L’Alzheimer’s Association finançarà tres projectes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau en el marc del seu programa internacional de subvencions a la recerca (International Research Grant Program). Els projectes guanyadors estan liderats per Olivia Belbin, Miguel Ángel Santos i María Carmona.

El grup dirigit per Olivia Belbin estudiarà el paper del miARN sináptico i el lliurament de miARN d’astròcits a la malaltia d’Alzheimer. La hipòtesi d’aquests investigadors és que la concentració de petites molècules d’ARN està alterada al cervell dels pacients amb aquesta malaltia. A més, un dels seus objectius és comprovar si aquesta alteració es pot detectar a la sang. La identificació del miARN nociu que condueix al mal funcionament de les sinapsis en pacients amb la malaltia d’Alzheimer es podria utilitzar per desenvolupar futures estratègies terapèutiques basades en la correcció d’aquest mal funcionament.

Per la seva banda, Miguel Ángel Santos va obtenir una ajuda per estudiar les bases moleculars de l’efecte protector del bilingüisme davant del deteriorament cognitiu.

Se sap que parlar dues llengües retarda l’aparició de la demència en quatre anys. El coneixement de com el bilingüisme contribueix a la protecció contra els processos fisiopatològics és crucial per a la traducció a futures estratègies que es podrien implementar com una política de salut pública de baix cost que redueixi l’impacte de la demència a tot el món.

Finalment, Maria Carmona Iragui i Maria Florencia Iulita dirigiràn un projecte que pretén trobar biomarcadors inflamatoris de la malaltia d’Alzheimer a la síndrome de Down. Se sap que les persones amb síndrome de Down tenen un risc molt elevat de desenvolupar malaltia d’Alzheimer. Aquestes investigadores volen estudiar la inflamació cerebral en fluids corporals, com el plasma i líquid cefaloraquidi, per tal de buscar biomarcadors o “indicadors de malaltia” que ens ajudin a comprendre els primers canvis associats a la malaltia d’Alzheimer. Una eina innovadora que utilitzaran és l’anàlisi de les vesícules extracel·lulars, que són petites partícules lipídiques alliberades per totes les cèl·lules del cos. En concret, volen aïllar aquestes vesícules d’un tipus de cèl·lula cerebral coneguda com a astròcits, que contribueix a la inflamació del cervell en la malaltia d’Alzheimer.

Aquests ajuts es sumen a quatre més que ja estan en marxa en el IIB Sant Pau, atorgats per l’Alzheimer’s Association en anys previs. En concret, Alexandre Bejanin està realitzant l’estudi de la imatge multimodal de la malaltia dels vasos petits en la malaltia de Alzheimer genètica; Oriol Dols-Icardo està avaluant la inflamació perifèrica en persones amb síndrome de Down en diferents etapes de la malaltia d’Alzheimer;  Aranha Mateus treballa amb l’avaluació de microinfarts corticals en individus amb síndrome de Down; i Ignacio Illán Gala estudia l’impacte del sexe biològic al llarg de la degeneració del lòbul frontotemporal esporàdic i genètic.

La malaltia d’Alzheimer ha esdevingut el principal problema mèdic en adults amb síndrome de Down a causa de l’alteració cromosòmica i l’augment de l’esperança de vida d’aquesta població, amb un risc de més del 90% de desenvolupar demència al llarg de la vida

Un estudi dirigit per Juan Fortea i Laura Videla, investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i de la Fundació Catalana de Síndrome de Down (FCSD) han descrit el risc de desenvolupar els símptomes clínics de la malaltia d’Alzheimer amb el temps i la influència de l’edat des de la fase preclínica, així com el deteriorament cognitiu progressiu associat.

Aquests resultats, que publica la revista JAMA Network Open reforcen la importància de desenvolupar plans de salut específics i fer un seguiment de les persones amb síndrome de Down per avaluar-ne el rendiment cognitiu abans de quarta dècada de la vida.

Els investigadors van examinar la progressió clínica d’una cohort de 632 adults amb síndrome de Down. A la primera avaluació es van incloure un total de 436 individus amb síndrome de Down sense símptomes clínics de malaltia d’Alzheimer, 69 pacients amb malaltia d’Alzheimer en fase prodròmica, és a dir, amb deteriorament cognitiu però sense interferència funcional, i 127 amb demència per malaltia Alzheimer.

Als 5 anys de seguiment es va poder comprovar que el 17% del total dels participants asimptomàtics havien progressat a fases simptomàtiques de la malaltia (prodròmica o demència). En estudiar la influència de l’edat a la fase asimptomàtica de la malaltia d’Alzheimer, van veure que la progressió a fases simptomàtiques abans dels 40 anys era pràcticament nul·la, però que augmentava progressivament fins a taxes de gairebé el 60% en els majors de 50 anys . Tot i això, aquesta relació amb l’edat no es va observar en el grup de pacients amb una malaltia d’Alzheimer prodròmica, que van progressar cap a la fase de demència independentment de l’edat.

Segons explica Laura Videla, neuropsicòloga de l’IIB Sant Pau i de la FCSD, entre els pacients que a l’inici de l’estudi estaven a la fase prodròmica de la malaltia, es va poder comprovar que la meitat havien progressat demència als dos anys de seguiment i , als 5 anys, pràcticament tots.

Aquestes estimacions del risc de progressió són dades importants que cal tenir en compte de cara al disseny de plans de salut específics per a adults amb síndrome de Down i per al disseny d’assajos clínics per a la malaltia d’Alzheimer. “Aquests resultats reforcen la hipòtesi que aquests pacients no es deterioren per l’edat, sinó pel mateix Alzheimer. Ara sabem que a les fases asimptomàtiques sí que importa l’edat, però a les prodròmiques en realitat no”.

Evolució cognitiva en el temps

Les persones amb síndrome de Down tenen una discapacitat intel·lectual de base que pot ser lleu, moderada, greu o profunda. Se sap, a més, que a partir dels 35-40 anys el rendiment cognitiu d’aquests pacients comença a baixar.

Una altra conclusió d’aquest estudi és que tant els casos lleus com els moderats tenen una pèrdua cognitiva similar. Segons detalla Laura Videla, “el que hem vist és que, transversalment, a la primera visita les persones amb discapacitat intel·lectual lleu puntuen més alt que els que tenen una discapacitat intel·lectual moderada, però vam voler veure si el deteriorament cognitiu longitudinal també era més gran en un grup que en un altre. I el que vam veure és que no, que aquí s’encavalquen. És a dir, el grup de persones amb discapacitat intel·lectual lleu i el de persones amb discapacitat intel·lectual moderada perden la mateixa quantitat de punts als tests neuropsicològics al llarg del temps independentment que parteixin d’un nivell basal més alt o més baix”.

Aquestes troballes també podrien ser útils per al disseny de nous assaigs clínics. Per exemple, “per valorar l’efecte d’un tractament determinat no caldria dividir la mostra en dos grups i, per tant, la mida de la mostra podria ser més reduïda i, amb això, l’estudi més eficient”, conclou la investigadora.

