L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) expressa la seva gran satisfacció i orgull per la concessió de la Creu de Sant Jordi a la Dra. Montserrat Baiget, un reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han prestat serveis destacats al país en l’àmbit cívic, cultural o científic.

Aquest guardó fa valdre una trajectòria professional extraordinària, marcada pel compromís, la innovació i la dedicació al progrés de la ciència i la salut pública. La Dra. Baiget ha estat una figura clau en el desenvolupament de la genètica humana a Catalunya i a l’Estat espanyol, on va liderar, ja als anys setanta, la creació del primer Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau —el primer també a tot l’Estat—, que va dirigir fins a la seva jubilació el 2017.

Al llarg de gairebé cinc dècades, la Dra. Baiget ha estat una pionera indiscutible, especialment en l’àmbit del diagnòstic genètic i molecular de malalties hereditàries, com ara les talassèmies, les hemofílies o les distròfies musculars. La seva visió i empenta van permetre incorporar al nostre sistema sanitari les tècniques més avançades de genètica molecular, molt abans que es convertissin en pràctica habitual, obrint camins en la medicina personalitzada i la farmacogenètica.

També va ser una de les primeres a implantar l’estudi dels gens implicats en el càncer hereditari, oferint a milers de dones amb alt risc de desenvolupar càncer de mama o d’ovari la possibilitat de seguir protocols de prevenció i tractament personalitzats. El seu treball ha tingut un impacte directe i profund en la vida de moltes persones i famílies.

En l’àmbit de la recerca, la Dra. Baiget ha tingut un paper decisiu en la consolidació de l’IR Sant Pau com a centre CERCA. Ha publicat més de 450 articles científics en revistes internacionals, ha presentat prop de 650 comunicacions a congressos, ha contribuït amb una trentena de capítols en llibres especialitzats i ha dirigit 16 tesis doctorals, totes elles amb la màxima qualificació.

El seu lideratge s’ha fet evident tant en la direcció del Servei de Genètica com en el desenvolupament i impuls de la recerca a Sant Pau, consolidant un model d’excel·lència científica i humana. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia, la Dra. Baiget ha sabut trencar barreres en un entorn històricament masculí, convertint-se en un referent per a noves generacions de científiques.

La Dra. Baiget ha expressat com de profundament la commou aquest reconeixement: «Al llarg de la meva vida he rebut molts premis, però el que més il·lusió m’ha fet, però de llarg, és la Creu de Sant Jordi. Perquè és com de casa, és el meu país».

També ha volgut destacar que, tot i haver començat la seva carrera en un entorn dominat per homes i metges, mai va sentir que se la qüestionés per ser dona o farmacèutica. «Quan vaig començar a Sant Pau, era un món d’homes i de metges. Jo soc farmacèutica. Però no recordo cap moment que la meva feina hagués estat qüestionada per ser dona o farmacèutica. Sempre m’han tractat igual. Aquesta és la veritat. He tingut grans amics, i tinc, en aquesta casa».

Finalment, ha volgut agrair l’oportunitat que li va brindar Sant Pau per créixer professionalment. «Quan vaig començar vaig tenir la gran sort que els astres es van alinear a favor meu: un hospital, un servei, uns caps que em van deixar fer. Amb aquest coixí favorable, vaig posar en marxa estudis que van ser els primers a Catalunya i Espanya. I penso que això, el fet d’haver estat pionera, és una part del que em reconeix la Creu de Sant Jordi».

El reconeixement de la Creu de Sant Jordi és, sens dubte, un homenatge merescut a una trajectòria brillant i un gest d’agraïment col·lectiu a la seva contribució insubstituïble a la medicina, la ciència i la societat.

Des de l’IR Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau, volem felicitar de tot cor la Dra. Montserrat Baiget i compartir amb ella l’alegria d’aquest reconeixement tan significatiu.

Gràcies per tot, Dra. Baiget. I moltes felicitats!

Un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, liderat per la Universitat d’Oxford, ha analitzat l’evolució del càncer colorectal al Regne Unit entre els anys 2000 i 2021, utilitzant bases de dades clíniques reals d’atenció primària. La recerca, publicada a The American Journal of Gastroenterology, ha revelat com el càncer colorectal d’inici precoç (en menors de cinquanta anys) ha augmentat de manera constant en les dues últimes dècades.

Segons l’estudi, tot i que la incidència general del càncer colorectal s’ha estabilitzat gràcies en part als programes de cribratge instaurats des del 2006, s’ha detectat un increment notable entre la població més jove. «No es tracta d’una explosió de casos en nombres absoluts, però el que preocupa és que aquest augment sigui sostingut en un grup d’edat on tradicionalment no es veia aquesta tendència», explica la Dra. Patricia Pedregal, del grup de recerca en Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i especialista del Servei de Digestologia de l’Hospital Sant Pau, primera autora de l’estudi.

El treball es basa en dades de més de 150.000 pacients diagnosticats al Regne Unit, amb una cohort total que supera els 35 milions de persones. «És un dels punts forts de l’estudi: en utilitzar bases de dades poblacionals reals, no extrapolem estimacions, sinó que treballem amb dades registrades directament pels metges d’atenció primària», afegeix la Dra. Pedregal.

El cribratge funciona, però no arriba a tothom

L’anàlisi revela també que la implantació dels programes de cribratge ha tingut un impacte positiu en les cohorts de més edat, estabilitzant o fins i tot reduint la incidència en persones d’entre 60 i 79 anys, i millorant lleugerament la supervivència en aquest grup. Tanmateix, els menors de cinquanta anys no entren en aquests programes, cosa que pot explicar en part l’increment en aquest col·lectiu.

«L’estabilització en els grans confirma que el cribratge funciona. Però cal obrir el debat sobre si hauríem de començar abans. També és fonamental que metges i pacients estiguin atents als signes d’alarma, fins i tot en persones joves», subratlla la Dra. Pedregal.

Supervivència estancada

Un altre descobriment rellevant de l’estudi és la millora limitada en la supervivència al llarg dels anys, malgrat l’avenç en tractaments. La supervivència global a l’any del diagnòstic és del 78 %, però cau al 51 % al cap de cinc anys i al 38 % deu anys després. «Esperaríem veure una millora més clara amb els tractaments actuals, però això no es reflecteix en les dades. Això indica que, a més del tractament, hi ha factors estructurals i diagnòstics que hem de millorar», alerta la investigadora.

L’estudi també confirma que el Regne Unit continua tenint pitjors xifres de supervivència en càncer colorectal que altres països europeus amb sistemes sanitaris similars, tot i que les raons no estan del tot clares.

Investigació amb dades del món real

Una de les grans aportacions metodològiques d’aquest estudi és l’ús de dades del món real procedents de registres d’atenció primària, en lloc dels tradicionals registres específics de càncer. Això ha permès treballar amb una cohort més representativa de la població general i amb un seguiment longitudinal molt ampli, que en alguns casos supera les dues dècades.

«Els registres de càncer s’elaboren amb finalitats específiques i moltes vegades es treballa amb estimacions per calcular incidències i prevalences. En el nostre cas, tots els càlculs provenen d’una base de dades integrada, amb informació real de pacients que han estat atesos dins del sistema públic britànic. Això atorga més solidesa i validesa als resultats», assenyala la Dra. Patricia Pedregal.

A més, aquestes bases de dades permeten analitzar patrons epidemiològics a gran escala sense necessitat de captar pacients individualment, una cosa que seria pràcticament inviable en un entorn hospitalari convencional. «Comptar amb una mostra de més de 35 milions de persones i més de vint anys de dades és una oportunitat única per entendre l’evolució real del càncer colorectal en la població. Aquesta informació pot servir per orientar polítiques de salut pública, optimitzar programes de cribratge i, en el futur, adaptar estratègies terapèutiques més personalitzades», afegeix la investigadora.

Aquest enfocament també reconeix el paper de l’atenció primària no només com a primer nivell assistencial, sinó com a font clau d’informació per a la investigació biomèdica. «Aquestes bases de dades recullen l’activitat real dels metges de capçalera, i permeten generar evidència aplicable a la pràctica clínica habitual. Són una eina molt potent per avançar en la investigació en càncer», conclou la Dra. Pedregal.

Una beca que impulsa la recerca internacional

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a una estada formativa de dos mesos de la Dra. Patricia Pedregal a la Universitat d’Oxford, en el marc de la seva tesi doctoral i amb el suport de les Ajudes de la Fundació Privada de 2024 per a estades en centres de recerca biomèdica o hospitals de referència.

Durant aquesta estada, la Dra. Pedregal es va integrar a l’equip del Centre for Statistics in Medicine de la Universitat d’Oxford, especialitzat en l’anàlisi de dades clíniques de vida real. Aquest contacte directe ha permès establir una col·laboració científica que ja ha donat lloc a nous projectes. Actualment, s’estan desenvolupant dos estudis addicionals: un amb dades de sis països europeus i un altre centrat novament al Regne Unit. A més, s’està explorant la possibilitat de replicar aquesta investigació amb dades del sistema sanitari català.

«Aquesta estada m’ha permès aprendre de primera mà com treballen grups líders en epidemiologia clínica i anàlisi de grans bases de dades. Ha estat una experiència clau per a la meva formació com a investigadora i ha obert noves oportunitats de col·laboració que, sens dubte, tindran impacte en futures línies de recerca sobre salut digestiva i càncer», afirma la Dra. Patricia Pedregal.

