Drs José Martínez-González and Cristina Rodríguez of the Sant Pau IIB Research Group “Regulatory mechanisms for cardiovascular remodelling”, have taken part in a work developed in collaboration with the National Cardiovascular Research Centre (CNIC), recently published in the prestigious journal Circulation. The researchers, integrated to the CIBER of cardiovascular malalties (CIBERCV), have observed that the expression of the CD69 molecule in blood cells, predicted the development of subclinical atherosclerosis (without symptoms) in an independent way to other classic cardiovascular risk factors.
The most frequent is that arteriosclerotic malady – characterized by the presence of lipid substances in the walls of the arteries – is detected in advanced stages, which has already caused clinical events such as myocardial infarction, stroke or others. The treatment of these types of pathologies, which have already donated symptoms, is limited because in a high percentage of the affected individuals, their quality of life is reduced and because of the combination of the sanitary system, it supposes a high economic cost.

We know that the immune response to inflammation plays an essential role in the genesis and progression of atherosclerotic malady, triggering myocardial infarction and stroke, explains Francisco Sánchez-Madrid, from the Hospital Universitari de la Princesa. “However, the relationship between the lipid metabolism and the immune response – affegeix – is not well defined. Although the classic hypothesis is that low-density lipoproteins (LDLox) induce the recruitment of inflammatory immune cells and their accumulation in atheroma plaques, there is also evidence that cells and teixits can respond to these lipoproteins by inhibiting proinflammatory signals.

The study identifies the CD69 molecule as the first receptor for lipoprotein oxidations in T lymphocytes that contributes to the control of inflammation, preventing the development of atherosclerosis. “The binding of LDLox to the CD69 receptor confers on both humans and humans a protective anti-inflammatory function against the development of atherosclerosis,” asserts Pilar Martín. For this research, the deficient mouse model for the CD69 gene was undertaken as part of a project funded by the Fundació La Marató de TV3 and the CIBERCV, in close collaboration with the José Martínez González group of the Barcelona Institute for Biomedical Research, IIB-Sant Pau.

Estudi PESA
The relevance and clinical application of this study has been shown by analyzing the CD69 receptor in blood lymphocytes obtained from 305 participants of the PESA project (Progression of Early Subclinical Atherosclerosis), a prospective study that uses advanced imaging techniques to detect the presence of atheromatous plaque in singles. Specifically, this part of the collaborative study has been carried out with the researchers of the PESA project, Valentí Fuster and Borja Ibáñez, together with the units of Bioinformatics, Genomics and Proteomics of the CNIC which are directed, respectively, by Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo and Jesús Vázquez. The PESA-CNIC-Santander, directed by Dr. Fuster, included more than 4,000 participants in the inter-mediate edition and evaluates the presence and development of subclinical atherosclerosis.

The results show that the expression of CD69 in blood lymphocytes is inversely correlated with the presence and extent of subclinical atherosclerosis. It is important not to forget that cardiovascular malady is the first cause of death in the world. Because the development of effective prevention strategies is a priority given the high prevalence of cardiovascular malalties in the world.

Tsilingiri, K., de la Font, H., Relaño, M., Sanchez-Diaz, R., Rodriguez, C., Crespo, J.,. . . Sánchez-Madrid, F. (2018). oxLDL Receptor in Lymphocytes Prevents Atherosclerosis and Predicts Subclinical Disease. Circulation. doi: 10.1161 / circulationaha.118.034326

Translated with www.DeepL.com/Translator

La Dra. Ariadna Tibau investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau, adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i Consolació Moltó resident del mateix Servei han publicat recentment un article a la prestigiosa JAMA. El treball titulat “Assessment of Frequency and Reporting of Changes in Cancer Trial Design After Initiation of Patient Accrual”.

Per a consultar l’article 

El divendres 25 de gener, al Recinte Modernista de Sant Pau, tindrà lloc el Workshop Avenços en Cardiometabolisme. Una jornada on facultatius i investigadors de reconegut prestigi presentaran els avenços recents en recerca bàsica, translacional i clínica en el camp del Cardiometabolisme al llarg de quatre sessions. El workshop va dirigit a investigadors, facultatius del laboratori clínic, personal assistencial dels àmbits de l’Endocrinologia, la Cardiologia, la Medicina Interna i la Medicina de Família, així com a personal en formació en aquests àmbits. Adjunt trobareu el programa de la jornada.

Amb inscripció gratuïta abans del 15 de gener de 2019 enviant un mail a eliras@santpau.cat
Secretària. Esther Liras. Tel. 93 553 72 67.

Més informació aquí

La Unitat d’Imatge Cardíaca, del Servei de Cardiologia de Sant Pau, i investigadors de l’IIB Sant Pau, han publicat recentment a la prestigiosa revista British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. L’article “Myocardial remodelling and tissue characterisation by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” tracta sobre els canvis que pateix el cor dels atletes de resistència (maratonians) amb una llarga història d’activitat esportiva estudiats per ressonància magnètica cardíaca.

