“la Caixa” Foundation has awarded a fellowship to Maria Edwards to carry out her doctoral research in the Gynecological and Peritoneal Oncology Group, led by Dra. Mª Virtudes Céspedes at the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

“la Caixa” Foundation’s INPhINIT doctoral and postdoctoral Junior Leader fellowships have the dual objective of supporting young talents to carry out their research in Spain or Portugal and also to attract foreign researchers to these countries.

Maria Edwards was born in the United Kingdom in 1996. She is a biologist specializing in nanomedicine, protein engineering and cancer treatment. After obtaining a degree in Biomedical Sciences from Cardiff University, she was a researcher in the industrial sector to develop and produce large-scale diagnostic tests for autoimmune diseases. She later returned to Cardiff University for an MSc in Research, in which he designed peptide-conjugated polymeric nanoparticles for the targeted delivery of breast cancer treatments. During this master’s degree, she received the Master of Excellence Scholarship and the Highest Performing Student award. Since November 2022, she has been doing his PhD program at the IIB Sant Pau, within the Advanced Immunology program of the UAB, where he designs nanoparticles conjugated with dopamine for the treatment of gynecological cancers.

Currently, she is executing her work to contribute to the development of new therapeutic strategies for gynecological cancers. The project builds on previous work characterizing the use of nanoparticles as vehicles to target therapy against metastatic cancer cells and the immune system, and the evaluation of the antitumor and antimetastatic effects of different nanoconjugates targeting dopaminergic signaling in gynecological cancers. This project will involve interactions with IIB doctors and scientists. Sant Pau, as well as biotechnological and pharmaceutical companies.

Studies will be conducted in combination with in vitro, ex vivo, and in vivo models (eg, tumor cell lines, mouse and human gynecologic cancer-derived organoids, and patient-derived xenograft models). The candidate will gain working knowledge of translational oncology and preclinical drug development.

The Research Institute of the Santa Creu i Sant Pau Hospital – IIB Sant Pau will begin the first phase II clinical trial with an active vaccine against the amyloid protein, a key factor in the onset of Alzheimer’s.

Sant Pau is a leading center in the care of people with DS: it has the only Alzheimer-Down Unit in Spain, specialized in the diagnosis, care and clinical and translational research of this disease neurodegenerative and which, coinciding with its tenth anniversary, has reached a thousand people treated. On the occasion of World Down Syndrome Day, a genetic alteration caused by the presence of an extra copy of chromosome 21, Sant Pau experts explain the main novelties and future challenges.

In recent years, the life expectancy of people with DS has increased significantly, which has meant that today 70% of deaths in this population group are caused by Alzheimer’s. “These people have a much higher risk of suffering from the disease. When they reach the age of 40, 100% present the characteristic biological changes of Alzheimer’s in the brain and the average age of development of the disease is 54 years”, explains Dr. Juan Fortea, head of the Alzheimer-Down Unit in Sant Pau and director of the Neurological Diseases, Neuroscience and Mental Health Area of the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “Many advances have been made in recent years, especially in inclusion, but the association with Alzheimer’s is a huge obstacle, because it is an incurable pathology today and with a poor prognosis.”

The Alzheimer-Down Unit has launched a pioneering plan for population-based screening of Alzheimer’s disease in adults with DS by evaluating one of the largest cohorts in the world, with multimodal studies of Alzheimer’s biomarkers. “The health plan, which has been in operation since 2014 coinciding with the launch of the Unit, carries out active screening among all people with DS, from the age of 35, which consists of visits to Neurology, Neuropsychology and Nursing as at least once a year, because we know that from this age they already have the amyloid protein in the brain”, explains Dr. Fortea.

“When these people have already developed the symptoms, the visits are six-monthly or as often as necessary.”

In recent years, a lot of work has been done to try to understand the relationship between DS and Alzheimer’s disease. “It has been a period where we have had many successes in Sant Pau, with many publications of great impact, and we have contributed to promoting this research at a global level, but now the main objective, which is really to modify the evolution of the pathology with new treatments”, in the words of Dr. Fortea.

Advances in the knowledge of the biological bases of Alzheimer’s disease have allowed researchers to have biomarkers in recent years, “which has put us in a much more favorable situation, where we can now consider doing clinical trials with new treatments”, says the doctor.

Hopeful outlook

Alzheimer’s disease, in general, is experiencing a paradigm shift. At the end of last year, the results of the first “clearly positive” clinical trial that slowed down the evolution of the pathology were published. “And, precisely, it is an anti-amyloid therapy”, says Dr. Fort. He adds that “if in any population it makes sense to give anti-amyloid therapies, it is in the Down Syndrome population”.

People with DS develop Alzheimer’s due to an alteration in the amyloid precursor protein. “They generate more of this protein. And, according to the amyloid cascade theory, this triggers a series of events that ultimately result in neuronal loss, cognitive impairment and dementia”. This represents an opportunity for this population, because “it opens up a completely new horizon”, according to the expert. Now one of the main objectives is to find how to implement this therapeutic strategy in the safest possible way, minimizing possible adverse effects.

IIB Sant Pau is about to start the first phase II clinical trial with an active vaccine against amyloid in patients with DS. In the coming months, the first patients will begin to be recruited, according to Dr. Fortea. Researchers are aware that it is possible that people with DS may be at higher risk, as they are also a vulnerable population. “But the relationship between risk and benefit must be kept in mind, as it is one of the main health problems in this population. We estimate that up to 70% of deaths in adults with DS are caused by Alzheimer’s disease. That is the magnitude of the problem. The figures are terrifying, but for the first time we can imagine, in a reasonable way, a future where we can contribute to changing them”.

The members of the board of trustees of the Guidelines International Network (GIN) met these days in Barcelona to celebrate the annual meeting. This network, founded in 2002, currently has more than 100 organizations from 61 countries and is the global benchmark for clinical and public health guidelines.

The main objective of this network is to contribute to improving medical care through the development of quality guidelines. “It is a fundamental tool for the standardization of clinical processes and the transfer of knowledge to clinical practice, in a rigorous and standardized way,” says Dr. Pablo Alonso, director of the Epidemiology, Public Health and Primary Care Area of the Santa Creu i Sant Pau Hospital Research Institute – IIB Sant Pau and member of the GIN board of directors.

In this meeting, the board of trustees of the GIN works to define the main strategic lines of the organization and the road map of the different working groups. Among the main novelties of this year is the creation of the first specialized magazine in the field of guides, both on methodological aspects and to publish them.

Avui és el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia crònica que, segons l’OMS, afecta a 1 de cada 10 dones en edat fèrtil al món. D’elles, entre el 30% i el 50% són estèrils. Se’n desconeix la causa i pot tardar fins a 8 anys en diagnosticar-se perquè por ser asimptomàtica (en el 15%-30% dels casos), perquè s’ha banalitzat / normalitzat el dolor durant la regla i les relacions sexuals o perquè hi ha una gran variabilitat de símptomes que es confonen amb altres malalties. A l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es fan diversos projectes de recerca com TRANSFORM, traduït en un conjunt de polítiques per millorar el model d’atenció de l’endometriosi a Catalunya, amb un abordatge innovador.

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica de causa desconeguda caracteritzada per un creixement anormal de l’endometri, el teixit que recobreix l’úter, que s’implanta fora de la cavitat original. Generalment, dins de l’abdomen (ovaris, trompes de Fal·lopi, intestí, bufeta, recte i budell) i, excepcionalment, fora de l’abdomen (pulmons, ossos, cervell…). El principal símptoma és el dolor pelvià i abdominal durant la menstruació, en les relacions sexuals, en qualsevol moment del cicle menstrual o coincidint amb les deposicions o la micció. Altres símptomes inclouen esterilitat, sagnada entre períodes menstruals, sangada menstrual excessiva o problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment…).

Sol tenir un diagnòstic tardà –des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu poden transcórrer fins a 8 anys. Això passa per diversos motius. “El primer, és la normalització de l’acceptació del dolor durant la menstruació amb l’omissió de les proves adequades per fer-ne un bon diagnòstic. Altres causes són l’absència de símptomes -en un percentatge de dones entre el 15% i el 30%-, la variabilitat dels símptomes que, en cas de ser-hi, poden confondre’s amb els d’altres malalties (com la síndrome de l’intestí irritable o altres patologies digestives o ginecològiques), o que encara és una patologia poc coneguda”, explica el Dr. Ramon Rovira, coordinador de la Unitat Quirúrgica del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau.

Segons els experts, alguns factors de risc a l’hora de desenvolupar endometriosi són tenir una edat compresa entre els 25 i els 35 anys, antecedents familiars, una menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana, cicles menstruals curts (de menys de 27 dies), una menstruació de llarga durada (més de 7 dies), absència de fills, i qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos. El tractament de l’endometriosi sempre ha de ser individualitzat i en funció dels símptomes, el desig gestacional i les necessitats de cada dona.

L’objectiu és, bàsicament: eliminar els símptomes, millorar la fertilitat, evitar la progressió de la malaltia, eliminar les recaigudes. En definitiva, millorar la qualitat de vida, ja que la malaltia impacta en diferents aspectes de la dona: psicològic, sexual – la prevalença de les disfuncions sexuals és del 61% davant el 35% d’altres patologies ginecològiques-, familiar, social i laboral.

Sis recomanacions per a polítiques públiques basades en les vivències de les pacients

Sant Pau desenvolupa projectes de recerca que cristal·litzen en propostes que incideixen en polítiques públiques de salut amb l’objectiu d’optimitzar els serveis sanitaris a les pacients.

És el cas del projecte “L’endometriosi en primera persona: investigació participativa en vivències i recomanacions de dones amb endometriosi per a la millora dels serveis sanitaris”, on ha participat l’Institut de Recerca i el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, juntament amb l’empresa OpenSystems de la UAB, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Science for Change i la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de a Generalitat de Catalunya. Aquest projecte va ser guardonat amb el segon premi CSC Impulsa amb una dotació econòmica de 20.000 euros per desenvolupar un model innovador d’abordatge integral de l’endometriosi que inclogui no només l’esfera estrictament ginecològica, sinó també altres com la física i la psicològica.

