El proper dimarts, 11 de febrer, el Dr. Jordi Clarimon, investigador i coordinador del Grup de Recerca en Genètica de les Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau oferirà una xerrada al Centre Cívic Guinardó. Una activitat de l’Institut de Recerca de Sant Pau dins del cicle Aula 141 que porta com a títol “Alois Alzheimer: un psiquiatre que va fer història”.
El proper dissabte, 8 de febrer, tindrà lloc el concert solidari de l’Orquestra de Llaüts “LAUD’ARS” al Casal d’Entitats Mas Guinardó en suport al projecte “Colesterol i càncer de Tiroides”, liderat per la Dra. Eugenia Mato i el Dr. Joan Carles Escolà, investigadors de Sant Pau. Un acte organitzat l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, que tindrà lloc a les 19 hores, amb entrada lliure i gratuïta.
http://ajuntament.barcelona.cat/casalsdebarrihg/cemasguinardo/node/1551
L’Institut de Recerca de Sant Pau va rebre recentment una donació molt especial d’una família d’Aiguafreda. Els diners recaptats provenen de la venda de productes tèxtils de Costumama. Una idea d’Anna Martínez, la seva creadora, que va néixer del repte de superar un càncer, una malaltia que han patit diferents membres de la seva família. El refugi en la costura durant el procés del tractament li va portar a crear uns moneders que amb el temps s’han convertit en tot tipus d’objectes tèxtils dels quals destina la totalitat dels beneficis a la investigació. I que ha decidit donar a la recerca que es porta a terme a Sant Pau.
Podeu consultar les seves produccions a https://www.instagram.com/costumama/
L’Institut d’Investigacions Biomèdiques, IIB – Sant Pau, participa en un estudi, publicat al Journal of Clinical Medicine, que apunta la resposta immunitària enfront de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) com a mecanisme patogènic en la progressió de l’aneurima aòrtic abdominal. Els investigadors d’aquest estudi suggereixen que els nivells d’anticossos anti-HDL podrien ser un biomarcador per al diagnòstic i pronòstic d’aquesta patologia vascular.
L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una malaltia que es caracteritza per la dilatació de l’aorta abdominal. Es tracta d’una patologia asimptomàtica i difícil de diagnosticar a temps, que pot avançar fins al trencament de l’artèria, un esdeveniment fatal en la majoria dels casos. Per això, resulta un repte clau per a la investigació la recerca de biomarcadors que contribueixin a un diagnòstic més d’hora, millorant el seguiment i pronòstic de la malaltia.
En aquest camp, una nova investigació publicada a Journal of Clinical Medicine ha demostrat la presència d’anticossos circulants enfront de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en pacients amb aneurisma aòrtic abdominal (AAA). Els resultats, d’investigadors de la Universitat d’Oviedo, de CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) a l’Institut d’Investigacions Sanitàries Jiménez Díaz, i del CIBER Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’IIB-Sant Pau, suggereixen que els nivells d’aquests anticossos anti-HDL podrien tenir un valor potencial com a biomarcador diagnòstic i pronòstic. A més, apunten que la resposta immunitària enfront de les HDL podria ser un mecanisme patogènic clau en l’evolució d’aquesta malaltia dels vasos sanguinis.
El colesterol ‘bo’, clau per prevenir la dilatació de l’aorta
L’AAA generalment es caracteritza per l’acumulació de colesterol i cèl·lules immunitàries a la paret aòrtica, que desencadenen una resposta immune-inflamatòria. Per això, les HDL tenen un paper clau al prevenir aquesta acumulació de colesterol en cèl·lules immunitàries (principalment en macròfags) a la paret arterial.
Estudis previs dels grups del CIBERCV i CIBERDEM havien demostrat que els nivells baixos de colesterol HDL s’associen a la presència d’AAA i que hi ha formes modificades d’HDL a la paret aneurismàtica. No obstant això, els mecanismes exactes que condueixen a la disminució dels nivells d’HDL segueixen sent desconeguts. D’altra banda, l’equip investigador de la Universitat d’Oviedo havia demostrat prèviament la presència d’anticossos generats enfront de les HDL (anti-HDL) en diverses malalties autoimmunes.
