Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL), descriuen el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson. Els científics han desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions i estudiar els circuits cerebrals que s’activen. L’estudi, que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Science Translational Medicine, posa de manifest la relació d’aquestes al·lucinacions en el context i la progressió de la malaltia de Parkinson i podria esdevenir un indicador a tenir en compte per al diagnòstic precoç.

Investigadors de l’Institut de Receca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau en col·laboració amb científics a l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL) acaben de descriure el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i la seva possible relació en la progressió de la malaltia.

L’equip liderat per Jaume Kulisevsky, director del grup de recerca de Parkinson i trastorns del moviment a l’IIB Sant Pau i de la Unitat amb el mateix nom del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,  i per Olaf Blanke, investigador principal a l’EPFL de Ginebra, ha desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions a persones sanes i també a malalts de Parkinson que, combinat amb estudis de ressonància magnètica els ha permès estudiar els circuits cerebrals responsables i identificar que són els mateixos implicats en les al·lucinacions formades que donen lloc a problemes greus als malalts de Parkinson.

Al·lucinacions que no es tenien en compte però que poden ser reveladores

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent al món després de l’Alzheimer i afecta sobretot a la gent gran. Es coneix principalment per la tremolor i els moviments involuntaris a les extremitats que provoca en alguns pacients, però en realitat hi ha molts altres símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. Les al·lucinacions en aquests pacients són freqüents però només es consideraven símptomes de Parkinson les al·lucionacions formades, és a dir, aquelles on l’alteració de la percepció és major.

Alguna vegada has sentit que tenies algú al darrere però en canvi no hi havia ningú? O bé et senties “acompanyat” com si hi hagués alguna altra presència en una mateixa estança? També és possible que hagis percebut quasi de reüll que algun animal o objecte passa de pressa. Aquest tipus de fenòmens són el què s’anomenen al·lucinacions “menors” o “no formades”. Són molt freqüents en malalts de Parkinson, esdevenint cada cop més freqüents a mida que la malaltia avança; i també són comuns entre el 5% de la població sana.

“En el passat, no es donava importància a aquest tipus d’al·lucinacions. S’atribuïen a la medicació o bé quedaven sense identificar perquè la gent no les comparteix, potser per vergonya, o bé perquè els professionals sanitaris no preguntàvem sobre aquest tema. El nostre grup de recerca ja va identificar el paper clau d’aquestes al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i ara, amb aquest treball podem concloure que els circuits cerebrals responsables són els mateixos que més endavant causaran al·lucinacions majors, un indicador greu de la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu dels pacients”, explica Jaume Kulisevsky, investigador de l’IIB Sant Pau i co-autor principal de l’estudi que s’acaba de publicar a la revista Science Translational Medicine.

Implicacions pràctiques

L’estudi, que s’ha dut a terme amb persones sanes i pacients de Parkinson de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i en altres hospitals a Suïssa i França, reafirma les bases funcionals del fenòmen de les al·lucinacions i podria ser un bon marcador per a estudiar el progrés de la malaltia. L’expertesa del grup liderat per Kulisevsky sobre aquest tipus de fenòmens i el seu treballs previs indicant les al·lucinacions menors com a símptomes pre-motors a tenir en compte, així com la descripció dels circuits d’atenció i connectivitat visual, fan possible que aquest nou dispositiu esdevingui una nova eina per a l’estudi i el diagnòstic del Parkinson. Com en la majoria de malalties neurodegeneratives, cal fer esforços en la detecció precoç i en identificar dianes orientades a desenvolupar tractaments que n’evitin la progressió. L’ús d’aquest aparell robòtic en combinació amb tècniques de ressonància magnètica han permès als investigadors identificar les xarxes cerebrals implicades en les al·lucinacions i descobrir-ne diferents nivells de severitat o deteriorament.

De cara als pacients i a la pràctica clínica, aquest estudi impactarà directament en els següents aspectes:

• Desestigmatització dels pacients. Els pacients amb malaltia de Parkinson que experimenten al·lucinacions sovint no les comuniquen, perquè temen l’estigmatització de familiars, amics i metges. Si el tema s’aborda des de l’inici i es considera un dels símptomes a valorar, els pacients poden parlar-ne més obertament amb el seu metge.

