El Grup de Recerca en Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha iniciat un estudi científic per avaluar quins són els possibles efectes i beneficis cognitius, motors i emocionals de l’esport en pacients amb aquesta malaltia neurodegenerativa. L’estudi compta amb el suport de l’Associació Golf amb Parkinson, el Club de Golf Barcelona, la Barcelona Golf Academy, i la Federació Catalana de Golf. Durant dos mesos i mig, un grup de pacients voluntaris faran sessions esportives setmanals d’una hora i mitja, cada divendres al matí, al Club de Golf de Barcelona. A més, el 12 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial d’aquesta patologia, s’organitzarà un torneig benèfic per recaptar fons a favor d’aquest estudi amb la participació dels pacients.
L’Associació Golf amb Parkinson va ser fundada pel Juan Carlos Campillo, apassionat d’aquest esport a qui li van diagnosticar la malaltia ara fa 3 anys. “No era conscient de què em passava. Era hàndicap 5 i el meu joc va empitjorar tant que ja no podia ni comptar els cops”. El Parkinson ja afectava els seus moviments, molt més lents, amb una velocitat de swing que ni s’acostava a la seva habitual. Malgrat això, va buscar maneres de seguir entrenant i d’acomodar la seva nova condició física a aquest esport. Afirma que “és cabdal mantenir la mobilitat del cos i l’activitat física. I practicar esport ajuda molt”.
Amb aquest objectiu, l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Associació Golf amb Parkinson han engegat un estudi pioner per analitzar els beneficis que la pràctica d’aquest esport pot aportar a aquests pacients. L’equip d’investigadors l’encapçala la Dra. Carmen Garcia-Sánchez, investigadora de l’Institut de Recerca i neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital.
La doctora explica que “tot i que hi ha tractaments farmacològics i teràpies de rehabilitació disponibles, és important explorar enfocaments complementaris que puguin millorar la qualitat de vida d’aquests pacients. Les intervencions basades en activitats esportives i socials són un recurs terapèutic emprat per tractar trastorns motors, emocionals i conductuals en pacients amb la malaltia de Parkinson i, en aquest sentit, l’esport podria aportar beneficis. Però cal investigar-ho per recolzar la seva inclusió en el maneig d’aquesta malaltia”.
Es calcula que 1 de cada 100.000 persones més grans de 60 anys patiran la malaltia de Parkinson. És una patologia crònica, progressiva i multisistèmica. Els símptomes s’agreugen amb el temps -tot i que l’evolució és molt variable entre els pacients- i en les etapes tardanes poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorns dels moviments voluntaris i aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta.
Hi ha diverses causes que intervenen en l’aparició de la malaltia de Parkinson. Principalment, la degeneració de les neurones anomenades dopaminèrgiques, que produeixen patrons anormals d’activació nerviosa al cervell i que causen un deteriorament del moviment. Però també n’hi ha d’altres -conegudes i encara desconegudes. “Entre un 10% i 15% de les causes són genètiques -dominants i recessives- i aquests casos acostumen a afectar gent molt jove, al voltant dels 40 anys i fins i tot de menys edat. Sovint pensem que és una malaltia de gent gran, a partir dels 60 anys, però també la pateix gent jove”, explica el Dr. Jaume Kulisevsky, cap del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca Sant Pau i cap de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.
Practicar un esport de baix impacte (caminar, ioga, pilates, natació, patinatge, esquí de fons, golf…) proporciona un entrenament complet que promou el rang de moviment, l’activació dels músculs del cos superior i inferior, la flexibilitat i l’equilibri que ha demostrat ser útil en la reducció de caigudes en persones amb la malaltia de Parkinson. A més, combina activitat física moderada, coordinació motora fina, concentració i estratègia, elements que podrien ajudar a millorar la funció motora, la coordinació, la flexibilitat, l’equilibri, la cognició i l’estat d’ànim.
En la investigació, amb el títol “Estudi pilot observacional de la pràctica del golf en la marxa, cognició i conducta de la malaltia de Parkinson” hi participa un grup de pacients voluntaris amb la patologia en un estadi inicial o moderat i estable reclutats des de la Unitat de Trastorns del Moviment i la Unitat de Neuropsicologia de l’Hospital de Sant Pau.
L’estudi està finançat econòmicament per l’Associació Golf amb Parkinson i compta amb el suport del Club de Golf Barcelona, la Federació Catalana de Golf i la Barcelona Golf Academy, qui proporciona la tecnologia i el software necessaris per a la captura i mesurament de les dades que permetran analitzar l’evolució dels pacients.
Cada divendres al matí, un autocar els recollirà a l’Hospital i els durà fins al Club de Golf de Barcelona amb seu a Sant Esteve Sesrovires, que els facilitarà tots els materials necessaris: pals, putters, boles… Un cop allà, faran una sessió de 90 minuts -amb descansos a intervals regulars per evitar el cansament- durant 12 setmanes dirigida per l’entrenador Carlos Vivas. Al final de cadascuna de les sessions, el mateix autocar farà el viatge de tornada cap a Sant Pau.
Pel que fa a la metodologia de l’estudi, abans i després de cada sessió setmanal, els investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau faran servir un qüestionari d’estat d’ànim per detectar canvis emocionals a curt termini en aquests pacients. Concretament, i amb aquest objectiu, utilitzaran la Scale for Mood Assessment (EVEA) com a autoavaluació del l’estat emocional i sentiments.
Al cap de les 12 setmanes de durada de l’estudi, es durà a terme una avaluació final, i l’anàlisi i la publicació dels resultats està prevista per a juny-juliol del 2024.
L’Hospital de Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en els trastorns del moviment, on la Unitat del Servei de Neurologia és CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència) i compta amb una llarga expertesa dedicada a tota mena de malalties neurològiques minoritàries de gran complexitat caracteritzades pel desenvolupament de moviments anormals -com la malaltia de Huntington, els parkinsonismes atípics, la malaltia de Parkinson d’inici juvenil, les atàxies o la síndrome de Tourette entre altres.
En l’assistència del Parkinson, realitza estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, té una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.
En recerca duu a terme diferents projectes: l’IR Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o col·laboradora.
Un dels més recents, publicat enguany, ha avaluat els beneficis mèdics i emocionals del teatre en una vintena de pacients diagnosticats de Parkinson, una iniciativa que ha inclòs tallers de consciència corporal, moviment i improvisació duta a terme juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya i el Teatre Lliure de Barcelona. Els resultats han mostrat una millora en l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat i depressió i en la memòria, tant immediata -amb una millor capacitat de concentració.