Article de referència

Videla L, Benejam B, Peguerols J, et al. Longitudinal Clinical and Cognitive Changes Along the Alzheimer Disease Continuum in Down Syndrome. JAMA Netw Open. 2022;5(8):e2225573. doi:10.1001/jamanetworkopen.2022.25573

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha obtingut 9 places a la convocatòria del Programa INVESTIGO 2022 per a la contractació de persones joves demandants d’ocupació. Aquests ajuts estan destinats a la realització d’activitats de recerca i innovació en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Generalitat de Catalunya- AGAUR.

Aquest programa permet finançar els costos laborals i salarials per un període entre 12 i 24 meses dels contractes d’un investigador menor de 30 anys, inscrit com a demandant d’ocupació i que no hagi desenvolupat cap mena d’activitat de recerca a la mateixa entitat en els 6 mesos anteriors.

Els grups beneficiats en aquesta convocatòria són:

– Grup de Neurobiologia de les demències
– Grup de Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Predisposició al Càncer
– Grup de Patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques
– Grup de Genòmica de malalties complexes
– Grup de Recerca en medicina perinatal i de la dona
– Grup d’Oncologia ginecològica i peritoneal
– Grup de Patologia Digestiva
– Grup de Malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment

Des de la Unitat de Projectes Nacionals de l’Institut de Recerca de Sant Pau s’estan gestionant actualment altres sol·licituds INVESTIGO del Ministeri i estan pendents també de les properes convocatòries de  l’AGAUR per tal de reforçar l’aposta d’aquesta institució per mantenir l’excel·lència i atraure talent.

Juan Fortea, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital ha estat nomenat coordinador del Grup d’Estudi de Síndrome de Down i Alzheimer de la Societat Internacional per a l’Avanç de la Investigació i el Tractament de l’Alzheimer (ISTAART).
El nomenament s’ha fet públic durant la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer (AAIC2022) que se celebra aquests dies en format híbrid: presencial i en línia. “És un gran orgull poder presidir aquest grup de treball a ISTAART. La tasca de recerca en xarxa amb altres científics de tot el món és fonamental per enfortir el coneixement en aquesta àrea i poder avançar en benefici dels nostres pacients”, comenta aquest expert.

El Dr. Fortea té una gran formació i experiència en el camp de les demències i la neurologia cognitiva. La Unitat de Memòria que dirigeix a Sant Pau ha desenvolupat un pla pioner a escala mundial per al cribratge poblacional de la malaltia d’Alzheimer als adults amb síndrome de Down. Aquesta unitat avalua una de les cohorts més grans del món d’adults amb síndrome de Down i estudis multimodals de biomarcadors d’Alzheimer.

El consell rector de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau – IIB Sant Pau, acaba de nomenar per unanimitat el Prof. Josep Santaló com a ombudsperson de recerca de l’IIB Sant Pau, a proposta de la direcció de l’institut.

L’ombudsperson o síndic/a de greuges de recerca actua com a agent mediador independent davant d’una sospita de possible mala conducta científica o conflictes professionals. Aquesta figura vetlla per l’acompliment del Codi de Bones Pràctiques en Recerca i actua per assegurar la integritat de la recerca de la institució. Presidirà i col·laborarà amb el Comitè d’Integritat de la Recerca de l’IIB Sant Pau (CIR-IIB) i actuarà com a persona mediadora entre el personal investigador de l’institut que detecti una possible mala conducta científica i qualsevol persona de la què se sospiti. Aquesta posició garanteix la independència respecte altres òrgans institucionals, la confidencialitat de les actuacions de l’institut i l’experiència contrastada en el món científic.

Sobre el Dr. Josep Santaló

El professor Josep Santaló és Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix classes de Biologia Cel·lular, Biologia de la Reproducció i Bioètica. Ha estat coordinador general d’estudis de Biologia, Vicedegà de la Facultat de Ciències i Vicerector de Recerca d’aquesta universitat.

La seva investigació s’ha centrat en la caracterització genètica i la congelació d’embrions preimplantacionals de mamífers, amb el desenvolupament del Diagnòstic Genètic Preimplantacional participant al grup pioner que el va instaurar a Espanya, la maduració ovocitària in vitro, la producció d’animals transgènics, la reprogramació nuclear i la derivació de cèl·lules mare embrionàries en ratolins i humans. És autor de 123 articles en revistes científiques, 72 indexats, 27 capítols de llibres i 13 documents de Bioètica. Ha participat en 27 projectes de recerca finançats, 12 dels quals com a investigador principal.

És membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i del Comitè d’Ètica a Recerca Animal i Humana i del Comitè de Bioseguretat de la Universitat Autònoma de Barcelona, els quals va presidir durant més de 10 anys , així com de l’Hinxton Group: An International Consortium on Stem Cells, Ethics and Law. Ha estat ponent redactor del Codi de Bones Pràctiques Científiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

També ha estat membre de l’Advisory Committee de l’ESHRE (European Society of Human Reproduction and Embryology) i d’altres societats com ara l’ASEBIR (Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció), la International Society for Stem Cell Research, la Societat Catalana de Biologia, la Societat Espanyola de Fertilitat i la British Society for the Study of Fertility.

Actualització del Codi de Bones Pràctiques en Recerca de l’IIB Sant Pau

El nomenament coincideix amb l’actualització del “Codi de de Bones Pràctiques Científiques” que passa a anomenar-se “Codi de Bones Pràctiques en Recerca”. La nova versió ha estat actualitza i adaptada al codi de conducta de CERCA i inclou, entre d’altres millores, una redacció amb llenguatge inclusiu, els principis d’RRI i el pla d’RRI de l’institut, així com diversos aspectes legals i institucionals. El nou codi també està alineat amb el marc d’integritat científica europea de compliment obligatori (codi ALLEA).

L’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) ha acollit una investigadora procedent d’Ucraïna mitjançant una crida des de la plataforma #ScienceForUkraine. Aquesta iniciativa sorgeix d’un moviment internacional promogut per científics, acadèmics i estudiants voluntaris per donar suport a la comunitat acadèmica ucraïnesa oferint-los oportunitats d’estades científiques o treballs a nivell internacional.

La Dra. Oleksandra Yukhymchuk va arribar fa unes setmanes a Barcelona per col·laborar al Grup de Recerca de Malalties de la Hipòfisi de l’Institut de Recerca que lidera la Dra. Susan Webb i amb el Servei d’Endocrinologia de l’hospital.

A més de participar en els projectes de recerca del grup, al seu dia a dia la Dra. Yukhymchuk també desenvolupa la seva activitat en consultes externes, on participa en les visites a pacients amb diferents malalties de la glàndula hipofisària, tiroide, obesitat, embaràs i diabetis , així com altres malalties endocrines. També col·labora en la gestió de les bases de dades de malalties hipofisàries a Catalunya.

