El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) ja conté les dades de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com a centre de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

El PRC posa en valor la recerca que es fa a Catalunya. Incrementa l’accés i visibilitat del treball dels investigadors, millora els processos de gestió́ unificada de les dades de la recerca per a les universitats i centres participants, i facilita la projecció de la potencialitat del conjunt del sistema català̀ de recerca.

L’Hospital de Sant Pau, l’enginyeria QEV Technologies, la companyia automobilística Nissan i el centre tecnològic Eurecat han desenvolupat el respirador Q-Vent per a la seva utilització a les UCIs hospitalàries per tal de pal·liar la manca d’equips generada pel Covid-19 a tot el món, el disseny del qual està pensat per contribuir a l’abastament dels països emergents, donades les seves prestacions a nivell d’accessibilitat, flexibilitat i fiabilitat.

El respirador Q-Vent, que ja ha estat autoritzat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), per a ser usat en investigació clínica, s’ha testat a les instal·lacions de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau (Barcelona) amb excel·lents resultats. Les primeres 20 unitats seran donades a CatSalut, amb la finalitat de seguir contribuint a l’aportació de recursos a les UCIs de Catalunya i al desenvolupament de l’estudi clínic en curs per a l’optimització de l’equip.

Q-Vent és un equip portàtil de 22kg desenvolupat per QEV Technologies i l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau que automatitza un dispositiu ressuscitador que assisteix manualment la respiració del pacient, amb la finalitat de suplir la manca de respiradors convencionals automàtics davant la situació d’emergència generada pel nou coronavirus a tot el món.

L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau, QEV Technologies, Nissan i Eurecat és posar a disposició de qualsevol mercat un respirador accessible i de fàcil ús, però, robust i fiable, alhora.

“Des del principi de l’epidèmia vam assumir el repte de desenvolupar un sistema portàtil de baix cost, que pogués arribar a tots els racons del món, sobretot a aquells països emergents on el Covid-19 anava a causar grans danys i als quals la majoria de pacients no anaven a tenir accés als respiradors. I gràcies a l’esforç i ganes de tots, s’ha aconseguit”, explica Miguel Valldecabres, CEO de QEV Technologies.

“Des de Sant Pau donem suport a aquesta iniciativa per lluitar contra el covid-19. Creiem necessari ajudar a països emergents que tenen capacitats econòmiques inferiors a les que tenim a Europa i per això donem suport al projecte de QEV Technologies perquè aquest respirador sigui útil a les UCIs de qualsevol lloc del món”, confirma el doctor José M. Guerra, coordinador científic del projecte, metge de la Unitat d’Arítmies de l’Hospital de Sant Pau i coordinador del Grup de Recerca en Cardiologia Clínica i Translacional, de l’Institut de recerca d’aquest centre.

Nissan desenvolupa el procés productiu

La fabricació del Q-Vent s’iniciarà aquesta setmana a la planta de motors i caixes de canvis de la Zona Franca de Nissan, els enginyers de la qual han desenvolupat el procés productiu per a la seva fabricació en sèrie, amb una capacitat de 180 unitats al dia.

Eurecat s’ha encarregat de l’assessorament en el disseny de components i de la producció d’alguns d’ells, així com de la gestió del procés per a la inclusió d’hospitals en l’estudi clínic, com és el cas de la Fundació Althaia (Hospital Xarxa Assistencial Universitària de Manresa).

Control de la freqüència, pressió i volum d’oxigen aportat

Q-Vent permet controlar els valors de freqüència, pressió i volum d’oxigen aportat al pacient i inclou un sistema de seguretat amb alarmes sonores i una bateria interna auxiliar que, davant una eventual falta de corrent, li dona una autonomia d’almenys 36 minuts. El dispositiu és monitorat i controlat per un ordinador PC amb sistema operatiu Windows que se subministra i mitjançant el programari Open source -Covid Patient Tracker-. El programari posseeix connectivitat remota i no requereix configuració, permetent la seva utilització immediata.

Sistema de seguretat amb alarmes

El programari ha estat dissenyat per garantir el seu funcionament estable en el temps i incorpora un sistema d’alarmes acústic. Aquestes alarmes s’activen tant davant d’una desconnexió accidental com davant de qualsevol alternança en els paràmetres programats o mesurats.

