L’anomenada prescripció diferida d’antibiòtics és una estratègia per reduir l’ús inadequat d’aquests medicaments, que pot ser útil para fer front al greu problema mundial que suposa el creixement de les resistències bacterianes. Aquesta estratègia ha demostrat ser lleugerament més eficient que la prescripció immediata i la no prescripció antibiòtica i és percebuda com una eina útil pels professionals en situacions d’incertesa, segons dos nous estudis publicats per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau i el Centre Cochrane Iberoamericà.
En el primer estudi, els investigadors van dur a terme una anàlisi de cost-efectivitat, comparant la prescripció diferida respecte a la prescripció immediata i la no prescripció d’antibiòtics. L’anàlisi va incloure dades d’un assaig clínic realitzat pel mateix grup d’investigadors, mostrant que la prescripció diferida era lleugerament més eficient que la prescripció immediata i que la no prescripció d’antibiòtic.
El Dr. Pablo Alonso, director de l’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública i Atenció Primària de l’IR Sant Pau, investigador del Centre Cochrane Iberoamericà i investigador principal d’aquesta línia de treball, afirma que “el tractament diferit en la població pediàtrica va mostrar resultats lleugerament superiors a la resta de les estratègies, també quan es van considerar els costos de les resistències bacterianes”.
En el segon estudi, els investigadors van explorar les percepcions i actituds dels professionals d’atenció primària sobre els antibiòtics i la prescripció diferida com a tractament per a pacients adults amb infeccions respiratòries. L’estudi va mostrar que aquesta estratègia de prescripció resultava d’utilitat pels professionals en situacions d’incertesa diagnòstica, oferint als pacients una xarxa de seguretat a l’hora de gestionar el seu problema de salut i representant una oportunitat per educar els pacients sobre l’ús adequat dels antibiòtics, atorgant-los una major autonomia.
La investigadora Gemma Mas, professora de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau, coordinadora del Grup de Recerca en Cures Infermeres i primera signant d’ambdós estudis, assenyala que “la prescripció diferida és utilitzada pels professionals en casos de dubte i a més, en situacions molt concretes, com abans del cap de setmana en el que el pacient no pot realitzar de nou una consulta al seu centre d’atenció primària en cas d’empitjorament” . A més a més, afegeix que “la prescripció diferida és una oportunitat per educar a la població sobre aquest tipus d’infeccions, els antibiòtics i quan aquest són necessaris” .
Aquests experts de Sant Pau expliquen que la prescripció diferida implica que, en els casos en els quals el pediatre o metge de família té dubtes sobre si la infecció és bacteriana o vírica i, per tant de la necessitat d’indicar antibiòtics a un pacient a causa del seu estat clínic en aquell moment, es prescriu una recepta i també s’explica al pacient o persona responsable la història natural de la malaltia i quan caldria considerar utilitzar la recepta. “Els dies que, en principi, el nen o la nena pot estar amb aquests símptomes i quins serien els signes d’alarma. Així, els pares o la persona afectada puguin valorar si al cap d’uns dies necessita o no utilitzar aquesta recepta. És a dir, se’ls dona un consell estructurat i les pautes d’actuació en funció de l’evolució de la malaltia”, detalla la Dra. Gemma Mas, que destaca que aquesta estratègia proporciona una xarxa de seguretat, empodera als pacients i educa sobre l’ús adequat dels antibiòtics.
“Per exemple, davant d’una otitis, podem explicar que si després de 3 dies el malalt no millora, o si passades 24 hores està molt pitjor, cal que consideri fer servir la recepta que li hem donat”. En aquest exemple, si el nen o nena millora, doncs s’ha evitat l’ús innecessari d’un antibiòtic -amb el que comporta en termes d’efectes adverses i risc de generar resistències- o la necessitat de tornar al metge a buscar la recepta en cas d’empitjorar, segons explica la Dra. Gemma Mas.