Aquest nou treball, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, va posar el focus a l’investigar la presència dels anticossos anti-HDL en pacients amb AAA i la seva possible associació amb les característiques clíniques d’aquesta malaltia. Per a això, es van analitzar els nivells circulants d’anticossos dirigits enfront de les HDL (anti-HDL) en plasma i teixits de 488 pacients diagnosticats d’AAA i 184 controls sans.
Anticossos anti-HDL, potencial marcador diagnòstic i pronòstic
Els resultats obtinguts van demostrar un augment en els nivells d’aquests anticossos anti-HDL en plasma de pacients amb AAA, de forma independent a factors de risc. Així mateix, els anticossos anti-HDL es van associar negativament amb els nivells de colesterol HDL i positivament amb la mida de l’aorta, un marcador que s’usa per seguir l’evolució d’aquests pacients. Tots dos resultats apunten al valor potencial d’aquest indicador com a biomarcador tant de diagnòstic com de pronòstic d’aquesta malaltia vascular.
A més d’aquestes dades, els autors van detectar la presència d’aquests anticossos a la paret arterial de pacients amb AAA, el que suggereix una resposta immunitària enfront de les HDL a la paret aneurismàtica com un dels mecanismes de progressió d’aquesta malaltia.
Quant a la seva utilitat com a biomarcador, José Luis Martín Ventura, investigador del CIBERCV a l’Institut d’Investigació Sanitària Jiménez Díaz, afirma que “la presència d’aquests anticossos pot proporcionar pistes addicionals per comprendre l’estratificació de risc en aquests pacients, el que representa un aspecte clau en el tractament clínic”. D’altra banda, Javier Rodríguez Carrió, primer signant d’aquest article assenyala que “la detecció d’anticossos és una tècnica relativament simple, objectiva, reproduïble i factible en la majoria dels hospitals, el que proporciona avantatges addicionals sobre tècniques més sofisticades i menys accessibles”.
No obstant això, els investigadors assenyalen la necessitat d’estudis addicionals en aquest camp: “Des d’un punt de vista clínic, es justifica una major investigació per dilucidar el paper exacte dels anticossos anti-HDL com a biomarcadors per l’estratificació de pacients i el maneig clínic, així com la seva contribució als mecanismes de l’aneurisma d’aorta abdominal”, conclouen.
Article de referència:
Rodríguez-Carrio J, Lindholt JS, Canyelles M, Martínez-López D, Tondo M, Blanco-Colio LM, Michel JB, Escolà-Gil JC, Suárez A, Martín-Ventura JL. IgG Anti-High Density Lipoprotein Antibodies Are Elevated in Abdominal Aortic Aneurysm and Associated with Lipid Profile and Clinical Features. J Clin Med. 2019 Dec 26;9(1). pii: E67. DOI: 10.3390/jcm9010067
La Unitat de Cirurgia Gastrointestinal, del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital, ha publicat, a la prestigiosa revista British Journal of Surgery, un estudi clínic aleatoritzat sobre la superioritat de l’anastomosis intracorpòria en la colectomia dreta laparoscòpica en el càncer de còlon. L’estudi ha estat dirigit pel Dr. Jesús Bollo, del Servei de Cirurgia General de Sant Pau, en col·laboració amb l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Un grup d’investigadors catalans, liderats pel director de la Unitat d’endoscòpia digestiva del Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, Carles Guarner Argente, han publicat un article a Gastroenterology en el que es demostra que la profilaxi amb antibiòtic no és necessària per la punció endoscòpica guiada per ultrasó de lesions quístiques pancreàtiques.
Podeu consultar l’article aquí
El treball va consistir en un assaig clínic amb un grup de 226 pacients sotmesos a una avaluació de lesions quístiques del seu pàncrees i van requerir punció a través d’endoscòpia guiada per ultrasò. Es va demostrar que la incidència d’infeccions és inferior a l’1% i, a més, no va variar significativament entre els pacients que rebien placebo i el grup control, al que es va administrar profilaxi amb ciprofloxacina. Aquests resultats poden canviar el procediment estàndard establert en aquests casos, evitant així l’administració profilàctica de l’antibiòtic, els possibles efectes secundaris i les possibles resistències associades a aquests fàrmacs.
