El Dr. Luis Querol Gutiérrez, neuròleg de la Unitat de Neuromuscular del Servei de Neurologia de Sant Pau i del Grup de Recerca en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau, ha estat guardonat per la Sociedad Española de Neurología (SEN) amb el premi SEN Enfermedades Neuromusculares, com a reconeixement a la seva àmplia tasca científica i a la seva dedicació a la investigació d’aquestes malalties.
L’edifici de l’Institut de Recerca de Sant Pau guanya el primer premi en la categoria arquitectura de la XVIII edició de los Premios Cerámica que atorga la patronal Ascer. El treball de PICHarchitects i 2BMFG Arquitectes ha estat guardonat per la coberta de ceràmica permeable formada per peces d’un color similar als murs del Recinte Modernista de Sant Pau, per la part exterior, i esmaltada de colors similars als seus teulats, en la part interior. Aquestes peces tenen, a més, un plec cap enfora que permet que actuïn també com a lames protectores de la radiació solar.
L’edifici de Recerca es troba contigu a l’Hospital de Sant Pau, aquesta ubicació facilita la contínua relació dels investigadors de l’IR Sant Pau amb els professionals assistencials de l’Hospital i dóna més impuls a projectes de recerca traslacionals.
La nova construcció, finançada per la Fundació Privada amb una aportació mínima de 12 M €, compta amb una subvenció de fins a 5 M € de fons europeus FEDER, gestionats pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
El Dr. Pablo Alonso Coello, responsable del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIb Sant Pau, és un dels 38 investigadors de centres de recerca i universitats catalanes que figuren en la llista dels més citats del món. La llista “Highly Cited Researchers” la publica cada any el Web of Science Group.
En total, la llista “Highly Cited Researchers” inclou 6.216 investigadors de tot el món. Són els que han publicat articles molt citats pels seus col·legues i, per tant, els més influents. Els investigadors altament citats treballen a 60 països diferents, però el 85% es concentra en institucions de 10 països i el 72% en els cinc primers. Això revela una alta concentració de talent en pocs països.
El més representat és Estats Units, -el 44% del total. El segueixen la Xina i el Regne Unit. La resta dels deu primers llocs corresponen a Alemanya, Austràlia, Canadà, Holanda, França, Suïssa i Espanya.
Espanya està representada a la llista amb 116 investigadors, que suposen l’1,9% del total mundial. Els investigadors de centres catalans són aproximadament la tercera part del total que hi ha a centres de l’Estat espanyol.
El Grup de Recerca Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, i el Laboratori de bioinformàtica i senyals biomèdics (B2SLab), liderat pel Dr. Alexandre Perera de la UPC, han creat el projecte Health x Code amb l’objectiu de transferir els resultats de la recerca al mercat biomèdic. Aquest projecte ha obtingut el Primer Premi Creatic 2019 de la Fundació TecnoCampus de l’Ajuntament de Mataró.
L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona han creat la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau amb l’objectiu d’investigar en l’àmbit del diagnòstic, fisiopatologia i terapèutica de les malalties genètiques i síndromes de predisposició tumoral. El projecte compta amb el suport de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
En els darrers anys s’ha produït un gran desenvolupament, gairebé revolucionari, en tots els aspectes relacionats amb les aplicacions mèdiques de la Genètica. Molt lligat als avenços tecnològics en el camp de la seqüenciació massiva, cada dia es descobreixen nous gens implicats en malalties humanes, obrint la porta al diagnòstic ràpid i precís i oferint noves dianes terapèutiques pel descobriment de fàrmacs.
Cada vegada hi ha noves estratègies terapèutiques basades en el coneixement profund de les causes genètiques de la malaltia. Per tant, un diagnòstic genètic adequat és important, no només per oferir un bon assessorament genètic i seguiment clínic als pacients i les seves famílies, sinó també per proporcionar una medicina personalitzada i de precisió basada en informació genòmica de cada pacient. Paral·lelament, noves teràpies revolucionàries basades en la genètica, com la teràpia gènica, són ja una realitat en un nombre creixent de patologies.