El Dr. Rovira explica que “el projecte ha aplicat la ciència ciutadana a les dones en el marc del Projecte Europeu H2020 TRANSFORM. Un total de 20 pacients diagnosticades d’aquesta malaltia han participat com a coinvestigadores, amb un paper actiu en les fases de reconeixement de dades, la formulació de les recomanacions i la difusió dels resultats”. I, de fet, els resultats obtinguts s’han traduït en un conjunt de 6 polítiques adreçat als/les decisors/es polítics/es i al personal sanitari per millorar els serveis sanitaris en l’àmbit regional i local i, en concret, en el Model d’atenció de l’endometriosi de Catalunya que s’està presentant a diverses reunions amb decisors/es polítics de l’àmbit de la salut i al Parlament de Catalunya.

1. Augmentar el grau de coneixement de l’endometriosi en l’àmbit sanitari
2. Desenvolupar estratègies per aconseguir un diagnòstic precoç
3. Millorar el procés de transmissió d’informació cap als pacients per augmentar l’autoconeixement i contribuir a la presa de decisions compartides
4. Definir i implementar un model d’abordatge integral de l’endometriosi
5. Millorar l’atenció a les personers amb endometriosi en els serveis de salut
6. Desenvolupar models de tractament més personalitzats i que tinguin en compte l’opinió del pacient

“A TRANSFORM hem posat el pacient en el centre. Ha estat una oportunitat de saber de primera mà què necessiten les pacients i una possibilitat de millora radical per afrontar canvis en l’abordatge terapèutic d’aquesta patologia a tots els nivells”, afirma el Dr. Rovira.

“Els resultats d’aquesta iniciativa són un clar exemple per a nous projectes en diferents àmbits de la salut que permeten un canvi de paradigma en l’atenció del pacient. Saber què necessita el pacient és una de les obligacions de l’atenció mèdica del futur”.

L’IIB Sant Pau també està desenvolupant un prototip d’aplicació per a pacients amb endometriosi que servirà per fer un monitoratge i seguiment més acurat i apoderar les dones amb aquesta malaltia. Està previst posar-la en marxa en el segon trimestre de 2023.

Un equip de recerca multidisciplinari, en el que participa l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha iniciat el projecte “Pèrdues reproductives precoces: del malestar físic i emocional invisible al possible dol personal, familiar i social” per dur a terme un diagnòstic de les característiques i la magnitud d’aquestes pèrdues precoces. L’objectiu és detectar les necessitats d’assistència, d’acompanyament i de dol en gestants que pateixen pèrdues primerenques, així com en la seva xarxa familiar i en el personal sanitari que les atén, amb la finalitat de poder-los oferir una atenció adequada, personalitzada i basada en evidències que permeti pal·liar el seu malestar i patiment i atenuar-ne els efectes adversos.

En el projecte, coordinat des de la UAB, participa el grup de recerca AFIN de la UAB, dirigit per la professora Diana Marre, el Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, així com el Servei de Psiquiatria i Salut Mental del mateix hospital i el d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau (HSP)-Fundació Puigvert (FP), dirigit per Elisa Llurba —també professora de la UAB—, i el grup de recerca Població, Medi ambient i Desenvolupament (POMADE) de la Universitat d’Alacant, coordinat per la professora María José Rodríguez Jaume. La recerca és finançada en el marc de la convocatòria Connecta de la Fundació “la Caixa” i compta amb la col·laboració de diverses associacions de persones afectades i entitats professionals, així com amb la participació d’una trentena de serveis de salut maternoinfantil de l’Estat inclosos en la xarxa RICORS en salut maternoinfantil i del desenvolupament, finançada per l’Institut de Salut Carlos III i coordinada també per la doctora Elisa Llurba, en la qual la doctora Diana Marre coordina el subprojecte dedicat a l’estudi de l’experiència i el benestar de pacients i professionals en salut maternoinfantil.

El projecte permetrà dissenyar una enquesta per dimensionar adequadament la problemàtica i incorporar-la a les estadístiques generals de població, així com plantejar possibles intervencions en la salut física, psicològica i social de les dones que pateixen pèrdues gestacionals i del seu entorn. La sistematització, la reproducció i l’escala d’aquestes intervencions i l’avaluació del seu impacte es posaran a prova en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i la seva àrea d’assistència en atenció primària, on s’atenen anualment 12.000 visites de gestació, amb unes 400 pèrdues gestacionals, i es duen a terme 600 cicles de reproducció assistida, dels quals 400 resulten en fracàs o pèrdua. Es comptarà amb tot el personal sanitari que atén les dones en algun punt del procés, i amb el suport del Servei de Psiquiatria de l’hospital, concretament la seva Unitat de Salut Mental Perinatal, per contribuir a una proposta de millora del dol i de la salut mental en general i dels seus efectes adversos.

“El patiment per una pèrdua gestacional és significatiu i la seva intensitat i el seu impacte personal, familiar i social no estan associats a la setmana de gestació en què es produeix“, explica Diana Marre, investigadora del grup AFIN del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB.

“Una pèrdua primerenca pot tenir tant impacte emocional com una de segon o tercer trimestre. No obstant això, encara que el 95 % de les pèrdues ocorren en el primer trimestre d’embaràs, els protocols clínics i els programes de suport emocional disponibles se centren majoritàriament en les pèrdues de segon i tercer trimestres. El nostre projecte proposa un abordatge del dol que no estigui basat en el temps de gestació ni en la mida o el pes del fetus”.

L’abordatge clínic de les pèrdues reproductives precoces no en valora actualment l’impacte emocional. “Els professionals tractem les pèrdues precoces com una cosa habitual i assumible, dins de circuits quirúrgics que no s’adeqüen ni consideren la pèrdua com a tal i, per tant, no preveuen la possibilitat de dol. L’absència d’intervenció sensible augmenta el trauma, i pot afavorir situacions de violència reproductiva”, remarca la doctora Llurba.

“Les gestants han de poder decidir si esperen a expulsar el fetus espontàniament o provocant-ne l’expulsió a casa o quirúrgicament a l’hospital i comptar amb suport no només físic sinó també emocional i social, així com amb la possibilitat de veure’l o conservar-ne algun record, com s’aconsella en altres contextos”.

200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya

Encara que a Espanya un 25 % de les gestacions no supera les 12 setmanes, no hi ha estadístiques sobre pèrdues gestacionals primerenques, una evidència significativa de la invisibilitat i la minimització del seu impacte personal, familiar i social. No obstant això, un càlcul aproximat suggereix que, si el 2020 va haver-hi 339.206 naixements, 84.800 es van perdre. La Societat Espanyola de Fertilitat, per la seva banda, va informar de 33.205 naixements resultants de 148.165 cicles de reproducció assistida, és a dir que 114.960 cicles (el 77,6 %) no van aconseguir una prova positiva d’embaràs o es van perdre en alguna setmana de gestació. Totes dues estimacions sumen unes 200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya, darrere de les quals hi ha una persona gestant i tot un entorn de familiars, amistats i professionals.

The External Scientific Committee of the Research Institute of the Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau has approved the stabilization of Dra Olivia Belbín and the creation of the emerging Molecular Neurodegeneration research group, led by her, at the proposal of the director of the institute, Dr. Jordi Surrallés.

After an outstanding professional career and a successful evaluation of her work as a researcher for more than a decade at the IIB Sant Pau, this appointment represents a recognition of the effort and confirms the firm commitment of the institute to attract and retain talent

Originally from the United Kingdom, Dr. Olivia Belbin graduated in Neuroscience and obtained her PhD in Molecular Biomedical Sciences from the University of Nottingham (UK). She arrived at Sant Pau in 2011, coming from the Mayo Clinic (USA), and joined the research group led by Dr. Alberto Lleó in the Memory Unit. In 2014, Dr. Belbin started his own line of research focused on the development of markers of synapse degeneration. After 8 years as a Miguel Servet researcher, she is now consolidating herself as head of an emerging group.

“It has always been a dream of mine to have my own research group. In addition, this represents recognition of my work as a researcher and will help me to give my team’s work more visibility. At the same time, it’s also a challenge, because now I have more responsibility, but I’m very excited and I face it with great desire to take on bigger projects and consolidate the group at the international level in order to do our bit to improve the situation of patients with Alzheimer’s disease”, says Dr. Belbin.

Research lines

This new group is expert in proteomics data analysis (SRM/MRM/PRM, LFQ) by PCA, WGCNA, PathFindR, regressions and correlations; technical and clinical validation of antibodies and immunoassays in post-mortem brain tissue (WB, IHC) and patient-derived biofluids (ELISA/SIMOA); miRNA-oma studies, including miRNA panels and targeted assays; fractionation of synaptosomes from postmortem tissue and isolation of extracellular vesicles; massively parallel reporter assays (molecular cloning and in vitro assays); multimodal correlative analyzes in clinical cohorts; Fourier transform infrared spectroscopy analysis of postmortem tissues and patient-derived biofluids; polygenic risk scores based on biological pathways; nlme modeling of cognitive impairment related to genetic risk factors.

The main lines of research of this new group are:

Development of fluid biomarkers of synaptic degeneration in neurodegenerative diseases and neuropsychiatric disorders.
“Omic” studies to understand the molecular basis of synapse degeneration in Alzheimer’s disease.
Pathway-based polygenic risk scores to elucidate genetic factors underlying Alzheimer’s disease and use of in vitro cell-based assays to assess their function.

The Biobank and Immunohistochemical Platform of the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinated by Dr. Elena Serrano Carballal, is a support platform for biomedical research whose main function is the processing of biological samples according to quality criteria.

