Un estudi, liderat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, Fernando Aguado, i amb participació d’investigadors del grup de Neurobiologia de les Demències a l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha descobert unes molècules al líquid cefalorraquidi de pacients d’Alzheimer que poden ser un potencial biomarcador del dany a les sinapsis, l’estructura que permet la comunicació entre les neurones. El grau de disfunció sinàptica que indica el dany neuronal és una de les alteracions més primerenques i rellevants de la malaltia que, malauradament, els mètodes de diagnòstic actuals sovint no detecten.

El treball s’ha publicat a la revista Translational Neurodegeneration i compta amb la participació dels doctors Alberto Lleó i Daniel Alcolea, del grup de recerca en Neurobiologia de les Demències a l’Institut de Recerca de  l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membres de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau i del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).

Més informació.

Article de referència:

Barranco, N.; Plá, V.; Alcolea, D. et al. «Dense core vesicle markers in CSF and cortical tissues of patients with Alzheimer’s disease». Translational Neurodegenerations, 10, 37, setembre de 2021. Doi: https://doi.org/10.1186/s40035-021-00263-0

Avui la cadena de supermercats Condis inicia la campanya en benefici del projecte de Musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau.

Els clients d’aquesta cadena de supermercats poden arrodonir el cost de la seva compra, si el pagament és amb targeta, i contribuir a un projecte pioner sobre intervencions de musicoteràpia per a pacients en teràpia cel·lular.

La musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau és un projecte de recerca impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau en col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga. La proposta parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta. S’espera que les intervencions de musicoteràpia esdevinguin un suport integral positiu, que els redueixi els nivells de malestar físic i emocional en els pacients hospitalitzats, i a millorar l’estat anímic i  la qualitat de vida tant de pacients com dels seus cuidadors familiars i professionals. El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions.

A més de la campanya que avui s’inicia als supermercats Condis, aquest projecte accepta donacions mitjançant el web https://musicoterapiasantpau.cat/.

El 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus. Una jornada que va ser impulsada per l’Organització Mundial de la Salut i que pretén donar a conèixer aquesta malaltia que afecta a 15 milions de persones cada any a tot el món i sensibilitzar la població sobre els factors de risc i els signes a tenir en compte.

Des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ens sumem a aquesta inciativa i celebrem la contribució dels nostres grups de recerca en l’avenç per la predicció del risc, la descoberta de nous marcadors o les noves aproximacions per a futurs tractaments i la millora de l’evolució i pronòstic d’aquests pacients.

Actualment diversos grups de recerca estudien l’ictus des de moltes vessants diferents.

El grup de recerca Malaltia Vascular Cerebral, liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas compta amb un equip interdisciplinari format per 7 neuròlegs i professionals de l’àmbit de l’infermeria i bioquímica. La recerca és fonamentalment de base clínica però també translacional, i a banda dels projectes interns col·labora amb diversos estudis multicèntrics d’àmbit nacional i internacional.

El grup treballa en diverses línies de recerca que aborden l’ictus des de molts angles. Per exemple, el grup lidera estudis sobre hemorràgia intracerebral incloent-hi propostes de prevenció de l’hemorràgia amb anticoagulants; prevenció, pronòstic i tractament dels hematomes cerebrals; revisió i estudi de la classificació etiològica; i direcció de registres multicèntrics. Altres línies de recerca aprofundeixen en el tractament a la fase aguda d’un ictus isquèmic, centrats en els riscos i beneficis de teràpies de reperfusió. Per exemple, actualment està liderant un assaig clínic sobre el control de la pressió arterial després de la trombectomia mecànica. També es fa recerca sobre marcadors de predicció del risc i de l’evolució de l’ictus. En aquest sentit, estudien, per exemple, el paper de les estatines en l’ictus isquèmic i hemorràgic, la vulnerabilitat de la placa ateroscleròtica com a marcador de recurrència isquèmica precoç o l’aplicació de nous mètodes d’òptica aplicada per a la monitorització no invasiva de flux cerebral. Per últim, el grup també està duent a terme estudis sobre COVID-19 i ictus i participa en nombrosos assaigs clínics.

D’altra banda, el grup de recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular, liderat pel Dr. Israel Fernández, enfoca la seva investigació en els estudis genètics i epigenètics de l’ictus.  El  grup participa en diversos consorcis internacionals i coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat. A més, el Dr. Israel Fernández ha estat nomenat recentment President de l’International Stroke Genetics Consortium.

La seva recerca adreça diferents línies d’investigació, com l’anàlisi dels factors de risc genètic associats a l’ictus o la definició dels factors genètics que poden estar relacionats amb l’evolució dels pacients després d’haver-lo patit.

També tenen diversos projectes en la vessant farmacogenètica, és a dir sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients. L’equip està  investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients desprès de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixen per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.

La resposta assistencial a Sant Pau

Sant Pau destaca pel seu circuit d’Urgències en el tractament de l’ictus i la Comissió multidisciplinària d’Ictus enfocada a la millora dels circuits del tractament i diagnòstic d’aquesta malaltia.

El circuit d’Urgències a Sant Pau en el tractament de l’ictus

A Catalunya hi ha una xarxa de 23 hospitals públics que diagnostiquen i tracten aquesta malaltia en la seva fase aguda. El tractament varia segons es tracti d’un ictus isquèmic o hemorràgic. En el cas de l’ictus isquèmic, el tractament durant les primeres hores pot canviar dramàticament el pronòstic. Aquest es basa en l’administració d’un fàrmac fibrinolític (orientat a la destrucció del trombe)  i en alguns casos més complexes amb oclusions més grans, es realitza un procediment endovascular amb catèter. Aquest últim procediment només el poden realitzar professionals molt ben entrenats en hospitals d’alta especialització, com és el cas de Sant Pau.

El 2020 la Societat Europea d’Ictus (European Stroke Organization) va atorgar l’acreditació de centre d’alta complexitat en ictus a sis hospitals catalans, entre els quals es troba Sant Pau. L’Hospital també compta amb la certificació Stroke Center i el reconeixement Gold Certificate de la mateixa societat.

L’Hospital de Sant Pau, com a centre d’alta complexitat en ictus compta amb un equip d’especialistes format per professionals de Neurologia, Urgències, Anestèsia, neuroradiologia, radiologia intervencionista, infermeria quirúrgica, infermeria d’Urgències, trasllats i l’estreta col·laboració amb el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Sant Pau és un centre del sistema de salut públic de Catalunya  que participa en el codi ictus.

Comissió multidisciplinària d’Ictus

Per tal de millorar els circuits del tractament i diagnòstic de l’ictus, sabent que en aquesta patologia és primordial  o perdre temps (#TempsPrecios), l’Hospital de Sant Pau va crear la Comissió multidisciplinària de l’Ictus per tal que els professionals de les diverses especialitats i camps del tractament, inclosos els estaments no assistencials, avaluessin els casos un a un i proposessin accions de millora que més tard es posen en pràctica en casos reals.

Les propostes de millora de la comissió i l’aplicació de les mateixes ha permès un important avenç en la rapidesa en què s’administren els tractaments, convertint-se en un dels hospitals amb millors temps de resposta, millors resultats clínics i amb menys mortalitat de tot Catalunya.

Aquestes millores en el tractament de l’ictus, fruit d’una metodologia extreta del món empresarial i aplicada a l’assistència, han comportat altres avenços com un protocol compartit de derivació de pacients amb ictus agut provinents del Sistema de Salut d’Andorra que té com a objectiu que aquests pacients siguin transportats en helicòpter per ser tractats a Sant Pau, o la participació de Sant Pau en el Codi ictus Pediàtric.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Fundació Puigvert, han presentat el projecte científic MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization), que estudia la relació de la dieta mediterrània i els hàbits de vida saludable amb l’èxit en tractaments de fecundació in vitro. El projecte compta amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya.