Article de referència

Pedregal-Pascual P, Guarner-Argente C, Tan EH, Golozar A, Duarte-Salles T, Rosen AW, Delmestri A, Man WY, Burn E, Prieto-Alhambra D, Newby D. Incidence and survival of colorectal cancer in the United Kingdom from 2000-2021: a population-based cohort study. Am J Gastroenterol 2025. https://doi.org/10.14309/ajg.0000000000003460

Els projectes de divulgació del Centre Cochrane Iberoamericà (CCIb) seran presents als carrers de Barcelona durant aquesta Setmana Santa mitjançant una campanya de comunicació per apropar l’evidència científica sobre salut al públic general. La campanya, que va començar aquest passat dimarts 15 i durarà fins dilluns 21 d’abril, consisteix en una sèrie de cartells en una desena de marquesines d’autobús repartides per tota la ciutat, en els quals es plantegen preguntes sobre salut d’interès general per despertar la curiositat del públic.

Escoltar música, alleuja l’insomni?  o El dejuni intermitent, ajuda a perdre pes? són algunes de les preguntes que apareixen als cartells. A través d’un codi QR, el públic interessat pot accedir a la resposta i saber-ne més sobre aquesta i altres intervencions de salut. La campanya compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), a més de l’Hospital Sant Pau de Barcelona i l’Institut de Recerca Sant Pau, als quals està vinculat el CCIb.€

«Amb aquesta campanya pretenem donar a conèixer al públic general els nostres principals projectes de divulgació, com són Nutrimedia, Cochrane respon i Claus del pensament crític en salut, a més d’invitar els ciutadans interessats a participar en els nostres estudis per millorar la divulgació científica», explica Gonzalo Casino, responsable de Transferència del Coneixement del CCIb.

Cochrane respon és un projecte de divulgació mensual de les revisions sistemàtiques Cochrane que més interessen al públic, en el qual col·labora l’OCU des del seu llançament el 2020. Fins ara s’han divulgat més de mig centenar d’intervencions de salut en diferents formats i aplicant l’evidència en divulgació.

Per la seva banda, l’objectiu de Nutrimedia, un projecte conjunt del CCIb i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, és aportar al ciutadà dades i criteris científics per prendre decisions informades sobre alimentació i salut. El seu tret distintiu és que ofereix anàlisis del grau de confiança que mereixen alguns missatges que es difonen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, alhora que dona resposta a preguntes formulades pel públic.

Altres dels projectes que es difonen en aquesta campanya són Claus del pensament crític en salut i SimpleGRADE, en què s’explica la certesa de l’evidència i el sistema GRADE en un llenguatge senzill.

Un equip de l’Institut d’Investigació Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la Fundació Catalana de Síndrome de Down, ha publicat a la revista Annals of Neurology l’estudi més gran fins avui sobre el metabolisme cerebral, mesurat mitjançant tomografia per emissió de positrons amb fluorodesoxiglucosa (PET-FDG), en adults amb síndrome de Down. Els resultats mostren que la neurodegeneració associada a l’Alzheimer, mesurada amb PET-FDG, comença molts anys abans que apareguin els primers símptomes i es pot detectar ja a partir dels trenta-cinc anys.

«En aquest estudi analitzem com canvia el metabolisme cerebral en persones amb síndrome de Down al llarg de les diferents fases de la malaltia d’Alzheimer: des que encara no presenten símptomes, passant per una fase prodròmica en què comencen a aparèixer símptomes cognitius sense afectar la seva funcionalitat, fins a arribar a la fase de demència», explica el Dr. José Enrique Arriola-Infante, primer autor de l’estudi, qui va desenvolupar la recerca a l’IR Sant Pau i actualment treballa a l’Hospital Universitari Torrecárdenas (Almeria).

Un model únic per estudiar l’Alzheimer

Les persones amb síndrome de Down tenen una predisposició genètica única: la sobreexpressió del gen APP a causa de la triplicació del cromosoma 21 condueix a una sobreproducció de proteïna beta-amiloide, fet que les converteix en un model genètic natural de l’Alzheimer. S’estima que més del 90 % d’aquesta població desenvoluparà aquesta malaltia al llarg de la seva vida.

«L’edat a la qual els nois i noies amb Down comencen a tenir menys metabolisme cerebral és molt anterior a la dels controls sans. A partir dels trenta-cinc anys ja s’observen diferències significatives», assenyala el Dr. Arriola. «Des de molt joves, quan encara no tenen símptomes, ja presenten un hipometabolisme cerebral en les regions típicament afectades per la malaltia d’Alzheimer: les parietals i temporals».

Un disseny rigorós amb tècniques d’imatge i biomarcadors

L’estudi forma part de la Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative (DABNI), una cohort de referència internacional. En total s’hi van incloure 105 adults amb síndrome de Down en diferents estadis clínics de la malaltia d’Alzheimer —asimptomàtics, prodròmics i amb demència— juntament amb un grup de 71 controls sans sense discapacitat intel·lectual.

Tots els participants es van sotmetre a un PET-FDG, que permet visualitzar el consum de glucosa com a marcador d’activitat cerebral. També es van fer ressonàncies magnètiques estructurals i extraccions de líquid cefalorraquidi per a l’anàlisi de biomarcadors clau com la beta-amiloide, la tau fosforilada i el neurofilament de cadena lleugera (NfL), aquest darrer indicador de dany axonal.

Les imatges es van analitzar mitjançant tècniques estadístiques avançades d’anàlisi vòxel a vòxel (voxelwise), que permeten detectar alteracions en cada punt del cervell sense necessitat de definir prèviament les regions. «Aquesta anàlisi permet prescindir d’un a priori sobre una regió anatòmica i explorar en tot el cervell on hi ha efectes. Això permet detectar els punts on els canvis apareixen més aviat», explica el Dr. Alexandre Bejanin, neurocientífic del grup de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau i autor sènior de l’article. «Aquest mètode és més sensible que les anàlisis regionals, on es pot perdre senyal. Ens permet veure la topografia precisa de l’hipometabolisme».

L’edat, i no el sexe ni la discapacitat, com a factor determinant

A més del metabolisme cerebral, l’equip va analitzar com influïen variables com el sexe o el grau de discapacitat intel·lectual. Els resultats van ser clars: l’únic factor realment significatiu va ser l’edat. «El sexe no canviava de manera significativa el metabolisme cerebral. I tampoc ho feia el grau de discapacitat intel·lectual», resumeix el Dr. Arriola. «El que sí que vam veure és que l’edat es relaciona de manera directa amb el descens del metabolisme. Com més gran és la persona, més a prop està del patró típic de l’Alzheimer».

El Dr. Bejanin hi afegeix: «L’efecte de l’edat és més potent en persones amb síndrome de Down que en la població general. Això passa perquè totes estan pràcticament predestinades a desenvolupar Alzheimer. Aleshores, l’edat funciona com una mena de marcador de l’avanç silenciós de la malaltia».

Relació amb biomarcadors d’Alzheimer

Una de les troballes més rellevants va ser l’estreta associació entre l’hipometabolisme cerebral i els nivells de biomarcadors en líquid cefaloraquidi. En particular, es va observar que el neurofilament de cadena lleugera (NfL), un marcador de dany axonal, era el que més es relacionava amb la pèrdua de metabolisme.

«El que hem vist és que el biomarcador més relacionat amb el metabolisme és el NfL, que també mesura neurodegeneració», explica el Dr. Bejanin. «Això confirma que l’hipometabolisme detectat per PET és un reflex molt fiable del procés patològic».

L’estudi també va trobar associacions amb els nivells de beta-amiloide (Aβ42/40) i tau fosforilada (p-tau 181), fet que reforça la interpretació de l’hipometabolisme com a indicador de degeneració induïda per Alzheimer.

Implicacions per a assajos clínics i tractament precoç

Tot i que el PET-FDG és una tècnica amb certes limitacions logístiques, ja que requereix la injecció d’un marcador radioactiu, l’estudi en ressalta la utilitat com a eina de diagnòstic precoç en persones amb síndrome de Down. «El que demostra el nostre treball és que la capacitat d’aquesta prova per detectar neurodegeneració és molt bona des d’etapes molt inicials, quan els nois i noies encara estan asimptomàtics», afirma el Dr. Arriola. «Això pot ajudar a seleccionar millor els participants per a assajos clínics de tractaments que modifiquin el curs de la malaltia».

El Dr. Bejanin també en subratlla la utilitat clínica. «Ja se sabia que aquesta tècnica és sensible per detectar neurodegeneració en l’Alzheimer esporàdic. El que aportem ara és que també ho és en una forma genètica com la de la síndrome de Down».

Perspectives futures

L’equip ja treballa en noves línies de recerca complementàries. «Estem comparant el PET-FDG amb altres tècniques de neuroimatge com la ressonància magnètica estructural i la perfusió cerebral. Això ens ajudarà a veure quina és més sensible per detectar neurodegeneració en fases molt inicials», avança el Dr. Bejanin. Aquestes tècniques de ressonància serien menys invasives, ja que no requereixen la injecció de radiofàrmacs.

