L’Institut de Recerca Sant Pau (IR) iniciarà un nou assaig clínic de fase I/IIB per a pacients amb anèmia de Fanconi diagnosticats amb càncer de cap i coll. L’estudi, conegut com a assaig AFAN (Nº EUCT: 2024-511477-29-00), està liderat pel Dr. Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de Predisposició al Càncer,  director científic de l’IR Sant Pau i catedràtic del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, i s’hi avaluarà la seguretat i eficàcia del fàrmac afatinib en pacients amb anèmia de Fanconi i carcinoma de cèl·lules escatoses en fases localment avançades, irressecables o metastàtiques, localitzades a la cavitat oral, orofaringe, hipofaringe o laringe, sent el primer assaig clínic a nivell mundial per a aquesta indicació. L’estudi, que va ser aprovat per l’Agencia Espanyola del Medicament y Productes Sanitaris (AEMPS) el passat mes d’agost, va començar a reclutar pacients aquest mes d’octubre, amb un procés que s’estendrà aproximadament durant quatre anys.

Aquest projecte sorgeix de la investigació conjunta entre l’Institut de Recerca Sant Pau (IR), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa (CIBER), que va donar lloc al descobriment d’un nou ús terapèutic per a l’afatinib, un medicament que actualment s’administra per tractar certs tipus de càncer de pulmó en la població general. Es tracta, doncs, d’un projecte de reposicionament de fàrmacs des d’una malaltia comuna a una malaltia rara sense alternativa terapèutica.

L’anèmia de Fanconi és una malaltia genètica rara causada per un defecte en la reparació de l’ADN. Provoca un mal funcionament de la medul·la òssia i els pacients són especialment propensos a desenvolupar tumors de cap i coll a edats molt primerenques. A causa del seu defecte genètic, els pacients amb càncer no poden sotmetre’s a quimioteràpia i, per tant, no tenen tractaments efectius més enllà de la cirurgia, fet que la converteix en la principal causa de mortalitat entre la població adulta afectada per aquesta malaltia.

El nou ús de l’afatinib desenvolupat pels investigadors d’aquestes institucions ha donat lloc a una patent recentment concedida a Europa i en tràmit als Estats Units. A més, tractant-se d’una malaltia rara, el projecte compta amb la designació de l’afatinib com a Medicament Orfe per part de l’EMA, beneficiant els temps de desenvolupament del nou ús del fàrmac.

Per a la realització d’aquest assaig clínic, es comptarà amb la col·laboració clau de l’empresa Boehringer Ingelheim, actual propietària i comercialitzadora de l’afatinib, que aportarà el medicament que se subministrarà als pacients durant l’estudi. Aquest avanç suposa un pas molt important per a aquest projecte en l’avanç del tractament de pacients amb anèmia de Fanconi que han desenvolupat aquest tipus de càncer i que avui dia no tenen alternativa terapèutica. Per al bon desenvolupament de l’assaig, es tractaran pacients no només a l’Hospital Sant Pau, sinó també a l’Hannover University Hospital, situat a Alemanya, on també s’espera rebre l’aprovació de l’EMA en breu.

L’equip investigador d’AFAN liderat pel Dr. Jordi Surrallés inclou la Dra. Georgia Anguera, investigadora principal d’AFAN, i el Dr. Oscar Gallego (oncòlegs del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau), les Dres. Núria Berga i Maria Estela Moreno del Servei de Farmàcia de l’Hospital, i compta amb la col·laboració del Dr. Javier León del Servei d’Otorrinolaringologia i del Dr. Ramón García-Escudero de l’Institut de Recerca de l’Hospital 12 d’Octubre, que realitzarà les anàlisis genòmiques associades a l’assaig.

Des de les institucions, volem agrair la col·laboració de totes les entitats que han fet possible tota la investigació preclínica i l’actual assaig clínic AFAN, incloent-hi empreses del sector com Boehringer Ingelheim, que aposten per una R+D puntera, així com les diverses institucions i associacions de pacients que han donat suport financer al projecte per a la investigació clínica, com l’Institut de Salut Carlos III (ICI22/00076, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU) i la Fanconi Cancer Foundation dels EUA (https://fanconi.org/).

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) va celebrar aquest dilluns, 28 d’octubre, la 1a Jornada de Recerca en Atenció Primària, amb l’objectiu de fer valdre la rellevància de la investigació en aquest àmbit. La jornada va reunir investigadors de la institució i professionals de diversos centres d’Atenció Primària per fomentar el debat sobre l’estat actual d’aquesta recerca i les oportunitats que pot oferir.

“Amb aquesta jornada, dins el marc de l’IR Sant Pau, hem volgut impulsar la col·laboració entre els professionals d’Atenció Primària, tant metges com infermeres, i els de l’hospital. També hem pretès establir connexions amb professionals de la salut pública, ja que la recerca en Atenció Primària està profundament vinculada a l’atenció comunitària i a la salut pública”, va explicar el Dr. Carlos Brotons, cap del grup de recerca en Atenció Primària de l’IR Sant Pau i director de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya, un dels organitzadors de la jornada juntament amb el Dr. Pablo Alonso-Coello, director de l’àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’IR Sant Pau.

Brotons va afegir: “A més, hem organitzat una taula rodona sobre assajos clínics en Atenció Primària, un àmbit amb gran potencial de desenvolupament. Per això, hem convidat experts amb experiències reeixides en aquest camp per compartir els seus coneixements”.

Durant la jornada, es van presentar experiències de recerca clínica en àrees com les malalties musculoesquelètiques, amb projectes centrats en l’osteoporosi i la gota; el dolor crònic no oncològic, destacant la importància de prevenir i reduir l’ús de tractaments farmacològics com a única via terapèutica; la diabetis; i la insuficiència cardíaca. També es van abordar temes de recerca comunitària, com les enquestes de salut de Barcelona, emprades per monitorar l’Atenció Primària des de la perspectiva de la població i analitzar les desigualtats; el cribratge de càncer colorectal com a oportunitat de recerca col·laborativa; i el programa “Barcelona Salut als Barris”.

La jornada va comptar amb la participació de Pilar Gayoso, subdirectora general d’Avaluació i Foment de la Recerca a l’Institut de Salut Carlos III de Madrid, qui va impartir una ponència sobre el present i futur de la recerca en Atenció Primària i la seva integració en els instituts d’investigació sanitària. “Els instituts han d’incorporar investigadors de l’àmbit d’Atenció Primària, però no de manera forçada; es tracta de motivar-ne la incorporació de forma proactiva”, va destacar Gayoso durant la seva intervenció. També va afegir: “És essencial que aquests professionals no abandonin l’assistència, sinó que disposin d’espais per reflexionar sobre els resultats que obtenen en les consultes”.

Per porta a terme aquesta jornada, l’IR Sant Pau va comptar amb la col·laboració de les EAP  Sardenya, Dreta de l’Eixample i Disset de Setembre; l’ABS Sagrada Família; el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), l’Institut Català de la Salut (ICS); l’IDIAP Jordi Gol; l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB); professionals de diferents serveis de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut de Salut Carlos III.

Dos estudis recents, liderats per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i realitzats en col·laboració amb hospitals de tot Espanya, han identificat importants loci genètics o regions de l’ADN relacionats amb l’ictus lacunar i l’hemorràgia intracerebral espontània. Aquests descobriments obren noves possibilitats per al desenvolupament de teràpies personalitzades i subratllen la importància de la genètica en l’estratificació del risc d’aquestes greus malalties cerebrovasculars.

El gen CTNND2 i l’ictus lacunar

El primer estudi, publicat a la revista Stroke i liderat per la Dra. Jara Cárcel Márquez i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, es va centrar en l’ictus lacunar, un subtipus d’ictus isquèmic causat per l’oclusió de petits vasos cerebrals. Aquest treball, que és la primera anàlisi genòmica completa realitzada en la població espanyola, va revelar la importància del gen CTNND2 en el risc d’ictus lacunar, especialment en homes.

Els investigadors van analitzar dades de 9.081 persones, incloent-hi 3.493 casos d’ictus isquèmic i 5.588 controls sans, i van validar els resultats amb consorcis internacionals com MEGASTROKE, GIGASTROKE i el Biobanc del Regne Unit.

Un dels descobriments més destacats va ser la identificació del locus 5p15.2, amb la variant rs59970332-T com la principal associada a l’ictus lacunar. El gen CTNND2, que es troba a prop d’aquest locus, podria tenir un paper clau en la salut vascular i en la formació de nous vasos sanguinis. A més, es van trobar associacions amb altres gens relacionats amb l’ictus, com F2 i FGG.

Aquest estudi genètic en població espanyola ha permès confirmar variants genètiques de risc en 12 gens coneguts, associats amb l’ictus en altres poblacions internacionals, la qual cosa és vital per a l’aplicació de la medicina de precisió a la població espanyola.

La Dra. Jara Cárcel destaca que aquestes troballes “ens poden ajudar a identificar les persones amb un risc més elevat de patir un ictus, per poder implementar mesures concretes de prevenció en el futur”. Segons els investigadors, aquest estudi representa un avanç significatiu en la comprensió de la base genètica de l’ictus isquèmic, i posa en relleu la necessitat de considerar les diferències de sexe en la recerca genètica.

