La Fundació “la Caixa” ha atorgat una beca a Maria Edwards per realitzar la seva recerca doctoral al Grup d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal, liderat per la Dra. Mª Virtudes Céspedes a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Les beques de doctorat INPhINIT i postdoctorat Junior Leader de la Fundació “la Caixa” tenen el doble objectiu de donar suport a joves talents perquè duguin a terme la seva recerca a Espanya o Portugal i també atraure investigadors estrangers a aquests països.

Maria Edwards va néixer al Regne Unit el 1996. És biòloga especialitzada en nanomedicina, enginyeria de proteïnes i tractament del càncer. Després d’obtenir el grau en Ciències Biomèdiques per la Cardiff University, va ser investigadora en el sector industrial per desenvolupar i produir a gran escala proves de diagnòstic per a malalties autoimmunitàries. Més endavant, va tornar a la Cardiff University per fer un màster en Investigació, en el qual va dissenyar nanopartícules polimèriques conjugades amb pèptids per a l’administració dirigida de tractaments contra el càncer de mama. Durant aquest màster, va rebre la beca Master of Excellence Scholarship i el premi Highest Performing Student. Des del novembre del 2022, està fent el doctorat a l’IIB Sant Pau, dins del programa d’Immunologia Avançada de la UAB, on dissenya nanopartícules conjugades amb dopamina per al tractament de càncers ginecològics.

Actualment, està executant la seva tasca per contribuir al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per als càncers ginecològics. El projecte es basa en treballs anteriors que caracteritzen l’ús de nanopartícules com a vehicles per orientar la teràpia contra cèl·lules canceroses metastàtiques i del sistema immune, i l’avaluació dels efectes antitumorals i antimetastàtics de diferents nanoconjugats dirigits a la senyalització dopaminèrgica en càncers ginecològics. Aquest projecte implicarà interaccions amb metges i científics de l’IIB Sant Pau, així com empreses biotecnològiques i farmacèutiques.

Els estudis es duran a terme en combinació amb models in vitro, ex vivo i in vivo (per exemple, línies de cèl·lules tumorals, organoides derivats del càncer ginecològic humà i de ratolí i models de xenoempelts derivats del pacient). La candidata obtindrà coneixements de treball sobre oncologia translacional i desenvolupament preclínic de fàrmacs.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IIB Sant Pau començarà el primer assaig clínic en fase II amb una vacuna activa contra la proteïna amiloide, cabdal en l’aparició de l’Alzheimer.

Sant Pau és un centre punter en l’atenció a les persones amb SD: compta amb amb l’única Unitat Alzheimer-Down de l’Estat espanyol, especialitzada en el diagnòstic, l’atenció i la recerca clínica i traslacional d’aquesta malaltia neurodegenerativa i que coincidint amb el seu desè aniversari ha arribar a les mil persones ateses. Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, una alteració genètica produïda per la presència d’una còpia addicional del cromosoma 21, els experts de Sant Pau expliquen les principals novetats i reptes de futur.

En els darrers anys l’esperança de vida de les persones amb SD ha augmentat significativament, la qual cosa ha fet que avui el 70% de les morts en aquest grup de població estiguin causades per l’Alzheimer. “Aquestes persones tenen un risc molt més elevat de patir la malaltia. Quan arriben als 40 anys, el 100% presenta canvis biològics característics de l’Alzheimer al cervell i la mitjana d’edat de desenvolupament de la malaltia és de 54 anys”, explica el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “En els darrers anys s’han aconseguit molts avenços, sobretot en inclusió, però l’associació amb l’Alzheimer és un obstacle enorme, perquè és una patologia avui incurable i amb mal pronòstic”.

La Unitat Alzheimer – Down ha engegat un pla pioner per al cribratge poblacional de la malaltia d’Alzheimer en els adults amb SD avaluant una de les cohorts més grans del món, amb estudis multimodals de biomarcadors d’Alzheimer. “El pla de salut, que funciona des de 2014 coincidint amb la posada en marxa de la Unitat, fa un cribratge actiu entre totes les persones amb SD, a partir dels 35 anys, que consisteix en visites a Neurologia, Neuropsicologia i Infermeria com a mínim un cop l’any, perquè sabem que a partir d’aquesta edat ja tenen la proteïna amiloide en el cervell”, explica el Dr. Fortea.

“Quan aquestes persones ja han desenvolupat els símptomes, les visites són semestrals o amb la periodicitat que calgui”.
En els últims anys s’ha treballat molt per intentar entendre la relació entre la SD i la malaltia d’Alzheimer. “Ha estat una etapa on hem tingut molts èxits a Sant Pau, amb moltes publicacions de molt impacte, i hem contribuït a impulsar aquesta recerca a nivell mundial, però ara quedava lluny l’objectiu principal, que és realment modificar l’evolució de la patologia amb nous tractaments”, en paraules del Dr. Fortea. Els avenços en el coneixement de les bases biològiques de la malaltia d’Alzheimer han permès els investigadors disposar de biomarcadors en els darrers anys, “fet que ens ha posat en una situació molt més favorable, on ja podem plantejar-nos fer assajos clínics amb nous tractaments”, indica el doctor.

Panorama esperançador

La malaltia d’Alzheimer, en general, està vivint un canvi de paradigma. A finals de l’any passat es van publicar els resultats del primer assaig clínic “netament positiu” que alentia l’evolució de la patologia. “I, precisament, és una teràpia antiamiloide”, diu el Dr. Fortea. Afegeix que “si en alguna població té sentit donar teràpies antiamiliodes és en la població de Síndrome de Down”.

Les persones amb SD desenvolupen Alzheimer degut a una alteració en la proteïna precursora d’amiloide. “Generen més aquesta proteïna. I, segons la teoria de la cascada de l’amiloide, això desencadena una sèrie d’esdeveniments que al final acaben en la pèrdua neuronal, el deteriorament cognitiu i la demència”. Això representa per aquesta població una oportunitat, perquè “obre un horitzó completament nou”, segons l’expert. Ara un dels principals objectius és buscar com implementar aquesta estratègia terapèutica de la forma més segura possible, minimitzant els possibles efectes adversos.

El IIB Sant Pau està a punt d’iniciar el primer assaig clínic en fase II amb una vacuna activa contra l’amiloide en pacients amb SD. En els propers mesos es començaran a reclutar els primers pacients, segons ha avançat el Dr. Fortea. Els investigadors són conscients que és possible que les persones amb SD puguin tenir un risc més elevat, ja que a més és una població vulnerable. “Però cal tenir molt present la relació entre el risc i el benefici, ja que és un dels principals problemes de salut en aquesta població. Calculem que fins al 70% de les morts en adults amb SD estan causades per la malaltia d’Alzheimer. Aquesta és la magnitud del problema. Les xifres són esgarrifoses, però per primer cop podem imaginar, de forma raonable, un futur on podrem contribuir a canviar-les”.

Els membres de la junta directiva de la Guidelines International Network (GIN) s’han trobat aquests dies a Barcelona per celebrar la reunió anual. Aquesta xarxa, fundada el 2002, compta actualment amb més de 100 organitzacions de 61 països i és el referent mundial de les guies clíniques i sobre salut pública.

L’objectiu principal d’aquesta xarxa és contribuir a millorar l’atenció mèdica mitjançant el desenvolupament de guies de qualitat. “Es tracta d’una eina fonamental per a l’estandardització dels processos clínics i la transferència del coneixement a la pràctica clínica, de forma rigorosa i estandarditzada”, diu el Dr. Pablo Alonso, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària del Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membre de la junta directiva de GIN.

En aquesta reunió, la junta directiva del GIN treballa per definir les línies estratègiques principals de l’organització i el full de ruta dels diferents grups de treball. Entre les principals novetats d’aquest any hi ha la creació de la primera revista especialitzada en el camp de les guies, tant sobre aspectes metodològics com per publicar-les.

Avui és el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia crònica que, segons l’OMS, afecta a 1 de cada 10 dones en edat fèrtil al món. D’elles, entre el 30% i el 50% són estèrils. Se’n desconeix la causa i pot tardar fins a 8 anys en diagnosticar-se perquè por ser asimptomàtica (en el 15%-30% dels casos), perquè s’ha banalitzat / normalitzat el dolor durant la regla i les relacions sexuals o perquè hi ha una gran variabilitat de símptomes que es confonen amb altres malalties. A l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es fan diversos projectes de recerca com TRANSFORM, traduït en un conjunt de polítiques per millorar el model d’atenció de l’endometriosi a Catalunya, amb un abordatge innovador.

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica de causa desconeguda caracteritzada per un creixement anormal de l’endometri, el teixit que recobreix l’úter, que s’implanta fora de la cavitat original. Generalment, dins de l’abdomen (ovaris, trompes de Fal·lopi, intestí, bufeta, recte i budell) i, excepcionalment, fora de l’abdomen (pulmons, ossos, cervell…). El principal símptoma és el dolor pelvià i abdominal durant la menstruació, en les relacions sexuals, en qualsevol moment del cicle menstrual o coincidint amb les deposicions o la micció. Altres símptomes inclouen esterilitat, sagnada entre períodes menstruals, sangada menstrual excessiva o problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment…).

Sol tenir un diagnòstic tardà –des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu poden transcórrer fins a 8 anys. Això passa per diversos motius. “El primer, és la normalització de l’acceptació del dolor durant la menstruació amb l’omissió de les proves adequades per fer-ne un bon diagnòstic. Altres causes són l’absència de símptomes -en un percentatge de dones entre el 15% i el 30%-, la variabilitat dels símptomes que, en cas de ser-hi, poden confondre’s amb els d’altres malalties (com la síndrome de l’intestí irritable o altres patologies digestives o ginecològiques), o que encara és una patologia poc coneguda”, explica el Dr. Ramon Rovira, coordinador de la Unitat Quirúrgica del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau.