Un 20% de les parelles tenen problemes de fertilitat i, en alguns casos, es podrien modificar introduint canvis en l’estil de vida com, per exemple, fent exercici físic o adoptant una dieta saludable. Partint d’aquest coneixement i aprofitant els avantatges que tenim al nostre territori com ara l’oli d’oliva verge extra, el Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona de l’IIB Sant Pau, inicia un projecte de recerca per estudiar fins a quin punt introduir una intervenció prèvia a la gestació podria millorar l’estat metabòlic i cardiovascular de les dones que se sotmeten a una fecundació in vitro.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Fundació Puigvert, han presentat avui el projecte científic MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization), que estudia la relació de la dieta mediterrània i els hàbits de vida saludable amb l’èxit en tractaments de fecundació in vitro, amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya.

Actualment, intervencions similars en població de risc han demostrat millores en diverses malalties altament prevalents, com són les malalties cardiovasculars, però mai s’ha fet un estudi d’aquestes característiques en dones en edat reproductiva amb la idea de millorar la fertilitat i la salut de les properes generacions.

“Volem anar més enllà i aprofitar un moment en què les futures mares i les famílies es plantegen canvis substancials en el seu estil de vida. Els proposem adoptar una dieta saludable, que compti amb les qualitats antioxidants de l’oli d’oliva verge extra i amb nivells adequats de sucre i proteïnes alhora que incorpori l’exercici físic en la seva rutina”, explica la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetricia de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’IIB Sant Pau. “Entenem l’acompanyament i el tractament de la salut de la dona des d’una aproximació holística i integral, per això volem estudiar fins a quin punt un estil de vida saludable ens pot ajudar en un procés de fecundació in vitro”, conclou.

La Dra. Ana Polo, directora del Programa de Medicina Reproductiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Fundació Puigvert, i coinvestigadora principal de l’estudi a l’IIB Sant Pau, explica que MEDITATE-IVF comptarà amb 750 dones voluntàries que es troben a l’espera de sotmetre’s a fertilització in vitro. Les participants s’assignaran per atzar en tres grups d’intervenció. El primer grup comptarà amb un programa d’exercici físic i dieta mediterrània que inclourà la ingesta l’oli d’oliva verge extra i altres mesures dietètiques recomanades per experts en educació física, dietètica i nutrició. El segon grup rebrà un suplement de petites dosis d’aspirina, i el tercer grup no rebrà cap de les dues intervencions i serà el grup control.

L’objectiu d’aquest projecte és doble. D’una banda pretén incrementar la possibilitat que dones en tractaments de fecundació in vitro obtinguin millors resultats però també que el desenvolupament del fetus sigui més saludable, l’anomenada programació fetal.

“Si bé l’objectiu principal de l’estudi és augmentar la taxa de nadons vius, això està molt relacionat amb la disminució de complicacions durant l’embaràs, principalment la preclàmpsia i baix pes al néixer, coses que condicionen un major risc de problemes cardiovasculars tant a la mare com al nadó. Disminuir la presència de preclàmpsia en aquests embarassos condicionaria un menor risc en les dones d’infart a llarg termini. El baix pes en néixer s’ha relacionat amb un major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i metabòliques en la infància, adolescència i edat adulta. Per tant, reduir aquestes complicacions tindria un impacte en la salut tant de la mare com del nadó, a llarg termini”, expressa la Dra. Mónica Cruz-Lemini, especialista en Medicina Fetal i Programació Fetal del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i coinvestigadora principal de l’estudi a l’IIB Sant Pau.

Una proposta arrelada al territori però amb beneficis globals

El projecte compta amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’oli de Catalunya (DOP Oli del Baix Ebre Montsià, DOP Oli de l’Empordà, DOP Les Garrigues, DOP Siurana i DOP Oli Terra Alta) que contribueixen amb oli d’oliva verge extra de les seves respectives DOP per a l’estudi.

Diversos estudis, per exemple en salut cardiovascular, avalen ja els beneficis de l’oli d’oliva verge extra, especialment per les seves propietats antioxidants.

“A casa nostra tenim la sort de disposar d’aquests olis de categoria superior i amb certificat d’origen i de qualitat. Afavorir el consum d’oli d’oliva verge extra protegeix la nostra salut però també la nostra tradició i cultura, contribuint a un territori sostenible”, afirma el Sr. Enric Dalmau, president de la DOP Les Garrigues i portaveu de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya. “La col·laboració en projectes com el que avui s’inicia refermen el nostre  posicionament i compromís amb la salut i ens ajuden a difondre les qualitats i propietats d’aquest producte excepcional que tenim a Catalunya”, afegeix.

Possiblement els resultats d’aquest estudi evidenciaran la necessitat de canviar d’hàbits en les dones que se sotmetin a aquestes tècniques. Igualment, s’espera que l’estudi permeti identificar opcions terapèutiques per al futur relacionades amb l’èxit de la fecundació, la salut de la mare i el desenvolupament del fetus, o que serveixi de punt de partida per altres estudis relacionats amb la prevenció del risc cardiovascular en etapes posteriors de la vida.  Com en tots els projectes de recerca, els resultats de l’estudi es publicaran i compartiran en l’entorn científic perquè tota la comunitat clínica i científica els tingui disponibles, aconseguint un impacte global.

Col·laboren  

Finançament   

L’estudi MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization) compta amb finançament  del Instituto de Salud Carlos III, Accion Estratégica en Salud, Proyectos de Investigación en Salud, PI20/001504.

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERCV assenyalen la inhibició de l’enzim tirosina hidroxilasa com la clau per frenar l’avenç de l’aneurisma de l’aorta abdominal. Els resultats de la seva recerca, que s’acaben de publicar a la revista científica Hypertension identifiquen una potencial diana terapèutica per aquesta malaltia que actualment no disposa de tractament farmacològic i compta amb una alta incidència en individus d’edat avançada, esdevenint una de les principals causes de mort en homes de més de 65 anys.

L’aneurisma de l’aorta abdominal és una afecció potencialment mortal, amb una prevalença que pot arribar al 8% en homes de més de 65 anys, que es caracteritza aper una degeneració de la paret de l’aorta que comporta la dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal. Es tracta d’una malaltia degenerativa crònica en què el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se de manera progressiva, fet que incrementa el risc de ruptura aòrtica, la complicació més greu d’aquesta malaltia, responsable d’aproximadament el 2% del total de morts en homes d’edat avançada.

La tirosina hidroxilasa (TH), un enzim fonamental en la síntesi de catecolamines, neurotransmissors i hormones que juguen un paper crític en el control de la funció cardiovascular, ha estat identificada com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal (AAA). Aquesta malaltia té una elevada incidència en individus d’edat avançada i actualment no compta amb tractaments farmacològics per a frenar-ne l’avenç o les complicacions clíniques.

Un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i del CIBER en malalties cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb el CNIC, identifica un enzim – la tirosina hidroxilasa – com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal. La recerca, liderada per Cristina Rodríguez Sinovas, cap de grup a l’IIB Sant Pau i José Martínez González, investigador del CSIC al mateix grup, ha comptat amb la participació del Dr. José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i San Pau, així com amb la col·laboració del Dr. Vicente Andrés del CNIC.

La reparació quirúrgica, l’únic tractament en l’actualitat

Tot i l’alta morbiditat i mortalitat d’aquesta patologia, no hi ha cap fàrmac que hagi estat capaç de limitar el creixement o el risc de ruptura de l’aneurisma. Per tant, el seguiment de l’evolució dels aneurismes de petit diàmetre i la reparació quirúrgica d’aquells que presentin un alt risc de ruptura són les úniques aproximacions per al seu tractament en l’actualitat. En aquest context, la descoberta de noves estratègies farmacològiques és un objectiu prioritari per la recerca en aquesta patologia, un camí que es veu obstaculitzat per la complexitat de la malaltia, l’origen i el desenvolupament de la qual es coneixen només parcialment.