L’estudi multicèntric compta amb la participació del Servei de Patologia Digestiva de Sant Pau – IIB Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Hospital Clínic – IDIBAPS, la Universitat de Barcelona, El Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa – Fundació per la Recerca Mútua Terrassa, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital de Bellvitge – IDIBELL, i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd).
Aquest treball ha comptat amb el suport de l’Instituto de Salud Carlos III, la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva i la Societat Catalana de Digestologia.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Diagnòstic Hematològic, coordinat pel Dr. Josep F. Nomdedéu, organitzen el seminari “Competición Celular y Tumorogénesis” a càrrec de Ginés Morata, investigador i professor d’investigació del Centro de Biología Molecular CSIC-UAM (Madrid) i Foreign Member of the Royal Society i Foreign Member of the US National Academy of Sciences.
El proper 27 de gener tindrà lloc la jornada “H2020: Sessió de Treball i Taller” a càrrec del Dr. Juan Riese, assessor científic-tècnic especialitzat en convocatòries de Salut en H2020 de la Unitat de projectes d’Investigació Europeus i Internacionals, Subdirecció General de Programes Internacionals d’Investigació i Relacions Institucionals de l’ISCIII.
Aquesta jornada, organitzada per la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, està dirigida a tots els investigadors/investigadores i gestors/gestores de projectes interessats en sol·licitar finançament H2020 i/o que necessitin suport per tal de millorar les seves propostes.
L’assistència, a la Sala Pau Gil del Recinte Modernista de Sant Pau, és oberta a totes les institucions, tant publiques com privades. Serà una bona oportunitat per fer xarxa i crear col·laboracions de futur.
Inscriu-te a la Jornada aquí
El proper 27 de gener es farà una nova sessió de Dilluns de ciència, a càrrec del Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i catedràtic de Genètica de la UAB. La sessió porta el títol “Genètica i salut al segle XXI” i tindrà lloc, a les 18.30h, a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.
La Marató de donants de Sang de Catalunya 2020 comença el divendres 10 i s’allargarà fins al 17 de gener als principals hospitals de Catalunya (també a Sant Pau). Divendres 10 i dissabte 11 es podrà donar sang en una gran carpa i dos autobusos a la Plaça Catalunya de Barcelona. L’objectiu és remuntar les donacions després de les vacances de Nadal.
Per altra banda, el cantant català de trap Lildami posa la banda sonora a la Marató de donants, a partir d’una història personal sobre la donació de sang amb un vídeo enregistrat a Sant Pau: https://www.youtube.com/watch?v=cF5ErekZVBA
El Banc de Sang i Teixits, en el marc d’aquesta Marató de donants, inaugura el seu canal de Whatsapp, un número de mòbil (677071756) en el que qualsevol ciutadà podrà fer consultes i rebre informacions.
Calen 10.000 donacions per atendre els malalts després de les Festes
El Banc de Sang activa la campanya de donació més gran de l’any, la Marató de Donants de Sang de Catalunya, que se celebra del 10 al 17 de gener. L’objectiu és aconseguir que 10.000 persones donin sang durant aquests dies i arribar als nivells òptims de reserves després del Nadal, quan les donacions han baixat un 25%.
Durant aquests dies es podrà donar sang als principals hospitals catalans i els dies 10 i 11 de gener a una gran carpa de donació a la Plaça Catalunya de Barcelona, on també hi haurà dos autobusos per a rebre a més donants.
A més, durant la Marató s’organitzen una quarantena de campanyes de donació a diferents pobles i ciutats, com les que es faran als ajuntaments de Tarragona i Girona.
Des del web www.maratodonants.cat els donants es poden apuntar per donar sang aquests dies a Plaça Catalunya i als principals hospitals. Apuntar-se no és imprescindible, només una manera de facilitar la donació i fer un recordatori per correu electrònic el dia abans als donants.
