Un equip multidisciplinar integrat per Grup d’investigació lípids i patología cardiovascular liderats per la Dra. Vicenta Llorente Cortés de l’Institut de Recerca de Sant Pau, membres del Servei de Cardiologia de Sant Pau i físics de la Universitat de Toulouse han identificat nous biomarcadors biofísics i estructurals de remodelat ventricular en pacients amb malaltia cardiovascular que obren un nou camí per avançar en el diagnòstic i els tractaments més personalitzats.
Aquest equip multidisciplinar d’investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) ha desenvolupat un model porcí traslacional de miocardiopatia dilatada en el que han identificat nous biomarcadors de remodelat cardíac.
En aquest model, l’equip de la Dra. Llorente ha evidenciat l’existència de diferències metabòliques i estructurals en el remodelat cardíac entre els dos ventricles, en particular un major grau de fibrosis en el ventricle dret. D’altra banda, han observat que, en un cor normal, el ventricle esquerre compta amb un menor acumulació de triglicèrids que el dret, degut probablement a una major despesa energètica, i aquesta diferència es perd en la progressió cap a la miocardiopatía dilatada.
A més, Vicenta Llorente indica que el resultats obtinguts “apunten al lípid intramiocàrdic com una potencial diana terapèutica en el control del remodelat cardíac”. Actualment, en línia amb aquest treball, l’equip del CIBERCV realitza un estudi en mostres de miocardi humà amb l’objectiu d’analitzar l’interès dels nous biomarcadors descoberts en altres miocardiopaties i la seva relació amb paràmetres moleculars, lipídics i funcionals.
Arítmies i mort sobtada, principal manifestació clínica
La miocardiopatia dilatada no isquèmica (MCD) es caracteritza per la dilatació del ventricle esquerre i disfunció sistòlica global amb arteries coronàries normals. La insuficiència cardíaca progressiva, les arítmies ventriculars i supraventriculars, els tromboembolismes i la mort sobtada són les principals manifestacions clíniques. A més, constitueix la causa d’insuficiència cardíaca que amb més freqüència deriva en un trasplant cardíac.
La remodelació ventricular que produeix dilatació i disfunció ventricular ha estat àmpliament estudiada in vivo mitjançant tècniques no invasives i post mortem en estudis humans i animals per histopatologia i anàlisis bioquímic. Hores d’ara, el coneixement actual dels mecanismes implicats en la seva gènesis és encara limitat. Com a resultat, els tractaments són reduïts i tenen una eficàcia incompleta.
Article de referència:
Identification of new biophysical markers for pathological ventricular remodelling in tachycardia-induced dilated cardiomyopathy. Benitez-Amaro, Samouillan, Jorge, Dandurand, Nasarre, de Gonzalo-Calvo, Bornachea, Amoros-Figueras, Lacabanne, Vilades, Leta, Carreras, Gallardo, Lerma, Cinca, Guerra, Llorente-Cortés.
