Investigadors de Sant Pau i de l’IMIM descobreixen un nou biomarcador, el receptor sLRP1, que prediu amb molta antelació el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular en persones que actualment no presenten cap símptoma. Aquest biomarcador aporta informació nova i complementària a la que ja es coneix en l’actualitat.
Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a Espanya. A més, s’estima que cada any unes 125.000 persones presenten un infart agut de miocardi. Per aquest motiu, els investigadors estan treballant per identificar alguns paràmetres de la sang (biomarcadors) que permetin identificar les persones amb més risc de presentar aquestes malalties.
L’estudi, publicat recentment a la revista Atherosclerosis, i liderat per la Dra. Vicenta Llorente Cortés i el Dr. David de Gonzalo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Sant Pau (IIB-Sant Pau) i de l’IIBB-CSIC, i el Dr . Roberto Elosua i el Dr. Jaume Marrugat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), tots ells membres del cibercv de malalties cardiovasculars.
El sLRP1 és un biomarcador que juga un important paper en l’inici i en la progressió de l’aterosclerosi, que és el mecanisme que explica les malalties més greus del cor. Estudis previs del grup de recerca en Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB-Sant Pau ja havien indicat que el sLRP1 s’associava amb una acceleració del procés de l’aterosclerosi, amb un major acumulació de colesterol i inflamació a la paret de les artèries, però aquesta és la primera evidència que indica que també prediu l’aparició d’esdeveniments clínics com l’infart de miocardi. “La pregunta que volíem respondre era si la determinació d’un nou biomarcador en sang (sLRP1) podia predir el risc cardiovascular a 10 anys”, explica el Dr. de Gonzalo.
Com apunta la Dra. Llorente Cortés, “aquest descobriment confirma la rellevància i aplicabilitat del sLRP1 en la pràctica clínica per predir amb molta antelació el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular en persones que actualment no presenten cap símptoma”.
El Dr Elosua indica que “per cada increment en una unitat del sLRP1 el risc de presentar una malaltia del cor augmenta un 40%”. A més, com assenyala el Dr. Marrugat, “aquest increment és independent dels altres factors de risc com el colesterol, el tabac, la hipertensió arterial i la diabetis. Pel que aquest biomarcador aporta informació nova i complementària a la que ja coneixem en l’actualitat “.
L’estudi s’ha realitzat en el marc de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor) que està seguint des de fa més de 15 anys a més de 11.000 persones de la província de Girona.
Aquest projecte està finançat amb ajudes del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS, SLT002 / 16/00088) de la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Marató TV3 i el CIBER Malalties Cardiovasculars de l’Institut de Salut Carlos III.

Article de referència
de Gonzalo-Calvo D, Elosua R, Vea A, Subirana I, Sayols-Baixeras S, Marrugat J, Llorente-Cortés V. Soluble low-density lipoprotein receptor-related protein 1 as a biomarker of coronary risk: Predictive capacity and association with clinical events. Atherosclerosis. 2019 Jun 16;287:93-99. doi: 10.1016/j.atherosclerosis.2019.06.904. [Epub ahead of print] PubMed PMID:31247347.

Dins del cicle de seminaris de l’IIb Sant Pau, aquesta tardor les conferències seran a càrrec de la Prof. Charlotte Cordonnier, el Dr. Javier Bermejo, la Dra. Analia Bortolozzi, i el Prof. Laurent Duca.

Del 30 de setembre al 10 d’octubre tindrà lloc la segona edició del “Curs teòric-pràctic de Formació en cultiu cel·lular. Teoria i tècniques”, que organitza el Servei de Microbiologia de Sant Pau. Un aprenentatge tutelat, eminentment pràctic, per a que l’alumne adquireixi una experiència en la manipulació de cultius cel·lulars que li permeti instaurar les tècniques al seu laboratori. Un curs adreçat a tècnics de grau superior de laboratori, graduats en Ciències de la Salut o en Biociències. Adjunt trobareu la informació d’aquesta segona edició.