• Consciència mèdica. En funció de l’informe, els metges són conscients de les al·lucinacions de presència i dels seus mecanismes cerebrals (i no només sobre les al·lucinacions visuals formades a la malaltia de Parkinson) i han de dedicar temps a avaluar la presència d’aquests símptomes.

• Comunicació amb pacients i familiars. L’article que ara es publica descriu els mecanismes cerebrals de les al·lucinacions de presència i la seva relació amb la malaltia de Parkinson. Els metges poden proporcionar una explicació a les persones afectades, que en trobar-se més informades poden conèixer i gestionar millor la seva malaltia.

• Diagnòstic. Esperem que en un futur proper els metges puguin emprar la nostra “prova d’estrès d’al·lucinació” per induir al·lucinacions de presència en condicions segures i controlades i quantificar la sensibilitat d’al·lucinació d’un individu. Per tant, el nostre mètode i procediment s’afegeix als procediments mèdics relacionats, com per exemple la prova d’estrès cardíac.

Article de referència
Bernasconi et al., Sci. Transl. Med., 13, eabc8362 (2021) 28 April 2021. 10.1126/scitranslmed.abc8362

El Sr. Manel Balcells i Díaz ha estat nomenat president del Patronat de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

En motiu del seu nomenament com a president del Patronat de la  Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el passat 30 de març, el Dr. Balcells ostenta també la presidència del patronat a l’institut de recerca.

Avui, dimarts 27 d’abril, el Dr. Balcells ha visitat l’Institut de Recerca acompanyat del Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca i de la Dra. Gemma Craywinckel, directora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Manel Balcells i Díaz, M.D. PhD.

Nascut a Ripoll el 1958, és metge, llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la UAB, especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica i en Medicina de l’Esport. Diplomat en gestió Sanitària per EADA i PADE per l’IESE.

Ha estat director mèdic de l’Hospital General de Granollers, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i conseller  d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Expresident executiu de Biocat i exvicepresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Ha estat també tinent d’alcalde de la ciutat de Granollers, i membre de CASOST.

Actualment, comissionat de Salut del Centre Tecnològic Leitat i director del CIMTI i del Living Lab Catalonia. President del Consell Assessor del Departament de Salut, president de la Fundació Joan Costa i Roma (CST), i membre del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa i del Parc Taulí de Sabadell.

Distingit amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.

Dra. Gemma Craywinckel, directora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Sr. Manel Balcells, president del Patronat de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | IIB Sant Pau.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga signen un conveni de col·laboració per impulsar la recerca en musicoteràpia per a pacients onco-hematològics i els seus cuidadors.  El projecte és pioner en intervencions de musicoteràpia per a pacients en teràpia cel·lular i s’espera que contribueixi a reduir els nivells de malestar físic emocional en els pacients hospitalitzats, i a millorar l’estat anímic i la qualitat de vida tant de pacients com dels seus cuidadors familiars i professionals.

La musicoteràpia és una disciplina que utilitza la música de forma sistemàtica i científica per fomentar el benestar de les persones. Existeixen diversos estudis sobre l’eficàcia d’aquesta disciplina en pacients oncològics amb tumors sòlids però  el nombre d’estudis en càncers amb tumors líquids, com per exemple la leucèmia, és encara escàs. Ara, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga han signat un acord de col·laboració per a fomentar la recerca en musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau.

La primera intervenció conjunta en el marc d’aquest acord és un projecte de recerca impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, format per personal mèdic, d’infermeria i d’investigació. La seva proposta parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta, especialment ara amb les restriccions per covid. El pacient passa per molts canvis en el seu estat anímic i és aquí on la musicoteràpia pot esdevenir un suport integral positiu, sobretot en la disminució de l’angoixa,  depressió i malestar físic, i afavorir l’expressió emocional, la comunicació i la connexió amb estats de relaxació.