Quan va esclatar la guerra, el febrer d’aquest any, Sasha -que és com l’anomenen afectuosament els seus companys a Sant Pau- estava fent la residència en Endocrinologia al V.P. Komisarenko Institute of Endocrinology and Metabolism, Kyiv.

A causa de la crisi i els problemes de seguretat al seu país, les activitats al seu hospital es van suspendre i Sasha es va quedar “sense poder estudiar ni treballar”, tal com ella mateixa ho explica. Ella i la seva família es van traslladar a un poble ubicat a la regió més occidental del país, frontera amb Polònia, per salvaguardar-se de les bombes que queien a la seva ciutat natal, Kyiv.

“Vaig començar a buscar possibilitats d’anar a estudiar a algun lloc per poder aprofitar i obtenir una mica d’experiència que després pogués ser útil al meu poble natal, a la meva clínica”.

Va ser aleshores quan una amiga seva li va parlar sobre la iniciativa #ScienceForUkraine. Aquí va trobar ofertes a diferents països com Polònia, Estats Units o Lituània. I també la de l’IIB Sant Pau, que va ser de l’únic lloc on va obtenir resposta. El Grup de Recerca de Malalties de la Hipòfisi de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) que lidera la Dra. Susan Webb oferia allotjament a una persona que volgués fer una estada de 3 mesos a Barcelona.

“L’oferta de Sant Pau em va semblar molt interessant, especialment perquè hi havia la possibilitat de col·laborar a l’àrea d’Endocrinologia, que és el meu camp d’interès. Jo vull treballar amb malalties òrfenes i em vaig sentir molt afortunada de poder venir aquí i poder treballar amb les bases de dades per fer recerca”.

Sasha explica que una de les coses que més la motiven de la seva estada a Sant Pau és que pot treballar amb totes les malalties de la glàndula hipofisària, ja que a Ucraïna no té accés a línies de recerca tan específiques en aquesta àrea. “Per mi era una molt bona oportunitat poder venir aquí a Sant Pau. Estic molt agraïda per la possibilitat de compartir aquesta experiència. La gent és molt amable i m’ha acollit molt bé”.

La Dra. Webb explica que aquesta experiència està sent molt enriquidora per a tot el grup de recerca que ella lidera a l’IIB Sant Pau. “Al nostre grup no teníem la possibilitat d’oferir salari o beca, així que vaig pensar que allò que podia oferir que algú pogués venir a viure a casa meva i que no hagués de pagar per allotjament o manutenció. Podíem compartir la nostra experiència i facilitats, però no teníem un salari per poder oferir”.

Sasha detalla que està aprenent molt, ja que a més de tenir la possibilitat de veure pacients pot conèixer com treballa l’IIB Sant Pau.

“Per exemple, nosaltres no tenim un centre d’assaigs clínics a Kíev. Participem en diferents assaigs clínics, però no tenim un institut on s’impulsi o una infraestructura dedicada a això com el CIM (Centre de Recerca del Medicament) que teniu aquí. És realment molt interessant”.

Sasha té pensat tornar a Ucraïna quan acabi la seva estada a l’IIB Sant Pau i reincorporar-se a la feina a l’hospital, a Kíev. Ella està segura que el seu pas per Barcelona “serà de gran ajuda en el futur per treballar-hi”. Tot i que es mostra escèptica respecte al futur de la investigació al seu país, té l’esperança que en un parell d’anys es pugui reactivar la investigació i els ponts oberts amb Sant Pau puguin fructificar en col·laboracions potencials.

L’IIB Sant Pau té actualment obertes dues ofertes de col·laboració més a la plataforma #ScienceForUkraine. Una al grup de recerca de Farmacogenòmica i Genètica de l’Ictus, que ofereix una estada de 3 mesos a un Investigador o estudiant de doctorat, i una altra al grup de Recerca de Malalties Cerebrovaculars, que ofereix finançament a 3 mesos (1000€/mes ) a un investigador.

Un macroestudi internacional amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha localitzat 11 noves regions cromosòmiques implicades en la susceptibilitat a la infecció pel SARS-CoV-2 i en la gravetat clínica de la COVID-19. El treball es publica a la revista Nature.

La identificació d’aquests determinants genètics implicats en la resposta al SARS-CoV-2 és fonamental per conèixer els mecanismes biològics subjacents a la malaltia, per trobar tractaments eficaços i per protegir les persones potencialment més vulnerables. Entre els gens trobats en aquest estudi, cal destacar certs gens codificants de surfactants pulmonars que tenen un paper clau en la funció pulmonar.

Aquest treball és una actualització amb més pacients d’un estudi que aquest consorci va publicar el juliol de 2021. Ara presenta una metaanàlisi d’estudis d’associació de tot el genoma (GWAS) de 125.584 casos d’infecció i més de 2.5 milions de controls recollits a 25 països a través de 60 estudis diferents. L’anàlisi de dades d’aquesta cohort l’ha liderat Israel Fernández Cadenas, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau.

“En aquest nou treball ampliem el mapa que vam començar l’any passat i gairebé dupliquem el nombre de regions i cromosomes estudiats passant de 13 a 23. A més, s’hi han inclòs mostres de tot el món millorant el coneixement que tenim dels processos biològics que causen els símptomes severs de COVID-19”, afirma l’investigador de Sant Pau.

Els resultats obtinguts en aquest estudi són fruit del consorci internacional COVID Host Genetic Initiative, que cerca variants genètiques comunes a la població que poden augmentar el risc d’infecció o de desenvolupar covid-19 greu. Per això, el consorci porta a terme estudis en milers de pacients.

“La susceptibilitat i la resposta a les infeccions víriques varia entre les persones, tal com ha posat de manifest l’actual pandèmia per SARS-COV-2”, explica la investigadora del CSIC Anna Planas, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB- CSIC). “Factors ambientals i socials contribueixen al risc de contraure la infecció, mentre que el sexe masculí, l’edat avançada i la presència d’altres malalties contribueixen al risc de desenvolupar una COVID-19 greu”, afegeix. “No obstant, factors genètics de les persones també augmenten la probabilitat de contraure la infecció, de necessitar hospitalització o de desenvolupar COVID-19 crític”.

Article de referència

Gita A. Pathak et al. A first update on mapping the human genetic architecture of COVID-19. Nature. DOI: 10.1038/s41586-022-04826-7

Investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del Servei d’Immunologia i la Unitat de Geriatria del Servei de Medicina Interna del mateix hospital han identificat que l’augment dels nivells de limfòcits T CD28+ CD27+ precoçment diferenciats s’associa amb un millor pronòstic en els pacients de més de 65 anys que ingressen per una pneumònia.

Així es desprèn dels resultats d’un estudi prospectiu -realitzat en el marc d’un projecte FIS de l’Institut de Salut Carles III- que publica la revista Journal of Leukocyte Biology, les autores principals de la qual són Laura Martínez Martínez, Olga H. Torres i Teresa Franco -Leyva.