La UAB ha tingut una visió estratègica en aquest camp, essent la única universitat de l’Estat que ofereix un grau en Genètica. La recerca en medicina genòmica és també estratègica per l’IR-Sant Pau i molta d’aquesta recerca es trasllada als pacients de l’Hospital de Sant Pau a través de millores diagnòstiques en el seu Servei de Genètica.
Amb l’objectiu de seguir reforçant aquest camp d’actuació, la UAB i l’IR Sant Pau van acordar a principis del mes d’octubre fer un pas endavant i crear la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau. Aquesta unitat estarà composada per investigadors i equipament científic d’ambdues institucions i estarà focalitzada en l’àmbit de la recerca en malalties genètiques i en la traslació del coneixement genètic a un millor diagnòstic i tractament d’aquest tipus de patologies.
La Unitat Mixta s’ubicarà en uns nous laboratoris que, en el marc d’aquest acord, es construiran dins el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, situat al carrer Sant Quintí, 77-79 de Barcelona.
El director científic de la Unitat, el Dr. Jordi Surrallés, és investigador principal de l’IR-Sant Pau i, alhora, catedràtic de Genètica de la UAB. Serà el màxim responsable de les línies de recerca i responsable del funcionament de la Unitat Mixta. Es va incorporar com a director de l’Institut de Recerca de Sant Pau el dia 15 d’octubre d’enguany.
Recerca en malalties rares i síndromes de predisposició al càncer
El Dr. Surrallés dirigeix el grup de recerca Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Reparació de l’ADN de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, que treballa en el camp de les malalties genètiques humanes caracteritzades per una elevada predisposició al càncer. Algunes d’elles són malalties rares (anèmia de Fanconi, xeroderma pigmentosum, síndrome de Bloom o atàxia telangietàsia) però d’altres són relativament freqüents entre la població, com el càncer de mama o còlon hereditaris.
Moltes d’aquestes síndromes són causades per mutacions en gens implicats en la reparació de l’ADN. Aquests gens són importants per evitar l’acumulació de mutacions i prevenir la transformació tumoral. L’equip del Dr. Surrallés ha descobert nombrosos gens implicats en aquestes síndromes de predisposició genètica al càncer. La investigació sobre aquestes síndromes és important per desentranyar els mecanismes que ens protegeixen del càncer.
Els investigadors del grup també participen en diversos assaigs clínics sobre teràpia gènica i reposicionament de fàrmacs, i investiguen els gens de reparació de l’ADN implicats en aquestes síndromes com a blancs terapèutics contra el càncer en la població general. Alguna d’aquestes investigacions terapèutiques han conduït a la designació de medicaments orfes per part de l’Agència Europea del Medicament.
El Servei de Neurocirurgia de Sant Pau aplica una nova tècnica quirúrgica que evita els sagnats durant i després d’una biòpsia intracranial. A través de la mateixa cànula amb la que es realitza la biòpsia, els neurocirurgians introdueixen una matriu de gelatina de trombina durant el sagnat afavorint la formació d’un coàgul intracranial. La trombina creix en volum de tal manera comprimeix els vasos sanguinis i evita els sagnats. La nova tècnica evita complicacions en aquest procediment quirúrgic com les seqüeles neurològiques i/o una cirurgia major com una cranitomia.
Aquest nou procés ideat pels neurocirurgians de Sant Pau ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista World Neurosurgery.
Investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han publicat un article en Haematologica, una de les revistes científiques internacionals de més impacte en l’àmbit de la Hemato-Oncologia. Aquest article demostra l’elevada selectivitat d’una nanomedicina basada en proteïnes, creada pels mateixos investigadors, per al lliurament dirigit d’una toxina en les cèl·lules tumorals diana per induir la seva mort selectiva, produint un potent efecte antitumoral en un model animal de LDCGB. Aquesta nanopartícula pot ser desenvolupada com un nanofàrmac a fi d’introduir un tractament nou que podria ser utilitzat en el 40% de pacients amb LDCGB que no responen a la teràpia actual, evitant els efectes adversos associats al tractament convencional.