Nous loci descoberts en l’hemorràgia intracerebral espontània

El segon estudi, publicat a la revista Neurology, també del mateix grup de l’IR Sant Pau i liderat per la Dra. Elena Muiño i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, va investigar l’hemorràgia intracerebral espontània, una afecció greu que afecta 30 de cada 100.000 persones a l’any a escala mundial. Mitjançant un nou enfocament, es van descobrir variants genètiques associades amb aquesta malaltia que anteriorment havien passat desapercebudes en estudis tradicionals.

La clau de la innovació va ser la combinació d’una metaanàlisi que integrava dades genètiques de diverses malalties associades a l’hemorràgia intracerebral com malalties de tipus vascular, en lloc de limitar-se a variants genètiques associades a l’hemorràgia cerebral. Això va permetre augmentar el poder estadístic per detectar quatre loci genètics associats amb l’hemorràgia intracerebral, que fins ara havien no s’havien identificat.

Fins avui, els estudis de GWAS només havien identificat dos loci principals associats amb l’ICH: APOE per a l’hemorràgia lobar i el locus 1q22 per a l’hemorràgia no lobar. No obstant això, mitjançant l’anàlisi de 1.543 pacients amb hemorràgia intracerebral combinada amb 5 fenotipus relacionats amb aquesta malaltia i una cohort de replicació de 399.717 persones del Biobanc del Regne Unit, l’equip de recerca ha identificat diversos nous loci genètics, incloent-hi OBFC1 (10q24.33), NECTIN2 i APOC1 (19q13.32), y el gen SH3PXD2A, que ara s’associen amb el risc d’ICH. També s’ha pogut replicar per primera vegada los loci ICA1L (2q33.2) i COL4A2 (13q34), que havien estat descrits anteriorment.

“Aquest enfocament va conduir a la identificació de diversos nous loci genètics, incloent-hi els associats a processos biològics com el dipòsit de proteïna ‘amiloide o el metabolisme lipídic, que podrien ser dianes terapèutiques prometedores per reduir el risc d’hemorràgia intracerebral en persones amb predisposició genètica”, explica la Dra. Muiño.

L’estudi va utilitzar eines bioinformàtiques com el TWAS (Trascriptome Wide Association Studies) i PWAS (Protein Wide Association Stusies), que van permetre comprendre millor la biologia subjacent de la malaltia en estudiar la relació entre variants genètiques i l’expressió de proteïnes o transcrits.

“Tot això és un avenç significatiu per comprendre la base genètica de l’hemorràgia intracerebral”, assenyala la Dra. Muiño. “La identificació d’aquests loci no només proporciona informació crítica sobre els mecanismes biològics subjacents, sinó que també pot assenyalar nous objectius terapèutics que ajudin a reduir el risc d’hemorràgia intracerebral en el futur, i a la presa de decisions en pacients complexos”.

L’estudi proporciona una base per a futurs treballs, incloent-hi l’ús de tècniques com la randomització mendeliana per explorar si les proteïnes associades als loci descoberts a més d’estar associades a l’hemorràgia, són causa d’aquesta.

Finançament i col·laboració

L’estudi sobre l’ictus lacunar ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, l’ERA-NET NEURON, la Xarxa de Recerca Cooperativa Orientada a Resultats en Salut – Malalties Vasculars Cerebrals, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), així com per fons de la Unió Europea Next Generation, el programa CERCA de la Generalitat de Catalunaya, la Marató de 3cat i els National Institutes of Health (NIH).

L’estudi sobre l’hemorràgia intracerebral ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, el Projecte Generació, el Projecte Mestre, la xarxa INVICTUS+, així com per fons de la Unió Europea Next Generation. Els treballs han estat possibles gràcies a la col·laboració de múltiples hospitals d’Espanya i consorcis internacionals.

Article de referència

Cárcel-Márquez, J. et al. (2024) “Sex-stratified genome-wide association study in the Spanish population identifies a novel locus for lacunar stroke”, Stroke; a journal of cerebral circulation, 55(10), pp. 2462–2471. Disponible en: https://doi.org/10.1161/STROKEAHA.124.047833

Muiño, E. et al. (2024) “Identification of genetic loci associated with intracerebral hemorrhage using a multitrait analysis approach”, Neurology, 103(8), p. e209666. Disponible en: https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209666

El Dr. Antoni Betbesé-Roig, investigador del grup de Medicina intensiva de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR) i professional del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Sant Pau, i la Dra. Mercedes Camacho, del grup de Genòmica de les malalties complexes de l’IR, han participat en un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, el qual acaba de ser publicat a la revista Journal of the American Medical Association (JAMA). Els resultats obtinguts demostren que l’ús d’una nova membrana de purificació sanguínia extracorpòria redueix de manera important la insuficiència renal aguda després d’una cirurgia cardíaca d’alta complexitat.

La insuficiència renal aguda és una afecció en què els ronyons deixen de funcionar de manera sobtada i no poden eliminar les toxines de la sang, la qual cosa és un problema comú en pacients crítics o sotmesos a cirurgies cardíaques d’alta complexitat, la qual cosa ha motivat que s’investiguen procediments que ajudin a resoldre aquesta problemàtica i així va néixer l’estudi SIRAKI02. En aquest estudi també van participar investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

L’objectiu de l’estudi va ser avaluar si l’ús d’una membrana d’adsorció millorada, coneguda com a oXiris®, durant la cirurgia cardíaca, podia reduir la incidència d’insuficiència renal en pacients que requereixen circulació extracorpòria. Aquesta membrana ja s’utilitza en les unitats de cures intensives per al tractament de la sèpsia i la substitució renal contínua, però aquesta és la primera vegada que s’associa a resultats clínics positius en el context de la cirurgia cardíaca.

L’assaig va incloure 343 pacients dels hospitals de Bellvitge i Germans Trias i Pujol, sotmesos a intervencions quirúrgiques entre el 2016 i el 2022, que van requerir circulació extracorpòria durant més de 90 minuts. Es va mesurar la resposta inflamatòria dels pacients a través d’indicadors obtinguts abans i després de la intervenció, amb la col·laboració del Laboratori de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau.

Els resultats mostren que, en el grup de control (169 pacients), un 40 % van desenvolupar insuficiència renal aguda durant la setmana posterior a la cirurgia, mentre que en el grup tractat amb la nova membrana (174 pacients), aquest percentatge va disminuir fins al 28 %. A més, no es van detectar complicacions addicionals derivades de l’ús del dispositiu, i els perfusionistes van reportar que el seu funcionament era senzill i eficient.

Si aquests resultats es corroboren amb estudis més amplis, aquest dispositiu podria integrar-se de manera rutinària en pacients de risc sotmesos a cirurgia cardíaca amb circulació extracorpòria, amb el potencial de reduir el temps d’estada a l’UCI i oferir altres beneficis clínics.

Estudi de referència:

Pérez-Fernández, X. et al. (2024) “Extracorporeal blood purification and acute kidney injury in cardiac surgery: The SIRAKI02 randomized clinical trial”, JAMA: the journal of the American Medical Association [Preprint]. Disponible en: https://doi.org/10.1001/jama.2024.20630

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han publicat un estudi que demostra que “les alteracions cerebrals relacionades amb les formes més agressives de deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson ja es poden detectar anys abans que el trastorn cognitiu es manifesti”. La recerca realitzada forma part d’un projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3 i liderat pel Dr. Javier Pagonabarraga, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuròleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. Els resultats obren noves línies per anticipar, comprendre i intervenir en els trastorns cognitius relacionats amb aquesta malaltia.

A diferència del que succeeix en altres malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, en el Parkinson no totes les persones desenvolupen un deteriorament cognitiu o una demència. Malauradament, una proporció significativa sí que ho fa i, en alguns casos, l’empitjorament cognitiu és molt agressiu durant els primers anys de la malaltia.

Actualment, resulta molt difícil poder anticipar en persones amb un recent diagnòstic de malaltia de Parkinson o sense problemes cognitius qui desenvoluparà una demència, però els investigadors tenen molt clar quines anomalies solen estar presents a nivell cerebral i a nivell de funcionament cognitiu en les persones amb Parkinson que pateixen un trastorn cognitiu greu.

“En molts casos, quan el cervell està emmalaltint, les proves d’avaluació neuropsicològica i les tècniques d’imatge cerebral no ens permeten veure fenòmens que ja estan presents. Quan detectem els problemes a nivell clínic, sabem que ja existeix un dany cerebral molt significatiu. Per això, pensant en la possibilitat d’intervenir abans que el dany cerebral sigui molt extens, necessitem desenvolupar tècniques que ens permetin observar fenòmens que ja estan presents en aquells casos que experimentaran una forma més agressiva de la malaltia, però que encara no podem observar” explica el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

En aquest estudi els investigadors van centrar-se en pacients amb recent diagnòstic de malaltia de Parkinson i sense problemes cognitius i els van seguir durant quatre anys. Inicialment, varen obtenir mesures de l’activitat cerebral mitjançant electroencefalograma (EEG), imatges cerebrals de ressonància magnètica (RM) i van mesurar els nivells d’un marcador en sang relacionat amb el dany neuronal conegut com a neurofilament de cadena lleugera (NfL); a més, cada any se’ls va a fer una extensa bateria d’exploració neuropsicològica per avaluar el seu estat cognitiu.