Segons els experts, alguns factors de risc a l’hora de desenvolupar endometriosi són tenir una edat compresa entre els 25 i els 35 anys, antecedents familiars, una menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana, cicles menstruals curts (de menys de 27 dies), una menstruació de llarga durada (més de 7 dies), absència de fills, i qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos. El tractament de l’endometriosi sempre ha de ser individualitzat i en funció dels símptomes, el desig gestacional i les necessitats de cada dona.

L’objectiu és, bàsicament: eliminar els símptomes, millorar la fertilitat, evitar la progressió de la malaltia, eliminar les recaigudes. En definitiva, millorar la qualitat de vida, ja que la malaltia impacta en diferents aspectes de la dona: psicològic, sexual – la prevalença de les disfuncions sexuals és del 61% davant el 35% d’altres patologies ginecològiques-, familiar, social i laboral.

Sis recomanacions per a polítiques públiques basades en les vivències de les pacients

Sant Pau desenvolupa projectes de recerca que cristal·litzen en propostes que incideixen en polítiques públiques de salut amb l’objectiu d’optimitzar els serveis sanitaris a les pacients.

És el cas del projecte “L’endometriosi en primera persona: investigació participativa en vivències i recomanacions de dones amb endometriosi per a la millora dels serveis sanitaris”, on ha participat l’Institut de Recerca i el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, juntament amb l’empresa OpenSystems de la UAB, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Science for Change i la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de a Generalitat de Catalunya. Aquest projecte va ser guardonat amb el segon premi CSC Impulsa amb una dotació econòmica de 20.000 euros per desenvolupar un model innovador d’abordatge integral de l’endometriosi que inclogui no només l’esfera estrictament ginecològica, sinó també altres com la física i la psicològica.

El Dr. Rovira explica que “el projecte ha aplicat la ciència ciutadana a les dones en el marc del Projecte Europeu H2020 TRANSFORM. Un total de 20 pacients diagnosticades d’aquesta malaltia han participat com a coinvestigadores, amb un paper actiu en les fases de reconeixement de dades, la formulació de les recomanacions i la difusió dels resultats”. I, de fet, els resultats obtinguts s’han traduït en un conjunt de 6 polítiques adreçat als/les decisors/es polítics/es i al personal sanitari per millorar els serveis sanitaris en l’àmbit regional i local i, en concret, en el Model d’atenció de l’endometriosi de Catalunya que s’està presentant a diverses reunions amb decisors/es polítics de l’àmbit de la salut i al Parlament de Catalunya.

1. Augmentar el grau de coneixement de l’endometriosi en l’àmbit sanitari
2. Desenvolupar estratègies per aconseguir un diagnòstic precoç
3. Millorar el procés de transmissió d’informació cap als pacients per augmentar l’autoconeixement i contribuir a la presa de decisions compartides
4. Definir i implementar un model d’abordatge integral de l’endometriosi
5. Millorar l’atenció a les personers amb endometriosi en els serveis de salut
6. Desenvolupar models de tractament més personalitzats i que tinguin en compte l’opinió del pacient

“A TRANSFORM hem posat el pacient en el centre. Ha estat una oportunitat de saber de primera mà què necessiten les pacients i una possibilitat de millora radical per afrontar canvis en l’abordatge terapèutic d’aquesta patologia a tots els nivells”, afirma el Dr. Rovira.

“Els resultats d’aquesta iniciativa són un clar exemple per a nous projectes en diferents àmbits de la salut que permeten un canvi de paradigma en l’atenció del pacient. Saber què necessita el pacient és una de les obligacions de l’atenció mèdica del futur”.

L’IIB Sant Pau també està desenvolupant un prototip d’aplicació per a pacients amb endometriosi que servirà per fer un monitoratge i seguiment més acurat i apoderar les dones amb aquesta malaltia. Està previst posar-la en marxa en el segon trimestre de 2023.

Un equip de recerca multidisciplinari, en el que participa l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha iniciat el projecte “Pèrdues reproductives precoces: del malestar físic i emocional invisible al possible dol personal, familiar i social” per dur a terme un diagnòstic de les característiques i la magnitud d’aquestes pèrdues precoces. L’objectiu és detectar les necessitats d’assistència, d’acompanyament i de dol en gestants que pateixen pèrdues primerenques, així com en la seva xarxa familiar i en el personal sanitari que les atén, amb la finalitat de poder-los oferir una atenció adequada, personalitzada i basada en evidències que permeti pal·liar el seu malestar i patiment i atenuar-ne els efectes adversos.

En el projecte, coordinat des de la UAB, participa el grup de recerca AFIN de la UAB, dirigit per la professora Diana Marre, el Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, així com el Servei de Psiquiatria i Salut Mental del mateix hospital i el d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau (HSP)-Fundació Puigvert (FP), dirigit per Elisa Llurba —també professora de la UAB—, i el grup de recerca Població, Medi ambient i Desenvolupament (POMADE) de la Universitat d’Alacant, coordinat per la professora María José Rodríguez Jaume. La recerca és finançada en el marc de la convocatòria Connecta de la Fundació “la Caixa” i compta amb la col·laboració de diverses associacions de persones afectades i entitats professionals, així com amb la participació d’una trentena de serveis de salut maternoinfantil de l’Estat inclosos en la xarxa RICORS en salut maternoinfantil i del desenvolupament, finançada per l’Institut de Salut Carlos III i coordinada també per la doctora Elisa Llurba, en la qual la doctora Diana Marre coordina el subprojecte dedicat a l’estudi de l’experiència i el benestar de pacients i professionals en salut maternoinfantil.

El projecte permetrà dissenyar una enquesta per dimensionar adequadament la problemàtica i incorporar-la a les estadístiques generals de població, així com plantejar possibles intervencions en la salut física, psicològica i social de les dones que pateixen pèrdues gestacionals i del seu entorn. La sistematització, la reproducció i l’escala d’aquestes intervencions i l’avaluació del seu impacte es posaran a prova en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i la seva àrea d’assistència en atenció primària, on s’atenen anualment 12.000 visites de gestació, amb unes 400 pèrdues gestacionals, i es duen a terme 600 cicles de reproducció assistida, dels quals 400 resulten en fracàs o pèrdua. Es comptarà amb tot el personal sanitari que atén les dones en algun punt del procés, i amb el suport del Servei de Psiquiatria de l’hospital, concretament la seva Unitat de Salut Mental Perinatal, per contribuir a una proposta de millora del dol i de la salut mental en general i dels seus efectes adversos.

“El patiment per una pèrdua gestacional és significatiu i la seva intensitat i el seu impacte personal, familiar i social no estan associats a la setmana de gestació en què es produeix“, explica Diana Marre, investigadora del grup AFIN del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB.

“Una pèrdua primerenca pot tenir tant impacte emocional com una de segon o tercer trimestre. No obstant això, encara que el 95 % de les pèrdues ocorren en el primer trimestre d’embaràs, els protocols clínics i els programes de suport emocional disponibles se centren majoritàriament en les pèrdues de segon i tercer trimestres. El nostre projecte proposa un abordatge del dol que no estigui basat en el temps de gestació ni en la mida o el pes del fetus”.

L’abordatge clínic de les pèrdues reproductives precoces no en valora actualment l’impacte emocional. “Els professionals tractem les pèrdues precoces com una cosa habitual i assumible, dins de circuits quirúrgics que no s’adeqüen ni consideren la pèrdua com a tal i, per tant, no preveuen la possibilitat de dol. L’absència d’intervenció sensible augmenta el trauma, i pot afavorir situacions de violència reproductiva”, remarca la doctora Llurba.

“Les gestants han de poder decidir si esperen a expulsar el fetus espontàniament o provocant-ne l’expulsió a casa o quirúrgicament a l’hospital i comptar amb suport no només físic sinó també emocional i social, així com amb la possibilitat de veure’l o conservar-ne algun record, com s’aconsella en altres contextos”.

200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya

Encara que a Espanya un 25 % de les gestacions no supera les 12 setmanes, no hi ha estadístiques sobre pèrdues gestacionals primerenques, una evidència significativa de la invisibilitat i la minimització del seu impacte personal, familiar i social. No obstant això, un càlcul aproximat suggereix que, si el 2020 va haver-hi 339.206 naixements, 84.800 es van perdre. La Societat Espanyola de Fertilitat, per la seva banda, va informar de 33.205 naixements resultants de 148.165 cicles de reproducció assistida, és a dir que 114.960 cicles (el 77,6 %) no van aconseguir una prova positiva d’embaràs o es van perdre en alguna setmana de gestació. Totes dues estimacions sumen unes 200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya, darrere de les quals hi ha una persona gestant i tot un entorn de familiars, amistats i professionals.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau IIB Sant Pau ha aprovat l’estabilització de la Dra. Olivia Belbín i la creació del grup emergent de recerca Neurodegeneració Molecular, liderat per ella, a proposta del director del institut, Dr. Jordi Surrallés.

Després d’una trajectòria professional destacada i una avaluació exitosa de la seva feina com a investigadora durant més d’una dècada a l’IIB Sant Pau, aquest nomenament representa un reconeixement al esforç i confirma la aposta ferma de l’institut per atreure i retenir el talent.

