Aquesta efemèride es va establir per al dia 4 de febrer en la Cimera Mundial contra el Càncer per al Nou Mil·lenni (París, 2000) i, des de llavors, està promoguda per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El principal objectiu és fomentar la recerca, la prevenció, millorar els serveis per al pacient, crear consciència i mobilitzar la societat per assolir avenços i garantir l’equitat en l’accés als darrers tractaments. Actualment, aquesta malaltia segueix sent la segona causa de mort al món, tot i que l’índex de supervivència segueix augmentant, sobretot quan es detecta i s’inicia el tractament precoçment.

En els darrers anys s’han produït grans avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. Es calcula que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys, tot i que no és uniforme en tots els tumors (depèn del tipus i de l’estadi a l’hora de fer el diagnòstic). I també ha augmentat la qualitat de vida dels pacients.

Segons el Dr. Agustí Barnadas, cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica del Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital, “el gran repte continua sent proporcionar la màxima qualitat assistencial en base a l’evidència científica disponible, utilitzant les millors tècniques al nostre abast i participant en la recerca bàsica i clínica per augmentar el coneixement biològic dels tumors i poder desenvolupar nous tractaments per definir noves estratègies terapèutiques i avançar en una medicina personalitzada i de precisió. Tot això, oferint un acompanyament integral i multidisciplinari als pacients”.

En aquest sentit, els tractaments de radioteràpia han evolucionat significativament coincidint amb la incorporació progressiva de nova tecnologia, integració de tècniques d’imatge molecular i major coneixement radiobiològic. La Dra. Gemma Sancho, directora del Servei de Radioteràpia Oncològica, explica que “administrem tractaments d’alta precisió, seguretat  i eficàcia, de forma mes ràpida i reduint el número de sessions. Tractaments basats a l’evidència però, adaptats a cadascú dels pacients i les seves patologies, integrats a l’estratègia terapèutica multidisciplinària. Ens unim al desenvolupament de la medicina personalitzada investigant  biomarcadors predictius de resposta i toxicitat”.

Coneixement biològic del tumor i estimulació de la resposta immune del pacient

El Dr. Barnadas destaca els avenços en el coneixement biològic de les malalties oncològiques. “Sant Pau està preparat per poder donar resposta al diagnòstic molecular, que permet determinar totes les alteracions genètiques i moleculars associades a l’evolució del càncer, identificant els punts crítics de la maquinària cel·lular. Segons els diferents estudis clínics on hem participat, aquesta aproximació és molt útil per assolir un millor control del càncer millorant les estratègies terapèutiques disponibles i fins i tot condicionar el pronòstic d’acord amb les característiques biològiques del tumor”.

També fa referència a la incorporació de noves estratègies enfocades a l’estimulació de la resposta immunològica del propi pacient envers el tumor, sobretot amb la immunoteràpia i teràpies dirigides. “La immunoteràpia elimina el fre que les cèl·lules tumorals posen al sistema immunitari, restaurant-lo per poder identificar-les i eliminar-les més eficaçment. Mentre, les teràpies dirigides actuen sobre les alteracions moleculars específiques que intervenen en el creixement i la supervivència del tumor”.

Finalment, un punt sobre el que fa especial èmfasi el Dr. Barnadas és l’accés ràpid i equitatiu a la innovació oncològica, sobre tot de nous fàrmacs. “Hi ha medicaments que des que han estat aprovats a la Unió Europea poden tardar fins a dos anys en incorporar-se al Sistema Nacional de Salud i a la cartera de serveis corresponent de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit, segons el darrer Informe W.A.I.T que compara les dades de 39 països europeus, els pacients espanyols tarden 517 dies en accedir a les innovacions oncològiques des de que la Comissió Europea ha autoritzat la seva comercialització, una ràtio molt superior a la mitjana europea i també al límit de 180 dies que marca la directiva continental 89/105/CEE.

Projectes molt destacats en recerca bàsica i clínica

Actualment, Sant Pau té en marxa o participa en més de 237 assajos clínics relacionats amb el càncer. L’Àrea de recerca de Malalties Onco-hematològiques està integrat per 8 grups de recerca líders en diferents àrees, que van des de les síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, la oncogènesis, el diagnòstic hematològic o l’oncologia clínica en un gran ventall de tumors.

Entre les línies de recerca destacades hi ha el projecte liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, que recentment ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma d’Hodgkin i no-Hodgkin T en recidiva o refractari.

Com exemple de la recerca translacional, una de les grans apostes de l’IIB Sant Pau, aquesta mateixa setmana s’ha publicat un article realitzat per investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, que valida una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

En el camp de la recerca translacional, el grup d’Oncogènesis i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau, del que el Dr. Ramon Mangues n’és el cap, està estudiant, en models de càncer en ratolí el potencial de les nanopartícules multivalents dirigides a receptors de membrana com a eina per bloquejar el desenvolupament de diferents tipus de tumors i inhibir el procés de la metàstasi. Aquest grup ha demostrat com aquesta tecnologia innovadora prevé l’aparició de metàstasis en càncer d’endometri avançat sense causar toxicitat en cèl·lules normals.

 Aquest abordatge consisteix a fer servir nanopartícules per portar fàrmacs de forma selectiva a cèl·lules tumorals que expressen nivells elevats del receptor CXCR4, que està implicat en el procés de migració des del tumor primari cap a all llocs on es desenvolupen les metàstasis per inhibir el procés des del moment de la formació.

Aquesta tècnica s’ha mostrat eficaç en diversos tipus de càncer, com ara el de còlon, endometri, cap i coll, leucèmia o limfoma, entre d’altres. Ara els investigadors estan treballant a posar a punt els protocols per portar aquesta opció terapèutica a la clínica en els propers dos anys.

Els pacients amb càncer tenen un risc elevat de patir un esdeveniment trombòtic que els pot empitjorar el pronòstic i la qualitat de vida. Investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, i el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, liderat pel Dr. Andrés Muñoz, en el marc de la Secció de Trombosi i Càncer de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) han desenvolupat i validat una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

Un de cada cinc pacients amb càncer acaba desenvolupant en algun moment una trombosi, especialment durant els primers mesos del tractament. Per reduir aquest risc estan disponibles actualment al mercat alternatives com l’heparina de baix pes molecular o els nous anticoagulants orals. El repte consisteix a conèixer quins pacients són els que es poden beneficiar realment d’aquest tractament per millorar-ne el pronòstic i alhora evitar a la resta de pacients el risc de patir hemorràgies a conseqüència del tractament.

“El nostre score és capaç d’identificar al 34% dels pacients que patiran un esdeveniment tromboembòlic, i el 94% dels que no desenvoluparan un esdeveniment trombòtic i que, per tant, no cal que tractem amb anticoagulants” assenyala el Dr. Soria, coautor d’aquest treball.

Aquesta nova eina de diagnòstic aplica un algorisme, a partir de l’anàlisi de nou variants genètiques dels factors de la coagulació que es combina amb tres factors de risc clínics clàssics (tipus de tumor, estadi de la malaltia, i l’índex de massa corporal ) de cada pacient oncològic. Això permet identificar els pacients amb un nivell de risc alt, moderat o baix. És important destacar que aquest estudi és pioner al món en l’aplicació de la genètica en el mesurament del risc de trombosi en càncer”, explica el Dr. Andrés Muñoz, coautor del projecte.

Variants genètiques noves

L’estudi va analitzar dades de 364 pacients de la cohort espanyola ONCOTHROMB 12-01. Segons detallen els investigadors, les dades clíniques associades amb el risc d’esdeveniments tromboembòlics venosos es van recopilar en el moment del diagnòstic, inclosa la puntuació de Khorana, que és l’única escala de què es disposava fins ara per avaluar el risc de trombosi en aquests pacients, però el valor predictiu dels quals és molt limitat.