El seguiment va demostrar que existeixen dos grans grups de pacients on un dels grups no mostra un empitjorament cognitiu marcat durant els primers quatre anys, i l’altre grup empitjora dramàticament a partir del segon any. Curiosament, no van identificar que les mesures de RM, nivells de NfL o el rendiment cognitiu durant la primera visita detectessin diferències entre aquests dos grans grups. És a dir, aquestes mesures emprades habitualment, no permetien anticipar com evolucionarien els pacients. Per contra, les anàlisis de l’activitat cerebral obtinguda amb EEG, van demostrar que els casos que dos anys més tard experimentarien un clar deteriorament cognitiu, ja presentaven durant la primera visita un alentiment molt marcat de l’activitat cerebral en zones dels lòbuls temporals, parietals i frontals del cervell.

Segons el Dr. Arnau Puig-Davi, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “gràcies a l’EEG en repòs podem detectar, des de les fases prèvies al deteriorament cognitiu lleu, anomalies cerebrals relacionades amb els canvis que ja afecten els pacients que més tard presentaran un clar empitjorament cognitiu i demència”.

Aquest estudi obre nous horitzons per a la detecció precoç dels casos que desenvoluparan demència associada a la malaltia de Parkinson, alhora que els resultats que s’han obtingut permetran estudiar i comprendre millor els mecanismes que expliquen les diferències observades quant a l’evolució cognitiva de les persones amb malaltia de Parkinson. Els investigadors consideren que aquesta troballa podria ser molt útil a l’hora d’avaluar de manera precoç tractaments dirigits a minimitzar el risc de desenvolupar un trastorn cognitiu associat al Parkinson.

Article de referència

Arnau Puig-Davi, Saül Martínez-Horta, L., et al. (2024). Prediction of Cognitive Heterogeneity in Parkinson’s Disease: A 4-Year Longitudinal Study Using Clinical, Neuroimaging, Biological and Electrophysiological Biomarkers. Annals of Neurology 2024 Aug 5; 00:1-13

DOI: 10.1002/ana.27035

Projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3: “Marcadors sanguinis i neurofisiològics de la progressió del deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson” (Expedient: 20142910; IP: Dr. Javier Pagonabarraga).

Cada minut, una persona mor a Europa a causa de la trombosi. Aquest 13 d’octubre és el Dia Mundial de la Trombosi, i és per això volem donar veu a aquesta malaltia que sovint és invisible, però té greus conseqüències. La trombosi es produeix quan es formen coàguls de sang a les venes o artèries, bloquejant parcialment o totalment la circulació sanguínia. Aquesta afecció pot desencadenar complicacions com infarts, ictus o embòlies pulmonars, i és la principal causa de mortalitat mundial relacionada amb les malalties cardiovasculars.

El Dr. José Manuel Soria, cap del grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau, subratlla la importància de comprendre els factors de risc d’aquesta malaltia, que van des de la genètica fins a causes ambientals. “Es tracta d’una combinació complexa de factors genètics i ambientals”, explica el Dr. Soria. Aquests factors poden incloure immobilitzacions prolongades, cirurgies majors, embaràs, ús d’anticonceptius o altres malalties com el càncer o infeccions greus com la COVID-19. És fonamental entendre els factors de risc per prevenir aquesta malaltia.

La recerca és la clau 

A Sant Pau, la recerca sobre la trombosi és una prioritat. Els nostres investigadors treballen per desenvolupar nous biomarcadors que permetin predir quins pacients tenen un major risc de patir trombosi i així aplicar tractaments personalitzats que redueixin la mortalitat.

Un llibre solidari: “La vida corre per les teves venes”

Amb motiu del Dia Mundial de la Trombosi, l’Associació Activa’TT i l’Institut de Recerca de Sant Pau llancen organitzen un acte per la presentació d’un dels projectes per la recaptació de fons;  la presentació del llibre “La vida corre per les teves venes”, una obra que recull les experiències de reconeguts alpinistes i el seu vincle amb la trombosi. Alguns d’ells han patit aquesta malaltia, mostrant com pot afectar qualsevol persona.

El llibre estarà disponible en les pròximes setmanes i es podrà adquirir a través d’aquest enllaç. Els beneficis es destinaran a la recerca en trombosi, especialment en pacients oncològics, un dels grups més vulnerables.

Col·labora en la lluita contra la trombosi

Pots donar suport a aquesta causa adquirint el llibre o fent una donació directa a través d’aquest enllaç. T’animem conscienciar-te sobre aquesta malaltia i a col·laborar amb la recerca que ens permetrà avançar en la seva prevenció i tractament.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha desenvolupat amb la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar un model predictiu, publicat a The Lancet, que ajuda els oncòlegs a identificar quins pacients amb càncer metastàtic i tractament sistèmic  que ingressen a urgències, principalment per dolor, febre o ofec, tenen més risc de morir en els següents 90 dies.

Aquesta eina, batejada amb el nom de “PROMISE score”, per les seves sigles en anglès de “Pronostic Score for Hospitalized Cancer Patients”, és una aplicació web, senzilla d’utilitzar per als professionals sanitaris. A partir d’informació clínica i de laboratori, fàcilment disponible en el moment d’un ingrés, prediu amb precisió el risc de mortalitat a 90 dies en pacients amb càncer avançat que reben un tractament actiu. El principal objectiu d’aquesta aplicació és assistir l’equip mèdic a identificar quins pacients tenen més possibilitats de sobreviure sense haver de fer més proves addicionals i ajudar-lo a prendre decisions.

La identificació dels paràmetres de risc en el moment de l’admissió ajuda l’equip mèdic a  orientar la seva atenció, millorar la qualitat de l’assistència i evitar procediments innecessaris en situacions que no aportaran un benefici clar del tractament, més enllà de reduir costos. “El model que hem desenvolupat té un fort poder predictiu per als pacients amb un pronòstic favorable, amb els quals podem apostar amb més convicció per intervencions terapèutiques agressives”, explica el Dr. Oriol Mirallas, adjunt del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular UITM-CaixaResearch del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El Dr. Oriol Mirallas és l’autor principal d’aquest estudi que ha comptat amb la col·laboració de 41 professionals, junt amb Dr. Joan Carles, cap de Secció de l’hospital i responsable de la Unitat de Genitourinari, Sistema Nerviós Central, Sarcoma i Tumors d’Origen Desconegut i cap del Grup del Programa de Tumors Genitourinatis del Sistema Nerviós Central i Sarcoma del VHIO, i el Dr. Rodrigo Dienstmann, cap del Grup d’Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO, qui va ajudar a desenvolupar el model i la web tool. D’altra banda, gràcies a aquesta nova eina, als pacients amb un alt risc de mortalitat se’ls hi pot evitar tractaments invasius que no milloraran el seu pronòstic i estalviar-los un patiment extra. “Està demostrat que el suport nutricional i unes cures pal·liatives centrades en la comunitat, milloren la qualitat de vida i la supervivència dels pacients en aquesta fase evolucionada de la malaltia”, destaca el Dr. Joan Carles.

Primera eina que cobreix un buit en la pràctica clínica

Les estimacions de supervivència són un element clau a l’hora de prendre decisions en les cures dels pacients oncològics. “Fins ara, els professionals fèiem servir dades clíniques, validades en pacients ambulatoris, com l’estadi del tumor, la resposta al tractament o el nivell funcional del pacient segons l’escala ECOG -dissenyada per l’Eastern Cooperative Oncology Group i validada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)-, que avalua la qualitat de vida dels pacients oncològics, combinant-ho amb l’experiència clínica per decidir el millor maneig mèdic”, explica el Dr. Oriol Mirallas. “Però amb aquest model pronòstic, passem a tenir una dada objectiva i quantificable que ens ajudarà a saber quina serà l’evolució del malalt quan ingressi a planta. L’eina PROMISE ajudarà a proporcionar dades més precises per millorar  i facilitar la presa de decisions”, precisa.

La Dra. Berta Martín Cullell, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’estudi comenta que “amb la validació de l’eina PROMISE al nostre centre, hem confirmat que aquest model ens permet predir amb precisió el pronòstic dels pacients oncològics que ingressen amb complicacions agudes. Això ens ajuda a identificar quins pacients poden beneficiar-se d’intervencions més agressives i millorar la qualitat de les decisions mèdiques. Aquesta eina, basada en dades clíniques accessibles, és un recurs valuós per optimitzar el tractament personalitzat i preservar la qualitat de vida dels pacients”.

Per la seva banda la Dra. Sònia Servitja, cap de secció de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i investigadora de l’estudi, afegeix que “era imprescindible desenvolupar una eina per individualitzar la intensitat terapèutica dels pacients ingressats, més enllà de paràmetres com l’ECOG i la resposta al tractament. Actualment, som capaços d’individualitzar el tractament gràcies als estudis moleculars, tenim escales de predicció de toxicitat als tractaments oncològics, sobretot en pacients grans o fràgils, que ens permeten decidir a qui o amb què tractar, però ens faltava tenir dades més objectives per decidir fins quan tractar, per no fer més mal que bé. Ara, amb el PROMISE score podem identificar els pacients ingressats amb millor pronòstic i ens ajudarà a prendre decisions”.

Aquest nou model pronòstic cobreix un buit en el coneixement i la pràctica clínica de pacients oncològics hospitalitzats. Els estudis disponibles fins aleshores, estan centrats en pacients geriàtrics o són estudis en un únic centre, amb pocs pacients i tractats principalment amb quimioteràpia, la qual cosa no mostra el panorama terapèutic actual. “La disponibilitat actual de tractaments oncològics personalitzats amb combinacions d’immunoteràpia o altres tractaments dirigits, aplicats a milers de pacients, ens ha obligat a buscar noves eines per a poder valorar el pronòstic i l’impacte en aquesta població per tal d’optimitzar i adequar la nostra pràctica clínica diària”, apunta la Dra. Sònia Serradell, responsable de la planta d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron.