La investigadora del CIBERCV a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Cristina Rodríguez Sinovas, indica que han identificat a la tirosina hidroxilasa (TH) com a potencial diana farmacològica. “Hem demostrat l’increment de l’expressió d’aquest enzim i d’altres gens de la via de síntesi de catecolamines, tant en l’aneurisma humà con en dos models animals, caracteritzant el perfil d’expressió de la tirosina hidroxilasa en la paret vascular”. I insisteix en què “el més interessant del nostre estudi és que demostrem que la inhibició farmacològica d’aquest enzim és capaç de limitar el desenvolupament d’aneurismes en aquests dos models animals, preservant la integritat de les làmines elàstiques, reduint l’estrès oxidatiu i la inflamació vascular”.

Els resultats d’aquesta investigació indiquen que la inducció de la TH jugaria un paper crític en el desenvolupament de l’aneurisma de l’aorta abdominal. “Per això és necessari avançar en el desenvolupament de noves estratègies farmacològiques dirigides contra aquest enzim en el tractament d’aquests pacients”, explica José Martínez González, cap del grup del CIVERCV a l’IIBB-CSIC i darrer autor del treball.

Article de referència

• Cañes L, Alonso J, Ballester-Servera C, Varona S, Escudero JR, Andrés V, Rodríguez C, Martínez-González J. Targeting Tyrosine Hydroxylase for Abdominal Aortic Aneurysm Impact on Inflammation, Oxidative Stress, and Vascular Remodeling. Hypertension. (2021); 78:681-692.  DOI: 1161/HYPERTENSIONAHA.121.17517

La Dra. Lorena Martín Aguilar, investigadora del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat reconeguda amb el Premi Richard A.C. Hughes en el marc de la reunió anual de la Peripheral Nerve Society.

Aquest guardó reconeix la millor comunicació oral clínica del congrés i ha distingit la presentació de la Dra. Martín Aguilar sobre la seva investigació en pacients amb polirradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica amb anticossos anti-neurofascina-155. Un estudi que contribueix al coneixement de la neuropatía inflamatoria crònica més comuna.

El PNS Annual Meeting és el punt de trobada on es presenten els darrers avenços en neuropaties perifèriques de tot el món.

La Dra Elba Pascual-Goñi, investigadora del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha descrit un nou subgrup de pacients amb poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica basant-se en característiques clíniques i immunològiques. Els seus resultats acaben de publicar-se a la prestigiosa revista Brain, la publicació més antiga en neurologia.

Les neuropaties inflamatòries són un grup heterogeni de malalties que es caracteritzen per la presència d’un atac autoimmunitari als nervis perifèrics. Són malalties rares i es coneix molt poc de la seva fisiopatologia, per la qual cosa no hi ha marcadors biològics específics i, per això, són malalties que poden ser difícils de diagnosticar o passar desapercebudes.

En alguns casos, com en la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP, per les seves sigles en anglès), el diagnòstic està basat exclusivament en criteris clínics i electrofisiològics, ja que no hi ha marcadors biològics diagnòstics específics. La CIDP és la neuropatia immunomediada crònica més freqüent, amb una prevalença al voltant de 2 per cada 100.000 persones.

L’equip malalties neuromusculars de Sant Pau treballa per trobar biomarcadors en les neuropaties inflamatòries que ajudin a diagnosticar la malaltia i guiar en el seu tractament. Aquest equip ha estat pioner en la descripció d’anticossos contra proteïnes dels nodes de Ranvier, que són els petits espais entre les plaques de mielina que trobem al llarg de les neurones i que són necessaris perquè l’impuls nerviós es propagui correctament. “La descripció d’aquests anticossos ha suposat una revolució en el camp de les neuropaties immunomediades, perquè ha permès identificar subgrups de pacients que comparteixen característiques clíniques i mecanismes immunopatogènics comuns, posant en evidència l’heterogeneïtat d’aquesta malaltia”, afirma el Dr. Luis Querol, investigador principal del grup de Neurologia Autoinmune de la Unitat de malalties neuromusculars en què es va realitzar aquest treball.

En l’estudi recent que s’ha publicat a la revista Brain, els investigadors han descrit les característiques clíniques i immunològiques de la CIDP amb anticossos contra el complex Caspr1/CNTN1, que és clau per al correcte funcionament del node de Ranvier. “Investigar un conjunt d’anticossos específics ens ha permès identificar un nou subgrup de pacients, que comparteixen característiques clíniques i immunològiques”, explica la Dra. Elba Pascual Goñi, neuròloga i investigadora de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau de Barcelona i primera autora de l’article. “A banda d’identificar una població única dins de l’espectre de la  CIDP, la detecció d’aquests anticossos ens permet optimitzar el maneig dels pacients amb aquesta neuropatia”, conclou la investigadora.

Article de referència:

Pascual-Goñi E., et al. Antibodies to the Caspr1/contactin-1 complex in chronic inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy, Brain, Volume 144, Issue 4, April 2021, Pages 1183–1196, https://doi.org/10.1093/brain/awab014

El Dr. Juan Fortea, membre del Grup de neurobiologia de les demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap de la Unitat Alzheimer-Down del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha estat guardonat amb el Premi de Leon al científic sènior en Neuroimatge en la Conferència Internacional de l’Alzheimer’s Association que s’ha celebrat del 26 al 30 de juliol de 2021 a Denver (US) i online.

L’Alzheimer’s Association International Conference és el congrés internacional més important dedicat a la recerca en demències. Cada any, aquest congrés reuneix als principals científics de recerca bàsica i clínica així com a la comunitat d’atenció sanitària i a joves investigadors per compartir la seva recerca i els avenços científics en el diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Els premis de Leon en Neuroimatge reconeixen a investigadors sèniors i a científics joves que hagin publicat, d’acord amb un jurat, el millor article científic en una revista amb revisió per parells en el camp de la neuroimatge d’un procés neurodegeneratiu.

A banda del Dr. Fortea, que ha estat reconegut amb el premi a investigador sènior, aquest 2021 també han estat guardonats el Dr. Michael Ewers, de la Ludwig-Maximilian University Munich a Alemanya (premi investigador sènior), la Dra. Joana B. Pereira, del Karolinska Institute a Suècia (investigadora jove) i la Dra. Arianna Sala de la University of Liège a Bèlgica (investigadora jove).

La consellera Gemma Geis s’ha reunit avui amb els màxims representants dels 42 centres de recerca de Catalunya, en un acte al recinte modernista de Sant Pau. En aquesta reunió, ha anunciat que el Departament de Recerca i Universitats traslladarà als agents del sistema de coneixement “tota la informació necessària per no perdre cap oportunitat per presentar projectes i obtenir recursos competitius dels Fons Next Generation EU”. Una acció que es realitzarà amb el suport del Departament d’Economia. 

En la seva intervenció, la consellera també ha anunciat la pròxima aprovació de l’avantprojecte de Llei de la ciència i ha subratllat que “és representatiu que la primera llei que entri al Parlament aquesta legislatura sigui la de la ciència”. En aquest sentit, la consellera ha destacat la importància de fer arribar a la societat l’impacte del coneixement. Així mateix ha incidit en la necessitat de “teixir més aliances per afavorir la transferència de coneixement, així com la cohesió social i territorial”.

En aquesta reunió també s’han presentat futures actuacions dels centres de recerca que s’impulsaran des de la Institució CERCA, per afavorir la transferència de coneixement, així com per reforçar la vinculació amb el sistema universitari.

Des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha estat un plaer acollir aquesta primera trobada i treballar plegats per la recerca a Catalunya.