Article de referència

Arriola-Infante JE, Morcillo-Nieto AO, Zsadanyi SE, Franquesa-Mullerat M, Vaqué-Alcázar L, Rozalem-Aranha M, Arranz J, Rodríguez-Baz Í, Maure-Blesa L, Videla L, Barroeta I, Del Hoyo Soriano L, Benejam B, Fernández S, Sanjuan-Hernández A, Giménez S, Alcolea D, Belbin O, Flotats A, Camacho V, Lleó A, Carmona-Iragui M, Fortea J, Bejanin A. Regional brain metabolism across the Alzheimer’s disease continuum in Down syndrome. Ann Neurol 2025. https://doi.org/10.1002/ana.27226

Un estudi liderat per la Dra. Ariadna Tibau, investigadora de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i oncòloga de l’Hospital de Sant Pau, s’ha publicat recentment a la revista JAMA Network Open. L’article analitza per primera vegada de manera sistemàtica quins factors contribueixen a una conversió més ràpida de l’aprovació accelerada a l’aprovació regular de fàrmacs oncològics per part de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units. En l’estudi també van participar Alejandra Romano, resident d’Oncologia a l’Hospital Sant Pau i el Dr. Ignasi Gich, investigador del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IR Sant Pau.

El mecanisme d’aprovació accelerada de la FDA, vigent des de 1992, permet que nous fàrmacs per a malalties greus arribin als pacients amb més celeritat. Aquesta via es basa en resultats preliminars obtinguts mitjançant indicadors indirectes de benefici clínic, però condiciona la continuïtat d’aquests medicaments a la realització d’assajos confirmatoris posteriors que demostrin l’eficàcia i la seguretat.

L’estudi, de caràcter internacional i retrospectiu, ha avaluat 102 indicacions de fàrmacs oncològics que van rebre aprovació accelerada entre 1992 i 2022 i que posteriorment van obtenir l’aprovació definitiva abans del 31 d’agost de 2024. Els resultats mostren que la conversió es produeix més ràpidament quan els medicaments tenen determinades característiques en el moment de la seva aprovació inicial: designació de revisió prioritària, absència d’advertiments greus de seguretat, inici d’assajos confirmatoris abans de l’aprovació i un benefici clínic intermedi o alt segons l’escala ESMO-Magnitude of Clinical Benefit Scale (ESMO-MCBS).

«La nostra anàlisi mostra que els fàrmacs amb més potencial terapèutic i sense problemes greus de seguretat en el moment de l’aprovació accelerada acostumen a completar els assajos confirmatoris més ràpidament i aconsegueixen abans l’aprovació regular», explica la Dra. Ariadna Tibau. «Aquesta informació pot ser molt útil per a reguladors i clínics, ja que permet anticipar quins fàrmacs tenen més probabilitats de demostrar un veritable benefici per als pacients».

L’estudi també posa de manifest que, entre els assajos confirmatoris analitzats, aquells que van demostrar un benefici significatiu en supervivència global o qualitat de vida es van completar en menys temps. En canvi, en aquells fàrmacs amb resultats menys clars, el procés d’aprovació definitiva es va allargar notablement, fet que pot exposar els pacients a tractaments de valor incert durant períodes prolongats.

Una de les aportacions destacades d’aquest treball és la utilització de l’escala ESMO-MCBS per avaluar el benefici clínic dels fàrmacs. Segons la Dra. Tibau, «és essencial que els mecanismes d’aprovació s’acompanyin d’eines que permetin prioritzar aquelles teràpies amb més valor clínic real. En aquest sentit, l’ESMO-MCBS pot ajudar a prendre decisions més informades tant en l’àmbit regulador com en la pràctica clínica».

Aquest estudi s’ha dut a terme amb la col·laboració de centres de recerca de referència com Harvard Medical School, Brigham and Women’s Hospital, Dana-Farber Cancer Institute, el Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), Queen’s University (Canadà) i l’equip d’Epidemiologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau. El treball ha comptat amb el suport del Kaiser Permanente Institute for Health Policy i amb beques de l’Arnold Ventures, The Commonwealth Fund (per al Dr. Kesselheim) i la Fundació Alfonso Martín Escudero (per a la Dra. Tibau).

Article de referència:

Tibau A, Hwang TJ, Romano A, Borrell M, Gich I, Molto C, Kesselheim AS. Factors in time to full approval or withdrawal for anticancer medicines granted accelerated approval by the FDA. JAMA Netw Open 2025;8:e252026. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2025.2026

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat, en un estudi preclínic, l’eficàcia d’una nanotoxina dirigida per inhibir el creixement del càncer colorectal. El treball, publicat a la revista International Journal of Nanomedicine, es va dur a terme en un model de ratolí immunocompetent amb càncer colorectal i microsatèl·lit estable (MSS), conegut per la seva resistència a les immunoteràpies actuals.

Els tumors MSS representen la majoria dels casos de càncer colorectal i es caracteritzen per l’absència d’inestabilitat a les seqüències microsatèl·lit de l’ADN. Aquesta característica contribueix a un microambient tumoral immunosupressor, fet que dificulta l’eficàcia de les immunoteràpies convencionals. Per això, desenvolupar estratègies que permetin modificar aquest entorn és essencial per millorar les opcions terapèutiques disponibles.

Un tractament altament dirigit

La nanotoxina desenvolupada, anomenada T22-DITOX-H6, es dirigeix específicament a les cèl·lules tumorals que sobreexpressen el receptor CXCR4, una proteïna associada a la progressió i disseminació del càncer colorectal avançat. Aquesta nanotoxina està composta per nanopartícules que combinen un lligand del receptor CXCR4 amb el domini actiu de la toxina diftèrica, fet que permet una acció citotòxica precisa sobre el tumor i preservant els teixits sans.

En l’estudi, els ratolins van rebre tres dosis intravenoses de T22-DITOX-H6 durant una setmana. Els resultats van mostrar una reducció significativa del creixement tumoral en comparació amb els animals no tractats. Cal destacar que aquesta disminució es va observar de manera consistent, i que les anàlisis bioquímiques i histològiques no van detectar signes de toxicitat sistèmica ni danys als òrgans vitals com el fetge, els ronyons.

Activació del sistema immunitari

A més de l’efecte directe sobre les cèl·lules tumorals, el tractament va induir un tipus específic de mort cel·lular anomenada piroptosi. A diferència d’altres formes de mort cel·lular programada, la piroptosi és altament inflamatòria, ja que provoca la ruptura de la cèl·lula i l’alliberament de senyals que activen el sistema immunitari. En el context del càncer, aquest procés no només elimina les cèl·lules tumorals, sinó que també contribueix a modificar el microambient tumoral immunosupressor, fent-lo més favorable per a una resposta immune efectiva.

De manera destacada, l’estudi demostra per primera vegada que la inducció de piroptosi en un model immunocompetent de càncer colorectal provoca una inflamació local i l’activació de cèl·lules immunitàries de l’hoste dins del teixit tumoral. Aquest procés s’associa amb la infiltració d’eosinòfils i la seva degranulació, un mecanisme pel qual alliberen compostos citotòxics que contribueixen al bloqueig del creixement tumoral. Aquest descobriment revela un mecanisme d’acció poc explorat amb un fort component de resposta immune innata, especialment rellevant en tumors MSS.

«Aquest treball demostra que les nanotoxines dirigides poden esdevenir una eina poderosa per combatre tumors agressius i resistents, com el càncer colorectal MSS. No només eliminen cèl·lules tumorals, sinó que activen mecanismes immunitaris que habitualment estan inactius en aquest tipus de tumors», explica la Dra. Lorena Alba-Castellón, investigadora principal de l’estudi a l’IR Sant Pau i membre del CIBER-BBN.

Aquestes troballes reforcen el potencial de la nanomedicina personalitzada com a estratègia terapèutica innovadora per abordar tumors refractaris als tractaments convencionals i obren la porta a futurs desenvolupaments clínics en pacients amb càncer colorectal avançat.

Article de referència:

Carrasco-Díaz LM, Gallardo A, Voltà-Durán E, Virgili AC, Páez D, Villaverde A, Vazquez E, Álamo P, Unzueta U, Casanova I, Mangues R, Alba-Castellon L. A Targeted Nanotoxin Inhibits Colorectal Cancer Growth Through Local Tumor Pyroptosis and Eosinophil Infiltration and Degranulation. Int J Nanomedicine. 2025;20:2445-2460 https://doi.org/10.2147/IJN.S499192

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), juntament amb l’Hospital de Sant Pau, ha participat en l’assaig clínic DapaTAVI, que ha demostrat com l’ús del fàrmac dapagliflozina redueix de manera significativa el risc de mort o empitjorament de la insuficiència cardíaca en pacients grans que han estat tractats amb un implant valvular aòrtic transcatèter (TAVI) a causa d’una estenosi aòrtica greu. L’estudi ha estat publicat al New England Journal of Medicine i presentat aquest cap de setmana al congrés anual de l’American College of Cardiology (ACC), confirmant la seva rellevància en l’àmbit científic internacional.

L’assaig, promogut per la Societat Espanyola de Cardiologia i el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), s’ha dut a terme en 39 hospitals espanyols, entre els quals hi ha l’Hospital de Sant Pau. Hi van participar 1.222 pacients d’edat avançada, amb una mitjana de vuitanta-dos anys, tots ells amb estenosi aòrtica ja tractada mitjançant TAVI i amb almenys un factor de risc afegit, com insuficiència cardíaca, diabetis, disfunció ventricular o malaltia renal. Aquests perfils de pacients sovint queden exclosos dels grans assaigs clínics per la seva complexitat clínica, tot i ser molt freqüents en la pràctica assistencial.