Aquestes investigadores han pogut comprovar que els malalts que tenien un recompte més elevat d’aquestes cèl·lules del sistema immunitari al moment del seu ingrés a l’hospital tenien millors índexs de supervivència, així com una taxa de reingrés menor, tant als dos mesos com a l’any de seguiment.

Aquestes troballes posen sobre la taula que els nivells de limfòcits CD28+ CD27+ precoçment diferenciats podrien ser un biomarcador que podria ajudar a estratificar millor el risc i fer un millor seguiment d’aquests pacients.

El treball analitza dades de 97 pacients ingressats a l’Hospital de Sant Pau durant els anys 2019 i 2020.

Article de referència

Franco-Leyva T, Torres OH, Saez Prieto ME, et al. Early differentiated CD28+ CD27+ T lymphocytes as a biomarker for short and long-term outcomes in older patients with pneumonia. J Leukoc Biol. 2022;1-8. https://doi.org/10.1002/JLB.5MA0422-370R

L’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) ha obtingut la certificació UNE 166002:2021, que atorga AENOR, per al sistema de gestió de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (R+D+i).

Aquesta certificació estableix els requisits i les pautes pràctiques per a la formulació i el desenvolupament de polítiques que garanteixen la gestió adequada de tot el procés d’R+D+i, sistematitzant-la i integrant-la a la resta d’activitats de l’organització mitjançant objectius específics.

És important destacar que l’acreditació s’ha obtingut per la totalitat de les àrees estratègiques, així com per a tots els programes transversals de l’institut, cosa que representa un reconeixement a la qualitat amb què es treballa a tots els grups de recerca i altres àrees de gestió.

Miriam Ors Griera, responsable de la Unitat d’Innovació i Transferència i adjunta a la direcció de l’IIB Sant Pau, destaca que “aquesta certificació posa en valor el gran treball que s’està fent en totes les activitats de R+D+i de l’institut. Alhora, ressalta la robustesa del sistema de gestió de qualitat integrat que permet mantenir els estàndards definits per la nostra política de R+D+i”.

Aquesta certificació s’ha pogut aconseguir gràcies a la feina conjunta i coordinada de la Unitat d’Innovació i Transferència -que forma part de la Plataforma ITEMAS- i la Unitat de Qualitat de l’IIB Sant Pau.

Un equip d’investigadors de la UOC i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau revela que hi ha una connexió entre fatiga, depressió, ansietat i altres dèficits cognitius en pacients amb síndrome postcovid.

Els símptomes més comuns de la condició postcovid, coneguda com a covid persistent, inclouen fatiga, dificultat per respirar o disfunció cognitiva, segons explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Perquè sigui considerada com a tal, aquests símptomes han d’estar presents almenys durant dos mesos i durant els tres mesos posteriors a l’inici de la malaltia.

Un estudi recent liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau amb participació de la UOC, publicat a Brain and Behavior, va mostrar que la malaltia generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. I, d’altra banda, la literatura científica estima que entre el 9 % i el 49 % dels pacients presenten fatiga quatre setmanes després de l’inici dels símptomes, i fins i tot alguns estudis mostren que pot persistir durant un any en almenys un terç dels pacients.

No obstant això, el fet de si existia o no una connexió entre la fatiga i l’ansietat o la depressió en els pacients amb covid persistent encara no s’havia portat als laboratoris. Ara, un treball liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en col·laboració  amb Sant Pau, publicat en obert al Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia.

“La fatiga persistent és una cosa molt invalidant i limita molt la qualitat de vida de les persones. Si una persona pateix fatiga per covid, és important anar més enllà i veure quins altres símptomes o trastorns estan associats amb aquesta condició“, afirma el Dr. Marco Calabria, investigador principal de l’article, membre del grup Cognitive NeuroLab de la UOC i professor dels Estudis de Ciències de la Salut. Per a l’autor, ara que coneixem el nexe entre la fatiga i la depressió, “els clínics hauran d’explorar aquests aspectes per orientar les pautes terapèutiques“. Però una cosa que no ha dilucidat aquesta recerca és la direcció de l’efecte: “no és clar si la fatiga és la que genera depressió o a l’inrevés“, explica.

Els científics van estudiar el cas de 136 pacients amb COVID-19 que van acudir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i que patien dèficits cognitius després de vuit mesos de contreure el virus.

“Vam trobar que la fatiga està associada amb l’atenció sostinguda, que utilitzem per exercir una tasca durant un temps llarg i ens manté concentrats, així com amb les funcions executives, que ens permeten mantenir la informació temporalment emmagatzemada per poder fer tasques com ara calcular o reelaborar una frase que hem sentit“, explica Calabria.

“Els nostres resultats evidencien que hi ha un dèficit cognitiu en alguns pacients després de la COVID-19 i que la fatiga hi pot tenir un paper important”, afirma la Dra. Carmen García-Sánchez, autora dels dos articles i membre del servei de Neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “És important avaluar exhaustivament les seqüeles en pacients post-COVID i continuar estudiant la seva evolució per tal de reduir el deteriorament cognitiu i fomentar la seva recuperació”, afegeix.

Els estudis han estat possibles gràcies a la col·laboració entre serveis i grups de recerca en temps de pandèmia, amb el paper clau del servei de malalties infeccioses i en concret el Dr. Pere Domingo, coordinador d’hospitalització COVID-19 i director de programa a la Unitat de Malalties Infeccioses de Sant Pau, en facilitar el reclutament dels pacients i participant en el disseny de l’estudi.

Estudiar la fatiga: un repte clínic

La fatiga es caracteritza per un cansament excessiu i feblesa física o cognitiva i muscular. S’ha associat amb condicions mèdiques com infeccions postvirals o malalties neurològiques. Però, tot i que es podria dibuixar així d’una manera àmplia, no hi ha cap definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica, i el coneixement que es té sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, per la qual cosa representa un repte clínic per als experts.

Un altre repte per a l’equip de científics va ser separar la fatiga postcovid de les conseqüències de la situació especial viscuda durant la pandèmia. “La fatiga és un símptoma relacionat amb infeccions virals i això ens indicava que seria un dels possibles símptomes de la infecció per SARS-CoV-2“, explica Calabria, per a qui és possible que, en les primeres onades, l’aïllament contribuís augmentar alguns símptomes.

“Però hi ha algunes observacions que ens indiquen que aquest no sempre és el cas: a molts la fatiga els impedeix tornar a la vida que tenien abans; altres continuen patint fatiga tot i haver pogut tornar a les condicions prepandèmia i, en el cas de l’apatia associada amb la COVID-19, vam poder comprovar que la seva prevalença passava del 17 % abans de la infecció al 62 % després de la infecció.“

Els resultats de l’estudi, segons els seus autors, emfatitzen la importància d’un enfocament holístic per avaluar i considerar el tractament potencial per a pacients amb COVID-19 que experimenten fatiga. Però queden encara moltes preguntes per contestar: “com es reflecteixen aquests canvis en el cervell, quant duren, qui és més susceptible de patir aquests símptomes durant molt de temps o quines són les característiques individuals que ens prediuen una recuperació. Totes aquestes preguntes les respondrem a mesura que passi el temps, perquè es tracta d’una cosa nova i desconeguda“, conclou l’investigador.