L’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, és un dels socis que formen el Projecte @Covirna.EU, que pretén generar una prova de diagnòstic basada en biomarcadors d’ARN cardiovascular altament predictiu dels resultats clínics dels pacients COVID-19 i permetre la seva ràpida absorció de mercat amb l’objectiu de millorar la vigilància individualitzada, l’atenció i el seguiment d’aquests pacients en el context de la pandèmia actual.

Els principals objectius del Projecte COVIRNA són:

• Construir un banc biomètric amb 2.000 mostres de sang de cohorts existents de pacients COVID-19 a tota Europa per realitzar un estudi internacional multicèntric.
• Aconseguir la qualificació de biomarcador i seleccionar un subconjunt de lncARNs altament específic predictiu dels resultats clínics COVID-19 utilitzant la bioinformàtica, intel·ligència artificial (IA) i bioestadística i,
• Construir un model de predicció de l’evolució de la malaltia basat en lncARNs seleccionats i dades clíniques i dissenyar un test de diagnòstic in vitro (IVD) fiable, eficient i fàcil d’utilitzar per predir resultats clínics COVID19.

Si voleu saber més sobre el Projecte COVIRNA mireu el vídeo a continuació:

Científics de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau lideren diversos estudis sobre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down. Els investigadors han demostrat l’eficàcia d’un biomarcador en sang per detectar la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down en un article a Nature Communications. En paral·lel, en un altre estudi a JAMA Neurology han analitzat la influència del factor genètic més important de la malaltia d’Alzheimer, -el genotip APOE-, en els mecanismes d’aquesta patologia en la població amb síndrome de Down.

Científics a tot el món treballen per aconseguir biomarcadors no invasius, precisos i accesibles que permetin detectar i diagnosticar la malalatia d’Alzheimer. Fins ara, els procediments habituals per al diagnòstic inclouen l’ús de diversos biomarcadors en líquid cefaloraquidi o mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET). Així i tot, aquests mètodes de diagnòstic són massa cars, invasius i poc accessibles, de manera que no s’inclouen en la rutina clínica i queden restringits a uns quants.

Recentment, s’han identificat biomarcadors en sang que podrien ser una alternativa més fàcil i rendible per al cribratge de l’Alzheimer. En aquesta línia, un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha col·laborat amb els científics de la Universitat de Gothenburg que van identificar una proteïna (la fosforilació de tau 181) en sang, que podria actuar com a marcador per a l’Alzheimer.

Ara, fruit d’aquesta col·laboració, els científics han demostrat l’eficàcia d’aquesta proteïna p-tau 181 com a biomarcador per detectar la malaltia d’Alzheimer en adults amb la síndrome de Down. L’equip de Sant Pau, que té una llarga experiència i és un referent internacional en la relació entre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down, acaba de publicar un article a la revista Nature Communications en què han examinat la idoneïtat i eficàcia d’aquest biomarcador en una cochort de 400 persones, 366 de les quals són adults amb la síndrome de Down.

“En el nostre estudi hem comprovat que efectivament aquest biomarcador funciona per detectar l’Alzheimer entre les persones amb síndrome de Down. Discernir el deteriorament cognitiu en persones que ja tenen discapacitat intel·lectual o altres demències és difícil, i comptar amb marcadors biològics millorarà la nostra capacitat de diagnòstic”, afirma el Dr. Albert Lleó, cap del Grup de neurobiologia de les demències a l’IIB Sant Pau i director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Aquesta fita és molt important per a nosaltres, perquè ens permetrà poder fer detecció precoç i oferir l’atenció i el tractament adequats per abordar la progressió de la malaltia”.

Síndrome de Down i Alzheimer, un tàndem a tenir en compte

Avui en dia, la malaltia d’Alzheimer ja és el principal problema mèdic per a la persona adulta amb síndrome de Down i també n’és la principal causa de mort. La síndrome de Down es caracteritza per tenir tres còpies del cromosoma 21, el què fa que aquestes persones tinguin també una còpia addicional del gen de la proteïna precursora d’amiloide (APP), fent-les, per tant, molt més propenses a patir Alzheimer.

L’equip del Dr. Lleó compta amb la unitat Alzheimer-Down, liderada pel Dr. Juan Fortea. Aquesta unitat, fruit de la col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és pionera a nivell internacional.

“Comprendre la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer i poder comptar amb eines per al diagnòstic precoç esdevé encara més rellevant quan parlem de persones amb síndrome de Down”, afirma Juan Fortea, cap de la unitat Alzheimer-Down.

Aprofundint en els mecanismes de l’Alzheimer per entendre la seva progressió

Des d’aquesta unitat, els investigadors Florencia Iulita i Alexandre Bejanin de la mateixa unitat, han estudiat els processos fisiopatològics que estan implicats en el desenvolupament i la progressió de l’Alzheimer en població amb síndrome de Down.

Els investigadors s’han centrat en un gen, que correspon a l’apolipoproteïna APOE ɛ4, que s’associa a un major risc de patir Alzheimer. En el seu estudi, que acaba de publicar la revista JAMA Neurology han caracteritzat l’associació d’aquest gen amb diversos biomarcadors d’Alzheimer i l’han segmentat per franges d’edat dels participants en l’estudi. Les principals conclusions mostren que el risc d’Alzheimer és molt més alt en les persones amb síndrome de Down i fins a quin punt aquest risc incrementa amb l’edat. L’estudi també ofereix informació sobre els mecanismes pels quals això passa.

“Creiem que el nostre treball arriba en un moment molt oportú tenint en compte la gran quantitat d’estudis relacionats amb la prevenció i el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer. Considerar el factor genètic que nosaltres hem estudiat pot ser important a l’hora de dissenyar nous fàrmacs o teràpies”, conclou el Dr. Fortea.

Avançar en la recerca de l’Alzheimer des de diversos fronts

L’aproximació en la comprensió de l’Alzheimer de l’equip de Sant Pau és de 360º i des de la multidisciplinarietat. L’equip compta amb experts en neurologia, neuropsicologia, biologia, enginyeria, infermeria i recerca que estudien diverses línies de recerca orientades a la millora del diagnòstic, la comprensió de la malaltia i la seva progressió, la identificació de dianes terapèutiques i la millora de l’atenció clínica dels pacients i dels seus cuidadors.

Articles de referència

• Lleó, A., Zetterberg, H., Pegueroles, J. et al.Phosphorylated tau181 in plasma as a potential biomarker for Alzheimer’s disease in adults with Down syndrome. Nat Commun 12, 4304 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-24319-x

• Bejanin A, Iulita MF, Vilaplana E, et al. Association of Apolipoprotein E ɛ4 Allele With Clinical and Multimodal Biomarker Changes of Alzheimer Disease in Adults With Down Syndrome. JAMA Neurol.Published online July 06, 2021. https://doi.org/10.1001/jamaneurol.2021.1893

L’edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau  ha estat guardonat amb el Premi Catalunya Construcció de 2020, en la categoria d’innovació en la construcció, en la XVII edició dels Premis Catalunya Construcció que organitza el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB). L’acte de lliurament es va celebrar dimecres 14 de juliol i està disponible en aquest enllaç.

La candidatura del nostre edifici, formada per Felip Pich-Aguilera Baurier i Carles Gelpí i Arroyo, ha rebut el premi de la categoria d’innovació en la construcció. El jurat va valorar molt positivament “les innovacions introduïdes en el projecte amb canvis en el programa funcional que propicien una major eficàcia en la labor dels tècnics investigadors mitjançant l’obertura dels espais de treball i sistemes compartits”. També va elogiar “la manera d’abordar una certa simbiosi amb l’entorn patrimonial de l’Hospital de Sant Pau mitjançant on original tractament del teixit ceràmic industrialitzat, així com la innovació que presenta quant a materials i elements constructius”.

A banda de l’Institut de Recerca de Sant Pau, el Celler Clos Pachem a Gratallops, les obres del Castell de Montjuïc a Barcelona, el Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat i la nova seu corporativa de Metges Sense Fronteres (MSF) a Barcelona han estat les 5 obres de referència guanyadores en la XVII edició d’aquests premis.