IIB Sant Pau Biobank’s mission is to obtain, process, store, manage and make available to the scientific community human biological samples and associated data, in accordance with agreed standard working procedures, as well as maintaining the traceability of the sample and its associated data, in order to promote quality biomedical research, respecting the rights of donors.

As a user of this platform, Dr. Silvia Vidal, head of the Inflammatory Diseases research group at IIB Sant Pau, highlighted the quality and usefulness of this services for her research group.

“At Sant Pau’s Biobank, they have valued the importance of storing valuable samples in suitable facilities for this purpose. Thanks to this service, we have been able to store everything from plasma, serums to viable cells with the highest guarantees. Also, when we need samples that were deposited, they informed us how to obtain them following the established procedure”.

The objective of the Biobank IIB Sant Pau is to increase the accessibility of human biological samples to applicant researchers so that they can use them in their research projects, as long as they meet the ethical and legal requirements required by current legislation.

Wide portfolio of histological and immunohistochemical techniques

On the other hand, the Immunohistochemistry laboratories of the Biobank and Immunohistochemistry Platform offer biological sample processing services, both of human origin and animal models, for analysis using histological techniques, from sample processing, cutting and staining to digitalization of the preparations, histological analysis and delivery of results. The Platform offers the possibility of implementing new histological methods and stains, according to the demand and needs of our users, both internal and external. In addition, user training is carried out so that they can use the platform’s equipment in a self-service mode.

Dr. María Virtudes Céspedes, head of Gynecologic and Peritoneal Oncology research group at IIB Sant Pau underlines the importance of the wide portfolio of techniques, that helped her research group to achieve their goals and optimize resources.

“We appreciate and support 100% this platform leaded by Dr. Elena Serrano. Counting on the services offered by the Biobank Platform makes it easier for us to achieve the objectives set out in our projects and allows us to advance in our experimentation. The implementation of the infrastructure and equipment, the wide portfolio of histological and immunohistochemical techniques, and the complex statistical analysis they offer would not be assumed by the research group, so we consider it very necessary, allowing us to optimize our resources to the maximum.

Combined with the responsibility they show in their work and the close and open treatment, it makes our day-to-day work easier and allows us to get results. In the last years that, as a research group, we have collaborated with its manager and his team, they have worked on 5 different projects, in which the Biobank platform has contributed enormously to obtaining relevant results, which have been published or are in the process of being published”.

Find here more information about the IIB Sant Pau Biobank and Immunohistochemical Platform or contact Dr. Elena Serrano, our Biobank and Immunohistochemical Platform Coordinator.

The Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IIB Sant Pau celebrated its first charity concert yesterday, with Little Light Gospel Choir and singer Clarence Bekker, with the modernist church of Sant Pau filled to capacity.

This concert has been the starting point for the institute’s patronage plan, which envisages carrying out various activities with the involvement of society, which is ultimately the main engine of the research that is carried out every day in Sant Pau.

During the concert, the director of the Research Institute, Dr. Jordi Surrallés said that one of the projects that will be launched soon will be the solidarity shop, which will offer quality, sustainable products and are committed to Sant Pau’s biomedical research.

L’avançament de la cirurgia mitjançant una estratègia per determinar la funció plaquetària en pacients que han patit una fractura de maluc i que estan amb tractament antiagregant és segur. Els resultats d’un assaig clínic que va comparar aquesta estratègia amb el tractament habitual (la cirurgia diferida) mostren que no hi va haver diferències entre els pacients tractats amb cirurgia precoç o tardana, segons es reflecteix en un article recent al Journal of Clinical Medicine.

“Després d’un seguiment de 12 mesos, hem comprovat que és segur escurçar el temps d’espera fins a la cirurgia sota anestèsia neuroaxial aplicant una estratègia de determinació de la funció plaquetària en pacients amb una fractura proximal de fèmur”, explica la investigadora que ha liderat aquest estudi, María José Martínez Zapata, del Centre Cochrane Iberoamericà, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de Barcelona, i el CIBERESP. “La qualitat de vida millora en els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats”, afegeix.

La qualitat de vida millora els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats

Dels 156 pacients que van participar en aquest assaig aleatoritzat, 143 es van sotmetre a cirurgia. A 75 dels pacients operats se’ls va mesurar la funció plaquetària per avançar la cirurgia (estratègia experimental) i als 68 restants se’ls va operar després d’esperar el temps de seguretat segons la durada de l’activitat del medicament antiagregant, entre 3 i 5 dies (estratègia habitual). Després de l’alta hospitalària, més de la meitat dels pacients (55,9%) van tenir complicacions mèdiques, que al 42,7% dels casos van ser greus, amb una mortalitat global del 32,2%. No es van observar diferències entre els grups comparats ni en complicacions ni en mortalitat.

Els resultats de l’estudi mostren que la qualitat de vida dels pacients va millorar significativament en tots dos grups després de la cirurgia, amb les millors puntuacions al cap de sis mesos, encara que no es van assolir les prèvies a la fractura. L’edat mitjana dels pacients va ser de 85,5 anys i el 68,0% eren dones. El temps mitjà des de l’ingrés fins a la intervenció quirúrgica va ser de 2,8 dies al grup que va seguir l’estratègia experimental i de 5,3 dies al grup que va seguir l’estratègia habitual.

En la realització d’aquest assaig multicèntric hi han col·laborat els serveis d’Anestèsia, Traumatologia i Hematologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau, i els hospitals Vall d’Hebron i Clínic, de Barcelona, i l’hospital Althaia de Manresa. La primera signant d’aquest article és la investigadora predoctoral Angela Merchán-Galvis, i aquest estudi forma part del projecte de tesi doctoral.

Article de Referència

Merchán-Galvis A, Anaya R, Rodriguez M, Llorca J, Castejón M, Gil JM, Millan A, Estepa V, Cardona E, Garcia-Sanchez Y, Ruiz A, Martinez-Zapata MJ, AFFEcT Study Group. Quality of Life and Post-Surgical Complications in Patients on Chronic Antiplatelet Therapy with Proximal Femur Fracture: 12-Month Follow-Up after Implementing a Strategy to Shorten the Time to Surgery. Journal of Clinical Medicine. 2023; 12(3):1130. https://doi.org/10.3390/jcm12031130

There is a very effective drug for the treatment of patients with schizophrenia, clozapine, but it has a drawback. Its use is associated with an adverse effect that, although is not very frequent, can be very serious: agranulocytosis, a disorder that significantly compromises the immune system. Therefore, clozapine is indicated for patients who do not respond adequately to first- and second-line drugs.

One of the problems that psychiatrists face in making this decision is the lack of tools to predict which patients will not fully respond to the first lines of treatment. Until now, it is necessary to try and wait to see the results, which can take weeks, months or years. All this time, the patients who do not respond adequately present relapses and/or admissions, compromising their functionality and quality of life and worsening their long-term prognosis.

Now, a study in which Dr. Justo Pinzón Espinosa, a researcher from the Mental Health Group of the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau -led by Dr. María Portella-, signs as first author shared with Dr. Bochao Lin, from the University of Maastricht and led by Dr. Jurjen Luykx, from the University of Utrecht, brings to the table a novel genomic tool. This would help to predict which patients will respond poorly to conventional treatments and, therefore, would be early candidates for treatment with clozapine. In this way, symptom control, quality of life and its evolution could be improved.

The study was carried out as part of the doctoral thesis of Dr. Pinzón Espinosa at the University of Barcelona, whose directors are Dr. Narcís Cardoner Álvarez, head of the Psychiatry service at Hospital de Sant Pau and Dr. Jurjen J. Luykx , from the Department of Psychiatry of the University of Utrecht and the University Medical Center Utrecht, in the Netherlands.

A THIRD OF PATIENTS DO NOT RESPOND WELL TO TREATMENT

Schizophrenia is a serious mental disorder that affects about 24 million people worldwide, that is, 1 in 300 individuals. It is characterized by a significant deficiency in the way reality is perceived and by changes in behavior and affective and cognitive symptoms that can significantly affect the quality of life of patients. It most frequently appears at the end of adolescence or between 20 and 30 years of age, and in men it usually manifests earlier than in women.

Clozapine is an antipsychotic indicated for the treatment of resistant schizophrenia, or in patients who present serious adverse reactions to other drugs. It is estimated that more than a third of people with this disease can achieve complete remission of symptoms with proper treatment. Some patients experience recurrent worsening and remission of symptoms throughout life, and others a gradual worsening of symptoms over time.

As explained by Dr. Pinzón Espinosa, “approximately one in three patients is resistant to treatment. This implies that we give them a drug and, if it doesn’t work, we go to the second line. If it fails again, then we switch to clozapine, but a couple of years may have passed along the way and the patient may have had serious relapses, with all that this implies in their affective, family, and work daily lives… we are talking about very patient patients. Most of them are young, and for many of them exacerbations can mean dropping out of school, sick leave, relationship problems, isolation at home and, above all, mental suffering”.

In this study, published in the journal JAMA Psychiatry, the polygenic risk score for schizophrenia (PRS-SCZ) was used and “for the first time in the world we have been able to discern which group of patients has the highest polygenic load of risk of schizophrenia, associating its severity with genetic factors and stratifying them to predict their need for treatment with clozapine six years from now”, details Dr. Pinzón.

“In most diseases, such as high blood pressure, diabetes, heart attack or schizophrenia, multiple altered genes are involved that gradually add risk. When you add up all the alterations, you can determine if a specific person has a higher or lower risk of developing a disease. It is what we call genetic predisposition”, explains Dr. Pinzón.

“We know that schizophrenia has up to 80 percent genetic component. What we have achieved in this study is to be able to predict the poor response of patients to first-line treatments and second line through their genomic data, with which we can detect patients who are candidates to receive clozapine in the first line, saving them episodes of exacerbation, loss of functionality and suffering, being able to go directly to a treatment that will be effective for them”.