Articles de referència

Calabria, M., García-Sánchez, C., Grunden, N., et al. Post-COVID-19 fatigue: the contribution of cognitive and neuropsychiatric symptoms. Journal of Neurology (2022). https://doi.org/10.1007/s00415-022-11141-8

García-Sánchez,C.,Calabria,M.,Grunden,N.,Pons,C.,Arroyo,J.A.,Gómez-Anson,B., Lleó,A., Alcolea,D., Belvís,R., Morollón,N., Mur,I., Pomar,V.,& Domingo,P.(2022). Neuropsychological deficits in patients with cognitive complaints after COVID-19. Brain and Behavior, 12,e2508. https://doi.org/10.1002/brb3.2508

Una col·laboració internacional liderada per investigadores de l’IIB Sant Pau, el  CIBERCV i l’IIBB-CSIC amb institucions científiques a l’Argentina demostra que l’immunoteràpia dirigida al receptor LRP1 permet reduir l’acumulació de colesterol en les cèl·lules del múscul cardiac dotant-les d’una major sensibilitat a la insulina. L’estudi acaba de ser publicat a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy.

La immunoteràpia dirigida al receptor de lipoproteïnes de baixa densitat LRP1 és capaç d’inhibir de manera específica i selectiva l’acumulació de colesterol a les cèl·lules del múscul cardíac, dotant-les de més sensibilitat a la insulina. Així ho demostra una investigació internacional, que ha publicat la revista Biomedicine and Pharmacotherapy.

Aquesta troballa podria obrir el camí a noves estratègies terapèutiques basades en immunoteràpia per a diferents malalties cardíaques.

La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort a tot el món i s’associa freqüentment amb la síndrome metabòlica i la diabetis mellitus tipus 2, que impliquen un risc 2,5 vegades més gran de desenvolupar insuficiència cardíaca. Aquestes persones presenten sovint esteatosi miocàrdica (infiltració de greix al múscul cardíac), que s’associa amb alteracions en la senyalització de la insulina i amb una remodelació patològica del cor. Tot i això, els mecanismes moleculars subjacents a l’enllaç entre l’acumulació de lípids cardíacs derivats de les lipoproteïnes, l’acció de la insulina i la disfunció cardíaca són en gran part desconeguts.

Un nou estudi desenvolupat per un equip de l’àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV), de l’Institut de Recerca Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), aprofundeix justament en aquests mecanismes. L’estudi ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions científiques argentines: la Universitat Nacional de Còrdova, el Centre d’Investigacions en Bioquímica Clínica i Immunologia (CIBICI) i el Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET).

LPR1, clau en l’acumulació de colesterol i la resistència a la insulina

LPR1 és un receptor que intervé en la captació i acumulació de colesterol a les cèl·lules i és un regulador clau del trànsit del receptor d’insulina en diferents tipus cel·lulars. Investigacions anteriors d’aquest equip ja havien demostrat que la immunoteràpia basada en el receptor LRP1 inhibeix l’arteriosclerosi induïda per la dieta en un model de conill hipercolesterolèmic. Aquest nou treball va un pas més enllà per avaluar els efectes de la immunització adreçada a LRP1 sobre les alteracions en la resposta cardíaca a la insulina induïdes per una dieta alta en greixos.

Redueix el colesterol al cor, amb independència dels nivells en sang

“Els nostres resultats van demostrar que els anticossos dirigits contra el receptor LRP1 bloquegen l’acumulació del colesterol esterificat al miocardi, independentment dels nivells de lípids sanguinis i hepàtics”, explica Vicenta Llorente, investigadora del CIBERCV, de l’IIB Sant Pau i del IIBB-CSIC, i una de les coordinadores d’aquest treball.

La immunització amb anticossos contra una de les seqüències de LRP1 va canviar també l’estructura de les gotes de lípids al cor. En concret, “les gotetes de lípids als cardiomiòcits dels conills immunitzats estaven presents en menor nombre, i eren més grans i més electrodenses, cosa que suggereix que contenien gairebé exclusivament triglicèrids, demostrant l’especificitat d’aquesta immunització per bloquejar l’acumulació de colesterol esterificat al cor”, detalla la investigadora.

Així mateix, “mostrem que el bloqueig de l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat amb aquests anticossos va ser suficient per restaurar la resposta a la insulina, normalitzant així el metabolisme de la glucosa al cor”, afegeix Vicenta Llorente.

Nova via terapèutica per a malalties coronàries

“Aquest estudi descobreix un enfocament nou i diferent per bloquejar específicament l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat i així restaurar la resposta cardíaca a la insulina que ha estat alterada per una dieta alta en greixos”, apunta aquest equip. “Es tracta d’una troballa rellevant, ja que evidencia l’impacte de l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat (fins a la data no estudiat) a la resposta cardíaca a la insulina. Les alteracions en la resposta a la insulina es troben al darrere d’una gran varietat de malalties cardíaques, i per tant, la immunoteràpia per generar aquests anticossos té potencialment utilitat clínica en diverses patologies cardíaques i metabòliques”, conclouen els investigadors.

Article de referència

Actis Dato V, Benitez-Amaro A, Garcia E, Claudi L, Lhoëst MTL, Iborra A, Escola-Gil JC, Guerra JM, Samouillan V, Enrich C, Chiabrando G, Llorente-Cortés V. Targeting cholesteryl ester accumulation in the heart improves cardiac insulin response. Biomed Pharmacother. 2022 Aug;152:113270. doi: 10.1016/j.biopha.2022.113270. Epub 2022 Jun 13. PMID: 35709652.

El primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T produït a Sant Pau, pioner a Europa, per al tractament del limfoma d’Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva o refractari, ha finalitzat la seva Fase I amb èxit. El projecte, està liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau. Sant Pau és un dels dos centres autoritzats a Catalunya per produir aquest tipus de medicament d’immunoteràpia CAR-T.

En la Fase I de l’assaig, aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), han participat 10 pacients amb limfoma d’Hodgkin i limfoma T, refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats. Els pacients tractats provenen de diferents comunitats autònomes de l’Estat (Catalunya, Andalusia, Astúries, Galícia, Castellà i Lleó, València, Madrid i el País Basc) i d’altres països europeus (Itàlia, Àustria i Polònia). Els resultats de la Fase I de l’estudi de Sant Pau acaben de ser presentats en el prestigiós Congrés de la Societat Europea d’Hematologia (EHA2022 Congress) que s’està celebrant a Viena aquesta setmana.

Les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat i les dades preliminars mostren una altíssima eficàcia, ja que un 50% dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma. Aquests excel·lents resultats són la base per a l’estudi de Fase II, els pacients del qual ja han començat a rebre el tractament a l’Hospital de Sant Pau.