Per a consultar l’article

The Heart Image Unit, the Cardiology Service of Sant Pau, and researchers from the IIB Sant Pau, have recently been published in the prestigious British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. The article “Myocardial remodeling and tissue characterization by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” deals with the changes suffered by the heart of resistance athletes (maratonians) with a long history of sporting activity studied by cardiac magnetic resonance imaging.

To consult the article

We are proud to anounce that our spin-off company GlyCardial Diagnostics has received the SME instrument phase II funding of the H2020 programme to advance in the development of our novel test for the early detection of cardiac ischemia in their first trial. It is highly motivating to see that the EU trusts in young and innovative projects.

Durant el 13 i el 14 de Desembre es va celebrar a l Institut de Recerca de l Hospital de Sant Pau, la primera reunió del projecte ERA-NET NEURON TREAT-SYNGP (Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments*).

El projecte és un consorci científic europeu liderat pel Dr Àlex Bayés, IP del grup del IR Sant Pau “Fisiologia Molecular de la Sinapsis”. L’objectiu principal del projecte és generar cèl·lules iPSCs que portin mutacions al gen SYNGAP1 causants de discapacitat intel·lectual i utilitzar-les per la identificació de possibles nous tractaments.

D’esquerra a dreta:

Michael Peitz (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn, Germany);  Àlex Bayés (Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona, Spain); Jacques Michaud (Hospital Universitaire Sainte Justine, Montreal, Canada);  Daniel Choquet (Institut Interdisciplnaire de Neurosciences, Bourdeaux, France); Oliver Brüstle (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn Germany)

Professionals del Servei de Bioquímica, investigadors del Grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca, juntament amb facultatius dels Serveis d’Endocrinologia i Nutrició, Medicina Interna i Pediatria de l’Hospital de Sant Pau, i facultatius i investigadors d’altres centres hospitalaris de Catalunya – agrupats en l’entorn de la Xarxa de Lípids i Arteriosclerosi, que reuneix a membres de fins a 24 centres catalans, han liderat una publicació al Journal of Clinical Lipidology sobre l’experiència de 9 anys en el diagnòstic de la hipercolesterolèmia familiar (HF) a Catalunya.

L’HF és una malaltia hereditària i freqüent (es calcula que 1/220 persones la pateix) i es caracteritza per un alt risc cardiovascular si els afectats no estan controlats i tractats adequadament, preferentment des de la infància o la joventut. Tanmateix se sap, tant nacionalment com internacionalment, que la majoria de pacients amb aquesta malaltia no han estat diagnosticats ni estan, per tant, controlats.

Això es del tot paradoxal, atès que l’HF és posa sovint com exemple de malaltia molt ben coneguda que ha servit com a model pel desenvolupament de diversos medicaments d’ampli ús com són, per exemple, les estatines. L’estudi publicat estableix l’eficàcia del diagnòstic molecular d’HF enfront del clínic i bioquímic, i mostra les bases per estendre el diagnòstic a nivell d’estudis en famílies.

Aquests estudis familiars per diagnosticar nous casos d’HF s’ofereixen per part del Servei de Bioquímica des d’ara fa 10 anys. Més recentment, aquests esforços s’han potenciat amb un projecte de La Marató de TV3 dedicada a Malalties Cardíaques que es porta a terme juntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb el que també s’ha desenvolupat una web, www.colesterolgenetic.cat, que pretén informar als pacients amb HF, les seves famílies i al públic interessat sobre aquesta patologia. L’Instituto de Salud Carlos III, el CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, i el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición també han contribuït al finançament d’aquest estudi.

Diferents professionals de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia i de l’Institut de Recerca de Sant Pau han participat en l’estudi “Identification of evolutionarily conserved gene networks mediating neurodegenerative dementia” recentment publicat a la prestigiosa revista Nature Medicine.

Publicació

Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau, de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han aconseguit inhibir el dolor neuropàtic en ratolins diabètics mitjançant l’administració d’una classe de molècules amb la propietat d’alliberar monòxid de carboni. La seva efectivitat suggereix un gran potencial terapèutic d’aquest fàrmac per al tractament de la neuropatia diabètica en pacients.

El dolor neuropàtic és una de les principals complicacions de la diabetis mellitus i es calcula que aproximadament un de cada tres pacients diabètics la pateixen. Encara que no es coneixen exactament les seves bases fisiopatològiques, evidències recents suggereixen que la diabetis promou la neuroinflamació i això exerciria un paper clau en la manifestació dels signes de dolor crònic en diabètics.

