Sant Pau participa en un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques que analitza si totes les partícules de l’anomenat colesterol bo (HDL) tenen un efecte protector cardiovascular. Tradicionalment, s’ha considerat que el colesterol HDL s’associa amb menor risc de malalties del cor, però hi ha dubtes sobre si totes les partícules tenen aquest efecte protector.
El Recinte Modernista de Sant Pau acull l’Exposició “Art Solidari”, del 26 de febrer al 26 de març, a benefici de la recerca sobre la Covid-19. Hi trobarem obres de Silvio Alino, Art is Trash, Carles Azcón, Balu, Lluís Cadafalch, Patricia Cancelo, Luisa Chaves, Josep M. Forcada, Mª José Hernández, Mercedes Roglà i Valiente Creations.
De dilluns a dissabte d’11 a 19 h. Diumenges d’11 a 14 h.
Entrada lliure www.santpau.barcelona
Un equip muldisciplinar d’investigadors de la University of Calgary, de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), i de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha identificat un dels mecanismes moleculars responsables dels alternans cardíacs, una alteració del ritme del cor que facilita la inducció de la fibril·lació ventricular, un tipus d’arrítmia potencialment letal. Aquest descobriment, que es publica avui, 19 de febrer, a la revista Circulation Research (AHA Journals), obre la porta al desenvolupament de nous tractaments farmacològics.
Sant Pau participa juntament amb altres 7 institucions sanitàries destacades de l’àrea de Barcelona, en la Xarxa de Fotònica Mèdica de Barcelona: Sumant per millorar la salut i el benestar de la societat. Els seus instituts de recerca i l’ICFO uneixen forces mitjançant la creació d’una xarxa per tal de dur tecnologies fotòniques d’avantguarda a l’hospital per promoure les activitats de recerca i desenvolupament que es realitzen al voltant de la Ciutat Comtal, i per extensió a tot Catalunya, a través d’una llarga col·laboració entre l’ICFO i els seus nombrosos col·laboradors clínics.
Sant Pau publica un estudi, a Alzheimer’s & Dementia, que identifica, per primera vegada, importants diferències lligades al sexe en la variant conductual de la demència frontotemporal. Aquest estudi, liderat pel Dr. Ignacio Illán-Gala, neuròleg de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, suggereix que el cervell femení pot ser més resistent a aquesta malaltia per mecanismes encara desconeguts. Aquests resultats obren la porta a nous estudis per millorar el diagnòstic de la variant conductual de la demència frontotemporal.
Un article publicat a la revista Cancer Research descriu un nou mecanisme molecular que contraresta l’acció immunosupressora que exerceixen els macròfags per potenciar el creixement tumoral, i aporta coneixements de potencial interès per dissenyar futures opcions terapèutiques contra el càncer. El nou treball, de caràcter preclínic, on han participat investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau), està dirigit per la professora Annabel Valledor, de la Facultat de Biologia (UB) i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).
El Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau organitza el II Curs d’Actualització en Diagnòstic i Tractament dels Tumors Tímics. Un curs que ofereix una posada al dia dels coneixements teòrics i pràctics del diagnòstic i tractament dels tumors tímics, amb i sense diagnòstic, de Miastènia Gravis (MG). Gratuït i en format virtual, tindrà lloc el proper 4 de març.
Un assaig clínic realitzat a Espanya ha demostrat que la prescripció diferida d’antibiòtics és segura i efectiva per tractar les infeccions respiratòries no complicades en nens. Aquesta estratègia, comparada amb la prescripció immediata d’antibiòtics, disminueix notablement l’ús d’aquests fàrmacs i és igual de satisfactòria per als pares, segons els resultats d’un estudi, coordinat per investigadors de Sant Pau, publicats a la revista Pediatrics.
|
L’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Des de Sant Pau algunes de les nostres investigadores reflexionen sobre el tema.
El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.
Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen dur a terme activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.
El proper dimarts 16 de febrer, a les 18.30 hores, les Dres. Carla Domínguez i Julia Zanini, ginecòlogues de l’Àrea matern-infantil, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, i investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, oferiran una xerrada sobre “Quin impacte té en l’embaràs la qualitat de l’aire?: Projecte BiSC”, al Centre Cívic Navas.