L’Associació CADASIL España va realitzar recentment, una donació de 5.500 euros, al Grup de recerca de farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Israel Fernández Cadenas. 

El CADASIL és una malaltia hereditària causada per una mutació en el gen NOTCH3. Els seus símptomes característics són migranya, alteracions psiquiàtriques com a ansietat o depressió, ictus i demència a edats primerenques, tractant-se de la causa més freqüent de demència vascular hereditària. El Grup de recerca de  l’IIB Sant Pau  col·labora amb l’ associació mitjançant la seva recerca i donant visibilitat a la malaltia de CADASIL.

Podeu visitar la pàgina web informativa sobre la malaltia: www.cadasil.es 

Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i del CIBER, liderats per Eugenia Mato del Grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició i Joan Carles Escolà-Gil del Grup d’investigació de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular, han demostrat el paper que té el colesterol i un dels seus principals metabòlits, el 27-hidroxicolesterol (27HC) en el creixement del tumor de tiroide, així com en la seva agressivitat. El treball s’ha publicat a Scientific Report.

La investigació demostra que les cèl·lules humanes tumorals es desenvolupen més ràpidament en cultius que contenen colesterol que en la seva absència, per la seva posterior transformació en 27HC a l’interior de la cèl·lula tumoral. Els estudis van ser corroborats en teixits de càncer epitelial de tiroide humà, on es va observar una associació directa entre l’agressivitat del tumor i una reducció en el principal enzim que elimina la molècula 27HC, la CYP7B1.

El treball, publicat a Scientific Reports, demostra que el 27H promou el creixement i la propagació del tipus més comú de càncer de tiroide. Els autors, que pertanyen al CIBER i l’Institut de Recerca de Sant Pau, afirmen que “Els tumors de càncer de tiroide, pel fet que presenten una reducció en l’enzim per eliminar 27HC, estan generant una molècula que promou el creixement del tumor “.

“La reducció del colesterol mitjançant canvis en els hàbits dietètics o mitjançant fàrmacs podria disminuir el risc de càncer de tiroides”, apunta Giovanna Revilla, primera signant del treball i investigadora que realitza la tesi doctoral a l’Institut de Recerca de Sant Pau. A més, “un medicament que activi l’enzim CYP7B1 podria ajudar a prevenir o, almenys, tractar aquesta malaltia”, afegeix.

Els investigadors que han liderat aquest estudi pertanyen al CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN) i al CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). Hi han participat, també, els investigadors Rosa Corcoy, Cintia González i Alberto de Leiva del Grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’IIB Sant Pau i membres del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el CIBER-BBN; Enrique Lerma i Victoria Fuste del Servei d’Anatomia Patològica del mateix Hospital; Antonio Moral i José Ignacio Pérez del Servei de Cirurgia General i Digestiva també de Sant Pau; Mònica de Pablo Pons, Annabel García-Lleó, David Santos, Gerard Sabé i RMª Blanco de l’Institut de Recerca de Sant Pau; Lucía Balla-Rueda i Ana Cenarro del CIBERCV i l’Instituto de Investigación Sanitaria Aragón; i Marcelo Magalhaes i Manuel dos Santos Faria de l’Hospital of the Federal University of Maranhão al Brasil.

Article de referència:
“Cholesterol and 27-hydroxycholesterol promote thyroid carcinoma aggressiveness”. Giovanna Revilla, Monica de Pablo Pons, Lucía Baila-Rueda, Annabel García-León, David Santos, Ana Cenarro, Marcelo Magalhaes, R. M. Blanco, Antonio Moral, José Ignacio Pérez, Gerard Sabé, Cintia González, Victoria Fuste, Enrique Lerma, Manuel dos Santos Faria, Alberto de Leiva, Rosa Corcoy, Joan Carles Escolà-Gil & Eugenia Mato. Scientific Reports 2019

La Dra. Gemma Arderiu, del Grup de Recerca de Patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques de l’Institut de Recerca de Sant Pau, es la primera signant de l’article: MicroRNA-145 Regulates the Differentiation of Adipose Stem Cells Toward Microvascular Endothelial Cells and Promotes Angiogenesis.