Originària del Regne Unit, la Dra. Olivia Belbin es va llicenciar en Neurociències i va obtenir el Doctorat en Ciències Biomèdiques Moleculars a la Universitat de Nottingham (Regne Unit). Va arribar a Sant Pau l’any 2011, procedent de la Clínica Mayo (EUA), i es va incorporar al grup de recerca liderat pel Dr. Alberto Lleó a la Unitat de Memòria. L’any 2014, la Dra. Belbin va iniciar la seva pròpia línia de recerca centrada en el desenvolupament de marcadors de degeneració sinapsis. Després de 8 anys com a investigadora Miguel Servet, ara es consolida com a cap de grup emergent.

“Sempre ha estat un somni per a mi tenir el meu propi grup de recerca. A més, això representa un reconeixement a la meva feina com a investigadora i m’ajudarà a que la feina del meu equip tingui més visibilitat. Alhora es també un repte, perquè ara tinc més responsabilitat però em fa molta il·lusió i l’afronto amb moltes ganes de assumir projectes més grans i consolidar el grup a l’àmbit internacional per tal de aportar el nostre granet de sorra per millorar la situació dels pacients amb malaltia d’Alzheimer”, comenta la Dra. Belbin.

Línies de recerca

Aquest nou grup és expert en anàlisi de dades de proteòmica (SRM/MRM/PRM, LFQ) per PCA, WGCNA, PathFindR, regressions i correlacions; validació tècnica i clínica d’anticossos i immunoassaigs en teixit cerebral post mortem (WB, IHC) i biofluids derivats de pacients (ELISA/SIMOA); estudis de miRNA-oma, inclosos panells de miARN i assaigs dirigits; fraccionament de sinaptosomes a partir de teixit post mortem i aïllament de vesícules extracel·lulars; massively parallel reporter assays (clonatge molecular i assaigs in vitro); anàlisis correlatives multimodals en cohorts clíniques; anàlisi d’espectroscòpia infraroja amb transformada de Fourier en teixits post mortem i biofluids derivats de pacients; puntuacions de risc poligènic basats en vies biològiques; modelatge nlme del deteriorament cognitiu relacionat amb factors de risc genètics.

Les principals línies de recerca d’aquest nou grup són:

• Desenvolupament de biomarcadors en fluids de la degeneració sinàptica en malalties neurodegeneratives i trastorns neuropsiquiàtrics.
• Estudis “òmics” per comprendre les bases moleculars de la degeneració de sinapsi a la malaltia d’Alzheimer.
• Puntuacions de risc poligènic basades en vies biològiques per dilucidar els factors genètics subjacents a la malaltia d’Alzheimer i l’ús d’assajos basats en cèl·lules in vitro per avaluar-ne la funció.

La Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinat per la Dra. Elena Serrano Carballal, és una plataforma de suport a la investigació biomèdica la funció principal de la qual és el processament de mostres biològiques segons criteris de qualitat.

La missió del Biobanc IIB Sant Pau és obtenir, processar, emmagatzemar, gestionar i posar a disposició de la comunitat científica mostres biològiques humanes i dades associades, d’acord amb els procediments de treball normalitzats acordats, així com mantenir la traçabilitat de la mostra i les seves dades associades, per tal de promoure la recerca biomèdica de qualitat, respectant els drets dels donants.

Com a usuària d’aquesta plataforma, la Dra. Silvia Vidal, cap del grup de recerca de Malalties Inflamatòries de l’IIB Sant Pau, va destacar la qualitat i utilitat d’aquests serveis per al seu grup de recerca.

“Al Biobanc de Sant Pau han valorat la importància d’emmagatzemar mostres valuoses en instal·lacions adequades per a aquesta finalitat. Gràcies a aquest servei hem pogut emmagatzemar des de plasma, sèrums fins a cèl·lules viables amb les màximes garanties. També, quan necessitaven mostres que es van dipositar, ens van informar de com obtenir-les seguint el procediment establert”.

L’objectiu del Biobanc IIB Sant Pau és augmentar l’accessibilitat de les mostres biològiques humanes als investigadors sol·licitants perquè puguin utilitzar-les en els seus projectes de recerca, sempre que compleixin els requisits ètics i legals exigits per la legislació vigent.

Àmplia cartera de tècniques histològiques i immunohistoquímiques

D’altra banda, els laboratoris d’Immunohistoquímica ofereixen serveis de processament de mostres biològiques, tant d’origen humà com de models animals, per a l’anàlisi mitjançant tècniques histològiques, des del processament de mostres, tall i tinció fins a la digitalització de les preparacions, anàlisis histològiques i lliurament de resultats. La plataforma ofereix la possibilitat d’implementar nous mètodes i tincions histològiques, segons la demanda i necessitats dels nostres usuaris, tant interns com externs. A més, es realitza la formació dels usuaris perquè puguin utilitzar els equips de la plataforma en modalitat d’autoservei.

La Dra. María Virtudes Céspedes, cap del grup de recerca d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal de l’IIB Sant Pau, subratlla la importància de l’àmplia cartera de tècniques, que van ajudar al seu grup de recerca a assolir els seus objectius i optimitzar els recursos.

“Apreciem i recolzem al 100% aquesta plataforma liderada per la Dra. Elena Serrano. Comptar amb els serveis que ofereix la Plataforma Biobanc ens facilita la consecució dels objectius marcats en els nostres projectes i ens permet avançar en la nostra experimentació. La implantació. de la infraestructura i els equipaments, l’ampli cartera de tècniques histològiques i immunohistoquímiques, i la complexa anàlisi estadística que ofereixen no seria assumida pel grup de recerca, per la qual cosa ho considerem molt necessari, que ens permetrà optimitzar al màxim els nostres recursos.

La responsabilitat que mostren en la seva feina i el tracte proper i obert, ens facilita el nostre dia a dia i ens permet obtenir resultats.En els últims anys que, com a grup de recerca, hem col·laborat amb el seu responsable i el seu equip, han treballat en 5 projectes diferents, en els quals la plataforma Biobanc ha contribuït enormement a l’obtenció de resultats rellevants, que s’han publicat o estan en procés de ser g publicat”.

Trobeu aquí més informació sobre la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica de l’IIB Sant Pau o poseu-vos en contacte amb la Dra. Elena Serrano, la nostra Coordinadora de la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IIB Sant Pau va celebrar ahir el seu primer concert benèfic, de la mà de Little Light Gospel Choir i el cantant Clarence Bekker, amb l’església modernista de Sant Pau plena de gom a gom.

Aquest concert ha constituït el tret de sortida del pla de mecenatge de l’institut, que té contemplat dur a terme diverses activitats amb la implicació de la societat, que finalment és el principal motor de la recerca que es fa cada dia a Sant Pau.

Durant el concert, el director de l’Institut de Recerca, el Dr. Jordi Surrallés va avançar que un dels projectes que veurà la llum ben aviat serà la botiga solidària, que oferirà productes de qualitat, sostenibles i compromesos amb la investigació biomèdica de Sant Pau.

L’avançament de la cirurgia mitjançant una estratègia per determinar la funció plaquetària en pacients que han patit una fractura de maluc i que estan amb tractament antiagregant és segur. Els resultats d’un assaig clínic que va comparar aquesta estratègia amb el tractament habitual (la cirurgia diferida) mostren que no hi va haver diferències entre els pacients tractats amb cirurgia precoç o tardana, segons es reflecteix en un article recent al Journal of Clinical Medicine.

“Després d’un seguiment de 12 mesos, hem comprovat que és segur escurçar el temps d’espera fins a la cirurgia sota anestèsia neuroaxial aplicant una estratègia de determinació de la funció plaquetària en pacients amb una fractura proximal de fèmur”, explica la investigadora que ha liderat aquest estudi, María José Martínez Zapata, del Centre Cochrane Iberoamericà, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de Barcelona, i el CIBERESP. “La qualitat de vida millora en els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats”, afegeix.

La qualitat de vida millora els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats

Dels 156 pacients que van participar en aquest assaig aleatoritzat, 143 es van sotmetre a cirurgia. A 75 dels pacients operats se’ls va mesurar la funció plaquetària per avançar la cirurgia (estratègia experimental) i als 68 restants se’ls va operar després d’esperar el temps de seguretat segons la durada de l’activitat del medicament antiagregant, entre 3 i 5 dies (estratègia habitual). Després de l’alta hospitalària, més de la meitat dels pacients (55,9%) van tenir complicacions mèdiques, que al 42,7% dels casos van ser greus, amb una mortalitat global del 32,2%. No es van observar diferències entre els grups comparats ni en complicacions ni en mortalitat.

Els resultats de l’estudi mostren que la qualitat de vida dels pacients va millorar significativament en tots dos grups després de la cirurgia, amb les millors puntuacions al cap de sis mesos, encara que no es van assolir les prèvies a la fractura. L’edat mitjana dels pacients va ser de 85,5 anys i el 68,0% eren dones. El temps mitjà des de l’ingrés fins a la intervenció quirúrgica va ser de 2,8 dies al grup que va seguir l’estratègia experimental i de 5,3 dies al grup que va seguir l’estratègia habitual.

En la realització d’aquest assaig multicèntric hi han col·laborat els serveis d’Anestèsia, Traumatologia i Hematologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau, i els hospitals Vall d’Hebron i Clínic, de Barcelona, i l’hospital Althaia de Manresa. La primera signant d’aquest article és la investigadora predoctoral Angela Merchán-Galvis, i aquest estudi forma part del projecte de tesi doctoral.

Article de Referència

Merchán-Galvis A, Anaya R, Rodriguez M, Llorca J, Castejón M, Gil JM, Millan A, Estepa V, Cardona E, Garcia-Sanchez Y, Ruiz A, Martinez-Zapata MJ, AFFEcT Study Group. Quality of Life and Post-Surgical Complications in Patients on Chronic Antiplatelet Therapy with Proximal Femur Fracture: 12-Month Follow-Up after Implementing a Strategy to Shorten the Time to Surgery. Journal of Clinical Medicine. 2023; 12(3):1130. https://doi.org/10.3390/jcm12031130

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s’associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l’agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia.

Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d’eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini.

Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau –que lidera la Dra. Maria Portella–, signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d’Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D’aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució.

L’estudi s’ha realitzat com a part de la tesi doctoral del Dr. Pinzón Espinosa a la Universitat de Barcelona, els directors de la qual són el Dr. Narcís Cardoner Álvarez, cap de servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i el Dr. Jurjen J. Luykx, del Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Utrecht i l’University Medical Center Utrecht, als Països Baixos.

Un terç dels pacients no responen bé al tractament

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta prop de 24 milions de persones a tot el món, és a dir, 1 de cada 300 individus. Es caracteritza per una important deficiència en la manera com es percep la realitat i per canvis de comportament i símptomes afectius i cognitius que poden afectar de manera molt important la qualitat de vida dels pacients. El més freqüent és que aparegui al final de l’adolescència o entre els 20 i 30 anys, i en homes sol manifestar-se abans que en dones.

La clozapina és un antipsicòtic indicat pel tractament de l’esquizofrènia resistent, o bé, en pacients que presenten reaccions adverses greus a altres fàrmacs. S’estima que més d’un terç de les persones que pateixen aquesta malaltia poden assolir una remissió completa dels símptomes amb el tractament adequat. Alguns pacients experimenten recurrentment un empitjorament i una remissió dels símptomes al llarg de la vida i, d’altres, un empitjorament gradual dels símptomes amb el pas del temps.

Segons explica el Dr. Pinzón Espinosa, “aproximadament un de cada tres pacients és resistent al tractament. Això implica que li donem un fàrmac i, si no funciona, passem a segona línia. Si torna a fallar llavors passem a la clozapina, però pel camí poden haver passat un parell d’anys i el pacient haver tingut recaigudes greus, amb tot el que això implica a la seva vida quotidiana afectiva, familiar, laboral… estem parlant de pacients molt joves, la majoria, i per a molts les reaguditzacions poden significar l’abandonament dels estudis, baixa laboral, problemes de parella, aïllament a casa i, sobretot, patiment mental”.

En aquest estudi, que publica la revista JAMA Psychiatry es va utilitzar la puntuació de risc poligènic per a l’esquizofrènia (PRS-SCZ, per les sigles en anglès) i “per primera vegada al món hem aconseguit discernir quin grup de pacients tenen més càrrega poligènica de risc d’esquizofrènia, associar-ne la gravetat amb factors genètics i estratificar-los per predir la necessitat de tractament amb clozapina a sis anys vista”, detalla el Dr. Pinzón.

“En la majoria de malalties, com la hipertensió arterial, la diabetis, l’infart o l’esquizofrènia, hi intervenen múltiples gens alterats que van afegint a poc a poc risc. Quan fas la suma de totes les alteracions pots determinar si una persona en concret té més o menys risc de desenvolupar una malaltia. És el que anomenem predisposició genètica”, explica el Dr. Pinzón.

“L’esquizofrènia sabem que té fins a un 80% de component genètic. El que hem aconseguit en aquest estudi és poder predir la mala resposta dels pacients als tractaments de primera i segona línia mitjançant les seves dades genòmiques, de manera que podem detectar els pacients que són candidats a rebre clozapina a primera línia, estalviant-los episodis d’agudització, pèrdua de funcionalitat i patiment i anar directament a un tractament que serà efectiu per ells”.

Els investigadors van analitzar les dades de 2.300 participants de dues cohorts de Bèlgica, Turquia, els Països Baixos i Espanya. La informació genòmica dels pacients, els seus germans, els pares, així com els controls sans no relacionats, es va estudiar i comparar amb bases de dades mundials del Psychiatric Genomics Consortium.

PROPERS PASSOS

Aquestes troballes representen un gran avenç per poder personalitzar els tractaments en pacients amb esquizofrènia. “Aquesta eina és el primer pas cap al que busquem, que és la psiquiatria de precisió o medicina personalitzada aplicada a la psiquiatria”, en paraules del Dr. Pinzón.

Per la seva banda, un grup d’investigadors de la Universitat d’Utrecht liderat pel Dr. Luykx ha dut a terme un estudi en què han analitzat les variants genòmiques que ajuden a predir quins pacients tenen un risc més elevat de desenvolupar agranulocitosi secundària al tractament amb clozapina. Ara, entre els propers passos, està previst un estudi prospectiu que ajudi a validar aquesta eina per traslladar-la a la pràctica clínica.

Article de referència

• Bochao D. Lin, PhD; Justo Pinzón-Espinosa, MD, MSc; Elodie Blouzard, MSc; Marte Z. van der Horst, MD; Cynthia Okhuijsen-Pfeifer, PhD; Kristel R. van Eijk, PhD; Sinan Guloksuz, MD, PhD; Wouter J. Peyrot, MD, PhD; Jurjen J. Luykx, MD, PhD; for the Genetic Risk and Outcome of Psychosis (GROUP) and Clozapine International Consortium (CLOZIN) Investigators. JAMA Psychiatry. 2023;80(2):181-185. doi:10.1001/jamapsychiatry.2022.4234

L’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu – IIB Sant Pau participa de manera molt activa en la recerca de malalties diferents malalties minoritàries. Entre ells, el Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB, dirigits pel Dr. Jordi Surrallés, estudien l’anèmia de Fanconi. Es tracta d’una malaltia que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica.

Tal com explica el Dr. Surrallés, l’estudi de les malalties minoritàries no només ajuda a trobar solucions pels pacients que les pateixen, també “és un model de recerca molt útil per ajudar a buscar noves eines diagnòstiques i terapèutiques per altres malalties”.

Aquest expert fa una analogia que ajuda a entendre molt bé això: “Si ara vingués un extraterrestre i volgués entendre com funciona un cotxe, no tindria ni idea de per a què serveix cadascun dels elements. Si trenqués una peça del motor i comprovés quin efecte té, podria esbrinar la funció de la peça. Per exemple, si talla el conducte que porta l’aigua per netejar els vidres, ja sap la seva funció i pot tenir pistes de com poder arreglar-lo. A la majoria de pacients amb malalties rares els hi falta una peça, un gen, fent que el motor no funcioni i aparegui la malaltia”.

En aquest sentit, com a exemple, a finals de l’any aquest grup de recerca de Sant Pau va participar en un estudi internacional que es va publicar la revista Nature, que identificava el mecanisme pel qual els pacients amb anèmia de Fanconi desenvolupen tumors de cap i coll.  Els investigadors van poder comprovar que és el mateix mecanisme que explica per què fumar i beure augmenten el risc d’aquest tipus de càncer en la població general.

En concret, l’estudi va trobar que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

Les persones amb l’anèmia de Fanconi no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaços d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

“Aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, en paraules del Dr. Surrallés.

CADASIL

Sant Pau també és referent en la recerca del CADASIL. Es tracta d’una malaltia genètica associada a una mutació en el gen NOTCH3, que causa una arteriopatia sistèmica. Això vol dir que les artèries de tot el cos estan danyades, tot i que els símptomes que presenten els pacients son deguts a l’afectació dels vasos del sistema nerviós central, segons explica la Dra. Elena Muiño, del Grup de Farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Dr. Israel Fernández Cadenas.

Aquesta malaltia rara té una prevalença estimada de 4,1 casos per cada 100.000 habitants. Tot i això, els darrers estudis revelen que fins a 3,2-3,4 de cada 1.000 individus presenten les variants gèniques típiques de CADASIL, de manera que es pensa que podria estar infradiagnosticada. Els seus principals símptomes són la migranya, les alteracions psiquiàtriques, els petits infarts subcorticals recurrents i la demència a una edat precoç, amb una edat mitjana d’inici als 55 anys.

Un dels principals reptes davant d’aquesta malaltia és que “no podem predir com evolucionarà un pacient a causa de la seva alta variabilitat”, comenta la Dra. Muiño que detalla que a Sant Pau s’està estudiant l’etiopatogènesi de la malaltia, és a dir, el perquè es produeix la malaltia amb l’objectiu de trobar molècules rellevants tant per poder predir l’evolució dels pacients com per intentar trobar noves dianes terapèutiques.

Gràcies a l’estreta col·laboració de l’Associació CADASIL Espanya i als pacients voluntaris en els nostres estudis, s’han pogut fer troballes importants, com ara que el gen E2F4 està sobreexpressat en pacients amb CADASIL, el que s’associa a una pitjor funció executiva.

“La nostra ambició en aquesta línia de recerca és millorar la qualitat de vida dels pacients amb CADASIL. Per tant, també tenim una consulta monogràfica des del 2019 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que des del 2022 compta amb el suport de professionals altament qualificats per a la realització d’anàlisi i consells genètics, neuroimatge, acompanyament psiquiàtric i neuropsicològic entre d’altres”, conclou la Dra. Muiño.

Malalties de la Hipòfisi

La Dra. Susan Webb, directora del grup de recerca de Malalties de la Hipòfisi, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha rebut recentment el reconeixement per part de la Comissió Gestora de la Plataforma de Malalties Minoritàries a la seva trajectòria i compromís professional a favor d’aquest tipus de patologies.

El reconeixement destaca la seva contribució a difondre, conscienciar i afavorir la recerca en l’àmbit de les Malalties Minoritàries. La Dra. Webb actualment és catedràtica emèrita de Medicina a la UAB i és sotsdirectora científica de CIBERER, presidenta de la Comissió Assessora de Malalties Minoritàries del CatSalut (CAMM) i va ser responsable d’un Working Package de l’EndoERN (Xarxa Europea de Malalties Minoritàries Endocrines), concretament de “Quality of Care and Patient View”.