El CAR-T de Sant Pau

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. La modificació genètica incorporada per mitjà de teràpia gènica permet que expressin un receptor per a potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” i per això s’anomenen CAR-T. El CAR-T de Sant Pau és un medicament de teràpia avançada fabricat a partir d’un tipus de limfòcit T anomenat T de memòria del mateix pacient. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però extremadament eficaces i es generen després d’una infecció primària. Els limfòcits T de memòria són cèl·lules encarregades d’intervenir en la defensa del cos en infeccions successives del mateix patogen.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos. “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’un “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera i de forma perpètua en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

“Ha estat un camí llarg des que vam iniciar la nostra recerca al laboratori. Hem anat assolint fites com el disseny i la fabricació del medicament o els estudis pre-clínics. Ara, acabar la fase I i comprovar en el primer assaig clínic a Europa per a aquest tipus de limfoma que la meitat dels pacients han aconseguit la remissió completa del càncer, és molt gratificant i motivador.”, afirmen les investigadores Ana Carolina Caballero, Laura Escribà Garcia i Carmen Álvarez Fernández, del grup de recerca en Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir l’any 2020 el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació per la producció d’un medicament de teràpia avançada. Aquesta certificació emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T a la sala blanca, un equipament especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada que permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

La recerca i el coneixement tornen a sortir al carrer aquest cap de setmana amb la 15a Festa de la Ciència!

El 28 i 29 de maig, la ciència i la ciutadania es troben a la rambla del Raval en un espai que oferirà 200 activitats i que reuneix a més de 150 entitats de la ciutat relacionades amb la ciència i la divulgació.

La gran trobada ciutadana amb la cultura científica s’obre al públic de totes les edats i ho fa amb un ampli ventall de formats que et faran viure la ciència en primera persona: experiments, instal·lacions, jocs, tallers, demostracions, espectacles, debats, microxerrades, itineraris i visites guiades, entre d’altres.

Els investigadors i investigadores de l’IIB Sant Pau també hi serem amb les següents micro-xerrades:

Dissabte, 28 de maig

Graella de xerrades i activitats de dissabte disponible en aquest enllaç.

12:45 h. Depressió: històries d’inflamació, budells i electricitat
Javier de Diego Adeliño, Psiquiatre i investigador, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

13:45 h. Gènere i dolor
Elena Català Puigbó, Dirección de la Unidad de Dolor de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

14:45 h. Prevenció i vigilància de mosquits a Barcelona
Tomás Montalvo,  Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA), Direcció de Vigilància Ambiental (DISAM), Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), IIB Sant Pau.

16:15 h. Avenços tecnològics en neurocirurgia
Juan Diego Patino Alvarado MD, Servicio de Neurocirurgia HSCSP, IIB Sant Pau.

20:15 h. VIH, l’epidèmia silenciosa
Rubén Cereijo, Investigador postdoctoral, Grup de recerca en VIH i Sida, Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

Diumenge, 29 de maig

Graella de xerrades i activitats de diumenge disponible en aquest enllaç: aquest enllaç.

11:15 h. Beneficis dels probiòtics en la qualitat de vida de les persones
Eva Román – Professora i Coordinadora de Recerca EUI-Sant Pau, IIB Sant Pau.

13:45 h. Revolució en el tractament de la migranya
Robert Belvís Nieto – Metge Adjunt Unitat Cefalees HSCSP, IIB Sant Pau.

Us esperem a tots i totes a la rambla del Raval de Barcelona! No hi  falteu!

Més informació i detall de totes les activitats i espais: Festa de la Ciència – Barcelona

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau han participat en l’estudi genòmic més gran realitzat fins ara per identificar els gens implicats en l’esquizofrènia. L’estudi es publica a la revista Nature.

L’esquizofrènia és una malaltia mental que afecta a 1 de cada 300 persones al món i que normalment es manifesta al final de l’adolescència o principis de l’edat adulta. Aquesta malaltia implica una alteració en la percepció de la realitat causada per al·lucinacions, deliris i trastorns greus del pensament i el comportament, arribant a incapacitar greument les persones que la pateixen.

Se sap que aquesta malaltia té una important base genètica, tot i que els gens concrets que hi estan implicats no es coneixen exactament. En un article publicat la revista Nature, científics a tot el món han col·laborat per a poder dur a terme l’estudi genòmic més gran fet fins ara sobre l’esquizofrènia, en el que s’han estudiat més de 75.000 pacients. El treball, que ha comptat amb la participació del Dr. Àlex Bayés, cap del grup Fisiologia Molecular de la Sinapsi a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, identifica més de 120 gens que poden tenir un paper clau en aquesta malaltia i concreta les funcions biològiques que són més rellevants per a la patofisiologia.

“En aquest estudi no només s’han identificat gens amb una forta implicació en la malaltia, sinó que hem pogut descobrir que aquests s’expressen en neurones, i especialment a les sinapsis, on les neurones es comuniquen entre si”, explica Bayés, investigador de l’IIB Sant Pau i únic membre a Espanya del Consorci SYNGO dedicat a l’estudi de les sinapsis neuronals.

La sinapsi, clau en l’esquizofrènia

Les neurones estan conectades les unes amb les altres mitjançant sinapsis i, per tant, és gràcies a elles que es poden comunicar. Aquestes unions són les unitats fonamentals del processament de la informació al cervell. Dècades d’investigació han permés tenir avui el llistat de molècules i processos implicats en la biologia  sinàptica. En aquest sentit, el Dr. Bayés contribueix en l’article de Nature com a membre del Consorci SYNGO, una iniciativa internacional que busca reunir i compartir el coneixement sobre les molècules que actuen a la sinapsi, i que per tant són fonamentals pel funcionament del cervell en el seu conjunt.

“Ara coneixem millor les principals vies de senyalització afectades, amb la funció sinàptica al capdavant. Això permetrà entendre la fisiopatologia d’aquest trastorn i, obre la porta a noves aproximacions per a futurs possibles tractaments”, conclou l’investigador.

L’objectiu de l’estudi s’emmarca en el context del Psychiatric Genomics Consortium, un consorci format per centenars de científics de 45 països que busca identificar els gens relacionats amb les malalties mentals. En aquest cas, s’han identificat més de 250 regions del genoma que s’associen a l’esquizofrènia i fins a 120 gens que estarien implicats en el seu desenvolupament.

A Catalunya, a banda del Dr. Àlex Bayés de l’IIB Sant Pau, també han participat en aquest estudi professionals de la Universitat de Barcelona, el Centro de Investigación en Red en Salud Mental (CIBERSAM), l’Institut de Recerca de Vall d’Hebron (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa. A nivell de l’Estat, hi ha autors de Universitat de València, Institut de Recerca Biomèdica INCLIVA, Hospital Universitario Gregorio Marañón, Hospital Universitari de Santiago de Compostela, Hospital Universitari Central de Asturias, Instituto de Investigación Sanitaria Bioaraba, Universitat de Granada, Universitat de Sevilla i Universidad de Granada.