A més, es van estudiar els genotips per a les 51 variants genètiques que se sap que estan associades amb trombosi i es va fer una regressió logística multivariant per determinar el pes de cada variable genètica i clínica en relació amb el risc de trombosi. L’eina s’ha validat amb una cohort de pacients austríacs (Viena-CATS).

Els investigadors van poder comprovar que nou variants genètiques en concret, a més de la localització i estadi del tumor, així com un índex de massa corporal superior a 25 kg/m2 es van associar amb un risc més gran de trombosi.

“Amb la nova eina que proporciona aquest estudi s’estima que es poden reduir fins a un 70% els casos de trombosi en poder aplicar tractaments preventius que evitaran la seva aparició i per tant s’aconseguirà millorar les complicacions i la qualitat de vida dels pacients. També cal assenyalar que aquesta complicació és més pròpia d’una sèrie de càncers: pulmó, pàncrees, estómac, ronyó, ovàric, colorectal i tumor cerebral”, assenyala el Dr. Muñoz de l’Hospital Gregorio Marañón.

Els resultats, que publica la prestigiosa revista Journal of Clinical Oncology, demostren que és una eina eficaç per ajudar els oncòlegs a guiar les decisions clíniques sobre la intensitat òptima del tractament anticoagulant per prevenir esdeveniments tromboembòlics en aquests pacients. “Considerem que aquesta escala és la primera pedra que estableix les bases de la medicina personalitzada en el camp del càncer i la trombosi”, en paraules del Dr. Soria, autor principal d’aquest treball.

El Dr. Soria destaca que, segons les dades del registre SEOM_REDECAN, durant el 2022 s’han produït al voltant de 280.000 casos nous de càncer a Espanya. A més, un altre estudi publicat fa uns dies a la mateixa revista reporta que un 10,8% del total de pacients amb càncer han patit un tromboembolisme pulmonar.

“En base a aquestes dades, podem estimar que al voltant de 30.000 pacients oncològics patiran un esdeveniment tromboembòlic i prop de 2.500 podrien morir per aquesta causa. Aquesta eina podria ajudar a millorar els resultats de la supervivència dels pacients oncològics en prevenir la trombosi”, emfatitza el Dr. Soria.

Un binomi fatal

La trombosi és una situació clínica molt rellevant en el pacient oncològic. La sola presència d’un tumor ja representa un risc afegit de presentar esdeveniments trombòtics, però quan aquests pacients a més estan rebent tractament amb quimioteràpia, la probabilitat de trombosi encara és més alta.

Actualment, els oncòlegs solen indicar el tractament anticoagulant en aquells pacients en què hi ha antecedents de trombosi, sigui per història familiar o per haver desenvolupat esdeveniments previs.

Un dels grans avantatges de l’escala ONCOTHROMB és que es pot fer servir des del moment del diagnòstic. “Aquesta eina pot ser especialment útil quan el càncer es diagnostica, ja que des del punt de vista clínic, la trombosi venosa en un pacient amb càncer té un impacte molt negatiu sobre la supervivència i la qualitat de vida, per això la necessitat d’identificar com més aviat millor el risc de trombosi a l’estadi inicial de la malaltia”, assenyala el Dr. Muñoz.

“Quan l’oncòleg demana una biòpsia, una analítica, un PET, un TAC o qualsevol altra bateria de proves diagnòstiques, també pot sol·licitar aquest score per determinar el risc de trombosi. Per tant, quan comença a tractar el pacient ja li podria indicar l’anticoagulant en cas de necessitar-ho”.

A més, “també s’ha pogut demostrar que aquesta eina prediu els esdeveniments trombòtics en aquests pacients a llarg termini, fins a 18 mesos, de manera que la seva capacitat de predicció és molt més fiable i útil per a la pràctica clínica”, explica del Dr. Muñoz .

Actualment tant les guies de les societats americana i europea d’Oncologia Clínica (ASCO i ESMO respectivament, per les sigles en anglès) indiquen que és important estratificar el risc de trombosi dels pacients amb càncer per mitjà d’eines validades. “Doncs aquí posem a disposició de la comunitat científica la nostra escala que serà de gran utilitat per a aquest propòsit”, conclou el Dr. Soria.

Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, la Sociedad Española de Oncología Médica, la Sociedad Española de Trombosis y Hemostasia y la Asociación Activa’TT para la Salud.

Articles de referència

Andres Muñoz, Cihan Ay, Ella Grilz, Sonia López, Carme Font, Vanesa Pachón, Victòria Castelló, Virginia Martínez-Marín, Mercedes Salgado, Eva Martínez, Julia Calzas, Laura Ortega, Ana Rupérez, Eduardo Salas, Jose Manuel Soria. Clinical-genetic risk score for predicting cancer-associated venous thromboembolism: a development and validation study involving two independent prospective cohorts. Journal of Clinical Oncology DOI 10.1200/JCO.22.00255

El Dr. Pablo Alonso Coello, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i investigador del Centre Cochrane Iberoamericà figura novament a la llista dels científics més citats del món que publica Clarivate Analytics.

Aquesta llista reconeix investigadors de tall mundial seleccionats pel seu treball excepcional en investigació, demostrat per la producció de diversos articles altament citats que es classifiquen al top 1% de citacions per camp i any a la Web of Science.

El Dr. Alonso ja ha aparegut en altres ocasions entre els investigadors més citats del món al seu camp. Aquest any apareix també a la classificació de la Universitat de Stanford (Estats Units) que publica una llista amb el 2% dels científics més citats del món.

El proper 31 de gener a les 19 hores, el Dr. Javier Briones, director del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia del mateix hospital, participa en el Debat de CaixaResearch “Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?” per explicar les darreres novetats en aquest àmbit. El debat el moderarà la Beatriz Pérez, periodista especialista en sanitat i salut de El Periódico de Catalunya, i es retransmetrà en streaming i us hi podeu inscriure aquí.

El grup de Dr. Briones ha liderat la creació del primer CAR-T a Europa per a pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin, una malaltia que afecta a 3 de cada 100.000 persones segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. De fet, Sant Pau és un dels dos únics centres autoritzats a Catalunya per produir aquests tipus de medicaments.

Recentment també ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per al tractament d’aquest tipus de càncer en recidiva o refractari.   L’objectiu d’aquest estudi de Fase I, on hi han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus, ha estat la seguretat i establir la dosi òptima per a la Fase II de l’assaig. Els resultats obtinguts mostren que tots els pacients han mostrat una resposta favorable al tractament, mentre que un 50% ha tingut una resposta completa amb desaparició del limfoma, de manera que l’HSP-CAR30 té un excel·lent perfil de seguretat a les dosis administrades.

En el Debat de CaixaResearch “Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?”, juntament amb el Dr. Briones, també hi participarà el Dr. Manuel Juan, cap del Servei d’Immunologia en el Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, qui ha desenvolupat el primer CAR-T a Europa per al tractament del mieloma múltiple, que suposa el 10% dels càncers de medul·la òssia i és el segon càncer més comú de la sang.

En el cicle de Debats de CaixaResearch, els experts mèdics i científics que reben ajuts de la Fundació “la Caixa”, a través del Programa d’Investigació, expliquen de primera mà les darreres novetats en el seu àmbit. Aquests debats són un punt de trobada entre la societat i els resultats de la recerca, les noves pràctiques mediques i els reptes actuals en salut i qualitat de vida.

Hi ha estudis demostrant que ser bilingüe pot retardar l’edat d’inici dels símptomes de demència en una mitjana de 4-5 anys. El Dr. Miguel Ángel Santos, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau i membre de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Pau, juntament amb la Dra. Stephanie Grasso, investigadora principal de la Universitat de Texas (EUA), han rebut una subvenció R01 (assaig clínic) del National Institute on Aging (NIA) dels National Institutes of Health (NIH) als Estats Units per estudiar les associacions entre factors de bilingüisme i l’inici, la progressió, i la resposta al tractament en bilingües (castellà-català) amb afàsia primària progressiva (APP).