Segons el Dr. Dabit Arzamendi, cardiòleg de l’Hospital de Sant Pau i investigador de l’estudi, «aquests pacients grans amb valvulopatia i comorbiditats no comptaven fins ara amb evidència específica que donés suport a l’ús de tractaments com la dapagliflozina. Amb aquest estudi, demostrem que no només se’n poden beneficiar, sinó que el seu impacte clínic és clar i consistent en termes de reducció d’esdeveniments adversos».

Uns resultats contundents

Els resultats del DapaTAVI mostren que els pacients tractats amb dapagliflozina van presentar una reducció del 28 % en el risc combinat de mort per qualsevol causa o empitjorament de la insuficiència cardíaca durant el primer any després del TAVI, en comparació amb aquells que van rebre tractament estàndard. Aquesta diferència es va deure sobretot a una disminució dels reingressos hospitalaris i de les visites urgents relacionades amb insuficiència cardíaca. A més, els beneficis van ser homogenis en tots els subgrups de pacients, independentment de si tenien diabetis, funció ventricular reduïda o insuficiència renal.

«El TAVI és un tractament excel·lent per resoldre l’estenosi aòrtica, però molts pacients continuen presentant descompensacions per insuficiència cardíaca. Amb dapagliflozina aconseguim reduir aquests esdeveniments, cosa que es tradueix en menys hospitalitzacions, més supervivència i millor qualitat de vida», afegeix el Dr. Arzamendi.

Un altre dels aspectes destacats de l’estudi és que el fàrmac va demostrar ser segur fins i tot en pacients molt grans. «La dapagliflozina és un medicament oral senzill, fàcil d’administrar i amb molt bona tolerància en aquesta població. Els efectes secundaris van ser mínims, fonamentalment infeccions urinàries lleus o una mica d’hipotensió, que són ben coneguts i fàcilment manejables», assenyala el Dr. Arzamendi. «Això en facilita la implementació en la pràctica clínica diària, especialment en pacients tan fràgils com els inclosos en l’estudi».

Disseny de l’estudi

El disseny de l’estudi ha estat especialment curós. Després de rebre l’implant valvular mitjançant TAVI, tots els pacients van ser aleatoritzats per rebre o no dapagliflozina, i es va fer un seguiment durant dotze mesos. Els esdeveniments clínics es van avaluar de manera centralitzada i cega per garantir l’objectivitat dels resultats.

La dapagliflozina és un fàrmac inicialment desenvolupat per al tractament de la diabetis tipus 2, però en els darrers anys ha adquirit un paper protagonista en el tractament de la insuficiència cardíaca, gràcies als seus múltiples beneficis cardiovasculars. A més del seu efecte hipoglucemiant, s’ha demostrat que afavoreix la diüresi i la vasodilatació, redueix la sobrecàrrega del ventricle esquerre i millora l’eficiència metabòlica del miocardi, cosa que contribueix a un millor funcionament del cor en pacients amb insuficiència cardíaca.

Segons el Dr. Arzamendi, «la dapagliflozina va néixer com un antidiabètic, però avui l’utilitzem més pels seus efectes beneficiosos en el cor que per la seva acció sobre la glucosa. Té un perfil de seguretat molt favorable, i el seu mecanisme d’acció encaixa perfectament amb el que necessiten aquests pacients després d’un TAVI». El fet que sigui fàcil d’administrar i ben tolerat, fins i tot en persones d’edat molt avançada, el converteix en una eina especialment valuosa en aquest context clínic.

Sobre l’estenosi aòrtica i el TAVI

L’estenosi aòrtica és una malaltia degenerativa freqüent en persones grans, en què la vàlvula aòrtica s’estreny i dificulta la sortida de sang del cor cap al cos. Això pot provocar símptomes com fatiga, falta d’aire, dolor toràcic o síncope, i si no es tracta, pot derivar en insuficiència cardíaca i mort.

El tractament d’elecció actualment en pacients grans o amb alt risc quirúrgic és l’implant valvular aòrtic transcatèter, conegut com a TAVI, una tècnica mínimament invasiva que permet implantar una vàlvula nova a través d’un catèter introduït per la cama, sense necessitat de cirurgia a cor obert. Tot i que el TAVI resol el problema mecànic de la vàlvula, molts pacients continuen tenint un risc elevat d’esdeveniments per insuficiència cardíaca a causa del dany acumulat al cor. És en aquest context en què la dapagliflozina pot jugar un paper fonamental com a tractament complementari.

«La troballa clau del DapaTAVI és que podem millorar significativament l’evolució d’aquests pacients amb una medicació segura, coneguda, fàcil d’utilitzar i que fins ara no s’aplicava en aquest context per manca d’evidència. Això sens dubte canviarà la manera com gestionem els pacients grans després d’un TAVI, i esperem que els seus resultats es tradueixin aviat en canvis a les guies clíniques internacionals», conclou el Dr. Arzamendi.

Referència de l’article

Raposeiras-Roubin S, Amat-Santos IJ, Rossello X, González Ferreiro R, González Bermúdez I, Lopez Otero D, Nombela-Franco L, Gheorghe L, Diez JL, Baladrón Zorita C, Baz JA, Muñoz García AJ, Vilalta V, Ojeda-Pineda S, de la Torre Hernández JM, Cordoba Soriano JG, Regueiro A, Bordes Siscar P, Salgado Fernández J, Garcia del Blanco B, Martín-Reyes R, Romaguera R, Moris C, García Blas S, Franco-Peláez JA, Cruz-González I, Arzamendi D, Romero Rodríguez N, Díez-del Hoyo F, Camacho Freire S, Bosa Ojeda F, Astorga Burgo JC, Molina Navarro E, Caballero Borrego J, Ruiz Quevedo V, Sánchez-Recalde Á, Peral Disdier V, Alegría-Barrero E, Torres-Llergo J, Feltes G, Fernández Díaz JA, Cuellas C, Jiménez Britez G, Sánchez-Rubio Lezcano J, Barreiro-Pardal C, Núñez-Gil I, Abu-Assi E, Iñiguez-Romo A, Fuster V, Ibáñez B. Dapagliflozin in patients undergoing transcatheter aortic-valve implantation. N Engl J Med 2025. https://doi.org/10.1056/nejmoa2500366

El grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat convidat a participar en un número especial de la revista Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism, dedicat als darrers avenços en la investigació de l’ictus. Els investigadors de l’IR Sant Pau han contribuït amb una revisió exhaustiva sobre l’impacte de l’epigenètica en el risc i l’evolució de l’ictus, amb especial èmfasi en el paper de la metilació de l’ADN.

L’article, escrit per la Dra. Cristina Gàllego-Fàbrega i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, tots dos de l’IR San Pau, juntament amb la Dra. Natalia Cullell, investigadora tant de l’IR Sant Pau com de la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa, recopila i analitza l’evidència disponible sobre com els patrons epigenètics poden influir en la susceptibilitat a l’ictus i en el seu pronòstic, així com en la possible aplicació de fàrmacs epigenètics per al tractament d’aquesta malaltia.

L’epigenètica, una via prometedora per a noves teràpies

La revisió destaca que la metilació de l’ADN sembla ser un mecanisme rellevant en l’ictus. Diferents estudis han identificat patrons específics de metilació associats amb un risc més elevat de patir un esdeveniment cerebrovascular, així com amb una pitjor recuperació després de l’ictus. Aquests descobriments obren la porta al desenvolupament de nous tractaments personalitzats basats en la modulació epigenètica, amb el potencial de millorar la prevenció i la recuperació de l’ictus.

Entre les principals conclusions del treball, s’assenyala que els pacients amb ictus presenten una edat biològica superior a l’esperada segons la seva edat cronològica, fet que suggereix que l’epigenètica podria ser un marcador clau per identificar les persones amb més risc de patir un ictus. Així mateix, s’ha observat que certs patrons epigenètics podrien influir en la resposta als tractaments actuals, cosa que reforça la importància d’incorporar aquests estudis a la medicina de precisió.

El Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular, destaca la rellevància d’aquesta invitació. «Formar part d’aquest número especial de Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism és un reconeixement a la nostra tasca en la investigació sobre la regulació epigenètica i l’ictus realitzada durant els darrers deu anys per part de les Dres. Cristina Gàllego i Natalia Cullell. La comprensió dels mecanismes epigenètics ens acosta a tractaments més precisos i personalitzats, cosa que pot suposar un canvi significatiu en la prevenció i recuperació de l’ictus. El nostre objectiu és continuar avançant en aquesta línia i traslladar aquests coneixements a la pràctica clínica».

Un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en la investigació de l’ictus

La invitació a participar en aquest número especial és un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en el camp de la genètica i l’epigenètica de l’ictus. Els investigadors del centre continuen treballant per millorar la comprensió dels mecanismes moleculars subjacents a aquesta malaltia i avançar en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.

