Un estudi internacional, en què ha participat l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha trobat 89 gens implicats en el risc de desenvolupar un ictus dels quals 61 no s’havien descrit prèviament. Es tracta de l’estudi més ampli i complet realitzat fins ara.
El treball, que publica la prestigiosa revista Nature, ha analitzat dades mitjançant estudis d’associació del genoma complet (GWAS) de més de 100.000 pacients que havien patit un ictus i més d’un milió i mig de controls sans. A més, és la primera vegada que un estudi d’aquestes característiques analitza diferents ètnies, cosa que no s’havia fet prèviament perquè la majoria dels estudis havien inclòs únicament mostres de persones d’origen europeu. Tot i que els factors genètics de risc es correlacionen entre les diferents ètnies, aquest estudi ha demostrat que lús de diferents poblacions facilita trobar nous factors de risc genètic.
L’investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Israel Fernández Cadenas és un dels coautors d’aquest treball i el coordinador de l’anàlisi de les dades de la cohort espanyola. Explica que aquests resultats aporten informació molt important que és útil no només per predir quines persones presenten un alt risc d’ictus i així poder prendre les mesures preventives necessàries, sinó que també aporta informació rellevant que contribueix a conèixer millor les bases biològiques de la malaltia. A més, aquestes dades permeten plantejar la utilització de noves teràpies mitjançant fàrmacs no emprats fins ara a l’ictus
Fins ara se sabia que els processos inflamatoris o de coagulació tenien un paper important a l’ictus. “Ara hem vist, per exemple, que els nivells de lípids que nosaltres consideràvem que podrien ser rellevants potser no són tan essencials en el desenvolupament d’aquesta malaltia. En canvi, estem veient que alguns gens relacionats amb altres processos, com ara la hipertensió arterial o la formació de vasos sanguinis (angiogènesi), tenen un rol més important en el risc d’ictus”, comenta Fernández Cadenas.
L’ictus és una de les principals causes de mort a tot el món. Fins ara, els estudis de factors de risc genètics d‟aquesta malaltia havien analitzat principalment mostres de persones d’origen europeu i el treball més gran tenia dades de 67.000 pacients i 500.000 controls sans.
En aquest estudi, es van realitzar anàlisis d’associació del genoma complet a 1.503.898 participants, que van incloure 110.182 pacients amb ictus de cinc ascendències diferents amb la participació del consorci internacional International Stroke Genetics Consortium, del qual forma part el consorci espanyol GeneStroke Consortium i la cohort espanyola GCAT|Genomes for Life.
Els investigadors van identificar un total de 89 loci o regions cromosòmiques independents relacionades amb el risc d’ictus, 61 de les quals eren noves. A més, es va poder comprovar que gran part d’aquestes característiques genètiques eren compartides per totes les persones, sense importar-ne la procedència.
“Aquesta troballa serà important perquè els professionals mèdics puguin identificar els riscos i els tractaments idonis al camí cap a la medicina predictiva i de precisió”, diu Rafael de Cid, director científic de GCAT| Genomes For Life, investigador de l’IGTP, i coautor de l’estudi.
Els investigadors van analitzar, a més, dades de 52.600 persones amb malaltia cardiometabòlica i van demostrar que la suma dels factors de risc genètic predeia el futur risc d’ictus, independentment dels factors de risc clínics.
L’investigador de l’IIB Sant Pau, Israel Fernández, explica que els estudis d’associació genètica són eines molt útils per a la investigació perquè les dades que ofereix no són esbiaixades. “És a dir, mirem polimorfismes repartits per tot el genoma sense una hipòtesi prèvia. I el que observem és que aquelles mutacions i aquells gens que trobem realment estan associats a la malaltia que estem estudiant”.
Això és molt més precís com més nombre de pacients i controls sans s’analitzin i també té molta rellevància poder analitzar dades de persones de diferents procedències i orígens ètnics, ja que algunes mutacions són més comunes en algunes regions del món i altrament es necessitarien analitzar mostres molt més grans per poder-les trobar. “Tots els gens que trobem ens ajuden a entendre millor quins processos biològics són realment importants a la malaltia”.
L’important de conèixer millor els mecanismes implicats en el desenvolupament de l’ictus és que no només es poden cercar nous tractaments dirigits a aquests processos, també es poden fer estudis amb fàrmacs ja aprovats per a altres malalties que poden servir per tractar aquests pacients i per fer prevenció en persones que tenen risc alt per les seves característiques genètiques. “I el procés de recerca en el cas dels fàrmacs ja existents –que és el que anomenem reposicionament farmacològic– és molt més àgil sent més fàcil i ràpid arribar a la seva aplicació en un pacient”, recorda aquest investigador.
Liderat per l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), GCAT|Genòmens For Life (Cohort Study of Genomes of Catalonia) és un estudi de cohorts de la població catalana creat amb l’objectiu d’estudiar els factors genòmics, epigenòmics i ambientals en el desenvolupament de malalties cròniques multifactorials. És una cohort multipropòsit de la població resident a Catalunya amb 20.000 voluntaris provinents de tota la geografia catalana.
La cohort GCAT disposa de dades clíniques, epidemiològiques, ambientals, genòmiques i multiòmiques. Des del 2018, col·labora amb la comunitat científica internacional fent-hi disponible l’accés sota les directrius europees FAIR (Directrius per a dades localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables). Fins ara, GCAT ha participat en més de 30 projectes contribuint a descobriments biomèdics notables (www.genomesforlife.com).
Article de referència
Stroke genetics informs drug discovery and risk prediction across ancestries (2022). Aniket Mishra, Rainer Malik, Tsuyoshi Hachiya, Tuuli Jürgenson, Shinichi Namba, Daniel C. Posner, et al. Nature. doi: 10.1038/s41586-022-05165-3