Un algoritme personalitzat

Per crear aquesta aplicació i obtenir una dada objectiva, s’ha analitzat una mostra de 1.009 pacients, 749 ingressats a Vall d’Hebron i 260 de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar, que han jugat el paper de grup de validació. En el moment de l’ingrés, els pacients tenien més de 18 anys, un tumor sòlid avançat o metastàtic confirmat -principalment de pulmó, gastrointestinal o ginecològic, els més prevalents-, havien rebut tractament sistèmic anticancerós com a mínim sis mesos abans de l’hospitalització, i van estar hospitalitzats a urgències o a planta un mínim de 24 hores. Els pacients del grup de creació del model de Vall d’Hebron van ingressar entre març de 2020 i febrer de 2022, i els pacients del grup de validació extern, entre gener de 2021 i febrer de 2022. La mitjana d’edat era de 65 anys, el 51% eren dones, de mitjana feia 22 mesos que van rebre el diagnòstic i l’hospitalització va ser de 9 dies de mitjana.

L’aplicació web https://promise.vhio.net/, que permet calcular un valor individualitzat per predir la mortalitat a 90 dies de pacients hospitalitzats d’urgència amb un càncer avançat i en tractament actiu, analitza una sèrie de factors clínics i de laboratori fàcilment disponibles en el moment de l’ingrés. Un alt nivell de LDH (càrrega tumoral), neutròfils (inflamació) i albúmina ( proteïna que indica l’estat de nutrició del pacient), en l’analítica de sang a l’ingrés d’urgències, s’associa a un pitjor pronòstic. També es valora l’estat funcional ECOG, els darrers informes TAC per estimar la resposta al tractament i la progressió de la malaltia, l’estadi del tumor i l’estat anímic del pacient. Amb aquests valors, el PROMISE calcula un algoritme que ajuda a identificar aquells pacients que tindrien una supervivència superior a 90 dies sense haver de fer proves addicionals. “El percentatge de supervivència és una dada objectiva que ajuda l’equip mèdic a prendre decisions clíniques, però la planificació de l’estratègia final es farà sempre en consens amb els pacients i les seves famílies i el metge tractant”, precisa el Dr. Oriol Mirallas.

Cures adaptades a cada pacient

“Les hospitalitzacions no programades són freqüents en pacients oncològics i habitualment estan relacionades amb complicacions derivades del mateix càncer, per infeccions o per problemes de toxicitat relacionada amb el tractament”, assenyala el Dr. Joan Carles. Aquesta eina pot ajudar a agilitzar decisions i a optimitzar les hospitalitzacions, així com reduir hospitalitzacions llargues i repetides que es poden evitar en pacients terminals. El tractament oncològic és un equilibri delicat entre allargar la supervivència i maximitzar la qualitat de vida. L’hospitalització no sempre aporta beneficis, encara més, pot ser una experiència estressant per als pacients i per als cuidadors, i genera més càrrega financera en comparació amb l’atenció ambulatòria. “Estem totalment compromesos amb el benestar i la cura dels nostres pacients i aquesta serà una eina que ens ajudarà a adaptar els esforços terapèutics i adequar-los a cada pacient, tot aconseguint el màxim benefici durant”, destaca la Dra. Sònia Serradell.

L’aplicació web està disponible per als professionals que es dediquen a tractar malalts oncològics de manera oberta a través de l’enllaç https://promise.vhio.net/. “Nosaltres seguirem treballant per perfeccionar i validar la “PROMISE Score” en altres poblacions i contexts per poder ajudar al màxim nombre de malalts i professionals”, conclou el Dr. Oriol Mirallas. Aquesta eina, que ara es desplegarà a altres centres per fer un estudi internacional amb més pacients, va ser dissenyada durant el segon any de residència del Dr. Oriol Mirallas i va comptar també amb la col·laboració de metges del servei d’Oncologia Mèdica; la supervisora de la planta d’Oncologia Mèdica, Ada Alonso; les tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria  i l’equip de nutrició.

Anar a un concert d’un artista que ens agrada o al teatre a veure una obra que ens emociona acostuma a provocar-nos sensacions de plaer, de benestar i de satisfacció, que sovint transcendeixen el moment i esquitxen la nostra vida fent-nos estar de més bon humor. És per això que, de fet, les arts són considerades per l’Organització Mundial de la Salut una eina efectiva per millorar el benestar emocional de la població. Però són beneficioses per a tothom? Què passa en el cas de les persones amb malalties neurodegeneratives? Poden servir com a teràpies no mèdiques per impactar en la seva salut mental?

Aquestes són algunes de les qüestions que tractarà de respondre el projecte de recerca Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu, impulsat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu és avaluar els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’activitats escèniques, com ara el teatre, en pacients amb la malaltia de Parkinson.

“No és una artteràpia, perquè no tractarem directament els símptomes de la malaltia, sinó que Arts en salut és una manera indirecta d’aportar beneficis a les persones a través d’activitats participatives, com anar al teatre, i tallers participatius que impartiran persones expertes en coaching d’actors”, afirma Marco Calabria, investigador del NeuroAdaS Lab de l’eHealth Center i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Arts en salut

El projecte, que ha estat seleccionat en la convocatòria Connecta de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, parteix d’un estudi pilot previ que els investigadors de la UOC van dur a terme l’any passat, també en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què ja van estudiar els efectes d’intervencions terapèutiques basades en les arts escèniques. Es tracta de noves eines, anomenades “arts en salut”, que fan servir formes d’arts, com poden ser el teatre, la dansa o les arts plàstiques, com a mitjà per obtenir beneficis emocionals i cognitius.

El nou projecte buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.

“Volem comprovar si aquest benestar que ens produeixen les arts fa un efecte dominó que impacta en la vida real dels pacients”, subratlla Calabria, que n’és l’investigador principal. I subratlla que, a diferència d’altres experiències, aquest projecte “neix amb una clara perspectiva de recerca, perquè hi ha moltes intervencions que es duen a terme amb arts per impactar en la salut de les quals no se n’ha mirat l’eficàcia“.

“Ens engresca molt seguir la col·laboració amb la UOC i l’Hospital de Sant Pau amb aquest projecte que vincula les arts i la salut; la prova pilot ja ens va servir per tenir uns primers resultats positius i veure l’evolució dels participants”, explica Alícia Gorina, responsable del Programa Educatiu del Teatre Lliure. Violeta Sugranyes, coordinadora de projectes del teatre, afegeix: “Volem seguir treballant per tal d’obtenir un mètode aplicable en altres contextos socials i tenir més arguments que puguin avalar la prescripció mèdica en el sistema sanitari de les arts en un futur”.

Parkinson, la segona neurodegenerativa més prevalent

El projecte se centra en pacients amb Parkinson perquè és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent en la societat, la incidència de la qual es preveu que augmenti considerablement en els pròxims vint anys. Les persones que la pateixen, a més dels trastorns del moviment, tenen dificultats cognitives, sobretot en l’atenció i la memòria de treball, i acostumen a sofrir apatia, ansietat i fins i tot depressió. A més, continua envoltada de molt d’estigma, cosa que propicia una reducció de les relacions socials.

Amb la col·laboració de la Unitat de Trastorn del Moviment de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau reclutaran els participants. El Teatre Lliure, per la seva part, s’encarregarà de dissenyar activitats juntament amb els investigadors de la UOC, així com de seleccionar les obres que veuran els participants i de dur a terme els tallers.

Segons Carmen García, neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “l’abordatge terapèutic de la malaltia de Parkinson és complex i requereix la combinació de tractaments farmacològics i no farmacològics. Estem molt contents de participar en aquest projecte que ofereix l’oportunitat de contribuir en el coneixement de l’eficàcia d’opcions terapèutiques no farmacològiques amb el rigor científic necessari. El projecte uneix activitats escenogràfiques i té la força terapèutica de desenvolupar-se en un context grupal de persones amb la mateixa malaltia. Això és molt beneficiós psicològicament”.

En total, hi participaran 50 voluntaris, que es dividiran en dos grups: 25 participaran en les activitats de teatre i els altres 25 es limitaran a fer activitats d’estimulació cognitiva, atenció i memòria des de casa amb materials que se’ls facilitarà. En tots dos grups s’avaluarà l’estat emocional i cognitiu dels participants abans de començar la intervenció i en finalitzar-la.

En una segona fase, repetiran la intervenció de teatre, però a distància, amb l’objectiu de trencar barreres amb persones que viuen lluny d’equipaments culturals. “Intentarem validar si les intervencions a distància comporten els mateixos beneficis que les presencials. Aquí l’element clau serà el paper que té el factor grup”, considera Calabria.

Les alteracions emocionals i cognitives de les malalties neurodegeneratives afecten negativament la qualitat de vida de les persones afectades i el seu entorn, amb un progressiu agreujament al llarg de la malaltia. Per aquest motiu, cal investigar noves intervencions que siguin específiques per a aquestes alteracions en combinació amb la teràpia farmacològica. Les Arts en salut poden ser una metodologia innovadora per respondre a aquesta necessitat de millorar el benestar.