“El nostre objectiu és implementar la musicoteràpia durant el procés d’hospitalització en els pacients ingressats a la Unitat d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La musicoteràpia alleuja l’estrès emocional del procés onco-hematològic dels pacients i els seus cuidadors, que degut a la pandèmia s’ha vist agreujat per un aïllament extrem d’aquest tipus de pacients”, expliquen  les investigadores d’aquest projecte Iria González i Silvana Novelli, cap d’infermeria i metgessa hematòloga de l’Hospital de Sant Pau i responsables d’aquest projecte de recerca a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions. L’equip de Sant Pau compta amb un llarg recorregut i experiència en mesurar l’índex de qualitat de vida en aquest tipus de pacients aguts, que acostumen a fer llargues estades d’ingrés hospitalari (d’uns 30 a 40 dies de mitjana).

“Els estudis en altres tipus de càncers i l’escassa informació que hi ha en pacient hematològic ens fan pensar que aquestes sessions poden tenir un gran impacte, però cal tenir dades concretes i mesurar la seva eficàcia. La nostra intervenció, serà pionera en el camp dels càncers hematològics i podria suposar un canvi important per aquest tipus de pacient”, afirmen les investigadores. El projecte contempla oferir sessions de musicoteràpia al llarg d’un any, arribant a fins a 300 pacients i a 300 cuidadors, incloent familiars i també personal sanitari.

La col·laboració de les tres entitats és una de les claus en aquest projecte i promou una recerca transversal integrant diverses disciplines.  D’una banda, Sant Pau compta amb l’experiència del servei d’hematologia i la qualitat de la seva recerca en l’àmbit de l’onco-hematologia. Per la seva banda, Oncolliga i l’ESMUC compten amb experiència prèvia en projectes de musicoteràpia aplicada a altres tipus de malalties i de càncers, duts a terme per a professionals especialitzats en l’àmbit de la psicooncologia i la musicoteràpia.

Oberts a finançament

Actualment el projecte es troba en plena campanya de finançament mitjançant el web https://musicoterapiasantpau.cat/. En aquest sentit, també està prevista la celebració d’un concert solidari el proper 13 de juny al Recinte Modernista de Sant Pau, que comptarà amb la participació de diversos artistes.

Un equip internacional amb participació del grup de recerca en Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau i liderat per investigadors de l’ICFO, ha elaborat una anàlisi combinada de tres estudis sobre el flux sanguini cerebral en pacients de malalties cerebrovasculars. L’anàlisi conclou que les variacions del flux sanguini cerebral d’aquests pacients, observades quan se’ls canvia de postura al llit, podrien indicar que hi ha errors en la resposta d’autoregulació cerebral.

L’ictus isquèmic i l’autoregulació cerebral

Aproximadament un 80% dels ictus que es produeixen són de tipus isquèmics. L’ictus isquèmic és un accident cerebrovascular provocat per un estretament o obstrucció de les artèries que condueixen la sang al cervell, fet que causa una reducció greu del flux sanguini anomenada isquèmia. La isquèmia pot produir la mort del teixit cerebral.

L’autoregulació cerebral és un procés biològic que permet l’abastiment de sang al cervell encara que hi hagi canvis de pressió, per exemple durant l’administració de fàrmacs hipotensors després d’una lesió. És una eina de protecció neuronal que ajuda a mantenir el flux de sang al cervell quan es produeixen canvis al teixit cerebral. Tot i haver-se trobat molts dels processos que hi participen, encara no es coneix exactament quin és el mecanisme que controla la resposta.

Durant les primeres etapes de l’ictus els metges varien la inclinació dels capçals del llit dels pacients per tal de millorar-ne la perfusió del flux de sang al cervell. Aquesta tècnica, que és no invasiva i a més no requereix la cooperació del pacient, permet monitorar-ne les variacions de la resposta cerebral i avaluar-ne els mecanismes.

Alguns estudis previs ja han assenyalat que al voltant d’un 25% dels casos d’ictus isquèmics respon als canvis posturals de manera paradoxal. En alguns d’aquests pacients, quan se’ls canvia d’estar estirats a estar inclinats i després se’ls torna a estirar, el seu flux sanguini no retorna als mateixos valors inicials.

