Els pacients amb càncer tenen un risc elevat de patir un esdeveniment trombòtic que els pot empitjorar el pronòstic i la qualitat de vida. Investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, i el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, liderat pel Dr. Andrés Muñoz, en el marc de la Secció de Trombosi i Càncer de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) han desenvolupat i validat una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.
Un de cada cinc pacients amb càncer acaba desenvolupant en algun moment una trombosi, especialment durant els primers mesos del tractament. Per reduir aquest risc estan disponibles actualment al mercat alternatives com l’heparina de baix pes molecular o els nous anticoagulants orals. El repte consisteix a conèixer quins pacients són els que es poden beneficiar realment d’aquest tractament per millorar-ne el pronòstic i alhora evitar a la resta de pacients el risc de patir hemorràgies a conseqüència del tractament.
“El nostre score és capaç d’identificar al 34% dels pacients que patiran un esdeveniment tromboembòlic, i el 94% dels que no desenvoluparan un esdeveniment trombòtic i que, per tant, no cal que tractem amb anticoagulants” assenyala el Dr. Soria, coautor d’aquest treball.
Aquesta nova eina de diagnòstic aplica un algorisme, a partir de l’anàlisi de nou variants genètiques dels factors de la coagulació que es combina amb tres factors de risc clínics clàssics (tipus de tumor, estadi de la malaltia, i l’índex de massa corporal ) de cada pacient oncològic. Això permet identificar els pacients amb un nivell de risc alt, moderat o baix. És important destacar que aquest estudi és pioner al món en l’aplicació de la genètica en el mesurament del risc de trombosi en càncer”, explica el Dr. Andrés Muñoz, coautor del projecte.
L’estudi va analitzar dades de 364 pacients de la cohort espanyola ONCOTHROMB 12-01. Segons detallen els investigadors, les dades clíniques associades amb el risc d’esdeveniments tromboembòlics venosos es van recopilar en el moment del diagnòstic, inclosa la puntuació de Khorana, que és l’única escala de què es disposava fins ara per avaluar el risc de trombosi en aquests pacients, però el valor predictiu dels quals és molt limitat.
A més, es van estudiar els genotips per a les 51 variants genètiques que se sap que estan associades amb trombosi i es va fer una regressió logística multivariant per determinar el pes de cada variable genètica i clínica en relació amb el risc de trombosi. L’eina s’ha validat amb una cohort de pacients austríacs (Viena-CATS).
Els investigadors van poder comprovar que nou variants genètiques en concret, a més de la localització i estadi del tumor, així com un índex de massa corporal superior a 25 kg/m2 es van associar amb un risc més gran de trombosi.
“Amb la nova eina que proporciona aquest estudi s’estima que es poden reduir fins a un 70% els casos de trombosi en poder aplicar tractaments preventius que evitaran la seva aparició i per tant s’aconseguirà millorar les complicacions i la qualitat de vida dels pacients. També cal assenyalar que aquesta complicació és més pròpia d’una sèrie de càncers: pulmó, pàncrees, estómac, ronyó, ovàric, colorectal i tumor cerebral”, assenyala el Dr. Muñoz de l’Hospital Gregorio Marañón.
Els resultats, que publica la prestigiosa revista Journal of Clinical Oncology, demostren que és una eina eficaç per ajudar els oncòlegs a guiar les decisions clíniques sobre la intensitat òptima del tractament anticoagulant per prevenir esdeveniments tromboembòlics en aquests pacients. “Considerem que aquesta escala és la primera pedra que estableix les bases de la medicina personalitzada en el camp del càncer i la trombosi”, en paraules del Dr. Soria, autor principal d’aquest treball.
El Dr. Soria destaca que, segons les dades del registre SEOM_REDECAN, durant el 2022 s’han produït al voltant de 280.000 casos nous de càncer a Espanya. A més, un altre estudi publicat fa uns dies a la mateixa revista reporta que un 10,8% del total de pacients amb càncer han patit un tromboembolisme pulmonar.
“En base a aquestes dades, podem estimar que al voltant de 30.000 pacients oncològics patiran un esdeveniment tromboembòlic i prop de 2.500 podrien morir per aquesta causa. Aquesta eina podria ajudar a millorar els resultats de la supervivència dels pacients oncològics en prevenir la trombosi”, emfatitza el Dr. Soria.
La trombosi és una situació clínica molt rellevant en el pacient oncològic. La sola presència d’un tumor ja representa un risc afegit de presentar esdeveniments trombòtics, però quan aquests pacients a més estan rebent tractament amb quimioteràpia, la probabilitat de trombosi encara és més alta.
Actualment, els oncòlegs solen indicar el tractament anticoagulant en aquells pacients en què hi ha antecedents de trombosi, sigui per història familiar o per haver desenvolupat esdeveniments previs.
Un dels grans avantatges de l’escala ONCOTHROMB és que es pot fer servir des del moment del diagnòstic. “Aquesta eina pot ser especialment útil quan el càncer es diagnostica, ja que des del punt de vista clínic, la trombosi venosa en un pacient amb càncer té un impacte molt negatiu sobre la supervivència i la qualitat de vida, per això la necessitat d’identificar com més aviat millor el risc de trombosi a l’estadi inicial de la malaltia”, assenyala el Dr. Muñoz.
“Quan l’oncòleg demana una biòpsia, una analítica, un PET, un TAC o qualsevol altra bateria de proves diagnòstiques, també pot sol·licitar aquest score per determinar el risc de trombosi. Per tant, quan comença a tractar el pacient ja li podria indicar l’anticoagulant en cas de necessitar-ho”.
A més, “també s’ha pogut demostrar que aquesta eina prediu els esdeveniments trombòtics en aquests pacients a llarg termini, fins a 18 mesos, de manera que la seva capacitat de predicció és molt més fiable i útil per a la pràctica clínica”, explica del Dr. Muñoz .
Actualment tant les guies de les societats americana i europea d’Oncologia Clínica (ASCO i ESMO respectivament, per les sigles en anglès) indiquen que és important estratificar el risc de trombosi dels pacients amb càncer per mitjà d’eines validades. “Doncs aquí posem a disposició de la comunitat científica la nostra escala que serà de gran utilitat per a aquest propòsit”, conclou el Dr. Soria.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, la Sociedad Española de Oncología Médica, la Sociedad Española de Trombosis y Hemostasia y la Asociación Activa’TT para la Salud.
Andres Muñoz, Cihan Ay, Ella Grilz, Sonia López, Carme Font, Vanesa Pachón, Victòria Castelló, Virginia Martínez-Marín, Mercedes Salgado, Eva Martínez, Julia Calzas, Laura Ortega, Ana Rupérez, Eduardo Salas, Jose Manuel Soria. Clinical-genetic risk score for predicting cancer-associated venous thromboembolism: a development and validation study involving two independent prospective cohorts. Journal of Clinical Oncology DOI 10.1200/JCO.22.00255
