Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han publicat un estudi que demostra que “les alteracions cerebrals relacionades amb les formes més agressives de deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson ja es poden detectar anys abans que el trastorn cognitiu es manifesti”. La recerca realitzada forma part d’un projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3 i liderat pel Dr. Javier Pagonabarraga, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuròleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. Els resultats obren noves línies per anticipar, comprendre i intervenir en els trastorns cognitius relacionats amb aquesta malaltia.
A diferència del que succeeix en altres malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, en el Parkinson no totes les persones desenvolupen un deteriorament cognitiu o una demència. Malauradament, una proporció significativa sí que ho fa i, en alguns casos, l’empitjorament cognitiu és molt agressiu durant els primers anys de la malaltia.
Actualment, resulta molt difícil poder anticipar en persones amb un recent diagnòstic de malaltia de Parkinson o sense problemes cognitius qui desenvoluparà una demència, però els investigadors tenen molt clar quines anomalies solen estar presents a nivell cerebral i a nivell de funcionament cognitiu en les persones amb Parkinson que pateixen un trastorn cognitiu greu.
“En molts casos, quan el cervell està emmalaltint, les proves d’avaluació neuropsicològica i les tècniques d’imatge cerebral no ens permeten veure fenòmens que ja estan presents. Quan detectem els problemes a nivell clínic, sabem que ja existeix un dany cerebral molt significatiu. Per això, pensant en la possibilitat d’intervenir abans que el dany cerebral sigui molt extens, necessitem desenvolupar tècniques que ens permetin observar fenòmens que ja estan presents en aquells casos que experimentaran una forma més agressiva de la malaltia, però que encara no podem observar” explica el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.
En aquest estudi els investigadors van centrar-se en pacients amb recent diagnòstic de malaltia de Parkinson i sense problemes cognitius i els van seguir durant quatre anys. Inicialment, varen obtenir mesures de l’activitat cerebral mitjançant electroencefalograma (EEG), imatges cerebrals de ressonància magnètica (RM) i van mesurar els nivells d’un marcador en sang relacionat amb el dany neuronal conegut com a neurofilament de cadena lleugera (NfL); a més, cada any se’ls va a fer una extensa bateria d’exploració neuropsicològica per avaluar el seu estat cognitiu.
El seguiment va demostrar que existeixen dos grans grups de pacients on un dels grups no mostra un empitjorament cognitiu marcat durant els primers quatre anys, i l’altre grup empitjora dramàticament a partir del segon any. Curiosament, no van identificar que les mesures de RM, nivells de NfL o el rendiment cognitiu durant la primera visita detectessin diferències entre aquests dos grans grups. És a dir, aquestes mesures emprades habitualment, no permetien anticipar com evolucionarien els pacients. Per contra, les anàlisis de l’activitat cerebral obtinguda amb EEG, van demostrar que els casos que dos anys més tard experimentarien un clar deteriorament cognitiu, ja presentaven durant la primera visita un alentiment molt marcat de l’activitat cerebral en zones dels lòbuls temporals, parietals i frontals del cervell.
Segons el Dr. Arnau Puig-Davi, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “gràcies a l’EEG en repòs podem detectar, des de les fases prèvies al deteriorament cognitiu lleu, anomalies cerebrals relacionades amb els canvis que ja afecten els pacients que més tard presentaran un clar empitjorament cognitiu i demència”.
Aquest estudi obre nous horitzons per a la detecció precoç dels casos que desenvoluparan demència associada a la malaltia de Parkinson, alhora que els resultats que s’han obtingut permetran estudiar i comprendre millor els mecanismes que expliquen les diferències observades quant a l’evolució cognitiva de les persones amb malaltia de Parkinson. Els investigadors consideren que aquesta troballa podria ser molt útil a l’hora d’avaluar de manera precoç tractaments dirigits a minimitzar el risc de desenvolupar un trastorn cognitiu associat al Parkinson.
Arnau Puig-Davi, Saül Martínez-Horta, L., et al. (2024). Prediction of Cognitive Heterogeneity in Parkinson’s Disease: A 4-Year Longitudinal Study Using Clinical, Neuroimaging, Biological and Electrophysiological Biomarkers. Annals of Neurology 2024 Aug 5; 00:1-13
DOI: 10.1002/ana.27035
Projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3: “Marcadors sanguinis i neurofisiològics de la progressió del deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson” (Expedient: 20142910; IP: Dr. Javier Pagonabarraga).