El treball, que demostra que la diferenciació de cèl·lules mesenquimals derivades del teixit adipós a cèl·lules endotelials tenen efectes beneficiosos en la formació i estabilització de neo-vasos sanguinis, afavorint la neovascularització post-isquèmica i la re-perfusió tissular, ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Circulation Research.

MicroRNA-145 Regulates the Differentiation of Adipose Stem Cells Toward Microvascular Endothelial Cells and Promotes Angiogenesis.

Comptar amb biomarcadors específics que ajudin a millorar la presa de decisions i desenvolupar noves estratègies terapèutiques en cas de malaltia coronària és clau, i en aquesta línia investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) han impulsat un estudi que explora la capacitat diagnòstica dels microRNA circulants en pacients amb sospita de malaltia coronària estable.
Els investigadors David de Gonzalo Calvo i Vicenta Llorente Cortés -del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular- i Francesc Carreras Costa -del grup de Cardiologia Clínica i Translacional- tots dos del CIBERCV de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) han publicat aquest estudi a la prestigiosa revista Journal of Internal Medicine. Un estudi que es basa en una aproximació a la pràctica clínica real en el qual es posa de manifest el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable en determinats grups de pacients.

Un paper fonamental en processos fisiològics i patològics
Els microRNA són petits RNA no codificants implicats en la regulació gènica i juguen un paper fonamental en processos fisiològics i patològics, trobant no només a l’interior cel·lular, sinó també en fluids corporals com la sang, pel que són clau com biomarcadors no invasius per diagnòstic, pronòstic i fins i tot avaluació terapèutica de malalties. Gràcies a aquesta investigació, s’han analitzat els nivells plasmàtics d’un panell de 10 microRNA prèviament descrits pels investigadors del CIBERCV com a indicadors d’aterosclerosi coronària, en pacients amb sospita de malaltia coronària estable avaluats en la Unitat d’Imatge Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Segons apunta David de Gonzalo, “el nostre estudi posa en relleu el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable i en aquest cas particular, els resultats apunten que constitueixen biomarcadors útils en determinats subgrups de pacients”.
D’aquesta manera, sembla ser que la utilitat dels microRNA és superior en fenotips específics de subjectes, de manera que “el nostre treball dóna suport a la incorporació de nous indicadors moleculars en la presa de decisions clíniques, facilitant amb això l’atenció mèdica personalitzada”, indica l’investigador David de Gonzalo.
En aquest treball els investigadors van recollir mostres de plasma de 200 pacients remesos per angiografia coronària classificats segons la seva gravetat, analitzant un panell de 10 microRNA prèviament associats amb malaltia coronària estable. Després d’un ajust integral que va incloure factors de risc cardiovascular, ús de medicaments i biomarcadors basats en proteïnes, diversos microRNA circulants es van associar de forma inversa amb l’extensió i gravetat de l’aterosclerosi. L’anàlisi detallada com biomarcadors va suggerir la pobra capacitat diagnòstica dels microRNA en termes de discriminació, avaluats tant per separat com en combinació amb la història clínica, a la població completa. No obstant això, la seva inclusió en arbres de decisió va generar models que van millorar la classificació de casos i controls en determinats subgrups de pacients.

Article de referència:
De Gonzalo-Calvo, Vilades, Martínez-Camblor, Vea, Nasarre, Sanchez Vega, Leta, Carreras, Llorente-Cortés. Circulating microRNAs in suspected stable coronary artery disease: A coronary computed tomography angiography study DOI: 10.1111/joim.12921

Investigadores del grup Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de la Universitat de Radboud, als Països Baixos, han identificat dos patrons específics d’alteracions cerebrals subjacents a dos perfils clínics de la malaltia de Huntington. L’estudi, publicat a Neuroimage: Clinical, pot ajudar a desenvolupar biomarcadors específics i tractaments personalitzats per a cada perfil d’aquesta malaltia minoritària. En l’estudi han participat també diferents hospitals de Barcelona, com Sant Pau, Bellvitge, Clínic i Mare de Déu de la Mercè, el que ha permès investigar amb una mostra de pacients gran, fet d’especial importància en una malaltia minoritària com és la malaltia de Huntington.

