un dels punts forts de l’estudi és el fet d’haver trobat el component neuro-cognitiu com a una dimensió pròpia. A més, la presència de fragilitat es va associar amb un risc incrementat d’hospitalització i major nombre de visites a primària.

Stefanos Tyrovolas, Noe Garin, et al. Frailty and health status of older individuals in three European countries: The COURAGE cross-sectional study. Exp Gerontol. 2018 Jun;106:137-144. doi: 10.1016/j.exger.2018.02.028. Epub 2018 Feb 27.

El Dr. Josep Julve investigador del Grup de recerca Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’Institut de Recerca de Sant Pau, liderat pel Dr. Francisco Blanco Vaca, participarà en un cicle de xerrades divulgatives dirigides a públic general amb motiu del Festival de la Ciència organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, que se celebra anualment a la ciutat. Enguany al cita serà el proper 10 de juny.

Més informació sobre el Festival de la Ciència

El Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular, liderat pel Dr. Israel Fernández, s’ha incorporat recentment a l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), com a Grup Emergent. El nou grup enfoca la seva investigació bàsicament en els estudis genètics i epigenètics de l’ictus. També estudia la microbiota intestinal per conèixer la relació d’aquests microorganismes amb la possibilitat de patir un accident vascular cerebral. El grup així mateix investiga l’evolució dels pacients desprès d’haver patit un ictus.

El Dr. Israel Fernández, cap del Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), ha treballat fins ara com a investigador a la Mútua de Terrassa i al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Va realitzar el seu doctorat al VHIR i part de la seva formació postdoctoral va tenir lloc al Wellcome Trust Center for Human Genetics d’Oxford i també al Gertrude H. Sergievsky Center, de la Universitat de Columbia, a Nova Iork. Ara s’incorpora a IIB Sant Pau com a investigador Miquel Servet tipus II, i reconeix que investigar en un centre reconegut per l’Instituto Carlos III li obre les portes a treballs de recerca d’un espectre més ampli.

Des de fa més de 15 anys el Dr. Israel Fernádez col·labora amb el Grup de recerca de les malalties cerebrovasculars liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas, de l’IIB Sant Pau. Amb la incorporació d’aquest nou grup es potenciarà la recerca en genètica de les malalties neurològiques i neurodegeneratives.

El Grup de recerca en farmacogenòmica i genètica neurovascular també participa en diversos consorcis internacionals. Ara mateix, col·labora activament en quatre d’aquests organismes que tenen la seva investigació centrada en la genètica de l’ictus i/o en malalties associades. El grup de recerca també coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat.

Les línies d’investigació del Grup
Aquest grup de recerca, té diferents línies d’investigació, com l’anàlisi dels factors de risc genètic associats a l’ictus o la definició dels factors genètics que poden estar relacionats amb l’evolució dels pacients després d’haver-lo patit.

En aquest últim cas, el grup focalitza la seva investigació en l’evolució neurològica i també en la discapacitat a llarg termini que poden patir els pacients després d’un ictus, amb la idea de trobar noves dianes terapèutiques i nous fàrmacs per intentar millorar la seva evolució.

Actualment no existeix cap fàrmac neuroprotector que es pugui utilitzar després d’haver patit un ictus per millorar l’evolució neurològica del pacient o al menys protegir les funcions neurològiques que es deterioraran perquè no arriba sang ni nutrients a una part del cervell. Alguns tipus de fàrmacs detenen el deteriorament desprès d’un ictus i d’altres s’utilitzen en una fase aguda per intentar eliminar el coàgul. També n’existeixen per prevenir l’aparició d’ictus posteriors a pacients que ja n’han sofert un, cosa que és molt freqüent.

Fins ara les estratègies que s’han utilitzat per aconseguir aquest tipus de fàrmacs no han funcionat. Aquest grup de recerca està utilitzant eines genètiques i epigenètiques que analitzen tot el genoma en un gran número de pacients per intentar trobar noves dianes que condueixin a fàrmacs realment efectius.

El grup de recerca també té en marxa diversos projectes en la vessant farmacogenètica, és a dir sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients després de patir-lo. Aquests fàrmacs fibrinolítics trenquen el coàgul de sang que tapona les artèries cerebrals. Hi ha pacients molt similars entre ells amb una evolució molt diferent. Uns evolucionen favorablement i d’altres poden patir hemorràgies cerebrals, a vegades molt greus. L’equip està investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients després de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixi per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.

La Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau és un dels 10 centres de Barcelona que han formalitzat un conveni amb el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) per posar en valor la innovació del sistema socio-sanitari català.

El CIMTI és un nou instrument del Sistema Català de la Salut, juntament amb la xarxa d’hospitals, que té com objectiu transformar la innovació en el benestar impulsant noves solucions amb una visió global.

Amb aquest acord es vol prioritzar la innovació en la salut, maximitzar l’impacte social en les innovacions portades a terme, impulsar iniciatives, atraure noves inversions, concentrar recursos i aglutinar.

Els hospitals i centres d’investigació que s’han unit per aquest projecte són: la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FIRHSCSP), l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, la Fundació Hospital Asil Granollers, l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital del Mar, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Hospital Sant Joan de Déu i el Consorci Sanitari de Terrassa.

Entre els projectes que s’estan impulsant en l’actualitat es troba un nou mètode diagnòstic de càncer colorectal no invasiu que permetrà evitar colonoscòpies innecessàries, un aparell d’assistència dirigit a persones cegues que incorpora en un únic dispositiu diferents sensors, un kit de diagnòstic ràpid per a la detecció de la Leucèmia Amiloide Aguda o un projecte que permet retardar l’aparició de l’Alzheimer.