Els investigadors Clara Gregori, Igor Blanco, Peyman Zirak, Lisa Kobayashi, Stella Avtzi, Federica Maruccia, Giacomo Giacalone, liderats pel Professor ICREA a l’ICFO Turgut Durduran, han treballat en colaboració amb el grup de recerca Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau, format pels neuròlegs de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, del Servei de Neurologia de Sant Pau, Pol Camps-Renom, Joan Martí-Fàbregas, Luís Prats-Sánchez i Alejandro Martínez-Domeño, liderats per la Raquel Delgado-Mederos, per investigar  la relació entre aquests canvis al flux sanguini i la pressió arterial, que es un dels principals impulsors d’aquest flux. L’estudi resultant, publicat fa poc a la revista BMC Neurology, inclou també investigadors dels Estats Units a la Universitat de Pennsilvània, l’Hospital General de Massachusetts, la Universitat de Campinas, i la Universitat de Washington St. Louis.

Anàlisi combinat de setanta-dos pacients

Per a poder analitzar més en profunditat la qüestió, l’equip d’investigadors va ajuntar dades sobre el flux sanguini cerebral provinents de tres estudis, realitzats als Estats Units i a Espanya, entre 2005 i 2017.

Les dades d’aquests estudis, realitzats a setanta-dos pacients que havien patit un ictus isquèmic, es van obtenir a través de tècniques d’espectroscòpia de correlació difosa (DCS). Els investigadors n’havien mesurat els canvis del flux sanguini cerebral en resposta a un protocol concret de manipulació de la posició dels pacients al llit, en tres subgrups d’estudi; individus sans, pacients amb estenosi caròtida – estretament de l’artèria caròtida – i pacients d’ictus isquèmic.

El protocol analitzat, anomenat HOB per les sigles en anglès de head-of-bed,  consistia a col·locar els pacients en posició supina – estirats cap per amunt -,  després elevar-ne el capçal fins a un cert angle d’inclinació, i finalment retornar-los a la posició inicial, mantenint cada postura durant cinc minuts. Durant aquest procés, l’equip en monitoritzava el flux sanguini cerebral i la pressió arterial, per tal de detectar-hi qualsevol canvi.

Mobilitzar els pacients podria induir canvis al flux sanguini cerebral

Les dades analitzades mostren que als pacients sans, el flux sanguini cerebral disminueix quan passen d’estar estirats a una postura elevada, i després augmenta fins als nivells inicials quan tornen a estirar-se. En canvi, als pacients d’ictus isquèmic i d’estenosi caròtida, els valors tant del flux sanguini cerebral com de la pressió arterial no retornen als valors observats inicialment.

També s’ha observat que, durant les 48 h posteriors a l’ictus, el flux sanguini cerebral d’aquests pacients està correlacionat amb la pressió arterial mitja, però només a l’hemisferi del cervell que ha patit la lesió. Aquestes dues observacions suggereixen que la variació del flux sanguini en resposta als canvis de postura podria fer-se servir per a identificar errors en la resposta d’autoregulació cerebral.

Millorar el maneig dels pacients amb ictus

La mobilització ràpida dels pacients que han patit un ictus isquèmic n’afavoreix la recuperació motora. Però les dades que aporta aquesta anàlisi podrien suggerir que la mobilització durant les hores posteriors a l’ictus pot afectar-ne la perfusió del flux sanguini cerebral.

Per tal d’ajudar a esclarir quin és el rol de l’autoregulació cerebral, i aportar més informació que ajudi a millorar-ne el maneig clínic, l’equip d’investigadors de l’ICFO i l’Hospital de Sant Pau i l’IIB-Sant Pau duran a terme conjuntament un assaig clínic en 200 individus que han patit ictus isquèmic.

Article de referència: Gregori-Pla et al. Blood flow response to orthostatic challenge identifies signatures of the failure of static cerebral autoregulation in patients with cerebrovascular disease. BMC Neurology (2021) 21:154. https://doi.org/10.1186/s12883-021-02179-8

Exheus, una spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CREB de la UPC, ha creat una tecnologia que permet optimitzar el rendiment físic i la salut amb l’anàlisi d’una mostra de sang. D’aquesta manera, l’empresa analitza l’expressió dels gens mitjançant intel·ligència artificial per obtenir un informe de recomanacions personalitzat sobre elements com la nutrició o pautes de vida saludable que contribueixen a millorar el benestar personal i prevenir problemes de salut.