L’equip d’investigadors, liderats pels membres del CIBER-BBN, Dra. Isolda Casanova, el Prof. Ramon Mangues i la Doctoranda Aïda Falgàs, de l’IIB Sant Pau, i el Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez de la UAB , han demostrat que aquest nanofàrmac actua només sobre les cèl·lules de limfoma CXCR4 positives capaces de disseminar i niar en medul·la òssia i ganglis limfàtics.
Tecnologia disruptiva
Aquest efecte selectiu del nanofàrmac es deu a la interacció específica entre un pèptid encaminador que conté la nanopartícula proteica que transporta la toxina i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba altament sobreexpressat en les cèl·lules de limfoma. Aquesta és la primera vegada que es quantifica la captació d’una nanopartícula proteica en diferents òrgans d’una neoplàsia hematològica, observant sorprenentment que el 86% de la dosi administrada s’acumula en cèl·lules canceroses, una millora substancial si es compara amb altres nanopartícules no proteiques o altres sistemes d’adreçament de fàrmacs com els conjugats fàrmac-anticòs, que només arriben a un 1% de la dosi en el tumor. Per tant, aquesta és una tecnologia disruptiva que permet eliminar únicament les cèl·lules de limfoma, bloquejant la seva disseminació als òrgans sans amb possible afectació en aquest tipus de neoplàsia, alhora que evitar els efectes adversos associats als tractaments convencionals.
S’ha observat que el receptor CXCR4 està sobreexpressat en més de 20 tipus diferents de càncer, entre ells neoplàsies hematològiques com la leucèmia mieloide aguda o el limfoma difús de cèl·lula B gran i tumors sòlids com els carcinomes de mama, pròstata, endometri, ovari o cap i coll entre d’altres, associant-se amb mal pronòstic. Sobre aquesta base, aquesta nanotoxina pot estar indicada en el tractament de diferents tipus de càncers, el que la situa com una nanomedicina molt versàtil que pot estar indicada en el tractament de nombrosos tipus tumorals amb alta prevalença.
Actualment no hi ha fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules responsables de la disseminació metastàtica, raó per la qual el desenvolupament d’aquesta nanomedicina podria tenir un alt impacte clínic després que s’hagin realitzat els assajos necessaris per a aplicar-se en humans.
L’empresa Nanoligent SL, a la qual s’ha llicenciat la propietat intel·lectual d’aquest nou tipus de nanomedicines, té com a objectiu aconseguir finançament públic i privat per al seu desenvolupament preclínic i el seu estudi en assajos clínics en limfomes DLBCL, entre altres tipus de càncers.
Els projectes liderats pels Drs. Pere Domingo, coordinador del Grup de recerca en HIV i AIDS i cap clínic d’HIV de la Unitat de malalties infeccioses del Servei de Medicina Interna, i Javier Briones, membre del Grup de recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament i cap clínic de l’Activitat ambulatòria del Servei d’Hematologia, ambdós de Sant Pau, han rebut dues de les beques Gilead a la Investigació Biomèdica.
Els projectes concedits:
El Dr. Fernando Muñoz Hernández, coordinador del Servei de Neurocirurgia de Sant Pau i el Dr. Cèsar Orús, cap clínic del Servei d’Otorinolaringologia, també de l’Hospital, han estat nomenats president i secretari respectivament de la Sociedad Española de Base de Cráneo (SEBAC) durant el congrés nacional celebrat recentment a Alacant.
La SEBAC és una societat fundada el 1994 que es reuneix dos cop l’any en un Congrés amb especialistes de Neurocirurgia, Otorinolaringologia i Maxil·lofacial que es dediquen a la patologia de la base de crani.
Israel Fernández Cadenas investigador principal del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau ha estat escollit Vice-Chair de l’International Stroke Genetics Consortium (ISGC). L’ISGC va ser creat el 2007 i actualment està format per més de 200 investigadors representant a 20 països dels cinc continents. Es tracta del principal consorci internacional per a l’estudi genètic de l’ictus. D’aquest consorci ha sorgit estudis publicats en revistes com New England Journal of Medicine, Nature Genetics o Lancet Neurology. És el primer cop que un investigador de l’Estat és nomenat vicepresident d’aquest consorci.