Connectivitat

El Q-Vent compta amb el programari Open Source -Covid Patient Tracker- que permet monitorar i controlar des d’un mateix PC un nombre il·limitat de respiradors en temps real, reduint això el temps de supervisió mèdica requerida.

Agraïments

L’Hospital de Sant Pau, l’enginyeria QEV Technologies, la companyia automobilística Nissan i Eurecat agraeixen tot el suport rebut pels seus proveïdors i col·laboradors, i fan menció especial al suport brindat per l’AEMPS, CatSalut, ACCIÓ i LGAI.

Cochrane ha creat un nou registre universal d’estudis en humans sobre COVID-19 com a resposta al desafiament global que planteja l’actual pandèmia. Aquest Registre d’estudis COVID-19, que ja conté més de 1.200 estudis, s’actualitza constantment amb els nous treballs publicats o en marxa, amb l’objectiu de facilitar la investigació i la presa de decisions de salut basada en l’evidència. Aviat oferirà també la possibilitat de cercar per metadades rellevants i crear alertes sobre els nous estudis disponibles.

L’objectiu del registre és ajudar els investigadors a identificar l’evidència disponible, prioritzar temes i produir revisions ràpides que permetin desenvolupar noves intervencions terapèutiques, diagnòstiques i preventives. Aquest projecte encaixa amb la missió de Cochrane de promoure la presa de decisions de salut basades en l’evidència mitjançant la realització de revisions sistemàtiques i altres resums de l’evidència. I se suma a altres recursos, com Evidències COVID-19, desenvolupat pel Centre Cochrane Iberoamericà.

“Una de les virtuts d’aquest registre és que contribuirà a no precipitar-se prescrivint tractaments que encara estan en fase d’estudi. Així mateix, ajudarà a que deixin d’impulsar-se projectes d’investigació poc sòlids o amb un baix nombre de pacients si es comprova que n’hi ha d’altres en marxa que poden aportar molt més”, destaca Xavier Bonfill, director del Servei d’Epidemiologia de Sant Pau i director del Centre Cochrane Iberoamericà.

Karla Soares-Weiser, l’editora en cap de Cochrane, qualifica aquest recurs com un gran avanç per a la síntesi ràpida de l’evidència sobre COVID-19: “Cochrane ha llançat un registre d’importància crítica basat en estudis que exposa clarament els criteris d’elegibilitat i els recursos que estem utilitzant. L’objectiu d’aquest recurs és donar suport als esforços de síntesi de l’evidència, com les revisions sistemàtiques vives, els metaanàlisis en xarxa vius i les revisions ràpides a partir de guies vives relacionades amb la COVID-19”.

Tots els estudis inclosos en el registre estan classificats segons les seves característiques, el que permet fer cerques específiques per tipus d’estudi i de disseny, data de publicació, objectiu i altres característiques rellevants. “Cochrane ha estat treballant durant diversos anys en solucions i processos tecnològics per millorar l’eficiència en la síntesi d’evidència i avançar cap a un model d’ecosistema d’evidència viva. La COVID-19 ens presenta un gran desafiament i utilitzarem les nostres eines de síntesi i gestió de dades per ajudar a donar una resposta ràpida a les preguntes més importants per als prenedors de decisions del món. Aquest registre és una peça clau per poder donar aquesta resposta”, assenyala Chris Mavergames, cap de Tecnologia i Informàtica de Cochrane i líder del projecte .

Isabelle Boutron, epidemiòloga del Centre de Recerca en Epidemiologia i Estadística i directora de Cochrane França, assenyala que “el Registre d’estudis COVID-19 de Cochrane ens ajuda a sintetitzar de manera molt ràpida els estudis primaris per al nostre metanàlisi en xarxa viu. Així podem proporcionar l’evidència rellevant per als investigadors que treballen activament en diagnòstic, intervencions preventives, teràpies i vacunes per la COVID-19”.