La construcció del nou edifici de recerca ha estat finançada per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb una aportació de 12 milions d’euros, i ha comptat amb una subvenció de 5 milions d’euros provinents dels fons europeus FEDER, gestionats per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Un projecte de col•laboració internacional identifica diversos marcadors genètics associats amb el risc d’infecció per SARS-CoV-2 i la gravetat del COVID-19. Els resultats, s’han publicat a la prestigiosa revista Nature, i provenen d’un dels estudis genòmics més gran. Aquests descobriments podrien ajudar a proporcionar dianes terapèutiques i mostren la importància dels estudis genètics per conèixer millor les malalties infeccioses. Israel Fernández Cadenas, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, és un dels més de 3.500 científics que participen en aquest article i l’únic investigador espanyol que ha participat en la seva redacció.

Barcelona, 8 de juliol de 2021 — Al març de 2020, milers de científics de tot el món es van unir per respondre a una pregunta urgent i complexa: Quins són els factors genètics que influeixen en què alguns pacients amb COVID-19 desenvolupin malalties greus fins al punt de posar en perill la vida o requereixin hospitalització, mentre que altres se’n surten amb símptomes lleus o fins i tot sense?

Avui, la prestigiosa revista Nature publica un resum exhaustiu de les seves troballes fins ara i revela 13 loci (o localitzacions en el genoma humà) que estan fortament associats al risc d’infecció o a la severitat de COVID-19. Els investigadors també han identificat factors causals com el tabaquisme i l’alt índex de massa corporal. Aquests resultats provenen d’un dels estudis genètics més grans realitzats fins ara, que inclou gairebé 50.000 pacients de COVID-19 i dos milions de controls no infectats.

El descobriment podria ajudar a proporcionar dianes per a futures teràpies i mostren el poder que poden tenir els estudis genètics en la comprensió de les malalties infeccioses.

L’investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Israel Fernández Cadenas és un dels co-autors d’aquest treball i és l’únic espanyol que ha participat en la redacció de l’article.

“Aquesta és una gran col·laboració sense precedents que ha unit a científics, biobancs, hospitals i empreses privades treballant I compartint dades I coneixement de forma absolutament transparent” explica l’investigador.  “La col·laboració i el fet de compartir dades ens ha permès obtenir ràpidament un retrat de la genética dels hostes de COVID-19. Però, molt més important, aquesta iniciativa i  esforç facilitarà i impulsarà molts altres projectes d’investigació relacionats amb diferents patologies o sobre malalties infeccioses, així com contribuirà a entendre millor els pacients de COVID-19 amb símptomes persistents o a identificar dianes per desenvolupar tractaments”, conclou.

Aquest esforç global s’ha dut a terme en el marc de l’anomenada COVID-19 Host Genomics Initiative, que es va crear el març de 2020 i liderar per Andrea Ganna, de l’Institut de Medicina Molecular de Finlàndia (FIMM) i la Universitat de Hèlsinki i Mark Daly, director de FIMM i membre del Broad Institute del MIT a Harvard. La iniciativa ha esdevingut una de les col·laboracions més extenses en genètica humana i actualment inclou més de 3.500 autors i 61 estudis de 25 països.

Les vacunes confereixen protecció contra la infecció i la malaltia, però encara hi ha marge substancial per millorar el tractament de COVID-19. L’estudi que avui es presenta i, sobretot, el fet que les dades estiguin obertes perquè qualsevol grup de recerca les pugui fer servir, ofereix informació sobre possibles dianes terapèutiques. Comptar amb opcions de tractament podria ajudar a convertir la pandèmia en una malaltia endèmica, més localitzada i present en menor mesura entre la població, com ho és la grip.

“Poder comptar amb tractaments per COVID-19, ens permetrà gestionar millor els recursos sanitaris per controlar la malaltia“, afirma Ben Neale, co-director del Programa de Genètica Mèdica i de Poblacions al Broad Institute. “Tenir opcions per tractar la infecció i poder treure a algú de l’hospital canviaria radicalment la nostra resposta i gestió de la salut pública“.

Aprofitar la diversitat

Per fer la seva anàlisi, el consorci va agrupar dades clíniques i genètiques dels prop de 50.000 pacients que van donar positiu al virus i fins a 2 milions de controls provinents de nombrosos biobancs, estudis clínics i empreses genètiques. Gràcies a l’accés a gran quantitat de dades de tot el món, els científics van ser capaços de generar anàlisis estadísticament robustes molt més ràpidament i a partir d’una major diversitat de poblacions. Quelcom impossible per cap grup per separat.

Dels 13 loci (o localitzacions al genoma) identificats fins ara per l’equip, dos tenien freqüències més altes entre els pacients d’ascendència de l’Àsia Oriental o del Sud d’Àsia que en els d’ascendència europea, subratllant la importància de la diversitat en els conjunts de dades genètiques. Incorporar tantes dades ha permès mostrejar millor la diversitat genètica, quelcom que fa aquesta inciativa encara més rellevant.

L’equip va destacar un d’aquests dos loci en particular, a prop del gen FOXP4, que està relacionat amb el càncer de pulmó. La variant FOXP4 associada a COVID-19 sever augmenta l’expressió del gen, suggerint que inhibir el gen podria ser una estratègia terapèutica potencial. Altres locus associats a COVID-19 sever van incloure DPP9, un gen també implicat en el càncer de pulmó i la fibrosi pulmonar, i TYK2, que està implicat en algunes malalties autoimmunitàries.

Mari Niemi, investigadora FIMM i analista principal de l’estudi, diu que el consorci va donar prioritat a la comunicació a mesura que els científics analitzaven les dades, publicant immediatament els resultats al seu lloc web després de comprovar-ne l’exactitud. L’equip espera que els seus resultats puguin apuntar cap a dianes útils per al reposicionament de fàrmacs.

Els investigadors continuaran estudiant més dades a mesura que vagin arribant i actualitzaran els seus resultats a través del format “Matters Arising” de Nature. Començaran a estudiar què diferencia els pacients amb síndrome post COVID, és a dir, aquells pacients amb símptomes persistents durant mesos, de la resta. També seguiran identificant loci addicionals associats a infeccions i a malalties greus.

Un nou espai per a la genètica

Els científics van poder trobar marques genètiques robustes gràcies als seus esforços de col·laboració, a l’esperit cohesionat de compartir dades i a la  transparència, així com per la urgència que suposa que tot el món s’enfronti a una mateixa amenaça alhora. Els genetistes, que treballen regularment amb grans conjunts de dades ja fa temps que  coneixen els avantatges de la col·laboració oberta. “Projectes com aquest demostren fins a quin punt la recerca millora tant en qualitat, quantitat i rapidesa dels avenços científics quan treballem junts”, afirma Andrea Ganna, un dels impulsors de la inciativa.

“Els descobriments que ara publiquem són molt informatius i ens han fet adonar que hi ha un gran potencial inexplorat en l’ús de la genètica per comprendre i potencialment desenvolupar teràpies per a malalties infeccioses“, expressa l’altre líder del consorci, Mark Daly. “Espero que aquest sigui un exemple de com podríem apropar els enfocaments de la genètica de poblacions a un nou conjunt de problemes que són especialment importants en alguns llocs del món encara en vies de desenvolupament“.

Més informació sobre la Host Genetics Initiative a https://www.covid19hg.org/

Article de referència
The COVID-19 Host Genetics Initiative. Mapping the human genetic architecture of COVID-19. Nature. Online July 8, 2021. https://www.nature.com/articles/s41586-021-03767-x

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERDEM descobreixen que la nicotinamida aconsegueix que models de ratolí no s’engreixin, tot i alimentar-se amb una dieta rica en greixos saturats. El treball s’ha publicat a la revista Molecular Nutrition and Food Research, que el destaca en la seva portada de juny.