Article de referència:

Gallego-Fabrega C, Cullell N, Fernández-Cadenas I. How epigenetics impacts stroke risk and outcomes through DNA methylation: A systematic review. J Cereb Blood Flow Metab 2025:271678X251322032. https://doi.org/10.1177/0271678X251322032

El dimecres 26 de març, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) va acollir la jornada d’actualització tecnològica per a la fabricació en un entorn de Normes de Correcta Fabricació (NCF), una trobada especialitzada organitzada en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades (TERAV). L’esdeveniment, de caràcter tècnic, va posar el focus en els avenços recents en equipaments i processos per a la producció de teràpies avançades en condicions de Normes de Correcta Fabricació (NCF).

La sessió, amb una agenda intensa i altament especialitzada, va incloure la participació de companyies i centres de recerca de primer nivell, com SONY, SCINUS i Applied cells —tot elles de la mà de Palex—, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Banc de Sang i Teixits. Es van presentar tecnologies innovadores com plataformes d’aïllament cel·lular immunomagnètic altament eficients i sense columnes, sistemes de cell sorting compatibles amb entorns NCF, i bioreactors totalment controlats per a l’expansió de cèl·lules adherents i en suspensió.

Durant la jornada, es van abordar també punts crítics de la producció cel·lular en entorns NCF, a través de casos pràctics i experiències reals compartides per experts de centres clínics de referència. Aquest enfocament pràctic va afavorir l’intercanvi de coneixement entre professionals implicats en el desenvolupament, producció i trasllat clínic de teràpies avançades.

Cal destacar que la Coordinadora de les Plataformes de la Xarxa TERAV va escollir expressament Sant Pau com a seu d’aquesta jornada, entre diverses opcions. Aquesta elecció reflecteix el reconeixement a la trajectòria i compromís de l’IR Sant Pau en el camp de les teràpies avançades, així com el seu lideratge en infraestructures i coneixement per impulsar projectes en aquest àmbit.

Amb la celebració d’aquesta jornada, Sant Pau reforça el seu paper com a centre de referència en innovació, recerca translacional i transferència de tecnologia al servei de la salut. Aquest tipus d’activitats contribueixen a enfortir les col·laboracions entre la recerca pública, el teixit clínic i la indústria, i a fer valdre el potencial de desenvolupament del sistema de recerca biomèdica català.

La Xarxa TERAV és una xarxa científica i tecnològica impulsada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que té per objectiu coordinar i potenciar les capacitats existents a l’Estat espanyol en l’àmbit de les teràpies avançades. La xarxa integra grups de recerca, plataformes tecnològiques i infraestructures que treballen en àrees com la teràpia gènica, la teràpia cel·lular i la medicina regenerativa, facilitant la col·laboració, la formació especialitzada i el desenvolupament de projectes col·laboratius.

Un any més, des de l’Institut de Recerca Sant Pau participem de la Setmana Mundial del Cervell que se celebra del 10 al 16 de març! Una campanya anual amb l’objectiu de mostrar els avenços científics en el camp de les neurociències.

Durant aquesta setmana, professionals de la recerca i l’assistència de Sant Pau han dinamitzat activitats divulgatives sobre el cervell i el sistema nerviós per donar a conèixer de primera mà com funciona aquest òrgan, les tècniques que s’utilitzen per estudiar-lo i les línies de recerca més actuals en el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties que l’afecten. A més, aquest any, en concret, hem volgut posar especial atenció als avanços que s’han fet sobre la malaltia d’Alzheimer als nostres laboratoris.

En total, més de setanta estudiants, tant de primària com de secundària, han pogut gaudir de xerrades i tallers, així com de visites guiades per les instal·lacions de recerca i el Dimension Lab de l’Hospital Sant Pau. Aquesta combinació els ha permès descobrir de ben a prop el món de la recerca biomèdica així com la tecnologia i la innovació que estan transformant l’atenció assistencial.

Els alumnes de batxillerat de l’Escola Galí Bellesguard i els de CFGS de Laboratori Clínic i Biomèdic de l’INS Alexandre Satorras han pogut conèixer la nostra feina gràcies a la participació de la Laia Lidón i la Danna Perlaza, investigadores de la Unitat de Memòria Sant Pau, així com de l’Abdel Hakim Moustafa, el César Acebes i la Marian Iglesias, professionals de la medicina de l’equip del Dimension Lab, qui han estat els nostres referents com a dinamitzadors d’aquestes activitats.

Els més petits, alumnes de tercer de primària de l’Escola Torrent d’en Melis, van aprendre a través de l’aventura de la Mariona, la jove experta experimentadora, sobre les diferents parts del cervell, les seves funcions i el paper de les neurones en un taller conduït per Jorge Clusa, responsable de divulgació de l’IR Sant Pau.

La investigadora predoctoral Lourdes Ailen Arena, membre del grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha estat guardonada amb una prestigiosa beca predoctoral INPhINIT de la Fundació “la Caixa”. Aquest reconeixement li permetrà desenvolupar la seva tesi doctoral en el marc d’un innovador projecte de recerca en nanoimmunoteràpia contra el càncer. La cerimònia d’entrega de les beques es va celebrar aquest dimarts 18 de març i, en aquesta edició, ha estat l’única beca atorgada a l’IR Sant Pau.

Una recerca innovadora en nanoimmunoteràpia per al càncer

La investigació que desenvoluparà Lourdes Ailen Arena al nostre institut forma part d’un ambiciós projecte de nanoimmunoteràpia dirigida contra les cèl·lules mare canceroses CXCR4+, una línia d’investigació puntera en el camp de l’oncologia. Aquestes cèl·lules són una subpoblació dins dels tumors amb una capacitat elevada d’autorenovació, resistència als tractaments convencionals i potencial metastàtic, fet que les converteix en un objectiu prioritari en la lluita contra el càncer.

L’expressió elevada del receptor CXCR4 en la seva superfície està associada amb tumors més agressius i una menor supervivència dels pacients, ja que aquest receptor té un paper clau en la proliferació tumoral, la invasió i la disseminació metastàtica. Per això, l’estratègia d’aquesta recerca busca atacar directament aquestes cèl·lules, reduint el risc de recurrència i millorant l’eficàcia dels tractaments. La tesi doctoral estarà supervisada pel Dr. Ugutz Unzueta, investigador del grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals.

El projecte té com a objectiu desenvolupar una nova estratègia terapèutica basada en nanopartícules proteiques dirigides selectivament a les cèl·lules mare canceroses. La proposta d’investigació busca dissenyar una nanopartícula altament eficient que alliberi un fàrmac innovador dins d’aquestes cèl·lules, induint una mort cel·lular immunogènica. Aquest mecanisme activa la resposta immune de l’organisme contra el tumor, proporcionant una doble acció: eliminar de manera específica les cèl·lules mare canceroses i estimular el sistema immunitari per combatre el càncer de manera més eficaç.

Aquest projecte es fonamenta en els avenços previs del grup de l’IR Sant Pau en el desenvolupament de nanopartícules multivalents superselectives, una tecnologia patentada que ha demostrat un gran potencial en la teràpia dirigida contra el càncer. La recerca combinarà estudis in vitro, ex vivo i in vivo, cosa que permet l’avaluació de l’eficàcia antitumoral i la capacitat d’activació del sistema immunitari en models animals de tumors CXCR4+.

Un entorn d’excel·lència en recerca oncològica

El grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals de l’IR Sant Pau és una unitat multidisciplinària especialitzada en el desenvolupament de noves nanomedicines per al tractament del càncer. La seva recerca se centra en l’ús de tecnologies avançades per millorar l’eficàcia i la seguretat dels tractaments antitumorals. El grup forma part de la xarxa d’excel·lència espanyola CIBER-BBN i col·labora estretament amb clínics de l’Hospital de Sant Pau, reforçant la recerca translacional amb aplicacions directes en la pràctica clínica.

El reconeixement atorgat a Lourdes Ailen Arena amb la beca INPhINIT de “la Caixa” fa valdre el potencial del talent jove en la investigació biomèdica i consolida l’IR Sant Pau com un centre de referència en la recerca oncològica d’avantguarda.

Un equip investigador liderat pel Dr. Josep Francesc Nomdedeu, cap del grup de recerca de Diagnòstic Hematològic de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i hematòleg del Laboratori d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Centre de Recerca en Càncer de Marsella (INSERM) i altres institucions, ha identificat un mecanisme fins ara poc conegut mitjançant el qual la mutació KIT D816V reprograma el metabolisme cel·lular per afavorir el desenvolupament tumoral.

Aquest treball, publicat recentment a la revista Experimental Hematology, mostra que la mutació KIT D816V, molt freqüent en neoplasmes com la leucèmia mieloide aguda i la mastocitosi sistèmica, indueix un augment del nombre i de l’activitat de les mitocòndries, alhora que en redueix l’eliminació fisiològica a través de la mitofàgia, un procés de neteja cel·lular selectiva mitjançant el qual les cèl·lules destrueixen mitocòndries danyades o innecessàries per mantenir l’equilibri metabòlic i evitar acumulació de radicals lliures. El mecanisme central d’aquesta alteració és la regulació a la baixa del gen BNIP3, un important controlador de l’autofàgia mitocondrial.

Per comprendre els efectes de la mutació KIT D816V, els investigadors van utilitzar dues línies cel·lulars humanes de tipus mieloide: ROSA (mastocítica) i TF-1 (eritroleucèmica). A partir d’aquestes, van comparar el comportament de les cèl·lules amb la mutació D816V amb les seves respectives versions salvatges (sense mutació).