The researchers analyzed data from 2,300 participants from two cohorts from Belgium, Turkey, the Netherlands, and Spain. Genomic information from patients, their siblings, parents, as well as unrelated healthy controls was studied and compared with worldwide databases of the Psychiatric Genomics Consortium.

NEXT STEPS

These findings represent a great advance to be able to personalize the treatments in patients with schizophrenia. “This tool is the first step towards what we are looking for, which is precision psychiatry or personalized medicine applied to psychiatry”, in the words of Dr. Pinzón.

For its part, a group of researchers from the University of Utrecht led by Dr. Luykx has carried out a study in which they analyzed the genomic variants that help predict which patients have a higher risk of developing agranulocytosis secondary to treatment with clozapine. Now, among the next steps, a prospective study is planned to help validate this tool in order to transfer it to clinical practice.

 Reference article 

• Bochao D. Lin, PhD; Justo Pinzón-Espinosa, MD, MSc; Elodie Blouzard, MSc; Marte Z. van der Horst, MD; Cynthia Okhuijsen-Pfeifer, PhD; Kristel R. van Eijk, PhD; Sinan Guloksuz, MD, PhD; Wouter J. Peyrot, MD, PhD; Jurjen J. Luykx, MD, PhD; for the Genetic Risk and Outcome of Psychosis (GROUP) and Clozapine International Consortium (CLOZIN) Investigators. JAMA Psychiatry. 2023;80(2):181-185. doi:10.1001/jamapsychiatry.2022.4234

L’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu – IIB Sant Pau participa de manera molt activa en la recerca de malalties diferents malalties minoritàries. Entre ells, el Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB, dirigits pel Dr. Jordi Surrallés, estudien l’anèmia de Fanconi. Es tracta d’una malaltia que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica.

Tal com explica el Dr. Surrallés, l’estudi de les malalties minoritàries no només ajuda a trobar solucions pels pacients que les pateixen, també “és un model de recerca molt útil per ajudar a buscar noves eines diagnòstiques i terapèutiques per altres malalties”.

Aquest expert fa una analogia que ajuda a entendre molt bé això: “Si ara vingués un extraterrestre i volgués entendre com funciona un cotxe, no tindria ni idea de per a què serveix cadascun dels elements. Si trenqués una peça del motor i comprovés quin efecte té, podria esbrinar la funció de la peça. Per exemple, si talla el conducte que porta l’aigua per netejar els vidres, ja sap la seva funció i pot tenir pistes de com poder arreglar-lo. A la majoria de pacients amb malalties rares els hi falta una peça, un gen, fent que el motor no funcioni i aparegui la malaltia”.

En aquest sentit, com a exemple, a finals de l’any aquest grup de recerca de Sant Pau va participar en un estudi internacional que es va publicar la revista Nature, que identificava el mecanisme pel qual els pacients amb anèmia de Fanconi desenvolupen tumors de cap i coll.  Els investigadors van poder comprovar que és el mateix mecanisme que explica per què fumar i beure augmenten el risc d’aquest tipus de càncer en la població general.

En concret, l’estudi va trobar que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

Les persones amb l’anèmia de Fanconi no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaços d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

“Aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, en paraules del Dr. Surrallés.

CADASIL

Sant Pau també és referent en la recerca del CADASIL. Es tracta d’una malaltia genètica associada a una mutació en el gen NOTCH3, que causa una arteriopatia sistèmica. Això vol dir que les artèries de tot el cos estan danyades, tot i que els símptomes que presenten els pacients son deguts a l’afectació dels vasos del sistema nerviós central, segons explica la Dra. Elena Muiño, del Grup de Farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Dr. Israel Fernández Cadenas.

Aquesta malaltia rara té una prevalença estimada de 4,1 casos per cada 100.000 habitants. Tot i això, els darrers estudis revelen que fins a 3,2-3,4 de cada 1.000 individus presenten les variants gèniques típiques de CADASIL, de manera que es pensa que podria estar infradiagnosticada. Els seus principals símptomes són la migranya, les alteracions psiquiàtriques, els petits infarts subcorticals recurrents i la demència a una edat precoç, amb una edat mitjana d’inici als 55 anys.

Un dels principals reptes davant d’aquesta malaltia és que “no podem predir com evolucionarà un pacient a causa de la seva alta variabilitat”, comenta la Dra. Muiño que detalla que a Sant Pau s’està estudiant l’etiopatogènesi de la malaltia, és a dir, el perquè es produeix la malaltia amb l’objectiu de trobar molècules rellevants tant per poder predir l’evolució dels pacients com per intentar trobar noves dianes terapèutiques.

Gràcies a l’estreta col·laboració de l’Associació CADASIL Espanya i als pacients voluntaris en els nostres estudis, s’han pogut fer troballes importants, com ara que el gen E2F4 està sobreexpressat en pacients amb CADASIL, el que s’associa a una pitjor funció executiva.

“La nostra ambició en aquesta línia de recerca és millorar la qualitat de vida dels pacients amb CADASIL. Per tant, també tenim una consulta monogràfica des del 2019 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que des del 2022 compta amb el suport de professionals altament qualificats per a la realització d’anàlisi i consells genètics, neuroimatge, acompanyament psiquiàtric i neuropsicològic entre d’altres”, conclou la Dra. Muiño.

Malalties de la Hipòfisi

La Dra. Susan Webb, directora del grup de recerca de Malalties de la Hipòfisi, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha rebut recentment el reconeixement per part de la Comissió Gestora de la Plataforma de Malalties Minoritàries a la seva trajectòria i compromís professional a favor d’aquest tipus de patologies.

El reconeixement destaca la seva contribució a difondre, conscienciar i afavorir la recerca en l’àmbit de les Malalties Minoritàries. La Dra. Webb actualment és catedràtica emèrita de Medicina a la UAB i és sotsdirectora científica de CIBERER, presidenta de la Comissió Assessora de Malalties Minoritàries del CatSalut (CAMM) i va ser responsable d’un Working Package de l’EndoERN (Xarxa Europea de Malalties Minoritàries Endocrines), concretament de “Quality of Care and Patient View”.

Aquest grup de recerca investiga en diferents malalties hipofisiàries com ara la síndrome de Cushing, l’acromegàlia o l’hipopituïtarisme, incloent-hi el dèficit de vasopressina i oxitocina. Segons explica la Dra. Webb, un dels principals problemes amb aquestes malalties és que, malgrat aconseguir normalitzar les disfuncions hipofisiàries sigui amb cirurgia o amb tractament mèdic, les seqüeles derivades de l’exposició a nivells inadequats de determinades hormones pot deixar seqüeles tant físiques com psicològiques.

“Molts cops curem al pacient de la seva malaltia, però veiem que aquests pacients segueixen tenint problemes com disfunció muscular, osteoporosis, ansietat o depressió. També poden percebre una reducció de la memòria i de la capacitat executiva”, detalla la Dra. Webb.

Un dels principals reptes, doncs, en aquestes patologies és el diagnòstic precoç, ja que a vegades pot arribar a trigar anys. “Quan un pacient arriba a l’endocrí és relativament fàcil diagnosticar-lo, però necessitem que des de l’atenció primària i altres especialitats hi hagi la sospita i la derivació pertinent, per tant, es tracta d’un repte multidisciplinari”, finalitza la Dra. Webb.

Sant Pau, un hospital referent en malalties minoritàries 

Sant Pau ha estat pioner en l’abordatge multidisciplinari de les malalties minoritàries impulsant la creació de diferents Comissions i Unitats, com per exemple la primera Unitat multidisciplinària a l’Estat espanyol per al tractament de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Totes aquestes Comissions i Unitats inclouen professionals de diferents Serveis i perfils. Entre ells destaca la infermera gestora de casos de Sant Pau, una figura que gràcies a la seva gran autonomia dins l’estructura de l’Hospital i a la seva accessibilitat és un referent per als pacients amb malalties minoritàries i les seves famílies.

L’Hospital de Sant Pau organitza avui la jornada “Les malalties rares són cosa de tots”, destinada a sensibilitzar els professionals assistencials sobre les malalties minoritàries, amb l’objectiu de potenciar la visibilitat d’aquestes patologies. Aquesta jornada és un exemple més de l’enfocament multidisciplinari pel qual aposta Sant Pau. Al llarg del dia, es compartiran casos clínics per sensibilitzar els professionals de l’Hospital, formar-los i fer que comparteixin coneixements entre ells, per millorar el diagnòstic i l’abordatge.

La Dra. Susanna Boronat, directora del Servei de Pediatria de Sant Pau, afirma que “aquest enfocament és fonamental en un centre terciari com el nostre que fa activitat assistencial, docent i de recerca”, i afegeix que “la jornada serveix per a conscienciar especialment sobre tres temes: primer, que el cost de no diagnosticar una malaltia minoritària cada cop és més alt; segon, que tots els especialistes poden trobar-se amb un d’aquests pacients i contribuir a un millor diagnòstic i abordatge; i, tercer, que les malalties minoritàries poden afectar pacients de totes les edats, no només a infants”.

En la mateixa línia s’expressa el Dr. Diego Castillo, responsable de les malalties pulmonars intersticials difoses del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia de Sant Pau. “Cal aprofitar dates com el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries per conscienciar sobre la necessitat de compartir el coneixement en diagnòstic i tractament entre totes les Unitats i Serveis de l’Hospital”.

Tots dos experts coincideixen a l’hora de fer èmfasi en la importància de potenciar les relacions amb les associacions de pacients i familiars. Segons la Dra. Boronat, “és essencial anar de la seva mà, perquè moltes vegades són elles qui ens ajuden a saber com és viure realment amb una malaltia minoritària”. Per la seva banda, el Dr. Castillo destaca que “un tret diferencial que sempre ha tingut Sant Pau és l’humanisme, és a dir, oferir una assistència que acompanya els malalts i les seves famílies en aquest viatge”. 