Els resultats d’aquest estudi proporcionaran coneixement cabdal sobre els mecanismes neurals implicats en el reaprenentatge del llenguatge i abordarà la pregunta de com els factors de bilingüisme influeixen en la reserva cognitiva i lingüística en les demències que afecten la capacitat d’utilitzar el llenguatge. 

La xifra total de la subvenció atorgada pel NIA és de 3,4 milions de dòlars. Sant Pau rebrà 1 milió de dòlars durant els propers 5 anys.

El Dr. Eduardo Mª Targarona, investigador del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva a l’IIB Sant Pau i director de la Unitat de Cirurgia Gastrointestinal i Hematològica de l’Hospital de Sant Pau, ha estat un dels tres directors del Manual “Com i per què investigar en cirurgia”, publicat en paper i online per la Secció de Formació de l’Associació Espanyola de Cirurgians (AEC) i el Comitè Editorial de Cirurgia Espanyola.

Aquest manual serà la guia per a desenvolupar cursos de formació presencials i online i el seu objectiu és ensenyar als cirurgians la metodologia correcta per dur a terme un estudi de recerca. És el primer manual específicament orientat a aquest àmbit i, segons l’AEC, “és una aportació molt important per augmentar la qualitat de la cirurgia i dels cirurgians que servirà per fomentar l’esperit de recerca que han de tenir aquests professionals a l’hora de buscar solucions per millorar la presa de decisions i, en definitiva, millorar la qualitat de vida dels pacients“.

“Com i per què investigar en cirurgia” inclou 27 capítols distribuïts en 8 grans seccions: D’on surten les idees per investigar en cirurgia; Tipus d’estudis clínics en cirurgia; Les variables en recerca clínica en cirurgia; Conceptes a tenir en compte en l’aplicació de la recerca clínica en cirurgia; Com disseminar els resultats de la recerca científica; Altres vessants de la recerca clínica en cirurgia; i Preguntes tipus test per comprovar el grau de coneixements dels usuaris.

Un estudi que ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau conclou que si s’administra deferiprona en pacients que encara no reben tractament amb levodopa els símptomes motors poden empitjorar. El treball, que publica la revista The New England Journal Of Medicine, contrasten amb els resultats de 4 altres assaigs clínics independients previs, en què aquest empitjorament dels símptomes no es va observar. Això podria aportar informació rellevant sobre el paper que juga l’acumulació de ferro en el procés de neurodegeneració.

El tractament amb deferiprona en pacients amb malaltia de Parkinson primerenca que no han rebut encara tractament amb levodopa ni amb altres medicaments dopaminèrgics, no aporta benefici clínic i, pel contrari, s’ha associat a un empitjorament dels símptomes motors, segons s’observa als resultats de l’estudi internacional independent FAIRPARK-II, que ha comptat amb participació del grup de recerca en malaltia de Parkinson i trastorns del moviment de l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Prof. Jaume Kulisevski.

El treball, en què també ha participat el grup de malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment que dirigeix el Dr. Yaroslau Compta a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic de Barcelona, s’ha publicat a la prestigiosa revista The New England Journal Of Medicine, acompanyat d’una editorial sobre el tema.

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta milions de persones a tot el món i es caracteritza per la pèrdua de les neurones que produeixen dopamina, una molècula cerebral que és fonamental per al control dels moviments normals del cos. Hi ha diversos medicaments que permeten suplementar la manca de dopamina en aquests pacients i que ajuden a millorar els símptomes, però aquests fàrmacs no eviten la pèrdua de neurones ni la progressió de la malaltia.

Un dels processos fisiològics que ocorren en aquesta malaltia és l’acumulació anormal de ferro al cervell. L’excés d´aquesta substància s´ha associat amb la pèrdua de neurones productores de dopamina. Per això els científics han estat buscant la manera de reduir l’excés de ferro en aquests pacients. Però és important recordar que aquest mineral té un paper important en molts processos biològics necessaris per al funcionament normal del cos, entre els quals hi ha la producció de dopamina. És a dir, el ferro pot tenir efectes tant beneficiosos com perjudicials per a l’organisme.

La deferiprona és un fàrmac que té l’habilitat d’eliminar l’excés de ferro a les zones on s’acumula de forma anormal i redistribuir-lo en d’altres que ho necessiten. Aquesta molècula s’ha fet servir, des de fa temps, per tractar la sobrecàrrega de ferro que apareix després de múltiples transfusions en una malaltia de la sang anomenada talassèmia.

Dades aparentment contradictòries

Dos assaigs clínics previs en què van participar 40 i 22 pacients amb malaltia de Parkinson de diagnòstic recent van suggerir que la deferiprona afegida al tractament amb medicaments que suplementen la dopamina, com la L-DOPA, no només reduïa l’acumulació de ferro al cervell , sinó que podia millorar la discapacitat motora.

A l’estudi FAIRPARK-II, liderat pel Prof. David Devos a l’Hospital Universitari de Lille, França, els investigadors van analitzar dades de 372 pacients amb Parkinson de diagnòstic recent -quan la quantitat de neurones productores de dopamina encara està conservada- i encara sense tractament de suplementació de dopamina, procedents de 23 centres mèdics europeus, entre els quals hi ha Sant Pau i el Clínic de Barcelona.

L’objectiu era comprovar si la deferiprona podia ser útil per alentir la progressió del Parkinson. Sorprenentment, els resultats van demostrar que, a les 36 setmanes de seguiment, els participants que havien rebut aquest tractament tenien pitjors puntuacions a les escales que mesuren els símptomes de la malaltia respecte als que havien rebut placebo. És a dir, els pacients del grup control havien empitjorat, però els del grup que va rebre la deferiprona encara més.

Els resultats d’aquest treball contrasten amb els de 4 assajos clínics independents previs més, en els quals l’empitjorament dels símptomes no es va observar en administrar la deferiprona. Els investigadors creuen que la clau podria estar en la suplementació dopamina, per la qual cosa ara caldrà fer nous estudis de combinació per comprovar els efectes en fases inicials de la malaltia. De moment, es manté la hipòtesi que, a la llarga, la reducció del ferro és beneficiosa per frenar l’evolució de la malaltia.

En paraules del Prof. Kulisevsky, “la gran diferència del nostre treball amb els estudis previs és que aquests incloïen pacients en fases més avançades de la malaltia, que ja rebien tractament amb Levodopa. Aleshores, creiem que la manca de resultats clínics al nostre estudi es podria explicar perquè el ferro és un cofactor en la producció de dopamina i, probablement, en els pacients que encara no prenen Levodopa el fet d’inhibir l’acumulació de ferro interfereix en la producció de dopamina inicialment”.

La possible explicació de la paradoxa

En el moment que es diagnostica a algú amb la malaltia de Parkinson ja ha perdut al voltant del 70% de les neurones que produeixen dopamina al cervell. Per tant, les neurones supervivents tenen una sobrecàrrega de feina per mantenir els nivells necessaris de dopamina i facilitar la mobilitat de la persona. Com s’ha esmentat, el ferro té funcions importants en l’organisme, una d’elles és com a cofactor de l’enzim tirosina-hidroxilasa, fonamental per a la producció de dopamina. Per tant, podria ser que en les fases inicials de la malaltia de Parkinson el ferro en realitat ajudi les neurones a mantenir la producció de dopamina, només tornant-se tòxic en fases posteriors. Per això l’eliminació de ferro amb fàrmacs com la deferiprona en fases inicials de la malaltia podria explicar l’empitjorament dels pacients en reduir la producció de dopamina, mentre que la deferiprona podria evitar els efectes nocius del ferro en fases posteriors, d’acord amb els assaigs clínics previs.