La Dra. Rosa Mª Antonijoan, directora del Servei de Farmacologia Clínica de Sant Pau, és una de les incorporacions de la nova Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Aquest òrgan assessora al Col·legi en els àmbits de l’ètica i la deontologia.
Aquesta Comissió ha renovat tots els seus membres i està integrada per 27 representants designats per la Junta de Govern i ratificats per l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi.

Els dies 9 i 10 d’abril l’Hospital de Sant Pau acull una reunió, organitzada pel Dr. Jordi Clarimon, cap de la Unitat Genètica en malalties neurodegeneratives de l’IIB Sant Pau, i on hi participen els membres de l’Alzheimer Disease Exome Sequencing Consortium (ADES), i de l’European DNA bank for deciphering the missing heritability of Alzheimer’s disease (EADB). En la reunió en la que hi assisteixen 40 experts europeus, es debatrà sobre els dos projectes internacionals, ja en marxa, que tenen com a objectiu descobrir les bases genètiques de la malaltia d’Alzheimer.

Es tracta de dos projectes que tenen el mateix objectiu però que utilitzen diferents estratègies. Un d’ells analitzarà la variabilitat genètica de tot el genoma a partir de l’estudi focalitzat dels canvis genètics coneguts del genoma humà, i analitzarà centenars de milers d’individus. L’altre enfocament utilitza les noves eines de seqüenciació massiva del genoma.

En aquesta reunió, que és la primera a l’Estat que aplega experts internacionals sobre l’origen genètic de l’Alzheimer, es debatrà sobre tot sobre un dels projectes més ambiciosos a tot el món en aquest camp que pretén estudiar més de 18.000 genomes de malalts amb Alzheimer que ja han estat seqüenciats.

Els diferents equips reunits a Sant Pau presentaran dades preliminars i discutiran temes tan importants com el maneig de les dades, el seu emmagatzematge i distribució i la col·laboració amb els Estats Units, que ha iniciat un projecte similar.

La reunió es fa en streaming per tal que altres investigadors d’arreu del món s’hi puguin connectar a temps real.

Montse Rabassa, investigadora de l’IIB Sant Pau, és una de les científiques escollides pel diari El Periódico per formar part de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Una xarxa que neix amb l’objectiu de potenciar la participació d’investigadores de l’àmbit iberoamericà en el debat públic.

La Xarxa està formada per investigadores de comprovada solvència acadèmica i talent divulgatiu, que abasta un gran diversitat de disciplines, països d’origen, edats i trajectòries personals.

La Dra. Rabassa treballa al Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública com a investigadora Sara Borrell i és coordinadora científica del projecte Nutrimedia, portal que té com a objectiu divulgar coneixements sòlids sobre nutrició. És doctora en Alimentació i Nutrició, Màster en Desenvolupament i Innovació d’Aliments, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica. Recentment, ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat del curs acadèmic 2015-16 de la Universitat de Barcelona per la seva tesi doctoral titulada “Efecte de la ingesta de dieta rica en polifenols sobre l’envelliment. Associació amb declivi físic i cognitiu, fragilitat i mortalitat total dins de la cohort d’InCHIANTI”.

Podeu trobar més informació clicant aquí.

Investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV) del grup de Joan Cinca de Sant Pau, han descrit recentment una nova tècnica per identificar àrees de cicatrius en pacients amb infart de miocardi mitjançant mapeig endocardi de la impedància elèctrica tissular.

En un estudi preclínic realitzat en un model porcí d’infart de miocardi crònic s’evidencia que aquest procediment pot permetre el reconeixement de la cicatriu de l’infart i, teòricament, no està influenciat per canvis en la seqüència d’activació cardíaca. “L’exacta identificació de zones de cicatriu és fonamental per a que l’ablació elèctrica de les arrítmies en pacients que han patit infart de miocardi proporcioni òptim resultats”, indica el Dr. Cinca.

Actualment, la identificació de les àrees de cicatriu es basa en un mapatge de voltatge, és a dir, analitzar el voltatge dels electrocardiogrames locals, per això els investigadors del CIBERCV han obert una nova via, segons explica el cap del grup. “El nostre estudi mostra el mapatge de la impedància elèctrica aportat avantatges sobre el mapatge de voltatge i, per tant, la utilització simultània d’ambdós procediments permetrà una millor detecció de zones de fibrosi i, en definitiva, millors resultats en pacients sotmesos a ablació de les arítmies ventriculars”, indica Cinca.

Un estudi pioner
Aquest estudi del CIBERCV és el primer de les seves característiques en analitzar la capacitat de reconèixer àrees de cicatriu d’infart utilitzant un punt de vista novedós basat en la medició del catèter de la impedància elèctrica, una propietat del cor que està influïda per les característiques estructurals intrínseques del teixit. Investigacions prèvies van mostrar que aquesta impedància és menor en la cicatriu de l’infart que en el miocardi normal, i aquesta circumstancia permet el reconeixement de la regió necròtica.

Article de referència:
Endocardial infarct scar recognition by myocardial electrical impedance is not influenced by changes in cardiac activation sequence. Amorós-Figueras G, Jorge E, Alonso-Martin C, Traver D, Ballesta M, Bragós R, Rosell-Ferrer J, Cinca J. Heart Rhythm. DOI: https://doi.org/10.1016/j.hrthm.2017.11.031