Exheus ha estat beneficiària de l’ajut Startup Capital d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement. La startup ha rebut 75.000 euros que podrà destinar a finançar les activitats derivades de l’execució del pla de negoci inicial, com per exemple cobrir despeses de personal, invertir en material i equipaments, llogar espais, elaborar estratègies de comercialització i comunicació així com rebre l’assessoria d’un mentor acreditat per ACCIÓ.

Aquesta startup desenvolupa una solució que és capaç de seqüenciar l’àcid ribonucleic (ARN) a partir d’una  petita mostra de sang. Això permet associar l’expressió dels gens en més de 320 vies metabòliques que actuen com a biomarcadors dels paràmetres del cos de l’individu. D’aquesta manera, la tecnologia creada per Exheus és capaç d’analitzar totes aquelles variacions que estan fora de la normalitat per millorar i prevenir problemes de salut.

Segons la CEO i cofundadora d’Exheus, Teresa Tarragó, “oferim l’informe de salut més avançat del món amb tots els gens que s’estan expressant en una mostra de sang. És una foto del que passa al teu cos en un moment determinat”. Per l’emprenedora, l’informe personalitzat que emet Exheus “fa una sèrie de recomanacions específiques per millorar la salut, segons els indicadors que surten alterats, que permet experimentar millores en només dos o tres mesos”.

Un dels primers objectius de la tecnologia desenvolupada per Exheus és millorar la recuperació de lesions esportives en àmbits d’alt rendiment i reduir-ne el seu nombre. Fins ara, la startup ha validat la tecnologia en diferents disciplines esportives i ja l’està desenvolupant en fases pilot amb alguns dels principals clubs i centres esportius europeus.

En paral·lel a la seva aplicació en esportistes d’alt rendiment, Exheus també ofereix una versió enfocada a persones interessades a millorar la seva nutrició i benestar. En aquest cas, a banda de l’informe personalitzat, la startup també proposa assessorament expert per desenvolupar les pautes de vida saludables i descomptes per a la realització de nous informes que permetin comprovar les millores experimentades.

“Projectes com el d’Exheus posen de manifest la importància de la intel·ligència artificial en l’ecosistema de la salut”, ressalta Alexandre Perera, director del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC.

Al seu torn, el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, destaca la importància “que la recerca en salut no només generi coneixement i proposi solucions per a la ciutadania i els pacients, sinó que també es tradueixi en valor econòmic i empresarial”. Pel Dr. Surrallés, “és un indicador que les coses avancen en bona direcció i Exheus n’és un bon exemple”.

Exheus va néixer el juny de 2020, enmig de la pandèmia de la COVID-19, com una spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CREB de la UPC. Actualment ja compta amb vuit treballadors i és present al Pier01 de Barcelona i a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró.

El primer medicament cel·lular d’immunoteràpia CAR-T dissenyat i produït enterament a Sant Pau i administrat al primer pacient, forma part d’un assaig clínic del mateix centre, pioner a Europa, d’immunoteràpia CAR-T de fase I / II per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva, finançat per l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El projecte de recerca està liderat pel Dr. Javier Briones, cap de Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. L’equip de Briones ha dissenyat el CAR-T 30 i realitzat el seu desenvolupament preclínic, i s’encarrega de la producció i control de qualitat de les cèl·lules HSP-CAR-T 30 en condicions GMP que infonen als pacients.

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir de limfòcits T del mateix malalt i, mitjançant modificació gènica, s’aconsegueix que expressin un receptor per potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” de manera que es denominen CAR-T. Els CAR-T de Sant Pau estan enriquits en un tipus de limfòcits T, anomenats T de memòria “stem”; aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però es caracteritzen per ser extremadament eficaços en la destrucció tumoral i persistir en l’organisme durant un llarg temps.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos. “Seleccionem aquests linfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’una “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera perpètua, en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

El tractament s’ha dut a terme en el Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dirigit pel prof. Jordi Sierra i amb la col·laboració de la resta de facultatius, infermeria, altre personal de la mateixa i amb l’ajuda d’un equip multidisciplinari de suport, en el qual participen entre d’altres els serveis de Medicina Intensiva, Neurologia i Farmàcia.