D’altra banda, la Levodopa és el precursor immediat de la dopamina i no necessita la tirosina-hidroxilasa per convertir-se en dopamina, reposant ràpidament els nivells de dopamina, facilitant la mobilitat de la persona i esquivant per tant l’efecte negatiu de la deferiprona sobre la tirosina-hidroxilasa. Per tant, la hipòtesi és que en els pacients tractats amb Levodopa només es veurien els efectes positius de la deferiprona mitjançant la reducció dels nivells perjudicials de ferro acumulat, però no el seu efecte negatiu sobre la producció de dopamina.

Articles de referència

• Devos D, Labreuche J, Rascol O, Corvol JC, Duhamel A, Guyon Delannoy P, Poewe W, Compta Y, Pavese N, Růžička E, Dušek P, Post B, Bloem BR, Berg D, Maetzler W, Otto M, Habert MO, Lehericy S, Ferreira J, Dodel R, Tranchant C, Eusebio A, Thobois S, Marques AR, Meissner WG, Ory-Magne F, Walter U, de Bie RMA, Gago M, Vilas D, Kulisevsky J, Januario C, Coelho MVS, Behnke S, Worth P, Seppi K, Ouk T, Potey C, Leclercq C, Viard R, Kuchcinski G, Lopes R, Pruvo JP, Pigny P, Garçon G, Simonin O, Carpentier J, Rolland AS, Nyholm D, Scherfler C, Mangin JF, Chupin M, Bordet R, Dexter DT, Fradette C, Spino M, Tricta F, Ayton S, Bush AI, Devedjian JC, Duce JA, Cabantchik I, Defebvre L, Deplanque D, Moreau C; for the FAIRPARK-II Study Group., Trial of Deferiprone in Parkinson’s Disease N Engl J Med 2022; 387:2045-2055 DOI: 10.1056/NEJMoa2209254. https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa2209254

• Editorial de NEJM sobre el tema: Galasko D and Simuni T. Lack of the benefit of iron chelation in early Parkinson’s disease. N Engl J Med 2022; 387:2087-2088. DOI: 10.1056/NEJMe2213120. https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMe2213120?query=recirc_curatedRelated_article

Un estudi realitzat per investigadors del laboratori de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant-Pau i la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Alberto LLeó, ha conclòs que els pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) presenten nivells anormalment elevats de les proteïnes NOD2 i Spp1, per la qual cosa aquestes molècules es postulen com a nous biomarcadors a la fisiopatogènia d’aquesta malaltia neurodegenerativa.

El treball, que publica la revista Neurology Neuroimmunology and Neuroinflammation, aporta dades que contribueixen a conèixer millor la base biològica d’aquesta malaltia, segons comenta el Dr. Ricardo Rojas-García, investigador del grup de Malalties Neuromusculars a l’IIB Sant Pau i un dels autors principals de l’estudi.

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que afecta les cèl·lules nervioses al cervell i la medul·la espinal, i causa debilitat muscular ràpidament progressiva. Encara que se’n coneixen bé els símptomes i el diagnòstic clínic és relativament senzill, el seu origen resulta encara un misteri i la seva fisiopatologia és encara poc coneguda. Fins ara no es coneixen biomarcadors específics per al diagnòstic molecular ni tampoc per predir-ne el pronòstic.

En pràcticament tots els pacients amb ELA pot evidenciar que existeix un dipòsit anòmal de proteïnes a les neurones motores del còrtex cerebral, nuclis motors del tronc de l’encèfal i astes anteriors a la medul·la espinal, és a dir, que estan deslocalitzades i dipositades en inclusions al citoplasma d’aquestes neurones.

“Mitjançant estudis neuropatològics el que veiem és que hi ha un dipòsit anòmal de proteïnes. És a dir, que algunes proteïnes que normalment es troben de forma fisiològica al nucli passen a dipositar-se al citoplasma”, explica el Dr. Rojas-García.

Les proteïnes NOD2 i Spp1 estan implicades en la via fisiopatològica específica de la immunitat innata i l’homeòstasi de les proteïnes, “la qual cosa té molt sentit i ens fa pensar que probablement tenen un paper en el mecanisme pel qual es dipositen les proteïnes al cervell dels pacients amb ELA”, detalla l’investigador.

Un pas més per conèixer la fisiopatologia de la malaltia

L’objectiu principal d’aquest estudi, que s’ha realitzat en col·laboració amb l’Institut de Recerca de Navarra (IdisNA), en el marc del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), era intentar trobar biomarcadors tant diagnòstics com pronòstics de l’ELA.

Els investigadors van analitzar dades d’una cohort de 123 pacients amb ELA, 30 pacients amb malaltia d’Alzheimer, 28 pacients amb demència frontotemporal i 102 controls sans d’edats similars als malalts. Els resultats han permès conèixer que els nivells de la proteïna NOD2 eren significativament més alts en els pacients amb ELA respecte als participants diagnosticats amb Alzheimer, demència frontotemporal i el grup control. Es tracta de la primera vegada que s’associa a NOD2 amb la fisiopatologia de l’ELA.

A més, a l’estudi es va poder comprovar que els nivells de Spp1 estaven elevats en els pacients amb ELA en comparació amb els participants sans. Tot i això, no es van trobar diferències significatives en els nivells d’aquesta proteïna entre els pacients amb ELA i els malalts amb Alzheimer o demència frontotemporal.

“Les nostres dades donen suport a un paper important del procés de neuroinflamació en la fisiopatologia de l’ELA i poden ser útils per ajudar a identificar nous objectius per a la recerca i el desenvolupament de tractaments que puguin modular aquestes vies per a aquests pacients”, conclou el Dr. Rojas-García.

Article de referència

Noemí de Luna, Álvaro Carbayo, Oriol Dols-Icardo, Janina Turon-Sans, David Reyes-Leiva, Ignacio Illan-Gala, Ivonne Jericó, Inma Pagola-Lorz, Cinta Lleixà, Luis Querol, Sara Rubio-Guerra, Daniel Alcolea, Juan Fortea, Alberto Lleó, Elena Cortés-Vicente, Ricardo Rojas-Garcia. Neuroinflammation-Related Proteins NOD2 and Spp1 Are Abnormally Upregulated in Amyotrophic Lateral Sclerosis. Neurol Neuroimmunol Neuroinflamm Mar 2023, 10 (2) e200072; DOI: 10.1212/NXI.0000000000200072

El 20 % de la població adulta espanyola pateix dolor crònic, i entre un 7 i un 10 %, dolor neuropàtic. Aquest dolor, majoritàriament causat per una lesió nerviosa, fa que les persones sentin un mal intens i, sovint, constant. Els tractaments són escassos i moltes vegades comporten gran quantitat d’efectes adversos que condicionen molt la qualitat de vida dels pacients. Per això, el Grup de Neurofarmacologia Molecular que coordina Olga Pol a l’Institut de Recerca de Sant Pau i a l’Institut de Neurociències de la UAB busca noves possibilitats terapèutiques que puguin ajudar les persones que en pateixen.

Ara, en un estudi publicat a la revista Antioxidants han analitzat els efectes d’administrar a ratolins model amb dolor neuropàtic aigua enriquida amb molècules d’hidrogen, un tractament que ja havia demostrat efectes positius en trastorns neurològics com l’Alzheimer o la depressió. Els resultats demostren que aquesta estratègia pot ser una molt bona candidata per al tractament del dolor neuropàtic i els trastorns emocionals associats pels seus efectes analgèsics i antiinflamatoris, així com per les seves propietats ansiolítiques i antidepressives.