Pàgina web del COVID-19 Study Register:   https://covid-19.cochrane.org/ Més informació i entrevistes: Victoria Leo Centre Cochrane Iberoamericà Tel: +34 93 553 7814 | comunica@cochrane.es

El primer projecte de l’Institut de Recerca de Sant Pau finançat pel Departament de Salut està liderat pels investigadors Josep F. Nomdedeu Guinot i Silvia Vidal Alcorisa i preveu definir la resposta immune eficaç̧ contra la Covid-19 estudiant els anticossos contra el SARS-CoV-2 a la sang de professionals sanitaris. El segon el lidera l’investigador Ivan Castellví i preveu identificar un possible marcador que permeti determinar els pacients de Covid-19 que patiran empitjorament de la insuficiència respiratòria.

El Departament de Salut, a través de la Direcció́ General de Recerca i Innovació́ en Salut (DGRIS), invertirà 4 milions d’euros en 19 projectes de recerca i innovació per a la prevenció i tractament de la malaltia Covid-19, en el marc d’una convocatòria d’urgència amb la col·laboració́ de Biocat, els projectes han estat seleccionats d’entre investigadors i investigadores dels diferents centres de recerca sanitària compromesos amb l’aliança IRISCAT (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya).

Investigadors del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb la Xarxa Cochrane Iberoamericana, han posat en marxa “Evidències COVID-19”, un nou recurs informatiu que ofereix informació rellevant relacionada amb la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 i la COVID-19.

Aquest recurs, que es va actualitzant i ampliant de forma continuada, ofereix una sèrie de documents que sintetitzen la informació més rellevant per donar resposta a qüestions prioritàries sobre la pandèmia, en forma de revisions de la literatura científica i avaluacions crítiques d’estudis publicats.

Els documents pretenen sintetitzar i actualitzar el coneixement disponible en relació amb la COVID-19, i donar d’aquesta manera una resposta col·laborativa a l’emergència sanitària actual. Aquests documents tracten qüestions relacionades amb l’epidemiologia, la clínica, la prevenció i el tractament de la infecció per SARS-CoV-2 i la COVID-19.

Els documents que s’estan publicant en aquest recurs són de diferents tipus:

• Respostes COVID-19: revisions ràpides de la literatura que responen preguntes prioritàries, a nivell local o global, a partir d’altres productes de transferència del coneixement existents o, quan sigui necessari, d’estudis primaris.
• Estudis COVID-19: comentaris estructurats d’estudis rellevants per la informació nova o original sobre el coronavirus i la COVID-19.
• Assajos clínics COVID-19: comentaris estructurats dels assajos clínics publicats de tractaments en pacients amb COVID-19 o d’estratègies per a la prevenció de la malaltia.
• Revisions Cochrane: enllaços a les revisions sistemàtiques Cochrane incloses en les dues primeres col·leccions especials que Cochrane ha preparat com a contingut relacionat amb la pandèmia de la COVID-19, per al control i prevenció de la infecció i les cures crítiques.

Aquest recurs es pot consultar en català a la pàgina web de l’Institut de Recerca:https://www.recercasantpau.cat/noticies-grup/evidencies-covid-19/ i en castellà a la pàgina web del Centre Cochrane Iberoamericà: https://es.cochrane.org/es/recursos/evidencias-covid-19

L’assaig estudiarà l’ús d’hidroxicloroquina i azitromicina amb o sense tocilizumab i, entre d’altres objectius, si aquests fàrmacs redueixen la mortalitat intrahospitalària i la necessitat de ventilació mecànica a la Unitat de Cures Intensives.

Més informació

Investigadors del Grup de Lípids i Patologia Cardiovacular, de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat per la Dra.  Vicenta Llorente; del CSIC; de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol; de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de la Universitat de Barcelona han publicat un article a Metabolism. En el seu treball, portat a terme en el context de diferents grups CIBER, demostren en un model experimental que la preservació dels baixos nivells del receptor LRP1 en cardiomiòcits (o en el cor) prevenen en front del desenvolupament de la resistència a la insulina i obesitat induïts per la dieta.