International Stroke Genetics Consortium (ISGC)
El Servei de Cardiologia, de Cirurgia Cardíaca i de Cirurgia Vascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han posat en marxa una plataforma transversal d’impressió 3D amb equips d’última generació orientada a la investigació, docència i aplicació clínica com a suport a procediments d’alta complexitat en l’àmbit cardiovascular. La plataforma compta amb el suport, a través del Servei de Cardiologia, del Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa – Cardiovascular (CIBERCV) i de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau. Veure més Aquesta tecnologia ja s’ha aplicat fins el moment per al tractament de 3 pacients del Servei de Cirurgia vascular, 5 pacients del Servei de Cirurgia i 6 pacients sotmesos a procediments d’intervencionisme en cardiopaties estructurals complexes amb excel·lents resultats. L’últim cas, es tracta d’un pacient ingressat en estat crític per una complicació greu d’un infart agut de miocardi amb trencament cardíac. La impressió del cor va proporcionar una informació única i molt detallada del problema, que va permetre als cirurgians cardíacs individualitzar el tipus de cirurgia i reparar de manera satisfactòria el cor danyat aconseguint una evolució favorable del pacient.
L’anàlisi d’imatges biomèdiques i la impressió 3D estan revolucionant la manera de comprendre i planificar procediments mèdics complexos. Disposar la informació anatòmica tridimensional, prèvia a procediments quirúrgics, permet un coneixement més precís i tangible de la patologia i la personalització de la cirurgia d’acord a les característiques anatòmiques de cada pacient. D’aquesta manera, el cirurgià pot explicar millor al pacient l’acte quirúrgic que ha de realitzar-li i alhora facilita de manera important la seva tasca, i pot planificar l’abordatge i preveure les possibles dificultats que es pot trobar. Aquest avanç tecnològic està encaminat a millorar els resultats de la cirurgia i evitar complicacions.
Ahir, 30 d’octubre, es van entregar els diplomes als 96 equips de recerca sobre el càncer, que rebran els 15 milions d’euros recaptats per la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de 2018. Enguany Sant Pau va tenir l’honor de fer l’agraïment públic a través de la Dra. Virtudes Céspedes, coordinadora del grup de recerca d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau.
Veure més
Rebran ajuts els següents grups de recerca (https://www.ccma.cat/tv3/marato/projectes-financats/2018/1630/) entre ells dos de Sant Pau:
Dra. María Virtudes Céspedes Navarro, Grup de recerca d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal. l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau.
Dr. Jordi Sierra, Grup de recerca Hematologia Oncològica i Transplantament. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IRHSCSP Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
La inversió en recerca més gran de la història de la Fundació
Els 15 milions d’euros recaptats en l’edició 2018 de La Marató permeten a la Fundació fer la inversió anual més gran en recerca de la història. Els 96 equips premiats treballaran durant els pròxims tres anys per trobar més respostes al càncer, una malaltia que, malgrat els grans avenços fets en els últims anys, continua tenint una incidència molt alta: un de cada dos homes i una de cada tres dones en tindran al llarg de la seva vida.
Els 43 projectes premiats, d’acord amb la decisió del Patronat i a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 192 candidats presentats a la convocatòria d’ajudes. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, AQUAS, del Departament de Salut, va coordinar un procés d’avaluació internacional en què 149 experts en càncer van valorar els treballs en funció de la seva qualitat i metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i valor innovador, entre d’altres. El 2024, la Fundació donarà a conèixer els resultats obtinguts en els treballs de recerca en un simposi científic.
Luciana Martel, becària del grup de recerca de Malalties de la Hipòfisi de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, ha rebut el premi a la millor comunicació de Neuroendocrinologia presentada al Congrés de la Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEM) que va tenir lloc recentment a Bilbao.