Whatsang!, el nou servei de Whatsapp del Banc de Sang
Una de les principals novetats del Banc de Sang aquest 2020 es llençarà amb motiu de la Marató. Es tracta del servei de Whatsapp de la donació de sang que s’ha rebatejat com a Whatsang.
El Banc de Sang serà el primer organisme de la Generalitat amb un compte oficial de servei al ciutadà a través de Whatsapp. A través del número de telèfon 677071756, qualsevol persona podrà fer consultes al Banc de Sang i disposar d’un canal de comunicació àgil i proper. Les converses de Whatsapp amb el Banc de Sang són individuals, de la mateixa manera que es poden fer comunicacions per email o per telèfon.
Lildami i el trap de la donació de sang
L’altra gran novetat que arriba amb la Marató de Donació de Sang és la nova ‘banda sonora’. El popular cantant català de trap Lildami ha compost una cançó sobre la donació de sang amb una lletra que explica l’experiència del germà del cantant, que va necessitar sang i un trasplantament de moll d’os.
La cançó s’estrena el 7 de gener coincidint amb la presentació de la Marató als ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i estarà disponible a les principals plataformes digitals. A més, en el videoclip de la cançó Lildami està acompanyat d’una desena de receptors de sang que han participat en la gravació, feta en els exteriors de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Divendres i dissabte, donació i activitats especials a Plaça Catalunya
La campanya especial de donació a Plaça Catalunya durant els dies 10 i 11 de gener comptarà amb altres activitats especials per a tots els públics.
Suport d’entitats
La Marató de Donants de Sang de Catalunya és possible també gràcies a la implicació dels principals Ajuntaments catalans, de la Federació Catalana de Donants de Sang i la Creu Roja, entre d’altres entitats.
| Informació relacionada:
Per a què es fa servir la sang? www.bancsang.net/blog/que-servir-sang Testimonis de persones que han necessitat sang: www.bancsang.net/blog/blog-recull-agraiments-dels-receptors-sang-posa-cara-destinacio-donacions
|
Investigadors de Sant Pau, del CIBER (CIBER-BBN) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB) han desenvolupat un nou tipus de biomaterial proteic que permet un alliberament continuat en el temps de proteïnes terapèutiques quan s’administra de forma subcutània en animals de laboratori.
La medicina de precisió està prenent un gran protagonisme en els nostres dies, aconseguint teràpies personalitzades més eficaces per a cada pacient i desenvolupaments farmacològics innovadors. En el camp de l’oncologia, per exemple, s’estan desenvolupant diferents aproximacions orientades a l’alliberament dirigit i controlat dels medicaments disminuint la seva toxicitat en l’organisme.
“Aquestes estructures, de pocs micròmetres de diàmetre, contenen proteïnes funcionals que són alliberades d’una forma semblant a l’alliberament d’hormones humanes en el sistema endocrí” assenyala Antonio Villaverde, investigador del CIBER-BBN / IIB-UAB i un dels coordinadors del treball.
El treball és fruit de la col·laboració científica estable entre el grup d’Antonio Villaverde i el Grup de Recerca d’Oncogènesis i Antitumorals, liderat pel Dr. Ramon Mangues a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i ha comptat amb la participació de l’Institut d’Investigacions Biològiques i Tecnològiques de la Universitat Nacional de Còrdova -CONICET, a Argentina.
El Dr. Mangues, també investigador del CIBER-BBN i coautor de la feina, explica que “el nou biomaterial mimetitza un producte bacterià comú en processos biotecnològics anomenat ‘cossos d’inclusió’, d’interès farmacològic, que en aquesta versió artificial ofereix un ampli ventall de possibilitats terapèutiques en el camp de l’oncologia i en qualsevol altre àmbit clínic que requereixi un alliberament sostingut en el temps “.
Els investigadors han fet servir com a model enzims comuns en biotecnologia i una toxina bacteriana nanoestructurada i dirigida a cèl·lules metastàsiques de càncer colorectal humà, que s’ha assajat en models animals. “D’aquesta manera hem aconseguit generar tant catalitzadors immobilitzats com un nou fàrmac antitumoral d’acció prolongada en el temps” exposen els responsables de la investigació.
