La consellera Gemma Geis s’ha reunit avui amb els màxims representants dels 42 centres de recerca de Catalunya, en un acte al recinte modernista de Sant Pau. En aquesta reunió, ha anunciat que el Departament de Recerca i Universitats traslladarà als agents del sistema de coneixement “tota la informació necessària per no perdre cap oportunitat per presentar projectes i obtenir recursos competitius dels Fons Next Generation EU”. Una acció que es realitzarà amb el suport del Departament d’Economia. 

En la seva intervenció, la consellera també ha anunciat la pròxima aprovació de l’avantprojecte de Llei de la ciència i ha subratllat que “és representatiu que la primera llei que entri al Parlament aquesta legislatura sigui la de la ciència”. En aquest sentit, la consellera ha destacat la importància de fer arribar a la societat l’impacte del coneixement. Així mateix ha incidit en la necessitat de “teixir més aliances per afavorir la transferència de coneixement, així com la cohesió social i territorial”.

En aquesta reunió també s’han presentat futures actuacions dels centres de recerca que s’impulsaran des de la Institució CERCA, per afavorir la transferència de coneixement, així com per reforçar la vinculació amb el sistema universitari.

Des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha estat un plaer acollir aquesta primera trobada i treballar plegats per la recerca a Catalunya.

L’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, és un dels socis que formen el Projecte @Covirna.EU, que pretén generar una prova de diagnòstic basada en biomarcadors d’ARN cardiovascular altament predictiu dels resultats clínics dels pacients COVID-19 i permetre la seva ràpida absorció de mercat amb l’objectiu de millorar la vigilància individualitzada, l’atenció i el seguiment d’aquests pacients en el context de la pandèmia actual.

Els principals objectius del Projecte COVIRNA són:

• Construir un banc biomètric amb 2.000 mostres de sang de cohorts existents de pacients COVID-19 a tota Europa per realitzar un estudi internacional multicèntric.
• Aconseguir la qualificació de biomarcador i seleccionar un subconjunt de lncARNs altament específic predictiu dels resultats clínics COVID-19 utilitzant la bioinformàtica, intel·ligència artificial (IA) i bioestadística i,
• Construir un model de predicció de l’evolució de la malaltia basat en lncARNs seleccionats i dades clíniques i dissenyar un test de diagnòstic in vitro (IVD) fiable, eficient i fàcil d’utilitzar per predir resultats clínics COVID19.

Si voleu saber més sobre el Projecte COVIRNA mireu el vídeo a continuació:

Científics de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau lideren diversos estudis sobre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down. Els investigadors han demostrat l’eficàcia d’un biomarcador en sang per detectar la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down en un article a Nature Communications. En paral·lel, en un altre estudi a JAMA Neurology han analitzat la influència del factor genètic més important de la malaltia d’Alzheimer, -el genotip APOE-, en els mecanismes d’aquesta patologia en la població amb síndrome de Down.

Científics a tot el món treballen per aconseguir biomarcadors no invasius, precisos i accesibles que permetin detectar i diagnosticar la malalatia d’Alzheimer. Fins ara, els procediments habituals per al diagnòstic inclouen l’ús de diversos biomarcadors en líquid cefaloraquidi o mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET). Així i tot, aquests mètodes de diagnòstic són massa cars, invasius i poc accessibles, de manera que no s’inclouen en la rutina clínica i queden restringits a uns quants.

Recentment, s’han identificat biomarcadors en sang que podrien ser una alternativa més fàcil i rendible per al cribratge de l’Alzheimer. En aquesta línia, un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha col·laborat amb els científics de la Universitat de Gothenburg que van identificar una proteïna (la fosforilació de tau 181) en sang, que podria actuar com a marcador per a l’Alzheimer.

Ara, fruit d’aquesta col·laboració, els científics han demostrat l’eficàcia d’aquesta proteïna p-tau 181 com a biomarcador per detectar la malaltia d’Alzheimer en adults amb la síndrome de Down. L’equip de Sant Pau, que té una llarga experiència i és un referent internacional en la relació entre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down, acaba de publicar un article a la revista Nature Communications en què han examinat la idoneïtat i eficàcia d’aquest biomarcador en una cochort de 400 persones, 366 de les quals són adults amb la síndrome de Down.

“En el nostre estudi hem comprovat que efectivament aquest biomarcador funciona per detectar l’Alzheimer entre les persones amb síndrome de Down. Discernir el deteriorament cognitiu en persones que ja tenen discapacitat intel·lectual o altres demències és difícil, i comptar amb marcadors biològics millorarà la nostra capacitat de diagnòstic”, afirma el Dr. Albert Lleó, cap del Grup de neurobiologia de les demències a l’IIB Sant Pau i director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Aquesta fita és molt important per a nosaltres, perquè ens permetrà poder fer detecció precoç i oferir l’atenció i el tractament adequats per abordar la progressió de la malaltia”.

Síndrome de Down i Alzheimer, un tàndem a tenir en compte

Avui en dia, la malaltia d’Alzheimer ja és el principal problema mèdic per a la persona adulta amb síndrome de Down i també n’és la principal causa de mort. La síndrome de Down es caracteritza per tenir tres còpies del cromosoma 21, el què fa que aquestes persones tinguin també una còpia addicional del gen de la proteïna precursora d’amiloide (APP), fent-les, per tant, molt més propenses a patir Alzheimer.

L’equip del Dr. Lleó compta amb la unitat Alzheimer-Down, liderada pel Dr. Juan Fortea. Aquesta unitat, fruit de la col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és pionera a nivell internacional.

“Comprendre la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer i poder comptar amb eines per al diagnòstic precoç esdevé encara més rellevant quan parlem de persones amb síndrome de Down”, afirma Juan Fortea, cap de la unitat Alzheimer-Down.

Aprofundint en els mecanismes de l’Alzheimer per entendre la seva progressió

Des d’aquesta unitat, els investigadors Florencia Iulita i Alexandre Bejanin de la mateixa unitat, han estudiat els processos fisiopatològics que estan implicats en el desenvolupament i la progressió de l’Alzheimer en població amb síndrome de Down.

Els investigadors s’han centrat en un gen, que correspon a l’apolipoproteïna APOE ɛ4, que s’associa a un major risc de patir Alzheimer. En el seu estudi, que acaba de publicar la revista JAMA Neurology han caracteritzat l’associació d’aquest gen amb diversos biomarcadors d’Alzheimer i l’han segmentat per franges d’edat dels participants en l’estudi. Les principals conclusions mostren que el risc d’Alzheimer és molt més alt en les persones amb síndrome de Down i fins a quin punt aquest risc incrementa amb l’edat. L’estudi també ofereix informació sobre els mecanismes pels quals això passa.

“Creiem que el nostre treball arriba en un moment molt oportú tenint en compte la gran quantitat d’estudis relacionats amb la prevenció i el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer. Considerar el factor genètic que nosaltres hem estudiat pot ser important a l’hora de dissenyar nous fàrmacs o teràpies”, conclou el Dr. Fortea.

Avançar en la recerca de l’Alzheimer des de diversos fronts

L’aproximació en la comprensió de l’Alzheimer de l’equip de Sant Pau és de 360º i des de la multidisciplinarietat. L’equip compta amb experts en neurologia, neuropsicologia, biologia, enginyeria, infermeria i recerca que estudien diverses línies de recerca orientades a la millora del diagnòstic, la comprensió de la malaltia i la seva progressió, la identificació de dianes terapèutiques i la millora de l’atenció clínica dels pacients i dels seus cuidadors.

Articles de referència

• Lleó, A., Zetterberg, H., Pegueroles, J. et al.Phosphorylated tau181 in plasma as a potential biomarker for Alzheimer’s disease in adults with Down syndrome. Nat Commun 12, 4304 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-24319-x

• Bejanin A, Iulita MF, Vilaplana E, et al. Association of Apolipoprotein E ɛ4 Allele With Clinical and Multimodal Biomarker Changes of Alzheimer Disease in Adults With Down Syndrome. JAMA Neurol.Published online July 06, 2021. https://doi.org/10.1001/jamaneurol.2021.1893

L’edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau  ha estat guardonat amb el Premi Catalunya Construcció de 2020, en la categoria d’innovació en la construcció, en la XVII edició dels Premis Catalunya Construcció que organitza el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB). L’acte de lliurament es va celebrar dimecres 14 de juliol i està disponible en aquest enllaç.