Aquest grup de recerca investiga en diferents malalties hipofisiàries com ara la síndrome de Cushing, l’acromegàlia o l’hipopituïtarisme, incloent-hi el dèficit de vasopressina i oxitocina. Segons explica la Dra. Webb, un dels principals problemes amb aquestes malalties és que, malgrat aconseguir normalitzar les disfuncions hipofisiàries sigui amb cirurgia o amb tractament mèdic, les seqüeles derivades de l’exposició a nivells inadequats de determinades hormones pot deixar seqüeles tant físiques com psicològiques.

“Molts cops curem al pacient de la seva malaltia, però veiem que aquests pacients segueixen tenint problemes com disfunció muscular, osteoporosis, ansietat o depressió. També poden percebre una reducció de la memòria i de la capacitat executiva”, detalla la Dra. Webb.

Un dels principals reptes, doncs, en aquestes patologies és el diagnòstic precoç, ja que a vegades pot arribar a trigar anys. “Quan un pacient arriba a l’endocrí és relativament fàcil diagnosticar-lo, però necessitem que des de l’atenció primària i altres especialitats hi hagi la sospita i la derivació pertinent, per tant, es tracta d’un repte multidisciplinari”, finalitza la Dra. Webb.

Sant Pau, un hospital referent en malalties minoritàries 

Sant Pau ha estat pioner en l’abordatge multidisciplinari de les malalties minoritàries impulsant la creació de diferents Comissions i Unitats, com per exemple la primera Unitat multidisciplinària a l’Estat espanyol per al tractament de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Totes aquestes Comissions i Unitats inclouen professionals de diferents Serveis i perfils. Entre ells destaca la infermera gestora de casos de Sant Pau, una figura que gràcies a la seva gran autonomia dins l’estructura de l’Hospital i a la seva accessibilitat és un referent per als pacients amb malalties minoritàries i les seves famílies.

L’Hospital de Sant Pau organitza avui la jornada “Les malalties rares són cosa de tots”, destinada a sensibilitzar els professionals assistencials sobre les malalties minoritàries, amb l’objectiu de potenciar la visibilitat d’aquestes patologies. Aquesta jornada és un exemple més de l’enfocament multidisciplinari pel qual aposta Sant Pau. Al llarg del dia, es compartiran casos clínics per sensibilitzar els professionals de l’Hospital, formar-los i fer que comparteixin coneixements entre ells, per millorar el diagnòstic i l’abordatge.

La Dra. Susanna Boronat, directora del Servei de Pediatria de Sant Pau, afirma que “aquest enfocament és fonamental en un centre terciari com el nostre que fa activitat assistencial, docent i de recerca”, i afegeix que “la jornada serveix per a conscienciar especialment sobre tres temes: primer, que el cost de no diagnosticar una malaltia minoritària cada cop és més alt; segon, que tots els especialistes poden trobar-se amb un d’aquests pacients i contribuir a un millor diagnòstic i abordatge; i, tercer, que les malalties minoritàries poden afectar pacients de totes les edats, no només a infants”.

En la mateixa línia s’expressa el Dr. Diego Castillo, responsable de les malalties pulmonars intersticials difoses del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia de Sant Pau. “Cal aprofitar dates com el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries per conscienciar sobre la necessitat de compartir el coneixement en diagnòstic i tractament entre totes les Unitats i Serveis de l’Hospital”.

Tots dos experts coincideixen a l’hora de fer èmfasi en la importància de potenciar les relacions amb les associacions de pacients i familiars. Segons la Dra. Boronat, “és essencial anar de la seva mà, perquè moltes vegades són elles qui ens ajuden a saber com és viure realment amb una malaltia minoritària”. Per la seva banda, el Dr. Castillo destaca que “un tret diferencial que sempre ha tingut Sant Pau és l’humanisme, és a dir, oferir una assistència que acompanya els malalts i les seves famílies en aquest viatge”. 

 En aquest sentit, destaca la infermera gestora de casos, la funció principal de la qual és unificar les cures dels pacients de manera individualitzada. “Es tracta de facilitar al pacient l’accés als serveis sanitaris i sociosanitaris segons quines siguin les seves necessitats en cada moment i segons l’evolució de la malaltia per garantir que rep l’atenció més adequada”. D’aquesta manera, tenen un accés directe mitjançant telèfon, visites virtuals i presencials a consultes externes i hospitalització i correu electrònic”, explica l’Anna Alonso, infermera gestora de casos de Sant Pau. També subratlla la seva accessibilitat i autonomia en el seguiment del pacient i la presa de decisions “treballant de manera multidisciplinària en coordinació amb els diferents Serveis”.

Xarxes europees

L’Hospital de Sant Pau participa en les European Reference Networks (ERN) com a centre altament qualificat en el diagnòstic, el tractament i la recerca en les malalties minoritàries. Les ERN són xarxes de referència europees que ajuden els professionals i els centres especialitzats en diferents països a compartir coneixement. En aquest sentit, han d’aplicar els criteris de la Unió Europea (UE) per fer front a les malalties minoritàries que requereixen atenció especialitzada; servir com a centres de recerca i de coneixement que tracten pacients d’altres països de la UE i assegurar la disponibilitat d’instal·lacions de tractament quan sigui necessari. Actualment, Sant Pau participa en:

• ERN, European Commission
• Rare adult càncers
• Rare neuromuscular diseases

Sant Pau també està acreditat en la xarxa de Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut (CSUR) del Ministeri de Sanitat en diferents grups de malalties minoritàries, i és membre destacat de les Xarxes d’unitats d’expertesa clínica (XUEC) en Malalties Minoritàries del Servei Català de la Salut.

De fet, recentment, la Unitat Transversal d’Epilèpsia Sant Pau – Mar -que va iniciar la seva activitat a finals de l’any 2020- va ser designada unitat d’expertesa clínica en malalties minoritàries amb epilèpsia pel Departament de Salut, “esdevenint una de les quatre que avui estan reconegudes com a centres de referència en aquesta patologia”, explica la Dra. Boronat. Aquesta Unitat també és Centre de Referència Nacional de Salut (CSUR) i forma part de la Xarxa Europea de Referència (ERN) en epilèpsia, sent un referent per a pacients pediàtrics i adults en malalties genètiques amb epilèpsia, epilèpsies estructurals i altres tipus d’epilèpsia.

A més, Sant Pau és centre de referència en:

• Malalties de la sang – Trasplantament de progenitors hematopoètics al·logènics, en nens.  CSUR
• Malalties neuromusculars rares, en adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Sarcomes i altres tumors muscoesquelètics, en adults.  CSUR, ERN.
• Extròfia vesical, epispadias i extròfia de claveguera, en nens i adults. CSUR.
• Malalties glomerulars complexes, en nens i adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Eritropatologia hereditària, en nens i adults. CSUR, ERN.
• Patologia complexa hipotàlem-hipofisària, en nens i adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Malalties Autoimmunes sistèmiques. XUEC.
• Epilèpsia/MM, en nens i adults. CSUR, XUEC.

I també forma part de la Plataforma Malalties Minoritàries, una entitat pertanyent a l’Institut Català de la Salut (ICS) nascuda l’any 2009 quan l’Àrea de Malalties Minoritàries creada uns anys abans (el 2000) per la Fundació Doctor Robert – UAB va dotar-se d’identitat pròpia amb l’objectiu de donar més visibilitat a les malalties minoritàries, crear sinergies que facilitin el seu reconeixement a l’àmbit sociosanitari i generar un espai de treball conjunt entre tots els agents implicats.

El projecte PreparatB, liderat per la Dra. Miriam Armora Verdú, investigadora del Grup de recerca en cures infermeres de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap d’Infermeria de Procés d’Atenció Quirúrgica del mateix hospital, ha estat seleccionat per rebre una ajuda del Programa Impacte que atorga el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI).

El projecte, en què també han participat els equips d’infermeria de Sant Pau liderats per Montserrat Serra Blanch i Cecilia Díez García, consisteix en el desenvolupament d’una eina digital de salut el principal objectiu de la qual és apoderar el pacient en la seva autocura durant el procés de preparació quirúrgica per tal de arribar-hi a la seva intervenció amb la màxima seguretat mitjançant l’ús de guies, notificacions i sistemes de verificació. A més, aquesta aplicació ajuda a reduir el nombre de cancel·lacions de procediments quirúrgics per la inadequada preparació dels pacients.

L’eina informàtica ha estat dissenyada per la Dra. Armora com a part de la seva tesi doctoral i provada mitjançant un estudi pilot realitzat a l’hospital.

Ara, gràcies a la col·laboració entre la Unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca Sant Pau i l’hospital, el projecte entrarà en una fase de maduració on es pretén preparar l’eina per integrar-la amb els diferents sistemes d’històries clíniques dels diversos hospitals. A més, es buscarà ampliar la seva usabilitat a altres plataformes –com iOs– i provar-la en un ambient hospitalari real per poder definir l’estratègia de transferència al mercat.

L’ajuda del CIMTI tindrà una durada de 15 mesos en què es rebrà la mentoria especialitzada en àmbits com ara el desenvolupament del pla de negoci, aspectes de regulació, assessoria tecnològica i l’estudi de mercat, entre d’altres.

El Programa Impacte té com a objectiu principal l’acceleració de projectes innovadors en l’àmbit de la salut i social i està especialment orientat a aquells que es troben entre les fases 3 i 5 de desenvolupament.