En l’article “Low-density lipoprotein receptor-related protein 1 deficiency in cardiomyocytes reduces susceptibility to insulin resistance and obesity” afirmen que es deu a que el receptor LRPI controla l’alliberament d’una proteïna al torrent circulatori, la cardioquina u hormona ANP, que modula la capacitat del fetge de cremar o oxidar els àcids grassos que la dieta aporta a l’organisme. La capacitat incrementada del fetge per cremar àcids grassos impedeix que aquests s’acumulin en forma de greix i, per tant, els animals deficients en LRP1 guanyen menys pes que els controls tot i que són  alimentats amb una dieta més rica en àcids grassos. Aquests resultats obren una nova via terapèutica  per a prevenir les alteracions cardíaques i metabòliques en el context de l’obesitat i de la diabetis induïdes per la dieta.

Sobre l’article

Benitez-Amaro A, Revuelta-López E, Bornachea O, Cedo L, Vea À, Herrero L,Roglans N, Soler-Botija C, de Gonzalo-Calvo D, Nasarre L, Camino-López S, García JE, Mato E, Blanco-Vaca F, Bayes-Genis A, Sebastian D, Laguna JC, Serra D, Zorzano A, Escola-Gil JC, Llorente-Cortes V. “Low-density lipoprotein receptor-related protein 1 deficiency in cardiomyocytes reduces susceptibility to insulin resistance and obesity”. Metabolism. 2020 Feb 26:154191. doi:10.1016/j.metabol.2020.154191. [Epub ahead of print] PubMed PMID: 32112822.

Seguint les directrius del Departament de Salut en relació a les mesures preventives de caire organitzatiu per evitar la propagació de la infecció pel SARS-CoV-2, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau suspèn les activitats que suposin una presència nombrosa de persones alienes al centre per tal de protegir la seguretat de les persones en el seu recinte.

Per tant, queden ajornats fins a nova data tots els esdeveniments que compleixin aquestes característiques.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau- IIB Sant Pau amb el Dr. J. Carles Escolà del Grup de Recerca en Bases Metabòliques en Risc Cardiovascular, organitzen el seminari “Transcription factor USF1 deficiency improves cardiometabolic health, enhances cholesterol efflux but has adverse effects on reproductive function” a càrrec de Matti Jauhiainen, professor del Minerva Foundation Institute for Medical Research, Biomedicum 2U Helsinki. La conferència tindrà lloc el proper 11 de març a les 15 h a la sala d’actes de l’Institut de Recerca.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Bioquímica Cardiovascular, liderat pel Dr. José Luis Sánchez-Quesada, organitzen el seminari “Serum Amyloid A in Lipid Transport and Immune Response: Structural basis for a new function of an ancent protein” a càrrec d’Olga Grusky, professora de Fisiologia i Biofísica a la Boston University School of Medicine. La conferència tindrà lloc el proper 5 de març a les 15 h a la sala d’actes de l’Institut de Recerca.

El Dr. Jordi Clarimon, de la Unitat Genètica de Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb investigadors de la Fundació ACE i l’Hospital Marqués de Valdecilla, han elaborat una revisió sobre la variabilitat genètica humana i com aquesta pot influenciar l’aparició de demències degeneratives com l’Alzheimer, la demència frontotemporal, la demència amb cossos de Lewy o malalties priòniques.

Per a consultar l’article

El Dr. Jordi Mancebo, Cap del Grup de Recerca en Medicina Intensiva de l’IIB Sant Pau i director del Servicio de Medicina Intensiva del Hospital de Sant Pau,, és coautor de l’estudi “Effect of Intravenous Interferon β-1a on Death and Days Free From Mechanical Ventilation Among Patients With Moderate to Severe Acute Respiratory Distress Syndrome: A Randomized Clinical Trial” publicat recentment a la revista JAMA, i del qual Dr. Antoni J. Betbesé, cap clínic del mateix Servei, és membre del grup multicèntric INTEREST Study Group que tambe ha participat a l’estudi.

més…

Adela Gómez ha llançat una campanya de ‘crowdfunding’ per investigar a Sant Pau la malaltia rara que pateix, la síndrome de Guillain-Barré, de tipus autoimmune i en la qual els anticossos ataquen els nervis.  L’objectiu de campanya era recaptar 5.000 euros pel Grup de recerca de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau, especialitzats en Guillain-Barré, per tal de contribuir a la seva investigació i al desenvolupament de tractaments; encara que ja s’ha superat la xifra, arribant a un total de 11.686 euros.