La recerca en noves estratègies per combatre l’obesitat, que ja arriba a la dimensió de pandèmia al segle XXI, és una prioritat en Salut Pública. En aquesta línia, un grup d’investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i iSant Pau – IIB Sant Pau de Barcelona i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), ha estudiat el paper d’una forma de la vitamina B3 per a prevenir l’increment de pes corporal en ratolins.

Aquest treball ha estat destacat en la portada de juny de la prestigiosa revista Molecular Nutrition and Food Research i ha estat dirigit per Josep Julve, del grup Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’IIB Sant Pau i CIBERDEM, dirigit per Francisco Blanco Vaca, i ha comptat amb la col·laboració d’altres grups de l’CIBERDEM i de l’CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i de l’CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN). Els investigadors han demostrat que la nicotinamida (forma amida de la vitamina B3) protegeix contra l’acumulació d’excés de greix induïda per la dieta.

La nicotinamida és un precursor natural de la molècula adenina nicotinamida dinucleòtid (NAD+), que es troba en els aliments i s’utilitza com a suplement dietètic. “La molècula NAD+ és molt important per al metabolisme energètic de les cèl·lules, protegint-les de l’estrès derivat de condicions adverses com l’obesitat. La suplementació de la dieta amb nicotinamida podria per tant representar una estratègia terapèutica efectiva “, indica Josep Julve.

El contingut intracel·lular de NAD+ disminueix en el greix de persones amb obesitat i altres malalties associades com la diabetis mellitus, i també amb l’edat. Sobre això, Karen A. Méndez, la primera signant del treball, indica que “la disminució del contingut de NAD+ té greus conseqüències en el metabolisme energètic d’aquestes cèl·lules, que acaba manifestant-se amb una acumulació desmesurada de greix“. En aquest context, la intervenció amb nicotinamida va augmentar els nivells de NAD+ en el greix de ratolins.

Francisco Blanco Vaca, codirector de l’estudi, cap de el grup Bases Metabòliques de Risc Cardiovascular en l’IIB Sant Pau i director del servei de Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, indica que “actualment no existeix cap tractament mèdic efectiu a llarg termini en molts pacients amb obesitat. Els tractament basats en règims dietètics hipocalòrics en combinació amb un augment en l’activitat física a través d’exercici físic, tot i ser molt aconsellables, solen aconseguir reduccions de pes limitades, que no sempre són permanents“.

Una nova via per descobrir noves solucions nutricionals

Segons han detectat en aquest estudi, el mecanisme d’acció de la nicotinamida es basa en un augment de la despesa energètica en els ratolins tractats, no en una disminució de la ingesta, per la qual cosa aquest estudi podria oferir noves oportunitats per a solucions nutricionals que funcionin per el manteniment de la salut a llarg termini.

La investigació parteix de la idea que l’obesitat és una malaltia de teixit adipós i la nicotinamida actuaria preferentment en aquest teixit com “crema greixos” induint la formació de teixit adipós marró. Això últim es va constatar mitjançant un augment de l’abundància d’una proteïna, la UCP1 (desacopladora de la cadena respiratòria), que dissipa en forma de calor l’energia metabòlica obtinguda a partir de la ingesta i que d’una altra manera s’acumularia en forma de greix .

Segons explica Josep Julve, “UCP1 és una proteïna que s’expressa predominantment en el teixit adipós marró, la missió és regular la temperatura corporal a través de la generació de calor. L’administració de nicotinamida no només va provocar una disminució d’un altre teixit adipós, el blanc, també va resultar en la presència de grups de cèl·lules adiposes més petites, l’aspecte s’assemblava al del greix marró, el què ens va fer sospitar que l’expressió d’aquesta proteïna podria estar augmentada en teixit adipós blanc de ratolins tractats amb la nicotinamida“.

Prevé el desenvolupament de fetge gras

L’obesitat és també una condició inflamatòria crònica i l’efecte anti-obesitat de la nicotinamida es va acompanyar per un augment en la producció d’adiponectina i d’interleucina 10, l’acció podria ser responsable de la desinflamació que s’observa en teixit adipós de ratolins tractats.

La intervenció amb nicotinamida també va prevenir el desenvolupament de fetge gras induït per la dieta, un altre dels efectes adversos associats freqüentment amb l’obesitat, de manera que aquest estudi també suggereix que la suplementació amb nicotinamida podria, al menys en part, a compensar la disminuïda capacitat natural d’utilitzar altres formes endògenes precursores de NAD+ per part de les cèl·lules hepàtiques durant llargs períodes d’estrès metabòlic, com laalimentación amb una dieta rica en greixos.

Francisco Blanco ressalta, finalment, que aquesta forma vitamínica no va causar efectes adversos i que en un futur podria estudiar-se en humans. “L’experiència prèvia amb teràpies que augmenten NAD+ és encara avui dia limitada, pel que és imprescindible la realització d’assajos clínics que provin si aquests efectes beneficiosos també es produeixen en pacients que ja han desenvolupat obesitat“, conclou l’investigador.

En el desenvolupament d’aquest estudi hi van col·laborar, a més d’altres membres de l’equip esmentat, investigadors de la mateixa institució, com Mercedes Camacho, i Dídac Mauricio, cap del grup de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició de l’CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i director de Servei d’Endocrinologia de l’Hospital. També han participat investigadors de l’CIBERDEM a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, David Sebastià i Antonio Zorzano, i a l’Institut d’investigació de l’Hospital Vall d’Hebron: Josep A. Villena. Igualment, hi han participat la Sílvia Lope-Piedrafita, del grup de l’CIBER-BBN a Universitat Autònoma de Barcelona; i els investigadors de la Universitat de Barcelona: Núria Roglans, Juan C. Llacuna, i el cap de grup del CIBEROBN, Francesc Villarroya.

Article de referència

Méndez-Lara KA, Rodríguez-Millán E, Sebastián D, Blanco-Soto R, Camacho M, Nan MN, Diarte-Añazco EMG, Mato E, Lope-Piedrafita S, Roglans N, Laguna JC, Alonso N, Mauricio D, Zorzano A, Villarroya F, Villena JA, Blanco-Vaca F, Julve J. Nicotinamide Protects Against Diet-Induced Body Weight Gain, Increases Energy Expenditure and Induces White Adipose Tissue Beiging. Mol Nutr Food Res. 2021 Apr 18:e2100111. DOI: 10.1002/mnfr.202100111

• Els nivells vasculars i en sang de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu poden ser bons predictors de la ruptura de l’aneurisma.

• La investigació, desenvolupada per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el CIBERCV, juntament amb el CSIC i el CIBEROBN a la Universitat Rei Joan Carles, ha estat publicada a la revista Antioxidants

Els nivells en sang de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu poden ser biomarcadors útils en la predicció de el risc de trencament de l’aneurisma aòrtic abdominal. Així ho confirma un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) , i del CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) a la Universitat Rei Joan Carles, que ha estat publicat a la revista Antioxidants.

L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una afecció potencialment mortal que consisteix en una dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal, la prevalença pot arribar al 4-7% dels homes de més de 65 anys. Amb el temps, el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se i s’incrementa el risc de trencament, la complicació més greu d’aquesta malaltia, que produeix una hemorràgia interna extensa. Aquest esdeveniment és responsable d’entre l’1% i el 2% del total de morts i constitueix un dels principals desencadenants de mort en homes majors de 70 anys.

La implementació de programes de detecció per ultrasons ha millorat el diagnòstic d’hora d’aquesta patologia, però trobar nous indicadors per al pronòstic de la seva evolució és clau en el maneig de la malaltia. En aquest sentit, tot i que la incidència de trencament augmenta amb el diàmetre aòrtic, aquest paràmetre no és en tots els casos un bon predictor de risc, ja que també els aneurismes petits poden tenir un mal desenllaç. Per això, la identificació de biomarcadors en sang per avaluar la progressió de l’AAA jugarà un paper clau en la millora de la identificació dels pacients amb més risc.

Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta nova investigació, que es va centrar en analitzar el valor pronòstic dels nivells circulants (en sang) de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu i la inflamació. “Per tal d’identificar nous biomarcadors circulants, vam seleccionar una bateria de marcadors immuno-inflamatoris i d’estrès oxidatiu que sabem que estan implicats en els mecanismes patològics de progressió de l’aneurisma d’aorta abdominal”, assenyala María Galán, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que ha liderat l’estudi.

Per a això es va realitzar una anàlisi de la correlació d’aquests marcadors amb dos paràmetres de risc: el diàmetre de l’aneurisma i el valor de tensió màxima de paret arterial. Els investigadors van comptar amb la participació del servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per estudiar mostres de aortes amb aneurisma i mostres de sang de 94 pacients amb AAA, comparant-les amb mostres de aortes abdominals i sang de persones sanes.

Els resultats van mostrar que els nivells en sang d’anió superòxid, IgM, IgG, CD38, GDF15, S100A4, així com la seva expressió en l’aorta abdominal de pacients amb AAA, estaven alterats en comparació amb controls sans.

“Els nivells d’IgG, CD38 and GDF15 es van correlacionar positivament amb el diàmetre de l’aorta abdominal i amb els valors de tensió màxima de paret, evidenciant que tenen potencial per ajudar a pronosticar el risc de trencament i creixement de l’aneurisma en pacients amb AAA” , apunta David Sánchez-Infants, primer autor del treball.

“Aquestes troballes suggereixen la utilitat d’aquests biomarcadors, que poden mesurar-se en una mostra de sang, per ajudar a la gestió de pacients pacients amb aneurisma, al costat d’altres eines ja utilitzades en el pronòstic com el diàmetre aòrtic i la tensió màxima de paret”, conclouen els investigadors.

Article de referència:

Sánchez-Infantes D, Nus M, Navas-Madroñal M, Fité J, Pérez B, Barros-Membrilla AJ, Soto B, Martínez-González J, Camacho M, Rodriguez C, Mallat Z, Galán M. Oxidative Stress and Inflammatory Markers in Abdominal Aortic Aneurysm. Antioxidants. (2021) https://doi.org/10.3390/antiox10040602

Un treball publicat a Cell Reports desxifra el mapa genètic de l’esclerosi de l’hipocamp, una troballa clau per al diagnòstic de l’epilèpsia del lòbul temporal. Els resultats identifiquen nous mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la resiliència de diferents tipus neuronals als episodis epilèptics.

Un equip multidisciplinari liderat per l’Instituto Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, identifica el mapa transcriptòmic cel·lular (de l’expressió dels gens en cada cèl·lula) associat a l’esclerosi de l’hipocamp causada per esdeveniments epilèptics, una troballa clau per al diagnòstic de l’epilèpsia del lòbul temporal.

L’estudi, publicat a Cell Reports, identifica nous mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la resiliència de diferents tipus neuronals als episodis epilèptics. El treball mostra que els diferents mecanismes són més o menys letals segons el tipus cel·lular i identifica, per primera vegada, com les cèl·lules de suport a les neurones, -la glia-, tenen un paper en aquesta resiliència diferencial. Aquesta investigació proporciona les bases per a comprendre millor l’epilèpsia del lòbul temporal i establir el seu diagnòstic diferencial respecte a altres malalties que cursen amb símptomes similars.

La clau per la resiliència rau en la diversitat de les cèl·lules de suport a les neurones

L’esclerosi d’hipocamp es caracteritza per la mort de determinades poblacions de neurones i l’activació exacerbada d’altres tipus cel·lulars, com la microglia i els astròcits. La presència d’esclerosi és essencial per diagnosticar l’epilèpsia del lòbul temporal (la forma més comuna d’epilèpsia farmacoresistent), encara que també està present en alguns casos de demències associades amb la malaltia d’Alzheimer. El diagnòstic anatomopatològic es realitza posteriorment a l’extracció quirúrgica de part de l’hipocamp, que representa el tractament més usat en l’actualitat.

La complexitat cel·lular de l’esclerosi d’hipocamp es manifesta en la mort selectiva de certs tipus neuronals, un aspecte essencial per a la seva classificació en tres tipus potencials. No obstant això, fins ara es desconeixia per què alguns tipus neuronals són més vulnerables que altres.

En aquest treball, els investigadors han desenvolupat un mapa de la expressió gènica a nivell cel·lular que identifica els mecanismes moleculars i cel·lulars dels tipus cel·lulars implicats en la malaltia. “Els mapes genòmics intenten relacionar diferents gens amb elements biològics concrets. En el cas de el cervell, es tracta de vincular una sèrie de gens amb cada tipus neuronal específic, com les neurones, els astròcits i la microglia”, explica Liset Menéndez de la Prida, científica de l’Institut Cajal del CSIC, que lidera l’estudi juntament amb José López-Talaia, de l’Institut de Neurociències del CSIC a Alacant.

Un repte metodològic: mesurar l’expressió gènica cèl·lula a cèl·lula

Els investigadors han aplicat dos procediments avançats per a la presa de mostres biològiques: la micro-dissecció làser de subcapes neuronals en l’hipocamp i el mostreig de nuclis de cèl·lules individuals extrets de rata i ratolí. A més, diferents tècniques bioinformàtiques han permès identificar firmes d’expressió gènica relacionades amb la neurodegeneració o mort cel·lular, és a dir, conjunts de gens que mostren activitat en els processos degeneratius. El treball representa una fita metodològica per l’ús de tècniques d’electrofisiologia en cèl·lules individuals i de medició de l’expressió gènica en cada tipus cel·lulars.

Els experiments de micro-dissecció làser s’han realitzat al laboratori del Dr. Àlex Bayés, de l’IIIB Sant Pau. “En l’hipocamp les neurones i les seves cèl·lules de suport estan organitzades en capes superposades. El nostre mètode ha permès aïllar aquestes cèl·lules capa a capa i així poder estudiar les diferències que hi ha entre elles”, explica el Dr. Bayés.

“L’estudi demostra que les neurones superficials són més susceptibles a la neurodegeneració i mort neuronal. Per a la nostra sorpresa, hem vist que les cèl·lules de suport a les neurones, les cèl·lules glials, juguen un paper clau en aquest procés de neurodegeneració diferencial entre capes”, afegeix l’investigador.

Els resultats han generat dues bases de dades públiques amb tota la informació en obert per a l’ús de la comunitat científica.

El treball, en què també han participat científics de la Universitat Europea de Madrid, l’Institut Riken i la Universitat de Kyoto al Japó, forma part de la Xarxa Temàtica SynCogDis, liderada pel Dr. Bayés, i ha estat finançat per múltiples projectes nacionals i internacionals.

Article de referència
Cid et al. (2021) Sublayer- and cell-type-specific neurodegenerative transcripcional trajectories in hippocampal sclerosis. Cell Reports 35, 109229 June 8, 2021. https://doi.org/10.1016/j.celrep.2021.109229

El proper diumenge 13 de juny a les 11 h. se celebrarà un concert solidari per impulsar un projecte de recerca en musicoteràpia per als pacients  onco-hematològics i els seus cuidadors. El concert comptarà amb artistes de primer nivell com les cantautores Judit i Meritxell Neddermann, el quartet de corda Emil Bolozan & quartet, el grup de música jamaicana i jazz  Memi Sillah Group i la rumba catalana dels Pelat i Pelut.

L’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, format per personal mèdic, d’infermeria i d’investigació vol iniciar un projecte de musicoteràpia per a pacients amb neoplàsies hematològiques ingressats a la Unitat d’Onco-hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El projecte, s’emmarca en el conveni de col·laboració que van signar l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga fa uns mesos.