La recerca, liderada per les doctores Estela Càmara i Ruth de Diego i que compta amb la investigadora predoctoral Clara García Gorro com a primera autora, amplia el coneixement sobre la malaltia de Huntington. Aquesta malaltia genètica neurodegenerativa es caracteritza per generar dèficits motrius, cognitius i psiquiàtrics, però existeix “una heterogeneïtat molt gran a nivell simptomàtic entre els pacients, de manera que vam decidir investigar les bases neurobiològiques d’aquestes diferències per veure si podíem enllaçar-les amb els perfils clínics”, explica la doctora de Diego, investigadora ICREA.

Per a l’estudi, els investigadors van utilitzar una tècnica d’anàlisi de fusió multimodal que permet combinar diferents tipus de modalitats d’imatges per ressonància magnètica. “Aquest tipus d’anàlisi ens permet integrar la informació de les diferents modalitats i estudiar així el cervell i el patró de neurodegeneració de manera més global, el que fa possible identificar alteracions cerebrals més subtils”, explica la doctora Càmara.

L’anàlisi de la relació entre els símptomes de la malaltia i les mesures de les alteracions estructurals de la matèria blanca i gris va permetre als investigadors establir que els símptomes cognitius i motors compartien una base neurobiològica comuna, mentre que el domini psiquiàtric presentava una signatura neural diferenciada.

“Els símptomes cognitius i motrius es van associar de forma conjunta amb un patró de reducció de la matèria grisa, el gruix cortical i la integritat de la substància blanca en regions cerebrals responsables de l’execució de moviments i del processament de diferents funcions cognitives, com la memòria, planificació o processament visual-espacial. Els símptomes depressius, d’altra banda, estaven associats a un patró molt diferent, caracteritzat per un menor gruix en l’escorça cerebral en regions responsables del processament d’emocions típicament associades a alteracions psiquiàtriques”, afegeix la doctora García Gorro.

Aquests resultats aporten una nova visió sobre una malaltia tradicionalment considerada com a entitat uniforme, i impulsen noves línies de recerca que tinguin en compte aquestes diferències qualitatives individuals. “Els nostres resultats són especialment rellevants en el context dels assajos clínics, ja que es podrien utilitzar per definir biomarcadors específics per a cada perfil simptomatològic, fins i tot abans que apareguin signes clínics”, afirma la doctora Càmara, i afegeix que “a més a més, estem obrint una porta a la medicina personalitzada en la malaltia de Huntington, ja que augmenta la probabilitat de trobar tractaments individualitzats orientats a alteracions cognitives, motrius i psiquiàtriques especifiques”.

Referència de l’article
Garcia-Gorro C, Llera A, Martinez-Horta S, et al. (2019) Specific patterns of brain alterations underlie distinct clinical profiles in Huntington’s disease. NeuroImage: Clinical. In Press, Accepted Manuscript, Available online 15 June 2019.

El Dr. Josep Julve, del grup de recerca Bases metabòliques del risc Cardiovascular, del l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha explicat el projecte finançat per La Marató de TV3 en el que està treballant a un grup de ciutadans interessats.

La “cardiomiopatia diabètica” és una causa comuna d’insuficiència cardíaca en pacients diabètics. Actualment, no es disposa de biomarcadors específics per fer-ne el seu diagnòstic precoç ni tampoc per predir-ne la seva evolució clínica. Els objectius de l’estudi, finançat per la Fundació La Marató de TV3, són estudiar la contribució de les lipoproteïnes LDL modificades en la patogènia d’aquesta cardiomiopatia en models experimentals i identificar biomarcadors circulants del metabolisme lipídic, relacionats amb l’acumulació de greix en el cor i les alteracions en la funció cardíaca, que puguin ser utilitzats per al diagnòstic precoç i el pronòstic clínic d’aquesta cardiomiopatia en pacients.