La Dra. Noemí Rotllan Vila, investigadora principal del Grup de Fisiopatologia de les Malalties Relacionades amb Lípids a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha estat consultada com a experta per la plataforma Science Media Centre per oferir la seva valoració sobre la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina als científics Victor Ambros i Gary Ruvkun. Aquest premi reconeix les seves importants contribucions al descobriment dels microARNs, unes petites molècules d’ARN no codificant que tenen un paper fonamental en la regulació de l’expressió gènica.

“No puc amagar la meva alegria en veure com el treball pioner de dos grans científics, que van començar les seves investigacions als anys 80, és reconegut a nivell mundial”, ha declarat la Dra. Rotllan. Segons l’experta, els estudis d’Ambros i Ruvkun no només han ampliat la comprensió del desenvolupament cel·lular, sinó que han obert la porta a noves vies terapèutiques en diverses malalties, incloent-hi el càncer i les malalties cardiovasculars.

La Dra. Rotllan ha destacat que la seva pròpia recerca també se centra en el món fascinant dels microARNs. “Aquestes petites seqüències de només 19-22 nucleòtids són capaces de regular l’expressió gènica a nivell posttranscripcional, ja sigui inhibint la traducció o promovent la degradació de l’ARN missatger. És sorprenent com un únic microARN pot controlar més de 100 ARNm i, alhora, com un sol ARNm pot ser regulat per diversos microARNs”, ha explicat.

A més, l’investigadora ha posat de relleu el potencial dels microARNs com a dianes terapèutiques i biomarcadors en diverses patologies. “Encara que els assajos clínics estan en les seves fases inicials, com és el cas de Miravirsen, el primer fàrmac dirigit específicament a un microARN, és un pas prometedor cap a la medicina personalitzada”, ha assenyalat. Tot i així, la Dra. Rotllan ha volgut recordar que encara queda molta recerca per fer abans que aquestes teràpies es puguin aplicar àmpliament.

Finalment, ha subratllat la importància de la investigació bàsica que es realitza amb organismes model, com el petit cuc Caenorhabditis elegans. “Els estudis amb aquests organismes són clau per entendre la biologia fonamental i no haurien de ser subestimats”, ha conclòs.

Aquest reconeixement al descobriment dels microARNs no només celebra la seva rellevància científica, sinó que també destaca el camí que queda per recórrer en el camp de la biomedicina, un camí que investigadors com la Dra. Noemí Rotllan Vila continuen traçant.

Els biomarcadors han revolucionat la comprensió de la malaltia d’Alzheimer (AD), permetent la seva detecció en etapes primerenques i obrint la porta a tractaments personalitzats. Una sèrie de sis treballs publicats a les revistes The Lancet Healthy Longevity i eBioMedicine coordinada per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) -qui han liderat dos dels sis estudis- destaquen quins són actualment els principals reptes, tècnics, clínics i de regulació, a l’hora d’integrar aquests biomarcadors en la pràctica clínica diària i adaptar-los a diferents contextos sanitaris perquè siguin veritablement útils, per accelerar el diagnòstic de l’Alzheimer i millorar l’accés global a tractaments preventius i terapèutics.

En aquesta sèrie d’articles els experts destaquen el potencial transformador dels biomarcadors en l’avenç pel que fa al diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer i també posen de relleu els complexes reptes per a integrar aquestes eines en la pràctica clínica i els assajos clínics. En aquest sentit, la recerca sobre els biomarcadors -o indicadors biològics- en la malaltia d’Alzheimer s’ha centrat tradicionalment en la seva sensibilitat i especificitat a l’hora de diagnosticar la patologia, però en la pràctica clínica la seva utilitat dependrà molt del seu valor predictiu positiu i negatiu, significativament influenciats pels diferents contextos sanitaris.

Un dels dos articles liderats per l’IR Sant Pau, “Challenges in the practical implementation of blood biomarkers for Alzheimer’s disease”, destaca els reptes per implementar els biomarcadors en plasma recentment desenvolupats per detectar aquesta malaltia neurodegenerativa i debatre les principals limitacions per al seu ús en diferents contextos, on subratllen la necessitat d’establir una estandardització per garantir la precisió i la fiabilitat dels resultats.

“Per exemple en atenció especialitzada o primària o en la seva possible implementació en programes de cribratge, entre altres. Alguns d’aquests reptes són coses tan bàsiques com conèixer bé quina influència poden tenir els efectes preanalítics, és a dir, com s’extreu la mostra i com es processa abans de fer les anàlisis pròpiament del biomarcador”, explica el Dr. Daniel Alcolea, investigador de la Unitat de Memòria de l’IR Sant Pau i membre del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. “Un altre repte és conèixer la influència d’altres malalties que poden alterar la interpretació dels resultats d’aquests marcadors”.

Un cas a part: els biomarcadors en les formes genètiques de la malaltia d’Alzheimer

La sèrie d’articles destaquen dos escenaris de pràctica clínica que subratllen la importància de tenir en compte el context en el seu ús. El primer, que posa de manifest l’estudi liderat per la Dra. Maria Carmona, investigadora de la Unitat de Memòria de l’IR Sant Pau i membre del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “Clinical and research application of fluid biomarkers in autosomal dominant Alzheimer’s disease and Down syndrome”, és l’ús dels biomarcadors en les formes genèticament determinades de la malaltia d’Alzheimer com l’autosòmica dominant d’inici precoç o la Síndrome de Down. “Aquí, no són tan útils per fer el diagnòstic de la patologia, sinó que ens ajuden a conèixer en quin estadi està i a monitorar la seva progressió”.

El segon, és el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer en poblacions amb discapacitat intel·lectual, un dels majors desafiaments. En aquestes persones, els símptomes poden estar amagats per la discapacitat subjacent, i l’ús de biomarcadors fiables pot millorar significativament la precisió del diagnòstic i facilitar l’accés a teràpies modificadores de la malaltia. Això és especialment important en un moment en què els marcs diagnòstics actuals sovint exclouen aquestes poblacions.

Més enllà de l’àmbit relacionat amb el diagnòstic, els sis estudis també destaquen el paper creixent i cabdal dels biomarcadors en assajos clínics, utilitzant-los per a una selecció adequada de participants, monitorar la progressió de la malaltia i avaluar l’eficàcia dels tractaments. Els biomarcadors són eines essencials que poden accelerar significativament el desenvolupament de tractaments efectius per a la malaltia d’Alzheimer i demències associades.

Articles de referència

1. Schöll M, Verberk I, del Campo M, et al. Challenges in the practical implementation of blood biomarkers for Alzheimer’s disease. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D-23-00585R2.
2. Carmona-Iragui M, O’Connor A, Llibre-Guerra J, et al. Clinical and research application of fluid biomarkers in autosomal dominant Alzheimer’s disease and Down syndrome. EBIOM-D24-01284R2.
3. McFeely A, O’Connor A, P Kenelly S. The use of biomarkers in the diagnosis of Alzheimer’s disease in adults with intellectual disability. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D- 2300442R1
4. McGlinchey E. Duran-Aniotz C, Akinyemi R, et al. Biomarkers of neurodegeneration across the Global South. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D-23-004551R3
5. Pascoal T, Aguzzoli C, Lussier F, et al. Insights into the use of biomarkers in clinical trials in Alzheimer’s disease. EBIOM-D-24-01017R1.
6. Karlawish J, Grill J. Alzheimer’s disease biomarkers and the tyranny of treatment. EBIOM-D-23-04741R3

Yang Song, investigadora postdoctoral al Centre Cochrane Iberoamericà, ha estat guardonada amb el Premi Najoua Mlika-Cabanne 2024 de la Guidelines International Network (GIN) en la recent Cimera Global de l’Evidència (GES) celebrada a Praga del 10 al 13 de setembre. Yang és la tercera investigadora que rep aquest premi per projectes realitzats al Centre Cochrane Iberoamericà, després de Robin Vernooji i Héctor Pardo, en les 12 edicions d’aquests guardons.

Song, que també treballa com a professora assistent a la Universitat Xinesa de Hong Kong (Shenzhen), fa sis anys que està centrada en la millora de la metodologia i la implementació de l’adaptació de guies. Entre altres coses, cal destacar el seu lideratge en la llista de verificació RIGHT-Ad@pt, la seva participació en l’adaptació de guies i la seva contribució com a vicepresidenta del grup de treball d’adaptació de GIN.

“Em sento molt honorada d’haver estat seleccionada per rebre el prestigiós Premi GIN 2024, que porta el nom de l’estimada doctora Najoua Mlika-Cabanne. Agraeixo aquest reconeixement de la comunitat GIN i em comprometo a continuar promovent la innovació i la col·laboració en el seu llegat”, va assenyalar Yang Song.

La investigadora va ser nominada a aquest premi pel seu director de tesi doctoral, Pablo Alonso Coello, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i col·laborador del Centre Cochrane Iberoamericà, per la seva contribució a l’avenç de la metodologia per a l’adaptació de guies, incloses les guies vives. El seu paper com a vicepresidenta del grup de treball d’adaptació de GIN també mostra el seu potencial lideratge en la comunitat metodològica.

El passat 4 de setembre, la Dra. M. Rosa Ballester i Verneda, cap de Recerca i Innovació Responsable (RRI) de l’Institut de Recerca Sant Pau, va ingressar com Acadèmica Corresponent a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Durant la Sessió Pública Extraordinària, celebrada a la sala d’actes de l’Acadèmia, va llegir el seu discurs titulat “Perspectiva de sexe i gènere en la recerca biomèdica: Una qüestió d’ètica”.