Enorme potencial a la clínica
Els grànuls proteics artificials desenvolupats, que prèviament havien estat proposats com a ‘nanopills’ (comprimits de material terapèutic en una escala nanoscòpica), imiten els cossos d’inclusió bacterians i ofereixen un potencial enorme en clínica en el camp de la vacunologia i com a sistemes d’alliberament controlat de fàrmacs.
Els grànuls proteics artificials desenvolupats, que prèviament havien estat proposats com a ‘nanopills’ (comprimits de material terapèutic en una escala nanoscòpica), imiten els cossos d’inclusió bacterians i ofereixen un potencial enorme en clínica en el camp de la vacunologia i com a sistemes d’alliberament controlat de fàrmacs.
“Hem vist que els cossos d’inclusió naturals, administrats com medicaments, poden generar respostes immunes no desitjades a causa de la contaminació inevitable amb materials bacterians” comenten els investigadors. No obstant això, en el nou treball, el desenvolupament de cossos d’inclusió artificials amb capacitat de secreció “evita molts dels problemes regulatoris associats al potencial desenvolupament de les ‘nanopills’ bacterianes, i ofereix una plataforma transversal per a l’obtenció de components funcionals en cosmètica i en clínica “afegeixen.
Aquest treball apunta als cossos d’inclusió artificials com una nova categoria nova explotable de biomaterials per a aplicacions biotecnològiques, com a resultat de la fabricació simple i la previsió d’aplicacions clíniques.
Article de referència
Julieta M. Sánchez, Hèctor López‐Laguna, Patricia Álamo, Naroa Serna, Alejandro Sánchez‐Chardi, Verónica Nolan, Olivia Cano‐Garrido, Isolda Casanova, Ugutz Unzueta, Esther Vazquez, Ramon Mangues, Antonio Villaverde. Artificial Inclusion Bodies for Clinical Development
La Dra. Susan Webb, consultora sènior del Servei d’Endocrinologia de Sant Pau ha rebut recentment el premi Rolf Gaillard de l’European NeuroEndocrine Association, per la seva contribució i trajectòria al camp de la Neuroendocrinologia.
Es cancel·la el seminari del prof. Laurent Duca, previst pel proper dimecres 11 de desembre, a causa de la vaga general de transports a França. Tant bon punt sapiguem la propera data pel seminari us la comunicarem.
L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Lípids i Patologia Cardiovascular, liderat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortes, organitzen el seminari “Elastin modification during vascular aging and pathophysiological consequences” a càrrec del Prof. Laurent Duca, de la Universitat de Reims Champagne-Ardenne. La conferència tindrà lloc el proper 11 de desembre a les 15 h a les sales polivalents.
Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), entre ells membres del Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, han avançat en la identificació de la participació de la proteïna conexina 43 (Cx43) que podria ser clau per entendre els mecanismes pels quals es produeix la fibrosi cardíaca, ja que actualment no es coneixen en la seva totalitat i no hi ha teràpies eficaces per revertir-la.
En una investigació publicada a la revista Cells, liderada per Antonio Rodríguez Sinovas de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron de Barcelona, i en què ha participat el grup de Dr. José Martínez González de el Consell Superior d’Investigacions Científiques i investigadors de el Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, tots ells pertanyents a l’CIBERCV, s’han estudiat els mecanismes a través dels quals aquesta proteïna regula l’aparició de la fibrosi després sobrecàrrega de pressió utilitzant, per a això, un model transgènic murí.
Les conexinas són una família de proteïnes de membrana amb una estructura característica, i que formen canals intercel·lulars que posen en contacte els citoplasmes de les cèl·lules veïnes. Al cor, formen plaques anomenades “gap junctions” que constitueixen vies de baixa resistència que són essencials per permetre el flux de corrent elèctric entre les cèl·lules. La Cx43 es distribueix àmpliament en la majoria dels teixits, incloses les cèl·lules cardíaques (cardiomiòcits, fibroblasts i cèl·lules endotelials i de múscul llis).