La candidatura del nostre edifici, formada per Felip Pich-Aguilera Baurier i Carles Gelpí i Arroyo, ha rebut el premi de la categoria d’innovació en la construcció. El jurat va valorar molt positivament “les innovacions introduïdes en el projecte amb canvis en el programa funcional que propicien una major eficàcia en la labor dels tècnics investigadors mitjançant l’obertura dels espais de treball i sistemes compartits”. També va elogiar “la manera d’abordar una certa simbiosi amb l’entorn patrimonial de l’Hospital de Sant Pau mitjançant on original tractament del teixit ceràmic industrialitzat, així com la innovació que presenta quant a materials i elements constructius”.

A banda de l’Institut de Recerca de Sant Pau, el Celler Clos Pachem a Gratallops, les obres del Castell de Montjuïc a Barcelona, el Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat i la nova seu corporativa de Metges Sense Fronteres (MSF) a Barcelona han estat les 5 obres de referència guanyadores en la XVII edició d’aquests premis.

La construcció del nou edifici de recerca ha estat finançada per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb una aportació de 12 milions d’euros, i ha comptat amb una subvenció de 5 milions d’euros provinents dels fons europeus FEDER, gestionats per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Un projecte de col•laboració internacional identifica diversos marcadors genètics associats amb el risc d’infecció per SARS-CoV-2 i la gravetat del COVID-19. Els resultats, s’han publicat a la prestigiosa revista Nature, i provenen d’un dels estudis genòmics més gran. Aquests descobriments podrien ajudar a proporcionar dianes terapèutiques i mostren la importància dels estudis genètics per conèixer millor les malalties infeccioses. Israel Fernández Cadenas, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, és un dels més de 3.500 científics que participen en aquest article i l’únic investigador espanyol que ha participat en la seva redacció.

Barcelona, 8 de juliol de 2021 — Al març de 2020, milers de científics de tot el món es van unir per respondre a una pregunta urgent i complexa: Quins són els factors genètics que influeixen en què alguns pacients amb COVID-19 desenvolupin malalties greus fins al punt de posar en perill la vida o requereixin hospitalització, mentre que altres se’n surten amb símptomes lleus o fins i tot sense?

Avui, la prestigiosa revista Nature publica un resum exhaustiu de les seves troballes fins ara i revela 13 loci (o localitzacions en el genoma humà) que estan fortament associats al risc d’infecció o a la severitat de COVID-19. Els investigadors també han identificat factors causals com el tabaquisme i l’alt índex de massa corporal. Aquests resultats provenen d’un dels estudis genètics més grans realitzats fins ara, que inclou gairebé 50.000 pacients de COVID-19 i dos milions de controls no infectats.

El descobriment podria ajudar a proporcionar dianes per a futures teràpies i mostren el poder que poden tenir els estudis genètics en la comprensió de les malalties infeccioses.

L’investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Israel Fernández Cadenas és un dels co-autors d’aquest treball i és l’únic espanyol que ha participat en la redacció de l’article.

“Aquesta és una gran col·laboració sense precedents que ha unit a científics, biobancs, hospitals i empreses privades treballant I compartint dades I coneixement de forma absolutament transparent” explica l’investigador.  “La col·laboració i el fet de compartir dades ens ha permès obtenir ràpidament un retrat de la genética dels hostes de COVID-19. Però, molt més important, aquesta iniciativa i  esforç facilitarà i impulsarà molts altres projectes d’investigació relacionats amb diferents patologies o sobre malalties infeccioses, així com contribuirà a entendre millor els pacients de COVID-19 amb símptomes persistents o a identificar dianes per desenvolupar tractaments”, conclou.

Aquest esforç global s’ha dut a terme en el marc de l’anomenada COVID-19 Host Genomics Initiative, que es va crear el març de 2020 i liderar per Andrea Ganna, de l’Institut de Medicina Molecular de Finlàndia (FIMM) i la Universitat de Hèlsinki i Mark Daly, director de FIMM i membre del Broad Institute del MIT a Harvard. La iniciativa ha esdevingut una de les col·laboracions més extenses en genètica humana i actualment inclou més de 3.500 autors i 61 estudis de 25 països.

Les vacunes confereixen protecció contra la infecció i la malaltia, però encara hi ha marge substancial per millorar el tractament de COVID-19. L’estudi que avui es presenta i, sobretot, el fet que les dades estiguin obertes perquè qualsevol grup de recerca les pugui fer servir, ofereix informació sobre possibles dianes terapèutiques. Comptar amb opcions de tractament podria ajudar a convertir la pandèmia en una malaltia endèmica, més localitzada i present en menor mesura entre la població, com ho és la grip.

“Poder comptar amb tractaments per COVID-19, ens permetrà gestionar millor els recursos sanitaris per controlar la malaltia“, afirma Ben Neale, co-director del Programa de Genètica Mèdica i de Poblacions al Broad Institute. “Tenir opcions per tractar la infecció i poder treure a algú de l’hospital canviaria radicalment la nostra resposta i gestió de la salut pública“.

Aprofitar la diversitat

Per fer la seva anàlisi, el consorci va agrupar dades clíniques i genètiques dels prop de 50.000 pacients que van donar positiu al virus i fins a 2 milions de controls provinents de nombrosos biobancs, estudis clínics i empreses genètiques. Gràcies a l’accés a gran quantitat de dades de tot el món, els científics van ser capaços de generar anàlisis estadísticament robustes molt més ràpidament i a partir d’una major diversitat de poblacions. Quelcom impossible per cap grup per separat.

Dels 13 loci (o localitzacions al genoma) identificats fins ara per l’equip, dos tenien freqüències més altes entre els pacients d’ascendència de l’Àsia Oriental o del Sud d’Àsia que en els d’ascendència europea, subratllant la importància de la diversitat en els conjunts de dades genètiques. Incorporar tantes dades ha permès mostrejar millor la diversitat genètica, quelcom que fa aquesta inciativa encara més rellevant.

L’equip va destacar un d’aquests dos loci en particular, a prop del gen FOXP4, que està relacionat amb el càncer de pulmó. La variant FOXP4 associada a COVID-19 sever augmenta l’expressió del gen, suggerint que inhibir el gen podria ser una estratègia terapèutica potencial. Altres locus associats a COVID-19 sever van incloure DPP9, un gen també implicat en el càncer de pulmó i la fibrosi pulmonar, i TYK2, que està implicat en algunes malalties autoimmunitàries.

Mari Niemi, investigadora FIMM i analista principal de l’estudi, diu que el consorci va donar prioritat a la comunicació a mesura que els científics analitzaven les dades, publicant immediatament els resultats al seu lloc web després de comprovar-ne l’exactitud. L’equip espera que els seus resultats puguin apuntar cap a dianes útils per al reposicionament de fàrmacs.

Els investigadors continuaran estudiant més dades a mesura que vagin arribant i actualitzaran els seus resultats a través del format “Matters Arising” de Nature. Començaran a estudiar què diferencia els pacients amb síndrome post COVID, és a dir, aquells pacients amb símptomes persistents durant mesos, de la resta. També seguiran identificant loci addicionals associats a infeccions i a malalties greus.

Un nou espai per a la genètica

Els científics van poder trobar marques genètiques robustes gràcies als seus esforços de col·laboració, a l’esperit cohesionat de compartir dades i a la  transparència, així com per la urgència que suposa que tot el món s’enfronti a una mateixa amenaça alhora. Els genetistes, que treballen regularment amb grans conjunts de dades ja fa temps que  coneixen els avantatges de la col·laboració oberta. “Projectes com aquest demostren fins a quin punt la recerca millora tant en qualitat, quantitat i rapidesa dels avenços científics quan treballem junts”, afirma Andrea Ganna, un dels impulsors de la inciativa.

“Els descobriments que ara publiquem són molt informatius i ens han fet adonar que hi ha un gran potencial inexplorat en l’ús de la genètica per comprendre i potencialment desenvolupar teràpies per a malalties infeccioses“, expressa l’altre líder del consorci, Mark Daly. “Espero que aquest sigui un exemple de com podríem apropar els enfocaments de la genètica de poblacions a un nou conjunt de problemes que són especialment importants en alguns llocs del món encara en vies de desenvolupament“.

Més informació sobre la Host Genetics Initiative a https://www.covid19hg.org/

Article de referència
The COVID-19 Host Genetics Initiative. Mapping the human genetic architecture of COVID-19. Nature. Online July 8, 2021. https://www.nature.com/articles/s41586-021-03767-x

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERDEM descobreixen que la nicotinamida aconsegueix que models de ratolí no s’engreixin, tot i alimentar-se amb una dieta rica en greixos saturats. El treball s’ha publicat a la revista Molecular Nutrition and Food Research, que el destaca en la seva portada de juny.