Es van analitzar diversos paràmetres bioquímics i cel·lulars per mesurar la funció mitocondrial: el consum d’oxigen, la producció d’ATP, el potencial de membrana mitocondrial i la generació de radicals lliures. També es va quantificar el nombre de mitocòndries, la seva mida i morfologia, així com l’expressió de marcadors clau relacionats amb l’autofàgia i la mitofàgia (com BNIP3 i LC3), utilitzant tècniques com la microscòpia electrònica, la citometria de flux, la qPCR i la immunoblotting.

Finalment, per confirmar la rellevància clínica dels resultats obtinguts en models cel·lulars, es van analitzar mostres de pacients amb leucèmia mieloide aguda per comprovar si també presentaven baix nivell de BNIP3 en casos amb mutació KIT D816V, com així va ser.

Una alteració del metabolisme energètic cel·lular

A diferència d’altres tipus de càncer on les cèl·lules recorren principalment a la glicòlisi —un procés metabòlic ràpid, però menys eficient que permet obtenir energia a partir de la glucosa sense necessitat d’oxigen—, aquest estudi demostra que les cèl·lules amb la mutació KIT D816V opten per potenciar la fosforilació oxidativa mitocondrial (OXPHOS) per generar energia. Això es tradueix en una producció augmentada d’ATP, una elevada respiració mitocondrial i altes concentracions de radicals lliures (ROS) com el superòxid, que poden danyar l’ADN i contribuir a la inestabilitat genòmica.

Els investigadors han identificat que aquesta alteració funcional està directament relacionada amb una disminució en els nivells de la proteïna BNIP3, que actua com a senyal per a la degradació selectiva de mitocòndries defectuoses. La seva pèrdua comporta una acumulació de mitocòndries actives, però disfuncionals, fet que pot augmentar l’estrès oxidatiu i afavorir el desenvolupament tumoral.

En experiments amb mostres de pacients amb LMA, es va confirmar que aquells que presentaven la mutació KIT D816V també tenien nivells més baixos de BNIP3, associats amb una pitjor supervivència global.

mTOR: la via de creixement cel·lular activada de manera constant

L’estudi també demostra que la via mTOR, una de les principals reguladores de l’autofàgia, es troba activada de forma constitutiva en les cèl·lules mutades, fins i tot en condicions de manca de nutrients o factors de creixement. Aquest funcionament autònom reflecteix una pèrdua de dependència dels senyals extrínsecs, un tret característic de moltes cèl·lules tumorals.

«La mutació KIT D816V actua com un doble accelerador: d’una banda, estimula l’energia cel·lular a través de les mitocòndries, i de l’altra, en frena l’eliminació natural. Aquest desequilibri podria obrir la porta a noves estratègies terapèutiques centrades a restablir el control sobre la funció mitocondrial», afirma el Dr. Josep F. Nomdedeu.

Perspectives terapèutiques

L’estudi suggereix que el restabliment de BNIP3 podria ser una estratègia viable per contrarestar els efectes protumorals de la mutació. En experiments in vitro, la sobreexpressió de BNIP3 va restaurar el procés de mitofàgia i va reduir el nombre de mitocòndries en les cèl·lules mutades.

Aquest descobriment obre noves línies d’investigació i possibles dianes terapèutiques per a pacients amb tumors hematològics amb mutacions en el gen KIT, especialment en aquells que presenten resistència als tractaments convencionals.

Suport institucional

Aquest estudi ha comptat amb el suport de diverses institucions de recerca a escala nacional i internacional. A l’Estat espanyol, ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, a través dels projectes PI13/2729 i PI16/094, i per la Generalitat de Catalunya, mitjançant les convocatòries 2014-SGR-383, 2017-SGR-1395 i el programa PERIS SLT 002/16/0043.

A escala internacional, el treball també ha rebut finançament per part de l’Aix-Marseille Université, la Amidex Foundation, el Canceropôle Provence-Alpes-Côte d’Azur, l’Institut National du Cancer (INCa) i la Regió Provence-Alpes-Côte d’Azur (França), reforçant així la dimensió col·laborativa i translacional del projecte.

Article de referència:

Cisa-Wieczorek S, Hernández-Alvarez MI, Parreño M, Muñoz JP, Bussaglia E, Carricondo M, Ubeda J, Dubreuil P, Zorzano A, Brenet F, Nomdedeu JF. D816V KIT mutation induces mitochondrial morphologic and functional changes through BNIP3 downregulation in human myeloid cell lines ROSA and TF-1. Exp Hematol 2025;145:104748. https://doi.org/10.1016/j.exphem.2025.104748

Un estudi publicat a Cardiovascular Diabetology mostra com l’anàlisi detallada de lipoproteïnes i glicoproteïnes pot contribuir a predir el risc cardiovascular en persones amb diabetis tipus 2 (DT2). Mitjançant tecnologia avançada de ressonància magnètica nuclear (RMN), l’equip d’investigació va identificar alteracions plasmàtiques associades a un major risc en aquests pacients.

Aquest treball col·laboratiu ha estat liderat per equips del CIBER en les seves àrees de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

L’estudi s’emmarca dins l’estudi LIPOCAT, i ha analitzat un total de 933 pacients amb DT2 provinents de quatre cohorts espanyoles. «Els factors de risc tradicionals no prediuen amb prou precisió els esdeveniments cardiovasculars en persones amb diabetis tipus 2. El nostre objectiu era avaluar si la incorporació del perfil avançat de lipoproteïnes mitjançant RMN podria millorar la capacitat predictiva dels models convencionals», explica el Dr. Dídac Mauricio, investigador principal de l’estudi, pertanyent a l’IR Sant Pau i CIBERDEM.

Els resultats mostren que certes alteracions de les lipoproteïnes, com el contingut de triglicèrids en les partícules remanents i en LDL, juntament amb marcadors inflamatoris, estan associades a un major risc d’esdeveniments cardiovasculars. «La incorporació d’aquestes mesures en models tradicionals millora significativament la precisió predictiva, amb un augment de l’àrea sota la corba ROC (AUROC) fins a 0,76 en la cohort de validació interna», destaca la Dra. Núria Amigó, primera autora de l’estudi i investigadora de CIBER a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Aquests resultats podrien tenir implicacions en la pràctica clínica en facilitar una millor estratificació del risc cardiovascular en pacients amb diabetis tipus 2, i permetre un enfocament més personalitzat en el seu maneig. «La tecnologia avançada de perfilat lipoproteic podria esdevenir una eina clau per millorar la prevenció cardiovascular en aquesta població», conclou la Dra. Amigó.

L’estudi ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital Clínic de Barcelona, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida), IDIAP Jordi Gol, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, conjuntament amb la Washington University School of Medicine. Ha estat liderat pel Dr. Dídac Mauricio.

Referència de l’article:

Amigó N, Castelblanco E, Julve J, et al. Advanced serum lipoprotein and glycoprotein profiling for cardiovascular event prediction in type 2 diabetes mellitus: the LIPOCAT study. Cardiovasc Diabetol (2025) 24:88. DOI: 10.1186/s12933-025-02636-5.

Els trastorns del son són molt freqüents en les persones amb síndrome de Down, però sovint estan infradiagnosticats. Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) estan duent a terme un estudi pioner per analitzar com aquestes alteracions poden influir en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç i el tractament d’aquests pacients.

Un estudi innovador per comprendre la relació entre son i neurodegeneració

La Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat de Nova York, ha iniciat una investigació que inclou tècniques avançades com la polisomnografia i el monitoratge de la temperatura central mitjançant una càpsula especial. Aquestes proves permetran estudiar com les alteracions del son i del ritme circadiari poden afectar la progressió de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

Segons la Dra. Lídia Vaqué, investigadora del grup de recerca de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau, «sabem que dormir malament pot tenir un impacte directe en la neurodegeneració, però necessitem més dades per determinar fins a quin punt això es pot modificar amb intervencions específiques». A més, l’estudi permetrà fer un seguiment a llarg termini dels pacients per identificar estratègies preventives i millorar la seva qualitat de vida.

La importància de detectar i tractar els trastorns del son

Els trastorns del son en persones amb síndrome de Down són especialment comuns, però encara massa sovint passen desapercebuts. Segons la Dra. Sandra Giménez, neurofisiòloga clínica especialista en Medicina del Son de la Unitat Multidisciplinària del Son de Sant Pau, «els trastorns del son en les persones amb síndrome de Down són molt freqüents i, malauradament, sovint passen desapercebuts. L’apnea del son, per exemple, és una de les alteracions més comunes i pot tenir conseqüències greus si no es diagnostica i tracta a temps».

A més, la manca de detecció precoç fa que moltes persones amb síndrome de Down no rebin el tractament adequat o es pressuposi erròniament que no el toleraran. No obstant això, l’equip de la Unitat de Son de Sant Pau, del que també formen part les doctores Inés Podzmaczer, Vera Lugo i Ana Fortuna així com l’equip d’infermeria, ha demostrat que el tractament amb dispositius de pressió positiva contínua en les vies respiratòries (CPAP) és igual d’efectiu en aquest col·lectiu que en la població general, millorant la qualitat del son i reduint els riscos associats.