Xavier Prats Monné ha fet la seva primera visita a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a president del Patronat, acompanyat de Jordi Surrallés, director científic de l’Institut de Recerca; Míriam Ors, adjunta a la direcció científica i cap d’innovació; Jaume Bacardit, gerent; i Laia Cendrós, directora de comunicació.

Prats Monné va ser nomenat el 29 de novembre en substitució de Manel Balcells, actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. El nou president ha exercit la major part de la seva carrera professional a la Comissió Europea on va ser director general de salut i seguretat alimentària, des d’on va liderar les polítiques i programes de la Unió Europea en matèria de salut pública i alimentació.

És llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, i té un postgrau (DEA) en polítiques de desenvolupament econòmic del Centre International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), i en Estudis Europeus del College of Europe (Bruges, Bèlgica).

Nascut a Tarragona, va ser el representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, Londres), al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, Estocolm) i a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, Parma). Anteriorment, a la Comissió Europea també va exercir com a director general d’educació i cultura, responsable de programes de la Unió Europea com ara Erasmus, Marie Curie i Creative Europe, i representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), una institució creada per la UE amb la missió de reforçar la capacitat d’innovació a Europa.

A Sant Pau s’incorpora en un moment de transformació en què el Patronat continua impulsant l’enfortiment de Sant Pau per donar resposta als reptes de present i futur a través del Pla Estratègic – Més Sant Pau.

Actualment, Prats Monné és l’assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, present en 60 països, que té per missió ampliar les oportunitats educatives arreu del món, i forma part dels patronats de Teach For All a Europa, Espanya i Bèlgica. També és el president del Comitè per a Europa de la King Baudoin Foundation (Bèlgica), l’assessor en salut pública de l’Institut Jacques Delors (París), assessor per a iniciatives estratègiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i assessor de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). És conseller d’ASTANOR Ventures, un inversor d’impacte de capital risc centrat en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.

També forma part del patronat de diverses organitzacions sense ànim de lucre, entre elles Make Mothers Matter (UNESCO), i del Comitè Científic Extern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) i del think tank DIKTIO (Atenas).

L’any 2016 va rebre l’Ordre Civil d’Alfons X el Sabio, que l’Estat espanyol atorga en reconeixement al mèrit en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la investigació. Prats Monné és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El diumenge 5 de març a les 17 h es celebrarà el primer concert solidari per recaptar fons per a la recerca de l’IIB Sant Pau.

De la mà del Little Light Gospel Choir i amb la presència estel·lar del cantant de soul Clarence Bekker, es podrà gaudir d’una tarda plena de gòspel i ritme a l’església de Sant Pau, a l’Avinguda Sant Antoni Maria Claret, 167; 08025 Barcelona.

L’entrada és lliure.

Us hi esperem!

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IBB Sant Pau, ha superat amb èxit la inspecció de  renovació del certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació de  Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’ Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), amb el qual podrà doblar la seva capacitat de producció.

Aquesta certificació, obtinguda inicialment a l’any 2020 en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, autoritza la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T a la sala blanca. Aquest equipament ha estat especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada i permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

Aquest reconeixement posa en valor la feina del grup de recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament, on el Dr. Javier Briones lidera la línia de recerca en Immunoteràpia cel·lular i teràpia gènica, conjuntament amb el personal de la sala blanca i el de la Unitat de Qualitat de l’institut.

Sant Pau és un dels dos centres autoritzats a Catalunya per produir aquest tipus de medicament d’immunoteràpia CAR-T. L’experiència dels grups de recerca de l’institut permet liderar i desenvolupar projectes de recerca translacional que, entre d’altres, inclouen assajos clínics i, per tant, el tractament del pacient. A l’any 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T pioner a Europa, per al tractament del limfoma d’Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva o refractari.

En aquesta renovació l’AEMPS autoritza la producció d’un segon medicament de teràpia avançada HSP-CAR19M, un producte que es basa en limfòcits T que expressen un receptor d’antigen quimèric (CAR) dirigit a la molècula CD19. Actualment s’està investigant per a l’ús autòleg en el tractament del limfoma B no Hodgkin en recidiva o refractari en un assaig clínic de fase I/II a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El bacteri Mycoplasma pneumoniae és el causant del voltant del 30% de les pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries a totes les edats, però especialment en nens. Aquest tipus de bacteri necessita lípids, com el colesterol, que ha de captar del seu hoste per poder sobreviure.

Ara, una nova investigació en la qual han participat Josep Julve, Noemi Rotllan i Joan Carles Escolà-Gil, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau  i el CIBERDEM, liderada pels investigadors Ignacio Fita i Achilleas Frangakis de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC) i l’Institut Buckman d’Alemanya, respectivament, ha identificat la proteïna amb la qual  el bacteri M.pneumoniae atrapa el colesterol i altres lípids que necessita per mantenir la integritat de la seva membrana i poder sobreviure.

El treball, que es publica a la revista Nature Structural & Molecular Biology, descriu l’estructura i el funcionament de la proteïna P116. En el treball també hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l’Institut Max Planck d’Alemanya .

La investigació ha utilitzat una tecnologia avançada de microscòpia electrònica a temperatures criogèniques per estudiar la proteïna P116, que ha revelat una nova estructura. Tal com detalla Ignasi Fita, “l’estructura conté una gran cavitat completament hidrofòbica capaç d’albergar diferents compostos lipídics”.

La tecnologia d’espectrometria de masses i l’ús de radioisòtops va permetre analitzar amb gran precisió els diferents lípids essencials que es podien emmagatzemar en aquesta cavitat de la P116. Les anàlisis realitzades per l’equip investigador mostren que P116 pot captar del medi lípids específics com fosfatidilcolina, esfingomielina o colesterol, i que poden obtenir colesterol fins i tot de les lipoproteïnes que hi ha a la circulació sanguínia de l’hoste.

“Aquests resultats poden obrir noves possibilitats terapèutiques per bloquejar la funció de la proteïna P116 i per tant la capacitat infecciosa de Mycoplasma pneumoniae. També suggereixen diverses aplicacions en biotecnologia”, afegeix David Vizarraga, investigador de l’IBMB-CSIC, un dels primers signants del treball juntament amb Lasse Sprankel, de l’Institut Buckman (Alemanya).

A l’estudi també hi han participat els investigadors Jesús Martín de l’IBMB-CSIC, Marina Marcos i Jaume Piñol, de la UAB.

Article de referència

Vizarraga & L. Sprankel J. Martín, S. Manger, J. Meier-Credo, M. Marcos, J. Julve, N. Rotllan, M P. Scheffer, JC. Escolà-Gil, J. D. Langer, J. Piñol, I. Fita & A. Frangakis^. “Essential protein P116 extracts cholesterol and other indispensable lipids for Mycoplasmas”. Nature Structural & Molecular biology (2023) https://doi.org/10.1038/s41594-023-00922-y

L’hematologia és un dels camps de la medicina que evoluciona més ràpidament i, des de fa alguns anys, es manté a l’avantguarda al camp de la medicina de precisió. En el cas de la leucèmia mieloide aguda, els darrers avenços tant en diagnòstic com en classificació i tractament han motivat l’actualització precoç de les guies clíniques, en les quals ha participat el Dr. Jordi Sierra, cap del grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Hematologia del mateix hospital.

Els autors d’aquest treball, que publica la revista Blood, són un grup reduït de líders internacionals experts en hematologia de quatre continents i el Dr. Sierra és l’únic expert d’Espanya que ha participat en la seva elaboració. “És un orgull que Sant Pau sigui el referent internacional en aquest camp i que ens hagin tingut en compte per formar part del grup de 20 autors líders d’opinió a tot el món”, assenyala el Dr. Sierra.

“La primera edició d’aquestes guies es va realitzar el 2010 i ha estat un dels articles més referenciats en la història d’aquesta revista, que és l’òrgan oficial de la Societat Americana d’Hematologia (ASH, per les sigles en anglès) i la que té un índex d’impacte més gran de la nostra especialitat”, comenta aquest expert, que també va participar en la redacció d’aquesta primera versió i de la seva actualització en una segona edició, publicada el 2017.

“Al camp de l’hematologia les coses estan evolucionant tan ràpidament que en cinc anys molts aspectes tant de diagnòstic com de tractament s’havien quedat obsolets, cosa que va motivar l’actualització d’aquestes guies”.

Diagnòstic molecular i noves opcions terapèutiques

Actualment, el diagnòstic de la leucèmia mieloide aguda es basa en la genòmica. És per això que, a les noves guies, “hem fet un esforç per agrupar les diferents malalties d’acord amb les seves característiques genòmiques: mutacions, translocacions o reordenaments genètics”, detalla l’investigador.

A més, el document marca de manera més precisa els terminis recomanables en què s’han de fer les proves per poder indicar un tractament orientat a una determinada alteració molecular. “Actualment, disposem d’un ampli ventall de teràpies dirigides que ens permeten triar la millor opció per a cada pacient, hematologia personalitzada, per a la qual cosa és important disposar de la informació molecular de manera ràpida”, afegeix el Dr. Sierra.

Les actuals recomanacions clíniques posen èmfasi en la necessitat de fer el diagnòstic exacte per mitjà de tècniques de seqüenciació massiva, una mica posat a punt a Sant Pau per a aquesta malaltia i amb gairebé 400 casos analitzats. Les mutacions defineixen avui dia el tractament inicial i també la indicació d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics. A més, el seguiment de les mutacions és útil per avaluar el grau de resposta molecular en identificar amb gran sensibilitat la malaltia residual en els casos en què les cèl·lules leucèmiques no s’observen amb el microscopi.