La síndrome de Guillain-Barré és una paràlisi progressiva, que evoluciona al llarg de diverses setmanes. La recuperació, que pot durar mesos, requereix un temps d’hospitalització llarg. De fet, la jove ha estat un mes ingressada a Sant Pau sota la supervisió del Dr. Luis Querol, neuròleg de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau i investigador del Grup de recerca de malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau.

En total, hi ha 400 casos a l’any a Espanya amb aquesta síndrome, per la qual cosa es considera una malaltia rara. Segons els experts, la majoria dels casos es recuperen del tot, però  existeix un percentatge elevat d’afectats en el qual les seqüeles són permanents o fins i tot poden arribar, en pocs casos, a la mort.

L’Associació Gaudí Shopping ha fet donació a l’Institut de Recerca de Sant Pau dels 1.179,29€ recollits durant la campanya solidària organitzada al voltant del Dia Mundial del càncer de mama de l’any passat pels comerciants adherits a aquesta associació. Els diners es destinaran a un projecte d’investigació liderat per la Dra. Cristina Arqueros, del Grup de Recerca Clínica en Oncologia de l’Institut de Recerca de Sant Pau, liderat pel Dr. Agustí Barnadas, director del Servei d’Oncologia de Sant Pau.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Bases Metabòliques en Risc Cardiovascular, coordinat pel Dr. Josep Julve, organitzen el seminari “La dinàmica mitocondrial i el seu paper en les malalties metabòliques”  a càrrec d’Antonio Zorzano, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Barcelona, coordinador del Programa de Medicina Molecular a l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona) i cap del Programa del CIBERDEM: “Mecanismos celulares y moleculares implicados en el desarrollo y la progresión de la diabetes tipo 2”. El seminari és el proper 26 a la sala d’actes de l’Hospital.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’empresa Psious han signat un acord de col·laboració a través del qual investigadors clínics de l’Hospital de Sant Pau tindran a la seva disposició equips de realitat virtual per realitzar assajos clínics amb els seus pacients. Dins d’aquest marc de col·laboració, es preveu la utilització de la RV en assajos clínics de durada aproximada d’entre 12 i 24 mesos, amb un nombre de pacients variable (entre 200 i 300) depenent de l’estudi i abastant un rang de patologies diverses.

La col·laboració s’inicia amb l’estudi Eficàcia de la realitat virtual com a estratègia de distracció del dolor i l’ansietat en la histeroscòpia, dirigit per l’equip del Dr. Josep Estadella, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.

El proper dimarts 25 de febrer, a les 19 hores, la Dra. Diana Fernández i la infermera M.Teresa Vilella, investigadores del Grup de Recerca en Atenció Primària de l’ EAP Sardenya – IIB Sant Pau, oferiran una xerrada al Centre Cívic Guinardó. La sessió girarà en torn a “La telemedicina en pacients amb insuficiència cardíaca: Una experiència innovadora des del centre d’atenció primària (CAP)”. Aquesta és una activitat de l’Institut de Recerca de Sant Pau dins del cicle Aula 141.
Més informació aquí

El Dr. Daniel Guisado, investigador del Grup de Recerca de la Malaltia Vascular Cerebral de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, i metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau oferirà el proper dimarts 18 de febrer, de 18.30 a 19.30 hores, la conferència “Les dreceres de la sang”. Una sessió que s’emmarca dins del cicle “Ciència i recerca mèdica” de les xerrades del Centre Cívic Navas.  L’entrada és lliure i gratuïta.

Quan es produeix un ictus per una obstrucció d’una artèria important del cervell, s’han de dur a terme tractaments de la forma més ràpidament possible per tal d’intentar resoldre l’obstrucció amb el menor dany cerebral possible. Aquests tractaments són possibles gràcies a què una mínima quantitat de sang aconsegueix arribar a les neurones que estan patint (i mantenir-les hivernant però vives) a través de petits camins que s’obren amb aquest objectiu: les dreceres de la sang.