«És fonamental sensibilitzar les famílies i els professionals sanitaris sobre aquests trastorns, perquè el son no només afecta el dia a dia de la persona, sinó que també pot tenir un impacte en la seva salut a llarg termini», afegeix la Dra. Giménez.

Crida a la participació

L’estudi preveu reclutar 60 participants per realitzar un seguiment a llarg termini dels biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer. Els pacients que hi participin tindran accés a una avaluació exhaustiva del son, així com a proves neuropsicològiques i d’imatge cerebral d’alta precisió.

Des de l’Institut de Recerca Sant Pau, es convida les persones amb síndrome de Down i les seves famílies a participar en aquesta investigació, que no només contribuirà al coneixement científic, sinó que també pot tenir un impacte directe en la seva qualitat de vida.

Per a més informació sobre com participar en l’estudi, es pot contactar amb l’equip investigador de l’IR Sant Pau.

La recerca mèdica com a motor d’inclusió i innovació en el síndrome de Down

Amb motiu del Dia Internacional de la síndrome de Down, la Fundació Jérôme Lejeune, una institució internacional dedicada a la recerca, atenció mèdica i defensa dels drets de les persones amb discapacitats intel·lectuals d’origen genètic, ha coordinat una iniciativa amb científics de la T21 Research Society, una organització científica internacional que reuneix investigadors especialitzats en síndrome de Down. Entre aquests investigadors es troben el Dr. Juan Fortea i la Dra. Maria Carmona-Iragui, que han posat en relleu la importància de la investigació científica per millorar la salut i la inclusió de les persones amb síndrome de Down.

Aquesta iniciativa subratlla que, tot i els avenços científics que han permès augmentar l’esperança de vida d’aquest col·lectiu fins als seixanta anys en alguns països, la investigació en aquest camp encara rep un finançament desigual. A Europa, el suport és limitat en comparació amb els Estats Units, on el programa INCLUDE ha destinat més de 400 milions de dòlars a la investigació de la síndrome de Down.

L’estudi d’afeccions com els trastorns del son, les malalties autoimmunitàries i l’Alzheimer pot generar avenços significatius no només per a les persones amb síndrome de Down, sinó per a tota la població. Amb més inversió i suport institucional, la recerca pot continuar avançant per garantir una millor qualitat de vida i una inclusió real per a aquest col·lectiu.

L’IR Sant Pau, centre pioner en la investigació de la síndrome de Down i l’Alzheimer

L’IR Sant Pau ha estat pioner a Espanya en la creació de la Unitat Alzheimer-Down, establerta el desembre del 2014 en col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down. Aquesta unitat multidisciplinària, reconeguda per la Generalitat de Catalunya, és un centre de referència a Catalunya per a la patologia neurològica associada a la síndrome de Down, combinant recerca clínica i translacional per abordar les necessitats específiques d’aquest col·lectiu.

Recentment, investigadors de l’IR Sant Pau han identificat una associació entre les lesions cerebrovasculars i el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Aquest descobriment subratlla la importància de la salut vascular en la progressió de la malaltia i pot obrir noves vies per al desenvolupament d’estratègies preventives i terapèutiques per a aquest grup poblacional.

Un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha realitzat una revisió exhaustiva sobre l’impacte del sexe en la progressió de la malaltia d’Alzheimer genèticament determinada, que inclou l’Alzheimer autosòmic dominant (ADAD), l’Alzheimer associat a la síndrome de Down (DSAD) i l’homozigosi per al gen APOE4. L’estudi, publicat a Frontiers in Aging Neuroscience i liderat per la Dra. Laura del Hoyo, investigadora Miguel Servet del grup de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau, conclou que, si bé el sexe influeix en alguns aspectes cognitius i estructurals del cervell, els seus efectes en la progressió de la malaltia són molt menys marcats que en l’Alzheimer esporàdic.

Segons la Dra. del Hoyo, «una cosa és el dimorfisme sexual i una altra és com el sexe impacta en la progressió de la malaltia d’Alzheimer. En l’Alzheimer genèticament determinat, la genètica juga un paper tan gran que no veiem diferències significatives entre homes i dones en la progressió de la malaltia, una cosa que sí que passa en l’esporàdic». No obstant això, l’estudi identifica algunes excepcions que podrien estar vinculades a diferències en la reserva cognitiva.

Diferències de sexe en la progressió de l’Alzheimer genètic

La revisió va recollir estudis en què s’analitzava l’impacte del sexe en tres aspectes fonamentals que defineixen l’Alzheimer genèticament predeterminat: la penetrància de la malaltia, és a dir, la proporció d’individus amb una mutació genètica específica que desenvolupen els símptomes clínics associats a aquesta malaltia; l’edat d’inici dels símptomes i la progressió clínica i evolució dels biomarcadors clau, com l’acumulació d’amiloide, la patologia tau i la neurodegeneració.

Els resultats van mostrar que, en totes les formes d’Alzheimer genètic, les diferències de sexe en aquests tres aspectes eren subtils o inexistents, encara que amb algunes particularitats. En l’ADAD, els estudis revisats indicaven que les dones en etapes avançades de la malaltia presentaven una major neurodegeneració, amb un aprimament cortical més pronunciat i una reducció del volum de l’hipocamp i l’amígdala en comparació amb els homes. Malgrat aquests canvis estructurals, el seu rendiment cognitiu era similar, cosa que suggereix que podrien comptar amb una major reserva cognitiva que les protegeix davant la progressió patològica.

En el cas del DSAD, els resultats eren una mica diferents. Es va observar que les dones portadores del gen APOE4 tendien a desenvolupar símptomes de demència abans que els homes amb la mateixa predisposició genètica. A més, en aquest grup es va identificar una major acumulació d’amiloide i un increment de la neurodegeneració en comparació amb els homes. Aquestes dades contrasten amb el que s’ha observat en l’ADAD i en l’homozigosi per APOE4, on no s’han trobat diferències significatives entre sexes en la progressió de la malaltia.

«En la síndrome de Down, ser portador de l’APOE4 sembla afectar més a les dones que als homes en l’acumulació d’amiloide i neurodegeneració», indica la investigadora. No obstant això, matisa que «no podem dir que l’efecte d’aquest gen sigui més perjudicial en dones que en homes de manera general, perquè realment no ho hem vist».

Per què les diferències de gènere són menys marcades en l’Alzheimer genètic?

Un dels descobriments més rellevants d’aquesta revisió és que, a diferència de l’Alzheimer esporàdic, on s’ha reportat una major prevalença i una progressió més ràpida en dones, en l’Alzheimer genètic la malaltia segueix patrons més predictibles i menys influenciats pel sexe. Com explica la Dra. del Hoyo, «la genètica fa tant soroll que el paper del sexe queda diluït». Així i tot, això no significa que no existeixin diferències de base que puguin influir en com la malaltia es manifesta en cada persona.

El dimorfisme sexual és evident en aspectes com el rendiment cognitiu abans de l’aparició de la malaltia. Se sap que les dones solen destacar en habilitats de memòria verbal, mentre que els homes tendeixen a mostrar un millor rendiment en tasques visoespacials. Aquest fet és significatiu perquè pot emmascarar els primers signes de deteriorament en dones, dificultant-ne la detecció precoç, ja que la majoria d’eines per detectar l’inici dels símptomes són dependents del llenguatge.

«Si totes les eines d’avaluació que utilitzem depenen en gran manera del llenguatge, podríem estar subestimant els dèficits inicials en dones, pel fet que compten amb un avantatge previ en aquest domini», adverteix la investigadora. Aquest biaix en les proves podria portar a detectar l’inici dels símptomes més tard en dones, la qual cosa suposa un repte per a la recerca i la pràctica clínica. En aquest sentit, l’estudi emfatitza la necessitat de desenvolupar eines d’avaluació més equilibrades, que tinguin en compte les diferències de sexe i permetin una detecció més precisa i equitativa del deteriorament cognitiu en fases primerenques de la malaltia.

Més recerca amb perspectiva de gènere

Més enllà dels descobriments sobre la progressió de l’Alzheimer genètic, l’estudi posa de manifest la importància de continuar investigant aquestes diferències amb metodologies més refinades. Els estudis longitudinals, que permeten seguir els pacients al llarg del temps, es presenten com una eina fonamental per entendre millor els efectes del sexe en la malaltia. També es destaca la necessitat de diversificar els mètodes d’avaluació cognitiva, incorporant proves que no depenguin únicament d’habilitats en què un sexe pugui tenir un avantatge inicial.

A més, s’obre una línia de recerca sobre el paper de les hormones, especialment en el cas de l’Alzheimer en persones amb síndrome de Down, ja que la menopausa primerenca en dones amb aquesta condició podria estar influint en la progressió de la malaltia.

Un dels punts que subratlla la investigació és la importància de comunicar els resultats amb rigor i evitar biaixos en la interpretació de les dades. «A vegades s’ha fet cherry picking en els estudis de gènere, destacant només aquells descobriments en què es troben diferències i deixant de banda els ‘no resultats’. Però és igual d’important reportar quan no trobem diferències. Comunicar bé els ‘no resultats’ és clau per a una recerca amb perspectiva de gènere, però basada en evidència científica sòlida», emfatitza la Dra. del Hoyo.