La recerca en noves estratègies per combatre l’obesitat, que ja arriba a la dimensió de pandèmia al segle XXI, és una prioritat en Salut Pública. En aquesta línia, un grup d’investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i iSant Pau – IIB Sant Pau de Barcelona i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), ha estudiat el paper d’una forma de la vitamina B3 per a prevenir l’increment de pes corporal en ratolins.

Aquest treball ha estat destacat en la portada de juny de la prestigiosa revista Molecular Nutrition and Food Research i ha estat dirigit per Josep Julve, del grup Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’IIB Sant Pau i CIBERDEM, dirigit per Francisco Blanco Vaca, i ha comptat amb la col·laboració d’altres grups de l’CIBERDEM i de l’CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i de l’CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN). Els investigadors han demostrat que la nicotinamida (forma amida de la vitamina B3) protegeix contra l’acumulació d’excés de greix induïda per la dieta.

La nicotinamida és un precursor natural de la molècula adenina nicotinamida dinucleòtid (NAD+), que es troba en els aliments i s’utilitza com a suplement dietètic. “La molècula NAD+ és molt important per al metabolisme energètic de les cèl·lules, protegint-les de l’estrès derivat de condicions adverses com l’obesitat. La suplementació de la dieta amb nicotinamida podria per tant representar una estratègia terapèutica efectiva “, indica Josep Julve.

El contingut intracel·lular de NAD+ disminueix en el greix de persones amb obesitat i altres malalties associades com la diabetis mellitus, i també amb l’edat. Sobre això, Karen A. Méndez, la primera signant del treball, indica que “la disminució del contingut de NAD+ té greus conseqüències en el metabolisme energètic d’aquestes cèl·lules, que acaba manifestant-se amb una acumulació desmesurada de greix“. En aquest context, la intervenció amb nicotinamida va augmentar els nivells de NAD+ en el greix de ratolins.

Francisco Blanco Vaca, codirector de l’estudi, cap de el grup Bases Metabòliques de Risc Cardiovascular en l’IIB Sant Pau i director del servei de Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, indica que “actualment no existeix cap tractament mèdic efectiu a llarg termini en molts pacients amb obesitat. Els tractament basats en règims dietètics hipocalòrics en combinació amb un augment en l’activitat física a través d’exercici físic, tot i ser molt aconsellables, solen aconseguir reduccions de pes limitades, que no sempre són permanents“.

Una nova via per descobrir noves solucions nutricionals

Segons han detectat en aquest estudi, el mecanisme d’acció de la nicotinamida es basa en un augment de la despesa energètica en els ratolins tractats, no en una disminució de la ingesta, per la qual cosa aquest estudi podria oferir noves oportunitats per a solucions nutricionals que funcionin per el manteniment de la salut a llarg termini.

La investigació parteix de la idea que l’obesitat és una malaltia de teixit adipós i la nicotinamida actuaria preferentment en aquest teixit com “crema greixos” induint la formació de teixit adipós marró. Això últim es va constatar mitjançant un augment de l’abundància d’una proteïna, la UCP1 (desacopladora de la cadena respiratòria), que dissipa en forma de calor l’energia metabòlica obtinguda a partir de la ingesta i que d’una altra manera s’acumularia en forma de greix .

Segons explica Josep Julve, “UCP1 és una proteïna que s’expressa predominantment en el teixit adipós marró, la missió és regular la temperatura corporal a través de la generació de calor. L’administració de nicotinamida no només va provocar una disminució d’un altre teixit adipós, el blanc, també va resultar en la presència de grups de cèl·lules adiposes més petites, l’aspecte s’assemblava al del greix marró, el què ens va fer sospitar que l’expressió d’aquesta proteïna podria estar augmentada en teixit adipós blanc de ratolins tractats amb la nicotinamida“.

Prevé el desenvolupament de fetge gras

L’obesitat és també una condició inflamatòria crònica i l’efecte anti-obesitat de la nicotinamida es va acompanyar per un augment en la producció d’adiponectina i d’interleucina 10, l’acció podria ser responsable de la desinflamació que s’observa en teixit adipós de ratolins tractats.

La intervenció amb nicotinamida també va prevenir el desenvolupament de fetge gras induït per la dieta, un altre dels efectes adversos associats freqüentment amb l’obesitat, de manera que aquest estudi també suggereix que la suplementació amb nicotinamida podria, al menys en part, a compensar la disminuïda capacitat natural d’utilitzar altres formes endògenes precursores de NAD+ per part de les cèl·lules hepàtiques durant llargs períodes d’estrès metabòlic, com laalimentación amb una dieta rica en greixos.

Francisco Blanco ressalta, finalment, que aquesta forma vitamínica no va causar efectes adversos i que en un futur podria estudiar-se en humans. “L’experiència prèvia amb teràpies que augmenten NAD+ és encara avui dia limitada, pel que és imprescindible la realització d’assajos clínics que provin si aquests efectes beneficiosos també es produeixen en pacients que ja han desenvolupat obesitat“, conclou l’investigador.

En el desenvolupament d’aquest estudi hi van col·laborar, a més d’altres membres de l’equip esmentat, investigadors de la mateixa institució, com Mercedes Camacho, i Dídac Mauricio, cap del grup de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició de l’CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i director de Servei d’Endocrinologia de l’Hospital. També han participat investigadors de l’CIBERDEM a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, David Sebastià i Antonio Zorzano, i a l’Institut d’investigació de l’Hospital Vall d’Hebron: Josep A. Villena. Igualment, hi han participat la Sílvia Lope-Piedrafita, del grup de l’CIBER-BBN a Universitat Autònoma de Barcelona; i els investigadors de la Universitat de Barcelona: Núria Roglans, Juan C. Llacuna, i el cap de grup del CIBEROBN, Francesc Villarroya.

Article de referència

Méndez-Lara KA, Rodríguez-Millán E, Sebastián D, Blanco-Soto R, Camacho M, Nan MN, Diarte-Añazco EMG, Mato E, Lope-Piedrafita S, Roglans N, Laguna JC, Alonso N, Mauricio D, Zorzano A, Villarroya F, Villena JA, Blanco-Vaca F, Julve J. Nicotinamide Protects Against Diet-Induced Body Weight Gain, Increases Energy Expenditure and Induces White Adipose Tissue Beiging. Mol Nutr Food Res. 2021 Apr 18:e2100111. DOI: 10.1002/mnfr.202100111

• Els nivells vasculars i en sang de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu poden ser bons predictors de la ruptura de l’aneurisma.

• La investigació, desenvolupada per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CIBERCV, juntament amb el CSIC i el CIBEROBN a la Universitat Rei Joan Carles, ha estat publicada a la revista Antioxidants

Els nivells en sang de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu poden ser biomarcadors útils en la predicció de el risc de trencament de l’aneurisma aòrtic abdominal. Així ho confirma un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) , i del CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) a la Universitat Rei Joan Carles, que ha estat publicat a la revista Antioxidants.

L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una afecció potencialment mortal que consisteix en una dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal, la prevalença pot arribar al 4-7% dels homes de més de 65 anys. Amb el temps, el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se i s’incrementa el risc de trencament, la complicació més greu d’aquesta malaltia, que produeix una hemorràgia interna extensa. Aquest esdeveniment és responsable d’entre l’1% i el 2% del total de morts i constitueix un dels principals desencadenants de mort en homes majors de 70 anys.

La implementació de programes de detecció per ultrasons ha millorat el diagnòstic d’hora d’aquesta patologia, però trobar nous indicadors per al pronòstic de la seva evolució és clau en el maneig de la malaltia. En aquest sentit, tot i que la incidència de trencament augmenta amb el diàmetre aòrtic, aquest paràmetre no és en tots els casos un bon predictor de risc, ja que també els aneurismes petits poden tenir un mal desenllaç. Per això, la identificació de biomarcadors en sang per avaluar la progressió de l’AAA jugarà un paper clau en la millora de la identificació dels pacients amb més risc.

Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta nova investigació, que es va centrar en analitzar el valor pronòstic dels nivells circulants (en sang) de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu i la inflamació. “Per tal d’identificar nous biomarcadors circulants, vam seleccionar una bateria de marcadors immuno-inflamatoris i d’estrès oxidatiu que sabem que estan implicats en els mecanismes patològics de progressió de l’aneurisma d’aorta abdominal”, assenyala María Galán, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que ha liderat l’estudi.