Per captar fons i que aquest projecte sigui una realitat, el proper diumenge 13 de juny se celebrarà un concert solidari al Recinte Modernista de Sant Pau que compta amb el suport de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Condis Supermercats i amb la col·laboració de Entràpolis, Damm, Frit Ravich, Bardo, Kamal Productions, Ánima, Font Vella i Noemí Guitérrez.  Un concert únic amb una gran varietat d’artistes que contribueixen desinteressadament en aquest projecte.

Sobre la musicoteràpia en onco-hematologia

La musicoteràpia és una disciplina que utilitza la música de forma sistemàtica i científica per fomentar el benestar de les persones. Existeixen diversos estudis sobre l’eficàcia d’aquesta disciplina en pacients oncològics amb tumors sòlids però el nombre d’estudis en càncers amb tumors líquids, com per exemple la leucèmia, és encara escàs.

El projecte de recerca que es vol dur a terme gràcies a aquest concert solidari i impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau, parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta, especialment ara amb les restriccions per covid. El pacient passa per molts canvis en el seu estat anímic i és aquí on la musicoteràpia pot esdevenir un suport integral positiu, sobretot en la disminució de l’angoixa,  depressió i malestar físic, i afavorir l’expressió emocional, la comunicació i la connexió amb estats de relaxació.

“El nostre objectiu és implementar la musicoteràpia durant el procés d’hospitalització en els pacients ingressats a la Unitat d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La musicoteràpia alleuja l’estrès emocional del procés onco-hematològic dels pacients i els seus cuidadors, que degut a la pandèmia s’ha vist agreujat per un aïllament extrem d’aquest tipus de pacients”, expliquen  les investigadores d’aquest projecte Iria González i Silvana Novelli, cap d’infermeria i metgessa hematòloga de l’Hospital de Sant Pau i responsables d’aquest projecte de recerca a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions. L’equip de Sant Pau compta amb un llarg recorregut i experiència en mesurar l’índex de qualitat de vida en aquest tipus de pacients aguts, que acostumen a fer llargues estades d’ingrés hospitalari (d’uns 30 a 40 dies de mitjana). “Els estudis en altres tipus de càncers i l’escassa informació que hi ha en pacient hematològic ens fan pensar que aquestes sessions poden tenir un gran impacte, però cal tenir dades concretes i mesurar la seva eficàcia. La nostra intervenció, serà pionera en el camp dels càncers hematològics i podria suposar un canvi important per aquest tipus de pacient”, afirmen les investigadores. El projecte contempla oferir sessions de musicoteràpia al llarg d’un any, arribant a fins a 300 pacients i a 300 cuidadors, incloent familiars i també personal sanitari.

Pots comprar la teva entrada a https://musicoterapiasantpau.cat.

No et quedis sense i suma’t a la musicoteràpia!

La Professora Lina Badimón, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha ingressat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) com a Acadèmica Numerària.

L’ acte d’ingrés es va celebrar el diumenge 16 de maig de 2021, en una sessió pública extraordinària a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina, en la que la Dra. Badimon va llegir el discurs “Medicina de precisió en cardiologia”. La Dra. Badimon està adscrita a la secció primera, en ciències bàsiques, diagnòstiques i terapèutiques, i va ingressar per rebre la medalla 48 que prèviament va ostentar la Dra. Soledat Woessner i Casas, ara Acadèmica Emèrita, que juntament amb el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés van fer de padrins. La resposta al seu discurs en nom de l’Acadèmia va córrer a càrrec de l’acadèmic numerari, el Dr. Antoni Bayés de Luna.

 Sobre medicina de precisió, recerca i cardiologia

En el seu discurs d’ingrés, la Dra Badimon va presentar l’anomenada Medicina de Precisió i va exposar com aquesta nova aproximació de la medicina que compta amb les ciències –òmiques i les dades (big data) com a principal suport, conformarà la pràctica clínica del futur. No només va fer un recorregut per aquesta disciplina i va presentar-ne els principals beneficis i reptes sinó que també va contextualitzar aquest tipus de medicina en el camp de les malalties cardiovasculars, àrea de la que n’és una experta de renom internacional. Va mostrar amb exemples, com la medicina de precisió pot contemplar moltíssimes variables a un mateix problema i com la integració de totes aquestes dades pot resultar en una millor caracterització dels pacients, en assajos clínics més ben definits i en respostes que ens permetin oferir tractaments i eines de prevenció personalitzades.

Tal i com la Dra. Badimon va assenyalar, el repte ara és incorporar-la a la pràctica clínica.

La sessió i el discurs de la Dra. Badimon està disponible al canal Youtube de la RAMC, en  aquest enllaç

Sobre la Dra. Lina Badimon

Lina Badimon Maestro, dirigeix el grup de recerca de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques. És Professora del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas i Directora de la Càtedra d’Investigació Cardiovascular de la UAB, i la Càtedra UNESCO per a biomedicina, Lecturer Adjunt Associate Professor de Medicina – Cardiologia – en el Mount Sinai School of Medicine, New York i Visiting Professor de la Manchester Metropolitan University, UK i de la Universidad Paris-Est, Francia.

La seva trajectòria inclou càrrecs i posicions de responsabilitat a l’antic Institut de Ciències Cardiovasculars, el CSIC, el Massachusetts General Hospital de Boston, la Harvard Medical School a Boston , i la Mount Sinai School of Medicine a Nova York. Ha estat Presidenta de la Sociedad Española de Arterioesclerosis, Presidenta de la European Society for Clinical Investigation, Vicepresidenta de la Sociedad Española de Cardiología (SEC) y de la Europea de Cardiología (ESC), Chair del Council on Basic Science de la ESC i de diversos grups de treball en ambdues organitzacions.

Actualment és membre del Board de la European Society of Cardiology, Chair del Patient Forum i de Women@ESC. També és Presidenta de l’European Mediterranean League Against Thromboembolic Diseases Foundation (EMLTDF)

.

L’Oficina de gestió de la Innovació de Sant Pau organitza la I Setmana de la Innovació del 17 al 21 de maig amb l’objectiu de donar a conèixer les idees innovadores que els propis professionals de Sant Pau han creat i posat en marxa, fomentar una cultura de l’excel·lència a través de la innovació a l’Hospital i posar en marxa altres projectes que millorin la qualitat assistencial.

L’acte central de la I Setmana de la Innovació Sant Pau és una taula rodona gratuïta que tindrà lloc el 19 de maig, a les 15 h, a la sala d’Actes de l’Hospital (aforament limitat). També es podrà seguir on-line.  La taula rodona de la I Setmana de la Innovació serà presentada per la directora-gerent de l’Hospital, Dra. Gemma Craywinckel, i la Sra. Rita Casas, Regional Healthcare Solutions Leader de ROCHE, i se centrarà en cinc projectes innovadors que ja estan en marxa.

Aquests projectes i els seus creadors són:

1. Creació de Biomarcadors per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer.
   Dr. Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia i cap del grup de recerca Neurobiologia de les Demències.

2. La salut mòbil en el seguiment de pacients trasplantats cardíacs: projecte mHeart.
   Dra. Mar Gomis, farmacèutica clínica.

3. Monitorització remota.
   Dr. Xavier Viñolas, director del Servei de Cardiologia.

4. Swady, dispositiu de contenció per a nadons prematurs.
   Silvia Vicente, infermera de la Unitat de Nounats.

5. Telepsiquiatria en pacients esquizofrènics.
   Dra. Iluminada Corripio, adjunta del Servei de Psiquiatria i investigadora al grup de Psiquiatria Clínica.

Els autors d’aquests cinc projectes han gravat unes càpsules en vídeo explicant l’origen de la idea, així com la materialització de la mateixa a l’Hospital.