Aquest projecte forma part d’una iniciativa conjunta entre investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Pau (Dr. Josep Julve) i de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (Dr. Núria Alonso).

El Grup de recerca d’Oncogènesi i Antitumorals, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Ramon Mangues, ha desenvolupat el primer fàrmac de mida nanomètrica que és selectivament antimetastàtic. Aquest nou medicament s’ha provat en animals i els resultats són esperançadors: preveu les metàstasis i a més indueix la mort de les que ja estan en marxa. Aquesta investigació necessita completar-se amb altres fons per arribar a que la clínica sigui una realitat.

La quimioteràpia actual afecta tant a les cèl·lules tumorals com a les sanes. En canvi, la nova nanomedicina fàrmac no causa toxicitat perquè es comporta com un dron: escaneja les cèl·lules de l’organisme a la recerca del seu objectiu i només elimina les malignes; les sanes surten indemnes. A més, bona part del medicament s’acumula en el tumor, el que pot evitar molts dels efectes secundaris de la quimioteràpia convencional.

La precisió del nou tractament és possible gràcies a l’ús d’un nanoconjugat, format per nanopartícules proteiques unides a un fàrmac quimioteràpic molt potent, que aconsegueix el direccionament i el lliurament selectiu del medicament. En concret es dirigeix únicament i exclusivament cap al receptor de membrana CXCR4, que es troba sobreexpressat en la membrana de les cèl·lules mare metastàsiques, això és, les que tenen capacitat d’iniciar i mantenir les metàstasis. D’aquesta manera, s’aconsegueix eliminar selectivament les cèl·lules responsables del començament i el manteniment de les metàstasis.

El nou fàrmac s’ha provat en un model murí de càncer colorectal amb metàstasi al pulmó, fetge, peritoneu i als ganglis limfàtics. També ha funcionat en animals amb leucèmia, limfoma i càncer d’endometri.

En un parell d’anys, els investigadors confien a poder provar-ho en humans i esperen que tingui un elevat impacte en el tractament oncològic, perquè les teràpies actuals ofereixen un control molt limitat de les metàstasis i s’associen amb efectes adversos greus. A més, creuen que el nanoconjugado podria ser útil en més de 20 tipus de càncers.

Fons públics i privats per poder iniciar un Assaig Clínic Fase I
Per poder posar en marxa aquest estudi de Fase I (en persones), els investigadors han fundat la spinf-off Nanoligent, empresa creada amb tecnologia desenvolupada en col·laboració entre l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el professor Antonio Villaverde i la doctora Esther Vázquez, amb la implicació del CIBER-BBN i la ICTS Nanbiosis. També han aconseguit un projecte Reptes del Ministeri d’Economia i Empresa.

La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) estima que l’any 2035 hi haurà 315.000 nous casos de càncer anuals. A dia d’avui no hi ha al mercat fàrmacs que eliminin selectivament les metàstasis, i la disseminació metastàtica és la responsable de la major part de morts en pacients oncològics.

El grup ha comptat amb el suport de la Unitat de Transferència i Innovació de l’IIB Sant Pau que és membre de la Plataforma d’Innovació en Tecnologies Mèdiques i Sanitàries de l’Institut de Salut Carlos III, ITEMAS.

Veure vídeo

Avui, 14 de juny, els Amics i Alumnes de Sant Pau han visitat les noves instal·lacions de l’edifici de Recerca acompanyats pel seu director, el Dr. Jaume Kulisevsky, qui ha fet la presentació i explicació de les característiques de l’edifici i com els grups d’investigació faran recerca a l’Institut.

La Dra. Mar Gomis, del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau, presentarà el proper 19 de juny a les 9h, a la Sala d’Actes de l’Institut de Recerca de Sant Pau, el projecte mHeart, un sistema de seguiment multidisciplinar del pacient crònic polimedicat amb el suport de Salut Mòbil (mHealth). L’acte comptarà amb una introducció de la Dra. M. Antonia Mangues, directora del Servei de Farmàcia de Sant Pau.