“Ara coneixem fins a 10 vegades més alteracions moleculars que abans i això ens permet definir molt millor el diagnòstic i el pronòstic d’aquests pacients. A Sant Pau centralitzem els estudis de seqüenciació massiva al diagnòstic dels pacients de 15 hospitals de Catalunya, Balears i València”, indica l’especialista.

El tractament clàssic contra la leucèmia mieloide aguda és la quimioteràpia. Les noves guies incorporen, a més, nous agents que han aparegut els últims anys com a teràpies dirigides a dianes moleculars, immunoteràpia, anticossos monoclonals sigui sols, conjugats o biespecífics. “El tractament dirigit és un dels aspectes que més ha evolucionat en aquests darrers 5 anys”, en paraules del Dr. Sierra.

Classificació de les neoplàsies mieloides

El grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha participat també en l’elaboració d’una nova classificació de les neoplàsies mieloides que un consorci internacional ha publicat en un altre número recent de la revista Blood. El treball fa èmfasi en les noves tècniques de diagnòstic necessàries per classificar aquests processos i per poder aplicar les teràpies de precisió.

“Tots dos treballs reflecteixen el prestigi internacional de Sant Pau al camp de l’hematologia, que també destaca en altres àmbits com el trasplantament hematopoètic o la teràpia CAR-T”, comenta el Dr. Sierra.

El grup d’hematologia de l´IIB Sant Pau ha promogut des de finals dels 80 els protocols de tractament dels pacients amb leucèmia mieloide aguda de 15 hospitals universitaris de Catalunya, Balears i altres àrees d´Espanya. El centre de dades de Sant Pau disposa d’una base de dades de més de 3000 pacients amb leucèmia mieloide aguda, una malaltia rara amb una incidència en el nostre medi de 4 casos nous cada 100.000 habitants i any, així com una col·lecció de mostres biològiques d’un bon nombre. A partir de les mostres esmentades, el grup de Sant Pau ha realitzat diverses investigacions. Entre elles, la Dra. Guadalupe Oñate ha publicat recentment un treball com a primera autora a la revista Blood Advances, també de l’ASH, sobre l’impacte pronòstic de l’associació de certes mutacions en els casos de leucèmia mieloide aguda.

A més, la Dra. Carolina Moreno, del grup d’hematologia de l’IIB Sant Pau ha publicat com a autora principal un article a la revista Haematologica on identifica el millor tractament inicial per als pacients amb leucèmia limfàtica crònica d’edat avançada. El treball actualitza els resultats d’un estudi que va publicar fa uns anys la mateixa autora a la prestigiosa revista Lancet Oncology i on analitza els efectes de la combinació d’un inhibidor d’una tirosina-cinasa, l’ibrutinib, i un anticòs monoclonal (teràpia adreçada a una diana molecular i a una antigènica: el CD20). Es va comprovar que aquesta alternativa terapèutica, sense quimioteràpia, ofereix una taxa de respostes del 91%. Cal destacar que la Dra. Moreno forma part del grup de 28 líders mundials d’aquesta malaltia, l’International Workshop on CLL, i és membre del Comitè Executiu del grup ERIC (European Research Initiative on CLL), la seu del qual és a l’Hospital de Sant Pau.

Articles de referència

• Döhner H, et al. Diagnosis and management of AML in adults: 2022 recommendations from an international expert panel on behalf of the ELN. Blood. 2022 Sep 22;140(12):1345-1377.
• Arber DA, et al. International Consensus Classification of Myeloid Neoplasms and Acute Leukemias: integrating morphologic, clinical, and genomic data. Blood. 2022 Sep 15;140(11):1200-1228.
• Oñate G, et al. Prognostic impact of DNMT3A mutation in acute myeloid leukemia with mutated NPM1. Blood Adv. 2022 Feb 8;6(3):882-890.
• Moreno C, et al. First-line treatment of chronic lymphocytic leukemia with ibrutinib plus obinutuzumab versus chlorambucil plus obinutuzumab: final analysis of the randomized, phase III iLLUMINATE trial. Haematologica 2022;107(9):2108-212

Aquest dissabte 11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data que va instaurar l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2015 en el marc de les mesures l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible i que, entre altres objectius, vol aconseguir la igualtat de gènere exposant que la paritat no pot obtenir-se si no passa per la participació plena i en igualtat de condicions de les dones de totes les edats en les innovacions científiques i tecnològiques. A Sant Pau, moltes professionals fan activitat assistencial i també recerca. En aquest sentit, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau), actualment hi ha 70 grups de recerca i enguany, per primer cop des de la seva creació el 1992, s’ha aconseguit arribar a la paritat de gènere entre els caps d’investigació, una xifra molt significativa si tenim en compte que a Europa només el 26% són dones.

El Campus Salut Sant Pau és un entorn privilegiat perquè entre altres institucions inclou l’IIB Sant Pau, un centre dedicat a la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en l’àmbit de les ciències de salut i la biomedicina adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut des de 2011 com un centre d’investigació sanitari d’alt nivell orientat a desenvolupar noves tècniques i processos mitjançant la innovació sanitària. Avui, l’IIB Sant Pau té 5 àrees de recerca, 5 programes transversals i grups de recerca associats. Tot i que enguany el nombre de dones i homes que són caps d’investigació s’ha equiparat, el 80% del personal científic i científic-tècnic són dones i el 68% dels investigadors predoctorals també.

Quan se’ls pregunta per què van decidir ser científiques, totes coincideixen en destacar la seva curiositat “per saber com funcionen les coses, des de ben petita”, explica la Dra. Olivia Belbin, cap de recerca del grup de Neurodegeneració Molecular. En la mateixa línia s’expressa la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau i cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona:  “tinc curiositat per descobrir coses que em preocupen, que poden preocupar les meves pacients. És a dir, quan veig un problema de salut em plantejo per què ha passat i intento buscar alguna manera de solucionar-ho. Bàsicament, tinc molta curiositat per saber i entendre les raons d’aquest problema de salut i l’única manera de poder-ho descobrir és sent científica”.

No només és important tenir curiositat i plantejar-se el perquè de les coses. També “ser inquieta i constant”, segons la Dra. Aina Marsal, investigadora predoctoral del Grup Síndromes de Reparació de l’ADN i Predisposició al Càncer, qui no dubta en donar un missatge a totes les nenes que volen ser científiques: “preguntar no et fa més dèbil, sinó més forta”. 

 Altres qualitats són “tenir empatia, saber treballar amb el teu equip, col·laborar, ajudar… i tenir aquest esperit de recerca”, explica la Dra. Shaimaa El Bounasri El Bennadi, tècnica de la Unitat de Memòria i del Grup Neurobiologia de les Demències. P er la seva banda, la Dra. Muriel Vicent, neuropsicòloga del Servei de Psiquiatria i investigadora clínica del Grup de Salut Mental, destaca que “el més important és fer recerca en allò que realment t’agradi, que tingui un sentit en la teva vida i que et permeti poder aplicar-ho a la vida de les persones”.

Campanya “BeRealinScience”

Enguany, l’IIB Sant Pau ha volgut contribuir a millorar la visibilització de les dones científiques i alhora proposar-les com a model a seguir per a les nenes amb la campanya de xarxes socials #BeRealinScience. Inspirada en l’aplicació BeReal, les científiques de l’IIB Sant Pau es fan selfies i fotos del que estan veient en aquell mateix moment. D’aquesta manera, contribuïm a trencar estereotips i deixar de banda la idea preconcebuda de “científica” que molts cops pot semblar una mica llunyana i podrem veure com és i què fa una científica de veritat durant el seu dia a dia. L’objectiu és que la població pugui veure com les científiques també formen part de la quotidianitat sense cap mena de “filtre”.

La implementació d’un cribratge amb el factor de creixement placentari (PIGF), una proteïna que promou el creixement dels vasos sanguinis i de la placenta i que en gestacions amb risc de preeclàmpsia està disminuïda des del primer trimestre de la gestació, en un entorn d’assistència clínica de forma contingent, identifica un alt percentatge de casos que tenen risc de desenvolupar preeclàmpsia (80%). En aquests casos, el tractament amb aspirina a baixes dosis entre les 12 i les 36 setmanes ha reduït, en el nostre medi, en un 68,4% el desenvolupament de preeclàmpsia (PE) preterme.

És la principal conclusió de l’estudi fet a Sant Pau¹ i que, segons la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “en l’actualitat el cribratge de preeclàmpsia es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver patit una PE anteriorment), més la pressió arterial i l’avaluació del flux a les artèries uterines a l’ecografia de les 12 setmanes. Aquest cribratge, si bé és capaç d’identificar un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme, es pot millorar amb l’ús del PlGF. Tot i això, l’ús d’aquest biomarcador no es contempla dins del sistema sanitari pel seu cost. En el nostre estudi hem demostrat que només fent ús aquest biomarcador en un grup reduït de pacients amb un risc intermedi de patir la malaltia, hem obtingut uns resultats semblants als protocols que utilitzen el PIGF en tota la població, amb l’estalvi corresponent per al sistema sanitari i, per tant, fent-lo sostenible i implementable a curt termini”.

La Dra. Cristina Trilla, primera signant de l’estudi, afegeix que “els biomarcadors ofereixen un potencial per al diagnòstic precoç, abans que apareguin els símptomes clínics, però avui encara no disposem de dades procedents de l’assistència clínica i calen més evidències científiques. Però, precisament, un dels punts forts de l’estudi és que s’ha dut a terme en la pràctica clínica actual del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau”.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs, multifactorial i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com a una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació². Avui, cal fer proves de detecció a totes les embarassades i el cribratge del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs³ a Catalunya des del 2018. Segons aquest document, cal combinar factors materns i obstètrics, com la pressió arterial mitjana (PAM), el Doppler de l’artèria uterina (UTPI) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A) -i cal oferir àcid acetilsalicílic a les dones embarassades amb alt risc fins a la setmana 36 de gestació.