Article de referència

Trubetskoy, V., Pardiñas, A.F., Qi, T. et al. Mapping genomic loci implicates genes and synaptic biology in schizophrenia. Nature 604, 502–508 (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-04434-5

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau acaba d’incorporar un escàner automatitzat de patologia digital a la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica. Aquesta nova adquisició respon a la creixent demanda dels  investigadors de l’institut, expressada a través de la comissió d’usuaris de la plataforma

El nou equip – Pannoramic Scan II (3D Histech) té una capacitat de fins a 150 portaobjectes per tanda i disposa de doble objectiu, 20x i 40x, així com llum de fluorescència, per la qual cosa permet la digitalització d’alta resolució i alta velocitat de portaobjectes sota condicions de camp clar, fluorescència i FISH. L’equip es pot utilitzar tant de de manera automatitzada com manual. Disposa de filtres per als principals fluorocroms i, per tant, capaç de digitalitzar preparacions multiplexades.

El programari permet la captura seriada d’imatges en z, permetent la digitalització de teixits gruixuts. Alhora, compta amb una llicència per a l’anàlisi automatitzada de les imatges obtingudes, que ajuda en la interpretació i quantificació de l’expressió de biomarcadors dins de les seccions de teixit.

La incorporació d’aquest equip a la Plataforma de Biobanc i Immunohistoquímica ofereix una solució molt completa de digitalització i anàlisi de portaobjectes per a l’estudi de marcadors histològics, proteòmics, sondes d’hibridació subcelulars, moleculars i in situ.

Aquesta nova adquisició ha estat possible gràcies a la contribució de l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras i a la mediació del Dr. Ramon Mangues, cap del grup Oncogènesi fàrmacs antitumorals, i la Dra. Isolda Casanova, investigadora al mateix grup.

Per a més informació sobre l’equip i les condicions de servei, contactar amb la Dra. Elena Serrano, responsable de la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica.

Investigadors del grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau acaben presentar els primers resultats preliminars d’un estudi sobre la relació entre el microbioma intestinal i el risc d’accident cerebrovascular i la seva evolució neurològica a curt i llarg termini.

L’investigador predoctoral Miquel Lledós va presentar els seus primers resultats en la 8a European Stroke Organisation Conference (ESOC) que es va celebrar del 4 al 6 de maig a la ciutat francesa de Lió. L’estudi, encara preliminar, identifica algunes soques bacterianes que estarien associades a un major risc d’ictus isquèmic i a una pitjor recuperació neurològica i evolució de l’accident cerebrovascular.

“Malauradament, encara no existeixen tractaments neuroprotectors específics per prevenir o pal·liar l’empitjorament neurològic després d’un ictus però els nostres resultats podrien oferir-nos una possible nova aproximació”, explica l’investigador. “La composició microbiana del nostre intestí és un factor de risc modificable i es podria plantejar fer canvis en la flora intestinal, ja sigui mitjançant la dieta, suplements probiòtics o transplantament fecal, podrien ser útils per millorar l’evolució post-ictus”, conclou.

L’equip liderat pel Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IIB Sant Pau, ha comptat amb la col·laboració de la unitat d’ictus del servei de neurologia de l’Hospital de Sant Pau i, especialment, amb la participació del Dr. Luís Prats, neuròleg de la unitat, i l’equip d’infermeria.

En la primera fase de l’estudi, els investigadors han analitzat mostres fecals de 89 pacients d’ictus isquèmic que van ingressar a Sant Pau a partir del 2020. Comparar aquestes mostres amb les d’un grup control, els ha permès identificar les soques bacterianes que s’associen a un major risc d’ictus i a una pitjor recuperació. Actualment el grup està reclutant un nou grup de pacients amb ictus isquèmic per poder incrementar la mida de la mostra i validar els resultats obtinguts en aquesta primera fase. També estan interessats en crear un perfil funcional de mostres que els permeti identificar les vies metabòliques que poden tenir un paper rellevant en el risc d’ictus i en la seva evolució.

Tant l’equip del Dr. Fernández-Cadenas com el Dr. Prats duen a terme dos projectes germans que estudien la relació entre la microbiota intestinal i l’ictus. Fernández-Cadenas ho fa en ictus isquèmics, mentre que Prats se centra en ictus hemorràgics. Tots dos grups de recerca busquen voluntaris que vulguin participar com a control en els seus respectius estudis. Per participar només cal ser adult de més de 50 anys i sense antecedents d’ictus. Podeu demanar més informació o mostrar el vostre interès enviant un missatge a ictus@santpau.cat

Tot i tractar-se d’un treball en curs i d’uns resultats molt preliminars, l’estudi ha despertat força interès mediàtic i el jove investigador Miquel Lledós s’ha vist exposat a mitjans de comunicació internacionals, com ara el diari anglès The Guardian que el va entrevistar en aquest article i nacionals, com en el reportatge que va fer el servei d’informatius de Televisió de Catalunya.

L’assaig, únic a Europa, ha avaluat la seguretat i eficàcia preliminar d’una teràpia CART dirigida a l’antigen tumoral CD30. El CART30 administrat als pacients ha estat dissenyat i produït íntegrament pel Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica  (GITG) de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit pel Dr. Javier Briones, amb el lideratge de les Dres. Carmen Alvarez-Fermández i Laura Escribà García. La majoria dels pacients que han participat procedien d’altres comunitats autònomes i també de diferents països europeus.

En la Fase I de l’assaig, aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats, procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus. Els objectius de l’estudi s’han centrat en la seguretat i en establir la dosi òptima. En la Fase II s’inclouran com a mínim 20 pacients més.  Segons explica el Dr. Briones “els resultats s’estan analitzant i s’ha de continuar fent el seguiment, però estem molt satisfets amb las dades de seguretat y eficàcia”.

El CAR-T de Sant Pau

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. La modificació incorporada per teràpia gènica permet que expressin un receptor per a potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” i per això s’anomenen CAR-T. Els CAR-T de Sant Pau són medicaments de teràpia avançada fabricats a partir d’un tipus de limfòcit T, anomenat T de memòria. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però extremadament eficaces i es generen després d’una infecció primària. Els limfòcits T de memòria són cèl·lules encarregades d’intervenir en la defensa del cos en infeccions successives del mateix patogen.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos.

“Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’un “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera perpètua, en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir l’any 2020 el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació per a la producció d’un medicament de teràpia avançada. Aquesta certificació emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat,  permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-Ta la sala blanca, un equipament especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada que permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

La Dra. Elba Pascual Goñi ha estat guardonada amb una beca “Benson Clinical Research Fellowship” de la Fundació Internacional GBS CIDP als Estats Units. La Dra. Pascual és neuròloga i investigadora del grup de malalties neuromusculars a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El projecte que la Dra. Pascual durà a terme els propers tres anys es titula “Biomarcadors en el diagnòstic i seguiment de les polineuropaties desmielinitzants inflamatòries cròniques” i té per objectiu investigar nous anticossos i biomarcadors d’activitat així com el desenvolupament de tecnologia biomecànica portable, per millorar tant el diagnòstic com el seguiment i monitoratge d’aquesta malaltia.

