Les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (anti-VEGF), amb tractament o sense amb làser, probablement milloren la visió en persones amb retinopatia diabètica avançada. Aquesta és la principal conclusió d’una actualització recent d’una revisió Cochrane realitzada, entre altres autors, per María José Martinez-Zapata, investigadora Miguel Servet II del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membre del CIBERESP; Ignasi Salvador, del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IIB Sant Pau i adjunt del servei d’Oftalmologia del mateix hospital, i Ivan Solà, del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i el CIBERESP, amb altres investigadors de la Xarxa Cochrane Iberoamericana, entre ells Arturo J.Martí-Carvajal, José I.Pijoan i José A. Cordero.
La revisió indica que aquestes injeccions d’antiVEGF probablement redueixen la formació de nous gots i les hemorràgies, i que podrien reduir la necessitat d’extirpar el vitri amb cirurgia.
“La revisió prèvia ja apuntava aquests resultats, però s’ha reforçat l’evidència amb 15 estudis nous”, explica María José Martinez-Zapata, investigadora del Centre Cochrane Iberoamericà i primera autora de la revisió. “A més, no s’han trobat diferències en l’agudesa visual en les anàlisis de subgrups que van comparar el tipus d’antiVEGF, la gravetat de la malaltia, el temps de seguiment i el tractament combinat amb làser o sense”.
“La seguretat d’aquest tractament continua sent incerta perquè hi ha molt poca confiança en les proves trobades”, afegeix Martínez-Zapata. “Hi ha una necessitat clara d’assajos clínics adequats per avaluar l’eficàcia dels anti‐VEGF durant un període de seguiment més prolongat, així com per establir millor la pauta de tractament i el moment d’administració òptims”.
Els investigadors es van preguntar si les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (antiVEGF) amb tractament o sense amb làser ajuden les persones amb retinopatia diabètica avançada en termes de visió i progressió de la malaltia. També volien confirmar si aquest tractament és segur.
La retinopatia diabètica proliferativa (RDP) és el nom mèdic de la lesió avançada de la retina. La RDP consisteix en la presència de nous gots a la retina i una hemorràgia vítria o preretiniana (fuita de sang dins i al voltant del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina), i pot causar ceguesa. La fotocoagulació panretiniana (FPR) amb làser és el tractament actual. Tot i això, té efectes secundaris com la pèrdua de visió. Els anti‐VEGF impedeixen la formació de nous gots. Es volia esbrinar si els anti‐VEGF, combinats amb altres tractaments o sols, eren segurs i millors que una alternativa estàndard per millorar la RDP.
En aquest estudi es van buscar assajos controlats aleatoritzats (ECA) que comparessin els anti‐VEGF (combinats o no amb làser) amb un altre tractament actiu, tractament simulat o cap tractament per a les persones amb RDP. També es van incloure els estudis que van avaluar la combinació d’antiVEGF amb altres tractaments. S’exclogueren els estudis en persones sotmeses a vitrectomia o tractament per eliminar part o la totalitat del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina.
Es van trobar 23 estudis realitzats a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Orient Mitjà i Àsia. Com a mitjana, les persones es van estudiar durant vuit mesos, però un estudi va seguir els participants durant dos anys. En total es van incloure 2334 ulls de 1755 persones; el 55% eren homes i l’edat mitjana va ser de 56 anys. Prop de la meitat dels estudis no van declarar la font de finançament i prop de la meitat dels autors dels estudis no van informar si tenien o no algun conflicte d’interessos.
Com a mitjana, les persones tractades amb antiVEGF amb o sense làser probablement tenien millor visió que les persones no tractades amb antiVEGF (però el grau de millora és petit i podria no ser perceptible) i els nous gots es fan més petits. També tenien menys probabilitats de presentar hemorràgies oculars i de necessitar una vitrectomia. Només dos estudis van informar sobre la qualitat de vida, però té poca confiança en l’evidència. Els efectes secundaris van ser poc freqüents i no hi va haver dades suficients per detectar una diferència en la seguretat entre els dos grups.
És important tenir en compte que alguns dels estudis tenien deficiències en el disseny/realització i els resultats podrien estar esbiaixats; a més, no van incloure moltes persones. Això fa que es tingui poca o moderada confiança en els resultats principals i molt poca confiança en l’evidència sobre els efectes secundaris. La revisió actualitza la revisió anterior publicada el 2014. L’evidència està actualitzada fins al juny del 2022.
Martinez-Zapata MJ, Salvador I, Martí-Carvajal AJ, Pijoan JI, Cordero JA, Ponomarev D, Kernohan A, Solà I, Virgili G. Anti‐vascular endothelial growth factor for proliferative diabetic retinopathy. Cochrane Database of Systematic Reviews 2023, Issue 3. Art. No.: CD008721. DOI: 10.1002/14651858.CD008721.pub3