En els propers mesos es podrà administrar un segon CAR-T CD19, acadèmic, enterament produït pel Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a Sant Pau, per a pacients amb limfomes i leucèmies de línia B, gràcies a un ajut de 2 milions d’euros de la Fundació “La Caixa”.

Aquesta fita científica i clínica ha estat en part possible gràcies a la recent acreditació de la sala blanca per al desenvolupament de teràpies avançades de l’IBB Sant Pau. L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Paul, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, certificat que permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T. L’acreditació i equipament de la sala blanca permetrà als grups de recerca de l’IIB Sant Pau desenvolupar noves teràpies. En definitiva, enfortir la recerca translacional a Sant Pau per a oferir tractaments innovadors als pacients.

VÍDEO DISPONIBLE AQUÍ.

Gràcies a aquest acord, s’impulsarà un servei mòbil de valoració de malalties vasculars que es desplaçarà a les empreses i aquestes podran col·laborar en el finançament de la recerca.

Sant Pau ha acollit la signatura del conveni de col·laboració entre l’associació Activa’tt per la Salut, vinculada a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant pau, i Foment del Treball.  L’objectiu del conveni és promoure el coneixement i la prevenció de les malalties com la trombosi venosa profunda, l’embòlia de pulmó la insuficiència venosa crònica i els aneurisma de l’aorta, entre d’altres, així com la captació de recursos per la recerca.

Aquestes malalties són la primera causa de mortalitat al món desenvolupat. Les últimes dades revelen que només a Europa es produeixen al voltant de 1’5 milions de trombosi en un any (i més de 543 mil morts) amb una despesa directa estimada d tres mil milions d’euros l’any. Pe tant, com recull el conveni, aquesta patologia és un problema de salut pública que consumeix una gran quantitat de recursos econòmics.

Gràcies a aquest acord, s’impulsarà un servei mòbil de valoració de malalties vasculars, format per professionals del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que es desplaçarà a les empreses amb caràcter preventiu per fer una diagnosi i valoració del risc trombòtic dels seus treballadors i familiars. Alhora les empreses podran col·laborar i ajudar al finançament de la investigació en la lluita contra les malalties d’origen vascular que es duu a terme a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El doctor José Manuel Soria, president d’Activa’tt per la Salut i director de Genòmica de Malalties Complexes a l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha destacat que “els països amb la recerca més desenvolupada són els que tenen la major interacció entre empresa i Instituts de Recerca. La recerca és la inversió més eficient que té una societat”. El doctor Soria ha afegit que “aquesta aliança entre empresa i recerca ens ha de permetre avançar i passar de la medicina reactiva a la predictiva. Aquest és el nostre compromís. Cada minut mor a Europa una persona per trombosi, la recerca és la millor prevenció a aquesta xacra.”

Per la seva banda, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre ha remarcat que “aquest conveni posa de manifest com les empreses juntament amb les organitzacions de la societat civil poden ser una part activa fonamental en la prevenció i la gestió d’aquestes malalties”. Així mateix ha encoratjat les empreses a “implementar programes d’hàbits saludables, a promoure i desenvolupar el coneixement de les malalties d’origen vascular i a dur a terme accions de detecció precoç de la malaltia dins de l’àmbit laboral com, per exemple mitjançant el servei mòbil de valoració de malalties vasculars”.

En l’acte -que ha tingut lloc en el Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau- han intervingut també la gerent de l’hospital, Dra. Gemma Craywinckel, i el director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés.