Més informació

Demà, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Aquesta quarta edició acull més de 1.700 fins el 15 de febrer.

El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.

Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen realitzar activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.

Trobaràs les activitats https://11defebrero.org/

Més informació a http://www.un.org/es/events/women-and-girls-in-science-day/

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) han publicat un article a Advanced Materials, una de les revistes científiques internacionals més prestigioses en l’àmbit de la Nanomedicina i la Ciència dels Materials. El treball descriu la generació pels propis investigadors, d’una nova forma farmacèutica d’administració subcutània i alliberament sostingut de nanopartícules proteiques citotòxiques dirigides, que eliminen selectivament les cèl·lules mare metastàtiques, induint un potent efecte de prevenció de la metàstasi en un model de càncer colorectal sense efectes adversos o tòxics detectables.

Enllaç de la publicació

L’equip d’investigadors, format per l’equip de Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB) i liderat pel Dr. Ramon Mangues, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau (que col·laboren estretament des de fa més d’una dècada) han creat cossos d’inclusió de fibres amiloides i nanoestructurades que quan s’administren per via subcutània, en ratolins de laboratori, són capaços d’alliberar nanopartícules citotòxiques solubles de manera continuada, portadores de l’exotoxina de Pseudomones aeruginosa, el que aconsegueix mantenir una concentració estable d’aquesta nanomedicina en sang i en teixits.

Aquesta nova forma farmacèutica d’administració subcutània per l’alliberament sostingut permet administrar altes dosis d’aquest nanofàrmac, en intervals prolongats (setmanes en ratolins i probablement mesos en humans) sense toxicitat en el punt d’injecció o en els teixits normals, mentre genera un potent efecte antimetastàtic . El desenvolupament del fàrmac per a la seva administració en humans reduiria la necessitat d’injectar dosis freqüents, per via intravenosa, dels fàrmacs antitumorals citotòxics actuals, el que requereix hospitalització.

A part de ser sistemes d’alliberament controlat, aquests cossos d’inclusió o nanopartícules incorporen un lligant que interacciona amb el receptor (CXCR4), present en nivells elevats en la membrana de les cèl·lules mare metastàsiques capaços de generar metàstasi (CMM CXCR4 +). Un cop administrada subcutàniament aquesta nova forma farmacèutica en ratolins amb càncer colorectal metastàtic, aquest lligant dirigeix cada nanopartícula alliberada per aquesta estructura amieloide (agregats de proteïnes de morfologia fibril·lar) cap als teixits tumorals, augmentant molt considerablement la seva captació, per internalitzar específicament en les CMM CXCR4⁺ i induir la seva destrucció selectiva.

Aquest efecte aconsegueix una reducció notable de la mida del tumor al còlon alhora que bloqueja el desenvolupament de metàstasis en els ganglis limfàtics, el pulmó, el fetge i el peritoneu, sense captació ni toxicitat apreciable en teixits sans (no tumorals). Aquesta teràpia ofereix una resposta a la urgent necessitat mèdica d’inhibir el desenvolupament de les metàstasis, que representa la principal causa de mort en pacients amb càncer. D’altra banda, la destrucció selectiva de les cèl·lules tumorals i metastàtiques augmenta l’índex terapèutic d’aquesta nanomedicina, obtenint un potent efecte antimetastàtic sense generar efectes adversos associats, el que la diferència de la majoria dels fàrmacs antitumorals usats actualment, que produeixen efectes adversos freqüentment severs.

S’estima que aquesta nova estratègia terapèutica tindrà un elevat impacte clínic al reduir el requeriment de la seva administració hospitalària, que tenen la majoria de fàrmacs antitumorals, i bloquejar la disseminació metastàtica, donant resposta a una necessitat clínica no coberta. D’altra banda, és important ressaltar que aquesta nova forma farmacèutica, que combina l’alliberament sostingut amb l’adreçament a el receptor CXCR4, podria ser utilitzada en el tractament de, com a mínim, 23 tipus de càncer que també expressen alts nivells d’aquest receptor en les cèl·lules tumorals.