Aquest ingrés suposa un reconeixement a la seva destacada trajectòria, i fa que l’Institut de Recerca Sant Pau es reafirmi un cop més així en el seu compromís amb la integració de la perspectiva de sexe i gènere en la ciència, i amb una recerca que promou la igualtat i l’ètica en tots els àmbits.

Un estudi liderat pels Serveis de Farmàcia i Neurologia, amb la col·laboració d’Impuls Digital, ha avaluat la persistència, l’efectivitat i la tolerabilitat dels anticossos monoclonals anti-pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (anti-CGRP) en pacients amb migranya crònica (MC) en condicions de pràctica clínica real.

Els anti-CGRP són fàrmacs que actuen en la prevenció de la migranya, ajudant a reduir la càrrega de dolor dels pacients. Els fàrmacs estudiats inclouen l’erenumab, el fremanezumab i el galcanezumab.

Si un pacient es tracta amb un primer fàrmac i no millora, es pot fer canvi a un altre perquè fins i tot en un terç dels casos, pot respondre al canvi.

L’estudi, de caràcter retrospectiu i observacional, va incloure 281 pacients tractats amb anti-CGRP entre gener de 2019 i desembre de 2022  a l’Hospital de Sant Pau. Es va mesurar la persistència del tractament, així com el percentatge de pacients que mantenien el tractament als 3, 6 i 12 mesos. L’efectivitat es va definir com una reducció de ≥50% en el nombre de dies de migranya mensuals (DMM), i la tolerabilitat es va mesurar pel nombre i tipus d’esdeveniments adversos reportats.

Els resultats, publicats a la revista Headache, van mostrar que la persistència del tractament a 12 mesos va ser superior en el primer tractament amb anti-CGRP (66,7%) en comparació amb el segon (49,8%) i tercer (37,2%). Pel que fa a l’efectivitat, una reducció de ≥50% en els DMM es va aconseguir en el 57,6% dels pacients amb el primer tractament als 3 mesos, mentre que només el 25,0% i l’11,8% dels pacients van obtenir aquesta resposta amb el segon i tercer tractament, respectivament. En termes de tolerabilitat, es van registrar 55 esdeveniments adversos en 43 pacients (15,3%), majoritàriament lleus, i només 14 pacients (5,0%) van interrompre el tractament a causa d’aquests efectes.

L’estudi conclou que la persistència del tractament amb anti-CGRP és més alta amb el primer tractament anti-CGRP i disminueix en els posteriors, especialment quan el canvi es deu a la manca d’efectivitat o a efectes adversos greus. A més, es confirma que el perfil de tolerabilitat dels anticossos monoclonals anti-CGRP és favorable, amb un nombre relativament baix d’interrupcions del tractament per efectes secundaris.

Els investigadors destaquen la necessitat de realitzar més estudis per identificar els predictors de resposta després de canvis en el tractament amb anti-CGRP en pacients amb migranya crònica.

Article de referència

De Dios A, Pagès-Puigdemont N, Ojeda S, Riera P, Pelegrín R, Morollon N, Belvís R, Real J, Masip M. Persistence, effectiveness, and tolerability of anti-calcitonin gene-related peptide monoclonal antibodies in patients with chronic migraine. Headache. 2024 Sep 13. doi: 10.1111/head.14827. Epub ahead of print. PMID: 39268992.

Un nou estudi mostra una nova via terapèutica que podria millorar el potencial cardioprotector del colesterol “bo” (transportat per les HDL) en persones amb hipercolesterolèmia familiar, una malaltia genètica que provoca nivells molt alts de colesterol “dolent” (LDL). L’estudi ha estat realitzat per personal investigador de les àrees del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de l’Institut de Recerca Sant Pau i de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La hipercolesterolèmia familiar heterozigota és un trastorn heretat principalment per mutacions en el gen del receptor de LDL i es caracteritza per nivells alts del colesterol transportat per les LDL, que sovint s’associen amb nivells baixos del colesterol HDL. La hipercolesterolèmia familiar és molt freqüent, estimant-se que almenys 1 de cada 250 persones presenta aquesta malaltia, la qual comporta un alt risc cardiovascular.

El treball, liderat per Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca, investigadors del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha estat publicat a la revista JACC: Basic to Translational Science.

Nova via per eliminar el colesterol “dolent”

Els inhibidors de la proteïna PCSK9 són un dels tractaments més avançats i efectius per reduir els nivells de colesterol LDL i, per tant, el risc cardiovascular. Ara, aquest nou estudi ha identificat una nova via metabòlica per la qual aquests inhibidors de la proteïna PCSK9 promouen que les HDL puguin transportar el colesterol dels macròfags de la paret arterial i transferir-lo a les LDL, per a la seva posterior eliminació de l’organisme a través del fetge, la bilis i les femtes.

Els resultats de l’estudi demostren que les alteracions funcionals del receptor de LDL disminueixen el transport de colesterol des dels macròfags i la seva eliminació de l’organisme, i que això es pot revertir amb els inhibidors de PCSK9. Carla Borràs, primera signant del treball i investigadora del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau, indica que: “els descobriments d’aquest nou estudi poden obrir noves possibilitats terapèutiques per prevenir el risc cardiovascular en els pacients mitjançant l’increment d’aquesta via metabòlica”.

Així mateix, Marina Canyelles, primera co-signant del treball, pertanyent al mateix grup de recerca, assegura que “la investigació futura hauria d’analitzar els efectes dels inhibidors de PCSK9 sobre aquesta via en altres formes d’hipercolesterolèmia i la seva associació amb la reducció d’esdeveniments cardiovasculars”.

En l’estudi també han participat personal investigador de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona/CSIC, de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, i d’institucions finlandeses com el Wihuri Research Institute i el Minerva Foundation Institute for Medical Research.

Article de referència

Carla Borràs, Marina Canyelles, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, David Santos, Giovanna Revilla, Vicenta Llorente-Cortes, Noemí Rotllan, Petri T. Kovanen, Matti Jauhiainen, Miriam Lee-Rueckert, Luis Masana, Francisco Arrieta, Javier Martínez-Botas, Diego Gómez-Coronado, Josep Ribalta, Mireia Tondo, Francisco Blanco-Vaca, Joan Carles Escolà-Gil, PCSK9 Antibodies Treatment Specifically Enhances the Macrophage-specific Reverse Cholesterol Transport Pathway in Heterozygous Familial Hypercholesterolemia, JACC: Basic to Translational Science, 2024, ISSN 2452-302X, https://doi.org/10.1016/j.jacbts.2024.06.008. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2452302X24002535)

Un estudi recentment publicat per investigadors del Grup de Salut Reproductiva de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau conclou que existeix una relació clarament directa i significativa entre la intensitat dels canvis en l’estat emocional a causa de factors estressants durant el confinament per la pandèmia de COVID-19 i la incidència dels canvis menstruals: regularitat, durada i quantitat de la menstruació. La recerca, publicada a la revista Medicina Clínica, s’ha dut a terme a partir de les respostes de més de 6.000 dones a una enquesta i és una de les més extenses fetes fins ara sobre l’impacte de la pandèmia en la salut reproductiva.

“Els canvis en l’estat emocional, però no la durada i intensitat de l’aïllament o l’exposició a la malaltia, van influir de manera significativa en els trastorns menstruals durant el confinament per COVID-19”, explica el Dr. Joaquim Calaf, director del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i Catedràtic Honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Les dones que van experimentar un major estrès emocional durant el confinament, ja fos per la restricció d’activitats, la por d’emmalaltir o la preocupació per infectar els seus familiars, van mostrar un increment en les alteracions del seu cicle menstrual”, segons el Dr. Josep Perelló, del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.

Els resultats s’han obtingut a partir d’enquestes anònimes a dones que tenien la menstruació entre els 15 i els 55 anys residents a Espanya entre el 14 de març i el 2 de maig de 2020 amb 22 preguntes relacionades amb característiques sociodemogràfiques i activitats socials i laborals; estat psicològic i activitat sexual; i canvis menstruals i impacte en la qualitat de vida durant el confinament. En total, s’han analitzat les respostes de 4.989 enquestes.

Segons els investigadors, en situacions de crisi com la pandèmia, és fonamental considerar l’impacte del benestar emocional en la salut física de les dones, particularment en aspectes com la menstruació, que poden estar fortament influenciats per l’estrès. A més, afirmen que aquest estudi obre la porta a futures investigacions que podrien ajudar a comprendre millor la relació entre salut mental i la salut reproductiva, i també a dissenyar intervencions més efectives per donar suport a les dones en temps de crisi.

Altres resultats obtinguts en aquest estudi són que el 50,1% de les dones va reportar un empitjorament en la seva qualitat de vida durant el confinament i que un 19% va indicar que la seva qualitat de vida associada a la menstruació va empitjorar. A més, el 49,8% de les participants va informar d’una disminució en l’activitat sexual durant aquest període.

Canvis en la durada del cicle menstrual associats al moment de la vacunació

En un estudi anterior, el Grup de Salut Reproductiva de l’IR Sant Pau també va constatar que existeix una associació entre la fase del cicle menstrual en el moment de la vacunació i canvis en la durada del cicle menstrual. Segons el Dr. Calaf, “la vacunació durant la fase lútia, és a dir, entre l’ovulació i el primer dia de la regla, tindria un efecte protector sobre l’acció de la vacuna contra la COVID-19 i la inducció de trastorns del cicle menstrual, comparat amb la vacunació durant la fase fol·licular, és a dir, abans de l’ovulació”. Tant el Dr. Calaf com el Dr. Perelló assenyalen que els resultats “suggereixen tenir en compte la fase del cicle menstrual per al disseny de futures polítiques de vacunació contra la COVID-19 i recomanacions de vacunació durant la fase lútia”.