 En aquest sentit, destaca la infermera gestora de casos, la funció principal de la qual és unificar les cures dels pacients de manera individualitzada. “Es tracta de facilitar al pacient l’accés als serveis sanitaris i sociosanitaris segons quines siguin les seves necessitats en cada moment i segons l’evolució de la malaltia per garantir que rep l’atenció més adequada”. D’aquesta manera, tenen un accés directe mitjançant telèfon, visites virtuals i presencials a consultes externes i hospitalització i correu electrònic”, explica l’Anna Alonso, infermera gestora de casos de Sant Pau. També subratlla la seva accessibilitat i autonomia en el seguiment del pacient i la presa de decisions “treballant de manera multidisciplinària en coordinació amb els diferents Serveis”.

Xarxes europees

L’Hospital de Sant Pau participa en les European Reference Networks (ERN) com a centre altament qualificat en el diagnòstic, el tractament i la recerca en les malalties minoritàries. Les ERN són xarxes de referència europees que ajuden els professionals i els centres especialitzats en diferents països a compartir coneixement. En aquest sentit, han d’aplicar els criteris de la Unió Europea (UE) per fer front a les malalties minoritàries que requereixen atenció especialitzada; servir com a centres de recerca i de coneixement que tracten pacients d’altres països de la UE i assegurar la disponibilitat d’instal·lacions de tractament quan sigui necessari. Actualment, Sant Pau participa en:

• ERN, European Commission
• Rare adult càncers
• Rare neuromuscular diseases

Sant Pau també està acreditat en la xarxa de Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut (CSUR) del Ministeri de Sanitat en diferents grups de malalties minoritàries, i és membre destacat de les Xarxes d’unitats d’expertesa clínica (XUEC) en Malalties Minoritàries del Servei Català de la Salut.

De fet, recentment, la Unitat Transversal d’Epilèpsia Sant Pau – Mar -que va iniciar la seva activitat a finals de l’any 2020- va ser designada unitat d’expertesa clínica en malalties minoritàries amb epilèpsia pel Departament de Salut, “esdevenint una de les quatre que avui estan reconegudes com a centres de referència en aquesta patologia”, explica la Dra. Boronat. Aquesta Unitat també és Centre de Referència Nacional de Salut (CSUR) i forma part de la Xarxa Europea de Referència (ERN) en epilèpsia, sent un referent per a pacients pediàtrics i adults en malalties genètiques amb epilèpsia, epilèpsies estructurals i altres tipus d’epilèpsia.

A més, Sant Pau és centre de referència en:

• Malalties de la sang – Trasplantament de progenitors hematopoètics al·logènics, en nens.  CSUR
• Malalties neuromusculars rares, en adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Sarcomes i altres tumors muscoesquelètics, en adults.  CSUR, ERN.
• Extròfia vesical, epispadias i extròfia de claveguera, en nens i adults. CSUR.
• Malalties glomerulars complexes, en nens i adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Eritropatologia hereditària, en nens i adults. CSUR, ERN.
• Patologia complexa hipotàlem-hipofisària, en nens i adults. CSUR, XUEC, ERN.
• Malalties Autoimmunes sistèmiques. XUEC.
• Epilèpsia/MM, en nens i adults. CSUR, XUEC.

I també forma part de la Plataforma Malalties Minoritàries, una entitat pertanyent a l’Institut Català de la Salut (ICS) nascuda l’any 2009 quan l’Àrea de Malalties Minoritàries creada uns anys abans (el 2000) per la Fundació Doctor Robert – UAB va dotar-se d’identitat pròpia amb l’objectiu de donar més visibilitat a les malalties minoritàries, crear sinergies que facilitin el seu reconeixement a l’àmbit sociosanitari i generar un espai de treball conjunt entre tots els agents implicats.

The PreparatB project, led by Dr. Miriam Armora Verdú, researcher of the Nursing Care Research Group of the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap d’Infermeria de Procés d ‘Surgical Care of the mateix hospital, has been selected for a grant from the Impact Program granted by the Center for the Integration of Medicine and Innovative Technologies (CIMTI).

The project, in which the nursing teams of Sant Pau led by Montserrat Serra Blanch and Cecilia Díez García have also participated, consists in the development of a digital health tool whose main objective is to empower the patient in the forest self-healing during the surgical preparation process in order to arrive at the intervention with the maximum security according to the guides, notifications and verification systems. In addition, this application helps to reduce the number of cancellations of surgical procedures due to the inadequate preparation of the patients.

The computer science has been designed by Dr. Armora as part of her doctoral thesis and tested by a pilot study carried out at the hospital.

Now, thanks to the collaboration between the Technological Transference and Innovation Unit of the Sant Pau Research Institute and the hospital, the project will enter a phase of maturation with the aim of preparing the line to integrate the two different systems of clinical histories of various hospitals. In addition, it will seek to extend its usability to other platforms –such as iOS– and test it in a real hospital environment in order to define the transfer strategy to the market.

The support from CIMTI will be of 15 months in which it will receive specialized mentoring in areas such as the development of the business plan, regulatory aspects, technological assessment and market studies, among others.

The main objective of Impacto Program is the acceleration of innovative projects in the field of health and social and is especially oriented to those who are between phases 3 and 5 of development.

Xavier Prats Monné has had his first visit to the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau with the President of the Board, accompanied by Jordi Surrallés, Scientific Director of the Research Institute; Míriam Ors, Deputy Director and Chief Innovation & Technology Transfer Officer; Jaume Bacardit, Manager; and Laia Cendrós, Communication Director.

Prats Monné was nominated on November 29 to replace Manel Balcells, current Minister of Health of the Generalitat de Catalunya. The new president has spent most of his professional career at the European Commission where he will be General Director of Health and Food Safety, from where he will lead the policies and programs of the European Union in matters of public health and feeding

He graduated in Sociology from the Complutense University of Madrid, and has a postgraduate degree (DEA) in economic development policies from the Center International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), and in Estudis Europeus from the College of Europe (Bruges, Belgium).

Born in Tarragona, he was representant of the European Commission to the Government Council of the European Medicines Agency (EMA, London), to the European Center for Disease Prevention and Control (ECDC, Stockholm) and to the European Safety Authority Food (EFSA, Parma). Previously, the European Commission will also act as General Director of Education and Culture, Responsible for Programs of the European Union for Erasmus, Marie Curie and Creative Europe, and representative of the European Commission to the Government Council of the Institute Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), an institution created by the EU with the mission of strengthening innovation capacity in Europe.

He join Sant Pau in a time of transformation in which the Board of Trustees continues to promote the welfare of Sant Pau giving responses to present and future crawlers through the Strategic Plan – Més Sant Pau.

Currently, Prats Monné is the special assessor of Teach For All, a non-profit global organization with its State Units, present in 60 countries, which aims to expand the educational opportunities of the world, and is part of the boards of Teach For All to Europe, Spain and Belgium. He is also the president of the Committee for Europe of the King Baudoin Foundation (Belgium), the public health assessor of the Jacques Delors Institute (Paris), advisor for strategic initiatives of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC) and advisor of the Knowledge and Development Foundation (CYD). He is Minister of ASTANOR Ventures, a risk capital impact investor focused on the sustainability of food systems.

He is also part of the board of trustees of various nonprofit organizations, including Make Mothers Matter (UNESCO), and the External Scientific Committee of the Vall d’Hebron Research Institute (VHIR). He is a member of the Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) and the think tank DIKTIO (Athens).

In 2016 he recibe the Civil Order of Alfons X the Wise, which the Spanish State grants in recognition of merit in the fields of education, science, culture and research. Prats Monné is an honorary doctorate from the Rovira i Virgili University (URV).

The Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IBB Sant Pau, has successfully undergone the renewal inspection of the certificate of compliance with the Correct Manufacturing Standards for Advanced Therapy Medicines, issued by the Spanish Agency for Medicines and Health Products (AEMPS). With this achivement, it will be able to double its production capacity.

This certification, initially obtained in 2020 in collaboration with the Blood and Tissue Bank of Catalonia, authorizes the production and quality control of CAR-T cellular medicines in the Clean Room, equipment specially designed for the advanced therapy drug development that allows Sant Pau researchers to offer innovative treatments to their patients.

This recognition highlights the work of the research group in Hematology Oncology and Transplantation, where Dr. Javier Briones leads the line of research in cellular immunotherapy and gene therapy, together with the staff of the Clean Room and the Quality Unit of the institute.

Sant Pau is one of the two authorized centers in Catalonia to produce this type of CAR-T immunotherapy medicine. The experience of the institute’s research groups makes it possible to lead and develop translational research projects that, among others, include clinical trials and, therefore, patient treatment. In 2020, the first trial began with a pioneer CAR-T immunotherapy drug in Europe, for the treatment of classic Hodgkin lymphoma and non-Hodgkin T CD30 + lymphoma in relapse or refractory.

In this renewal, the AEMPS authorizes the production of a second advanced therapy drug HSP-CAR19M, a product that is based on T lymphocytes that express a chimeric antigen receptor (CAR) targeting the CD19 molecule. It is currently being investigated for autologous use in the treatment of relapsed or refractory non-Hodgkin B lymphoma in a phase I/II clinical trial at the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El bacteri Mycoplasma pneumoniae és el causant del voltant del 30% de les pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries a totes les edats, però especialment en nens. Aquest tipus de bacteri necessita lípids, com el colesterol, que ha de captar del seu hoste per poder sobreviure.

Ara, una nova investigació en la qual han participat Josep Julve, Noemi Rotllan i Joan Carles Escolà-Gil, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau  i el CIBERDEM, liderada pels investigadors Ignacio Fita i Achilleas Frangakis de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC) i l’Institut Buckman d’Alemanya, respectivament, ha identificat la proteïna amb la qual  el bacteri M.pneumoniae atrapa el colesterol i altres lípids que necessita per mantenir la integritat de la seva membrana i poder sobreviure.

