Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s’associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l’agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia.
Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d’eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini.
Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau –que lidera la Dra. Maria Portella–, signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d’Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D’aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució.
L’estudi s’ha realitzat com a part de la tesi doctoral del Dr. Pinzón Espinosa a la Universitat de Barcelona, els directors de la qual són el Dr. Narcís Cardoner Álvarez, cap de servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i el Dr. Jurjen J. Luykx, del Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Utrecht i l’University Medical Center Utrecht, als Països Baixos.
L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta prop de 24 milions de persones a tot el món, és a dir, 1 de cada 300 individus. Es caracteritza per una important deficiència en la manera com es percep la realitat i per canvis de comportament i símptomes afectius i cognitius que poden afectar de manera molt important la qualitat de vida dels pacients. El més freqüent és que aparegui al final de l’adolescència o entre els 20 i 30 anys, i en homes sol manifestar-se abans que en dones.
La clozapina és un antipsicòtic indicat pel tractament de l’esquizofrènia resistent, o bé, en pacients que presenten reaccions adverses greus a altres fàrmacs. S’estima que més d’un terç de les persones que pateixen aquesta malaltia poden assolir una remissió completa dels símptomes amb el tractament adequat. Alguns pacients experimenten recurrentment un empitjorament i una remissió dels símptomes al llarg de la vida i, d’altres, un empitjorament gradual dels símptomes amb el pas del temps.
Segons explica el Dr. Pinzón Espinosa, “aproximadament un de cada tres pacients és resistent al tractament. Això implica que li donem un fàrmac i, si no funciona, passem a segona línia. Si torna a fallar llavors passem a la clozapina, però pel camí poden haver passat un parell d’anys i el pacient haver tingut recaigudes greus, amb tot el que això implica a la seva vida quotidiana afectiva, familiar, laboral… estem parlant de pacients molt joves, la majoria, i per a molts les reaguditzacions poden significar l’abandonament dels estudis, baixa laboral, problemes de parella, aïllament a casa i, sobretot, patiment mental”.
En aquest estudi, que publica la revista JAMA Psychiatry es va utilitzar la puntuació de risc poligènic per a l’esquizofrènia (PRS-SCZ, per les sigles en anglès) i “per primera vegada al món hem aconseguit discernir quin grup de pacients tenen més càrrega poligènica de risc d’esquizofrènia, associar-ne la gravetat amb factors genètics i estratificar-los per predir la necessitat de tractament amb clozapina a sis anys vista”, detalla el Dr. Pinzón.
“En la majoria de malalties, com la hipertensió arterial, la diabetis, l’infart o l’esquizofrènia, hi intervenen múltiples gens alterats que van afegint a poc a poc risc. Quan fas la suma de totes les alteracions pots determinar si una persona en concret té més o menys risc de desenvolupar una malaltia. És el que anomenem predisposició genètica”, explica el Dr. Pinzón.
“L’esquizofrènia sabem que té fins a un 80% de component genètic. El que hem aconseguit en aquest estudi és poder predir la mala resposta dels pacients als tractaments de primera i segona línia mitjançant les seves dades genòmiques, de manera que podem detectar els pacients que són candidats a rebre clozapina a primera línia, estalviant-los episodis d’agudització, pèrdua de funcionalitat i patiment i anar directament a un tractament que serà efectiu per ells”.
Els investigadors van analitzar les dades de 2.300 participants de dues cohorts de Bèlgica, Turquia, els Països Baixos i Espanya. La informació genòmica dels pacients, els seus germans, els pares, així com els controls sans no relacionats, es va estudiar i comparar amb bases de dades mundials del Psychiatric Genomics Consortium.
Aquestes troballes representen un gran avenç per poder personalitzar els tractaments en pacients amb esquizofrènia. “Aquesta eina és el primer pas cap al que busquem, que és la psiquiatria de precisió o medicina personalitzada aplicada a la psiquiatria”, en paraules del Dr. Pinzón.
Per la seva banda, un grup d’investigadors de la Universitat d’Utrecht liderat pel Dr. Luykx ha dut a terme un estudi en què han analitzat les variants genòmiques que ajuden a predir quins pacients tenen un risc més elevat de desenvolupar agranulocitosi secundària al tractament amb clozapina. Ara, entre els propers passos, està previst un estudi prospectiu que ajudi a validar aquesta eina per traslladar-la a la pràctica clínica.
Article de referència