“Aquest tractament pot pal·liar no només el dolor que provoca una lesió nerviosa, sinó també els estats d’ansietat i depressió que l’acompanyen, cosa que milloraria substancialment la qualitat de vida dels pacients. Això és important perquè pot permetre un tractament més efectiu i global del dolor neuropàtic amb menys efectes secundaris”, explica Olga Pol.

A l’estudi, el tractament s’ha administrat als ratolins de forma injectada, però en el futur es provaran altres vies, com podria ser l’oral. Els propers passos seran investigar com funciona el tractament en models animals amb dolor associat a haver fet quimioteràpia, ja que moltes vegades els pacients oncològics presenten dolor neuropàtic com a efecte secundari al tractament. Així mateix, se n’avaluarà els efectes sobre els dèficits de memòria i emocionals que també poden patir aquests pacients.

Article de referència

Maria Martínez-Serrat, Ignacio Martínez-Martel, Santiago Coral-Pérez, Xue Bai, Gerard Batallé and Olga Pol, Hydrogen-Rich Water as a Novel Therapeutic Strategy for the Affective Disorders Linked with Chronic Neuropathic Pain in Mice, Antioxidants 2022, 11, 1826. https://doi.org/10.3390/antiox11091826 

L’equip d’Innovació de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha presentat a l’OnCampus de ‘The Collider’ dos projectes innovadors creats íntegrament per professionals de Sant Pau.

‘The Collider’ és el programa d’innovació de Mobile World Capital que fa possible la transferència deep tech entre ciència, mercat i societat per impulsar el desenvolupament de startups tecnològiques.

Els projectes que ha presentat l’IIB Sant Pau són:

1) Un dispositiu mèdic per a la millora dels procediments de broncoscòpia. Investigadores Principals: Marta Navarro Colom i Laura Moreno Gómez.

2) Una plataforma de salut digital per millorar la cura continuada de les pacients d’endometriosi i proporcionar-los una eina per millorar la gestió de la malaltia. Investigador Principal: Dr. Josep Estadella.

En els projectes han participat professionals tant de l’àrea assistencial de l’hospital com de l’equip d’Innovació d’Infermeria, la unitat de Fabricació en 3D de l’hospital, la unitat de Salut Digital i la unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca (IR) Sant Pau.

Des del departament d’Innovació de l’IR expliquen que el programa OnCampus “representa una gran oportunitat tant per avançar amb els projectes, com per validar les propostes de valor establint relació amb els principals stakeholders de l’ecosistema i desenvolupar les estratègies de transferència tecnològica”.

Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el mecanisme pel qual els pacients amb anèmia de Fanconi desenvolupen tumors de cap i coll i han pogut comprovar que és el mateix mecanisme que explica per què fumar i beure augmenten el risc d’aquest tipus de càncer en la població general.

Els resultats, que publica la prestigiosa revista Nature, mostren que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

El Dr. Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi. Afirma que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, si no també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”.

Els aldehids i la reparació del ADN

Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaços d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla el Dr. Surrallés.

En aquest estudi, liderat per la Dra. Agata Smogorzewska en la Universitat de Rockefeller de Nova York (Estats Units), els investigadors han analitzat les signatures genètiques de tumors de mig centenar de pacients amb anèmia de Fanconi i les han comparat amb dades de centenars de tumors esporàdics. Així han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en ambós tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

Un vincle amb el tabaquisme i l’alcohol

Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als que intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el Dr. Surrallés.

Per la seva part, la Dra. Smogorzewska diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic. “Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors”.

Amb aquests resultats, es plantegen nous reptes de futur com podria ser trobar fàrmacs que incideixin en el mecanisme de reparació del dany causat pels aldehids, o bé, manipular el procés per tal que no s’acumuli aquesta substància nociva en l’organisme per intentar retardar, o bé, evitar l’aparició d’aquests tumors tant en els pacients amb anèmia de Fanconi com en la població general. El Dr. Surrallés explica que “ja estem treballant en aquesta direcció participant en dos assajos clínics”.

Article de referència

Webster, A.L.H., Sanders, M.A., Patel, K. et al. Genomic signature of Fanconi anaemia DNA repair pathway deficiency in cancer. Nature (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-05253-4

L’empresa Exheus, de genètica i ciència de dades especialitzada en anàlisi d’ARN, spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), Summit SL i el programa d’innovació de Mobile World Capital Barcelona, The Collider, ha aconseguit una injecció de capital privat de 650.000 euros.

En paral·lel, a més d’aquests finançaments, que sumen un total de 900.000 euros, Exheus també ha rebut una altra subvenció de 50.000 euros per part d’EIT Health, l’organisme europeu més gran per a la innovació en salut, que té com a missió acelerar l’emprenedoria i la innovació, proporcionant noves oportunitats i recursos per al benefici de tots els ciutadans.

La injecció de tot aquest capital es destinarà a consolidar els eixos següents: iniciar l’expansió internacional del negoci a mercats europeus; crear una estructura comercial que permeti accedir al sistema de salut d’aquests països; i treballar en la regularització dels requeriments legals necessaris perquè la companyia pugui operar a nivell internacional. Així mateix, preveu digitalitzar el producte seguint un enfocament B2B de manera que, amb el desenvolupament d’una plataforma digital, automatitzada i interactiva, els metges i facultatius puguin accedir directament als resultats del pacient i, amb això, donar una valoració sobre la prova d’ARN.

“L’esforç invertit aquests dos anys ens ha servit per aconseguir obtenir l’informe de salut més avançat del món. Aquesta ampliació de capital ens permetrà continuar construint el futur d’Exheus i impulsar la consolidació de la medicina personalitzada, tant a Espanya com a altres mercats europeus, sempre posant el focus a millorar la vida dels pacients”, assegura Teresa Tarragó, CEO d’Exheus.

Un test ARN únic al món

Exheus va néixer com a spin-off del Grup de recerca de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Pau – IIB Sant Pau, el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) , Summit SL i el programa d’innovació de Mobile World Capital Barcelona, The Collider, que fa possible la transferència tecnològica entre la ciència, el mercat i la societat.

La companyia analitza l’expressió de tots els gens del cos humà presents al transcriptoma sanguini per detectar i corregir anomalies que afectin la salut de l’individu. Avui dia, Exheus es posiciona com la tecnologia d’anàlisi d’ARN comercial més sofisticada del món.

Gràcies a aquesta anàlisi, es controlen els nivells d’expressió de tots els gens del genoma, fent possible que el professional de la salut pugui oferir recomanacions personalitzades i optimitzar la intervenció als seus pacients de forma personalitzada.

Els pacients amb diabetis i amb complicacions macrovasculars prèvies (malaltia coronària, malaltia cerebrovascular o malaltia arterial perifèrica) que ingressen per COVID-19 en un centre hospitalari presenten un pitjor pronòstic i el doble de mortalitat en comparació amb la població general. Així ho descriu un estudi internacional en el qual participen grups de recerca europeus de França, el Regne Unit i Espanya, liderats des de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM), el Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, i el Servei d’Endocrinologia de l’Hospital del Mar i que publica la revista Cardiovascular Diabetology.

Diabetis, un factor de risc

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte negatiu a les persones amb diabetis. Es considera que la diabetis suposa un major risc per a presentar formes més greus d’infecció pel virus de SARS-CoV2, associant-se a una major taxa de complicacions i de mortalitat. Tot i això, fins a la data es desconeixia l’impacte de presentar complicacions cròniques associades a la diabetis en el pronòstic de la COVID-19.

En aquest camí, aquest estudi retrospectiu multicèntric va recollir casos de diverses cohorts i  va analitzar dades d’un total de 4.106 adults amb diabetis preexistent hospitalitzats per infecció per COVID-19 en el Regne Unit, França i Espanya durant la fase inicial de la pandèmia (entre març de 2020 i octubre de 2020). D’aquests pacients, un total de 1.652 (40,2%) tenien alguna malaltia macrovascular prèvia, situant-se el percentatge de morts en el 28,5%.