Aquesta nova unitat permet coordinar i realitzar assajos clínics complexos amb medicaments en  fase de desenvolupament primerenc i estudiar i oferir noves oportunitats de tractament pels pacients .

més…

Sant Pau participa en un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques que analitza si totes les partícules de l’anomenat colesterol bo (HDL)  tenen un efecte protector cardiovascular. Tradicionalment, s’ha considerat que el colesterol HDL s’associa amb menor risc de malalties del cor, però hi ha dubtes sobre si totes les partícules tenen aquest efecte protector. 

més…

El Recinte Modernista de Sant Pau acull l’Exposició “Art Solidari”, del 26 de febrer al 26 de març, a benefici de la recerca sobre la Covid-19. Hi trobarem obres de Silvio Alino, Art is Trash, Carles Azcón, Balu, Lluís Cadafalch, Patricia Cancelo, Luisa Chaves, Josep M. Forcada,  Mª José Hernández, Mercedes Roglà i Valiente Creations.

De dilluns a dissabte d’11 a 19 h. Diumenges d’11 a 14 h.
Entrada lliure www.santpau.barcelona

Un equip muldisciplinar d’investigadors de la University of Calgary, de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), i de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha identificat un dels mecanismes moleculars responsables dels alternans cardíacs, una alteració del ritme del cor que facilita la inducció de la fibril·lació ventricular, un tipus d’arrítmia potencialment letal. Aquest descobriment, que es publica avui, 19 de febrer, a la revista Circulation Research (AHA Journals), obre la porta al desenvolupament de nous tractaments farmacològics.

més…

Sant Pau participa juntament amb altres 7 institucions sanitàries destacades de l’àrea de Barcelona, en la Xarxa de Fotònica Mèdica de Barcelona: Sumant per millorar la salut i el benestar de la societat. Els seus instituts de recerca  i l’ICFO uneixen forces mitjançant la creació d’una  xarxa per tal de dur tecnologies fotòniques d’avantguarda  a  l’hospital per promoure les activitats de recerca i desenvolupament  que es realitzen al voltant de la Ciutat Comtal, i per extensió a tot Catalunya, a través d’una llarga col·laboració entre l’ICFO i els seus nombrosos col·laboradors  clínics.

més…

Sant Pau publica un estudi, a Alzheimer’s & Dementia, que identifica, per primera vegada, importants diferències lligades al sexe en la variant conductual de la demència frontotemporal. Aquest estudi, liderat pel Dr. Ignacio Illán-Gala, neuròleg de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, suggereix que el cervell femení pot ser més resistent a aquesta malaltia per mecanismes encara desconeguts. Aquests resultats obren la porta a nous estudis per millorar el diagnòstic de la variant conductual de la demència frontotemporal.

més…

Un article publicat a la revista Cancer Research descriu un nou mecanisme molecular que contraresta l’acció immunosupressora que exerceixen els macròfags per potenciar el creixement tumoral, i aporta coneixements de potencial interès per dissenyar futures opcions terapèutiques contra el càncer. El nou treball, de caràcter preclínic, on han participat investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau), està dirigit per la professora Annabel Valledor, de la Facultat de Biologia (UB) i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).

Més informació

El Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau organitza el II Curs d’Actualització en Diagnòstic i Tractament dels Tumors Tímics. Un curs que ofereix una posada al dia dels coneixements teòrics i pràctics del diagnòstic i tractament dels tumors tímics, amb i sense diagnòstic, de Miastènia Gravis (MG). Gratuït i en format virtual, tindrà lloc el proper 4 de març.

més…

Un assaig clínic realitzat a Espanya ha demostrat que la prescripció diferida d’antibiòtics és segura i efectiva per tractar les infeccions respiratòries no complicades en nens. Aquesta estratègia, comparada amb la prescripció immediata d’antibiòtics, disminueix notablement l’ús d’aquests fàrmacs i és igual de satisfactòria per als pares, segons els resultats d’un estudi, coordinat per investigadors  de Sant Pau, publicats a la revista Pediatrics.

més…

més…

L’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Des de Sant Pau algunes de les nostres investigadores reflexionen sobre el tema.

Veure vídeo

El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.

Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen dur a terme activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.

Activitats

Més informació

Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) a l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i a l’Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) han analitzat la contribució del receptor nuclear NOR-1, a l’avanç de l’aneurisma aòrtic abdominal (AAA), gràcies a la creació de models de ratolí transgènics. D’aquesta manera, obren una nova via per a avançar en el coneixement dels mecanismes patològics d’aquesta malaltia, així com per a l’experimentació de nous fàrmacs dirigits al seu tractament.

més…