La beca, dotada amb prop de 400.000 dòlars dels Estats Units, és la tercera que concedeixen des de la GBS CIDP Foundation International en honor a Robert Benson, un supervivent de la síndrome de Guillain-Barré, i la seva esposa. La GBS CIDP Foundation International és una organització sense ànim de lucre que dona suport persones afectades per la síndrome de Guillain-Barré, polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica o altres condicions relacionades. La fundació acompanya i ofereix suport a aquestes persones i les seves famílies mitjançant ajuts, educació, recerca i donant a conèixer i fomentant l’interès per aquestes malalties.

Sobre la CIDP i el projecte finançat

Les polineuropaties desmielinitzants inflamatòries cròniques (CIDP per les seves sigles en anglès) són un conjunt de malalties autoimmunitàries dels nervis perifèrics  clínicament heterogènies i amb diversa fisiopatologia.

Tot i que els autoanticossos han demostrat ser útils com a marcadors específics de la malaltia i permeten agrupar aquestes malalties d’acord amb la seva patogènesi, encara no hi ha marcadors per la seva activitat i progressió. Identificar aquests biomarcadors específics d’activitat que ens informin sobre l’estat dels nervis i poder-ho correlacionar amb la resposta a diferents teràpies és crucial per optimitzar l’atenció als pacients i la recerca clínica en CIDP. Alhora, combinar aquests nous marcadors amb un nou sistema portàtil de sensors biomecànics podria millorar l’avaluació i monitoratge clínic dels pacients.

“Comptar amb nous biomarcadors que ens permetin conèixer la progressió i/o resposta de la malaltia a tractaments així com disposar de dispositius portàtils de monitorització biomecànica ajudarà a millorar el seguiment dels pacients i la presa de decisions terapèutiques”, explica la Dra. Pascual Goñi.

Un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine, conclou que l’administració d’àcid tranexàmic en pacients de risc cardiovascular sotmesos a  cirurgia no cardíaca redueix significativament el risc d’hemorràgia i no augmenta substancialment les complicacions cardiovasculars.

Aquests resultats suposen un avenç no només per la salut dels pacients sinó també per al sistema sanitari i la salut pública, disminuint dràsticament el nombre de transfusions necessàries.

Les hemorràgies són un problema habitual en pacients que se sotmeten a cirurgies no cardíaques i sovint causen que els pacients necessitin transfusions de sang. Ara, un estudi multicèntric internacional que ha comptat amb la coordinació a nivell estatal d’investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, demostra que l’administració d’àcid tranexàmic podria prevenir aquest problema. Els resultats de l’estudi s’acaben de publicar a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine.

L’estudi, liderat pel Dr. Devereaux del Population Health Research Institute, la  McMaster University i el centre de salut Hamilton Health Sciences (HHS) al Canadà, ha comptat amb la participació de 114 hospitals en 22 països diferents. A nivell de l’Estat, l’estudi ha estat coordinat per  la Dra. Mª José Martínez, investigadora Miquel Servet II del grup d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i la investigadora principal a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha estat la Dra. Pilar Paniagua del Servei d’Anestesiologia i Reanimació i del grup de recerca en Anestesiologia. També han col·laborat en l’estudi altres membres del servei d’Anestesiologia, Infermeria i membres dels serveis de Farmàcia, Cardiologia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia general i Cirurgia vascular.

Un fàrmac segur, eficaç i econòmic que podria resoldre alhora un problema de salut i econòmic global

L’àcid Tranexàmic (ATX) es un fàrmac antifibrinolític que s’utilitza per disminuir el sagnat. L’estudi POISE3 n’ha avaluat l’eficàcia i seguretat comparat amb placebo de l’ATX administrat a l’inici i al final de la cirurgia, en pacients amb risc de complicacions cardiovasculars intervinguts de cirurgies no cardíaques. L’estudi ha comptat amb un total de 9.535 pacients, més de 700 a Espanya i 200 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sent aquest l’hospital de l’Estat que ha contribuït amb més pacients en aquest estudi, seguit de l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron .

Els resultats mostren que l’ATX disminueix significativament la variable principal combinada de sagnat en comparació del placebo i que és un fàrmac segur que no incrementa el risc de trombosi venosa profunda, atac de cor, ictus no hemorràgic o altres complicacions vasculars importants en els 30 dies posteriors a la cirurgia.

La majoria dels pacients que son intervinguts de  cirurgia no cardíaca no reben ATX però amb aquest estudi això podria canviar. Cada any es fan fins a 300 milions de cirurgies a tot el món i el sagnat quirúrgic representa més del 40% de les transfusions . La demanda d’hemoderivats és de fins a 30 milions d’unitats a nivell mundial i els resultats que ara es presenten poden ser rellevants per als sistemes sanitaris a tot el món. POISE-3 identifica que l’ús d’ATX podria evitar anualment més de 8 milions d’esdeveniments hemorràgics amb resultat de transfusió.

En base als resultats de l’estudi la Dra. Maria José Martínez, coordinadora de l’estudi POISE-3 a l’Estat i investigadora de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau explica que “Incorporar l’administració d’ATX en la pràctica clínica habitual de la cirurgia no cardíaca podria beneficiar la salut dels pacients i també contribuir a un problema de salut global com és la disponibilitat d’hemoderivats i la seva conseqüent despesa econòmica”.

Article de referència

Devereaux PJ, Marcucci M, Painter TW, Conen D, Lomivorotov V, Sessler DI, Chan MTV, Borges FK, Martínez-Zapata MJ, Wang CY, Xavier D, Ofori SN, Wang MK, Efremov S, Landoni G, Kleinlugtenbelt YV, Szczeklik W, Schmartz D, Garg AX, Short TG, Wittmann M, Meyhoff CS, Amir M, Torres D, Patel A, Duceppe E, Ruetzler K, Parlow JL, Tandon V, Fleischmann E, Polanczyk CA, Lamy A, Astrakov SV, Rao M, Wu WKK, Bhatt K, de Nadal M, Likhvantsev VV, Paniagua P, Aguado HJ, Whitlock RP, McGillion MH, Prystajecky M, Vincent J, Eikelboom J, Copland I, Balasubramanian K, Turan A, Bangdiwala SI, Stillo D, Gross PL, Cafaro T, Alfonsi P, Roshanov PS, Belley-Côté EP, Spence J, Richards T, VanHelder T, McIntyre W, Guyatt G, Yusuf S, Leslie K; POISE-3 Investigators. Tranexamic Acid in Patients Undergoing Noncardiac Surgery. N Engl J Med. 2022 Apr 2. doi: 10.1056/NEJMoa2201171. https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMoa2201171