Per a això es va realitzar una anàlisi de la correlació d’aquests marcadors amb dos paràmetres de risc: el diàmetre de l’aneurisma i el valor de tensió màxima de paret arterial. Els investigadors van comptar amb la participació del servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per estudiar mostres de aortes amb aneurisma i mostres de sang de 94 pacients amb AAA, comparant-les amb mostres de aortes abdominals i sang de persones sanes.

Els resultats van mostrar que els nivells en sang d’anió superòxid, IgM, IgG, CD38, GDF15, S100A4, així com la seva expressió en l’aorta abdominal de pacients amb AAA, estaven alterats en comparació amb controls sans.

“Els nivells d’IgG, CD38 and GDF15 es van correlacionar positivament amb el diàmetre de l’aorta abdominal i amb els valors de tensió màxima de paret, evidenciant que tenen potencial per ajudar a pronosticar el risc de trencament i creixement de l’aneurisma en pacients amb AAA” , apunta David Sánchez-Infants, primer autor del treball.

“Aquestes troballes suggereixen la utilitat d’aquests biomarcadors, que poden mesurar-se en una mostra de sang, per ajudar a la gestió de pacients pacients amb aneurisma, al costat d’altres eines ja utilitzades en el pronòstic com el diàmetre aòrtic i la tensió màxima de paret”, conclouen els investigadors.

Article de referència:

Sánchez-Infantes D, Nus M, Navas-Madroñal M, Fité J, Pérez B, Barros-Membrilla AJ, Soto B, Martínez-González J, Camacho M, Rodriguez C, Mallat Z, Galán M. Oxidative Stress and Inflammatory Markers in Abdominal Aortic Aneurysm. Antioxidants. (2021) https://doi.org/10.3390/antiox10040602

Un treball publicat a Cell Reports desxifra el mapa genètic de l’esclerosi de l’hipocamp, una troballa clau per al diagnòstic de l’epilèpsia del lòbul temporal. Els resultats identifiquen nous mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la resiliència de diferents tipus neuronals als episodis epilèptics.

Un equip multidisciplinari liderat per l’Instituto Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, identifica el mapa transcriptòmic cel·lular (de l’expressió dels gens en cada cèl·lula) associat a l’esclerosi de l’hipocamp causada per esdeveniments epilèptics, una troballa clau per al diagnòstic de l’epilèpsia del lòbul temporal.

L’estudi, publicat a Cell Reports, identifica nous mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la resiliència de diferents tipus neuronals als episodis epilèptics. El treball mostra que els diferents mecanismes són més o menys letals segons el tipus cel·lular i identifica, per primera vegada, com les cèl·lules de suport a les neurones, -la glia-, tenen un paper en aquesta resiliència diferencial. Aquesta investigació proporciona les bases per a comprendre millor l’epilèpsia del lòbul temporal i establir el seu diagnòstic diferencial respecte a altres malalties que cursen amb símptomes similars.

La clau per la resiliència rau en la diversitat de les cèl·lules de suport a les neurones

L’esclerosi d’hipocamp es caracteritza per la mort de determinades poblacions de neurones i l’activació exacerbada d’altres tipus cel·lulars, com la microglia i els astròcits. La presència d’esclerosi és essencial per diagnosticar l’epilèpsia del lòbul temporal (la forma més comuna d’epilèpsia farmacoresistent), encara que també està present en alguns casos de demències associades amb la malaltia d’Alzheimer. El diagnòstic anatomopatològic es realitza posteriorment a l’extracció quirúrgica de part de l’hipocamp, que representa el tractament més usat en l’actualitat.

La complexitat cel·lular de l’esclerosi d’hipocamp es manifesta en la mort selectiva de certs tipus neuronals, un aspecte essencial per a la seva classificació en tres tipus potencials. No obstant això, fins ara es desconeixia per què alguns tipus neuronals són més vulnerables que altres.

En aquest treball, els investigadors han desenvolupat un mapa de la expressió gènica a nivell cel·lular que identifica els mecanismes moleculars i cel·lulars dels tipus cel·lulars implicats en la malaltia. “Els mapes genòmics intenten relacionar diferents gens amb elements biològics concrets. En el cas de el cervell, es tracta de vincular una sèrie de gens amb cada tipus neuronal específic, com les neurones, els astròcits i la microglia”, explica Liset Menéndez de la Prida, científica de l’Institut Cajal del CSIC, que lidera l’estudi juntament amb José López-Talaia, de l’Institut de Neurociències del CSIC a Alacant.

Un repte metodològic: mesurar l’expressió gènica cèl·lula a cèl·lula

Els investigadors han aplicat dos procediments avançats per a la presa de mostres biològiques: la micro-dissecció làser de subcapes neuronals en l’hipocamp i el mostreig de nuclis de cèl·lules individuals extrets de rata i ratolí. A més, diferents tècniques bioinformàtiques han permès identificar firmes d’expressió gènica relacionades amb la neurodegeneració o mort cel·lular, és a dir, conjunts de gens que mostren activitat en els processos degeneratius. El treball representa una fita metodològica per l’ús de tècniques d’electrofisiologia en cèl·lules individuals i de medició de l’expressió gènica en cada tipus cel·lulars.

Els experiments de micro-dissecció làser s’han realitzat al laboratori del Dr. Àlex Bayés, de l’IIIB Sant Pau. “En l’hipocamp les neurones i les seves cèl·lules de suport estan organitzades en capes superposades. El nostre mètode ha permès aïllar aquestes cèl·lules capa a capa i així poder estudiar les diferències que hi ha entre elles”, explica el Dr. Bayés.

“L’estudi demostra que les neurones superficials són més susceptibles a la neurodegeneració i mort neuronal. Per a la nostra sorpresa, hem vist que les cèl·lules de suport a les neurones, les cèl·lules glials, juguen un paper clau en aquest procés de neurodegeneració diferencial entre capes”, afegeix l’investigador.

Els resultats han generat dues bases de dades públiques amb tota la informació en obert per a l’ús de la comunitat científica.

El treball, en què també han participat científics de la Universitat Europea de Madrid, l’Institut Riken i la Universitat de Kyoto al Japó, forma part de la Xarxa Temàtica SynCogDis, liderada pel Dr. Bayés, i ha estat finançat per múltiples projectes nacionals i internacionals.

Article de referència
Cid et al. (2021) Sublayer- and cell-type-specific neurodegenerative transcripcional trajectories in hippocampal sclerosis. Cell Reports 35, 109229 June 8, 2021. https://doi.org/10.1016/j.celrep.2021.109229

El proper diumenge 13 de juny a les 11 h. se celebrarà un concert solidari per impulsar un projecte de recerca en musicoteràpia per als pacients  onco-hematològics i els seus cuidadors. El concert comptarà amb artistes de primer nivell com les cantautores Judit i Meritxell Neddermann, el quartet de corda Emil Bolozan & quartet, el grup de música jamaicana i jazz  Memi Sillah Group i la rumba catalana dels Pelat i Pelut.

L’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, format per personal mèdic, d’infermeria i d’investigació vol iniciar un projecte de musicoteràpia per a pacients amb neoplàsies hematològiques ingressats a la Unitat d’Onco-hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El projecte, s’emmarca en el conveni de col·laboració que van signar l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga fa uns mesos.

Per captar fons i que aquest projecte sigui una realitat, el proper diumenge 13 de juny se celebrarà un concert solidari al Recinte Modernista de Sant Pau que compta amb el suport de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Condis Supermercats i amb la col·laboració de Entràpolis, Damm, Frit Ravich, Bardo, Kamal Productions, Ánima, Font Vella i Noemí Guitérrez.  Un concert únic amb una gran varietat d’artistes que contribueixen desinteressadament en aquest projecte.

Sobre la musicoteràpia en onco-hematologia

La musicoteràpia és una disciplina que utilitza la música de forma sistemàtica i científica per fomentar el benestar de les persones. Existeixen diversos estudis sobre l’eficàcia d’aquesta disciplina en pacients oncològics amb tumors sòlids però el nombre d’estudis en càncers amb tumors líquids, com per exemple la leucèmia, és encara escàs.

El projecte de recerca que es vol dur a terme gràcies a aquest concert solidari i impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta, especialment ara amb les restriccions per covid. El pacient passa per molts canvis en el seu estat anímic i és aquí on la musicoteràpia pot esdevenir un suport integral positiu, sobretot en la disminució de l’angoixa,  depressió i malestar físic, i afavorir l’expressió emocional, la comunicació i la connexió amb estats de relaxació.

