Data d’elaboració: 22 d’abril de 2020
CONTEXT
La malaltia per COVID-19 pot predisposar a presentar malaltia tromboembòlica venosa i arterial a causa d’una reacció inflamatòria excessiva, hipòxia, immobilització prolongada i coagulació intravascular difusa. En conseqüència, disposar de dades fiables de la incidència de complicacions tromboembòliques en aquests pacients és important per informar la presa de decisions clíniques sobre el maneig de la profilaxi tromboembòlica, especialment en els pacients crítics amb un major risc de trombosi. Un estudi ha quantificat la incidència de complicacions tromboembòliques en una cohort de pacients amb pneumònia confirmada per COVID-19 que van requerir un ingrés a l’UCI [1]
DISSENY
Estudi observacional prospectiu per avaluar la incidència d’esdeveniments tromboembòlics venosos i arterials en tots els pacients ingressats a l’UCI de 3 hospitals universitaris a Holanda. La mediana del seguiment va ser de 7 dies (IQR 1-13). Per a tots els pacients es va comprovar el registre d’un ‘esdeveniment tromboembòlic’, que es va definir com la presència d’algun dels següents: embolisme pulmonar agut, trombosi venosa profunda, ictus isquèmic, infart de miocardi o embòlia arterial sistèmica. Només es van realitzar proves diagnòstiques davant la sospita clínica d’un esdeveniment tromboembòlic.
EVIDÈNCIA CLÍNICA
Es van incloure 184 pacients amb pneumònia confirmada per COVID-19 i ingressats a la UCI entre el 7 de Març i el 5 d’Abril de 2020. D’aquests, 23 van morir (13%), 22 van ser donats d’alta vius (12%) i 139 (76%) encara continuaven ingressats en el moment de concloure l’anàlisi.
Tots els pacients van rebre, al menys, profilaxi tromboembòlica a dosis estàndard, encara que els règims van diferir entre els hospitals i la dosi va augmentar amb el temps. La incidència acumulada d’esdeveniments tromboembòlics va ser del 31% (rang 20-41%), dels quals el 27% (de 17 a 37%) van ser venosos i 3,7% (de 0 a 8,2%) arterials.
La complicació més freqüent va ser el embolisme pulmonar (n = 25, 81%). L’edat (HRa 1,05/per any, IC95% 1,004 a 1,01) i la coagulopatia – definida com una prolongació espontània del temps de protrombina> 3 s o del temps de tromboplastina parcial activat > 5 s – (HRa 4,1, IC95% 1,9 a 9,1), van ser predictors independents de complicacions tromboembòliques. Cap pacient va desenvolupar coagulació intravascular disseminada.
Aquestes dades representen una estimació conservadora ja que el temps de seguiment i observació va ser curt (mitjana de 7 dies); es van realitzar proves diagnòstiques només davant la presència de símptomes de sospita clínica; la majoria de pacients es trobaven encara a l’UCI -encara en risc- al finalitzar l’observació; i la identificació de TEV és més complicada en pacients intubats.
Els resultats d’aquest estudi donen suport a la necessitat de realitzar profilaxi farmacològica tromboembòlica de forma estricta en tots els pacients amb la COVID-19 ingressats a l’UCI, augmentant la dosi profilàctica (p.ex. de 40 mg d’enoxaparina un cop al dia a 40 mg dues vegades a el dia).
D’altra banda, els autors suggereixen que en lloc d’administrar tractament anticoagulant a tots els pacients amb infeccions per COVID-19 a l’UCI, cal estar molt atents davant l’aparició de signes de complicacions tromboembòliques i reduir el llindar per sol·licitar proves diagnòstiques.
Referències
Klok FA, Kruip MJHA, van der Meer NJM, Arbous MS, Gommers DAMPJ, Kant KM, Kaptein FHJ, van Paassen J, Stals MAM, Huisman MV, Endeman H. Incidence of thrombotic complications in critically ill ICU patients with COVID-19. Thromb Res. 2020 Apr 10. pii: S0049-3848(20)30120-1. DOI: 10.1016/j.thromres.2020.04.013.
Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.
