Investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han publicat un article en Haematologica, una de les revistes científiques internacionals de més impacte en l’àmbit de la Hemato-Oncologia. Aquest article demostra l’elevada selectivitat d’una nanomedicina basada en proteïnes, creada pels mateixos investigadors, per al lliurament dirigit d’una toxina en les cèl·lules tumorals diana per induir la seva mort selectiva, produint un potent efecte antitumoral en un model animal de LDCGB. Aquesta nanopartícula pot ser desenvolupada com un nanofàrmac a fi d’introduir un tractament nou que podria ser utilitzat en el 40% de pacients amb LDCGB que no responen a la teràpia actual, evitant els efectes adversos associats al tractament convencional.
L’equip d’investigadors, liderats pels membres del CIBER-BBN, Dra. Isolda Casanova, el Prof. Ramon Mangues i la Doctoranda Aïda Falgàs, de l’IIB Sant Pau, i el Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez de la UAB , han demostrat que aquest nanofàrmac actua només sobre les cèl·lules de limfoma CXCR4 positives capaces de disseminar i niar en medul·la òssia i ganglis limfàtics.
Tecnologia disruptiva
Aquest efecte selectiu del nanofàrmac es deu a la interacció específica entre un pèptid encaminador que conté la nanopartícula proteica que transporta la toxina i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba altament sobreexpressat en les cèl·lules de limfoma. Aquesta és la primera vegada que es quantifica la captació d’una nanopartícula proteica en diferents òrgans d’una neoplàsia hematològica, observant sorprenentment que el 86% de la dosi administrada s’acumula en cèl·lules canceroses, una millora substancial si es compara amb altres nanopartícules no proteiques o altres sistemes d’adreçament de fàrmacs com els conjugats fàrmac-anticòs, que només arriben a un 1% de la dosi en el tumor. Per tant, aquesta és una tecnologia disruptiva que permet eliminar únicament les cèl·lules de limfoma, bloquejant la seva disseminació als òrgans sans amb possible afectació en aquest tipus de neoplàsia, alhora que evitar els efectes adversos associats als tractaments convencionals.
S’ha observat que el receptor CXCR4 està sobreexpressat en més de 20 tipus diferents de càncer, entre ells neoplàsies hematològiques com la leucèmia mieloide aguda o el limfoma difús de cèl·lula B gran i tumors sòlids com els carcinomes de mama, pròstata, endometri, ovari o cap i coll entre d’altres, associant-se amb mal pronòstic. Sobre aquesta base, aquesta nanotoxina pot estar indicada en el tractament de diferents tipus de càncers, el que la situa com una nanomedicina molt versàtil que pot estar indicada en el tractament de nombrosos tipus tumorals amb alta prevalença.
Actualment no hi ha fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules responsables de la disseminació metastàtica, raó per la qual el desenvolupament d’aquesta nanomedicina podria tenir un alt impacte clínic després que s’hagin realitzat els assajos necessaris per a aplicar-se en humans.
L’empresa Nanoligent SL, a la qual s’ha llicenciat la propietat intel·lectual d’aquest nou tipus de nanomedicines, té com a objectiu aconseguir finançament públic i privat per al seu desenvolupament preclínic i el seu estudi en assajos clínics en limfomes DLBCL, entre altres tipus de càncers.