El treball, que es publica a la revista Nature Structural & Molecular Biology, descriu l’estructura i el funcionament de la proteïna P116. En el treball també hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l’Institut Max Planck d’Alemanya .

La investigació ha utilitzat una tecnologia avançada de microscòpia electrònica a temperatures criogèniques per estudiar la proteïna P116, que ha revelat una nova estructura. Tal com detalla Ignasi Fita, “l’estructura conté una gran cavitat completament hidrofòbica capaç d’albergar diferents compostos lipídics”.

La tecnologia d’espectrometria de masses i l’ús de radioisòtops va permetre analitzar amb gran precisió els diferents lípids essencials que es podien emmagatzemar en aquesta cavitat de la P116. Les anàlisis realitzades per l’equip investigador mostren que P116 pot captar del medi lípids específics com fosfatidilcolina, esfingomielina o colesterol, i que poden obtenir colesterol fins i tot de les lipoproteïnes que hi ha a la circulació sanguínia de l’hoste.

“Aquests resultats poden obrir noves possibilitats terapèutiques per bloquejar la funció de la proteïna P116 i per tant la capacitat infecciosa de Mycoplasma pneumoniae. També suggereixen diverses aplicacions en biotecnologia”, afegeix David Vizarraga, investigador de l’IBMB-CSIC, un dels primers signants del treball juntament amb Lasse Sprankel, de l’Institut Buckman (Alemanya).

A l’estudi també hi han participat els investigadors Jesús Martín de l’IBMB-CSIC, Marina Marcos i Jaume Piñol, de la UAB.

Article de referència

Vizarraga & L. Sprankel J. Martín, S. Manger, J. Meier-Credo, M. Marcos, J. Julve, N. Rotllan, M P. Scheffer, JC. Escolà-Gil, J. D. Langer, J. Piñol, I. Fita & A. Frangakis^. “Essential protein P116 extracts cholesterol and other indispensable lipids for Mycoplasmas”. Nature Structural & Molecular biology (2023) https://doi.org/10.1038/s41594-023-00922-y

L’hematologia és un dels camps de la medicina que evoluciona més ràpidament i, des de fa alguns anys, es manté a l’avantguarda al camp de la medicina de precisió. En el cas de la leucèmia mieloide aguda, els darrers avenços tant en diagnòstic com en classificació i tractament han motivat l’actualització precoç de les guies clíniques, en les quals ha participat el Dr. Jordi Sierra, cap del grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Hematologia del mateix hospital.

Els autors d’aquest treball, que publica la revista Blood, són un grup reduït de líders internacionals experts en hematologia de quatre continents i el Dr. Sierra és l’únic expert d’Espanya que ha participat en la seva elaboració. “És un orgull que Sant Pau sigui el referent internacional en aquest camp i que ens hagin tingut en compte per formar part del grup de 20 autors líders d’opinió a tot el món”, assenyala el Dr. Sierra.

“La primera edició d’aquestes guies es va realitzar el 2010 i ha estat un dels articles més referenciats en la història d’aquesta revista, que és l’òrgan oficial de la Societat Americana d’Hematologia (ASH, per les sigles en anglès) i la que té un índex d’impacte més gran de la nostra especialitat”, comenta aquest expert, que també va participar en la redacció d’aquesta primera versió i de la seva actualització en una segona edició, publicada el 2017.

“Al camp de l’hematologia les coses estan evolucionant tan ràpidament que en cinc anys molts aspectes tant de diagnòstic com de tractament s’havien quedat obsolets, cosa que va motivar l’actualització d’aquestes guies”.

Diagnòstic molecular i noves opcions terapèutiques

Actualment, el diagnòstic de la leucèmia mieloide aguda es basa en la genòmica. És per això que, a les noves guies, “hem fet un esforç per agrupar les diferents malalties d’acord amb les seves característiques genòmiques: mutacions, translocacions o reordenaments genètics”, detalla l’investigador.

A més, el document marca de manera més precisa els terminis recomanables en què s’han de fer les proves per poder indicar un tractament orientat a una determinada alteració molecular. “Actualment, disposem d’un ampli ventall de teràpies dirigides que ens permeten triar la millor opció per a cada pacient, hematologia personalitzada, per a la qual cosa és important disposar de la informació molecular de manera ràpida”, afegeix el Dr. Sierra.

Les actuals recomanacions clíniques posen èmfasi en la necessitat de fer el diagnòstic exacte per mitjà de tècniques de seqüenciació massiva, una mica posat a punt a Sant Pau per a aquesta malaltia i amb gairebé 400 casos analitzats. Les mutacions defineixen avui dia el tractament inicial i també la indicació d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics. A més, el seguiment de les mutacions és útil per avaluar el grau de resposta molecular en identificar amb gran sensibilitat la malaltia residual en els casos en què les cèl·lules leucèmiques no s’observen amb el microscopi.

“Ara coneixem fins a 10 vegades més alteracions moleculars que abans i això ens permet definir molt millor el diagnòstic i el pronòstic d’aquests pacients. A Sant Pau centralitzem els estudis de seqüenciació massiva al diagnòstic dels pacients de 15 hospitals de Catalunya, Balears i València”, indica l’especialista.

El tractament clàssic contra la leucèmia mieloide aguda és la quimioteràpia. Les noves guies incorporen, a més, nous agents que han aparegut els últims anys com a teràpies dirigides a dianes moleculars, immunoteràpia, anticossos monoclonals sigui sols, conjugats o biespecífics. “El tractament dirigit és un dels aspectes que més ha evolucionat en aquests darrers 5 anys”, en paraules del Dr. Sierra.

Classificació de les neoplàsies mieloides

El grup d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha participat també en l’elaboració d’una nova classificació de les neoplàsies mieloides que un consorci internacional ha publicat en un altre número recent de la revista Blood. El treball fa èmfasi en les noves tècniques de diagnòstic necessàries per classificar aquests processos i per poder aplicar les teràpies de precisió.

“Tots dos treballs reflecteixen el prestigi internacional de Sant Pau al camp de l’hematologia, que també destaca en altres àmbits com el trasplantament hematopoètic o la teràpia CAR-T”, comenta el Dr. Sierra.

El grup d’hematologia de l´IIB Sant Pau ha promogut des de finals dels 80 els protocols de tractament dels pacients amb leucèmia mieloide aguda de 15 hospitals universitaris de Catalunya, Balears i altres àrees d´Espanya. El centre de dades de Sant Pau disposa d’una base de dades de més de 3000 pacients amb leucèmia mieloide aguda, una malaltia rara amb una incidència en el nostre medi de 4 casos nous cada 100.000 habitants i any, així com una col·lecció de mostres biològiques d’un bon nombre. A partir de les mostres esmentades, el grup de Sant Pau ha realitzat diverses investigacions. Entre elles, la Dra. Guadalupe Oñate ha publicat recentment un treball com a primera autora a la revista Blood Advances, també de l’ASH, sobre l’impacte pronòstic de l’associació de certes mutacions en els casos de leucèmia mieloide aguda.

A més, la Dra. Carolina Moreno, del grup d’hematologia de l’IIB Sant Pau ha publicat com a autora principal un article a la revista Haematologica on identifica el millor tractament inicial per als pacients amb leucèmia limfàtica crònica d’edat avançada. El treball actualitza els resultats d’un estudi que va publicar fa uns anys la mateixa autora a la prestigiosa revista Lancet Oncology i on analitza els efectes de la combinació d’un inhibidor d’una tirosina-cinasa, l’ibrutinib, i un anticòs monoclonal (teràpia adreçada a una diana molecular i a una antigènica: el CD20). Es va comprovar que aquesta alternativa terapèutica, sense quimioteràpia, ofereix una taxa de respostes del 91%. Cal destacar que la Dra. Moreno forma part del grup de 28 líders mundials d’aquesta malaltia, l’International Workshop on CLL, i és membre del Comitè Executiu del grup ERIC (European Research Initiative on CLL), la seu del qual és a l’Hospital de Sant Pau.

Articles de referència

• Döhner H, et al. Diagnosis and management of AML in adults: 2022 recommendations from an international expert panel on behalf of the ELN. Blood. 2022 Sep 22;140(12):1345-1377.
• Arber DA, et al. International Consensus Classification of Myeloid Neoplasms and Acute Leukemias: integrating morphologic, clinical, and genomic data. Blood. 2022 Sep 15;140(11):1200-1228.
• Oñate G, et al. Prognostic impact of DNMT3A mutation in acute myeloid leukemia with mutated NPM1. Blood Adv. 2022 Feb 8;6(3):882-890.
• Moreno C, et al. First-line treatment of chronic lymphocytic leukemia with ibrutinib plus obinutuzumab versus chlorambucil plus obinutuzumab: final analysis of the randomized, phase III iLLUMINATE trial. Haematologica 2022;107(9):2108-212

Aquest dissabte 11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data que va instaurar l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2015 en el marc de les mesures l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible i que, entre altres objectius, vol aconseguir la igualtat de gènere exposant que la paritat no pot obtenir-se si no passa per la participació plena i en igualtat de condicions de les dones de totes les edats en les innovacions científiques i tecnològiques. A Sant Pau, moltes professionals fan activitat assistencial i també recerca. En aquest sentit, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau), actualment hi ha 70 grups de recerca i enguany, per primer cop des de la seva creació el 1992, s’ha aconseguit arribar a la paritat de gènere entre els caps d’investigació, una xifra molt significativa si tenim en compte que a Europa només el 26% són dones.

El Campus Salut Sant Pau és un entorn privilegiat perquè entre altres institucions inclou l’IIB Sant Pau, un centre dedicat a la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en l’àmbit de les ciències de salut i la biomedicina adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut des de 2011 com un centre d’investigació sanitari d’alt nivell orientat a desenvolupar noves tècniques i processos mitjançant la innovació sanitària. Avui, l’IIB Sant Pau té 5 àrees de recerca, 5 programes transversals i grups de recerca associats. Tot i que enguany el nombre de dones i homes que són caps d’investigació s’ha equiparat, el 80% del personal científic i científic-tècnic són dones i el 68% dels investigadors predoctorals també.

