Un nou estudi mostra una nova via terapèutica que podria millorar el potencial cardioprotector del colesterol “bo” (transportat per les HDL) en persones amb hipercolesterolèmia familiar, una malaltia genètica que provoca nivells molt alts de colesterol “dolent” (LDL). L’estudi ha estat realitzat per personal investigador de les àrees del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de l’Institut de Recerca Sant Pau i de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
La hipercolesterolèmia familiar heterozigota és un trastorn heretat principalment per mutacions en el gen del receptor de LDL i es caracteritza per nivells alts del colesterol transportat per les LDL, que sovint s’associen amb nivells baixos del colesterol HDL. La hipercolesterolèmia familiar és molt freqüent, estimant-se que almenys 1 de cada 250 persones presenta aquesta malaltia, la qual comporta un alt risc cardiovascular.
El treball, liderat per Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca, investigadors del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha estat publicat a la revista JACC: Basic to Translational Science.
Els inhibidors de la proteïna PCSK9 són un dels tractaments més avançats i efectius per reduir els nivells de colesterol LDL i, per tant, el risc cardiovascular. Ara, aquest nou estudi ha identificat una nova via metabòlica per la qual aquests inhibidors de la proteïna PCSK9 promouen que les HDL puguin transportar el colesterol dels macròfags de la paret arterial i transferir-lo a les LDL, per a la seva posterior eliminació de l’organisme a través del fetge, la bilis i les femtes.
Els resultats de l’estudi demostren que les alteracions funcionals del receptor de LDL disminueixen el transport de colesterol des dels macròfags i la seva eliminació de l’organisme, i que això es pot revertir amb els inhibidors de PCSK9. Carla Borràs, primera signant del treball i investigadora del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau, indica que: “els descobriments d’aquest nou estudi poden obrir noves possibilitats terapèutiques per prevenir el risc cardiovascular en els pacients mitjançant l’increment d’aquesta via metabòlica”.
Així mateix, Marina Canyelles, primera co-signant del treball, pertanyent al mateix grup de recerca, assegura que “la investigació futura hauria d’analitzar els efectes dels inhibidors de PCSK9 sobre aquesta via en altres formes d’hipercolesterolèmia i la seva associació amb la reducció d’esdeveniments cardiovasculars”.
En l’estudi també han participat personal investigador de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona/CSIC, de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, i d’institucions finlandeses com el Wihuri Research Institute i el Minerva Foundation Institute for Medical Research.
Carla Borràs, Marina Canyelles, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, David Santos, Giovanna Revilla, Vicenta Llorente-Cortes, Noemí Rotllan, Petri T. Kovanen, Matti Jauhiainen, Miriam Lee-Rueckert, Luis Masana, Francisco Arrieta, Javier Martínez-Botas, Diego Gómez-Coronado, Josep Ribalta, Mireia Tondo, Francisco Blanco-Vaca, Joan Carles Escolà-Gil, PCSK9 Antibodies Treatment Specifically Enhances the Macrophage-specific Reverse Cholesterol Transport Pathway in Heterozygous Familial Hypercholesterolemia, JACC: Basic to Translational Science, 2024, ISSN 2452-302X, https://doi.org/10.1016/j.jacbts.2024.06.008. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2452302X24002535)