Concretament, els investigadors van observar que les dones que s’havien vacunat durant la fase fol·licular presentaven un increment mitjà de la durada del cicle d’un dia, mentre que aquelles vacunades durant la fase lútia no presentaven cap increment. A més, en el grup de dones vacunades en la fase fol·licular, un 11% va experimentar un increment de la durada del cicle menstrual de més de 8 dies, un valor clínicament significatiu.

Aquest estudi, publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology i desenvolupat conjuntament per investigadors de Sant Pau, del IIIA-CSIC, de la Universitat de Ginebra (Suïssa) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), es va realitzar a partir de les dades recollides per l’aplicació per a mòbils intel·ligents de seguiment de cicles Lunar App.3, que permet fer una revisió del cicle i la menstruació, registrant l’inici i el final i altres dades com la intensitat del dolor, quantitat de pèrdua de sang i l’estat de vacunació de la COVID-19. La base de dades analitzada va incloure 28.876 dones i 126.529 cicles.

Article de referència

Calaf, J. Perelló-Capó, I. Gich-Saladich et al. Effects of SARS-COVID-19 lockdown on menstrual patterns: A transversal large sample survey. Medicina Clínica 2024. Jun, Vol. 162, Issue 12, P. 581-587. https://doi.org/10.1016/j.medcli.2024.01.016

Els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tenen una major prevalença de malaltia cardiovascular, tant de patologia coronària com d’insuficiència cardíaca. La cardiomiopatia diabètica és un estat on es produeix una disfunció cardíaca independentment de la presència d’arterioesclerosi coronària. Aquesta patologia pot ser deguda a diversos factors, com alteracions metabòliques o un estat inflamatori augmentat. Els pacients DM2 tenen un major volum de greix epicardíac, que està en contacte directe amb el miocardi cardíac. En una situació normal aquest greix té una funció de protecció i d’aportament d’àcids grassos com a font d’energia als cardiomiòcits. Tanmateix, quan existeix un volum augmentat de greix epicardíac es veu afavorida la presència de disfunció cardíaca.

En aquest context, la hipòtesi del present estudi va ser que, a més d’un major volum, el greix epicardíac dels pacients DM2 és disfuncional i exerceix un efecte nociu sobre la funcionalitat dels cardiomiòcits. En l’estudi dut a terme per membres del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) de Barcelona es descriu com el greix epicardíac, obtingut de cirurgia cardíaca, dels pacients DM2 presenta alteracions en l’expressió de gens inflamatoris i relacionats amb l’acumulació lipídica, i a més allibera lípids amb un efecte negatiu sobre els cardiomiòcits. Concretament, el greix epicardíac en cultiu de pacients DM2 secreta més espècies aterogèniques de ceramida i, en el cas de DM2 amb malaltia coronària, més àcids grassos lliures saturats, que la dels pacients no diabètics. En l’estudi es demostra com aquestes espècies lipídiques són responsables de l’efecte inflamatori i citotòxic exercit pel greix epicardíac sobre cardiomiòcits en cultiu.

La apoJ és una proteïna amb acció xaperona, contribuint al correcte plegament d’altres proteïnes, a la qual se li han atribuït propietats cardioprotectores. Un resultat especialment rellevant d’aquest estudi és que l’addició d’apoJ va minimitzar els efectes deleteris del greix epicardíac de DM2 en cardiomiòcits. Per tant, els resultats suggereixen que l’apoJ podria millorar la funció cardíaca, particularment en el cas dels pacients DM2, contrarestant l’efecte perjudicial del greix epicardíac.

La Dra. Sonia Benítez, investigadora CIBERDEM de l’IR Sant Pau, última autora i de correspondència de l’article, apunta que “és de gran rellevància el fet que els pacients DM2, a més de tenir un major volum de greix epicàrdic, també presentin una alteració qualitativa de la mateixa que comporta una secreció d’espècies lipídiques amb efecte inflamatori i tòxic en les cèl·lules cardíaques, ja que això podria contribuir a l’aparició de l’anomenada cardiomiopatia diabètica”.

Per la seva banda, el Dr. José Luis Sánchez-Quesada, també investigador CIBERDEM i coautor de correspondència de l’article, afirma que “l’existència d’una inhibició de l’efecte deleteri del greix epicardíac de DM2 per part de l’apoJ obre una via d’estudi cap al disseny d’estratègies basades en aquesta molècula adreçades a disminuir el risc d’insuficiència cardíaca”.

Tots dos investigadors opinen que les troballes són innovadores, però que caldrà continuar investigant els mecanismes implicats i les conseqüències fisiològiques.

Article de referència:

Apolipoprotein J protects cardiomyocytes from lipid-mediated inflammation and cytotoxicity induced by the epicardial adipose tissue of diabetic patients

Puig N, Rives J, Gil-Millan P, Miñambres I, Ginel A, Tauron M, Bonaterra-Pastra A, Hernández-Guillamon M, Pérez A, Sánchez-Quesada JL*, Benitez S*.

Biomed Pharmacother 2024 Jun;175:116779.

doi: 10.1016/j.biopha.2024.116779. Epub 2024 May 21.PMID: 38776681

Un estudi publicat a la revista Neurology conclou que l’ús d’estatines -fàrmacs per reduir el colesterol en sang- redueix de manera significativa el risc d‘ictus recurrent sense augmentar el risc d’hemorràgia cerebral a pacients amb microhemorràgies cerebrals. L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), concretament el Grup de Malalties Cerebrovasculars, ha estat un dels 32 cohorts que han dut a terme aquest treball a partir de les seves dades, incloses en el registre internacional de pacients amb ictus i microsagnats anomenat Microbleeds International Collaborative Network (MICON).

La investigació va incloure 16.373 pacients amb una edat mitjana de 70 anys i un seguiment de 15 mesos. D’aquests pacients, 10.812 van rebre estatines després de l’alta hospitalària -4.669 presentaven un o més micohemorràgies cerebrals. Comparat amb el grup control, el tractament amb estatines en aquests pacients es va associar a un menor risc de qualsevol d’ictus: 53 versus 79 per 1.000 pacients /any, i a un menor risc d’ictus isquèmic durant el seguiment: 39 versus 65 per 1.000 pacients/any. Pel que fa al risc d’hemorràgia intracranial, els resultats van ser d’11 versus 16 per 1.000 pacients/any.

“Segons aquest estudi, l’ús d’estatines no augmenta el risc d’hemorràgies intracranials en pacients amb microhemorràgies cerebrals, oferint una alternativa segura i efectiva per a la prevenció secundària d’ictus”, explica el Dr. Luis Prats, investigador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i membre de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

Les microhemorràgies cerebrals són petites fuites de sang que poden detectar-se amb una ressonància magnètica, sovint associades a malalties cerebrovasculars. Clàssicament, es considera un marcador de risc hemorràgic i per aquest motiu es considera una controvèrsia l’ús d’anticoagulants orals o estatines.

El Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau és un equip de professionals multidisciplinari i té una llarga i consolidada trajectòria en l’estudi de l’ictus des d’un vessant tant clínic com bàsic. Per altra banda, la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals de l’Hospital de Sant Pau està certificada per la European Stroke Organization, fet que reconeix Sant Pau com centre de referència per al tractament dels pacients amb ictus de qualsevol complexitat, les 24 hores del dia. A més, forma part del Codi Ictus Catalunya (CICAT), un protocol d’actuació urgent que inclou l’activació d’una xarxa de dispositius assistencials adreçats a oferir una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d’ictus.

Article de referència

Prats-Sanchez, L., et al. (2024). Statin Therapy for Secondary Prevention in Ischemic Stroke Patients With Cerebral Microbleeds. Neurology. 2024 Apr 9;102(7):e209173.

https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209173

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha revelat que una major quantitat de cèl·lules T en els focus limfocítics s’associa amb un risc augmentat de brots greus de la síndrome de Sjögren. El treball s’ha publicat a la revista Frontiers in Immunology.

La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmunitària poc freqüent que afecta principalment les glàndules salivals i lacrimals. Aquest estudi analitza dades de 78 pacients durant un període de seguiment de 3 anys. En concret, es va estudiar la composició de focus limfocítics en biòpsies de glàndules salivals menors i la seva relació amb brots greus de la malaltia i la seva severitat.

Els resultats van indicar que una major quantitat de cèl·lules T en els focus limfocítics estava associada amb un risc augmentat de brots greus de la malaltia. A més, es va observar que millores en l’Índex d’activitat de la malaltia de la síndrome de Sjögren estaven relacionades amb un recompte més alt de limfòcits totals i de cèl·lules T i B en la composició limfoide dels focus. Aquestes troballes subratllen la importància de la composició dels focus limfocítics en les biòpsies de glàndules salivals menors com a indicador pronòstic per a brots greus de la malaltia en pacients amb síndrome de Sjögren.

La Dra. Laura Martínez, del grup de Malalties inflamatòries i la Dra. Hye Sang Park, del grup de Dany multiorgànic i reumatologia de l’IR Sant Pau expliquen que, tot i que la síndrome de Sjögren afecta principalment les glàndules salivals i lacrimals, “també pot tenir implicacions greus en altres òrgans, com el sistema nerviós”.

