L’estudi DALI (Vitamin D and Lifestyle Intervention for Gestational Diabetes Prevention) és un projecte finançat pel Programa FP7 de la Unió Europea i localment pel CAIBER que va abordar en dos assaigs clínics en 9 països europeus diferents estratègies de prevenció de la diabetis gestacional. L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) és l’únic centre espanyol representat en aquest estudi que van dur a terme els Serveis d’Endocrinologia i Ginecologia i Obstetrícia amb la col·laboració necessària dels Serveis de Pediatria i Bioquímica i els centres d’Atenció Primària. L’estudi està liderat localment per la Dra. Rosa Corcoy del Grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’IIB Sant Pau, directora de la Unitat de Diabetis de l’Hospital i investigadora principal del grup CB06/01/0009 del CIBER-BBN.
El sobrepès i l’obesitat són problemes molt importants per a la societat i la salut individual per la seva repercussió i freqüència. A Espanya, més d’una tercera part dels nens tenen obesitat o sobrepès. Les dones embarassades amb obesitat sovint donen a llum nadons amb massa greix els quals tenen més risc de ser obesos durant la infància i l’adolescència, augmentant així el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, entre d’altres problemes de salut. Per tant, la prevenció del sobrepès i l’obesitat hauria de començar durant l’embaràs o fins i tot abans.
Les dones embarassades amb obesitat participants a l’assaig clínic DALI de modificació de l’estil de vida, van participar en un programa per millorar l’activitat física, l’alimentació saludable o una combinació de les dues. Aquests grups es van comparar amb un grup control.
En aquest assaig també es va mesurar el greix subcutani (plec cutani) dels nadons de les dones que van participar en l’estudi unes hores després del naixement. Les participants que van rebre assessorament tant en activitat física com en alimentació saludable, van aconseguir guanyar menys pes, augmentar la seva activitat física, millorar els seus hàbits alimentaris i també van reduir el temps que passaven assegudes. Però el més important és que els seus nadons tenien menys greix en néixer que els nadons de les dones que no van participar en la intervenció sobre l’estil de vida. Aquest és el primer estudi que demostra que un canvi en l’estil de vida de la mare durant l’embaràs pot influir en el greix del seu nadó.
Durant l’assaig es va fer una anàlisi més detallada de quin aspecte de l’estil de vida estava relacionat amb la reducció de l’adipositat dels nadons i no es va trobar cap relació amb l’augment d’activitat física o menor augment de pes, sinó amb la reducció del temps que les mares passaven assegudes.
Així doncs, la bona notícia és que l’estudi DALI demostra que les dones obeses poden reduir el greix dels seus nadons canviant el seu estil de vida durant l’embaràs. Per tant, les recomanacions per a gestants obeses haurien d’incloure la importància que té reduir el temps que passen assegudes. Aquest podria ser un missatge més senzill d’adoptar que l’augment de l’activitat física.