“El nostre objectiu és implementar la musicoteràpia durant el procés d’hospitalització en els pacients ingressats a la Unitat d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La musicoteràpia alleuja l’estrès emocional del procés onco-hematològic dels pacients i els seus cuidadors, que degut a la pandèmia s’ha vist agreujat per un aïllament extrem d’aquest tipus de pacients”, expliquen  les investigadores d’aquest projecte Iria González i Silvana Novelli, cap d’infermeria i metgessa hematòloga de l’Hospital de Sant Pau i responsables d’aquest projecte de recerca a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions. L’equip de Sant Pau compta amb un llarg recorregut i experiència en mesurar l’índex de qualitat de vida en aquest tipus de pacients aguts, que acostumen a fer llargues estades d’ingrés hospitalari (d’uns 30 a 40 dies de mitjana). “Els estudis en altres tipus de càncers i l’escassa informació que hi ha en pacient hematològic ens fan pensar que aquestes sessions poden tenir un gran impacte, però cal tenir dades concretes i mesurar la seva eficàcia. La nostra intervenció, serà pionera en el camp dels càncers hematològics i podria suposar un canvi important per aquest tipus de pacient”, afirmen les investigadores. El projecte contempla oferir sessions de musicoteràpia al llarg d’un any, arribant a fins a 300 pacients i a 300 cuidadors, incloent familiars i també personal sanitari.

Pots comprar la teva entrada a https://musicoterapiasantpau.cat.

No et quedis sense i suma’t a la musicoteràpia!

La Professora Lina Badimón, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha ingressat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) com a Acadèmica Numerària.

L’ acte d’ingrés es va celebrar el diumenge 16 de maig de 2021, en una sessió pública extraordinària a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina, en la que la Dra. Badimon va llegir el discurs “Medicina de precisió en cardiologia”. La Dra. Badimon està adscrita a la secció primera, en ciències bàsiques, diagnòstiques i terapèutiques, i va ingressar per rebre la medalla 48 que prèviament va ostentar la Dra. Soledat Woessner i Casas, ara Acadèmica Emèrita, que juntament amb el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés van fer de padrins. La resposta al seu discurs en nom de l’Acadèmia va córrer a càrrec de l’acadèmic numerari, el Dr. Antoni Bayés de Luna.

 Sobre medicina de precisió, recerca i cardiologia

En el seu discurs d’ingrés, la Dra Badimon va presentar l’anomenada Medicina de Precisió i va exposar com aquesta nova aproximació de la medicina que compta amb les ciències –òmiques i les dades (big data) com a principal suport, conformarà la pràctica clínica del futur. No només va fer un recorregut per aquesta disciplina i va presentar-ne els principals beneficis i reptes sinó que també va contextualitzar aquest tipus de medicina en el camp de les malalties cardiovasculars, àrea de la que n’és una experta de renom internacional. Va mostrar amb exemples, com la medicina de precisió pot contemplar moltíssimes variables a un mateix problema i com la integració de totes aquestes dades pot resultar en una millor caracterització dels pacients, en assajos clínics més ben definits i en respostes que ens permetin oferir tractaments i eines de prevenció personalitzades.

Tal i com la Dra. Badimon va assenyalar, el repte ara és incorporar-la a la pràctica clínica.

La sessió i el discurs de la Dra. Badimon està disponible al canal Youtube de la RAMC, en  aquest enllaç

Sobre la Dra. Lina Badimon

Lina Badimon Maestro, dirigeix el grup de recerca de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques. És Professora del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas i Directora de la Càtedra d’Investigació Cardiovascular de la UAB, i la Càtedra UNESCO per a biomedicina, Lecturer Adjunt Associate Professor de Medicina – Cardiologia – en el Mount Sinai School of Medicine, New York i Visiting Professor de la Manchester Metropolitan University, UK i de la Universidad Paris-Est, Francia.

La seva trajectòria inclou càrrecs i posicions de responsabilitat a l’antic Institut de Ciències Cardiovasculars, el CSIC, el Massachusetts General Hospital de Boston, la Harvard Medical School a Boston , i la Mount Sinai School of Medicine a Nova York. Ha estat Presidenta de la Sociedad Española de Arterioesclerosis, Presidenta de la European Society for Clinical Investigation, Vicepresidenta de la Sociedad Española de Cardiología (SEC) y de la Europea de Cardiología (ESC), Chair del Council on Basic Science de la ESC i de diversos grups de treball en ambdues organitzacions.

Actualment és membre del Board de la European Society of Cardiology, Chair del Patient Forum i de Women@ESC. També és Presidenta de l’European Mediterranean League Against Thromboembolic Diseases Foundation (EMLTDF)

.

L’Oficina de gestió de la Innovació de Sant Pau organitza la I Setmana de la Innovació del 17 al 21 de maig amb l’objectiu de donar a conèixer les idees innovadores que els propis professionals de Sant Pau han creat i posat en marxa, fomentar una cultura de l’excel·lència a través de la innovació a l’Hospital i posar en marxa altres projectes que millorin la qualitat assistencial.

L’acte central de la I Setmana de la Innovació Sant Pau és una taula rodona gratuïta que tindrà lloc el 19 de maig, a les 15 h, a la sala d’Actes de l’Hospital (aforament limitat). També es podrà seguir on-line.  La taula rodona de la I Setmana de la Innovació serà presentada per la directora-gerent de l’Hospital, Dra. Gemma Craywinckel, i la Sra. Rita Casas, Regional Healthcare Solutions Leader de ROCHE, i se centrarà en cinc projectes innovadors que ja estan en marxa.

Aquests projectes i els seus creadors són:

1. Creació de Biomarcadors per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer.
   Dr. Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia i cap del grup de recerca Neurobiologia de les Demències.

2. La salut mòbil en el seguiment de pacients trasplantats cardíacs: projecte mHeart.
   Dra. Mar Gomis, farmacèutica clínica.

3. Monitorització remota.
   Dr. Xavier Viñolas, director del Servei de Cardiologia.

4. Swady, dispositiu de contenció per a nadons prematurs.
   Silvia Vicente, infermera de la Unitat de Nounats.

5. Telepsiquiatria en pacients esquizofrènics.
   Dra. Iluminada Corripio, adjunta del Servei de Psiquiatria i investigadora al grup de Psiquiatria Clínica.

Els autors d’aquests cinc projectes han gravat unes càpsules en vídeo explicant l’origen de la idea, així com la materialització de la mateixa a l’Hospital.

Els socis del projecte europeu CARDIOPATCH presenten avui la pàgina web de la iniciativa en un esdeveniment virtual. La plataforma interactiva és un entorn dinàmic que busca impulsar el networking i la cooperació entre els agents de la indústria biomèdica i les tecnologies d’impressió 3D al sud-oest d’Europa.

CARDIOPATCH (Network of Excellence for the development of Advanced Therapies of Myocardial Infarction treatment based on regenerative medicine and 3D printing), que té l’objectiu de crear a partir de medicina regenerativa i impressió 3D un nou tractament per a pacients que han patit un infart de miocardi, ha desenvolupat una plataforma digital per connectar els principals actors de el sector biotecnològic i les tecnologies d’impressió 3D de el sud-oest d’Europa.

El projecte compta amb la participació de la Prof. Lina Badimon i la Dra. Gemma Vilahur de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “La consecució d’aquest projecte permetrà obtenir pegats funcionalitzats amb proteïnes terapèutiques i enriquits amb cèl·lules mare. Aquestes millores oferiran la capacitat de regenerar teixits danyats en pacients d’infart“, afirmen les investigadores.

Les característiques i serveis d’aquesta plataforma interactiva, integrada a la seva web oficial, es presenta avui 30 d’abril. La trobada és oberta al públic i estan obertes en aquest enllaç. Durant el webinar, es presentarà públicament la plataforma web de el projecte CARDIOPATCH, i es mostraran els principals serveis que inclou.

En concret, els membres del consorci de el projecte explicaran el funcionament de l’eina de recerca d’oportunitats de finançament i l’espai dedicat al foment i impuls de sinergies i projectes col·laboratius.

A més, també es presentarà el mapa de capacitats, un entorn interactiu que permet recórrer geogràficament al sud-oest europeu a la recerca dels centres d’investigació i entitats enfocades a el sector biomèdic i a les tecnologies d’impressió 3D, així com els projectes de recerca actius en aquests camps.

La plataforma CARDIOPATCH permetrà a les entitats interessades adherir-se a la xarxa per gaudir dels serveis de el projecte i realitzar noves col·laboracions i projectes d’innovació.