Per la seva banda, el Dr. Pablo Alonso comenta que, tot i que la prescripció diferida està solo relativament implantada en els centres d’atenció primària a Catalunya, encara hi ha marge de millora. La manca d’especificitat en les guies clíniques i la necessitat d’eines més detallades van ser identificades com a àrees de millora per a una implementació més efectiva d’aquesta estratègia.
En resum, la prescripció diferida d’antibiòtics emergeix com una eina valuosa, no només per reduir els costos i les resistències bacterianes, sinó també per apoderar als pacients i educar sobre la necessitat real d’antibiòtics en casos específics.
Aquests experts destaquen que aquesta estratègia de prescripció diferida “és una estratègia centrada en el pacient, que ens proporciona una gran oportunitat per educar-lo i empoderar-lo per a la presa de decisions”.
El Dr. Joaquín López-Contreras, director de la Unitat de Malalties Infeccioses i responsable del Programa d’infeccions nosocomials i política antibiòtica de l’Hospital de Sant Pau indica que “la utilització de la prescripció diferida en l’àmbit de l’atenció primària és una estratègia que ha demostrat que suposa estalvi en l’ús d’antibiòtics innecessaris i, per tant, ha de tenir una repercussió en la progressió de les resistències bacterianes a la comunitat”.
Des del seu punt de vista, aquests estudis aporten evidència científica, “ara cal analitzar per què aquesta estratègia, que ha demostrat ja la seva eficàcia, no està implementada al cent per cent i hem d’intentar que es generalitzi, ja que, a més de ser positiva pel que fa a la satisfacció del pacient i l’evolució de les resistències, és eficient en el sentit econòmic i això també és important per contribuir a la sostenibilitat del sistema de salut”.
El Dr. López-Contreras ha recordat que existeix una correlació entre l’ús d’antibiòtics i el percentatge de resistències en les diferents àrees geogràfiques del món. “Els països del sud d’Europa i els països del sud d’Àsia són consumidors molt importants d’antibiòtics. Realitzar a Atenció Primària aquest tipus d’intervencions que donen cultura als ciutadans sobre la transcendència de l’ús adequat dels antibiòtics i que a més ajuden a reduir-ne l’ús em sembla una bona estratègia, amb un enfocament global, per reduir l’important problema per a la salut que suposen de les resistències bacterianes”.
La confiança i una bona metge-pacient són factors clau per tal de poder dur a terme aquesta estratègia, explica la Dra. María Quinteiro, pediatre del centre d’atenció primària (CAP) Sardenya, que fa servir la prescripció diferida amb regularitat a la seva consulta. “Crec que és molt important que com a professional coneguis al pacient a qui li estàs explicant això, que siguis capaç de confiar en ell i de fer-li un acompanyament adient i que ells també confiïn en tu per tal de portar a terme bé, de forma correcta, el que els estàs explicant. L’educació és clau”.
Aquesta pediatra explica que com més actius són els pacients i més s’impliquen en la seva malaltia, normalment s’aconsegueixen millors resultats clínics. “Però per això cal educació prèvia i acompanyament si no, doncs és impossible”.
El Dr. Albert Boada Valmaseda, referent d’Atenció Primària en l’Àrea Assistencial de Catsalut, recorda que les resistències als antibiòtics són un problema global, considerades una de les principals amenaces per a la salut i la humanitat per l’OMS. “L’Atenció Primària és la principal prescriptora d’antibiòtics a la comunitat, i les infeccions respiratòries la principal etiologia per la qual es prescriuen. Moltes vegades aquesta prescripció és inadequada, atès l’origen víric principal d’aquestes infeccions. És per això que cal dotar estratègies per reduir la prescripció inadequada d’antibiòtics”.
Des del punt de vista d’aquest expert, “la prescripció diferida d’antibiòtics ha de ser una estratègia a promocionar en atenció primària per a les infeccions respiratòries, atès que és l’àmbit de més prescripció, i és ben acceptada per professionals i pacients. Aquests estudis augmenten els coneixements sobre la percepció de professionals en el seu ús i sobre el cost-efectivitat”.