La sobrecàrrega de pressió deriva ràpidament en hipertròfia, mort de les cèl·lules i fibrosi
Durant una sobrecàrrega de pressió, com la que ocorre en pacients hipertensos o amb obstrucció al tracte de sortida del ventricle esquerre, es produeix un augment de la resistència a la sortida de la sang des del cor. Aquest fet condueix, com a mecanisme compensador, a el desenvolupament de dilatació i hipertròfia cardíaca. Però encara que la hipertròfia cardíaca és inicialment un procés adaptatiu necessari per mantenir la despesa cardíaca, progressa ràpidament cap a una situació patològica, produint mort de les cèl·lules cardíaques i fibrosi. L’aparició de fibrosi és especialment rellevant, ja que redueix la contractilitat i provoca disfunció diastòlica.
“La Cx43 és una proteïna essencial en la funció cardíaca. Juga un paper clau en la propagació de l’impuls elèctric, i per tant en l’aparició d’arítmies ventriculars “, indica l’investigador de l’CIBERCV Antonio Rodríguez Sinovas, responsable d’aquest treball, que explica que “a més, participa en l’extensió de el dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió durant l’infart de miocardi”. Afegeix que “fins ara existien dades contradictòries sobre la seva possible influència en la cicatrització cardíaca. El nostre treball ha permès demostrar que modular l’expressió de Cx43 s’associa amb canvis en la deposició de col·lagen després de tractament amb angiotensina II. Així, una reducció marcada en l’expressió de Cx43 provoca una disminució en l’acumulació de col·lagen respecte al que passa al seu grup control, millorant, per tant, el remodelat ventricular. Aquestes dades suggereixen, en conseqüència, que aquesta proteïna estaria implicada en el procés de cicatrització cardíaca”.
A més, mitjançant tècniques de biologia molecular i cel·lular, els autors han pogut determinar que la Cx43 pot exercir els seus efectes sobre la cicatrització cardíaca modulant l’activitat de les metal·loproteïnases, així com la resposta inflamatòria i l’activitat dels fibroblasts.
Enllaç a l’article de referència:
Opposite Effects of Moderate and Extreme Cx43 Deficiency in Conditional Cx43-Deficient Mice on Angiotensin II-Induced Cardiac Fibrosi
Valls-Lacalle, Negre-Pujol, Rodríguez, Varona, Valera-Cañellas, Consegal, Martínez-González, Rodríguez-Sinovas.
El proper dilluns 9 de desembre tindrà lloc una nova sessió de Dilluns de ciència a càrrec del Dr. Josep M. Guerra, coordinador del grup de Malalties Cardiovasculars Cardiologia Clínica i Translacional de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau amb el títol “Arrítmies i mort sobtada en el segle XXI”. La cita és a les 18.30 a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.
L’institut de Recerca de Sant Pau participa amb tres projectes al #GivingTuesday, un moviment global que vol incentivar i multiplicar les bones accions de les persones. L’objectiu és dedicar un dia a tot el món, avui 3 de desembre, per celebrar l’acció de donar, ja siguin aliments, diners, temps (voluntariat)… Unir-se és molt senzill: només calen ganes de fer un món millor, donar un cop d’ull a les causes de #GivingTuesday i decidir què faràs o a qui donaràs. Al veure més trobaràs el projectes de Recerca de Sant Pau per participar.
El proper dilluns 2 de desembre tindrà lloc una nova sessió de Dilluns de ciència a càrrec del Dr. Josep Julve, del grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau amb el títol “Vitamina B3: efecte antiobesitat d’un nutrient minoritari”. La cita és a les 18.30 a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.
Investigadors catalans han demostrat un nou mecanisme molecular implicat en la regulació del moviment del colesterol dins de la cèl·lula, un procés essencial per al correcte funcionament cel·lular. L’estudi, en el qual participa el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau, publicat a la revista Cellular and Molecular Life Sciences. Aquest treball també identifica la proteïna Annexin A6 (AnxA6) com un factor clau en aquesta regulació i una potencial diana terapèutica contra trastorns causats per l’acumulació cel·lular de colesterol i d’altres lípids als endosomes. Un tipus de trastorn que es troba en la malaltia de Niemann-Pick de tipus C1, una patologia genètica rara sense cura que provoca danys hepàtics i finalment un tipus de demència.