“Amb aquesta xarxa virtual, CARDIOPATCH fomentarà la cooperació entre els diferents actors que treballen en la R + D + I aplicada a el sector biomèdic al sud-oest d’Europa. La plataforma disposa d’eines i serveis que ajudaran a crear sinergies i a impulsar el networking, a més de ser un espai informatiu, on es difondran els avenços en medicina regenerativa cardíaca obtinguts en el marc de el projecte “, explica Felipe Prósper, director de l’Àrea de Teràpia Cel·lular de la Clínica Universitat de Navarra i responsable científic de el projecte.

Cofinançat pel Programa Interreg Sudoe de la Unió Europea, a través de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), CARDIOPATCH està liderat per Clínica Universitat de Navarra i compta amb la participació del Cim Universitat de Navarra (a través de la Fundació per a la Investigació Mèdica Aplicada), la fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el centre tecnològic LEARTIKER, l’agència de comunicació GUK, el Centre Hospitalier Universitaire de Tolosa, la Université de Montpellier (UM) – Institut des biomolècules Max Mousseron (IBMM), l’empresa GenIbet Biopharmaceuticals i l’Institut de Biologia Experimental i Tecnològica de Portugal.

El projecte compta així mateix amb el suport d’altres entitats en qualitat de socis associats com Viscofan, Sodena i l’Euroregió Nouvelle-Aquitaine, Euskadi, Navarra (NAEN), entre d’altres.

Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL), descriuen el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson. Els científics han desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions i estudiar els circuits cerebrals que s’activen. L’estudi, que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Science Translational Medicine, posa de manifest la relació d’aquestes al·lucinacions en el context i la progressió de la malaltia de Parkinson i podria esdevenir un indicador a tenir en compte per al diagnòstic precoç.

Investigadors de l’Institut de Receca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau en col·laboració amb científics a l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL) acaben de descriure el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i la seva possible relació en la progressió de la malaltia.

L’equip liderat per Jaume Kulisevsky, director del grup de recerca de Parkinson i trastorns del moviment a l’IIB Sant Pau i de la Unitat amb el mateix nom del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,  i per Olaf Blanke, investigador principal a l’EPFL de Ginebra, ha desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions a persones sanes i també a malalts de Parkinson que, combinat amb estudis de ressonància magnètica els ha permès estudiar els circuits cerebrals responsables i identificar que són els mateixos implicats en les al·lucinacions formades que donen lloc a problemes greus als malalts de Parkinson.

Al·lucinacions que no es tenien en compte però que poden ser reveladores

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent al món després de l’Alzheimer i afecta sobretot a la gent gran. Es coneix principalment per la tremolor i els moviments involuntaris a les extremitats que provoca en alguns pacients, però en realitat hi ha molts altres símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. Les al·lucinacions en aquests pacients són freqüents però només es consideraven símptomes de Parkinson les al·lucionacions formades, és a dir, aquelles on l’alteració de la percepció és major.

Alguna vegada has sentit que tenies algú al darrere però en canvi no hi havia ningú? O bé et senties “acompanyat” com si hi hagués alguna altra presència en una mateixa estança? També és possible que hagis percebut quasi de reüll que algun animal o objecte passa de pressa. Aquest tipus de fenòmens són el què s’anomenen al·lucinacions “menors” o “no formades”. Són molt freqüents en malalts de Parkinson, esdevenint cada cop més freqüents a mida que la malaltia avança; i també són comuns entre el 5% de la població sana.

“En el passat, no es donava importància a aquest tipus d’al·lucinacions. S’atribuïen a la medicació o bé quedaven sense identificar perquè la gent no les comparteix, potser per vergonya, o bé perquè els professionals sanitaris no preguntàvem sobre aquest tema. El nostre grup de recerca ja va identificar el paper clau d’aquestes al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i ara, amb aquest treball podem concloure que els circuits cerebrals responsables són els mateixos que més endavant causaran al·lucinacions majors, un indicador greu de la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu dels pacients”, explica Jaume Kulisevsky, investigador de l’IIB Sant Pau i co-autor principal de l’estudi que s’acaba de publicar a la revista Science Translational Medicine.

Implicacions pràctiques

L’estudi, que s’ha dut a terme amb persones sanes i pacients de Parkinson de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i en altres hospitals a Suïssa i França, reafirma les bases funcionals del fenòmen de les al·lucinacions i podria ser un bon marcador per a estudiar el progrés de la malaltia. L’expertesa del grup liderat per Kulisevsky sobre aquest tipus de fenòmens i el seu treballs previs indicant les al·lucinacions menors com a símptomes pre-motors a tenir en compte, així com la descripció dels circuits d’atenció i connectivitat visual, fan possible que aquest nou dispositiu esdevingui una nova eina per a l’estudi i el diagnòstic del Parkinson. Com en la majoria de malalties neurodegeneratives, cal fer esforços en la detecció precoç i en identificar dianes orientades a desenvolupar tractaments que n’evitin la progressió. L’ús d’aquest aparell robòtic en combinació amb tècniques de ressonància magnètica han permès als investigadors identificar les xarxes cerebrals implicades en les al·lucinacions i descobrir-ne diferents nivells de severitat o deteriorament.

De cara als pacients i a la pràctica clínica, aquest estudi impactarà directament en els següents aspectes:

• Desestigmatització dels pacients. Els pacients amb malaltia de Parkinson que experimenten al·lucinacions sovint no les comuniquen, perquè temen l’estigmatització de familiars, amics i metges. Si el tema s’aborda des de l’inici i es considera un dels símptomes a valorar, els pacients poden parlar-ne més obertament amb el seu metge.

• Consciència mèdica. En funció de l’informe, els metges són conscients de les al·lucinacions de presència i dels seus mecanismes cerebrals (i no només sobre les al·lucinacions visuals formades a la malaltia de Parkinson) i han de dedicar temps a avaluar la presència d’aquests símptomes.

• Comunicació amb pacients i familiars. L’article que ara es publica descriu els mecanismes cerebrals de les al·lucinacions de presència i la seva relació amb la malaltia de Parkinson. Els metges poden proporcionar una explicació a les persones afectades, que en trobar-se més informades poden conèixer i gestionar millor la seva malaltia.

• Diagnòstic. Esperem que en un futur proper els metges puguin emprar la nostra “prova d’estrès d’al·lucinació” per induir al·lucinacions de presència en condicions segures i controlades i quantificar la sensibilitat d’al·lucinació d’un individu. Per tant, el nostre mètode i procediment s’afegeix als procediments mèdics relacionats, com per exemple la prova d’estrès cardíac.

Article de referència
Bernasconi et al., Sci. Transl. Med., 13, eabc8362 (2021) 28 April 2021. 10.1126/scitranslmed.abc8362

El Sr. Manel Balcells i Díaz ha estat nomenat president del Patronat de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

En motiu del seu nomenament com a president del Patronat de la  Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el passat 30 de març, el Dr. Balcells ostenta també la presidència del patronat a l’institut de recerca.

Avui, dimarts 27 d’abril, el Dr. Balcells ha visitat l’Institut de Recerca acompanyat del Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca i de la Dra. Gemma Craywinckel, directora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Manel Balcells i Díaz, M.D. PhD.

Nascut a Ripoll el 1958, és metge, llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la UAB, especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica i en Medicina de l’Esport. Diplomat en gestió Sanitària per EADA i PADE per l’IESE.

Ha estat director mèdic de l’Hospital General de Granollers, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i conseller  d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Expresident executiu de Biocat i exvicepresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Ha estat també tinent d’alcalde de la ciutat de Granollers, i membre de CASOST.

Actualment, comissionat de Salut del Centre Tecnològic Leitat i director del CIMTI i del Living Lab Catalonia. President del Consell Assessor del Departament de Salut, president de la Fundació Joan Costa i Roma (CST), i membre del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa i del Parc Taulí de Sabadell.

Distingit amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.

Dra. Gemma Craywinckel, directora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Sr. Manel Balcells, president del Patronat de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | IIB Sant Pau.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga signen un conveni de col·laboració per impulsar la recerca en musicoteràpia per a pacients onco-hematològics i els seus cuidadors.  El projecte és pioner en intervencions de musicoteràpia per a pacients en teràpia cel·lular i s’espera que contribueixi a reduir els nivells de malestar físic emocional en els pacients hospitalitzats, i a millorar l’estat anímic i la qualitat de vida tant de pacients com dels seus cuidadors familiars i professionals.