Però la preeclàmpsia no es pot predir només pels antecedents obstètrics i/o la presència de factors de risc clínics. En aquest sentit, en els darrers anys s’han proposat molts biomarcadors de detecció en el primer i segon trimestres, que sols o combinats amb altres paràmetres permeten identificar pacients amb risc de preeclàmpsia i predir la seva evolució. Però aplicar un protocol de cribratge universal amb models multivariants, com el PIGF, és tot un repte.

L’estudi del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau – IIB Sant Pau, fet en col·laboració amb el Servei de Bioquímica del mateix centre i la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dut a terme en dues fases incloent-hi 1.372 dones embarassades abans de fer l’ecografia del primer trimestre, definint tres grups de risc: alt sense proves addicionals, mitjà que requereix proves addicionals, i baix risc.

En la primera fase, es va dur a terme un protocol prospectiu de cribratge en una cohort històrica de 525 dones amb embarassos únics entre el juliol del 2016 i el novembre del 2018, aplicant els factors materns (ètnia, pes, talla, tabaquisme, antecedents de preeclàmpsia, diabetis preexistent, hipertensió, trombofília, afeccions renals o autoimmunes), els marcadors biofísics (pressió arterial mitjana i Doppler de l’artèria uterina) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A), obtenint un risc preliminar de preeclàmpsia. El PIGF també es va afegir en el model predictiu, concretament en les pacients amb risc mitjà de preeclàmpsia.

En aquesta fase, un 11,4% de les dones (60) presentaven un risc alt de preeclàmpsia i un 21,5% (113) tenien un risc mitjà. En 102 d’elles es va afegir el PlGF. L’índex final de les embarassades amb un alt risc va ser del 17,3% (91) i la xifra final de casos de preeclàmpsia va ser del 4% (21). D’ells, en el 47,6% (10) la preeclàmpsia va ser prematura i en el 52,4% (11) va ser tardana.

La segona fase de l’estudi de Sant Pau va consistir en un treball prospectiu de base poblacional entre l’1 de febrer del 2019 i el 28 de febrer del 2020 dut a terme en 874 dones. En la primera etapa del cribratge, un 8,7% de les dones (74) tenien un alt risc de preeclàmpsia i un 15,3% (130) requerien un segon cribratge amb PIGF. L’índex final de positius en preeclàmpsia va ser del 14,9%. La incidència de preeclàmpsia prematura (menys de 37 setmanes) es va reduir significativament, en un 68,4%, després d’haver aplicat el nou model de cribratge.

Segons la Dra. Llurba, “després d’un any de cribratge prospectiu, determinant el PlGF en el 15% de la nostra població, hi ha hagut una reducció significativa (del 68%) de la preeclàmpsia preterme i, de fet, pràcticament ha desaparegut la preeclàmpsia abans de les 34 setmanes, que era la que més condiciona la mortalitat materna i neonatal”. Afirma que, “la mostra inclosa en el nostre estudi és limitada, però la reducció de la incidència de la preeclàmpsia preterme va ser coherent amb investigacions anteriors i aplicar el cribratge amb PIGF en la pràctica clínica és factible amb protocols ben definits”.

Referències bibliogràfiques

1. Reduction in Preterm Preeclampsia after Contingent First-Trimester Screening and Aspirin Prophylaxis in a Routine Care Setting. Diagnostics 2022, 12(8),1814;
https://doi.org/10.3390/diagnostics12081814. Cristina Trilla, Josefina Mora, Nuria Ginjaume, Madalina Nicoleta Nan, Obdulia Alejos, Carla Domínguez, Carmen Vega, Yessenia Godínez, Monica Cruz-Lemini, Juan Parra, Elisa Llurba

2. Obstetrícia i Ginecologia. Revista oficial de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). Guia d’Assistència Pràctica. Trastorns hipertensius en la gestació

3. Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Aquesta efemèride es va establir per al dia 4 de febrer en la Cimera Mundial contra el Càncer per al Nou Mil·lenni (París, 2000) i, des de llavors, està promoguda per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El principal objectiu és fomentar la recerca, la prevenció, millorar els serveis per al pacient, crear consciència i mobilitzar la societat per assolir avenços i garantir l’equitat en l’accés als darrers tractaments. Actualment, aquesta malaltia segueix sent la segona causa de mort al món, tot i que l’índex de supervivència segueix augmentant, sobretot quan es detecta i s’inicia el tractament precoçment.

En els darrers anys s’han produït grans avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. Es calcula que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys, tot i que no és uniforme en tots els tumors (depèn del tipus i de l’estadi a l’hora de fer el diagnòstic). I també ha augmentat la qualitat de vida dels pacients.

Segons el Dr. Agustí Barnadas, cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica del Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital, “el gran repte continua sent proporcionar la màxima qualitat assistencial en base a l’evidència científica disponible, utilitzant les millors tècniques al nostre abast i participant en la recerca bàsica i clínica per augmentar el coneixement biològic dels tumors i poder desenvolupar nous tractaments per definir noves estratègies terapèutiques i avançar en una medicina personalitzada i de precisió. Tot això, oferint un acompanyament integral i multidisciplinari als pacients”.

En aquest sentit, els tractaments de radioteràpia han evolucionat significativament coincidint amb la incorporació progressiva de nova tecnologia, integració de tècniques d’imatge molecular i major coneixement radiobiològic. La Dra. Gemma Sancho, directora del Servei de Radioteràpia Oncològica, explica que “administrem tractaments d’alta precisió, seguretat  i eficàcia, de forma mes ràpida i reduint el número de sessions. Tractaments basats a l’evidència però, adaptats a cadascú dels pacients i les seves patologies, integrats a l’estratègia terapèutica multidisciplinària. Ens unim al desenvolupament de la medicina personalitzada investigant  biomarcadors predictius de resposta i toxicitat”.

Coneixement biològic del tumor i estimulació de la resposta immune del pacient

El Dr. Barnadas destaca els avenços en el coneixement biològic de les malalties oncològiques. “Sant Pau està preparat per poder donar resposta al diagnòstic molecular, que permet determinar totes les alteracions genètiques i moleculars associades a l’evolució del càncer, identificant els punts crítics de la maquinària cel·lular. Segons els diferents estudis clínics on hem participat, aquesta aproximació és molt útil per assolir un millor control del càncer millorant les estratègies terapèutiques disponibles i fins i tot condicionar el pronòstic d’acord amb les característiques biològiques del tumor”.

També fa referència a la incorporació de noves estratègies enfocades a l’estimulació de la resposta immunològica del propi pacient envers el tumor, sobretot amb la immunoteràpia i teràpies dirigides. “La immunoteràpia elimina el fre que les cèl·lules tumorals posen al sistema immunitari, restaurant-lo per poder identificar-les i eliminar-les més eficaçment. Mentre, les teràpies dirigides actuen sobre les alteracions moleculars específiques que intervenen en el creixement i la supervivència del tumor”.

Finalment, un punt sobre el que fa especial èmfasi el Dr. Barnadas és l’accés ràpid i equitatiu a la innovació oncològica, sobre tot de nous fàrmacs. “Hi ha medicaments que des que han estat aprovats a la Unió Europea poden tardar fins a dos anys en incorporar-se al Sistema Nacional de Salud i a la cartera de serveis corresponent de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit, segons el darrer Informe W.A.I.T que compara les dades de 39 països europeus, els pacients espanyols tarden 517 dies en accedir a les innovacions oncològiques des de que la Comissió Europea ha autoritzat la seva comercialització, una ràtio molt superior a la mitjana europea i també al límit de 180 dies que marca la directiva continental 89/105/CEE.

Projectes molt destacats en recerca bàsica i clínica

Actualment, Sant Pau té en marxa o participa en més de 237 assajos clínics relacionats amb el càncer. L’Àrea de recerca de Malalties Onco-hematològiques està integrat per 8 grups de recerca líders en diferents àrees, que van des de les síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, la oncogènesis, el diagnòstic hematològic o l’oncologia clínica en un gran ventall de tumors.

Entre les línies de recerca destacades hi ha el projecte liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, que recentment ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma d’Hodgkin i no-Hodgkin T en recidiva o refractari.

Com exemple de la recerca translacional, una de les grans apostes de l’IIB Sant Pau, aquesta mateixa setmana s’ha publicat un article realitzat per investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, que valida una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

En el camp de la recerca translacional, el grup d’Oncogènesis i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau, del que el Dr. Ramon Mangues n’és el cap, està estudiant, en models de càncer en ratolí el potencial de les nanopartícules multivalents dirigides a receptors de membrana com a eina per bloquejar el desenvolupament de diferents tipus de tumors i inhibir el procés de la metàstasi. Aquest grup ha demostrat com aquesta tecnologia innovadora prevé l’aparició de metàstasis en càncer d’endometri avançat sense causar toxicitat en cèl·lules normals.

 Aquest abordatge consisteix a fer servir nanopartícules per portar fàrmacs de forma selectiva a cèl·lules tumorals que expressen nivells elevats del receptor CXCR4, que està implicat en el procés de migració des del tumor primari cap a all llocs on es desenvolupen les metàstasis per inhibir el procés des del moment de la formació.

Aquesta tècnica s’ha mostrat eficaç en diversos tipus de càncer, com ara el de còlon, endometri, cap i coll, leucèmia o limfoma, entre d’altres. Ara els investigadors estan treballant a posar a punt els protocols per portar aquesta opció terapèutica a la clínica en els propers dos anys.