Places limitades per rigorós ordre d’inscripció: iibsantpau@santpau.cat

L’acte es podrà seguir en directe a través de l’enllaç

El IIB Sant Pau en colaboración con el Grupo de Investigación en Medicina Perinatal y de la Mujer, liderado por la Dra. Elisa Llurba, organiza el seminario “Air Pollution a mayor threat for health beyond the cardio-respiratory system” a cargo del profesor Jordi Sunyer, jefe del Programa de Infancia y Medio Ambiente del ISGlobal. Sunyer es un destacado investigador que ha revolucionado el concepto de contaminación ambiental y salud. La cita es el próximo miércoles 12 de junio a las 15 horas en las salas polivalentes del Hospital.

SYNGO, una col·laboració que agrupa 15 laboratoris de tot el món, entre ells el de Fisiologia Molecular de las Sinapsis, dirigit pel Dr. Àlex Bayés, de l’IIB Sant Pau i el Consorci Gene Ontology (GO), ha publicat SYNGO 1.0, la primera versió d’una base de coneixement que té com a objectiu recollir el coneixement actual de la comunitat neurocientífica sobre l’arquitectura genètica de les sinapsis. El llançament de SYNGO 1.0 té el suport de la  primera publicació científica de la prestigiosa revista Neuron.

Utilitzant marcs estructurats anomenats ontologies, SYNGO ha publicat prop de 3.000 descripcions de més de 1.100 gens sinàptics únics, recopilant informació experimental publicada sobre la localització i/o la funció dels seus productes proteics. SYNGO està totalment integrat a la base de coneixement GO (http://geneontology.org), la font d’informació més gran del món sobre les funcions dels gens. Les sinapsis, unions que serveixen de contactes especialitzats entre les cèl·lules nervioses, són les unitats fonamentals del processament de la informació del cervell. La pèrdua d’activitat coordinada a les sinapsis és l’arrel de molts trastorns del cervell denominats sinaptopaties. En són exemples l’Alzheimer, el Parkinson, l’esquizofrènia, molts trastorns de l’espectre autista o la discapacitat intel·lectual.

Publicació a Neuron

Els membres del consorci han utilitzat SYNGO 1.0 per demostrar que els gens sinàptics han canviat poc al llarg de l’evolució i són funcionalment molt més sensibles (és a dir, menys tolerants) a mutacions que altres gens expressats al cervell. A més, els autors també demostren que les variacions en molts gens sinàptics estan significativament associades amb la intel·ligència, el nivell educatiu, el TDAH, l’autisme i el trastorn bipolar. Els gens sinàptics també són molt més propensos que altres gens expressats pel cervell a suportar mutacions associades a trastorns neuropsiquiàtrics.

*Podeu consultar l’article

Consorci SYNGO

El Consorci SYNGO va ser creat el 2015 per Steven Hyman i Guoping Feng del Stanley Centre for Psychiatric Research at the Broad Institut of MIY de Cambridge  (MA) i coordinat per Guus Smit i Matthijs Verhage del Center for Neurogenomics and Cognitive Research (CNCR) al VU University, Amsterdam, Països Baixos i, per al consorci GO, Paul Thomas a la Universitat of Southern California. La transmissió de senyals d’una cèl·lula nerviosa a una altra està orquestrada per una gran col·lecció de proteïnes localitzades a les superfícies de les neurones a ambdós costats d’una sinapsi, codificades probablement per uns quants milers de gens. Dècades d’investigació han proporcionat llistes de peces per a diferents tipus de sinapsis, així com moltes pistes sobre com aquestes proteïnes treballen juntes per impulsar funcions sinàptiques. Tanmateix, a la comunitat de les neurociències no hi ha hagut cap marc o model per a representar i descriure aquesta informació. El Consorci SYNGO es va reunir per sintetitzar els coneixements disponibles i començar a omplir aquest buit.