Els investigadors apunten cap a “l’ús del monòxid de carboni, basant-se en les seves propietats antiinflamatòries, per al tractament i alleugeriment del dolor neuropàtic”. Tot i això, “la seva utilització requereix d’una formulació galènica que permeti la dispensació i/o alliberament controlat d’aquest monòxid de carboni a partir d’agents no tòxics”, afegeixen.

Un nou estudi, publicat a PLoS One, ha demostrat l’efectivitat del fàrmac Corm-2, basat en molècules alliberadores de monòxid de carboni, per al tractament de la neuropatia diabètica en ratolins amb diabetis tipus 1. Els investigadors, liderats per Josep Julve, del grup Bases metabòliques del risc cardiovascular i Olga Pol, del grup de Neurofarmacologia Molecular, ambós de l’Institut de Recerca de Sant Pau han identificat els mecanismes moleculars involucrats en l’efecte antioxidatiu i antiinflamatori a través dels quals el fàrmac exerceix la seva acció.

Paper de Corm-2 en el tractament de la neuropatia diabètica

Les molècules alliberadores de monòxid de carboni, anomenades Corm (Carbon Monoxide-Releasing Molecules), s’erigeixen com una alternativa vàlida a l’ús de teràpies basades en la inhalació d’aquest gas, amb propietats igualment favorables en diferents models experimentals d’inflamació, però menys perilloses. En particular, el fàrmac Corm-2, un dels representants de Corm més freqüentment empleats, ha estat avaluat satisfactòriament pel Grup liderat per Olga Pol en models experimentals de dolor inflamatori i neuropàtic.

Ara, els investigadors han estudiat la seva eficàcia en la remissió del dolor neuropàtic en una condició crònica i proinflamatòria com la diabetis: “En aquest treball vam voler avaluar l’efecte antiinflamatori / antioxidant exercit per les molècules Corm-2 i el seu potencial efecte analgèsic sobre el dolor neuropàtic associat a diabetis mellitus tipus 1”, explica Olga Pol.

“Les troballes permeten concloure que la inhibició de dolor neuropàtic produïda per l’administració de Corm-2 es relaciona amb canvis favorables en l’expressió de marcadors de neuroinflamació i estrès oxidatiu en ratolins diabètics”, afirma Josep Julve.

Tot i la millora en la neuropatia observada en ratolins diabètics tractats amb Corm-2, aquest treball també va mostrar efectes potencialment no beneficiosos ja que la seva administració també va produir una elevació, tot i que moderada, en els nivells circulants de colesterol. “Els efectes favorables mostrats per Corm-2 reforcen la necessitat de continuar investigant en aquesta línia de treball provant l’efecte de formulacions galèniques igual d’eficients sense efectes secundaris no desitjats”, afegeix el primer signant del treball, Karen Alejandra Méndez Lara.

“Els resultats obren noves possibilitats terapèutiques a l’ús d’aquesta classe de fàrmacs en el maneig de complicacions de base neuroinflamatòria en pacients diabètics”, conclouen els investigadors.

* En l’estudi també han participat els investigadors, José Luis Sánchez-Quesada, Núria Farré, Sheila Ruiz-González, Jesús M. Martín-Camps, Enrique Lerma, Edgar Zapico i Francisco Blanco-Vaca del CIBERDEM, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i director del Servei de Bioquímica i el Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Article de referència:

Administration of Corm-2 inhibits diabetic neuropathy but does not redueix dyslipidemia in diabetic mice. Méndez-Lara KA, Sants D, Farré N, Ruiz-Nogales S, Leánez S, Sánchez-Quesada JL, Zapico I, Lerma E, Escolà-Gil JC, Blanc-Vaca F, Martín-Camps JM, Julve J, Pol O . PLoS One. 2018 octubre 4; 13 (10): e0204841.DOI: 10.1371 / journal.pone.0204841

El Grup de Recerca d’Inflamació i remodelat vascular de l’IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Cristina Rodríguez, ha publicat recentment l’article “Lysyl oxidasa (LOX) limits VSMC proliferation and neointimal thickening through its extracel·lular Enzymatic activity” a la revista Scientific Reports. El treball aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les cèl·lules musculars llises (CMLV) de la paret vascular.

El treball, publicat a la revista Scientific Reports aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les CMLV característiques del procés de reestenosi i ha estat dirigit per la Dra. Cristina Rodríguez i el Dr. José Martínez González (CSIC), investigadors del CIBERCV.