“La evaluación mediante RM de la infiltración grasa del músculo esquelético, se asocia con bajo rendimiento funcional en pacientes con síndrome de Cushing en remisión” és un treball liderat per Elena Valassi, membre del mateix equip de Malalties de la Hipòfisi, amb col·laboracions de professionals dels Serveis de Neurologia, Diagnòstic per la Imatge, Rehabilitació de l’Hospital de Sant Pau i també del Servei d’Endocrinologia de la Vall d’Hebron.
La Dra. Laura Cervera-Carles, membre del grup de recerca Genètica en Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Jordi Clarimon, i de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, participarà en el cicle de conferències “Dilluns de ciència”. Amb el títol “Del laboratori a la clínica: avenços en la recerca de les malalties neurodegeneratives”, la conferència tindrà lloc el proper 25 de novembre a les 18.30h. Adjunt trobareu el programa amb més detalls de tot el cicle.
El Dr. José Manuel Soria, del Grup de recerca de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau – ha participat en un estudi que avalua les condicions fisiològiques necessàries per romandre a grans alçades amb o sense ajuda d’oxigen suplementari, arran de les defuncions d’alpinistes que intentaven arribar al cim de l’Everest (8.848 m) la passada primavera. El treball s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Lancent Respiratory Medicine.
La consellera de Salut, Alba Vergés, va presentar el passat 22 d’octubre durant la cloenda de la primera Cimera de Gènere en Ciències de la Salut al CaixaFòrum Girona, la Carta de Compromís per a la igualtat de gènere. El document el van signar els directors i representants dels 19 centres i instituts de recerca en salut de Catalunya, entre els que es trobava el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de Sant Pau i Míriam Ors, adjunta a la direcció.
La Carta inclou 12 compromisos per acabar amb la desigualtat de gènere en el sistema de recerca a Catalunya. Es va acordar, entre d’altres, fer front a la desigualtat salarial a nivell vertical i horitzontal per la mateixa responsabilitat i nivell professional; eliminar els obstacles que impedeixen a les dones avançar en la seva carrera científica, i impulsar canvis en la cultura organitzativa i en l’estructura professional per eliminar barreres sistèmiques, estereotips i desigualtats. A més, s’ha decidit dur a terme un pla de treball que es desenvoluparà durant un any per accelerar l’avenç i el lideratge de les dones en la recerca en salut.
Tisora de gènere
La consellera de Salut, Alba Vergés, va destacar “la ferma aposta del Departament per impulsar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut i alhora promoure canvis en la recerca en salut de Catalunya”. Vergés va ressaltar que les dades presentades “evidencien l’anomenada tisora de gènere” que, entre altres, va explicar es tradueix amb “falta de lideratge femení dels centres; en què les dones tenen menys possibilitats de rebre finançament per a la recerca i menys invitacions per fer conferències i participar en panels, i alhora poques posicions rellevants en les autories de les publicacions”.
Davant d’aquesta situació, la consellera va assenyalar que “aquesta cimera –“capdavantera en l’àmbit europeu i la primera amb dades reals– ha de servir per donar solucions al problema” i va afegir que el primer pas és amb la Carta de Compromís, firmada. En aquest sentit, Vergés va subratllar alguns compromisos d’aquesta Carta, com ara, el de fer front a la desigualtat salarial horitzontal i vertical, i el d’eliminar els obstacles que es troben les dones en la transició entre la finalització del doctorat i una carrera professional estable. “No podem ni volem perdre talent”, va rebre la consellera durant la seva intervenció. Vergés també va remarcar el compromís de formar als investigadors i donar-los suport perquè incloguin la perspectiva de gènere en la recerca i la innovació, i va cloure que “el coneixement produït beneficiarà tota la població i, no només, als homes, la meitat de la població”.
Precisament, els estudis presentats durant la cimera assenyalen que s’han fet passos significatius, però que l’anomenada “tisora de gènere” es manté. Un dels aspectes que més preocupa és la falta de dones en les posicions de lideratge dels centres. Un cop acaben el doctorat, les carreres professionals d’homes i dones divergeixen i elles veuen frenada la seva promoció i avenç en la carrera investigadora. Els números presentats durant la jornada indiquen que de les 7.167 persones que treballen en els centres de recerca, 3.907 (és a dir, el 55 %) són dones; però elles ho tenen més difícil per progressar en la carrera investigadora perquè, entre d’altres raons, tenen menys possibilitats d’accedir al finançament per tirar endavant les seves investigacions. Per exemple, de les 46 beques ICREA (les més prestigioses en ciència) que hi ha a tot Catalunya, només un 20 % es concedeixen a dones. A més, les dones aconsegueixen menys diners que els homes quan es presenten a projectes d’investigació: en concret, 19 mil euros menys per cada projecte.