BiSC és el primer projecte de recerca que es duu a terme a la ciutat de Barcelona amb la finalitat de valorar l’impacte que la qualitat de l’aire urbà té en l’embaràs, per saber com afecta el creixement i desenvolupament durant els primers anys de vida.
Cal inscripció prèvia a través de la web. Activitat gratuïta amb aforament limitat.
Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) a l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i a l’Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) han analitzat la contribució del receptor nuclear NOR-1, a l’avanç de l’aneurisma aòrtic abdominal (AAA), gràcies a la creació de models de ratolí transgènics. D’aquesta manera, obren una nova via per a avançar en el coneixement dels mecanismes patològics d’aquesta malaltia, així com per a l’experimentació de nous fàrmacs dirigits al seu tractament.
El Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau, en col·laboració amb el Grup de recerca d’Immunologia i Malalties Inflamatòries de l’Institut de Recerca-IIBSant Pau, que lidera la Dra. Silvia Vidal, han publicat a la revista Cancer Immunology and Immunotherapy. L’article, “Circulating leukocyte-platelet complexes as a predictive biomarker for the development of immune-related adverse events in advanced non-small cell lung cancer patients receiving anti-PD-(L)1 blocking agents”, és el resultat de la col·laboració que s’ha fet durant més de dos anys entre els dos equips i que ha permès identificar un perfil predictiu de més risc d’aparició d’efectes adversos al tractament amb immunoteràpia en un grup de pacients afectats de càncer de pulmó que reben tractament amb immunoteràpia.
La Dra. Montse Olivé ha estat nomenada presidenta del grup d’experts en patologia neuromuscular de la xarxa europea ERN (European Reference Network) EURO-NMD (Neuromuscular Disorders), en substitució del Professor Bjarne Udd.
El proper dimecres 20 de gener, a les 19 hores, el Dr. Josep Julve, investigador del Grup de Recerca de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular, de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau farà una xerrada sobre “Efecte anti-obesitat de formes bioactives de la vitamina B3” al Centre Cívic Guinardó. Aquesta conferència forma part del cicle de seminaris gratuïts que ofereix l’Institut de Recerca als centres cívics amb l’objectiu de mostrar els avenços científics en biomedicina i la seva importància en la pràctica clínica, en el diagnòstic i teràpia de les diferents malalties.
La Dra. Lorena Martín-Aguilar, neuròloga de la Unitat de Malalties Neuromusculars, del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i investigadora del Grup de recerca de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha publicat recentment un estudi a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry on es demostra que els nivells de neurofilaments de cadena lleugera en sèrum (sNfL), que es troben elevats en pacients amb síndrome de Guillain-Barré, s’associen amb la gravetat de la malaltia i tenen un valor pronòstic de la seva evolució a llarg termini.
Un consorci internacional d’investigadors i centres de sis continents ha llançat un mapa viu de les últimes recomanacions basades en l’evidència per a la prevenció i el tractament de la covid-19. La iniciativa, coordinada per Cochrane Canadà amb la participació de l’OMS i d’investigadors vinculats a l’Hospital Sant Pau de Barcelona, ofereix de moment centenars de recomanacions en un intuïtiu mapa que els usuaris estan provant per millorar la seva usabilitat.
El Dr. Ignacio Illán Gala, neuròleg de la Unitat de memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau i del Grup de recerca Neurobiologia de les Demències, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha publicat recentment un estudi a Neurology en el qual s’estudia el paper dels nivells en sang de la cadena lleugera de neurofilaments i els nivells de tau total per al diagnòstic de la demència frontotemporal i la malaltia d’Alzheimer.
L’Institut de Salud Carlos III ha fet pública la relació definitiva de concessió, a la convocatòria de plataformes de suport 2020 per la que es concedeixen subvencions per a les Unitats de les Plataformes ISCIII de suport a la I+ D+ I en Biomedicina i Ciències de la Salut de l’Acció Estratègica en Salut 2017-2020. Hi ha tres projectes de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau que han estat escollits.
Un estudi dirigit per investigadors del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha demostrat el potencial protector contra l’arteriosclerosi d’una de les formes de la vitamina B3, la nicotinamida, en un model animal d’arteriosclerosi massiva.