La recerca està liderada per Carles Enrich i Carles Rentero, professors de la Unitat de Biologia Cel·lular del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Centre de Recerca Biomèdica CELLEX (IDIBAPS-UB). Es tracta de la culminació de sis anys d’investigació i d’una estreta col·laboració amb Thomas Grewal (Universitat de Sydney) i Elina Ikonen (Universitat d’Hèlsinki), i amb el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau.
Estudi amb la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9
El colesterol és fonamental per a l’organització de membranes i també modula el transport vesicular, mecanismes bàsics per al funcionament cel·lular. Per coordinar i regular l’equilibri —o homeòstasi— del colesterol, les cèl·lules han desenvolupat una sofisticada maquinària molecular que encara no s’entén completament. «La comprensió d’aquests mecanismes també és molt important per abordar malalties en què l’acumulació de colesterol i altres lípids causa alteracions fisiològiques greus al fetge, la melsa, i especialment, el sistema nerviós», expliquen Carles Enrich i Carles Rentero.
Una d’aquestes malalties és la de Niemann-Pick de tipus C1, causada per una mutació en el gen NPC1 que provoca l’acumulació de colesterol a l’interior cel·lular, en unes vesícules anomenades endosomes. Per estudiar aquest mecanisme, els investigadors han fet servir la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9, que permet bloquejar una molècula —la proteïna AnxA6— en cèl·lules amb el fenotip de la malaltia. L’efecte d’aquest bloqueig va ser l’alliberament de colesterol dels endosomes, fet que demostra el paper essencial d’aquesta proteïna en la regulació del transport del colesterol a la cèl·lula.
Augment dels contactes de membranes
Els resultats del treball també mostren que aquest alliberament es va produir gràcies a l’augment significatiu dels contactes de membrana (MCS, membrane contact sites), unes estructures nanomètriques que només es poden veure mitjançant la microscòpia electrònica. Segons els autors, aquests contactes de membrana són escassos dins de les cèl·lules de pacients afectats: així doncs, el silenciament de la proteïna AnxA6 serveix per induir la formació de MCS, anul·lar els efectes de la mutació genètica en el gen NPC1 i redirigir el colesterol cap a altres compartiments cel·lulars, la qual cosa retorna la normalitat cel·lular.
«Els resultats podrien ajudar significativament a tractar l’impacte clínic de l’acumulació de colesterol de la malaltia de Niemann-Pick i d’almenys una dotzena més de malalties en què el metabolisme lipídic té un paper fonamental, entre les quals diferents tipus de càncer (pàncrees, pròstata, mama)», expliquen els investigadors.
Un nou paradigma en l’estudi del transport cel·lular del colesterol
El descobriment de la implicació dels contactes de membrana en el transport del colesterol és un resultat pioner en aquest àmbit, ja que fins ara es pensava que el transport de lípids es realitzava mitjançant vesícules i proteïnes especialitzades. «Encara es coneix molt poc respecte al funcionament i la dinàmica dels contactes de membrana, però aquest estudi s’uneix a d’altres de molt recents i mostra que els MCS són un nou paradigma per a la comprensió de la regulació, el transport i l’homeòstasi de lípids, colesterol i calci», conclouen els investigadors.
Referència de l’article:
Meneses-Salas, E.; García-Melero, A. ; Kanerva, K. ; Blanco-Muñoz, P. ; Morales-Paytuvi, F.; Bonjoch, J.; Casas, J.; Egert, A.; Beevi, S. S.; Jose, J.; Llorente-Cortésn V.; Ryen K-A.; Heerenn J.; Lun A.; Poln A.; Tebanr F.; Ikonenn E.; Grewaln T.; Enrichn C. i Rentero, C. «Annexin A6 modulates TBC1D15/Rab7/StARD3 axis to control endosomal cholesterol export in NPC1 cells». Cellular and Molecular Life Sciences, novembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.1007/s00018-019-03330-y