Aquest estudi representa un avenç significatiu en la comprensió de l’impacte del sexe en l’Alzheimer genètic i planteja noves preguntes sobre com adaptar les estratègies de diagnòstic i tractament a les característiques individuals de cada pacient. Encara que les diferències de sexe en la progressió de la malaltia són subtils, el seu estudi pot ajudar a millorar la precisió en la detecció i l’abordatge de l’Alzheimer en poblacions amb predisposició genètica.

Article de referència:

Del Hoyo Soriano L, Wagemann O, Bejanin A, Levin J, Fortea J. Sex-related differences in genetically determined Alzheimer’s disease. Front Aging Neurosci 2025;17. https://doi.org/10.3389/fnagi.2025.1522434.

El pròxim 4 i 5 d’abril, el Recinte Modernista de l’Hospital Sant Pau es convertirà en el punt de trobada de la tercera edició de l’Entre Dones, una jornada per parlar, compartir i aprendre sobre la salut de la dona des d’una mirada centrada en la perspectiva de gènere.

Jornada Científica – 4 d’abril

El divendres 4 d’abril de 14h a 17:30h, a la Sala Pau Gil del Recinte Modernista de Sant Pau, celebrarem la Jornada Científica, dedicada a les afeccions i riscos cardiovasculars amb perspectiva de gènere.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort entre les dones, però continuen infradiagnosticades i poc investigades, afectant greument la seva salut i qualitat de vida. A més, factors hormonals i reproductius hi juguen un paper clau.

Una jornada dirigida a:

• Especialistes en Medicina Familiar i comunitària, Obstetrícia i Ginecologia i Cardiologia, Anestesiologia i Reanimació, Urgències i en general qui estigui interessat/da en la medicina amb perspectiva de gènere.
• Llevadores i infermeres d’atenció primària.
• Farmacèutics Comunitaris i Farmacèutics d’Hospital

Consulta el programa complet aquí.

Inscriu-te a la Jornada Científica aquí.

Jornada Participativa – 5 d’abril

El dissabte 5, vine a gaudir d’un matí dedicat a la salut de la dona al Recinte Modernista de Sant Pau. Una jornada per trencar tabús, resoldre dubtes i fer passos cap a una medicina més justa i inclusiva.

Gaudeix d’una àmplia proposta d’activitats que gira entorn de grans blocs temàtics: cardiologia, ginecologia i un espai dedicat al públic infantil, l’Entre Nenes (6 a 12 anys).

A més, al llarg de tot el matí, el Jardins del Recinte Modernista de Sant Pau s’ompliran de vida amb les activitats a l’aire lliure. Hi haurà diverses paradetes, totes elles resultat de projectes compromesos amb la sostenibilitat i la perspectiva de gènere.

Consulta el programa d’activitats aquí.

Inscriu-te aquí a la jornada participativa.

T’hi esperem!

Un estudi sobre la funció dels gens humans que codifiquen per a proteïnes, recentment publicat a la prestigiosa revista Nature, representa un avenç significatiu en la caracterització funcional del genoma humà. La recerca ha comptat amb la participació d’un equip internacional de científics, entre ells el Dr. Àlex Bayés, de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), únic investigador d’un centre espanyol en el projecte.

L’estudi proporciona el que fins al dia d’avui és el compendi més exhaustiu de les funcions dels gens humans, el que podríem definir com el funcionoma humà, una font d’informació fonamental tant per a la recerca bàsica com per a la biomèdica.

Un enfocament evolutiu per entendre la funció dels gens humans

El projecte recopila informació obtinguda directament d’estudis en gens humans i la combina amb una anàlisi evolutiva comparativa. En conjunt aquesta aproximació metodològica ha permès inferir un total de gairebé 70.000 funcions, que abasten el 82 % dels gens humans.  Estudis anteriors identificaven funcions per al 40-60 % dels gens humans codificants. Val la pena recalcar que aproximadament el 60 % d’aquestes funcions deriven de l’aproximació evolutiva empresa en aquest estudi.

A més, l’estudi evolutiu ha permès investigar l’origen de les funcions dels gens humans. Paradoxalment, el treball identifica que la majoria d’aquestes funcions són molt ancestrals, apareixent abans de la formació dels organismes multicel·lulars, fa més de 1600 milions d’anys (MA) i romanent altament conservades durant tot aquest període. Per altra banda, la darrera onada evolutiva de noves funcions se situaria en l’aparició dels mamífers amb placenta, fa 100 MA. Des de llavors poques noves funcions s’han incorporat al repertori del genoma humà.

Aquest treball s’ha dut a terme amb el suport de PAN-GO (Phylogenetic Annotation of Gene Ontology), una plataforma innovadora que integra dades filogenètiques per millorar la precisió en la descripció funcional dels gens. L’ús de PAN-GO ha estat clau per identificar patrons evolutius en la funció gènica i per generar un compendi més complet i precís del paper dels gens en la biologia humana.

Impuls a la recerca biomèdica a Espanya

La participació de l’IR Sant Pau en aquest estudi reafirma l’excel·lència científica de l’institut i la seva contribució a la recerca bàsica i biomèdica de referència a escala global. La col·laboració en aquest tipus de projectes reforça el paper de la ciència espanyola en iniciatives internacionals d’alt impacte.

«Hem tingut l’enorme privilegi de participar en una iniciativa científica global que té com a objectiu sistematitzar el coneixement generat pel conjunt de la comunitat científica sobre les funcions dels gens humans, tot creant eines d’anàlisi computacional indispensables per a la recerca biomèdica», destaca el Dr. Bayés.

Article de referència

Feuermann M, Mi H, Gaudet P, Muruganujan A, Lewis SE, Ebert D, et al. A compendium of human gene functions derived from evolutionary modelling. Nature 2025:1–9. https://doi.org/10.1038/s41586-025-08592-0

Aquest dilluns, 10 de març, s’ha organitzat a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) un taller amb el robot quirúrgic da Vinci, celebrat a l’estabulari del centre, en el qual han participat deu metges de diferents centres hospitalaris de Catalunya. Aquesta iniciativa ha permès als professionals de la salut familiaritzar-se amb aquesta tecnologia d’avantguarda, que representa una revolució en el camp de la cirurgia assistida per robots.

Durant la sessió, els participants han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà les funcionalitats del robot da Vinci, explorant-ne el funcionament i les seves aplicacions en l’àmbit quirúrgic. A través d’exercicis pràctics i demostracions, els metges van poder manipular la consola i experimentar amb la precisió dels moviments assistits per aquest sistema robòtic d’alta tecnologia. L’objectiu principal d’aquesta activitat era oferir una immersió realista en les capacitats del robot i el seu impacte en la millora dels procediments quirúrgics, reduint el marge d’error i afavorint una recuperació més ràpida per als pacients.

Aquest taller forma part d’un programa de formacions que es duen a terme regularment a l’estabulari del centre, en què es tracten diferents aspectes relacionats amb aquesta eina de precisió. En altres ocasions, s’han organitzat sessions específiques sobre tècniques quirúrgiques avançades, maneig d’equips d’alta precisió i aplicacions tecnològiques en la investigació biomèdica.

El taller forma part del compromís del IR Sant Pau per promoure la formació continuada dels professionals sanitaris i fomentar la incorporació de tecnologies innovadores en la pràctica mèdica. Aquests espais d’aprenentatge són fonamentals per mantenir l’excel·lència en l’atenció als pacients i potenciar el desenvolupament de la recerca en el camp de la cirurgia robòtica. A més, aquesta experiència ha permès als metges valorar de primera mà els avantatges de la cirurgia robòtica en termes de precisió, minimització de riscos i optimització dels temps quirúrgics.

La recerca ha posat en evidència un fet inqüestionable: el sexe i la identitat de gènere influeixen directament en la salut, el benestar i l’evolució de les malalties. Tant és així que, avui dia, cap investigació ni activitat assistencial pot considerar-se completa sense una autèntica perspectiva de gènere.

Des de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) creiem que la investigació en la salut de les dones així com la incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en els projectes de recerca ha de ser una part essencial de l’agenda del nostre centre.

En el marc del 8M Dia Internacional de les Dones i, vinculat amb el Programa Transversal de Salut i Gènere de l’IR Sant Pau, incorporem una nova eina per guiar el nostre personal investigador en l’avaluació de la seva recerca amb perspectiva de gènere, la llista de verificació d’Hipàtia.

A partir d’ara, el Comitè d’Ètica de la Investigació amb medicaments (CEIm) incorporarà aquesta llista de verificació com a document imprescindible a l’hora de presentar un protocol per a la seva avaluació.

El CEIm és un òrgan independent que, d’acord amb les disposicions legals que l’acrediten, té la missió de garantir la protecció dels drets, seguretat i benestar dels subjectes implicats en un assaig, així com donar una garantia pública d’aquesta protecció, revisant i aprovant el protocol, l’adequació de l’investigador, les instal·lacions i el material i mètodes a ser usats en l’obtenció i documentació del consentiment informat dels subjectes.

Consulta la Llista de verificació aquí

Per què cal investigar amb perspectiva de gènere?

• Es coneixen diferents patrons de salut i malaltia que varien segons el sexe i el gènere.
• El coneixement sobre el diagnòstic, tractament i prevenció de malalties es deriva principalment d’estudis realitzats en cèl·lules masculines, ratolins mascles i homes.
• La medicina i l’atenció sanitària es basen menys en l’evidència generada en les dones que en els homes.