“Aquest treball és el primer que demostra que la presència de complicacions macrovasculars en els pacients amb diabetis que ingressen per COVID-19 implica un pitjor pronòstic i el doble de risc de mortalitat“, explica Dídac Mauricio, cap de grup del CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i coordinador de l’estudi. “Una anàlisi posterior va revelar que la cardiopatia isquèmica i la malaltia cerebrovascular van ser els principals contribuents d’aquests resultats adversos”, afegeix Gemma Llauradó, també investigadora de l’estudi, adjunta del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar, investigadora de l’IMIM-Hospital del Mar i del CIBERDEM.

Junt amb aquestes troballes, el treball també ha mostrat que aquests pacients tenien una menor proporció d’ingressos a l’UCI i necessitat de ventilació mecànica, possiblement associats a criteris d’admissió selectius en aquesta fase de la pandèmia.

“Les nostres troballes en aquesta investigació destaquen la importància de valorar correctament el pronòstic d’aquests pacients, així com de realitzar un seguiment intensiu en aquest subgrup d’alt risc. A més, aquests resultats destaquen la necessitat de dissenyar programes específics de salut pública dirigits a prevenir la infecció per SARS-CoV2 en aquesta població, que incloguin per exemple, entre altres mesures, reforçar les campanyes de vacunació”, conclouen els investigadors.

Aquesta investigació ha estat liderada pel cap del grup de CIBERDEM, Dídac Mauricio (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), en estreta col·laboració amb la investigadora Gemma Llauradó (Hospital del Mar), pertanyent al grup CIBERDEM dirigit per Joan Vendrell. La publicació d’aquest treball és fruit de la col·laboració entre investigadors de 3 països europeus, Anglaterra (Association of British Clinical Diabetologist – ABCD Diabetes), França (CORONAvirus SARS-CoV2 & Diabetes Outcomes -CORONADO- Study) i Espanya (Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i HM Hospitales).

Article de referència

Llauradó G, Vlacho B, Wargny M, Ruan Y, Franch-Nadal J, Domingo P, Gourdy P, Saulnier PJ, Hadjadj S, Wild SH, Rea R, Cariou B, Khunti K, Mauricio D; CORONADO, the ABCD COVID-19 diabetes national audit, HM Hospitales investigators and the Hospital del Mar – Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Diabetes Research Group. The association between macrovascular complications and intensive care admission, invasive mechanical ventilation, and mortality in people with diabetes hospitalized for coronavirus disease-2019 (COVID-19). Cardiovasc Diabetol. 2022 Oct 19;21(1):216. doi: 10.1186/s12933-022-01657-8.

Un estudi internacional en què han participat investigadors del Grup de Neurobiologia de les Demències i la Unitat de Memòria de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit per Alberto Lleó, ha descobert dos nous gens que s’associen a un risc significativament més alt de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

L’estudi, que s’acaba de publicar a la prestigiosa revista Nature Genetics, analitza dades de més de 32.000 genomes complets de pacients amb malaltia d’Alzheimer i controls sans, cosa que representa l’estudi més gran d’aquest tipus que s’ha realitzat fins ara en aquesta patologia i que s’ha pogut concretar gràcies a un esforç de col·laboració d’un grup internacional liderat des de l’Amsterdam University Medical Centers, als Països Baixos; l’Institut Pasteur de Lille i la Universitat de Rouen Normandie, tots dos a França, amb la participació de l’IIB Sant Pau com a únic centre d’Espanya.

Els resultats d’aquest treball permeten concloure que variants genètiques rares en cinc gens: SORL1, ABCA7, TREM2, ATP8B4 i ABCA1 s’associen a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. “Si bé això ja se sabia per als primers tres gens, la troballa que les alteracions genètiques perjudicials a ATP8B4 i ABCA1 poden conduir a la malaltia d’Alzheimer no s’havia observat prèviament”, assenyala Oriol Dols-Icardo, un dels autors del estudi a l’IIB Sant Pau.

A més, els investigadors van trobar que les mutacions perjudicials en un sisè gen, ADAM10, molt probablement també conduiran a un risc més gran de malaltia d’Alzheimer. Tot i això, els autors van observar molt pocs individus amb mutacions en aquest gen, per la qual cosa aquesta associació haurà de confirmar-se mitjançant la comparació d’una població encara més gran de genomes de pacients amb malaltia d’Alzheimer i controls sans per poder classificar ADAM10 com un “ gen d’Alzheimer”, segons explica Dols-Icardo.

Funcions d’aquests gens

Tots els gens identificats en aquest estudi estan involucrats en el manteniment de la salut adequada del cervell, i el deteriorament de qualsevol d’ells és indicatiu de processos patològics associats a la malaltia d’Alzheimer.

Els “gens d’Alzheimer” descoberts prèviament, que són SORL1, ABCA7 i TREM2, estan involucrats en el processament de la proteïna β-amiloide per part de les neurones o al sistema immunitari del cervell. Els gens recentment descoberts van en aquesta mateixa direcció. El gen ABCA1 manté nivells saludables de colesterol i fosfolípids a les cèl·lules cerebrals i s’associa amb nivells més baixos de proteïna amiloide agregada, l’acumulació dels quals en plaques és ben sabut que constitueix un segell distintiu de la malaltia d’Alzheimer.

Igual que ABCA1, el gen ATB8B4 (acabat de descobrir) està involucrat en el transport de fosfolípids, principalment en les cèl·lules immunitàries del cervell. Per la seva banda, el gen ADAM10 té un paper principal en el processament de la proteïna precursora de β-amiloide, però de manera que evita la formació d’aquesta proteïna. Segons explica l’investigador de l’IIB Sant Pau, aquests gens identificats, junts, representen els mecanismes moleculars que es veuen més afectats en els pacients d’Alzheimer, cosa que ajuda a millorar el coneixement de les bases biològiques de la malaltia i posa sobre la taula la possibilitat d’investigar aquests gens com a dianes terapèutiques potencials.

S’estima que entre el 60 i el 80% del risc de la malaltia d’Alzheimer es pot explicar per factors genètics. En el cas de la malaltia inicial (abans dels 65 anys) aquesta xifra s’eleva a més del 90 %. Per tant, el genoma únic es postula com a eina que podria ajudar a estratificar millor el risc d’aquesta malaltia en el futur.

Article de referència

Holstege, H., Hulsman, M., Charbonnier, C. et al. Exome sequencing identifies rare damaging variants in ATP8B4 and ABCA1 as risk factors for Alzheimer’s disease. Nat Genet (2022). https://doi.org/10.1038/s41588-022-01208-7 DOI: 10.1038/s41588-022-01208-7

El grup de recerca en Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Dr. Juan Fortea, ha dissenyat un protocol detallat per a l’enriquiment de vesícules extracel·lulars derivades d’astròcits a partir de plasma humà que ajudarà a millorar l’estudi d’aquestes cèl·lules i explorar el seu paper en el desenvolupament de diferents malalties neurodegeneratives.

Els astròcits tenen funcions molt importants en diversos processos neurològics, per la qual cosa l’estudi del contingut de la de vesícules extracel·lulars derivades d’aquestes cèl·lules podria ser una plataforma interessant per al descobriment de biomarcadors i l’exploració de vies inflamatòries cerebrals de manera no invasiva.

La investigadora principal d’aquest estudi, Natalia Valle, explica que el protocol es va validar després d’una anàlisi detallada dels mètodes d’aïllament de vesícules extracel·lulars i contextualitzar-lo en el camp de la neurologia, en concret, els astròcits.

Les vesícules extracel·lulars són nanopartícules que secreten de manera natural totes les cèl·lules de l’organisme. Contenen molts components cel·lulars, com ara material genètic, proteïnes i metabòlits lipídics que solen reflectir el contingut de la seva cèl·lula d’origen. Aquestes cèl·lules participen en una àmplia gamma de funcions actuant i transferint-ne el contingut a altres cèl·lules en condicions fisiològiques i patològiques.