La musicoteràpia és una disciplina que utilitza la música de forma sistemàtica i científica per fomentar el benestar de les persones. Existeixen diversos estudis sobre l’eficàcia d’aquesta disciplina en pacients oncològics amb tumors sòlids però  el nombre d’estudis en càncers amb tumors líquids, com per exemple la leucèmia, és encara escàs. Ara, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga han signat un acord de col·laboració per a fomentar la recerca en musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau.

La primera intervenció conjunta en el marc d’aquest acord és un projecte de recerca impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, format per personal mèdic, d’infermeria i d’investigació. La seva proposta parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta, especialment ara amb les restriccions per covid. El pacient passa per molts canvis en el seu estat anímic i és aquí on la musicoteràpia pot esdevenir un suport integral positiu, sobretot en la disminució de l’angoixa,  depressió i malestar físic, i afavorir l’expressió emocional, la comunicació i la connexió amb estats de relaxació.

“El nostre objectiu és implementar la musicoteràpia durant el procés d’hospitalització en els pacients ingressats a la Unitat d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La musicoteràpia alleuja l’estrès emocional del procés onco-hematològic dels pacients i els seus cuidadors, que degut a la pandèmia s’ha vist agreujat per un aïllament extrem d’aquest tipus de pacients”, expliquen  les investigadores d’aquest projecte Iria González i Silvana Novelli, cap d’infermeria i metgessa hematòloga de l’Hospital de Sant Pau i responsables d’aquest projecte de recerca a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions. L’equip de Sant Pau compta amb un llarg recorregut i experiència en mesurar l’índex de qualitat de vida en aquest tipus de pacients aguts, que acostumen a fer llargues estades d’ingrés hospitalari (d’uns 30 a 40 dies de mitjana).

“Els estudis en altres tipus de càncers i l’escassa informació que hi ha en pacient hematològic ens fan pensar que aquestes sessions poden tenir un gran impacte, però cal tenir dades concretes i mesurar la seva eficàcia. La nostra intervenció, serà pionera en el camp dels càncers hematològics i podria suposar un canvi important per aquest tipus de pacient”, afirmen les investigadores. El projecte contempla oferir sessions de musicoteràpia al llarg d’un any, arribant a fins a 300 pacients i a 300 cuidadors, incloent familiars i també personal sanitari.

La col·laboració de les tres entitats és una de les claus en aquest projecte i promou una recerca transversal integrant diverses disciplines.  D’una banda, Sant Pau compta amb l’experiència del servei d’hematologia i la qualitat de la seva recerca en l’àmbit de l’onco-hematologia. Per la seva banda, Oncolliga i l’ESMUC compten amb experiència prèvia en projectes de musicoteràpia aplicada a altres tipus de malalties i de càncers, duts a terme per a professionals especialitzats en l’àmbit de la psicooncologia i la musicoteràpia.

Oberts a finançament

Actualment el projecte es troba en plena campanya de finançament mitjançant el web https://musicoterapiasantpau.cat/. En aquest sentit, també està prevista la celebració d’un concert solidari el proper 13 de juny al Recinte Modernista de Sant Pau, que comptarà amb la participació de diversos artistes.

Un equip internacional amb participació del grup de recerca en Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau i liderat per investigadors de l’ICFO, ha elaborat una anàlisi combinada de tres estudis sobre el flux sanguini cerebral en pacients de malalties cerebrovasculars. L’anàlisi conclou que les variacions del flux sanguini cerebral d’aquests pacients, observades quan se’ls canvia de postura al llit, podrien indicar que hi ha errors en la resposta d’autoregulació cerebral.

L’ictus isquèmic i l’autoregulació cerebral

Aproximadament un 80% dels ictus que es produeixen són de tipus isquèmics. L’ictus isquèmic és un accident cerebrovascular provocat per un estretament o obstrucció de les artèries que condueixen la sang al cervell, fet que causa una reducció greu del flux sanguini anomenada isquèmia. La isquèmia pot produir la mort del teixit cerebral.

L’autoregulació cerebral és un procés biològic que permet l’abastiment de sang al cervell encara que hi hagi canvis de pressió, per exemple durant l’administració de fàrmacs hipotensors després d’una lesió. És una eina de protecció neuronal que ajuda a mantenir el flux de sang al cervell quan es produeixen canvis al teixit cerebral. Tot i haver-se trobat molts dels processos que hi participen, encara no es coneix exactament quin és el mecanisme que controla la resposta.

Durant les primeres etapes de l’ictus els metges varien la inclinació dels capçals del llit dels pacients per tal de millorar-ne la perfusió del flux de sang al cervell. Aquesta tècnica, que és no invasiva i a més no requereix la cooperació del pacient, permet monitorar-ne les variacions de la resposta cerebral i avaluar-ne els mecanismes.

Alguns estudis previs ja han assenyalat que al voltant d’un 25% dels casos d’ictus isquèmics respon als canvis posturals de manera paradoxal. En alguns d’aquests pacients, quan se’ls canvia d’estar estirats a estar inclinats i després se’ls torna a estirar, el seu flux sanguini no retorna als mateixos valors inicials.

Els investigadors Clara Gregori, Igor Blanco, Peyman Zirak, Lisa Kobayashi, Stella Avtzi, Federica Maruccia, Giacomo Giacalone, liderats pel Professor ICREA a l’ICFO Turgut Durduran, han treballat en colaboració amb el grup de recerca Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau, format pels neuròlegs de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, del Servei de Neurologia de Sant Pau, Pol Camps-Renom, Joan Martí-Fàbregas, Luís Prats-Sánchez i Alejandro Martínez-Domeño, liderats per la Raquel Delgado-Mederos, per investigar  la relació entre aquests canvis al flux sanguini i la pressió arterial, que es un dels principals impulsors d’aquest flux. L’estudi resultant, publicat fa poc a la revista BMC Neurology, inclou també investigadors dels Estats Units a la Universitat de Pennsilvània, l’Hospital General de Massachusetts, la Universitat de Campinas, i la Universitat de Washington St. Louis.

Anàlisi combinat de setanta-dos pacients

Per a poder analitzar més en profunditat la qüestió, l’equip d’investigadors va ajuntar dades sobre el flux sanguini cerebral provinents de tres estudis, realitzats als Estats Units i a Espanya, entre 2005 i 2017.

Les dades d’aquests estudis, realitzats a setanta-dos pacients que havien patit un ictus isquèmic, es van obtenir a través de tècniques d’espectroscòpia de correlació difosa (DCS). Els investigadors n’havien mesurat els canvis del flux sanguini cerebral en resposta a un protocol concret de manipulació de la posició dels pacients al llit, en tres subgrups d’estudi; individus sans, pacients amb estenosi caròtida – estretament de l’artèria caròtida – i pacients d’ictus isquèmic.

El protocol analitzat, anomenat HOB per les sigles en anglès de head-of-bed,  consistia a col·locar els pacients en posició supina – estirats cap per amunt -,  després elevar-ne el capçal fins a un cert angle d’inclinació, i finalment retornar-los a la posició inicial, mantenint cada postura durant cinc minuts. Durant aquest procés, l’equip en monitoritzava el flux sanguini cerebral i la pressió arterial, per tal de detectar-hi qualsevol canvi.

Mobilitzar els pacients podria induir canvis al flux sanguini cerebral

Les dades analitzades mostren que als pacients sans, el flux sanguini cerebral disminueix quan passen d’estar estirats a una postura elevada, i després augmenta fins als nivells inicials quan tornen a estirar-se. En canvi, als pacients d’ictus isquèmic i d’estenosi caròtida, els valors tant del flux sanguini cerebral com de la pressió arterial no retornen als valors observats inicialment.

També s’ha observat que, durant les 48 h posteriors a l’ictus, el flux sanguini cerebral d’aquests pacients està correlacionat amb la pressió arterial mitja, però només a l’hemisferi del cervell que ha patit la lesió. Aquestes dues observacions suggereixen que la variació del flux sanguini en resposta als canvis de postura podria fer-se servir per a identificar errors en la resposta d’autoregulació cerebral.

Millorar el maneig dels pacients amb ictus

La mobilització ràpida dels pacients que han patit un ictus isquèmic n’afavoreix la recuperació motora. Però les dades que aporta aquesta anàlisi podrien suggerir que la mobilització durant les hores posteriors a l’ictus pot afectar-ne la perfusió del flux sanguini cerebral.

Per tal d’ajudar a esclarir quin és el rol de l’autoregulació cerebral, i aportar més informació que ajudi a millorar-ne el maneig clínic, l’equip d’investigadors de l’ICFO i l’Hospital de Sant Pau i l’IIB-Sant Pau duran a terme conjuntament un assaig clínic en 200 individus que han patit ictus isquèmic.

