Comptar amb biomarcadors específics que ajudin a millorar la presa de decisions i desenvolupar noves estratègies terapèutiques en cas de malaltia coronària és clau, i en aquesta línia investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) han impulsat un estudi que explora la capacitat diagnòstica dels microRNA circulants en pacients amb sospita de malaltia coronària estable.
Els investigadors David de Gonzalo Calvo i Vicenta Llorente Cortés -del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular- i Francesc Carreras Costa -del grup de Cardiologia Clínica i Translacional- tots dos del CIBERCV de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) han publicat aquest estudi a la prestigiosa revista Journal of Internal Medicine. Un estudi que es basa en una aproximació a la pràctica clínica real en el qual es posa de manifest el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable en determinats grups de pacients.
Un paper fonamental en processos fisiològics i patològics
Els microRNA són petits RNA no codificants implicats en la regulació gènica i juguen un paper fonamental en processos fisiològics i patològics, trobant no només a l’interior cel·lular, sinó també en fluids corporals com la sang, pel que són clau com biomarcadors no invasius per diagnòstic, pronòstic i fins i tot avaluació terapèutica de malalties. Gràcies a aquesta investigació, s’han analitzat els nivells plasmàtics d’un panell de 10 microRNA prèviament descrits pels investigadors del CIBERCV com a indicadors d’aterosclerosi coronària, en pacients amb sospita de malaltia coronària estable avaluats en la Unitat d’Imatge Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Segons apunta David de Gonzalo, “el nostre estudi posa en relleu el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable i en aquest cas particular, els resultats apunten que constitueixen biomarcadors útils en determinats subgrups de pacients”.
D’aquesta manera, sembla ser que la utilitat dels microRNA és superior en fenotips específics de subjectes, de manera que “el nostre treball dóna suport a la incorporació de nous indicadors moleculars en la presa de decisions clíniques, facilitant amb això l’atenció mèdica personalitzada”, indica l’investigador David de Gonzalo.
En aquest treball els investigadors van recollir mostres de plasma de 200 pacients remesos per angiografia coronària classificats segons la seva gravetat, analitzant un panell de 10 microRNA prèviament associats amb malaltia coronària estable. Després d’un ajust integral que va incloure factors de risc cardiovascular, ús de medicaments i biomarcadors basats en proteïnes, diversos microRNA circulants es van associar de forma inversa amb l’extensió i gravetat de l’aterosclerosi. L’anàlisi detallada com biomarcadors va suggerir la pobra capacitat diagnòstica dels microRNA en termes de discriminació, avaluats tant per separat com en combinació amb la història clínica, a la població completa. No obstant això, la seva inclusió en arbres de decisió va generar models que van millorar la classificació de casos i controls en determinats subgrups de pacients.
Article de referència:
De Gonzalo-Calvo, Vilades, Martínez-Camblor, Vea, Nasarre, Sanchez Vega, Leta, Carreras, Llorente-Cortés. Circulating microRNAs in suspected stable coronary artery disease: A coronary computed tomography angiography study DOI: 10.1111/joim.12921