Un altre dels problemes que s’ha posat damunt la taula durant la cimera és que les dones són menys proclius a ocupar posicions rellevants en les autories de publicacions dels articles científics. El 44 % dels investigadors principals són dones, però en el moment de la publicació només hi ha un 28 % de lideratge femení.
La cimera, impulsada pel Departament de Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en col·laboració amb la Fundació “la Caixa”, va aplegar també reconeguts experts internacionals en implementació de la perspectiva de gènere en la recerca i en biomedicina.
Els Drs. Josep Julve i Israel Fernández-Cadenas, de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, participaran aquest diumenge 27 d’octubre en les microxerrades de la Festa de la Ciència, que enguany se celebrarà al Moll de la Fusta. Adjunt trobareu el link per poder consultar horaris i espais.
Josep Julve, membre del Grup de recerca de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular
Microxerrada: “Ajudem la teva microbiota a prevenir l’obesitat i la diabetis”
Israel Fernández-Cadenas, coordinador del Grup de recerca de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular
Microxerrada:“Genètica i anàlisi de dades per prevenir malalties com l’ictus”
https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/ca/espais-activitat/10-microxerrades?edicio=3402&tid=3376
Un any més els edificis més destacats de la ciutat, a nivell arquitectònic, obren les seves portes a la ciutadania en el 48H Open House Barcelona. Enguany l’edifici de l’Institut de Recerca de Sant Pau se suma a aquesta iniciativa i es podrà visitar dissabte 26 d’octubre, 10 a 14 hores i de 15 a 19 hores.
Els antioxidants mitocondrials compten amb un efecte beneficiós sobre les alteracions metabòliques associades a l’obesitat com l’augment de pes i la resistència a la insulina; i poden tenir conseqüències sobre la funció cardíaca, segons han estudiat investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de diferents grups de recerca com “Mecanismes reguladors del remodelat cardiovascular” coordinat per la Dra. Cristina Rodríguez de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau- IIB Sant Pau; investigadors de la Universidad Complutense de Madrid- Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón; de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i de l’Instituto de Biología y Genética Molecular (IBGM-CSIC/UV).
En aquest treball col·laboratiu, publicat a la revista FASEB Journal, s’incideix en l’interès de desenvolupar fàrmacs antioxidants que tinguin com a objectiu bloquejar l’estrès oxidatiu mitocondrial per a la millora de les alteracions metabòliques observades en pacients obesos. Per això, s’ha avaluat el paper d’estrès oxidatiu en alteracions metabòliques en rates, alimentades amb una dieta alta en greix o baixa durant 7 setmanes que van ser tractades amb MitoQ, un antioxidant mitocondrial, i així mateix, s’ha analitzat el perfil proteic mitocondrial del teixit adipós visceral de pacients obesos.
Enllaç a l’article de referència:
El rol dels mitochondrial oxidative stress in the Metabolic Alterations in diet-induced Obesity in rats
Gemma Marín-Royo, Cristina Rodríguez, Aliaume Li Pape, Raquel Jurado-López, María Luaces, Alfonso Antequera, José Martínez-González, Francisco V Souza-Net, María Luisa Nieto, Ernesto Martínez-Martínez, Victòria Cachofeiro
L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca de Genòmica de les Malalties Complexes, liderat pel Dr. José Manuel Soria, organitzen el seminari “Predicción de la Trombosis en pacientes oncológicos” a càrrec del Dr. Andrés Muñoz Martín, de la Unitat de Càncer Digestiu, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón. La conferència tindrà lloc el proper 30 d’octubre a les 15 h a les sales polivalents.