Donat la seva mida petita aquestes vesícules són capaces de difondre’s a tots els fluids biològics com plasma i líquid cefaloraquidi, des d’on poden seleccionar-se en funció dels marcadors de superfície específics que expressen, reflectint amb exactitud l’ambient del teixit específic del qual procedeixen. Per tant, representen una eina de diagnosi no invasiva excel·lent, i es poden considerar una biòpsia líquida per al descobriment de biomarcadors. Aquest tret és especialment interessant en neurologia.

Actualment, una de les principals limitacions per a l’ús d’aquestes vesícules en recerca és que hi ha una manca d’estandardització de protocols metodològics per aïllar-los. Els investigadors de l´IIB Sant Pau presenten aquest nou protocol detallat que consisteix en un primer aïllament de les vesícules extracel·lulars totals mitjançant precipitació per polímer, seguit d´un segon pas d´immunoprecipitació d´aquestes vesícules.

Article de referència

Valle-Tamayo, N., Pérez-González, R., Chiva-Blanch, G., Belbin, O., Serrano-Requena, S., Sirisi, S., Cervantes González, A., Giró, O., Sánchez-Aced, É., Dols-Icardo, O., Alcolea, D., Carmona-Iragui, M., Jimenez, A., Lleó, A., Fortea, J., Iulita, M. F. Enrichment of Astrocyte-Derived Extracellular Vesicles from Human Plasma. J. Vis. Exp. (186), e64107, doi:10.3791/64107 (2022).

Un equip d’estudiants de sisè de Medicina de la Unitat Docent Sant Pau – UAB: Berta Rifà, Inés Clavero, Irene Rexach i Júlia de Mas, amb el suport de la Dra. Marilina Santero, investigadora de l’Institut de Recercà de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà, va guanyar el hackathon organitzat per Xartec Salut.

Un hackathon és una trobada de programadors amb l’objectiu de fer un desenvolupament col·laboratiu de software. En aquesta ocasió, es tractava de proposar una solució als reptes actuals de la salut en les àrees de malalties rares, salut mental i càncer infantil.

La proposta del grup de Sant Pau va ser l’eina Burtoola, basada en evidència i que connecta informació clínica i PROMs (patient reported outcomes) amb l’objectiu de reduir la prevalença de burnout entre els estudiants universitaris. Las estudiants van superar els altres 14 grups multidisciplinaris que es van presentar i van rebre el reconeixement en el marc del Summit HealthTech 2030. Els premis consisteixen en l’oportunitat de participar en mentories amb potencials patrocinadors per desenvolupar el projecte cap a una fase de prova de concepte.

Els nivells de la proteïna α-klotho podrien tenir un paper útil com a biomarcador per ajudar a identificar els pacients amb diabetis tipus 1 que tenen més risc de desenvolupar arteriosclerosi i, amb això, un major risc cardiovascular. Així suggereixen els resultats d’un estudi que publica la revista Cardiovascular Diabetology, liderat per investigadors CIBERDEM del Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit pel Dr. Dídac Mauricio, cap del Servei d’Endocrinologia del mateix hospital.

Els pacients amb diabetis presenten un risc més elevat de desenvolupar arteriosclerosi, especialment aquells que tenen, a més, problemes renals. Estudis previs ja havien detectat que aquests malalts presentaven nivells alterats de α-klotho. Aquesta proteïna és una de les principals molècules involucrades en el metabolisme mineral, però fins ara s’havia trobat que els seus nivells circulants estaven reduïts en etapes primerenques de la disfunció renal, cosa que s’havia associat amb un risc més gran de desenvolupar malalties cardiovasculars.

“En les persones amb diabetis l’arteriosclerosi és més freqüent en comparació amb la població no diabètica. Per això, és molt important anticipar-se al desenvolupament de les plaques arterioscleròtiques de manera subclínica, és a dir, quan encara no han provocat símptomes”, explica Josep Julve, un dels autors principals de l’estudi a l’IIB Sant Pau.

En aquest estudi els investigadors van analitzar la relació entre els nivells circulants de diferents determinants del metabolisme mineral relacionats amb el metabolisme del calci/fòsfor en relació amb la càrrega d’arteriosclerosi carotídia subclínica en pacients amb diabetis tipus 1. Els resultats demostren que les proteïnes FGF23 i α-klotho presenten alteracions associades a la progressió de la malaltia renal crònica.

En aquesta nova investigació, a diferència d’estudis previs, es va analitzar la relació entre els nivells d’α-klotho en pacients amb diabetis tipus 1 sense cap malaltia renal crònica. Els resultats demostren, per primer cop, que els nivells sèrics d’aquesta proteïna estan augmentats en els diabètics que tenien arterioscleròtica subclínica. A més, els nivells circulants d’α-klotho també es van relacionar amb el nombre de plaques arterioscleròtiques subclíniques en persones sense diabetis, cosa que el postula com un factor de risc independent i, per tant, un potencial biomarcador.

L´investigador comenta que “un dels aspectes més rellevants d´aquest estudi és que l’associació entre els nivells elevats d´α-klotho i el desenvolupament de placa arterioscleròtica es va observar en absència d´una funció renal alterada o nefropatia diabètica establerta”.

A partir d’aquests resultats sorgeixen noves preguntes de recerca que donaran peu a nous estudis, tant clínics com translacionals, per confirmar la importància d’aquesta proteïna com a factor de risc primerenc d’arteriosclerosi subclínica en pacients amb diabetis tipus 1.

En el desenvolupament d’aquest estudi també hi van col·laborar investigadors CIBERDEM del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova – Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) i la Washington University School of Medicine, a Saint Louis, Missouri (Estats Units).

Article de referència

Castelblanco E, Hernández M, Alonso N, Ribes-Betriu A, Real J, Granado-Casas M, Rossell J, Rojo-López MI, Dusso AS, Julve J, Mauricio D. Association of α-klotho with subclinical carotid atherosclerosis in subjects with type 1 diabetes mellitus. Cardiovasc Diabetol. 2022 Oct 11;21(1):207. doi: 10.1186/s12933-022-01640-3. PMID: 36221075; PMCID: PMC9554979

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha participat, junt amb una vintena de centres de recerca de Catalunya, a la II Cimera de Gènere dels Centres de Recerca en Salut de Catalunya, que promou el treball en favor de l’avenç cap a una recerca en salut més responsable.

La jornada, que han presidit el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal Farreras, ha estat organitzada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Subdirecció General de Recerca i Innovació del Departament de Salut, en coordinació amb el Departament de Recerca i Universitats i iCERCA, i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”. En l’acte han participat Maria Rosa Ballester, responsable de Recerca i Innovació Responsable de l’IR Sant Pau i membre del comitè organitzador d’aquesta cimera, i el director de l’IR Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés.

L’èxit de la celebració de la segona edició de la Cimera és un pas en ferm en el compromís signat pels centres de recerca en salut l’any 2019, per tal de contribuir a la progressió de les carreres científiques de les dones, a l’eliminació de les barreres i els biaixos implícits que afecten a la recerca en salut.

A més, amb l’objectiu de millorar la qualitat del coneixement produït en benefici de tota la població, el compromís signat aposta per incorporar la perspectiva de gènere en la recerca i la innovació. I si bé continua existint la tisora de gènere, els esforços dels centres s’han traduït en una lleugera millora en la situació de desigualtat dels equips i dels lideratges.

