Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), entre ells membres del Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, han avançat en la identificació de la participació de la proteïna conexina 43 (Cx43) que podria ser clau per entendre els mecanismes pels quals es produeix la fibrosi cardíaca, ja que actualment no es coneixen en la seva totalitat i no hi ha teràpies eficaces per revertir-la.
En una investigació publicada a la revista Cells, liderada per Antonio Rodríguez Sinovas de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron de Barcelona, i en què ha participat el grup de Dr. José Martínez González de el Consell Superior d’Investigacions Científiques i investigadors de el Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, tots ells pertanyents a l’CIBERCV, s’han estudiat els mecanismes a través dels quals aquesta proteïna regula l’aparició de la fibrosi després sobrecàrrega de pressió utilitzant, per a això, un model transgènic murí.
Les conexinas són una família de proteïnes de membrana amb una estructura característica, i que formen canals intercel·lulars que posen en contacte els citoplasmes de les cèl·lules veïnes. Al cor, formen plaques anomenades “gap junctions” que constitueixen vies de baixa resistència que són essencials per permetre el flux de corrent elèctric entre les cèl·lules. La Cx43 es distribueix àmpliament en la majoria dels teixits, incloses les cèl·lules cardíaques (cardiomiòcits, fibroblasts i cèl·lules endotelials i de múscul llis).
La sobrecàrrega de pressió deriva ràpidament en hipertròfia, mort de les cèl·lules i fibrosi
Durant una sobrecàrrega de pressió, com la que ocorre en pacients hipertensos o amb obstrucció al tracte de sortida del ventricle esquerre, es produeix un augment de la resistència a la sortida de la sang des del cor. Aquest fet condueix, com a mecanisme compensador, a el desenvolupament de dilatació i hipertròfia cardíaca. Però encara que la hipertròfia cardíaca és inicialment un procés adaptatiu necessari per mantenir la despesa cardíaca, progressa ràpidament cap a una situació patològica, produint mort de les cèl·lules cardíaques i fibrosi. L’aparició de fibrosi és especialment rellevant, ja que redueix la contractilitat i provoca disfunció diastòlica.
“La Cx43 és una proteïna essencial en la funció cardíaca. Juga un paper clau en la propagació de l’impuls elèctric, i per tant en l’aparició d’arítmies ventriculars “, indica l’investigador de l’CIBERCV Antonio Rodríguez Sinovas, responsable d’aquest treball, que explica que “a més, participa en l’extensió de el dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió durant l’infart de miocardi”. Afegeix que “fins ara existien dades contradictòries sobre la seva possible influència en la cicatrització cardíaca. El nostre treball ha permès demostrar que modular l’expressió de Cx43 s’associa amb canvis en la deposició de col·lagen després de tractament amb angiotensina II. Així, una reducció marcada en l’expressió de Cx43 provoca una disminució en l’acumulació de col·lagen respecte al que passa al seu grup control, millorant, per tant, el remodelat ventricular. Aquestes dades suggereixen, en conseqüència, que aquesta proteïna estaria implicada en el procés de cicatrització cardíaca”.
A més, mitjançant tècniques de biologia molecular i cel·lular, els autors han pogut determinar que la Cx43 pot exercir els seus efectes sobre la cicatrització cardíaca modulant l’activitat de les metal·loproteïnases, així com la resposta inflamatòria i l’activitat dels fibroblasts.
Enllaç a l’article de referència:
Opposite Effects of Moderate and Extreme Cx43 Deficiency in Conditional Cx43-Deficient Mice on Angiotensin II-Induced Cardiac Fibrosi
Valls-Lacalle, Negre-Pujol, Rodríguez, Varona, Valera-Cañellas, Consegal, Martínez-González, Rodríguez-Sinovas.