Quan se’ls pregunta per què van decidir ser científiques, totes coincideixen en destacar la seva curiositat “per saber com funcionen les coses, des de ben petita”, explica la Dra. Olivia Belbin, cap de recerca del grup de Neurodegeneració Molecular. En la mateixa línia s’expressa la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau i cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona:  “tinc curiositat per descobrir coses que em preocupen, que poden preocupar les meves pacients. És a dir, quan veig un problema de salut em plantejo per què ha passat i intento buscar alguna manera de solucionar-ho. Bàsicament, tinc molta curiositat per saber i entendre les raons d’aquest problema de salut i l’única manera de poder-ho descobrir és sent científica”.

No només és important tenir curiositat i plantejar-se el perquè de les coses. També “ser inquieta i constant”, segons la Dra. Aina Marsal, investigadora predoctoral del Grup Síndromes de Reparació de l’ADN i Predisposició al Càncer, qui no dubta en donar un missatge a totes les nenes que volen ser científiques: “preguntar no et fa més dèbil, sinó més forta”. 

 Altres qualitats són “tenir empatia, saber treballar amb el teu equip, col·laborar, ajudar… i tenir aquest esperit de recerca”, explica la Dra. Shaimaa El Bounasri El Bennadi, tècnica de la Unitat de Memòria i del Grup Neurobiologia de les Demències. P er la seva banda, la Dra. Muriel Vicent, neuropsicòloga del Servei de Psiquiatria i investigadora clínica del Grup de Salut Mental, destaca que “el més important és fer recerca en allò que realment t’agradi, que tingui un sentit en la teva vida i que et permeti poder aplicar-ho a la vida de les persones”.

Campanya “BeRealinScience”

Enguany, l’IIB Sant Pau ha volgut contribuir a millorar la visibilització de les dones científiques i alhora proposar-les com a model a seguir per a les nenes amb la campanya de xarxes socials #BeRealinScience. Inspirada en l’aplicació BeReal, les científiques de l’IIB Sant Pau es fan selfies i fotos del que estan veient en aquell mateix moment. D’aquesta manera, contribuïm a trencar estereotips i deixar de banda la idea preconcebuda de “científica” que molts cops pot semblar una mica llunyana i podrem veure com és i què fa una científica de veritat durant el seu dia a dia. L’objectiu és que la població pugui veure com les científiques també formen part de la quotidianitat sense cap mena de “filtre”.

La implementació d’un cribratge amb el factor de creixement placentari (PIGF), una proteïna que promou el creixement dels vasos sanguinis i de la placenta i que en gestacions amb risc de preeclàmpsia està disminuïda des del primer trimestre de la gestació, en un entorn d’assistència clínica de forma contingent, identifica un alt percentatge de casos que tenen risc de desenvolupar preeclàmpsia (80%). En aquests casos, el tractament amb aspirina a baixes dosis entre les 12 i les 36 setmanes ha reduït, en el nostre medi, en un 68,4% el desenvolupament de preeclàmpsia (PE) preterme.

És la principal conclusió de l’estudi fet a Sant Pau¹ i que, segons la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “en l’actualitat el cribratge de preeclàmpsia es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver patit una PE anteriorment), més la pressió arterial i l’avaluació del flux a les artèries uterines a l’ecografia de les 12 setmanes. Aquest cribratge, si bé és capaç d’identificar un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme, es pot millorar amb l’ús del PlGF. Tot i això, l’ús d’aquest biomarcador no es contempla dins del sistema sanitari pel seu cost. En el nostre estudi hem demostrat que només fent ús aquest biomarcador en un grup reduït de pacients amb un risc intermedi de patir la malaltia, hem obtingut uns resultats semblants als protocols que utilitzen el PIGF en tota la població, amb l’estalvi corresponent per al sistema sanitari i, per tant, fent-lo sostenible i implementable a curt termini”.

La Dra. Cristina Trilla, primera signant de l’estudi, afegeix que “els biomarcadors ofereixen un potencial per al diagnòstic precoç, abans que apareguin els símptomes clínics, però avui encara no disposem de dades procedents de l’assistència clínica i calen més evidències científiques. Però, precisament, un dels punts forts de l’estudi és que s’ha dut a terme en la pràctica clínica actual del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau”.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs, multifactorial i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com a una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació². Avui, cal fer proves de detecció a totes les embarassades i el cribratge del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs³ a Catalunya des del 2018. Segons aquest document, cal combinar factors materns i obstètrics, com la pressió arterial mitjana (PAM), el Doppler de l’artèria uterina (UTPI) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A) -i cal oferir àcid acetilsalicílic a les dones embarassades amb alt risc fins a la setmana 36 de gestació.

Però la preeclàmpsia no es pot predir només pels antecedents obstètrics i/o la presència de factors de risc clínics. En aquest sentit, en els darrers anys s’han proposat molts biomarcadors de detecció en el primer i segon trimestres, que sols o combinats amb altres paràmetres permeten identificar pacients amb risc de preeclàmpsia i predir la seva evolució. Però aplicar un protocol de cribratge universal amb models multivariants, com el PIGF, és tot un repte.

L’estudi del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau – IIB Sant Pau, fet en col·laboració amb el Servei de Bioquímica del mateix centre i la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dut a terme en dues fases incloent-hi 1.372 dones embarassades abans de fer l’ecografia del primer trimestre, definint tres grups de risc: alt sense proves addicionals, mitjà que requereix proves addicionals, i baix risc.

En la primera fase, es va dur a terme un protocol prospectiu de cribratge en una cohort històrica de 525 dones amb embarassos únics entre el juliol del 2016 i el novembre del 2018, aplicant els factors materns (ètnia, pes, talla, tabaquisme, antecedents de preeclàmpsia, diabetis preexistent, hipertensió, trombofília, afeccions renals o autoimmunes), els marcadors biofísics (pressió arterial mitjana i Doppler de l’artèria uterina) i la proteïna A plasmàtica associada a l’embaràs (PAPP-A), obtenint un risc preliminar de preeclàmpsia. El PIGF també es va afegir en el model predictiu, concretament en les pacients amb risc mitjà de preeclàmpsia.

En aquesta fase, un 11,4% de les dones (60) presentaven un risc alt de preeclàmpsia i un 21,5% (113) tenien un risc mitjà. En 102 d’elles es va afegir el PlGF. L’índex final de les embarassades amb un alt risc va ser del 17,3% (91) i la xifra final de casos de preeclàmpsia va ser del 4% (21). D’ells, en el 47,6% (10) la preeclàmpsia va ser prematura i en el 52,4% (11) va ser tardana.

La segona fase de l’estudi de Sant Pau va consistir en un treball prospectiu de base poblacional entre l’1 de febrer del 2019 i el 28 de febrer del 2020 dut a terme en 874 dones. En la primera etapa del cribratge, un 8,7% de les dones (74) tenien un alt risc de preeclàmpsia i un 15,3% (130) requerien un segon cribratge amb PIGF. L’índex final de positius en preeclàmpsia va ser del 14,9%. La incidència de preeclàmpsia prematura (menys de 37 setmanes) es va reduir significativament, en un 68,4%, després d’haver aplicat el nou model de cribratge.

Segons la Dra. Llurba, “després d’un any de cribratge prospectiu, determinant el PlGF en el 15% de la nostra població, hi ha hagut una reducció significativa (del 68%) de la preeclàmpsia preterme i, de fet, pràcticament ha desaparegut la preeclàmpsia abans de les 34 setmanes, que era la que més condiciona la mortalitat materna i neonatal”. Afirma que, “la mostra inclosa en el nostre estudi és limitada, però la reducció de la incidència de la preeclàmpsia preterme va ser coherent amb investigacions anteriors i aplicar el cribratge amb PIGF en la pràctica clínica és factible amb protocols ben definits”.

Referències bibliogràfiques

1. Reduction in Preterm Preeclampsia after Contingent First-Trimester Screening and Aspirin Prophylaxis in a Routine Care Setting. Diagnostics 2022, 12(8),1814;
https://doi.org/10.3390/diagnostics12081814. Cristina Trilla, Josefina Mora, Nuria Ginjaume, Madalina Nicoleta Nan, Obdulia Alejos, Carla Domínguez, Carmen Vega, Yessenia Godínez, Monica Cruz-Lemini, Juan Parra, Elisa Llurba

2. Obstetrícia i Ginecologia. Revista oficial de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO). Guia d’Assistència Pràctica. Trastorns hipertensius en la gestació

3. Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Aquesta efemèride es va establir per al dia 4 de febrer en la Cimera Mundial contra el Càncer per al Nou Mil·lenni (París, 2000) i, des de llavors, està promoguda per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El principal objectiu és fomentar la recerca, la prevenció, millorar els serveis per al pacient, crear consciència i mobilitzar la societat per assolir avenços i garantir l’equitat en l’accés als darrers tractaments. Actualment, aquesta malaltia segueix sent la segona causa de mort al món, tot i que l’índex de supervivència segueix augmentant, sobretot quan es detecta i s’inicia el tractament precoçment.

En els darrers anys s’han produït grans avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. Es calcula que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys, tot i que no és uniforme en tots els tumors (depèn del tipus i de l’estadi a l’hora de fer el diagnòstic). I també ha augmentat la qualitat de vida dels pacients.

Segons el Dr. Agustí Barnadas, cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica del Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital, “el gran repte continua sent proporcionar la màxima qualitat assistencial en base a l’evidència científica disponible, utilitzant les millors tècniques al nostre abast i participant en la recerca bàsica i clínica per augmentar el coneixement biològic dels tumors i poder desenvolupar nous tractaments per definir noves estratègies terapèutiques i avançar en una medicina personalitzada i de precisió. Tot això, oferint un acompanyament integral i multidisciplinari als pacients”.