Aquest estudi no només té com a objectiu millorar el diagnòstic de la malaltia, “també ajudar a identificar indicadors pronòstics que ens permetin predir brots greus en els pacients”.

Tot i que la tècnica és relativament poc invasiva, ofereix una gran quantitat d’informació que podria ser crucial per al maneig clínic dels pacients amb síndrome de Sjögren, molts dels quals poden estar infradiagnosticats.

“En definitiva, la nostra investigació no només contribueix a un millor diagnòstic, sinó que també obre la porta a noves estratègies terapèutiques i a una millor comprensió dels mecanismes subjacents de la malaltia.”

Article de referència

Park H-S, Martínez-Martínez L, Magallares López B, Castellví I, Moya P, Codes-Mendez H, Hernandez Sosa N, Diaz-Torne C, Laiz A, Sainz L, Tandaipan JL, Mariscal A, Franco-Leyva T, Casademont J, Juarez C and Corominas H (2024) Prognostic significance of lymphocytic foci composition in minor salivary gland biopsies for severe disease flare and severity in Sjögren’s syndrome: a 3-year follow-up cohort study. Front. Immunol. 15:1332924. doi: 10.3389/fimmu.2024.1332924

Si el sistema sanitari fos un país, seria el cinquè més contaminant del món en termes d’escalfament global. A més, entre un 25% i un 50% de la petjada de carboni que produeix correspon als medicaments, sent els inhaladors pressuritzats un dels que major impacte tenen en el medi ambient. Amb l’objectiu de conscienciar els pacients de la importància de reciclar-los correctament al Punt SIGRE de les oficines de farmàcia, l’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han posat en marxa el projecte multicèntric GIMAFH, on participen 42 altres hospitals d’arreu d’Espanya amb el suport de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH). De fet, si el reciclatge dels inhaladors es fes correctament, els experts calculen que podrien evitar-se més de 100.000 tones anuals d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Els inhaladors, dels que cada any se’n comercialitzen 15 milions d’unitats a l’Estat espanyol, són un dels dispositius sanitaris que més contaminen, sobre tot perquè contenen uns gasos anomenats hidrofluoroalcans que tenen una potència entre 1.300 i 3.500 vegades superior al CO₂ i que contribueixen a l’efecte hivernacle: l’ús de cada inhalador equival a 300 quilòmetres d’emissions de CO₂ d’un cotxe. A més, també tenen altres components, com plàstic, metall, cartó i paper que també cal reciclar correctament al punt SIGRE, on des d’allà s’enviaran a la planta de tractament d’envasos i residus de medicaments, es classificaran i rebran el tractament més adequat en cada cas.

“Molts cops, principalment per desconeixement, els inhaladors es llencen directament a la brossa o al contenidor groc, però els seus components requereixen un tractament específic per evitar el dany al medi ambient”, explica en Noé Garin, investigador del grup de recerca en Farmàcia de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau. Malgrat el gran impacte que tenen els inhaladors, “són medicaments broncodilatadors imprescindibles per tractar malalties respiratòries com l’asma o la MPOC i no podem deixar d’administrar-los als pacients. Davant d’aquesta situació, ens vam plantejar què podíem fer com a professionals sanitaris i com a Hospital, i precisament aquest ha estat el punt de partida del projecte GIMAFH”.

Un projecte en dues fases: la primera de recerca i la segona educativa

El projecte GIMAFH, liderat per Sant Pau, es duu a terme amb la participació de 42 hospitals de tota Espanya i amb el suport de la SEFH. El seu primer objectiu és “saber quin és el grau de conscienciació dels pacients que van a l’hospital a recollir la seva medicació sobre l’impacte mediambiental dels inhaladors pressuritzats i també saber quin maneig fan d’aquests residus un cop el tractament ha acabat, ha caducat o si el seu metge li ha modificat la prescripció i ja no l’utilitzarà. Això ho fem amb una breu enquesta que, a més, ens permetrà saber si hi ha determinats factors personals que influeixen en aquesta major o menor conscienciació: edat, sexe, estat de salut…”.

En aquesta fase també es facilita al pacient una infografia explicativa de les diferents parts i components de l’inhalador, amb dades que exemplifiquen el seu impacte al medi ambient, “com per exemple que si el seu inhalador fos un cotxe emetria 30 kg de CO₂, equivalents a 300 km d’emissions del cotxe”, i la informació que cal dur-los sempre al punt SIGRE de la seva oficina de farmàcia per reciclar-los i minimitzar el seu impacte en el medi ambient. “Es tracta d’apoderar els pacients en aquest sentit”, afirma en Noé Garin.

En una segona fase del projecte GIMAFH, que es duu a terme tres mesos després de la primera, es torna a contactar amb els pacients per saber si la informació facilitada inicialment s’ha traduït en una millor conscienciació sobre el medi ambient i també sobre el maneig i reciclatge dels inhaladors. Aquestes dades estaran disponibles cap a finals d’any.

Tot i que la primera fase del projecte GIMAFH s’ha dut a terme en uns 400 pacients amb asma, “la idea és fer-lo extensiu a altres malalties respiratòries on també es prescriuen inhaladors pressuritzats, com per exemple la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i també a pacients no només adults sinó també a infants…”, explica en Noé Garin.

Un altre objectiu de futur és que la infografia informativa “estigui disponible per a tots els hospitals d’Espanya -tant per als qui han participat en el projecte com per a la resta- per a Atenció Primària i per a diversos perfils de professionals: metges, infermeria, farmacèutics… perquè entre tots podem dur a terme un maneig i reciclatge correcte d’aquests residus”.

Un altre pas, ja més endavant i relacionant amb aquests objectius de reduir l’impacte mediambiental dels inhaladors, seria treballar en un “projecte de ‘prescripció verda’ d’aquests dispositius, és a dir, veure si és possible optar per un altre tipus d’inhaladors que no siguin els pressuritzats en funció de les necessitats i característiques de cada pacient”, conclou Noé Garin.

Cochrane, una organització científica internacional, ha anunciat la creació de cinc Unitats de Síntesi de l’Evidència (ESU, sigla de l’anglès Evidence Synthesis Unit) com a resultat d’una convocatòria competitiva a la qual es van presentar 15 propostes de 10 països de 6 continents. Una d’aquestes cinc unitats, que s’encarregaran d’assumir encàrrecs de síntesi de l’evidència d’organitzacions de tot el món i produir revisions sistemàtiques d’alta qualitat, és la Cochrane ESU Iberoamèrica, promoguda des del Centre Cochrane Iberoamericà -situat al Sant Pau Campus Salut Barcelona- el director del qual és Gerard Urrútia. Aquesta ESU estarà dirigida per Eva Madrid i Tomás Pantoja. Les altres quatre ESU són les d’Austràlia, l’Índia, Alemanya i Nigèria.

La nova Cochrane ESU Iberoamèrica està conformada per set socis o subunitats de síntesi, entre les quals figuren la del Centre Cochrane Iberoamericà, coordinada per Marta Roqué, i la de Cochrane Madrid, situada a l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, coordinada per Jesús López Alcalde i Javier Zamora. Les altres cinc subunitats són les de l’Instituto de Efectividad Clínica y Sanitaria (IECS), de l’Argentina, la Pontificia Universidad Católica de Xile, l’Instituto Universitario del Hospital Italiano de Buenos Aires, de l’Argentina, i el Centro Interdisciplinario de Estudios en Salud (CIESAL) de Valparaíso (Xile).

A més, l’ESU Iberoamèrica comptarà d’entrada amb tres institucions col·laboradores per desenvolupar el seu treball: Cochrane Suïssa, Cochrane Holanda i la Universidad de Antioquia, a Colòmbia.

La distribució geogràfica de les noves unitats, cadascuna en un continent, reflecteix el compromís de Cochrane de produir evidència que ajudi a millorar la salut de les persones a tot el món. A més de generar síntesi d’evidència d’alta qualitat, les unitats també adoptaran mètodes innovadors, promouran l’equitat sanitària i defensaran la integritat de la recerca, i reforçaran o desenvoluparan associacions amb les parts interessades per donar suport a la sostenibilitat a llarg termini de Cochrane.

Després de l’anunci per part de Cochrane de la creació de l’ESU Iberoamèrica, la seva directora, Eva Madrid, va assenyalar: “Preveiem convertir-nos en una unitat líder de síntesi d’evidència a la regió iberoamericana, que sigui reconeguda per les seves metodologies rigoroses, el seu lliurament puntual i les seves contribucions a l’avenç del coneixement sanitari. A través d’aliances estratègiques i tecnologies d’avantguarda, aspirem a impulsar un canvi positiu i fomentar una millor salut i més equitat en diverses comunitats”.

Per la seva banda, l’editora en cap de la Biblioteca Cochrane, Karla Soares, va destacar que les noves Unitats de Síntesi de l’Evidència són una part clau d’un programa de canvi més ampli a Cochrane: “El nostre programa ‘El Futur de la Síntesi de l’Evidència’ està tenint un impacte transformador en la capacitat de Cochrane per oferir revisions que responguin a les necessitats dels nostres usuaris a tot el món. Mitjançant la implementació de canvis estructurals, Cochrane pretén ser més àgil i adaptable en un entorn competitiu, permetent a l’organització executar eficaçment la seva nova estratègia científica”.