Un equip internacional amb participació del grup de recerca en Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau i liderat per investigadors de l’ICFO, ha elaborat una anàlisi combinada de tres estudis sobre el flux sanguini cerebral en pacients de malalties cerebrovasculars. L’anàlisi conclou que les variacions del flux sanguini cerebral d’aquests pacients, observades quan se’ls canvia de postura al llit, podrien indicar que hi ha errors en la resposta d’autoregulació cerebral.
L’ictus isquèmic i l’autoregulació cerebral
Aproximadament un 80% dels ictus que es produeixen són de tipus isquèmics. L’ictus isquèmic és un accident cerebrovascular provocat per un estretament o obstrucció de les artèries que condueixen la sang al cervell, fet que causa una reducció greu del flux sanguini anomenada isquèmia. La isquèmia pot produir la mort del teixit cerebral.
L’autoregulació cerebral és un procés biològic que permet l’abastiment de sang al cervell encara que hi hagi canvis de pressió, per exemple durant l’administració de fàrmacs hipotensors després d’una lesió. És una eina de protecció neuronal que ajuda a mantenir el flux de sang al cervell quan es produeixen canvis al teixit cerebral. Tot i haver-se trobat molts dels processos que hi participen, encara no es coneix exactament quin és el mecanisme que controla la resposta.
Durant les primeres etapes de l’ictus els metges varien la inclinació dels capçals del llit dels pacients per tal de millorar-ne la perfusió del flux de sang al cervell. Aquesta tècnica, que és no invasiva i a més no requereix la cooperació del pacient, permet monitorar-ne les variacions de la resposta cerebral i avaluar-ne els mecanismes.
Alguns estudis previs ja han assenyalat que al voltant d’un 25% dels casos d’ictus isquèmics respon als canvis posturals de manera paradoxal. En alguns d’aquests pacients, quan se’ls canvia d’estar estirats a estar inclinats i després se’ls torna a estirar, el seu flux sanguini no retorna als mateixos valors inicials.
Els investigadors Clara Gregori, Igor Blanco, Peyman Zirak, Lisa Kobayashi, Stella Avtzi, Federica Maruccia, Giacomo Giacalone, liderats pel Professor ICREA a l’ICFO Turgut Durduran, han treballat en colaboració amb el grup de recerca Malaltia Vascular Cerebral de l’IIB Sant Pau, format pels neuròlegs de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, del Servei de Neurologia de Sant Pau, Pol Camps-Renom, Joan Martí-Fàbregas, Luís Prats-Sánchez i Alejandro Martínez-Domeño, liderats per la Raquel Delgado-Mederos, per investigar la relació entre aquests canvis al flux sanguini i la pressió arterial, que es un dels principals impulsors d’aquest flux. L’estudi resultant, publicat fa poc a la revista BMC Neurology, inclou també investigadors dels Estats Units a la Universitat de Pennsilvània, l’Hospital General de Massachusetts, la Universitat de Campinas, i la Universitat de Washington St. Louis.
Anàlisi combinat de setanta-dos pacients
Per a poder analitzar més en profunditat la qüestió, l’equip d’investigadors va ajuntar dades sobre el flux sanguini cerebral provinents de tres estudis, realitzats als Estats Units i a Espanya, entre 2005 i 2017.
Les dades d’aquests estudis, realitzats a setanta-dos pacients que havien patit un ictus isquèmic, es van obtenir a través de tècniques d’espectroscòpia de correlació difosa (DCS). Els investigadors n’havien mesurat els canvis del flux sanguini cerebral en resposta a un protocol concret de manipulació de la posició dels pacients al llit, en tres subgrups d’estudi; individus sans, pacients amb estenosi caròtida – estretament de l’artèria caròtida – i pacients d’ictus isquèmic.
El protocol analitzat, anomenat HOB per les sigles en anglès de head-of-bed, consistia a col·locar els pacients en posició supina – estirats cap per amunt -, després elevar-ne el capçal fins a un cert angle d’inclinació, i finalment retornar-los a la posició inicial, mantenint cada postura durant cinc minuts. Durant aquest procés, l’equip en monitoritzava el flux sanguini cerebral i la pressió arterial, per tal de detectar-hi qualsevol canvi.
Mobilitzar els pacients podria induir canvis al flux sanguini cerebral
Les dades analitzades mostren que als pacients sans, el flux sanguini cerebral disminueix quan passen d’estar estirats a una postura elevada, i després augmenta fins als nivells inicials quan tornen a estirar-se. En canvi, als pacients d’ictus isquèmic i d’estenosi caròtida, els valors tant del flux sanguini cerebral com de la pressió arterial no retornen als valors observats inicialment.
També s’ha observat que, durant les 48 h posteriors a l’ictus, el flux sanguini cerebral d’aquests pacients està correlacionat amb la pressió arterial mitja, però només a l’hemisferi del cervell que ha patit la lesió. Aquestes dues observacions suggereixen que la variació del flux sanguini en resposta als canvis de postura podria fer-se servir per a identificar errors en la resposta d’autoregulació cerebral.
Millorar el maneig dels pacients amb ictus
La mobilització ràpida dels pacients que han patit un ictus isquèmic n’afavoreix la recuperació motora. Però les dades que aporta aquesta anàlisi podrien suggerir que la mobilització durant les hores posteriors a l’ictus pot afectar-ne la perfusió del flux sanguini cerebral.
Per tal d’ajudar a esclarir quin és el rol de l’autoregulació cerebral, i aportar més informació que ajudi a millorar-ne el maneig clínic, l’equip d’investigadors de l’ICFO i l’Hospital de Sant Pau i l’IIB-Sant Pau duran a terme conjuntament un assaig clínic en 200 individus que han patit ictus isquèmic.
Article de referència: Gregori-Pla et al. Blood flow response to orthostatic challenge identifies signatures of the failure of static cerebral autoregulation in patients with cerebrovascular disease. BMC Neurology (2021) 21:154. https://doi.org/10.1186/s12883-021-02179-8