Llei de la ciència, en clau de gènere

Al llarg de la jornada, s’ha posat de manifest que la futura Llei de la ciència de Catalunya (LCC), actualment en els darrers estadis de tramitació al Parlament, assentarà una política científica catalana pròpia definida, entre d’altres trets, per la incorporació transversal de la perspectiva de gènere. La norma afavorirà l’adopció de mesures en contra dels biaixos per raó de gènere i qualsevol altra forma de discriminació, i entre els seus principals objectius fixarà l’impuls de la paritat entre dones i homes en tots els àmbits del sistema de coneixement.

La LCC també està previst que integri com a principis ordenadors punts clau en matèria de gènere com ara la igualtat de dones i homes en la carrera científica o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les fases de la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Així mateix, preveu que els agents públics de recerca, desenvolupament i innovació es dotin d’un pla d’igualtat de gènere. Aquest pla caldrà que incorpori mesures per avançar cap a la igualtat de gènere, alhora que inclogui personal expert en gènere en els òrgans d’avaluació i assessorament i que vetlli per la composició equilibrada dels òrgans de govern. També serà necessari que s’hi determinin les eines d’avaluació del compliment dels plans, que hauran de preveure les corresponents mesures correctives.

Els agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació del sector públic, a més, hauran d’incloure en els codis ètics l’obligació d’actuar en cas d’assetjament sexual i violència masclista. De la mateixa forma, caldrà que estableixin els mecanismes de protecció i suport a les víctimes.

Carta de compromís d’Hipàtia

La primera edició de la Cimera de Gènere va tenir lloc l’any 2019 a Girona. Impulsada amb el mateix objectiu, va acollir la creació de la Comunitat de Pràctica Hipàtia i la signatura, per part de les direccions dels centres assistents, de la Carta Hipàtia d’Alexandria. Entre ells, va signar l’IR Sant Pau. En aquest acord constaven els dotze punts principals sobre els quals centraven el seu itinerari per revertir la situació de desigualtat de gènere que mostraven les dades nominals.

La LCC integra en el seu articulat, per tant, l’esperit dels compromisos recollits de la Carta d’Hipàtia, centrats en avançar cap a la igualtat de gènere en la recerca i contribuir a la diversitat en el món de la ciència. El document posa el focus en aspectes concrets com la desigualtat salarial, l’eliminació d’obstacles que suposin un problema per accedir a una carrera professional estable després del doctorat, la millora dels contractes laborals o la promoció de canvis en la cultura organitzativa i l’estructura professional.

En aquesta línia, la Comunitat Hipàtia, formada pels centres de recerca i en què hi participa l’AQuAS, ha treballat en diversos aspectes per avançar en els compromisos Hipàtia. Recentment, ha creat i publicat l’Eina per integrar la perspectiva de gènere i sexe, amb l’objectiu de guiar a les persones investigadores a l’hora de considerar la incorporació del sexe i/o el gènere en estudis de ciència bàsica, clínica, de serveis sanitaris i de salut pública. L’Eina conté una llista de preguntes i subpreguntes que aborden la integració del sexe i el gènere en la recerca, amb aspectes concrets i exemples sobre com incorporar-los en la recerca.

La Comunitat de Pràctica també està immersa en la creació d’una guia de llenguatge inclusiu per al món de la recerca i en el programa Train the trainers. Aquest programa està enfocat a formar personal dinamitzador voluntari en biaix inconscient per tal que pugui impartir formacions a les persones de la seva pròpia institució.

Des de l’àmbit de la recerca, la Institució CERCA, per la seva part, compta des de l’any 2013 amb una comissió de gènere amb representació dels centres de recerca, on es coordinen iniciatives en la matèria i s’intercanvien casos d’èxit. L’activitat s’ha centrat fonamentalment en la conscienciació i incorporació de les polítiques amb perspectiva de gènere per tal de facilitar la incorporació de dones investigadores, especialment, en els càrrecs directius. Per la seva banda, la Comissió de Dones i Ciència del CIC, en funcionament des de l’any 2006, té per missió desenvolupar les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca.

Durant la celebració del 15è Congrés d’ANECORM, l’Associació Nacional d’Infermeria Coordinadora de Recursos Materials, va lliurar a Marta Navarro Colom i Laura Romero Roca el 13è Premi a un treball de recerca pel projecte Dispositiu de subjecció en broncoscòpies: estudi de concepte i usabilitat que es desenvoluparà l’any vinent al Servei de Pneumologia Intervencionista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Barcelona.

La infermera i la tècnica en cures auxiliars d’infermeria del servei plantegen la idea de construir un prototip funcional de dispositiu per mantenir la immobilització de les persones sotmeses a una broncoscòpia flexible i demostrar mitjançant un estudi la utilitat del prototip i les seves aplicacions.

Aquest projecte va guanyar en una fase inicial una ajuda The Collider On Campus (UAB-MWC), un programa d’emprenedoria en línia de 7 setmanes, basat en la metodologia Lean Launchpad. Aquest mètode ajuda a avaluar la viabilitat de la comercialització de projectes d’emprenedoria científica i tecnològica, i a facilitar-ne el desenvolupament com a producte.

L’aposta d’ANECORM garanteix la continuïtat de l’estudi de validació del producte i permet avançar en el procés de transferència tecnològica i l’arribada a la pràctica clínica d’aquest producte sanitari.

Aquest impuls suposa un reconeixement clar al rol infermer en totes les fases del desenvolupament del producte, en la capacitat innovadora i en la facilitat de treball multidisciplinari amb el laboratori 3D de l’Hospital de Sant Pau i amb la Unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau.

La combinació de quimiorradioteràpia preoperatòria i microcirurgia endoscòpica transanal s’ha mostrat útil per ajudar a reduir la recurrència local del càncer rectal. Aquesta estratègia terapèutica podria contribuir a minimitzar les seqüeles en aquests pacients. Així ho suggereixen els resultats de l’estudi TAUTEM, un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat i controlat de fase III publicat per la revista Annals of Oncology.

El treball, en què han participat la Dra. Pilar Hernández, la Dra. María del Carmen Martínez Sánchez i el Dr. Eduardo Mª Targarona, investigadors del Grup de Cirurgia general i digestiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i especialistes de la Unitat de cirurgia gastrointestinal i hematològica del mateix hospital, ha estat liderat pel Dr. Xavier Serra Aracil, del Grup de Recerca en Cirurgia Colorectal de l’Institut de Recerca i Innovació Parc Taulí (I3PT), a Sabadell.

El càncer colorectal és un dels més prevalents entre la població. És el segon tumor més comú entre les dones –després del de mama– i el tercer en els homes, només darrere del càncer de pulmó i el de pròstata. Un de cada quatre casos de càncer colorectal afecta el recte.

Actualment, el tractament estàndard per al càncer rectal és la cirurgia, que en la majoria dels casos implica extirpar el recte de forma permanent. Els pacients que són sotmesos a aquesta intervenció han de conviure amb una bossa de forma permanent o temporal, a més que molts poden patir problemes també a la bufeta urinària i presentar disfuncions sexuals, amb totes les conseqüències que això suposa per a la seva qualitat de vida.

Aquest estudi suggereix que, a curt termini, els resultats d’aquesta nova estratègia terapèutica són equivalents al tractament convencional, però representa una opció molt menys invasiva que permet preservar el recte.

Article de referencia

Serra-Aracil, C. Pericay, J. Badia-Closa, T. Golda, S. Biondo, P. Hernández, E. Tarragona, N. Borda-Arrizabalaga, A. Reina, S. Delgado, F. Vallribera, A. Caro, J. Gallego-Plazas, M. Pascual, C. Álvarez-Laso, H. Guadalajara Labajo, L. Mora-Lopez. Short-term outcomes of chemoradiotherapy and local excision vs total mesorectal excision in T2–T3ab,N0,M0 rectal cancer. A multicentre randomised, controlled, phase III trial (the TAUTEM study). Annals of Oncology, 2022, ISSN 0923-7534, https://doi.org/10.1016/j.annonc.2022.09.160.