Article de referència: Gregori-Pla et al. Blood flow response to orthostatic challenge identifies signatures of the failure of static cerebral autoregulation in patients with cerebrovascular disease. BMC Neurology (2021) 21:154. https://doi.org/10.1186/s12883-021-02179-8

Exheus, una spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CREB de la UPC, ha creat una tecnologia que permet optimitzar el rendiment físic i la salut amb l’anàlisi d’una mostra de sang. D’aquesta manera, l’empresa analitza l’expressió dels gens mitjançant intel·ligència artificial per obtenir un informe de recomanacions personalitzat sobre elements com la nutrició o pautes de vida saludable que contribueixen a millorar el benestar personal i prevenir problemes de salut.

Exheus ha estat beneficiària de l’ajut Startup Capital d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement. La startup ha rebut 75.000 euros que podrà destinar a finançar les activitats derivades de l’execució del pla de negoci inicial, com per exemple cobrir despeses de personal, invertir en material i equipaments, llogar espais, elaborar estratègies de comercialització i comunicació així com rebre l’assessoria d’un mentor acreditat per ACCIÓ.

Aquesta startup desenvolupa una solució que és capaç de seqüenciar l’àcid ribonucleic (ARN) a partir d’una  petita mostra de sang. Això permet associar l’expressió dels gens en més de 320 vies metabòliques que actuen com a biomarcadors dels paràmetres del cos de l’individu. D’aquesta manera, la tecnologia creada per Exheus és capaç d’analitzar totes aquelles variacions que estan fora de la normalitat per millorar i prevenir problemes de salut.

Segons la CEO i cofundadora d’Exheus, Teresa Tarragó, “oferim l’informe de salut més avançat del món amb tots els gens que s’estan expressant en una mostra de sang. És una foto del que passa al teu cos en un moment determinat”. Per l’emprenedora, l’informe personalitzat que emet Exheus “fa una sèrie de recomanacions específiques per millorar la salut, segons els indicadors que surten alterats, que permet experimentar millores en només dos o tres mesos”.

Un dels primers objectius de la tecnologia desenvolupada per Exheus és millorar la recuperació de lesions esportives en àmbits d’alt rendiment i reduir-ne el seu nombre. Fins ara, la startup ha validat la tecnologia en diferents disciplines esportives i ja l’està desenvolupant en fases pilot amb alguns dels principals clubs i centres esportius europeus.

En paral·lel a la seva aplicació en esportistes d’alt rendiment, Exheus també ofereix una versió enfocada a persones interessades a millorar la seva nutrició i benestar. En aquest cas, a banda de l’informe personalitzat, la startup també proposa assessorament expert per desenvolupar les pautes de vida saludables i descomptes per a la realització de nous informes que permetin comprovar les millores experimentades.

“Projectes com el d’Exheus posen de manifest la importància de la intel·ligència artificial en l’ecosistema de la salut”, ressalta Alexandre Perera, director del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC.

Al seu torn, el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, destaca la importància “que la recerca en salut no només generi coneixement i proposi solucions per a la ciutadania i els pacients, sinó que també es tradueixi en valor econòmic i empresarial”. Pel Dr. Surrallés, “és un indicador que les coses avancen en bona direcció i Exheus n’és un bon exemple”.

Exheus va néixer el juny de 2020, enmig de la pandèmia de la COVID-19, com una spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CREB de la UPC. Actualment ja compta amb vuit treballadors i és present al Pier01 de Barcelona i a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró.

El primer medicament cel·lular d’immunoteràpia CAR-T dissenyat i produït enterament a Sant Pau i administrat al primer pacient, forma part d’un assaig clínic del mateix centre, pioner a Europa, d’immunoteràpia CAR-T de fase I / II per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva, finançat per l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El projecte de recerca està liderat pel Dr. Javier Briones, cap de Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. L’equip de Briones ha dissenyat el CAR-T 30 i realitzat el seu desenvolupament preclínic, i s’encarrega de la producció i control de qualitat de les cèl·lules HSP-CAR-T 30 en condicions GMP que infonen als pacients.

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir de limfòcits T del mateix malalt i, mitjançant modificació gènica, s’aconsegueix que expressin un receptor per potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” de manera que es denominen CAR-T. Els CAR-T de Sant Pau estan enriquits en un tipus de limfòcits T, anomenats T de memòria “stem”; aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però es caracteritzen per ser extremadament eficaços en la destrucció tumoral i persistir en l’organisme durant un llarg temps.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos. “Seleccionem aquests linfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’una “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera perpètua, en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

El tractament s’ha dut a terme en el Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dirigit pel prof. Jordi Sierra i amb la col·laboració de la resta de facultatius, infermeria, altre personal de la mateixa i amb l’ajuda d’un equip multidisciplinari de suport, en el qual participen entre d’altres els serveis de Medicina Intensiva, Neurologia i Farmàcia.

En els propers mesos es podrà administrar un segon CAR-T CD19, acadèmic, enterament produït pel Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a Sant Pau, per a pacients amb limfomes i leucèmies de línia B, gràcies a un ajut de 2 milions d’euros de la Fundació “La Caixa”.

Aquesta fita científica i clínica ha estat en part possible gràcies a la recent acreditació de la sala blanca per al desenvolupament de teràpies avançades de l’IBB Sant Pau. L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Paul, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, certificat que permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T. L’acreditació i equipament de la sala blanca permetrà als grups de recerca de l’IIB Sant Pau desenvolupar noves teràpies. En definitiva, enfortir la recerca translacional a Sant Pau per a oferir tractaments innovadors als pacients.

VÍDEO DISPONIBLE AQUÍ.

Gràcies a aquest acord, s’impulsarà un servei mòbil de valoració de malalties vasculars que es desplaçarà a les empreses i aquestes podran col·laborar en el finançament de la recerca.

Sant Pau ha acollit la signatura del conveni de col·laboració entre l’associació Activa’tt per la Salut, vinculada a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant pau, i Foment del Treball.  L’objectiu del conveni és promoure el coneixement i la prevenció de les malalties com la trombosi venosa profunda, l’embòlia de pulmó la insuficiència venosa crònica i els aneurisma de l’aorta, entre d’altres, així com la captació de recursos per la recerca.

Aquestes malalties són la primera causa de mortalitat al món desenvolupat. Les últimes dades revelen que només a Europa es produeixen al voltant de 1’5 milions de trombosi en un any (i més de 543 mil morts) amb una despesa directa estimada d tres mil milions d’euros l’any. Pe tant, com recull el conveni, aquesta patologia és un problema de salut pública que consumeix una gran quantitat de recursos econòmics.

Gràcies a aquest acord, s’impulsarà un servei mòbil de valoració de malalties vasculars, format per professionals del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que es desplaçarà a les empreses amb caràcter preventiu per fer una diagnosi i valoració del risc trombòtic dels seus treballadors i familiars. Alhora les empreses podran col·laborar i ajudar al finançament de la investigació en la lluita contra les malalties d’origen vascular que es duu a terme a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El doctor José Manuel Soria, president d’Activa’tt per la Salut i director de Genòmica de Malalties Complexes a l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha destacat que “els països amb la recerca més desenvolupada són els que tenen la major interacció entre empresa i Instituts de Recerca. La recerca és la inversió més eficient que té una societat”. El doctor Soria ha afegit que “aquesta aliança entre empresa i recerca ens ha de permetre avançar i passar de la medicina reactiva a la predictiva. Aquest és el nostre compromís. Cada minut mor a Europa una persona per trombosi, la recerca és la millor prevenció a aquesta xacra.”

Per la seva banda, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre ha remarcat que “aquest conveni posa de manifest com les empreses juntament amb les organitzacions de la societat civil poden ser una part activa fonamental en la prevenció i la gestió d’aquestes malalties”. Així mateix ha encoratjat les empreses a “implementar programes d’hàbits saludables, a promoure i desenvolupar el coneixement de les malalties d’origen vascular i a dur a terme accions de detecció precoç de la malaltia dins de l’àmbit laboral com, per exemple mitjançant el servei mòbil de valoració de malalties vasculars”.

En l’acte -que ha tingut lloc en el Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau- han intervingut també la gerent de l’hospital, Dra. Gemma Craywinckel, i el director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés.

Aquesta nova unitat permet coordinar i realitzar assajos clínics complexos amb medicaments en  fase de desenvolupament primerenc i estudiar i oferir noves oportunitats de tractament pels pacients .

més…