La LOX és un enzim clau en la síntesi i maduració de la matriu extracel·lular que contribueix al control del remodelat vascular a través de la regulació de la proliferació cel·lular, la calcificació de la matriu i la producció d’estrès oxidatiu. Aquest enzim, a priori, té una localització fonamentalment extracel·lular, encara que també presenta formes intracel·lulars. A més i sorprenentment, algunes de les respostes cel·lulars regulades per la LOX no depenen de la seva activitat enzimàtica. Tanmateix, la funció biològica i possible contribució al control del remodelat vascular de la LOX no havien estat analitzades. Els resultats de l’estudi, obtinguts mitjançant estratègies d’inhibició farmacològica i sobreexpressió en cèl·lules vasculars humanes i estudis en ratolins transgènics que sobreexpressen la LOX, indiquen que la forma extracel·lular i enzimàticament activa de la LOX és la responsable de l’efecte antiproliferatiu d’aquest enzim en les CMLV i suggereix que el control farmacològic de l’activitat d’aquest enzim podria limitar el remodelat vascular en processos patològics com la reestenosi.

Als països desenvolupats les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de morbiditat i mortalitat. La revascularització mitjançant angioplàstia coronària transluminal percutània (ACTP) és una mesura terapèutica àmpliament utilitzada en el tractament de la malaltia coronària, si bé, la seva major limitació és la reestenosi, que és un procés complex en el qual, en resposta al dany produït per l’ACTP, es produeix un remodelat vascular caracteritzat per la proliferació de CMLV i la producció de components de la matriu extracel·lular. Aquesta resposta comporta l’obstrucció de la llum del vas, comprometent de nou la irrigació del múscul cardíac. Es tracta d’un problema significatiu, tant des del punt de vista clínic com econòmic, que encara presenta una incidència elevada, tot i els avenços en el desenvolupament de stents alliberadors i de fàrmacs antiproliferatius. Per tant, és fonamental l’estudi d’aquest procés per identificar noves estratègies que previnguin l’aparició de la reestenosi i limitin el seu desenvolupament.

El Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de l’Hospital i del Grup de recerca Síndromes d’inestabilitat genòmica i reparació de l’ADN de l’Institut de Recerca de Sant Pau participarà el proper 27 de novembre en la taula rodona, prèvia a la projecció del documental “Jovenes invisibles”, sobre els avenços en la investigació de malalties minoritàries. L’acte tindrà lloc al Caixaforum. Un esdeveniment organitzat per la Fundación Isabel Gemio i l’Obra Social “la Caixa”. PROGRAMA DOCUMENTAL Y CHARLA INVESTIGACIÓN CAIXAFORUM 27_11_2018

La Comissió Europea, a proposta de l’Agència Europea del Medicament (EMA), ha designat Gefitinib com a medicament orfe per a  l’anèmia de Fanconi. Aquest producte, d’administració oral, està actualment indicat per al tractament del càncer de pulmó. Els estudis liderats pel Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de Sant Pau, han demostrat que podria funcionar també com a teràpia per tumors escamosos de cap i coll en pacients amb anèmia de Fanconi. Aquest medicament va ser identificat després d’un cribratge de reposicionament de fàrmacs antitumorals ja aprovats per a altres indicacions.

En els estudis, liderats pel Dr. Surrallés, han participat investigadors del grup del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el Servei de Genètica i l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, així com de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els afectats per anèmia de Fanconi  tenen una probabilitat de patir tumors escatosos de cap i coll unes 500-700 vegades més gran que la mitjana de la població. De fet, al voltant del 50% dels pacients desenvoluparan un tumor abans dels 50 anys.

La designació de Gefitinib com a medicament orfe per aquesta malaltia rara ha estat patrocinada pel CIBERER. En el seu desenvolupament, ha participat activament Jordi Minguillón, investigador del grup del Dr. Surrallés, que ha coordinat el treball multidisciplinar dels laboratoris que han participat en aquesta investigació, dirigits per Thomas Helleday, de l’Karoliska Institute, Joan Bueren, del CIEMAT / Fundació Jiménez Díaz / CIBERER, i Diego Arango, del VHIR.

Gefitinib és una petita molècula que inhibeix l’activitat tirosina cinasa del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). EGFR actua activant la proliferació de cèl·lules tumorals, bloqueja l’apoptosi (la mort cel·lular programada) i facilita el procés de metàstasi.

Sobre l’anèmia de Fanconi

L’anèmia de Fanconi és una malaltia hereditària rara causada per mutacions en algun dels gens relacionats amb la reparació de l’ADN, procés que és essencial per al manteniment de les cèl·lules mare i per evitar l’aparició del càncer. Els afectats per aquesta greu malaltia, que té una gran variabilitat de manifestacions clíniques, poden patir insuficiències de la medul·la òssia, malformacions congènites variables i tenen predisposició a desenvolupar tumors sòlids i hematològics.

A causa del defecte innat en la reparació de l’ADN, els pacients amb anèmia de Fanconi afectats de càncer no toleren la quimioteràpia ni la radioteràpia convencional, el que provoca un mal pronòstic dels tumors. Per aquest motiu, els pacients requereixen d’un seguiment molt actiu amb revisions periòdiques en unitats hospitalàries especialitzades a fi de detectar els tumors de forma molt primerenca.