En aquest sentit, els tractaments de radioteràpia han evolucionat significativament coincidint amb la incorporació progressiva de nova tecnologia, integració de tècniques d’imatge molecular i major coneixement radiobiològic. La Dra. Gemma Sancho, directora del Servei de Radioteràpia Oncològica, explica que “administrem tractaments d’alta precisió, seguretat  i eficàcia, de forma mes ràpida i reduint el número de sessions. Tractaments basats a l’evidència però, adaptats a cadascú dels pacients i les seves patologies, integrats a l’estratègia terapèutica multidisciplinària. Ens unim al desenvolupament de la medicina personalitzada investigant  biomarcadors predictius de resposta i toxicitat”.

Coneixement biològic del tumor i estimulació de la resposta immune del pacient

El Dr. Barnadas destaca els avenços en el coneixement biològic de les malalties oncològiques. “Sant Pau està preparat per poder donar resposta al diagnòstic molecular, que permet determinar totes les alteracions genètiques i moleculars associades a l’evolució del càncer, identificant els punts crítics de la maquinària cel·lular. Segons els diferents estudis clínics on hem participat, aquesta aproximació és molt útil per assolir un millor control del càncer millorant les estratègies terapèutiques disponibles i fins i tot condicionar el pronòstic d’acord amb les característiques biològiques del tumor”.

També fa referència a la incorporació de noves estratègies enfocades a l’estimulació de la resposta immunològica del propi pacient envers el tumor, sobretot amb la immunoteràpia i teràpies dirigides. “La immunoteràpia elimina el fre que les cèl·lules tumorals posen al sistema immunitari, restaurant-lo per poder identificar-les i eliminar-les més eficaçment. Mentre, les teràpies dirigides actuen sobre les alteracions moleculars específiques que intervenen en el creixement i la supervivència del tumor”.

Finalment, un punt sobre el que fa especial èmfasi el Dr. Barnadas és l’accés ràpid i equitatiu a la innovació oncològica, sobre tot de nous fàrmacs. “Hi ha medicaments que des que han estat aprovats a la Unió Europea poden tardar fins a dos anys en incorporar-se al Sistema Nacional de Salud i a la cartera de serveis corresponent de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit, segons el darrer Informe W.A.I.T que compara les dades de 39 països europeus, els pacients espanyols tarden 517 dies en accedir a les innovacions oncològiques des de que la Comissió Europea ha autoritzat la seva comercialització, una ràtio molt superior a la mitjana europea i també al límit de 180 dies que marca la directiva continental 89/105/CEE.

Projectes molt destacats en recerca bàsica i clínica

Actualment, Sant Pau té en marxa o participa en més de 237 assajos clínics relacionats amb el càncer. L’Àrea de recerca de Malalties Onco-hematològiques està integrat per 8 grups de recerca líders en diferents àrees, que van des de les síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, la oncogènesis, el diagnòstic hematològic o l’oncologia clínica en un gran ventall de tumors.

Entre les línies de recerca destacades hi ha el projecte liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, que recentment ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma d’Hodgkin i no-Hodgkin T en recidiva o refractari.

Com exemple de la recerca translacional, una de les grans apostes de l’IIB Sant Pau, aquesta mateixa setmana s’ha publicat un article realitzat per investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, que valida una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.

En el camp de la recerca translacional, el grup d’Oncogènesis i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau, del que el Dr. Ramon Mangues n’és el cap, està estudiant, en models de càncer en ratolí el potencial de les nanopartícules multivalents dirigides a receptors de membrana com a eina per bloquejar el desenvolupament de diferents tipus de tumors i inhibir el procés de la metàstasi. Aquest grup ha demostrat com aquesta tecnologia innovadora prevé l’aparició de metàstasis en càncer d’endometri avançat sense causar toxicitat en cèl·lules normals.

 Aquest abordatge consisteix a fer servir nanopartícules per portar fàrmacs de forma selectiva a cèl·lules tumorals que expressen nivells elevats del receptor CXCR4, que està implicat en el procés de migració des del tumor primari cap a all llocs on es desenvolupen les metàstasis per inhibir el procés des del moment de la formació.

Aquesta tècnica s’ha mostrat eficaç en diversos tipus de càncer, com ara el de còlon, endometri, cap i coll, leucèmia o limfoma, entre d’altres. Ara els investigadors estan treballant a posar a punt els protocols per portar aquesta opció terapèutica a la clínica en els propers dos anys.

Cancer patients are at high risk of suffering a thrombotic event that can worsen their prognosis and quality of life. Researchers from the Research Group on Genomics of Complex Diseases of the Research Institute of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, led by Dr. José Manuel Soria, and the Medical Oncology Service of the Gregorio Marañón General University Hospital in Madrid, led by Dr. Andrés Muñoz, within the framework of the Thrombosis and Cancer Section of the Spanish Society of Medical Oncology (SEOM) have developed and validated a new tool or score, called ONCOTHROMB, which for the first time combines clinical data and genomics of the patient. This tool has shown an excellent predictive capacity of the risk of suffering venous thromboembolic events by cancer patients undergoing chemotherapy outpatient treatment.

One in five cancer patients eventually develops a thrombosis, especially during the first months of treatment. To reduce this risk, alternatives such as low molecular weight heparin or the new oral anticoagulants are currently available on the market. The challenge is to find out which patients can really benefit from this treatment in order to improve their prognosis and at the same time prevent other patients from the risk of bleeding as a result of the treatment.

“Our score is able to identify 34% of patients who will suffer a thromboembolic event, and 94% of those who will not develop a thrombotic event and, therefore, we do not need to treat with anticoagulants” points out Dr. Soria, co-author of this work.

“This new diagnostic tool applies an algorithm, based on the analysis of nine genetic variants of coagulation factors that is combined with three classic clinical risk factors (tumor type, disease stage, and body mass index) of each cancer patient. This makes it possible to identify patients with a high, moderate or low risk level. It is important to highlight that this study is a pioneer in the world in the application of genetics in measuring the risk of thrombosis in cancer”, explains Dr. Andrés Muñoz, co-author of the project.

New genetic variants

The study analyzed data from 364 patients from the Spanish ONCOTHROMB 12-01 cohort. As detailed by the researchers, clinical data associated with the risk of venous thromboembolic events were collected at the time of diagnosis, including the Khorana score, which is the only scale available to date to assess the risk of thrombosis in these patients. patients, but whose predictive value is very limited.

In addition, genotypes for the 51 genetic variants known to be associated with thrombosis were studied, and multivariate logistic regression was performed to determine the weight of each genetic and clinical variable in relation to thrombosis risk. The tool has been validated with a cohort of Austrian patients (Vienna-CATS).

The researchers were able to verify that nine specific genetic variants, in addition to the location and stage of the tumor, as well as a body mass index greater than 25 kg/m2 were associated with an increased risk of thrombosis.

“With the new tool provided by this study, it is estimated that cases of thrombosis can be reduced by up to 70% by being able to apply preventive treatments that will prevent their appearance and therefore improve complications and the quality of life of patients. It should also be noted that this complication is more typical of a series of cancers: lung, pancreas, stomach, kidney, ovarian, colorectal, and brain tumor,” says Dr. Muñoz from the Gregorio Marañón Hospital.

The results, published in the prestigious Journal of Clinical Oncology, show that it is an effective tool to help oncologists guide clinical decisions on the optimal intensity of anticoagulant treatment to prevent thromboembolic events in these patients. “We can consider that this scale is the first stone that lays the foundations of personalized medicine in the field of cancer and thrombosis”, in the words of Dr. Soria, lead author of this work.

A fatal ‘couple’

Thrombosis is a very relevant clinical situation in cancer patients. The mere presence of a tumor already represents an added risk of presenting thrombotic events, but when these patients are also receiving treatment with chemotherapy, the probability of thrombosis is even higher.

Currently, oncologists usually indicate anticoagulant treatment in those patients in whom there is a history of thrombosis, either due to a family history or due to having developed previous events.

One of the great advantages of the ONCOTHROMB scale is that it can be used from the moment of diagnosis. “This tool can be especially useful when cancer is diagnosed, since from a clinical point of view, venous thrombosis in a cancer patient has a very negative impact on survival and quality of life, hence the need to identify as soon as possible the risk of thrombosis in the initial stage of the disease”, says Dr. Muñoz.

“When the oncologist requests a biopsy, an analysis, a PET scan, a CT scan or any other battery of diagnostic tests, he can also request this score to determine the risk of thrombosis. Therefore, when he begins to treat the patient, he could already indicate the anticoagulant in case he needed it ”.

In addition, “it has also been possible to demonstrate that this tool predicts thrombotic events in these patients in the long term, up to 18 months, with which its predictive capacity is much more reliable and useful for clinical practice”, explains Dr. Muñoz.

Currently, both the American and European Societies of Clinical Oncology (ASCO and ESMO, respectively) guidelines indicate that it is important to stratify the risk of thrombosis in cancer patients using validated tools. “Well, here we make our scale available to the scientific community, which will be very useful for this purpose”, concludes Dr. Soria.

This study has been funded by the Carlos III Health Institute, the Spanish Society of Medical Oncology, the Spanish Society of Thrombosis and Haemostasis, and the ActivaTT Association for Health.

Reference article

Andres Muñoz, Cihan Ay, Ella Grilz, Sonia López, Carme Font, Vanesa Pachón, Victòria Castelló, Virginia Martínez-Marín, Mercedes Salgado, Eva Martínez, Julia Calzas, Laura Ortega, Ana Rupérez, Eduardo Salas, Jose Manuel Soria. Clinical-genetic risk score for predicting cancer-associated venous thromboembolism: a development and validation study involving two independent prospective cohorts. Journal of Clinical Oncology DOI 10.1200/JCO.22.00255