Divendres, 30 d’abril de 2021
Hora: 11.30-13:00
Organitza : Servei de Microscòpia Confocal de l’IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Esther Peña.
Agenda:
El seminari es farà a través de la plataforma Microsoft Teams Meeting i us podeu connectar mitjançant el següent enllaç:
Microsoft Teams meeting
Join on your computer or mobile app
Ara fa un any, la Direcció General de Recerca i Innovació del Departament de Salut, va tirar endavant una crida d’urgència amb 4 milions d‘euros per a finançar projectes de recerca i innovació per a la prevenció i tractament de la COVID-19. D’un total de 42 propostes rebudes des dels centres de recerca sanitària compromesos amb l’aliança IRISCAT, 19 van ser els projectes seleccionats mitjançant un procés d’avaluació dut a terme amb la col·laboració d’AQuAS i Biocat, emmarcats en l’àmbit de les noves teràpies, vacunes i tractament preventius, estudis genètics i predictius i tenien com a principal objectiu nodrir l’assistència clínica amb noves eines per combatre el SARS-CoV-2 amb la màxima celeritat possible.
Dos d’aquests 19 projectes de recerca, estan liderats per investigadors de l’IIB Sant Pau.
Data: dimecres, 21 d’abril, de 9’30h a 12h
L’acte comptarà amb la participació de la Consellera de Salut, Alba Vergés, i on els 19 grups de recerca presentaran els resultats de cadascun dels seus respectius projectes.
Dimecres, 21 d’ abril 2021 – 16:00
La inmunoterapia adoptiva con células T (IAT) ha sido objeto de investigación desde hace más de 20 años. Una variante de la inmunoterapia adoptiva con células T consiste en la modificación genética de dichas células con receptores T antígeno-específicos (terapia CART). Estas técnicas presentan claras ventajas, pero hay algunos problemas metodológicos que impiden su aplicación clínica a pacientes con cáncer.
Para evitar estos problemas, se ha desarrollado un procedimiento de inmunoterapia con células T mediante su modificación genética con receptores quiméricos antígeno-específicos (ampliamente conocidos con el acrónimo anglosajón “CARs”). Un CAR está constituido por un anticuerpo monoclonal, que reconoce un antígeno, unido al dominio de señalización intracelular de la cadena z del complejo CD3 y una molécula coestimuladora.
En la clínica, el mayor impacto hasta la fecha se ha obtenido con CARs dirigidos frente a CD19. La extraordinaria experiencia obtenida en estos pacientes ha llevado a la aplicación de la terapia CART dirigidas a dianas diferentes a CD19, para el tratamiento de otras neoplasias hematológicas. Los avances obtenidos en los últimos 5 años en el campo de la inmunología antitumoral han permitido colocar a la inmunoterapia en primera línea en el tratamiento de neoplasias hematológicas, lo cual supone un cambio radical en el diseño de los tratamientos, focalizados en las células del sistema inmune en vez de las propias células tumorales.
Dr. Javier Briones
Licenciado en Medicina y Cirugía por la Universidad de Santiago. Realizó la especialidad de Hematologia y Hemoterapia (MIR) en el Servicio de Hematología del Hospital Clínic de Barcelona. Doctor en Medicina por la Universidad de Barcelona. Realizó una estancia posdoctoral en la Universidad de Stanford (USA), en el laboratorio del Dr. Ron Levy, donde desarrolló proyectos sobre vacunas celulares y terapia génica en linfoma (1999-2001).
En la actualidad el Dr. Briones es Profesor Asociado de Medicina (Hematología) en la Universidad Autónoma de Barcelona, y Jefe de la Unidad de Hematología Clínica del Hospital Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Dirige el Programa de Inmunoterapia Celular en Neoplasias Hematológicas y es IP de varios proyectos nacionales e Internacionales en células CART en el IIB Sant Pau. Su grupo de investigación desarrolla CARs académicos para el tratamiento de neoplasias linfoides, el primero de los cuales (HSPCAR30) ha sido autorizado por la Agencia Española del Medicamento (ensayo CART30 para el linfoma de Hodgkin).
Albert Einstein va morir mentre dormia el 15 d’abril de 1955. L’autòpsia va revelar que la causa de la seva mort va ser la ruptura d’un aneurisma d’aorta abdominal (AAA). Albert Einstein era coneixedor de la seva malaltia des de feia més de 10 anys; no obstant això, ni llavors ni ara, s’ha pogut disposar de medicació per a frenar-la.
A càrrec de: Dra. Cristina Rodríguez-Sinovas, investigadora i coordinadora del Grup de Recerca en Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau
DIMARTS, 20 D’ABRIL
De 18.30 h a 19.30 h
On: Sala d’actes CC Navas
Adreça: Ptge.Dr.Torent, 1
Aquesta activitat es retransmetrà en directe a través de FACEBOOK CCNAVAS
Mes informació: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/navas/p/35308/la-triple-a-aaa-el-silencis-assass-dalbert-einstein-#
El brot epidèmic del SARS-CoV-2 ha posat a prova la societat i, en especial, la comunitat científica, en la que s’han dipositat totes les esperances de trobar una solució ràpida al problema. En poc temps hem hagut de mostrar una gran creativitat i capacitat de treball global, i s’ha arribat a grans fites, en mots casos gràcies a que hi havia una bona infraestructura de base. En aquest sentit, el projecte GCAT (Genomes For Life. Cohort Study of the Genomes of Catalonia) (www.genomesforlife.com), de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) n’és un exemple: disposar d’aquesta base ens ha permès reaccionar ràpidament per portar una visió global del problema i participar de projectes globals.
En aquesta xerrada presentarem la nostra aportació en el coneixement de les bases genètiques de la COVID,-19, un coneixement que ens ajuda a definir el marc per entendre les bases moleculars de la malaltia, la diferent susceptibilitat en la població i l’evolució severa de la malaltia, alhora que obre les vies per a noves teràpies o pel re-posicionament de teràpies ja existents en targets ja coneguts.
Dra. Eva Román, Infermera i Investigadora CIBERehd, Grup de recerca en Patologia Digestiva de l’ IIB Sant Pau
La microbiota és el conjunt de microorganismes que se es troben en el nostre cos: la boca, els pulmons, els budells, les mucoses dels genitals, la pell… Quan parlem de microbiota intestinal ens referim al conjunt de bactèries presents al tub digestiu i que tenen unes funcions importantíssimes en la salut i la malaltia. Els probiòtics poden modular la microbiota intestinal, la permeabilitat intestinal i la resposta immune i per tant, podrien millorar la funció cognitiva i la qualitat de vida en les persones amb malalties hepàtiques.
La Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IIB Sant Pau mitjançant la seva unitat de cultura científica (UCC+i Fecyt), promou aquest cicle.
Data: 07/04/21 a les 19:00 h