Com a base de coneixement públic per a la investigació sobre les sinapsis, SYNGO proporciona

·  Un marc normalitzat de definicions (una ontologia) per descriure les funcions, localitzacions i relacions de proteïnes i gens en el context de la sinapsis.

·   Anotacions basades en la literatura, basades en experts, que enllacen gens sinàptics i proteïnes amb termes específics.

·   Eines d’anàlisi i visualització en línia per avaluar les ubicacions i funcions de gens sinàptics individuals o per realitzar estudis d’enriquiment.

Més informació 

El Dr. Ramón Mangues, cap del Grup d’Oncogènesi i Antitumorals de la Fundació Institut de Recerca de l’ Hospital de la Santa Creu i  Sant Pau, ha estat destacat pel Diari ARA en un suplement especial publicat diumenge 2 de juny, com un dels responsables dels 10 avenços mèdics que canviaran la vida a la humanitat en el futur.

Podeu consultar l’article en aquest enllaç

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) en col·laboració amb el Grup de Recerca de Bioquímica Cardiovascular liderat pel Dr. Jose Luís Sánchez Quesada, organitza el seminari “Funcionalidad de la HDL y riesgo cardiovascular; Papel de la dieta mediterránea” a càrrec de la Dra. Montse Fitó, del Grup de Risc Cardiovascular i Nutrició (CARIN) de l’Institut Hospital del Mar de Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CIBEROBN). La cita, el proper dimecres  5 de juny a les sales polivalents.

Dra Montserrat Fito Colomer 5 06 2019

Un treball liderat per la Dra. C. Vicenta Llorente Cortés, coordinadora del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular  de l’IIB – Sant Pau i del CSIC, ha estat publicat recentment a Biochimica et Biophysica Acta – Biomembranes. En col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i dins d’un projecte RETOS-Colaboración finançat per MINECO i coordinat per Iproteos S.L, el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau, demostra que els pèptids derivats d’una seqüència del receptor LRP1 són altament eficaços en la inhibició del procés patològic d’agregació de les LDLs que té lloc a la paret vascular durant el desenvolupament d’arteriosclerosi.

Recentment, amb mostres de LDL de participants dels estudis SYSDIET i EQUATOR, uns autors nòrdics han demostrat que la susceptibilitat individual de les LDLs a agregar-se s’associa amb mort futura per malaltia cardiovascular. Per tant, els pèptids derivats de LRP1 emergeixen com a potencials eines clíniques en el control de l’agregació de la LDL, la prevenció de l’aterosclerosi i les futures complicacions cardiovasculars, en particular en pacients amb LDL amb propensió a l’agregació, com són els pacients obesos i diabètics.

En el treball han participat també els grups de recerca en Bioquímica cardiovascular de l’IR-Sant Pau, liderat pel Dr. José Luis Sánchez-Quesada, i Disseny Proteinòmic i Immunoteràpia de la UAB, liderat per la Dra. Sandra Villegas.

Podeu consultar la publicació

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S000527361930094X?via%3Dihub

L’IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Grup de Recerca en Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Reparació de l’ADN, liderat pel Dr. Jordi Surrallés, presenta la conferència  “Avenços en teràpia gènica per al tractament de malalties metabòliques i/o neurodegeneratives”. La conferència anirà a càrrec de la Dra. Fàtima Bosch, del departament de  Bioquímica i Biologia Molecular i  del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG), de la  Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). La cita és el proper dimecres 29 de maig a les 15 hores a les sales polivalents de l’Hospital.

El IIB Sant Pau, en colaboración con el Grupo de Investigación en Síndromes de Inestabilidad Genómica y Reparación del ADN, liderado por el Dr. Jordi Surrallés, presenta la conferencia “Avances en terapia génica para el tratamiento de enfermedades metabólicas y/o neurodegenerativas”. La conferencia irá a cargo de la Dra. Fátima Bosch, del departamento de Bioquímica y Biología Molecular y del Centro de Biotecnología Animal y Terapia Génica (CBATEG), de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). La cita es el próximo miércoles 29 de mayo a las 15 horas en las salas polivalentes del Hospital.